Nova edició de la cavalcada sioux per recordar la matança de Wounded Knee

L'Oomaka Tokatakiya va travessar les terres sioux, de Wounded Knee a Pine Ridge, durant 15 dies (del 14 al 29 de desembre) recorrent 300 kms com a Future Generation Teen Project per recordar les matances dels EUA contra els indis sioux. Uns 200 autòctons van participar-hi. La Wounded Knee Bigfoort Memorial Ride va començar a celebrar-se el desembre de 1986 organitzat per Alex White Plume i va reunir 19 cavallers.

Què és el moviment Qeerroo d'Etiòpia ?

El dia 10 de febrer de 2018 es va declarar una vaga general a Adama, Etiòpia. L'objectiu era alliberar al pres polític Bekele Gerba. El professor i dirigent de l'Oromo Federalist Congress (OFC), va ser detingut el desembre de 2015 arran de les protestes de la població oromo contra l'ampliació de la capital etíop a les seves terres. La vaga va tenir èxit: Berke fou alliberat el dia 13. De fet va tenir molt èxit. Dos dies després el primer ministre etíop Hailemariam Desalegn va dimitir. Governava el país de forma autoritària al capdavant del règim d'origen marxista de l'Ethiopian People's Revolutionary Democratic Front. El seu govern repressor està recolzat en quatre partits ètnics, un amhara, un oromo, un tigrayan i un dels grups del sud. La vaga general fou gairebé absoluta. De fet s'havia preparat durant quatre anys pels Qeerroo Bilisummaa- National Youth Movement for Freedom and Democracy moviment dels joves oromo. Les vages parcials convocades i protestes reprimides han estat l'escenari sobre el que han forjat un moviment potent i "sense l'ajuda d'internet sinó porta a porta". La policia etíop els ha provat de reprimir però no tenen una direcció coneguda ni estan centralitzats. La seva acció és essencialment pacífica però determinada. La seva jerarquia és mòbil i cada cap local compta amb vint persones de confiança que distribueixen les ordres. Els oromo a l'exili han donar als Qeerroo la veu a les xarxes socials que no poden tenir a un país empobrit i gairebé sense internet. Jawar Mohammed, des dels Estats Units dirigeix l'Oromia Media Network. "Si els Qeerroo són com un equip de futbol, Jawar és el porter, ajuda i aconsella, però nosaltres som els qui marquem els gols". 

Per aturar el moviment, el 15 de febrer, Etiòpia va decretar l'estat d'emergència. Des de llavors cerca una figura de primer ministre. Per primera vegada sembla que podrà ser algú de l'ètnia oromo. Mentrestant, però l'exèrcit etíop va assassinar 13 persones a Moyale el 10 de març, acusant-les de donar suport al grup armat Oromo Liberation Front fet que ha provocat un bloqueig de benzina, des del 20 de març, convocat pels Qeerroo. De moment han cremat tres camions que van provar de trencar el bloqueig.

"Enorme interès" per aprendre gaèlic escocès

L’augment del nombre de persones que van començar a aprendre gaèlic en els darrers 18 mesos ha despertat noves esperances en la reactivació de la història escocesa. Els líders de la comunitat afirmen que l’interès és el màxim en l’última dècada i celebren la introducció de plataformes d’aprenentatge en línia, que contribueixen a augmentar el nombre de parlants.

Un dels factors que s’acredita amb un augment recent és el servei de tutoria d’idiomes en línia, Duolingo. El servei global va llançar una versió gaèlica el 30 de novembre de 2019. Al voltant de 200.000 persones s’han inscrit per aprendre l’idioma en només 11 setmanes. Hugh Dan MacLennan, de la Royal Celtic Society, va dir: “Hi ha un interès molt més estès pel gaèlic que en els darrers deu anys.

"Hi ha algunes iniciatives que desencadenen això i algunes s'estan basant en altres iniciatives, que han passat durant un període de temps.

"Però, sens dubte, en els darrers 18 mesos més o menys la implicació de Duolingo i les oportunitats que ofereix als estudiants definitivament li han donat un impuls afegit".

Va afegir: "Les xifres són enormes i crec que la rapidesa amb què s'ha unit tot això ha creat un entorn on hi ha molta més positivitat sobre el gaèlic ara, sens dubte, que mai".

El Te Pati Maori (Partit Maori) triplica resultats i escons a les eleccions de Nova Zelanda

Les eleccions estatals de Nova Zelanda han resultat un fort ascens pels nacionalistes maoris del Te Pati Maori (Partit Maori) que ha passat de 33.632 a 87.973 sufragis. A nivell de percentatge estatal triplica resultats del 1,17 % al 3,08 % i, la traducció en escons reflecteix aquest enorme ascens car els dos escons de 2020 passen a ser sis. El Te Pati Maori manté des de la seva fundació un co lideratge home/dona, aleshores Tariana Turia i Pita Sharples actualment amb Debbie Anne Ngarewa-Packer i John Tamihere. En un article d'aquest darrer, el líder nacionalista ha remarcat que el gran treball parlamentari de Rawiri Waititi i Debbie Ngarewa-Packer, impulsant el canvi de nom de Nova Zelanda a Aotearoa, els vestits i tatuatges tradicionals en la defensa dels trets identitaris maoris, ha estat "superb". "Només nosaltres ens sortirem del penehangatanga (benestarisme), només nosaltres ens podrem treure de la rawakoretanga (pobresa) i només nosaltres ens podrem treure de wharehereheretanga (crim)."

Els cherokee organitzen una gran trobada de parlants de la llengua pròpia

El 10 d'octubre, els parlants i personal cherokee van viatjar a Tahlequah per participar en el First Language & Fluent Cherokee Speaker Gathering convocat pel Kituwah Preservation & Education Program. Aquesta és la segona reunió més gran de parlants cherokee allotjada per la nació cherokee. Més del 80% dels assistents eren ponents cherokee. Els organitzadors dels esdeveniments i l'equip KPEP programaran un esdeveniment similar a la primavera del 2024. La participació de l'EBCI (indis cherkoee de Carolina, no van voler marxar a Oklahoma en el trail of tears i es van amagar) en aquest i altres esdeveniments, com aquest forma part d'un orgull per la nació Cherokee.

