Dinamarca reconeix les esterilitzacions forçades a Groenlàndia i estableix un fons de compensació. Milers de dones inuit van ser sotmeses a anticonceptius sense consentiment entre el 1960 i el 1991. El context és fonamental: durant dècades, Dinamarca va cercar controlar la demografia de Groenlàndia, un territori autònom però sota la seva sobirania, en nom d'una suposada eficiència administrativa i econòmica. La imposició d'aquestes mesures, conegudes com a cas de l'espiral, no va ser un error aïllat, sinó part d'un patró més ampli de polítiques colonials que van afectar la població indígena. Entendre això permet comprendre la magnitud de la ferida social i emocional que encara persisteix. l'anunci de Mette Frederiksen sobre la creació d'un fons de reconciliació, que podria distribuir compensacions individuals, és un primer pas, però planteja preguntes sobre l'abast i l'eficàcia. Les xifres inicials reservades, 4,5 milions de corones daneses, equivalen a uns 600.000 euros, una suma modesta considerant el dany físic, psicològic i social causat a unes 4.500 dones.
No es tracta només de diners, sinó de reconeixement públic i garanties de no repetició. La societat danesa i groenlandesa han d'enfrontar un llegat de discriminació que inclou experiments socials amb menors i reallotjaments forçosos de famílies. La reparació ha d'incorporar educació, memòria històrica i polítiques que evitin la repetició d'injustícies, tot recordant que la justícia social no es pot limitar a xifres econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada