Fins l'any 2018 l'Union Valdôtaine (Unió Valldostana, UV) havia mantingut l'hegemonia política a la Vall d'Aosta, autònoma dins de l'estat italià i epicentre de l'Arpitània (formada també per zones de Suïssa, estat francès -Savoia- i la regió del Piemont, a l'estat italià. Dotada d'una ampla autonomia des de 1947, amplaida el 1948, Aosta és, amb el Sud Tirol, la zona amb més sobirania de l'estat italià. De llengua arpitana (francoprovençal, nom establert el 1874 per Graziadio Isasia Ascoli) i francesa ha mantingut una identitat diferenciada imponent malgrat els intents d'italianització del feixisme imperialista de Mussolini.
De l'hegemonia a la crisi permanent
L'UV ha estat el pivot polític d'aquest moviment identitari amb majories que fregaven el 50 % i superaven, tot sovint, el 45 %. El seu discurs nacionalista centrat en defensar l'autogovern de tota imposició italiana i una transversalitat centrista l'havien fet un catch all party. El 2018 però, el partit no va arribar al 20 % dels vots a les eleccions regionals i el 2020 es va quedar per sota del 16 %. Aosta té dret a un diputat i un senador d'elecció directa a les cambres italianes. Sempre havien estat escollides persones de l'UV o autonomistes. El 2018 va guanyar l'escó el Moviment 5 Estrelles i el 2022 el de senador la Lega. L'electorat va castigar essencialment alguns casos de suposada corrupció però, sobretot, la divisió que va patir el partit arran dels seus pactes amb dreta o esquerra italianes indistintament. Les escicions van dessagnar l'UV ja sigui per debats polítics com per la figura d'Augusto Rollandin (conegut com a 'Guste' pel seu nom en arpità) i les batalles personals.
Des de 1984 s'havia marxat l'UV Progressista (UVP), el 2005 Aosta Viva / ALPE (centreesquerra), el 2013 una segona UVP, el 2006 Renovació Valldostana (també centreesquerra), el 2016 l'ala dreta (Par Notre Vallée), el 2017 el MOUV' nacionalistad'esquerra, el 2020 Ensemble (de l'acusat de corrupció Laurent Vierin) i Pour l'Autonomie que, amb el MOUV' va fundar Vallée d'Aosta Unié. Vuit escissions de pes, més d'altres menors, de les quals 4 en només 5 anys. Malgrat això ha mantingut la presidència del govern autònom la majoria d'anys i actualment la manté amb Renzo Testolin. L'únic parentesi fou entre 2017 i 2018 quan van presidir Aosta, durant 7 mesos un govern d'Stella Alpina*-UVP-ALPE-PNV, 8 mesos el citat Vierin (UVP més esquerra italiana) i 6 mesos la Lega-Stella Alpina-ALPE-MOUV'.
La reunificació de l'Union Valdôtaine
El desgavell descrit va dur a la direcció de l'UV a provar de refer el partit amb una entesa parcial amb els escindits. El procés iniciat el 18 de maig de 2023 va culminar en el congrés extraordinari a Saint-Vincent de 16 de juny de 2024 'Per la recomposició de l'àrea autonomista'. En el mateix es van reintegrar a l'UV, sota presidència de Joël Farcoz, dues corrents:
- una de progressista i verda nascuda de la cprimera escissió de la UV d'Aosta Viva l'any 2005, que va derivar en a un moviment anomenat Alpe, del qual amb el temps van sorgir els mateixos Verds.
- Union Valdôtaine Progressiste (UVP) escindida el 2013, e tracta d'una fractura més recent a la Unió i està lligada a l'acostament de la UV de Rollandin amb Forza Italia de Silvio Berlusconi. Les dues àrees citades es van reunir, el 2019, a Alliance Valdôtaine.
- un altre component, amb la presència important de Luciano Caveri, és Vallée d'Aoste Unie, en si mateixa una recomposició de forces més petite (MOUV', part de Pour l'Autonomie d'Augusto Rollandin qui es va retirar morint el desembre de 2024). En els darrers temps, aquests components constituïen un únic grup polític dins del Consell Regional, majoritàriament amb la Unió Valdôtaine.
Qui queda fora de la reunificació ? A part d'Stella Apina *, els seguidors de Rollandin, Pour l'Autonomie, s'han mantingut fora de la reunificació, tot i que formen part de l'actual govern de l'UV (amb Alliance Valdôtaine, el Partit Democràtic italià i Stella Alpina*) així com Rassemblement valdôtain ** o els independentistes de Pays d'Aoste Souverain (PAS) que recull l'herència de Joseph Henriet / Josèf Harriet.
