Manifestació per la independència de Gal·les a Barry amb milers de persones: "Com ens podem permetre no ser independents?"

La Marxa per la Independència del 26 d'abril va ser organitzada pels moviments transversals Yes Cymru i AUOB Cymru (Tots sota una sota bandera Gal·les)  i es va descriure com una "poderosa demostració d'unitat i esperança per un futur millor". Aquest esdeveniment forma part d'un moviment creixent, amb milers de persones que han participat en marxes similars a tot Gal·les, incloent-hi Caernarfon, Merthyr, Wrexham, Bangor, Swansea, Carmarthen i Cardiff des del 2019. Hi van participar entre 6.000 i 7.000 gal·lesos.

Barry, la ciutat més gran de Gal·les amb un llegat polític significatiu, va deixar la seva empremta en aquest viatge cap a la independència. La marxa va ser seguida d'una concentració a King Square, amb discursos de l'exlíder del Plaid Cymru Leanne Wood, la militant catalana Anna Arqué, l'activista política Kiera Marshall, la portaveu del Partit Verd de Gal·les Tessa Marshall i la cantautora Eädyth Crawford. El regidor local Mark Hooper va actuar com a mestre de cerimònies, i l'esdeveniment també va incloure música en directe d'Emma Winter, coneguda per la versió gal·lesa de The Voice, Y Llais. Totes els oradores i intèrprets, excepte el mestre de cerimònies, eren dones, una novetat per a una Marxa per la Independència.

Kiera Marshall, una activista de 27 anys de Swansea, va dir: "Com ens podem permetre no ser independents? El sistema del Regne Unit ens manté pobres, mentre que els nostres fills passen gana i fred". Leanne Wood va dir: "És hora d'acabar amb la nostra dependència. Tenim l'oportunitat de construir una alternativa al model econòmic fallit que serveix a la City de Londres mentre deixa engrunes per a les comunitats de Gal·les".

La marxa de Barry segueix una enquesta de Redfield & Wilton encarregada per Yes Cymru, que va revelar que el 41% dels votants decidits votarien per la independència. Aquesta xifra augmenta fins al 72% entre els joves de 25 a 34 anys. La presidenta de Yes Cymru, Phyl Griffiths, va dir: "El que hem vist avui a Barry és un reflex de l'estat d'ànim a tot Gal·les: la gent està preparada per al canvi i la independència ja no és una idea marginal".

El pitjor atac caixmir a Índia des de 2008 amb 27 morts

Escenes horroroses del Caixmir on els membres del grup The Resistance Front van matar 27 turistes hindús a Pahalgam el 22 d'abril. Els militants entrats des del Pakistan, van obligar els homes a despullar-se per comprovar si eren hindús; si ho eren, els van executar. També van comprovar les identificacions per determinar qui era hindú. Es tracta del pitjor atac civil al Caixmir des del 2008 es va desenvolupar a plena llum del dia. El Front de Resistència, vinculat al grup caixmir de Lashkar-e-Taiba recolzat pel Pakistan, s'ha donat el mèrit de l'horrible atac.

L'atac maputxe més greu en 28 anys

L'atac de la resistència maputxe més gran en 28 anys: Almenys 50 camions i maquinària va resultar totalment destruïda després d'un atac que va afectar la Central Hidroelèctrica Rucalhue a la comuna de Santa Bàrbara, cap a les 04:00 de diumenge 20 d'abril. Activistes a rostre cobert, després de reduir els guàrdies, van ingressar per realitzar la seva comesa per després fugir en direcció desconeguda, on a més van enderrocar arbres i van llançar material a la ruta per evitar ser enxampats.

https://t.co/imTp7YJaW2

Homenatge al mossèn Perrot, defensor aferrissat de la llengua bretona assassinat a traïció

El 21 d'abril, a Srignac, desenes de persones vanparticipar en l'homenatge a la memòria del pare Yann-Vari Perrot, màrtir de la nació bretona covardment assassinat el 1943 pels comunistes francesos. El religiós fou assassinat el 12 de desembre de 1943, després de destacar en defensa de la llengua i la nació bretona. L'acte fou organitzat per segon any pel Cercle Finisterrien Koad ar Roc'h, fundat el 2014, i ha comptat amb el suport del Partit Nacional Bretó tot i ser un acte "espiritual i no polític". 

El mateix va incloure una exposició a càrrec de Youenn Caouissin amb diversos elements de l’abat entre ells la túnica amb sang de quan fou assassinat pels francesos. També hi hagué una ofrena florar a la “creu roja” a l’indret on es produí el crim una missa en llatí i bretó on es va cantar la pregària Pedenn evit Breizh escrita pel propi Perrot i una marxa explicativa per l’indret amb Feiz ha Breizh als voltants de la capella Koad Kev que ha estat recentment restaurada gràcies a una subscripció popular. La memòria de l’abad ha estat preservada aquestes dècades per continuadors de la seva lluita com ara Youenn Kraff, membre de l’armat Front d’Alliberament de la Bretanya (FLB) i destacat activista per la llengua o, actualment, els activistes bretons Anne Floc’h, Youenn i Efflam Caouissin.

L'abat Yann Vari Perrot (1877-1943) va dedicar la seva vida a defensar la llengua bretona. Pertanyia a una família de pagesos pobres bretonòfons,va promoure l'associació catòlica Bleuñ Brug, fou redactor de la revista Feiz ha Breiz i va promoure el teatre popular en la llengua bretona. Tot plegat el va dur a ser a reclòs a zones rurals de difícil accés però allà va continuar aixecant la capella de Koad Keo. Va ser un dels promotors de la unificació de la llengua bretona el 1941. El 1942 fou escollit membre del Consell Consultiu de la Bretanya que estudiava un cert autogovern. Fou assassinat el 12 de desembre de 1943 a Scaer per un comunista francès anticlerical i antibretó.

El 10 de maig una nova jornada serà dedicada a la figura del mossèn amb el moviment Feiz ha Breizh (fe i Bretanya). Unvaniez Koad Kev, va ser creada per mantenir la memòria de l'abat Perrot, fundador de Bleuñ Brug, Fleur de Bruyère, nacionalista bretó, escriptor i apòstol de Feiz ha Breiz (Fe i Bretanya). Aquesta associació fou administrada principalment des de 1957 per Yves Craff. L'any 2005, la direcció va canviar després d'una votació extraordinària dels socis, posant-se al capdavant de l'associació Roland de la Morinière (Membre del Partit Nacionalista Adsav) i Gérard Hirel (mort el maig de 2013), antic coronel de Gendarmeria. 
Per a saber més Youenn Caouissin és autor del llibre Vie de l’Abbé Yann-Vari Perrot, une âme pour la Bretagne que es pot demanar a Ar Gedour per 14 € (342 planes) via.romanaahoo.fr 

100ª commemoració de la batalla de Culloden a Escòcia

Centenars de patriotes escocesos van marxar en processó el 19 d'abril cap al prat de Culloden on el 16 d'abril de 1746 les tropes britàniques van derrotar els clans jacobites de les Highlands per 100ª vegada. En poc més d'una hora l'artilleria va matar 1.200 escocesos només amb armes blanques. Fou la darrera batalla entre una formació de tall medieval i un exèrcit modern. 

En l'acte on hi van intervenir diverses formacions jacobites (Na Fir Dileas, A Circle of Gentlemen...) o nacionalistes (Scottish National Party, Scottish Republican Socialist Movement). En representació del partit al govern, el nacionalista Partit Nacional Escocès (SNP) va intervenir la viceprimera ministra Kate Forbes qui va retre homenatge al progrés dels mitjans de comunicació, la literatura i la legislació gaèlica en el 100è servei commemoratiu de la Batalla de Culloden. Per donar suport al creixement del gaèlic, el govern nacional  ha aportat 35,7 milions de lliures a iniciatives per promoure la llengua el 2025-26.

Milers de berbers commemoren l'alçament de la Primavera Cabil de 1980

A Rabat com a Marràqueix, milers de berbers marroquins van celebrar i commemorar els fets de l'abril de 1980 i els de la Primavera Negra a Cabília. El missatge dels marroquins al poble cabil és fort. Una mostra oportuna de solidaritat amb Kabylie, que el règim racista d'Alger ha prohibit celebrar la primavera amazic.

Els berbers es van dirigir a les principals ciutats de Rabat i Marràqueix i van venir de regions llunyanes per no perdre's aquest esdeveniment. Aquestes manifestacions pacífiques van mobilitzar un nombre impressionant de persones. També van denunciar la política d'arabització al Marroc i van reclamar una autèntica oficialització de la llengua tamazight al Marroc. Els manifestants de Rabat i Marràqueix també van denunciar el racisme dels arabistes i islamistes cap a la població amazic i la seva identitat.

Milers de banderes amazigues van ser onejades durant ambdues marxes. L'èxit va ser total, segons els organitzadors i la premsa marroquina. La demostració de força del poble amazic del Marroc el 20 d'abril de 2025 es descriu com a sense precedents. La mobilització massiva per al consol del Tamazight i la seva promoció al Marroc dóna esperança a tots els pobles del nord d'Àfrica. Si els règims dels estats nord-africans sempre han destacat en dividir els pobles amb la seva política d'arabització desenfrenada, els activistes de la causa amazic fan exactament el contrari. Lluiten per la unió dels pobles amazics nord-africans. La lluita per la identitat ha estat sempre un factor d'unitat i fraternitat entre els pobles nord-africans.

A Cabília, on la celebració del 20 d'abril està prohibida, els ciutadans segueixen amb especial interès els mercats del 20 d'abril al Marroc. "Salutem els nostres germans marroquins per les seves accions i sobretot pel seu missatge de solidaritat cap a la cabilia. "Tar o d'hora, el 20 d'abril serà un dia oficial a la Cabília i també al Marroc", ens va dir un activista de l'URK a la Universitat de Tizi Ouzou, que també es va mostrar impressionat pel nombre de manifestants mobilitzats al Marroc per al 20 d'abril.

