2018/07/22

El blogger berber condemnat passa a al clandestinitat

Merzouk Touati havia estat condemnat a 10 anys de presó pels tribunals colonials algerians el passat mes de maig. Les seves opinions polítiques a favor de la Cabília i en defensa de la cultura berber foren suficients per una condemna "arbitrària" i "d'iniquitat" segons el Govern Provisional Cabil. El moviment ha anunciat que Touati ha passat a la clandestinitat sota la seva protecció i crida a ajudar-lo. Per a denunciar la seva situació ha creat el Comitè Merzouk Touati. 


Read more »

La direcció d'Union Calédonienne es reuneix abans del referèndum d'autodeterminació del novembre

Un centenar de delegats/des de la Unió es van trobar a Houaïlou el 21 de juliol per a debatre la posició del partit en el marc de la campanya del referèndum d'autodeterminació del novembre a Kanaky (Nova Caledònia) on la nació kanak decidirà si s'independitza de l'estat francès. La formació independentista ha atacat al Parti Travailliste (PT) que ha fet un gir inesperat i ha cridat al boicot pel 4 de novembre. "És com fer una marató i aturar-se quan hom és a 50 metres de l'arribada", afirma Daniel Goa, president i portaveu del Front d'Alliberament Nacional Kanak Socialista (FLNKS).L'UC ha aprovat apropar-se als militants de base del PT i convèncer-los d'abandonar aquesta decisió que defineixen com a "electoralista".

UC és la més veterana de les forces kanaks i és la principal component del FLNKS junt amb el PALIKA. UC representa l'ala radical i PALIKA, marxista, la moderada partidària d'un acord amb els unionistes francessos. El PT generalment s'alinea amb l'UC. Va fundar-se el 2007 com a emanació del principal sindicat nacionalista kanak, USTKE. UC, PT i el partit DUS conformen també la plataforma unitària RIN integrada en el front FLNKS que aplega totes les forces kanaks a excepció dels tribalistes de LKS.



Read more »

2018/07/21

Protesta del BNG davant la imperialista RAE: li exigeix que compleixi la llei

El partit gallec encapçalat per la diputada Olalla Rodil van exigir ahir disculpes a la RAE que du 35 anys vulnerant la Llei de Normalització Lingüística "Demanem que compleixin la llei". Segons l'article 10 de la mateixa l'única toponomia oficial a Galícia és en gallec-portuguès però la RAE es nega a complir la llei i usa termes d'origen imperialista com Sangengo, Orense ou Rianjo. "Un despropòsit" segons el BNG.

Read more »

L'independentisme canari cerca la unitat d'acció


Hijos de Canarias es presentarà el 25 de juliol amb una manifestació virtual per 'La descolonització de Canàries'. El moviment vol ser una aposta per la unitat d'acció de l'independentisme canari que hauria de confluir en una Asamblea Nacional de Canarias. El maig ja va enviar un dossier explicatiu de la situació colonial canària a 90 corresponsals sota el lema 'Aturem la segona conquesta de Canàries'.

Read more »

Cent guerrillers morts al Caixmir el primer semestre de 2018

100 militants, 43 funcionaris de la Força de Seguretat  i 16 civils van morir en 256 incidents de violència al Jammu i Caixmir durant els primers sis mesos d'aquest any segons va dir el ministre Hansraj Gangaram el 18 de juliol. El 2017 es van registrar 342 incidents de violència a l'Estat, en els quals 213 guerrillers van ser assassinats. Un total de 80funcionaris policials i militars i 40 civils van ser assassinats l'any passat, va dir Ahir. Un total de 82 membres del personal de seguretat, 15 civils i 150 guerrillers van morir el 2016, que va ser testimoni de 322 casos de violència terrorista, va dir.

Read more »

2018/07/20

2n congrés del partit independentista sard Liberu

El 30 de juny es va celebrar el 2n Congrés Nacional de Liberu (Líberos Rispetados Uguales)
a Bauladu. Al Centre Cultural del municipi, desenes de militants van analitzar l'activitat del partiten els dos últims anys i es van debatre les perspectives polítiques futures.
Al matí, l'Assemblea Nacional va procedir a la votació per a l'assignació de càrrecs, elegint com a Secretari Nacional Pier Franco Devias (exsecretari sortint) i com a consellers Nacionals Laura Celletti, Antonella Bangoni, Maria Antonietta Manai i Riccardo Sanna.
En els dies següents, les assemblees locals van triar com a representants provincials Filippo Simula per a la província de Sassari, Giuseppe Dedola per a la província de Nuoro, Marco Pala per a la província d'Oristano i Alessandra Di Rosolini per a la província de Cagliari.