Suècia segueix l'exemple de Finlàndia crea una comissió sobre les injustícies que pateixen els sami

El govern de Suècia diu que crearà una comissió especial per investigar el poble indígena sami. La "comissió de la veritat" examinarà la colonització sueca de Lapònia i les seves actituds "històriques" envers la minoria. La setmana passada, Finlàndia també va crear un organisme per "recollir l'experiència de les accions de l'estat finlandès per part del poble sami". Els defensors dels indígenes fa anys que demanen al govern suec que investigui l'assumpte.

"Ara és hora que la història i les realitats del poble sami surtin a la llum", va dir Marie Persson, presidenta del grup del Parlament sami per a una comissió de la veritat. El govern de Suècia diu que crearà una comissió especial per investigar el poble indígena sami.

La "comissió de la veritat" examinarà la colonització sueca de Lapònia i les seves actituds "històriques" envers la minoria. Finlàndia també va crear la setmana passada un organisme per "recollir l'experiència de les accions de l'estat finlandès per part del poble sami". Els defensors dels indígenes fa anys que demanen al govern suec que investigui l'assumpte."Ara és hora que la història i les realitats del poble sami surtin a la llum", va dir Marie Persson, presidenta del grup del Parlament sami per a una comissió de la veritat. La ministra de Cultura i Democràcia de Suècia, Amanda Lind, va dir en un comunicat que estava "molt satisfeta" que la comissió hagi estat nomenada.

"El govern té la responsabilitat d'augmentar el coneixement sobre els atacs, els abusos i el racisme que pateixen els samis", va afegir. La comissió independent de cinc persones ha d'iniciar les audiències en les properes setmanes i completar el seu treball el novembre de 2023. Els samis, que es creu que van arribar a l'extrem nord d'Europa al final de l'última edat glacial, viuen principalment de la ramaderia tradicional de rens. Es creu que entre 80.000 i 100.000 persones viuen al nord de Finlàndia, Noruega, Suècia i parts de Rússia. Fins a 40.000 samis viuen a Suècia, tot i que no hi ha un cens oficial.

Victòria dels nacionalistes tirolesos amb el 71 % i un fort ascens dels independentistes

Ple dels nacionalistes tirolesos a les eleccions del 22 d'octubre. Una vegada més el nacionalista de centre Südtiroler Volkspartei (SVP) venç amb el 34,5 % dels vots i mantindrà el govern a l'autonomia. A molta distància, amb el 11,1 % queda la també nacionalista Team Köllensperger, escissió regionalista del Moviment 5 Estels. De sisena a tercera força creix el partit independentista de dreta Süd Tiroler Freiheit (Llibertat pel Tirol del Sud) que passa de 2 a 4 escons i del 6 % al 10,9 %. L'any passat el STF es va enfrontar amb G. Meloni en un creuament de retrets mentre que Cristian Kollmann, secretari del partit Süd-Tiroler Freiheit (Llibertat pel Sud de Tirol) va ser present a la Universitat Catalana d'Estiu de 2021. Com a quarta força els Verds amb un programa també fortament autonomista. La primera força italiana, el partit del govern de Roma, es queda amb el 6 % dels vots. I encara cal afegir que entra al parlament el partit independentista Die Freiheitlichen aliat al FPÖ austríac amb el 4,9 % mantenint els seus dos escons. A més entra la nova llista Jürgen With Anderland (JWA) liderada pel president del grup patriòtic tirolès Südtiroler Schutzenbund) aconseguint 16.596 vots (5,9 %) i 2 escons amb un programa nacionalista per la independència oposat a la immigració massiva. També entra l'escissió del SVP encapçalada per l'ex secretari general del partit nacionalista Für Südtirol mit Widmann, FSmW, Thomas Widmann, amb un únic escó i 9.647 vots (3,43 %). Widmann va marxar del SVP per discrepàncies personals i manté una ideologia similar al partit matriu fins i tot proposant una coalició.  En total, doncs, els nacionalistes tirolesos arriben al 70,73 %.

Parla el líder de la guerrilla tuareg de l'Azawad: "La nostra lluita contra l'exèrcit malià i el grup Wagner és per poder existir"

 

Nascut el 1977 a Kidal al nord de Malià, Bilal Ag Acherif va estudiar a Líbia on va obtenir un màster en economia. Parlant d’àrab i anglès, va tornar a Mali el 2010. Un any després, es va convertir en secretari general del Moviment Nacional per a l’Alliberament d’Azawad (MNLA). Des d’aleshores, ha estat en totes les negociacions amb l’estat malià abans de tornar a les armes fa dos mesos i mig.

Actualment està coordinant l'Exèrcit d'Azawad. Secretari general del Moviment Nacional per a l’alliberament d’Azawad (MNLA), Bilal Ag Acherif és també el coordinador general de l’esforç de guerra per a grups armats per la coordinació dels moviments d’Azawad (CMA) i el marc permanent per a la pau, la seguretat, la seguretat. i desenvolupament (CSP). 

A L'Opinion fa un balanç de les baralles en curs contra l'exèrcit malià i afirma: "La nostra lluita contra l'exèrcit malià i el grup Wagner (companyia de mercenaris russos contractada per l'estat de Mali) és per poder existir" i afegeix que "Tots els azawadians esperen la derrota de Wagner i Fama, que cometen atrocitats i posen mines anti -personal al nostre territori", va dir el cap de l'exèrcit d'Azawad.

En una segona entrevista en poques hroes, ara a Jeune Afrique, Bilal Ag Acherif, el líder tuareg explica:

Se signa definitivament l'Acord d'Alger el 2015?

Bilal Ag Acherif: Després de violar aquest acord en adoptar una constitució que ignora les seves disposicions sobre la governança a Azawad, el govern va utilitzar la retirada de la Minusma (Missió d'Estabilització de l'ONU a Mali) com a pretext per revertir més els seus compromisos. A partir d'agost, el govern de Bamako, recolzat per Wagner, va atacar les nostres posicions a Fetata i després a Ber. Tot i totes les nostres trucades, els atacs van continuar.

Té vostè a la responsabilitat de les autoritats pel fracàs del procés de pau?