Cal destacar que els rifians al Marroc van aprofitar aquesta data del 20 d'abril per demanar la llibertat de tots els presos polítics que es troben a les presons del Marroc.

Milers de cabils es van reunir aquest diumenge, 20 d'abril de 2025, a la Place de La Nation de París per participar a la Marxa per la Dignitat.

La marxa del 20 d'abril amb motiu de la Primavera Amazic de 1980 i la Primavera Negra de 2001. Armats amb banderes cabil·les i amazigues, els cabil·les van fer una autèntica demostració de força i van proclamar en veu alta la seva solidaritat amb els seus germans a Kabília. Eren les 2 de la tarda. quan va començar la marxa, de la plaça de la Nació a la plaça de la Bastilla. El fred i la pluja no van dissuadir els cabils de marxar.

Es van manifestar amb dignitat. La consigna era: cabilia independent. Els manifestants van desfilar amb por i van mostrar la seva determinació per alliberar Kabylie.  "No tenim por del règim racista d'Alger que mata i empresona els nostres germans. Ens vam manifestar per dir al món sencer que el poble cabil està aquí i colonitzat per Algèria. També vam manifestar pels nostres germans presos polítics i els que opinen a Cabilia. El 20 d'abril és una data sagrada per a nosaltres, els cabilis, i no renunciem als nostres germans marroquins que hem mostrat la seva llibertat. "Visca la Cabília independent", ens va dir per telèfon Madjid, un estudiant cabili a París.

A més dels cabils, també hi havia molts amazics del Marroc i Tunísia que es van manifestar amb els cabils a París, així com els chaouis i els mozabites. La manifestació va acabar a la plaça de la Bastilla, on van intervenir diversos activistes, entre els quals el líder del MAK, Ferhat Mehenni.

MAK: Moviment per l'Autodeterminació de la Cabília

URK: Unió per la República Cabil

Idir Yatafen

FLA: "La independència de l'Azawad és l'única sortida de sis dècades de crisi, qualsevol altra solució reproduirà la crisi més tard"

 

Després de més de seixanta anys de conflicte i marginació, la independència de la regió d'Azawad emergeix com l'única solució capaç d'acabar amb el patiment persistent de la seva població. Tots els intents i acords de reconciliació anteriors, inclòs l'Acord d'Alger del 2015, s'han enfonsat sobre la roca de les males intencions dels successius governs a Bamako, especialment l'actual règim militar, que es basa en mercenaris i una política de terra cremada. Davant d'aquesta sagnant realitat, el poble d'Azawad no té més remei que reivindicar el seu dret natural a l'autodeterminació, com a única garantia per aturar la guerra i aconseguir una pau duradora en una regió esgotada per la violència. Algèria i el seu paper central en la crisi del Sahel africà: lectura de la posició del Front d'Alliberament de l'Azawad

En el context dels ràpids desenvolupaments a la regió del Sahel africà i de la intensificació de la crisi al nord de Mali, Algèria s'està convertint en un actor clau en els intents de restaurar la pau, com ha afirmat Mohamed El-Mouloud Ramadan, portaveu oficial del "Front d'Alliberament Azawad", a la seva entrevista a "Africa News". Va elogiar el paper històric i diplomàtic d'Algèria, titllant-la de "gran nació la veu de la qual s'escolta", en un moment en què la regió està experimentant aliances colpistes i un deteriorament sense precedents de les condicions humanitàries i de seguretat.

Ramadan va afirmar que la crisi a la regió de l'Azawad no és nova, sinó que porta més de 60 anys i és de naturalesa purament política, fruit de la "marginació deliberada" dels successius governs a Bamako. Ha destacat que els acords anteriors, inclòs l'Acord d'Alger del 2015, van fracassar per la "traïció" del govern colpista malià, que es va aliar amb els grups "Wagner" russos per dur a terme una "neteja ètnica" contra àrabs i tuaregs. També va condemnar l'ús de drons turcs en assassinats indiscriminats, que van augmentar el patiment dels civils.

Malgrat el deteriorament de la situació, Algèria continua sent, als ulls del Front, una "nació germana i una potència regional capaç de tenir un paper central". Ramadan ha recordat que Algèria havia estat un mediador imparcial en acords anteriors, però la seva absència actual d'escena –a causa de la complexitat de les aliances regionals– ha agreujat la crisi. Va enviar un missatge a Algèria per donar suport diplomàticament a la causa d'Azawad, especialment en els fòrums internacionals, com a membre no permanent del Consell de Seguretat, afirmant que "la resolució del problema de l'Azawad contribuirà a l'estabilitat de tot el Sahel".

El portaveu ha criticat l'aliança de Bamako amb Níger i Burkina Faso (l'aliança dels estats del Sahel), qualificant-la d'"aliança dels febles" perquè agrupa "governs colpistes il·legítims". Va dir que aquesta aliança pretén allargar la vida dels règims militars, però que no aconseguirà establir l'estabilitat, sobretot amb el deteriorament de la situació a Burkina Faso, que "ha esdevingut ostatge dels grups armats".