Read more »

5 marxes simultànies pels germans Tralcal, presos polítics maputxes

Cinc manifestacions en el mateix dia, ahir, a Xile. Reclamaren la llibertat dels germans Luís i José Tralcal així com del militant maputxe José Peralino Huinca sota el lema 'Nul·litat i justícia'. A la capital, Santiago, a Concepción, a Temuco, a Talca i Valparaiso centenars d'indigenistes van manifestar-se. A la segona ciutat van tenyir de vermell una font per denunciar la matança de l'estat xilè contra l'ètnia maputxe. També es van aixecar barricades i hi va haver enfrontaments amb la policia. A Santiago es va organitzar una caravana de cotxes. A l'Araucania rural activistes van llençar dos atacs incendiaris a Barros Arana i a Ercilla.






Read more »

L'únic setmanari en llengua occitana anuncia que tanca


L’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) ha decidit retirar les subvencions a Vistedit, l'editora de 'La Setmana' just al moment que la societat passava per una situació financera força complicada. Vistedit també publica les revistes infantil i juvenil Papagai i Plumalhon. Amb la mort de 'La Setmana', 23 anys després de començar a publicar-se, l'occità queda orfe de publicacions en paper de caràcter genèric i s'aferra a les revistes mensuals i a internet.

A les Valls Occitanes Italianes, les Valadas, 'Ousitanio Vivo', fundat l'any 1974, també ha perdut la seva ajuda per part de la regió del Piemont i el mensual està amenaçat de tancament.

Carta de comiat de 'La Setmana' :

21 ans à travailler pour la langue occitane.
Cette langue occitane dont je ne savais rien. Je l’avais vaguement entendue, chantée, dansée, à l’école primaire, comme beaucoup d’enfants en Béarn et puis plus rien.
Et un jour en 1995, dans l’imprimerie dans laquelle je travaillais, une rencontre. Une rencontre avec La Setmana, et Plumalhon que David Grosclaude nous confie pour l’impression. Cette langue que très peu de gens parlent autour de moi je la retrouve aussi au bout de la rue où j’ai grandi à Lescar, avec cette école Calandreta qui vient d’ouvrir. J’en serai la vice-présidente pendant 3 ans. Ma fille y suivra sa scolarité, ainsi qu’au Collègi Calandreta de Pau. En 1997, je rencontre de nouveau David Grosclaude.
La langue occitane était encore sur mon chemin, c’est évident nous devions faire connaissance. Il a ce pari fou : d’éditer un hebdomadaire et des revues pour les enfants tout en occitan. Ainsi commence l’aventure. Entrée à Vistedit pour 2 mois, l’aventure durera 21 ans. Le pari, je crois, est plutôt réussi.
21 ans à travailler pour la langue occitane. Cette langue qui n’est pas ma langue maternelle. Non, la mienne, le kabyle, mes parents ont choisi de ne pas me la transmettre, enfant d’immigrés il fallait s’intégrer. Alors au quotidien, je vais entendre, lire, écrire cette langue d’adoption, que je vais essayer de m’approprier. Certainement pour remplacer celle de ma mère, qui me manque au fond de moi.
21 ans à travailler au quotidien à faire de mon mieux, pour que cette langue existe, pour qu’elle soit transmise, lue et écrite par des « calandrons ». Mais également, par toute une jeune génération, qui est l’avenir de cette langue.
21 ans à travailler pour la langue occitane dans les médias avec ses difficultés, ses embûches, au combien nombreuses, ses problèmes, ses variétés dialectales. Des années à travailler à la création d’une fédération pour les médias, la Fimoc. Merci à Lauriane Tresserre, directrice, récemment licenciée également, de nous avoir aidés, accompagnés, soutenu pendant 10 ans. Merci à mes collègues qui ont partagé cette aventure et relevé le pari. Merci pour leur engagement, leur courage et leur ténacité.
21 ans à persister, et se renforcer grâce aux encouragements, aux soutiens, merci à tous ceux qui ont écrit bénévolement pour Vistedit. Merci aux fidèles abonnés qui nous ont fait confiance.
21 ans à supporter aussi des critiques, souvent gratuites, parfois blessantes. « C’est trop ceci, pas assez cela… Ce serait mieux comme ci… il faudrait faire comme cela… » Bon il est normal de recevoir des critiques, mais je mets quiconque au défi de relever le même pari.
21 ans d’engagement pour cette langue occitane, malmenée par nos dirigeants et certains élus. Malmenée, parfois par les occitans et les occitanistes eux-mêmes. Ces élus qui « assument » comme je l’ai entendu, leur choix. Après avoir fait preuve de mépris vis-à-vis de Vistedit, j’espère que ces mêmes élus ont derrière la tête un beau projet, pour la transmission de langue. Je ne suis pas certaine qu’ils aient compris réellement leur rôle. Ma pensée va à Joan Moreu, pour qui j’avais le plus grand respect, qui s’est battu pour la création de l’Oplo, et qui malheureusement nous a quittés trop tôt. Je suis convaincue qu’avec lui, à la tête de cet office, la suite de l’histoire aurait été tout autre. Et afin de ne pas avoir d’amerture, je veux garder l’image d’un petit calandron, Merlin, qui feuilletait longuement les livres et les revues devant notre stand.
Aujourd’hui l’aventure Vistedit s’arrête. Je sais que je vais encore faire vivre cette langue occitane par le biais de la danse traditionnelle, qui me passionne et le chant que j’aime à écouter. L’écrire et la parler me sera, je crois difficile.
Et comme disait mon père, venu de Kabylie, lui qui aurait tant voulu apprendre cette langue, il en savait quand même quelques mots :
Adishatz monde !

Brigitte Bouncer, gérante de Vistedit société de presse en occitan, qui est dans l’obligation de déposer son bilan
Jeudi 19 juillet 2018

Read more »

2018/07/19

Espanya retira l'euroordre contra el President català i els consellers exiliats

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha retirat l’euroordre contra Carles Puigdemont perquè rebutja l’entrega des d’Alemanya només pel delicte de malversació i no de rebel·lió. Llarena també ha retirat les euroordres de la resta d’exiliats a Bèlgica, Escòcia i Suïssa, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira.
Llarena ha dictat aquest dijous una interlocutòara en què rebutja l’entrega a l’Estat del president Puigdemont en les condicions acordades pel Tribunal Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya), és a dir, per ser jutjat només per un delicte de malversació de cabals públics, però no pels de rebel·lió o sedició.
El magistrat del Suprem ha acusat els jutges alemanys de “falta de compromís” amb uns fets que podrien “haver trencat l’ordre constitucional espanyol” i considera que amb la seva decisió han anticipat “un enjudiciament pel qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar-se ni als preceptes de la decisió marc sobre l’Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al Manual sobre l’euroordre elaborat per la Comissió Europea”.
Al seu escrit de 20 pàgines, acusa el tribunal alemany d’haver-se extralimitat en les seves atribucions que s’havien de cenyir, diu, a la comprovació de si els fets descrits per la justícia espanyola estan contemplats o no a la legislació penal alemanya.
El magistrat argumenta que ha de “rebutjar” el lliurament de Puigdemont com a “mer responsable d’un eventual delicte de malversació de caudals públics”, i retira també les ordres euroopees i internacionals de detenció contra l’expresident i contra els consellers Comín, Puig, Serret, Ponsatí i Rovira. Això implica que podran circular lliurement per Europa i la resta del Món, però no per l’Estat, on es manté pendent la seva ordre de detenció.
Llarena rebutja l’extradició i retira les ordres internacionals adduint que les actuacions del tribunal alemany “no només curtcircuiten l’operativitat de l’instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la apreciació indiciària de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament”.
Llarena no ha remès el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJU) mitjançant una qüestió prejudicial. El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica - evita d’aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció (construïda a l’entorn del delicte de rebel·lió) i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del ‘procés’.

Read more »

12 soldats birmans morts per la guerrilla shan

Un milicià del Shan State Army, branca armada del Restoration Council of the Shan State, també ha perdut a vida en els quatre dies de combats a la ciutat de Mong Kung, Birmània. L'atac birmà va començar el 9 de juliol per expulsar l'ètnia shan de les seves terres. L'SSA també ha capturat material militar de les forces ocupants.


Read more »

United Liberation Movement for West Papua: Diàleg sí però només amb mediació internacional

Rex Rumaniek, secretari general de l' United Liberation Movement for West Papua (ULMWP) accepta el diàleg amb Indonèsia "Però el diàleg internacional, no el tipus de diàleg indonesi que va donar lloc a la" Llei de lliure elecció de 1969. Aquest és el tipus de diàleg és el que Indonèsia vol. Fem una votació sobre el tema".

Recentment l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB) ha protagonitzat combats amb les forces ocupants. Tres morts en un atac contra la policia al aeroport locals el 25 de juny durant les eleccions regionals a càrrec d'una facció de l'Exèrcit d'Alliberament de Papua Occidental (WPLA) es va atribuir la responsabilitat. Posteriorment es van produir operacions aèries d'Indonèsia més de Alguru es van fer ressò de les operacions militars anteriors a la zona, que ha devastat els mitjans de vida dels pobladors de Papua, va dir Rumakiek: "Estan aplicant la mateixa estratègia de bombardejar aldees i perseguint les persones que viuen a la selva, em coneixen els efectes posteriors són molt més greus que la pròpia destrucció real- Aquestes persones, quan tornen al seu poble no quedarà res perquè tornin a causa de que les escoles i clíniques són destruïts i les esglésies són destruïdes."  Milicians del West Papua Liberation Army van hissar banderes independentistes, prohibides, a Nduga el passat 11 de juliol.  