La responsabilitat de la situació a què ens enfrontem és clarament la del Govern de Bamako i Wagner. El govern mai no va voler aplicar els acords d'Alger. Però la diferència entre Ibrahim Boubacar Keita [IBK]i els que ara dirigeixen el país és que IBK almenys ha intentat crear les condicions per a un mínim de confiança entre les parts. Des que va arribar al poder, l'únic objectiu de la junta d'Assimi Goitas ha estat reprendre la lluita i destruir-nos. Aquesta guerra al nord de Mali pot determinar l'existència mateixa dels pobles d'Azawad. També crec que la mediació internacional, que no tenia compromís i claredat per impulsar l'aplicació de l'acord, també té alguna responsabilitat.

I la seva pròpia responsabilitat? Bamako també l'ha acusat d'haver violat l'acord diverses vegades...

El govern fou l'únic amb el poder d'aplicar l'acord d'Alger. El nostre paper consistia a facilitar-ne l'aplicació, per exemple, preparant les llistes dels nostres combatents (per integrar-se en el procés de desarmament, desmobilització i reintegració, DDR i l'exèrcit reconstituït) o treballant en un nou sistema de governança al Nord. I ho vam fer.

Les autoritats t'han criticat per la instal·lació de personal a la regió de Gourma o la conducta de les patrulles d'entitats no reconegudes, sense consulta ni acord del govern...

Quan vam signar l'Acord d'Alger, les coses eren clares: vam controlar i vam administrar una gran part de l'Azawad. Tenim les nostres pròpies zones militars de força, defensa i seguretat que gestionem, i hem cooperat sobre el terreny amb forces malianes i internacionals, com amb la Minusma i amb l'operació francesa Barkhane quan van ser aquí. Estem desplegats per garantir la seguretat de les nostres poblacions, que mai no han estat protegides pel govern. Això no és pas un incompliment de l'acord.

Darrere de les escenes, alguns líders a Bamako diuen que grans sumes de diners destinades al desenvolupament del Nord han estat segrestades per moviments armats, i que això hauria impedit l'aplicació de l'acord. Què en diu?

Que el govern ens digui clarament en primer lloc quins fons han estat assignats al moviment en virtut de l'acord. On van ser els diners per al Nord? Va ser utilitzat en part per al Sud, per a Bamako. Un altre part ha estat utilitzat pel govern per crear problemes al Nord, per donar suport a la lluita entre certes comunitats o contra els moviments. Sota cap circumstància aquests diners han donat suport al desenvolupament al Nord.

Ara que la guerra s'ha reprès, quins són els objectius? Estàs lluitant per la independència d'Azawad una altra vegada?

Estem lluitant per protegir el nostre poble i per protegir la nostra pròpia existència. Perquè ens enfrontem a una nova mena de guerra: la Fama (forces armaades de Mali) té noves capacitats i el recurs a una societat mercenaria internacional, Wagner.

També estem lluitant per defensar la nostra cultura i les nostres aspiracions polítiques. Seguirem lluitant fins que aconseguim un nou acord amb el govern que ens garanteixi una administració que pugui oferir una nova governança a les nostres regions.

Però l'exèrcit malià té ara més recursos que el 2012. Ha augmentat el seu personal i ha adquirit nous actius aeris...

Històricament, mai no hem tingut les mateixes habilitats que l'estat malià. Si és el nombre de soldats, el nombre d'armes, els recursos financers i logístics perquè Mali sempre ha tingut suport extern. Ens defensem sols, sense suport, però guanyarem aquesta guerra. Prenem les bases militars a l'exèrcit i capturem molts soldats. L'exèrcit no ha fet presoners a les nostres files.

Què caldria per aturar la guerra?

Que el govern entengui que no pot romandre a Azawad sense el consentiment del poble d'Azawad. No importa quin mitjà es desplega, no importa quantes persones mati, però sense importar quant suport rebi. Si la junta entén això i accepta discutir seriosament una nova relació entre el Sud i el Nord, aleshores la guerra acabarà. També és imperatiu que tregui els mercenaris de Wagner de les nostres regions.

Temes aquests homes i els seus mètodes?

Wagner recolza l'exèrcit, però també el sistema militar en el poder a Bamako, els membres del qual es temen els uns als altres. Sobre el terreny, els seus mètodes

L'Exèrcit de la Independència de Kachin destrueix un campament de la junta birmana

Les forces combinades de l'Exèrcit de la Independència de Kachin (KIA) i la Força de Defensa del Poble (PDF) es van apoderar d'un campament de comunicacions militars al municipi de Shwegu, a l'estat de Kachin dimecres. Els resistents del Batalló KIA 12 i Shwegu PDF van llançar un atac a primera hora del matí contra el campament d'uns 60 soldats, a prop del poble de Nga Bat Gyi a la carretera Shwegu-Bhamo. La força de resistència va recuperar el cos d'un soldat de la junta mort en l'enfrontament, juntament amb armes, municions i racions, va informar Shwegu PDF. En l'atac no va morir cap resistent, i alguns només van patir ferides lleus, va afegir. El camp va ser incendiat per la força de resistència després que els soldats de la junta es van retirar.

A Chjama Patriotta, el nacionalisme cors proposa una “crida als patriotes” per reorganitzar-se

 

La trobada convocada el 15 d’octubre a Corti sota el lema ‘Resistenza’ pel col·lectiu Patriotti va aplegar 400 nacionalistes. El col·lectiu és format per ex presos del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC). El seu portaveu Jean-Philippe Antolini constata que “hi ha una majoria territorial nacionalista que no ha reeixit a respondre a les demandes dels corsos. És una lluita institucional que no ha instaurat una relació de força amb l’estat mentre que sí ho ha fet la gent al carrer. També cal considerar que el temps juga en contra nostra, a favor de la colonització de la població i la desaparició del nostre poble, la seva llengua, cultura i la terra”.

Membres del partit Corsica Libera, de Patriotti o el Sindicat dels Treballadors Corsos i sense organització van prendre la paraula. En el debat es va proposar la fundació d’una nova organització política pel proper gener, de carácter independentista i de suport polític a la lluita armada del FLNC. S’anomenarà A Chjama Patriotta. L’objectiu és “reagrupar tots els qui volen respondre a l’agressió que pateix el nostre poble i es reconeixen dins la nació i tots els fonaments del moviment nacional: una terra, una llengua, una cultura, un poble, una nació.”
Corsica Libera ja ha expressat la seva voluntat de participar-hi però no ha concretat la fórmula: “Hem dit ja, el novembre passat, que calia ampliar la dinàmica de resistència i que CL era a disposició de Patriotti, animant els nostres militants a prendre-hi part activament. Més que per nosaltres, lluitem pels interessos del poble cors”, segons Antò Tomassi.