El Ramadà va revelar una catàstrofe humanitària a Azawad, on els civils pateixen una greu escassetat d'aliments i assistència sanitària, enmig d'una política de "terra cremada" seguida per Bamako. Va demanar a la comunitat internacional que pressioni per posar fi a les massacres i faciliti l'accés a l'ajuda, i va advertir que el silenci anima els colpistes a continuar amb la seva "neteja ètnica".
L'escenari desitjat: independència o federalisme?

El Front va expressar el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació, rebutjant qualsevol solució intermèdia com l'autonomia, qualificant-la de "temporal". Ramadan va afirmar que "la independència d'Azawad és l'única solució", creient que qualsevol altra solució només reproduiria la crisi més tard.
Conclusió: Algèria i el futur del Sahel

Aquesta entrevista mostra que Algèria, malgrat les complexitats de la situació, segueix sent un actor clau en qualsevol solució duradora, però el seu paper necessita suport internacional. També planteja preguntes sobre el destí de la regió si el conflicte persisteix, especialment amb l'augment de la influència russa i turca i l'erosió de la legitimitat local. Algèria serà capaç de liderar noves iniciatives, o el Sahel està condemnat a una major fragmentació?

—
Article basaten una entrevista realitzada per “Africa News” amb el portaveu oficial del “Front d'Alliberament d'Azawad”, Mohamed El-Mouloud Ramadan, de data 18/04/2025.

La guerrilla de les Forces Armades de Cabindan declara un alto el foc unilateral amb efecte immediat

L'Estat Major de les Forces Armades de Cabinda (FAC) ha anunciat avui que s'ha declarat un alto el foc unilateral, amb efecte immediat, per un període de dos mesos, a tot el territori de la província angolesa de Cabinda.

El comunicat diu que la decisió, d'acord amb la direcció política del Front per a l'Alliberament de l'Estat de Cabinda - Forces Armades de Cabinda (FLEC-FAC), arriba després de consultes internes amb la direcció política del FLEC i "forma part d'una clara voluntat de crear un clima propici a un diàleg seriós amb les autoritats angoleses per posar fi al conflicte a Cabinda".

"La decisió del FLEC-FAC també segueix l'anunci de la iniciativa del partit angolès UNITA [Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola, el major partit d'oposició angolesa] i la proposta que va dir que presentaria al parlament angolès", diu el comunicat.

FLEC-FAC aposta per crear un entorn favorable que no afecti el desenvolupament de la iniciativa d'UNITA, considerant que podria ser "una oportunitat per fer un pas cap al diàleg".
Segons FLEC-FAC, aquest pas pretén "reafirmar el seu compromís amb la resolució pacífica del conflicte de Cabinda i demostrar la seva obertura al diàleg, en el respecte estricte del dret a l'autodeterminació del poble cabindà".

"FLEC-FAC es reserva el dret de respondre militarment a qualsevol provocació de les Forces Armades d'Angola (FAA) al territori de Cabinda i de reaccionar enèrgicament quan la població de Cabinda sigui víctima d'actes de violència i repressió", destaca la nota.

La suspensió temporal de les hostilitats comença avui, però "a falta de resultats concrets del partit angolès UNITA, l'alto el foc finalitzarà a les 23 hores del dissabte 14 de juny de 2025".

A UNITA anunciou em março passado que vai submeter ao parlamento um projeto de resolução para "exigir o fim imediato e incondicional das hostilidades militares" na província angolana de Cabinda e "início imediato das negociações de paz".

O grupo parlamentar da União Nacional para a Independência Total de Angola (UNITA, maior partido na oposição) sustenta que a sociedade civil de Cabinda, os movimentos reivindicativos e a população querem e defendem o diálogo inclusivo para a resolução do problema político-militar e histórico de Cabinda.
A Frente de Libertação do Estado de Cabinda -- Forças Armadas de Cabinda (FLEC/FAC) reivindica há vários anos a independência do território de Cabinda, província no norte de Angola, de onde provém grande parte do petróleo do país, evocando o Tratado de Simulambuco, de 1885, que designa aquela parcela territorial como protetorado português.

https://www.rtp.pt/noticias/mundo/forcas-armadas-cabindesas-decretam-cessar-fogo-unilateral-com-efeito-imediato_n1648053

Assemblea General del partit nacionalista alsacià Unser Land

Dissabte 30 de març va tenir l'Assemblea General anual del principal partit nacionalista alsacià, Unser Land (la nostra terra). Fou un moment clau després d'un inici d'any exitós, reunint més d'un centenar de participants. La formació va centrar el seu programa sobre economia, seguretat, medi ambient i descentralització. Repàs a un any de compromís treballs realitzats aquest 2024: eleccions, reunions de secció, comunicacions i accions per defensar la Heimat (pàtria), Alsàcia.