Joseph Henriet, la tenacitat d'un profeta
Henriet és un mític militant nacionalista nat el 13 de maig de 1945. Va anar a l'escola sense parlar italià sent de llengua materna francoprovençal. Va ser ell qui va crear (amb el pseudònim Edur Kar) el terme Arpitània (originàriament Harpitanya), del qual deriven els termes arpità i Arpitanie, el 1971, inspirat en el moviment del cantó suís del Jura i el seu amic, l'activista basc Federico Krutwig. L'etimologia es remunta al terme francoprovençal arp, que s'utilitza per definir una pastura alpina i per extensió les muntanyes i els Alps. El territori que engloba Arpitània és aquell on es parla la llengua arpitana o franco-provençal :
1) a l'estat francès: Loira, Roine, àrea metropolitana de Lió, Ain, gran part del departament de l'Isère, Savoia, Alta Savoia, al sud del Franc-Comtat
2) Itàlia (la vall d'Aosta, les valls arpitanes del Piemont, i les illes lingüístiques de Celle di San Vito i Faeto a Puglia)
3) Suïssa : la Romandia (excepte les parts nord i oest del Jura)
El nom va fer fortuna i va ser un dels noms proposats l'any 2016 com a nom per a la nova gran regió administrativa nascuda de la fusió d'Alvèrnia i Roine-Alps, que finalment s'anomenarà Alvèrnia-Roine-Alps. També han nascut diferents grups: el maoista Moviment Harpitanyia, independentista del propi Henriet, Aliança Cultural Arpitania (Aliance Culturèla Arpitanna, ACA, 2004), el documental Harpitanya, la ferveur d'une idée (2012), Radiô Arpitania (2007), Office Géographique Arpitan (2013), Fête internationale de l'arpitan, o Federació Arpitània. L'impulsor de l'ACA i principal escriptor en arpità ha defensat aquesta denominació dient que la forma francoprovençal és «una vella denominació que no pot ser més desafortunada»; mentre que arpità és un glossònim pròpiament dit, francoprovençal és, merament, una descripció sintètica i aproximativa per comparació amb francès i occità provençal. Tot i així, una de les entitats més actives en el domini lingüístic, el Conseil international du francoprovençal (CIFP, 2010) continua usant la denominació antiga.
El primer moviment impulsat per Henriet fou Movament Harpeitanya o Accion de Libèracion des Poplos des Ârpes (1970-1972) mantenint relacions amb ETA i l'IRA, Harpitanya Etnocrateka Libra (1972-1976), defensor d'una etnocràcia arpitana amb una llengua unificada. També va establir la bandera independentista formada per la savoiana amb tres estels blancs a l'esquerra sobre fons negre. Després d'un parèntesi Henriet va acabar entrant a la Lega Nord, que va recollir part dels seus postulats, el 1993 fins a presidir la secció d'Aosta(Lega Nord - Val d'Aohta Libra) aconseguint un 10 % dels vots el 1996 i la revista 'Nouvo Jor'. En aquest sentit va mantenir relacions amb la també arpitana Ligue Savoisienne de l'estat francès. La deriva de la Lega i l'abandonament de la lluita per la independència van dur a Henriet a marxar el 2019:
"He arribat a la conclusió que la Lliga de Salvini ha assumit sempre les connotacions més nacionalistes del segell "italianista", en contradicció amb els plans d'estructuració de l'Estat i Europa, basats en una arquitectura nova i diversa, és evident que a Vall d'Aosta també hi ha membres de la Lega Salvini perquè els fan sentir orgullosos de ser “italians” i utilitzen una llengua patriòtica que ja fa temps que no se sent tant a la Vall”. Veig que la marca 'independentista' no es fa sentir i el partit es limita a fer 'administració' (absolutament necessària! Però no suficient). Ja no em considero un 'Valdostano leghista', i convido "els independentistes que formen part de la Lega Valdostana a considerar la posició d'aquesta última".
Tot i abandonar la política va continuar sent un referent pel seu treball filològic. Henriet és autor de l'estudi etno-lingüistic 'Harpitania' (1971), Ehtudio su la question harpitana (1973), La nation harpitana (1974), La lingua arpitana (francoprovenzale), Con particulare riferimento alla lingua della Val d'Aosta (1976) on defensa una forma de koiné o llengua estandard pel francoprovençal***, Il substrato garalditano: contributo allo studio della toponimia arpitana della Valle d'Aosta, (1977), Storia del Movimento Arpitano in Valle d'Aosta (2019) i Els nostres ancestres els sarraïns dels Alps (2002), on defensa la tesi que la tesi que els sarraïns dels Alps, considerats durant molt de temps com a musulmans d'Àfrica, eren en realitat pobles indígenes de muntanya contraris a la cristianització del seu territori. Les seves foren obres de referència sobre el franco-provençal i la seva nacionalitat. De fet el 2024 Henriet va llençar un nou Movimento culturale dell'Arpitania i va presentar el Manifeste del'Endependenza Arpitana.