Els colons s'imposen als aborígens australians i els hi neguen una veu pròpia al parlament

Els aborígens suposen el 3,8 % de la població d'Austràlia després de ser minoritzats per diverses onades de colonitzadors al·lògens que s'han apropiat de les seves terres ancestrals.  Austràlia ha rebutjat el 14 d'octubre en un referèndum una proposta (Voice to Parliament) per modificar la Constitució del 1901 amb l’objectiu de crear un organisme consultiu per donar veu als indígenes davant el Legislatiu i l’Executiu sobre qüestions que els afecten. El ‘No’ ha guanyat amb un 61 %, mentre que el ‘Sí’ ha obtingut un 39 % i s’ha imposat en cinc dels sis estats del país. La normativa sobre referèndums a Austràlia contempla que perquè prosperi l’esmena constitucional cal aconseguir la majoria dels vots emesos i aconseguir la victòria en quatre dels sis estats. La proposta per al reconeixement dels indígenes era una promesa electoral del primer ministre, Anthony Albanese, i formava part de la Declaració d’Uluru des del Cor, que va néixer el 2017 després d’una convenció indígena que va proposar canvis constitucionals. Sectors radicals aborígens com l'Aboriginal Tent Embassy, paradoxalment, van demanar el No al considerar que la proposta era menys del que els aborígens necessitaven. 

Davant els resultats, Albanese, que suposen un revés per al primer ministre, ha assegurat que es tracta d’“una nit difícil” per a molts aborígens australians. Albanese havia demanat aquest dissabte als seus compatriotes que fessin “història” en el referèndum i votessin ‘Sí’ a l’inici de la jornada electoral a Austràlia, l’única nació industrialitzada amb passat colonial que no reconeix els indígenes en la seva Constitució. La modificació constitucional, però, era una tasca difícil, ja que en els 44 referèndums anteriors celebrats al país, només vuit van prosperar, entre els quals el de 1967, en què un 91% dels australians va donar suport a la proposta perquè es legislés incloure els indígenes en els censos de la població.

Una cadena humana de nacionalistes escocesos uneix Glasgow amb Edinburgh

Dissabte es va formar una impressionant cadena humana amb la participació de 50.000 nacionalistes.  La Chain of Freedom (cadena de la llibertat) s'estenia des de Bowling a la costa oest fins a Falkirk al llarg del canal de Forth i Clyde, connectant-se amb èxit al llarg de la ruta a la majoria de zones entre Glascgu/Glasgow i Dùn Èideann/Edinburgh. Tanmateix, en aquell moment, els activistes no tenien ni idea de si altres estaven sortint per Escòcia. Com qualsevol esdeveniment ambiciós que abastés diverses àrees, el moviment havia de confiar en que altres apareixeran. Va ser un moment de vulnerabilitat per als activistes i va donar els seus fruits. L'acció és la primera del moviment transversal independentista escocès anomenat també Chain of Freedom.

'Nit blava' del FLNC que ha realitzat 17 atemptats la darrera nit: "no tenim una destí comú amb França"

El Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC) ha reivindicar una vintena d'explosions d'artefactes contra segones residències en aquesta illa sota colonització francesa diumenge a la nit que no van causar víctimes personals però sí desperfectes materials. L'organització independentista es va atribuir aquests atemptats en un comunicat enviat al diari Corse Matin en què va incloure dos breus missatges, el primer en francès -"no tenim una destí comú amb França"- i el segon en cors -"A Francia Fora"-.

La Fiscalia Nacional Antiterrorista (PNAT) va anunciar aquest dilluns l'obertura d'una investigació en relació amb 22 explosions i amb la reivindicació del FLNC. És per diferents càrrecs com a temptativa d'assassinat, destrucció i temptativa de destrucció amb mitjans perillosos per a les persones i fabricació d'artefactes explosius, tots amb l'agreujant de terrorisme. Els objectius han estat 17 segones residències propietat de francesos del continent i contra una antiga oficina tributària a la capital, Aiacciu.

Els atacs, a diferents punts de Còrsega, es van dur a terme amb artefactes elaborats en alguns casos amb bombones de gas, amb explosius, amb nitrats o amb diferents procediments associats, va explicar la Fiscalia d'Ajaccio en un comunicat. Es van produir una desena de dies després que visités l'illa el president francès, Emmanuel Macron, per proposar un règim d'autonomia a la República.

Aquest 28 de setembre, el president de la regió, el nacionalista Gilles Simeoni, va mostrar Macron "una voluntat de construir, en diàleg amb l'Estat i dins de la República francesa, el present i el futur". El FLNC, que reuneix dos grups militars corsos que van deposar les armes el 2014 i el 2016, ha tornat a les accions violentes des de fa uns quants mesos. Ha reivindicat una trentena d'atemptats en total els dos últims anys, incloent-hi els de la nit passada.

L'exèrcit d'ocupació indonesi assassina 9 papús en un mes

Després d'un incident al districte de Kramomongga, regència de Fakfak, província de Papua Occidental, el 15 d'agost de 2023, la policia ha detingut un total de 12 persones sospitoses d'estar implicades en l'atac. Set d'ells s'han enfrontat a un processament legal, mentre que cinc van ser morts a trets pels agents ocupants.

Yan Christian Warinussy, director executiu de l'Institut de Recerca, Avaluació i Desenvolupament d'Assistència Jurídica de Manokwari (LP3BH), va expressar la seva preocupació pels trets a quatre civils en una operació d'emboscada després de l'atac que va matar el cap del districte de Kramamongga, Darson Hegemur. Aquesta preocupació sorgeix de la informació proporcionada per la persona de contacte de LP3BH Manokwari a Fakfak, que indica que els quatre civils que van ser afusellats el dissabte 9 de setembre de 2023 al poble de Nembukteb no estaven relacionats amb la mort del cap del districte de Kramamongga l'agost de 2023.

"Segons el que sabem de la investigació de la nostra persona de contacte, els quatre residents assassinats dissabte eren civils innocents no relacionats amb l'incident de Kramomongga", va dir Warinussy. Warinussy va subratllar que, per obtenir informació imparcial i imparcial, LP3BH Manokwari ha demanat a la Comissió Nacional de Drets Humans (Komnas HAM) que enviï ràpidament un equip d'investigació per investigar la mort dels quatre civils.

D'acord amb la Llei de Tribunals de Drets Humans, quan hi ha una forta sospita de violacions de drets humans, Komnas HAM pot investigar aquests incidents, inclosos els de Kramomongga. "Recentment hem vist informes de civils presumptament assassinats per trets per les forces de seguretat de la policia de Papua Occidental per motius de resistència als agents de l'ordre", va afegir.

El nou Exèrcit Nacional de l'Azawad, tuareg, declara la guerra a Mali i Wagner i llença una potent ofensiva

 

En un llarg comunicat amb data de dilluns el nou Exèrcit Nacional de l'Azawad (Armée nationale de l'Azawad, ANA), tuareg, declara la guerra a Mali i Wagner i llença una potent ofensiva. No són només paraules. Un dia abans l'ANA va abatre un avió de guerra FAMa Sukhoi SU-25 de l'exèrcit d'ocupació malià i els seus mercenaris russos després d'atacar un lloc pertanyent a unitats de l'ANA a Tinaouker. Per la seva banda, l'exèrcit d'ocupació malià va confirmar la caiguda de l'avió de guerra. La Coordinació de Moviments de l'Azawad, una aliança de faccions formada majoritàriament per tuaregs del nord de Mali, va dir que estaven en "guerra" amb les autoritats del país, va advertir als civils que es mantinguessin allunyats dels camps de "l'exèrcit de Mali i de Wagner" i ha donat ple suport a l'organització armada. L'alçament tuareg arriba després d'una sèrie d'incidents contra la població autòctona de l'Azawad: una vintena de civils assassinats a Gossi, bombardejos aeris a Léré i Mampala, i l'execució de 50 tuaregs i el seu bestiar entre Léré i Tumbuctú a mans dels mercenaris de Wagner. Ahir va haver un intens combat durant 1h30 amb l'exèrcit malià a Bourem (Gao) i molts cossos veuen als carrers.

Manifestació per la llibertat del pres sioux Leonard Peltier

El 12 de setembre, membres de la seva família juntament amb centenars d'activistes nadius americans i nombrosos simpatitzants es van manifestar a la Casa Blanca demanant al president Biden que li concedeixi clemència perquè no mori a la presó.

Peltier, que va ser condemnat l'any 1977 per matar dos agents de l'FBI, Jack Coler i Ronald Williams en un tiroteig a la reserva índia de Pine Ridge, a Dakota del Sud, va ser condemnat a dues cadena perpètua i ha passat els últims 46 anys entre reixes.L'èxit de la convocatòria per reclamar la llibertat del pres sioux (lakota) Leonard Peltier va contrastar amb les 34 detencions de manifestants a Washington el12 de setembre davant la Casa Blanca. "Durant 79 anys, aquest guerrer, un parent, el nostre ancià, va caminar per aquestes terres amb propòsit, amb un foc i amb una crida, una crida especial a la seva vida, i ha impulsat un moviment per la justícia als Estats Units". va dir el president de la NCAI, Fawn Sharp, a la manifestació de dimarts davant de la Casa Blanca. "Vull estar aquí amb tu, mentre celebrem, el nostre Gran, mentre celebrem el dia sagrat que va néixer".

Entre els arrestats hi havia l'actor de "Reservation Dogs" Dallas Goldtooth, el conseller delegat de NDN Collective, Nick Tilson, el president del Congrés Nacional dels Indis Americans (NCAI), Fawn Sharp, el director executiu d'Amnistia Internacional dels EUA, Paul O'Brien, Chris White Eagle i Hermus Betteyoun per bloquejar una vorera. Totes les detencions van arribar amb una citació de 50 dòlars i ningú va ser portat a la presó.

Els convocants incloien el col·lectiu NDN, Amnistia Internacional, el NCAI, principal organització índia dels EUA, Red Nation del lakota Nick Estes o Oceti Sakowin.

El flamenc (neerlandès) torna a ensenyar-se a l'escola a l'estat francès al Westhoek

La regió Nord de l'estat francès és en realitat un bocí de Flandes, coneguda com a Westhoek (Cantó occidental en neerlandès) ara la llengua pròpia torna a l'escola. El flamenc (neerelandès) s'ha impartit aquest any en una desena d'establiments públics i privats. El flamenc va ser ensenyat entre 2008 i 2019 de forma irregular però París va optar per treure'l del sistema educatiu. L'any 2022 el govern francès va reconèixer el flamenc com a llengua regional de l'estat i el seu estatut va millorar notablement. Des de 2001 l'Institut de la Langue Régionale Flamand lluitava per aconseguir una presència estable a l'educació.

El 29,5 % de la joventut basca té com a llengua materna l'euskera

A la Comunitat Autònoma d'Euskadi el basc va ser l'única llengua materna per a un 18,7% de les persones de 15 a 29 anys el 2016, segons dades de l'Observatori Basc de la Joventut basats en Eustat, Institut Basc d'Estadística. Un altre 10,8% ha tingut tant el basc com el castellà com a llengües maternes. En total, tres de cada deu joves han rebut l'euskera dels seus progenitors en la seva infància (29,5%).

Aquest percentatge s'ha incrementat en els darrers vint anys, passant del 21,9% el 1996 al 29,5% el 2016. No obstant això, l'increment es deu al fet que hi ha més joves que han rebut tant el basc com el castellà en la seva llar en la seva infància, ja que el percentatge dels que han tingut el basc com a única llengua materna amb prou feines s'ha incrementat en aquests anys.

Aquestes dades globals indiquen alguna diferència entre els territoris històrics ja que mentre a Guipúscoa una de cada tres persones joves només ha sentit parlar basc a casa fins als tres anys (35,1%), en Llaurava / Àlaba això només ha estat així per un 4,7% de la joventut de 15 a 29 anys.

Tenint en compte de manera conjunta a joves que diuen haver tingut només el basc o tant el basc com el castellà com a llengües maternes, a Guipúscoa són gairebé la meitat (48,3%), però en Bizkaia són un 22,0% i en Araba / Àlaba, 13,0%.