Un moviment reforçat: Jean-Georges Trouillet va ser reelegit president. Sis nous membres s'uneixen a la Grosser Rat (gran consell) per enfortir la causa alsaciana. Es va votar a favor d'una moció per donar suport implacablement a l'alliberament de Cecile Kohler (alsaciana detinguda fa més de mil dies a l'Iran). De camí als municipis: Trouillet va reclama una forta mobilització per a les properes eleccions municipals, un tema decisiu per al futur d'Alsàcia.

Ceòlas: Scottish Gaelic Immersion Week

SEACHDAIN BHOGAIDH : Summer Gaelic Immersion Week - 2nd - 6th June 2025

Ceòlas are delighted to announce a new Gaelic Immersion week this summer in South Uist! This new week will feature 2x 1.5hr classes and an afternoon activity each day, with extra evening events throughout the week as well.  Classes will be available at the following levels:

Beginners – John Joe MacNeil

Post-Beginners – Màiri MacRitchie

Intermediate – Catriona Black

Advanced – Catrìona MacIntyre

Reading & Writing Skills for Advanced learners/Fluent Speakers – Fr. Ross Crichton

Ceòlas Gaelic classes and courses give you the opportunity to learn Gaelic as spoken in the islands, from fluent local and native-speaking tutors. We aim to help you gain confidence in speaking and using Gaelic, as well as connect with the Gaelic community, language and culture in Uist. With the help of local native tutors and community members, you’ll have the opportunity to immerse yourself in Gaelic, using the language each day in a range of every-day contexts in South Uist, one of the strongest Gaelic-speaking areas in Scotland.

This brand new week is being introduced at a trial rate of £250 / £200 for Uist residents for the full week’s tuition and activities.

We also welcome bookings and enquiries from organisations/businesses looking to offer CPD to their staff – this is the perfect immersive CPD opportunity.

More information 

ceolas.co.uk/event/summer-gaelic-immersion-week-2025/

Email: gaelic@ceolas.co.uk

Bòrd na Gàidhlig Creative Scotland Highlands and Islands Enterprise Comhairle nan Eilean Siar

Assemblea del moviment en defensa de la llengua flamenca a l'estat francès

Assemblea General d'ANVT (Akademie voor Nuuze Vlamsche Taele) o Institut de la Langue Régionale Flamande avui a les sales de recepció de l'Ajuntament de Cassel sota la presidència del seu batlle, Dominique Joly. L'entitat flamenca de l'estat francès ha presentat els resultats de les nostres activitats per al 2024: per a l'ensenyament del flamenc occidental, la senyalització bilingüe, la promoció de la nostra llengua regional, el nostre Centre de Recursos, les publicacions i la col·lecció de la llengua regional. També van presentar els projectes 2025. Hi han participat François Decoster, vicepresident de la Regió, Marie-Claude Lermytte-Bavay, senadora, Jean-Pierre Bataille, diputat, alcaldes i presidents d'associacions, així com molts aficionats a la nostra llengua flamenca de França. L'entitat ha constatat els notables avenços en especial en senyalització i suport d'ajuntaments.

El partit independentista Nazione alerta que la immigració massiva provoca la substitució demogràfica a Còrsega

La revisió demogràfica de l'INSEE, institut d'estadística de l'estat francès, ha mostrat la substitució demogràfica de la població autòctona corsa. Sota el lema 𝗡𝗼𝗻 𝗮 𝗹𝗮 𝗰𝗼𝗹𝗼𝗻𝗶𝘀𝗮𝘁𝗶𝗼𝗻 𝗱𝗲 𝗽𝗲𝘂𝗽𝗹𝗲𝗺𝗲𝗻𝘁 !, el partit independentista Nazione, considerat braç polític del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega, ha alertat del remplaçament del corsos: "La lluita contra la colonització i el reconeixement dels drets nacionals del poble cor segueix sent, per a nosaltres, un àmbit prioritari de lluita. Rinfurzemu un munt!"

Balanç demogràfic: no a la colonització de la població.

Com cada any, l'INSEE acaba de publicar xifres relatives a l'evolució de la població de Còrsega. Actualment al nostre país hi viuen 360.000 persones, enfront de les 100.000 menys a principis dels anys 2000 (segons dades del mateix institut). Aquest organisme estatal francès, poc sospitòs de connivència amb el moviment nacional, confirma un fet incontestable que Nazione no deixa de denunciar: la colonització de l'assentament.

L'INSEE confirma que el ritme d'arribades d'estrangers a Còrsega continua a un ritme proper a les 4.000 arribades anuals i que l'augment de la població del nostre país es deu exclusivament a aquestes instal·lacions, els naixements estan en descens i el saldo natural negatiu.

Avui ningú pot negar aquest fenomen que el nostre moviment polític ha lluitat, sovint en solitari, davant la negació o l'antagonisme d'altres forces polítiques.