Pays d'Aoste Souverain, la nova aposta de l'independentisme arpità a Aosta****
El 2019 Henriet va proposar la integració de la Vall a Suïssa com a cantó 27è. Un any abans s'havia fundat el partit independentista Pays d'Aoste Souverain (PAS) impulsat per músics arpitans com Philippe Milleret, Luis de Jyaryot o Christian Sarteur a més de Michel Perret del que Henriet es va mostrar crític al principi per acabar incorporant-s'hi el 2020: “Molts m'han preguntat per què vaig criticar PAS i ara en canvi demano votar. No hi trobo res estrany, em sento el pare d'aquest moviment i de vegades els pares són durs amb els seus fills, però per primera vegada es presenta a les eleccions un grup que demana en veu alta i obertament la independència!"
Una posició oficial que reforçà el moviment en les seves creences i consideracions i que traça la línia cap a l'exigència cada cop més forta d'una independència real i concreta: “Aquesta reivindicació –explicava Milleret– no hauria de fer por. Quan demanem la independència invoquem la necessitat que té la gent de la Vall d'Aosta de poder pensar i decidir amb el seu propi cap, sense estar governat per un govern central. La paraula independència no ha de fer por, és un vehicle de llibertat a nivell del cap. Els que ens hem posat a la llista sabem bé que no hem de ser amos, sinó servidors del poble i per això hem de treballar”. PAS va fregar aleshores els 2.000 vots. Enguany ha convocat la quarta edició de la festa nacional d'Aosta (Fita nachonala de la Val d'Aouta) pel 7 de març de 2025.
Henriet mostrant la bandera independentista arpitana a un acte del PAS el 2020Annexos 1 i 2
Annex 1 - Banderes arpitanes
Pan arpitanes
Bandera creada el 2004 per l'Aliança Culturèla Arpitanna, utilitza els colors borgonyons, les dotze estrelles l'àrea lingüística, embellida amb lo rozon (roseta alpina). També s'usa com a local de la Romandia suïssa de parla arpitana.
Bandera independentista arpitana que data de 1970 que és utilitzada principalment pel Moviment Arpitan de la Vall d'Aosta. Reprèn els colors de la vall d'Aosta, Valais i Savoia, vermell, blanc i negre, amb la creu de Savoia i tres estrelles que els representen.
Locals
Bandera de Savoia, utilitzada des de 1143 pel Ducat de Savoia
Bandera d'Aosta, 'Rodzo é nèr' en arpità, usada des de 1942 en l'opuscle oposat el règim feixista pel religiós nacionalista Joseph Bréan fundador Cercle de la Culture Valdôtaine. Es basa en l'escut del Ducat d'Aosta (1563-1770), el primer ens en abandonar el llatí com a llengua oficial. La bandera és oficial de l'autonomia des de 2006Bandera independentista d'Aosta, usada des de 1998 Indépendantistes Valdôtains combina la de la Savoia amb la d'Aosta Bandera dels arpitans (francoprovençals) del Piemont amb l'estel dels Alps o roseta de la Flor de la Vida. Establerta el 1980 per l'EFFEPI Associazione di Studi e Ricerche Francoprovenzali
Bandera del cantó suís de Valais establerta el 1582, lo Valêc en arpità. També és la de la regió del Valais que inclou l'actual cantó suís del mateix nom,
l'actual regió autònoma italiana de la Vall d'Aosta, i les valls
arpitanes i part de la província de Vercelli dins de l'actual regió
italiana del Piemont.
Annex 2 - Notes
* Stella Alpina és autonomista però no prové de la tradició de l'UV sinó d'una unificació, l'any 2001, de diverses escissions de les seccions de partits italians a Aosta: els liberals de Pour la Vallée d'Aosta (1993), Autonomistes (escindits el 1997 del Partit Socialista Italià i el Partit Popular Italià), Federació Autonomista (creada el 1998 per escinits de la democràcia cristiana italiana. Se la considera de centre dreta.
** Creat el 20 de novembre de 2023 per federalistes liberal-conservadors escindits de la Lega (anomenada Lega Vallée d'Aoste) liderats per Davide Bionaz "per unir els valdostans que creuen en l'autonomia especial, el federalisme, la preservació de la identitat i les tradicions de la nostra Vall, la defensa de les llibertats individuals i els valors conservadors de la nostra societat" alineats amb nacionalistes-regionalistes vènets (Popolo Veneto), lombards (Grande Nord) o sicilians (Sud chiama Nord)
*** Establerta com a Ortografia de Referència B (ORB) gràcies a l'obra del lingüista Dominique Stich que havia fet una primera proposat el 1998.
**** Prèviament s'havien format Ethnistes Valdôtains (1991), el moviment armat Francité (1996), Indépendantistes Valdôtains (1998) i Nation Val d'Outa (2013).