No obstant això, el sistema educatiu està pal·liant en gran mesura aquestes diferències entre territoris, ja que tot i que solament un 13,0% de la joventut alabesa ha après basc en la seva llar, aquest mateix any 2016, el 51,4% de les i els joves de 15 a 29 anys residents a Araba / Àlaba deien parlar bé o molt bé en euskera, així com el 68,3% de la joventut resident a Biscaia i el 78,9% dels que viuen a Guipúscoa, això és , molts més que els que ho han après a casa seva.

Els diferents governs de nacions celtes es troben per primera vegada

El primer Fòrum Cèltic, que es va celebrar el dijous 3 d'agost a Roazhon/Rennes, la regió de Bretanya, el govern gal·lès, el govern escocès, el Consell de Cornualla, la República d'Irlanda, la Xunta de Galícia i el Principat de'Astúries va afirmar la seva voluntat de fer de la cooperació intercelta un motor per al desenvolupament sostenible, la prosperitat i la realització dels seus ciutadans. Un patrimoni comú i visió de futur. Mentre ocupen un lloc important a l'espai europeu, els representants dels territoris celtes van afirmar, dijous 3 d'agost, durant el primer Fòrum Cèltic, la voluntat d'aprofundir en la seva cooperació.

Els signants de la "Declaració de Rennes", la Regió de Bretanya, el govern gal·lès, el govern escocès, el Consell de Cornualla, la República d'Irlanda, la Xunta de Galícia i el Principat d'Astúries pretenen així mantenir i aprofundir les relacions institucionals entre els celtes. països i reforçar la seva cooperació que podria incloure les àrees següents:

activitats marítimes,
educació i formació, en particular fomentant la mobilitat,
la millora, la promoció i el coneixement mutu del patrimoni dels països celtes,
energies renovables,
relacions culturals, especialment pel que fa a l'audiovisual, el cinema, les arts escèniques, les pràctiques artístiques,
llengües

relacions entre les seves respectives diàspores,
relacions econòmiques en l'àmbit de la innovació i la recerca.

L'objectiu: unir esforços i aprofitar els seus recursos comuns per al desenvolupament sostenible, la prosperitat i el desenvolupament dels seus ciutadans.

Yasuní: Equador vota en referèndum aturar sine die l'explotació petroliera al Parc Yasuní, a l'Amazònia

En una consulta històrica, els habitants de l'Equador han parlat clar sobre el futur de dues regions naturals importants del país. Per més de deu anys, grups d'activistes havien intentat fer una consulta popular sobre l'explotació petroliera al bell mig del Parc Nacional Yasuní, ubicat a l'Amazònia equatoriana i considerat un dels espais més biodiversos del planeta.

Després de diversos esculls, els impulsors de la consulta van aconseguir que aquest diumenge, en paral·lel amb les eleccions presidencials, es fes el referèndum sota la pregunta “Està d'acord que el govern equatorià hauria de mantenir els camps petroliers d'ITT, coneguts com a Bloc 43 , indefinidament sota terra?”. D'acord amb el Consell Nacional Electoral, el 59% de les persones van respondre “Sí” a frenar l'explotació al Bloc 43, més conegut Yasuní ITT. 

En una segona consulta els habitants de Quito van assenyalar el desacord amb l'avenç de l'exploració minera en una zona especialment important per la seva biodiversitat: el Chocó Andino. Aquesta zona, ubicada a uns 40 quilòmetres del centre de la ciutat, és una profusa reserva ecològica, però alhora té reserves de minerals com or i coure.

L'Exèrcit d'Alliberament Balutx embosca un comboi d'enginyers xinesos dins la ciutat de Gwadar

El BLA ja ha advertit diverses vegades que aturar la colonització econòmica xinesa del Balutxistan és el seu principal objectiu. La Xina extreu tots els recursos naturals del Balutxistan mentre la població autòctona viu, sobreviu, en una pobresa extrema. El govern colonial del Pakistan reb la seva quota per permetre la sobre explotació del Balutxistan i la ciutat portuària de Gwadar és l'epicentre de l'activitat xinesa. 

La suïcida (fidayeen) Brigada Majeed del Balochistan Liberation Army (BLA) ha assumit l'atac d'avui on un membre de la milícia ha mort i, pel moment, cap dels enginyers. El BLA ja va matar 3 xinesos l'abril de 2022 en l'atac suïcida d'una militant, un any abans l'hotel que acollia l'ambaixador xinès a Quetta va ser objecte d'un atac (assumit pels taliban del Pakistan) i l'abril de 2021 foren 12 persones (9 xinesos) els morts en un assalt a la presa de Damsu, al Balutxistan. 

El BLA ha publicat imatges dels combatents de la Brigada Majeed que han atacat avui un comboi xinès a Gwadar. L'organització els ha identificat com Naveed Baloch àlies Aslam de Dasht Nigor i Maqbool Baloch àlies Qaim d'Awaran. Segons The Balochistan Post el BLA ha xifrat en 13 els morts en els atacs incloent-hi 4 enginyers xinesos i 9 militars pakistanesos.

El FLNC cors envia una llarga comunicació on asumeix 16 atacs i denuncia "una colonització desproporcionada de població" i un "procés de destrucció del poble cors"

En una nota de premsa enviada a Corse-Matin, el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) denuncia "una colonització desproporcionada de població" i un "procés de destrucció del poble cors". El Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va assumir, dimarts 1 d'agost, 16 atemptats: onze el 2023 i 5 el 2022 i el 2021. També amenacen els "còmplices corsos". 

Plataforma de resistència patriòtica

En aquesta nota de quatre pàgines, el grup clandestí demana especialment la creació d'una "plataforma de resistència patriòtica" que "transcendirà els partits polítics, les associacions, els sindicats i tots els patriotes que s'hi troben. Assentarà les bases d'una alternativa política real, única garantia de salvaguarda del poble cors", afegeix el FLNC, suggerint que els càrrecs electes nacionalistes al capdavant de l'Assemblea de Còrsega, que ocupen dos terços dels escons de l'hemicicle de l'illa. Acostumat a les crítiques de vegades virulentes de la majoria autonomista al govern, el FLNC, suggereix que els únics membres electes de l'Assemblea de Còrsega, Femu a Corsica en ment, no podria fer-ho.