Per a Nazione, el repte de la colonització avui constitueix un perill imminent per a la supervivència del poble corso a la seva pròpia terra. Tot i que aquesta qüestió política fonamental s'ha evitat completament en la xerrameca de Beauvau i les seves actuals extensions, la lluita contra la colonització i el reconeixement dels drets nacionals del poble cor segueix sent, per a nosaltres, un eix prioritari de lluita. Per contrarestar aquesta amenaça que, a curt termini, posa en perill la continuïtat històrica d'una realitat humana i cultural que existeix des de fa segles, el poble cor, és important imposar mesures urgents de protecció en benefici dels corsos pel que fa a l'accés a la terra, l'ocupació i la protecció social, l'exercici d'una activitat professional, les llistes electorals i la promoció de la nostra llengua nacional.

Sense això, les nefastes prediccions de l'informe de l'Hudson Institute, d'una solució definitiva de la qüestió nacional corsa sota la marea demogràfica, es faran realitat a curt termini.

𝙊𝙜𝙝𝙟𝙚, 𝙩𝙤𝙘𝙘𝙖 𝙖̀ 𝙪 𝙢𝙪𝙫𝙞𝙢𝙚𝙣𝙩𝙚𝙣𝙩𝙚𝙣𝙩𝙡: 𝙖̀𝙪 𝙥𝙚𝙧 𝙘𝙖𝙢𝙥𝙖̀ 𝙘𝙤𝙧𝙨𝙞 𝙤 𝙖𝙘𝙘𝙞𝙩𝙩𝙖̀ 𝙩𝙖̀ 𝙛𝙧𝙖𝙣𝙘𝙞𝙨𝙖𝙩𝙖 𝙚̀ 𝙨𝙢𝙖𝙧𝙞𝙨𝙘𝙚.

𝙍𝙞𝙣𝙛𝙪𝙧𝙯𝙚𝙢𝙪 𝙖 𝙡𝙤𝙩𝙩𝙖 𝙣𝙖𝙯𝙞𝙪𝙣𝙞𝙪𝙣𝙚!

Enllaç: https://www.facebook.com/share/p/18uCxUfoBi/?mibextid=wwXIfr

Prima d'Òc, el gran festival de les Valadas occitanes d'Itàlia

Prima D’ÒC inaugura oficialment la temporada de festes. Del 2 al 4 de maig de 2025, Demonte torna a ser el cor palpitant de la música i la cultura occitanes, amb la 19a edició d'un esdeveniment que uneix estudi, tradició i dansa.  Lutiers, músics i entusiastes es troben als carrers i places donant vida a un intercanvi viu, profund i col·lectiu. Dos dies de debat i escolta que acaben en una harmonia irrepetible. Programa complet de Prima D’ÒC de Monviso Lands, Lou Dalfin i Oficina de Turisme de Demonte Valle Stura (Piemont, estat italià).

21ª edició del Acampamento Terra Livre: 150 nacions índies del Brasil s'apleguen per demanar els seus drets com autòctons

Més de 6.000 indígenes de 150 pobles de totes les regions del país han arribat aquest dilluns (7) a la capital federal per a la 21a edició de l'Acampamento Terra Livre (ATL). Instal·lat a l'espai de la Fundació Nacional de les Arts (Funarte), a l'eix monumental de Brasilia (DF), el campament s'allargarà fins divendres vinent (11). L'ATL 2025 està organitzat per l'Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (Apib) juntament amb les seves set organitzacions regionals: Aty Guasu (regió Centre-Oest), Apoinme (nord-est i est), ArpinSudeste (sud-est), ArpinSul (sud), Coica (Coordinació d'Organitzacions Indígenes de la Conca de l'Amazones, Terena) i Amazonia Terena (amb Terena). forta presència a Mato Grosso do Sul). Sota el lema “APIB Som Tots: En Defensa de la Constitució i la Vida”, el moviment indígena vol destacar el compromís dels pobles indígenes per garantir els seus drets tal com preveu la Constitució Federal. El tema també celebra la unitat i la resistència del moviment indígena representat per Apib, que, enguany, compleix 20 anys de lluites i èxits.

La mobilització s'estructura al voltant de cinc eixos: “Apib Som tots”, “Resistència i conquesta”, “Desconstitucionalització dels drets”, “Enfortiment de la democràcia” i “En defensa del futur: la resposta som nosaltres”. "Hem arribat a un context polític i jurídic actual amb moltes debilitats. El Camp de Terra Lliure és aquí per tornar a marcar, aquí a Brasilia, la nostra posició davant totes les vulneracions i atacs que hem patit als nostres territoris. Aquesta ATL també reforça la nostra posició respecte a la nostra Constitució i el nostre dret a la vida", ha destacat el coordinador executiu de l'APIB, Dinam, en roda de premsa celebrada dilluns 7 de matí.

La mobilització reforça la posició del moviment indígena per al final de la taula de conciliació proposada pel ministre Gilmar Mendes al Tribunal Suprem Federal (STF) i la derogació de la Llei 14.701/2023, anomenada “Llei del Pla temporal”, el tema de la conciliació que s'ha utilitzat per bloquejar la demarcació de territoris. El camp també denuncia els conflictes als territoris indígenes, a més de discutir una transició energètica justa i la resistència LGBTQIA+.

