El 24 de setembre de 2025 es va celebrar a Nova York, EUA, la Cinquena Cimera de la Plataforma de Crimea, que va reunir un nombre significatiu de líders mundials i alts funcionaris. Representants de 54 països i set organitzacions internacionals, que abasten tots els continents i regions del món, van assistir a l'esdeveniment. La Cimera d'aquest any va tenir lloc en el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides i va coincidir amb el 80è aniversari de la signatura de la Carta de les Nacions Unides. Un dels principals oradors de la Cimera va ser Mustafà Dzhemilev, el líder del Poble Tàtar de Crimea. Parlant a la Cinquena Cimera de la Plataforma de Crimea, va advertir que els acords fets sota pressió militar són "legalment nuls i sense efecte" i corren el risc de repetir els errors de 1938.
Hi ha la creença al món que si una llengua es parla a la tribuna de l'ONU, aquesta llengua mai desapareixerà. Ara parlaré en la llengua tàrtara de Crimea, que la UNESCO va incloure a la llista de llengües que estan en perill de desaparèixer, tot i que Ucraïna i el president Zelenski estan fent grans esforços per preservar aquesta llengua. El meu traductor a l'anglès serà un dels patriarques de la diàspora tàrtara de Crimea als Estats Units, Mübeyin Batu Altan.
Agraeixo sincerament als líders i representants dels països que participen a la Cinquena Cimera de la Plataforma de Crimea, l'objectiu principal de la qual és, com se sap, trobar maneres d'alliberar Crimea de l'ocupació russa.
El fet que desenes de països d'arreu del món s'estiguin reunint i declarin fermament que no reconeixen ni mai reconeixeran la legalitat de l'ocupació de Crimea i que faran tot el possible per alliberar-la és de gran importància per a Ucraïna i especialment per al seu poble indígena.
Sóc un dels pocs representants que encara sobreviuen de la generació dels tàrtars de Crimea que van sobreviure a la deportació total i al genocidi del seu poble el 1944, i després van lliurar una lluita de gairebé mig segle contra un dels règims més brutals del segle XX pel dret a tornar a la seva pàtria i els seus drets humans.
Superant enormes dificultats, vam començar a tornar a la nostra pàtria i restaurar les restes de la nostra cultura destruïda només en els darrers anys de la “perestroika” de Gorbatxov, i després del col·lapse de l'URSS, ja amb el suport de l'estat ucraïnès independent.
Aquest procés es va interrompre el febrer de 2014 per la invasió de Crimea per part de les tropes de l'estat successor de l'estat que va cometre genocidi contra els pobles indígenes de la península.
Rússia va començar a transformar ràpidament tota la península en una poderosa base militar amb el clar objectiu d'una major expansió a la Ucraïna continental. I com que, d'acord amb la lògica russa, només les persones lleials als ocupants havien de viure al territori d'aquesta base, els representants dels pobles indígenes i dels ucraïnesos ètnics van ser els primers a ser sotmesos a repressions a gran escala. Hi ha la creença al món que si una llengua es parla a la tribuna de l'ONU, aquesta llengua mai desapareixerà. Ara parlaré en la llengua tàrtara de Crimea, que la UNESCO va incloure a la llista de llengües que estan en perill de desaparèixer, tot i que Ucraïna i el president Zelenski estan fent grans esforços per preservar aquesta llengua. El meu traductor a l'anglès serà un dels patriarques de la diàspora tàrtara de Crimea als Estats Units, Mübeyin Batu Altan.
Agraeixo sincerament als líders i representants dels països que participen a la Cinquena Cimera de la Plataforma de Crimea, l'objectiu principal de la qual és, com se sap, trobar maneres d'alliberar Crimea de l'ocupació russa.
El fet que desenes de països d'arreu del món s'estiguin reunint i declarin fermament que no reconeixen ni mai reconeixeran la legalitat de l'ocupació de Crimea i que faran tot el possible per alliberar-la és de gran importància per a Ucraïna i especialment per al seu poble indígena.
Sóc un dels pocs representants que encara sobreviuen de la generació dels tàrtars de Crimea que van sobreviure a la deportació total i al genocidi del seu poble el 1944, i després van lliurar una lluita de gairebé mig segle contra un dels règims més brutals del segle XX pel dret a tornar a la seva pàtria i els seus drets humans.
Superant enormes dificultats, vam començar a tornar a la nostra pàtria i restaurar les restes de la nostra cultura destruïda només en els darrers anys de la “perestroika” de Gorbatxov, i després del col·lapse de l'URSS, ja amb el suport de l'estat ucraïnès independent.
Aquest procés és va interrompre el febrer de 2014 per la invasió de Crimea per part dels tropes de l'estat successor de l'estat que va cometre genocidi contra els pobles indígenes de la península.
Rússia va començar a transformar ràpidament tota la península en una poderosa base militar amb el clar objectiu d'una major expansió a la Ucraïna continental. I com que, d'acord amb la lògica russa, només les persones lleials als ocupants havien de viure al territori d'aquesta base, els representants dels pobles indígenes i dels ucraïnesos ètnics van ser els primers a ser sotmesos a repressions a gran escala. Avui, Ucraïna sagna, lluita contra l'agressor i intenta alliberar els seus territoris ocupats, alliberar milions dels nostres conciutadans que han caigut en mans d'ocupants cruels.
Estem agraïts a tots els països que, en aquests temps difícils per a nosaltres, proporcionen un suport i una assistència significatius al nostre país, adonant-se clarament que aquesta guerra de Rússia no és només contra Ucraïna, sinó també contra tot l'ordre mundial, contra la civilització. Però és una gran llàstima que aquesta comprensió de la situació no estigui present a tots els països del món.
No obstant això, estem molt preocupats perquè en alguns dels nostres estats aliats, els partidaris de l'anomenada teoria de la "política real" han començat a prevaler. És a dir, una teoria que, pels interessos econòmics o d'altra índole dels seus països, els permet ignorar els principis morals i ètics, els drets humans i el dret internacional. A més, és absolutament clar per a tothom que aquest "acord de pau" serà un descans molt curt abans d'una nova guerra encara més sagnant, perquè qualsevol acord signat sota l'amenaça de l'ús de la força militar i que contradigui les normes del dret internacional és legalment nul i sense efecte.
És sorprenent que, malgrat tots els crims del règim de Putin davant de tot el món, alguns dels nostres aliats encara no hagin entès que apaivagar un agressor sanguinari mitjançant algunes concessions territorials en detriment d'altres països i del dret internacional, en detriment dels principis bàsics de l'ONU, és impossible i està ple de greus conseqüències per a tota la humanitat.
Aquesta tàctica recorda molt l'intent d'apaivagar Hitler el 1938 lliurant-li part del territori de Txecoslovàquia, cosa que va provocar la Segona Guerra Mundial. Almenys en memòria dels més de 55 milions de persones que van morir en aquella guerra, potser aquests errors no s'haurien de repetir.
Espero que els representants de tots els països donin suport al text proposat de la declaració final de la Cinquena Cimera de Crimea, que preveu la fi d'aquesta guerra sagnant que ha durat més d'11 anys només sota les condicions del compliment de les normes del dret internacional i, en primer lloc, garantint la integritat territorial d'Ucraïna.