Sobre la negociació amb l'estat francès

Així, el grup considera que "cap acord entre Còrsega i França pot ser qualificat d'històric sempre que no ratifiqui el reconeixement dels drets del poble cors a la seva terra com a única comunitat de dret". Critica, així, les negociacions en curs entre París i els electes corsos, creient que només donaran lloc, "en el millor dels casos", a "una major descentralització". Mentre que les opcions majoritàries nacionalistes de l'Assemblea de Còrsega han retornat la seva còpia sobre l'autonomia al president de la República i el retorn s'ha fet esperar. En un moment en què l'Estat "admet les seves faltes" en l'assassinat d'Yvan Colonna (el FLNC es refereix aquí a les conclusions de la comissió d'investigació parlamentària), quan la temporada turística "considerada a mig gas però tot i així insuportable, irrespirable", denunciada pel “nostre poble”, però discretament animat pel mateix”. 

Colonització desproporcionada: destrucció del poble cors

Si bé la destrucció de símbols religiosos en els darrers mesos no ha donat lloc, de moment, a cap identificació dels culpables, el FLNC afirma: "L'extrema dreta aprofita per precipitar-se en la ruptura fàcil del racisme, desviant les mirades dels veritables colons". Finalment, "en un moment en què el poble cors es dilueix en una desmesurada colonització de població, per deixar d'afirmar-se, per no ser respectat i massa sovint per no respectar-se", el FLNC crida "una vegada i una altra a la resistència". 

Denunciant "una colonització de població desproporcionada" i un "procés de destrucció del poble cors" que "encara no és irreversible", els nacionalistes demanen "el més aviat possible" als corsos que "ajudin en la lluita" mitjançant "actes de resistència".

En una nota de premsa molt política el FLNC fa balanç de la situació actual i demana "a tothom a ajudar a la lluita de manera activa o passiva. El to contrasta amb la darrera expressió de l'organització fa quatre mesos. El FLNC fa una reflexió sobre la situació actual a Còrsega a través de dos eixos principals: un informe socio-identitari i sobretot les solucions per aturar un "procés de destrucció del poble cors que encara no és irreversible". 

Implacable i amenaçador clavant l'Estat i la "prefectura" a la picota al voltant de la memòria d'Yvan Colonna, tot replantejant els membres del CCG, els clandestins demanen aquesta vegada la cohesió i "la urgència de la reacció" en plena incertesa sobre la discussió amb l'Estat i a l'alba de les Ghjurnate, que tindran lloc del divendres 4 d'agost al diumenge 6 d'agost a Corti.

Sector immobiliari i preferència pels corsos autòctons

Demanant "actes de resistència", el FLNC els enumera així per una altra anàfora ("Encoratgem") inèdita a la comunicació. Es dirigeixen a l'agent immobiliari que "posarà l'expedient d'un patriota al cim de la pila", al cors que "preferirà vendre la seva terra a una parella jove del seu poble que a un promotor" o a aquells que "se centraran a trobar una altra font d'ingressos en lloc de llogar la seva propietat a través d'Airbnb d'una manera frenètica i exagerada". Encara "encoratgen" "els empresaris que afavoriran un candidat cors", "els mestres que (...) continuaran parlant cors als nens més enllà de la ''quota permesa''. O els pagesos que, “amb la seva acció quotidiana, històrica, saludable, frenen la depredació de la nostra terra”.

El grup militar també evoca la temporada turística "considerada a mitges, però igual de insuportable, irrespirable, de vegades denunciada públicament pels 'nostres', però discretament animada pela mateixos".

Als "nous promotors": "Amb vosaltres, Còrsega està a la venda al millor postor"

Així, segons l'organització, "tothom pot ajudar a la lluita, ser un actor quotidià, resistint de manera activa o passiva. Perquè aviat serà massa tard". A causa de l'acció "de l'estat". Però també corsos que l'organització clandestina no escatima, "en concret els especuladors i tots aquells que s'enriqueixen a l'esquena de la nostra extinció. Còmplices de la ''Terminació'' del poble cors (terme utilitzat pels americans per extingir el primer poble autòcton dels indis)", aquests corsos hauran de "retre comptes (...) d'haver venut les seves terres, i per tant la seva ànima, als millor postors. En aquesta categoria, els "nous promotors" ocupen un lloc especial per al FLNC que els dirigeix ​​directament. "Sovint sou artesans o gerents d'empreses constructores i avui descobriu que és molt més interessant vendre que no pas construir. I encara és més sucós comprar un terreny i després revendre'l amb construccions fetes per vosaltres. I si és possible als francesos (...) Res no t'atura, construeixes i després revenes multiplicant per tres la teva inversió inicial. Guanys meravellosos i sense escrúpols. Amb tu, Còrsega està a la venda al millor postor. La teva set de beneficis és una autèntica alenada d'aire fresc per la colonització de colons. I no deixarem que ningú s'ho prengui". El Front els demana que facin una tria: "La de salvar Còrsega o col·laborar amb els que es comporten com a colons".

16 atacs

Com "la lluita continua" mentre s'espera "la posició de l'Estat" sobre la petició d'autonomia, el FLNC reivindica 16 atemptats (que es detallen a la nota de premsa) i presumeix de la captació de nous militants "que ara han fet l'elecció d'unir-se al FLNC". El grup assumeix 13 atacs contra residències, un contra un vehicle d'un "oficial de CRS" (policia colonial francesa) i dos contra les sucursals bancàries de Société Générale, a Corti, el maig de 2023, i Crédit Agricole, a Folleli, el desembre de 2021. La darrera nota de premsa del FLNC es remunta al 21 de març, aniversari de la mort de l'independentista Yvan Colonna, que va morir arran d'un atac a la presó. En total, s'hi havien reivindicat 17 atacs.

 

 

Reaccions al comunicat

Per a Michel Castellani, de la nacionalista Femu a Corsica, al govern, el procés de Beauvau ha d'aconseguir a tota costa aturar l'espiral de violència: "És cert que l'evolució de la societat corsa no és satisfactòria, és el mínim que podem dir, i desperta reaccions, entre elles les de la FLNC. Jo dic que les coses sempre són complicades. L'Estat està en una posició molt ideològica, i ha d'entendre que hem d'evolucionar en la qüestió corsa", ha dit el diputat de l'Alta Còrsega.