Gàidhlig ann an Dùn Dè: A new booklet celebrating Dundee’s connection to Gaelic language

Gàidhlig ann an Dùn Dè / Gaelic in Dundee: A new booklet celebrating Dundee’s connection to Gaelic Culture, language and history is being launched as part of World Gaelic Week 2025. Seachdain na Gàidhlig (World Gaelic Week) celebrates Scottish Gaelic across the world. It aims to raise the profile of Gaelic through community initiatives, and engagement with schools, projects and events.
Gaelic has been part of Dundee’s heritage for over a thousand years and continues to be part of our city today including Gaelic language classes, the Gaelic Choir and signage across the city having Gaelic translations.
The 2021 census shows there are now 990 total Gaelic speakers in Dundee (110% increase since 2011) with a further 2,551 people who indicated having some skills in Gaelic (134% increase since 2011).
Authors Nicky MacCrimmon and Alex Mulholland, who both share a passion for Scotland’s native languages and cultures, have written the booklet to demonstrate that the Gaelic language is part of Dundee’s story and continue to play an important part in the city today.
Speaking about the booklet co-author Nicky said: “It's really important that the people of Dundee get to know the real story about Gaelic in Dundee, about the Gaelic history of the city and how it's still relevant to Dundee today.”
A launch for the booklet event is being held at Hilltown Community Centre today (February 24) at 6-8pm. It will include a Q&A with the authors, a quiz, networking and refreshments.
Cllr Mark Flynn, Leader of Dundee City Council, said: “I am delighted that this fantastic booklet has been produced in line with the aims of our Gaelic Language Plan.
“The launch event is a perfect opportunity to bring people together to discuss why it is fundamental that we celebrate the history and heritage of the Gaelic language in our city and its place within Scotland and beyond.
“I want to thank everyone involved in the plan, booklet and event and the continued work they do in championing Gaelic.”
The event is funded by Seachdain na Gàidhlig’s ‘Small Grants Fund’ with support from Bòrd na Gàidhlig, who have also funded the production of the booklet.
Joy Dunlop, Director of Seachdain na Gàidhlig, said: “This year’s Seachdain na Gàidhlig programme demonstrates the power Gaelic has in building bonds, enriching lives and enhancing community cohesion.
“The initiative continues to grow year on year and provides an important platform for Gaelic cultural exchange. We would encourage anyone in and around Dundee with a love of or interest in Gaelic to get involved.”
The Booklet has been produced as part of Dundee City Council’s Gaelic Language Plan 2021-2026. A free copy can be collected from one of our libraries or community centres. It can also be downloaded from the Dundee City Council website. 

El partit independentista Tavini Huiraatira aprova en el seu congrés el projecte de constitució com a república federal

El principal partit independentista tahitià Tavini Huiraatira va celebrar el seu congrés polític aquest dissabte 5 d'abril a Faa'a. El partit blau cel torna a posar els seus fonaments al centre de l'escenari. Entre els punts tractats: l'adhesió a la independència. Unes 500 persones, simpatitzants, activistes i dirigents del partit es van reunir al motu Ovini per a la presentació del nou model polític imaginat per Tavini.

Els executius del partit independentista han presentat la seva visió d'una Polinèsia independent. Aquell on els cinc arxipèlags de la Polinèsia francesa es transformarien en estats federats autònoms. Així, podrien, per exemple, ser competents per aprovar les seves pròpies lleis i tenir els seus propis tribunals. "De debò havíem de posar un rovell d'ou a la closca, i mai havíem tingut una "closca" concreta fins avui on posar el nostre argument polític. Avui ja està fet. L'argument en qualsevol cas, segons el qual no tindríem una base textual de partida, una referència, ja no s'afirma perquè avui tenim un avantprojecte de constitució", ha dit Richard Tuheiava - executiu de Tavini

Per tant, s'han posat les bases però llavors caldrà trobar un model econòmic sostenible. "El tema de les subvencions és un tema econòmic i financer, i estem treballant en un altre aspecte", especifica l'exsenador, executiu de l'independentisme. Per al cap de gabinet del president de l'assemblea Anthony Géros, el més important aquest dissabte ha estat presentar aquest projecte als simpatitzants.

Inspirat per altres països del Pacífic, com Vanuatu o Fiji, Tavini espera poder explotar plenament els recursos naturals del país. "La possibilitat de poder interactuar externament, discutir en igualtat amb els estats sobirans que ens envolten. Aquests estats són més petits que nosaltres però estan plens de riquesa com nosaltres i tenen la possibilitat d'explotar els seus recursos" segons Antony Geros - president de l'Assemblea Polinèsia.

Per part dels simpatitzants, molt nombrosos a aquest congrés anual, la idea és més aviat acceptada, el projecte validat... "No cal que demanem a França la independència. Tenim riquesa al nostre país però el problema d'avui: és França qui la té", estima Mahinui Temarii.