Rex Rumaniek i una unitat de combat del TPNPB


Read more »

2018/07/18

STF llença la doble campanya "Identitat: som i serem tirolesos" i "Autogovern: podem fer-ho millor sense Roma"

La direcció del Süd-Tiroler Freiheit (STF, Llibertat Sud Tirolesa) formada per Myriam Atz Tammerle, Peter Brachetti, Sven Knoll, Cristian Kollmann, Stefan Zelger, Bernhard Zimmerhofer han presentat avui la doble campanya "Identitat: som i serem tirolesos" i "Autogovern: podem fer-ho millor sense Roma". A les darreres eleccions, el 2014, els independentistes van créixer de 15.000 a 20.700 passant del 4.9 al 7,2 i obtenint tres escons provincials convertint-se en quarta força. 

Aquest cap de setmana el partit fundat per la veterana militant Eva Klotz va celebrar una trobada per acordar els deu punts del seu programa per a les eleccions d'enguany.




Read more »

Activistes maputxe tallen carreteres i prenen part de la ciutat de Bariloche, Argentina




Un grup de militants maputxe va tallar ahir  la ruta 40 a l'alçada de la finca ocupada de Mascardi, en laqual va morir Rafael Nahuel l'any passat, i es van traslladar fins al centre de Bariloche, Argentina, situat a 35 quilòmetres. Allà van prendre per la força la Intendència de Parcs Nacionals. Fins ara romanen en l'espai.

Es tracta d'un grup d'uns 20 a 30 persones algunes emmascarades i altres amb la cara descoberta, entre les que hi ha homes, dones i fins a nens. Són les mateixes que van bloquejar per complet la ruta 40 deixant a desenes d'automòbils i transport de llarga distància encallats. La majoria integrarien la comunitat Lafken Winkul Mapu que al setembre de 2017 va ocupar un terreny de sis hectàrees. Els desconeguts es van moure de la ruta després d'assabentar-se que les Forces Federals procedirien al seu desallotjament. Enrere van deixar arbres, branques i gomes cremades. El governador de Rio Negro, Alberto Weretilneck, va adjudicar els fets a l'agrupació Resistència Ancestral Mapuche (RAM), fundada fa una dècada pel lonko Facundo Jones Huala detingut a la Unitat 14 d'Esquel. La Cambra Federal de Cassació Penal li va atorgar al referent la presó domiciliària la qual s'implementarà en els propers dies.

"La RAM liderada per Jones Huala és un grup de persones que reneguen de l'Estat argentí. Ells estan convençuts que el seu accionar ha de ser il·legal, al marge de la llei, violentant la propietat privada i pública ", va dir Weretilneck a Ràdio 6.

Els maputxes exigeixen també que s'acceleri la investigació judicial per la mort de Nahuel qui va morir producte d'un tret durant un operatiu de Prefectura Naval al predi de Mascardi. Al costat del cos ferit fatalment de Nahuel van baixar els militants Fausto Jones Huala i Lautaro González ambdós processats per la justícia per ocupació il·legal, agressió i desobediència a l'autoritat, entre d'altres càrrecs. Hi ha una ordre de detenció de part del jutge federal Gustavo Villanueva per als dos que va ser apel·lada pels advocats defensors.

Read more »

2018/07/17

XVIIè congrés de l'Unión da Mocidade Galega


Unión da Mocidade Galega (UMG, organització de joves de la Unió del Poble Gallec (UPG) va celebrar el seu XVIIè congrés el 7 de juliol a Ponte Vedra sota el lema 'Por unha Galiza ceibe e socialista'. L'organització va posicionar-se en contra dels acords dels sindicats espanyolistes amb la patronal i el marc de regressió dels drets de la classe treballadora gallega. Adrián Bravo fou substituït per Paulo Rios al capdavant de l'executiva nacional del moviment juvenil.

Read more »

Manifestació a Còrsega per l'amnistia dels presos polítics

"Veniu amb nosaltres per fer complir els vots de més de 180 municipis de Còrsega, 4 Comunitats dels Comuns, l'assemblea de Còrsega i el Consell General de l'Alta Còrsega. Camina amb nosaltres per mantenir la teva voluntat. Camina amb nosaltres per l'amnistia dels presos i les investigacions polítiques contra els corsos. Junts el 23 de setembre, marxem pels milers d'aquells que avui acumulen més de 35.000 dies de presó." Amb aquesta crida l'Associu Sulidarità ha posat en marxa les adhesions per una manifestació a Aiacciu sota el lema 'Inseme feremu Spuntà l'Alba di a Libertà !'.



Read more »