Un desig que Core in Fronte diu que comparteix. Per a Jean-Baptiste Arena, els nacionalistes tenen la capacitat i el deure de superar les seves diferències actuals. "No es poden desfer els llaços que han unit certes famílies durant 30, 40 o 50 anys. Tinc amics i familiars a totes les famílies patriòtiques, i molt més enllà també. A partir d'aquí avui ens toca avançar, fer un netejar el passat i seure al voltant d'una taula. Crec sincerament que en els propers mesos això podrà triomfar", afirma el conseller territorial de Core in Fronte.

El PNC (Partit de la Nació Corsa) també diu que és partidari d'una unitat nacionalista més forta, tot denunciant « certs nacionalistes que clarament encara no aconsegueixen restablir l'esperança a la societat corsa, ni la perspectiva en termes d'émancipation » Jean-Christophe Angelini ; president del grup "Avanzemu" a l'Assemblea de Còrsega, es diu partidari d'incorporar-se "a un camí de convergència, però no en les condicions que dicta un moviment clandestí, ni a costa d'esborrar la diversitat que ara ens caracteritza."

Nova Aliança Flamenca (N-VA) respon al full de ruta cap a la independència del Vlaams Belang

La primera condició per a una Flandes independent és comptar amb el suport d'una majoria de la població. Però amb un 20%, és una aventura que no pots provar", va dir Jan Jambon, primer ministre de Flandes (N-VA) el 16 de juny durant el programa "De afspraak op vrijdag" del canal públic Canvas. El ministre-president flamenc, part de l'N-VA, va reaccionar al full de ruta proposat pel Vlaams Belang per a la independència flamenca, l'impuls del qual es donaria després de les eleccions del 2024.

Per al Vlaams Belang, a l'oposició, és fonamental poder formar una majoria flamenca amb l'N-VA, un partit els estatuts del qual també avancen l'objectiu de la independència de Flandes. "Però primer hauríem de veure si tindríem la majoria junts", tempera Jan Jambon. "M'agrada la idea". El ministre-president flamenc ha destacat que planteja el tema de la independència de Flandes a títol personal i no com a líder de l'executiu al nord del país. "M'agrada la idea", va admetre al plató de VRT. “Però la primera condició per fer-ho és que la idea tingui el suport popular. No obstant això, tots els estudis fets sobre el tema mostren que, seré molt optimista, aquest és el cas del 20%. Amb aquest percentatge, és una aventura que no es pot arriscar. Ho lamento. M'agradaria que entre el 60 i el 70% dels flamencs comparteixin aquesta idea. Però en el context on una gran majoria de flamencs diuen que no volen una independència completa, no es pot participar en una aventura política així. »

Jan Jambon, tanmateix, demana que es reparin els "errors d'arquitectura" de la Constitució. “Després (les eleccions del 2024) haurem de seure al voltant de la taula”, creu, desitjant un traspàs de competències i la llei de finançament a les entitats federades. "Crec que el suport a això és més gran en l'opinió pública. » Finalment, Jan Jambon no troba que la idea plantejada per Theo Francken sigui una bona idea. El seu col·lega de l'N-VA va suggerir negociar primer a nivell federal sobre l'establiment d'una Bèlgica confederal i només després formar un govern flamenc. "Crec que tenim tot el interès a formar ràpidament el govern flamenc i demostrar que governem bé".

“Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó": l'organització armada reivindica 6 atacs

“Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó (...). Visca la Bretanya lliure! “Així comença i acaba una carta rebuda per correu, el 24 de juliol de 2023, i signada per Marie Guyader, Pierre Chérué i Yann ar Gov. L'organització armada nacionalista assumeix en el text sis accions. Entre les actuacions reclamades a la carta signada per la FLB, hi ha l'incendi d'una segona residència al Caurel (22), el maig de 2022. En una carta adreçada a diversos mitjans, el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), reclama incendis i danys a sis municipis bretons el 2022 i el 2023. "Operacions de represàlia":

la citada de l'incendi d'una casa secundària a Caurel (22) el 18 de maig de 2022 a les Côtes- d'Armor,

l'incendi d'una casa desocupada a Landunvez (29) el 12 de gener de 2023

a Morlaix el 10 de juny de 2023, del que no es té notícia

el sabotatge d'una màquina d'obra a Belle-Île el 3 de maig de 2023,

l'incendi d'un cotxe matriculat a la regió de París el 5 de maig a la punta de Cabellou a Concarneau (29)

i, la més recent, a Trébeurden, a les Côtes-d'Armor, el 16 de juny. La reivindicació arriba poc després d'una acció que pot representar un salt qualitatiu. La nit del dijous 15 de juny al divendres 16 de juny es va produir un incendi en una propietat de Le Toëno, a Trébeurden. Els bombers, ràpidament al lloc, van dominar el foc que s'havia estès en una ala de la casa. Les empremtes del foc i la destrucció del marc de l'ala de la propietat eren visibles des de l'exterior l'endemà del desastre. La propietat pertany a un prefecte de la República colonial francesa.

A finals de 2021, el Front havia enviat aquest mateix tipus de carta, per correu electrònic. A part de l'incendi d'una màquina de construcció a Rostrenen, a les Côtes-d'Armor, el desembre de 2020, reclamat per la FLB a través d'una carta postal. En la reivindicació enviada per correu ordinari s'afegeix una fotografia del kuzul meur (consell suprem): els membres del grup van emmascarats, encaputxats i enguantats, vestits de negre. Posen davant d'una bandera bretona i l'efígie del FLB: un hermina negra en el qual hi ha incrustada una espasa Excalibur. El FLB es va reactivar el 2017 despreés d'una aturada al causar un mort l'any 2000. Destacant que "quedar-se al país mai no ha estat tan difícil", la FLB indica que ha "reprèn la lluita pel poble bretó". I "la crisi de l'habitatge és només un dels molts aspectes de la presa de l'estat colonial francès sobre el nostre país". En aquesta carta, els signants denuncien una crisi de l'habitatge que seria "un dels molts aspectes de la influència de l'estat colonial francès" i expliquen que no volen veure "la Bretanya no desaparèixer sense lluita".