Amb tot, el document presentat servirà de base de treball per al partit. Sempre es pot reelaborar. Un altre punt definit a l'esborrany de Constitució i estimat per Tavini: el tahitià com a llengua oficial i la nacionalitat maohi. S'atorgaria als residents permanents, per naixement, matrimoni o naturalització.

"És una barreja en algun lloc de la Constitució dels Estats Units i la Cinquena República en tot cas és una base útil per al treball, ara circularà entre els membres i el tomite per obtenir l'opinió dels arxipèlags", afirmà Moetai Brotherson, president de la Polinèsia Francesa. Tematai Legayic, membre de l'Assemblea de Polinèsia, creu que la implementació d'un projecte d'aquest tipus corre el risc de ser complexa però allà, una vegada més, el més important és haver posat les bases. "Estats federats amb assemblees, governs, tribunals de justícia, per arxipèlag: no sé si un arxipèlag com les Illes Australs amb 5.000 habitants necessita tantes grillons administratives. Una vegada més, és bo que el partit hagi proposat un avantprojecte perquè ens permet torturar-lo, millorar-lo, alguna cosa ens permet", segons Tematai Legayic que també ha formalitzat la seva candidatura per la comuna de Papeete a les properes eleccions municipals. L'anunci l'ha fet Oscar Temaru a la inauguració del congrés. Un altre anunci, però aquesta vegada no oficial: la candidatura d'Émile Vernaudon per Mahina.

Amb 81 anys, l'home anomenat "el xèrif" va ser proposat pel comitè local del cel blau com a cap de llista de Tavini per a les properes eleccions municipals. Personatge polític, va ser el Tavana de Mahina del 1977 al 2009, també va ser objecte de diverses condemnes per malversació de fons públics.

Euskal Herria Euskaraz es manifesta a Baiona per aturar l'imperialisme lingüistic francès

Al voltant de 1500 persones s'han congregat aquest diumenge a la manifestació que s'ha desenvolupat sota el lema ''Justizia euskararentzat. Justizia euskaldunontzat'. Justícia per a l'euskera, justícia pels parlants de basc.

Convocada per Euskal Herrian Euskaraz (EHE), la manifestació ha tingut l'objectiu de denunciar els atacs al basc i mostrar solidaritat a les dues persones que seran jutjades aquest divendres.

La marxa ha sortit a les 11.30 hores davant del Palau de Justícia de Baiona, on han desplegat la pancarta amb el lema de la protesta. Des d'allà, la manifestació ha anat fins a l'ajuntament.

L'any passat, el Dia Internacional de l'Euskera, els activistes Intza Gurrutxaga i Gorka Torre van pintar en una paret del Palau de Justícia de Baiona la frase "Justizia euskararentzat".

Aquestes dues persones seran jutjades aquest divendres acusades de desobediència.

En declaracions als mitjans de comunicació abans de la manifestació, Gurrutxaga ha explicat el que van fer i per què ho van fer: "Pugem a la porxada del jutjat de Baiona i escrivim 'Justizia Euskararentzat', un acte que tenia com a objectiu visualitzar i denunciar l'opressió que avui vivim els bascos i vas vulneren els drets lingüístics dels euskalduns".

Per la seva banda, el processat Gorka Torre ha denunciat que "no hi ha justícia per a l'èuscar i cal seguir lluitant a partir d'ara".

Identitat, Llibertat, Respecte: Congrés d'Indipendenza Veneta

 

Tretze anys després de la seva fundació el 30 de març es va celebrar el Congrés d'Independència Veneta a Cadoneghe amb el seu promotor. L'esdeveniment va confirmar a Pierantonio Zaccariotto pel seu lideratge com a President i com a secretari Michele Favero. Fins a 157 socis delegats, coordinadors d'àrea, al Consell Nacional d'Andrea Bisello, Vittorino Veneto Zoccarato i a BpBisello que van definir el camí polític i traçat alguns camins factibles, pel partit nacionalista. En especial el gran patriota Flavio Contin, literalment aclaparat d'aplaudiments. IV es va definir com l'evolució natural de la Liga Veneta sota el lema 'Identitat, Llibertat, Respecte'.

En la mateixa trobada Michele Favero va anunciar un nou moviment polític anomenat Federazione dei Popoli FDP on col·laboraran:
Indipendenza Veneta

Comitato Liberazione Toscana (secretari Marco di Bari, president Simone Montagnani)
Moviment politico Gran Sicilia secretari Paolo Scicolone, President Enzo Castrenze Cassata
Ha participat als treballs també el president Alberto Montagner. Els propers dies es comunicaran els punts del programa i del símbol.

El Moviment es crea per acabar amb l'oposició del Nord contra el Sud i la dreta (italià) contra l'esquerra (que discuteixen durant el dia i van a sopar al vespre) i per retornar i tornar a posar la voluntat política i la capacitat de decidir pel seu propi futur en mans del Poble i de les comunitats. En defensa dels pobles Lliures, no als estats i imperis nacionals del segle XIX i a l'imperialisme que destrueixen l'individu.  
Es centra en la màxima del Prof. Marco Bassani: "Itàlia no té problemes, Itàlia és el problema"