Donant veu als sense veu. Nacions sense estat, minories ètniques, indígenes i aborígens.
'Els morts de sempre que aquí estan, per morir un altre cop, però aquesta vegada per viure.'
InterNationalists. Stateless Nations, Voiceless people.
La junta del FNP (Fryske Nasjonale Partij, un partit d'autonomistes i independentistes frisons actiu als Països Baixos) ha anunciat les llistes provisionals de candidats per a les eleccions al consell provincial del març de 2027. El partit ha lluitat històricament per una major autonomia per a Frísia, per la protecció i visibilitat de la llengua frisona i per un model polític més atent a les competències territorials dins de l'estat neerlandès i europeu.
La llista principal, com va fer fa quatre anys, serà el diputat provincial Sijbe Knol, de 35 anys, de Berlikum, també indicat com a principal candidat per al futur govern provincial. En segon lloc hi ha Dinie Visser, de 51 anys, consellera provincial de Sneek. En tercer lloc hi ha una cara nova, Ate Bouma, de 23 anys, resident de Ferwert des de fa molt de temps. Els segueixen Sita Land-Dotinga, actual líder del grup juntament amb Visser, i Tjitte Hemstra, una emprenedora de la innovació. El 2 d'octubre, els membres votaran les llistes definitives.
Per al Senat, els membres del FNP hauran d'escollir entre dos candidats: Durk Krol, un líder frisó que viu a Brussel·les i actiu en xarxes europees, i el senador sortint Auke van der Goot de Groningen. La votació forma part del treball conjunt amb altres forces territorials i locals unides a la plataforma OPNL (Política Independent dels Països Baixos), que té com a objectiu enfortir la representació regional al Senat neerlandès.
En els darrers mesos, el FNP ha vinculat la seva iniciativa a tres eixos principals: autonomia territorial, llengua i presència europea. El partit ha liderat una postura a Frísia contra la centralització dels fons europeus, demanant una gestió més estreta de les comunitats locals; ha demanat avenços en l'autonomia escolar per a l'ensenyament del frisó; i manté un paper actiu a l'Aliança Lliure Europea, la xarxa europea de partits regionalistes i nacionals sense estat.
"Mohammed Chafik, una vida dedicada al poble amazic"... La biografia de l'artífex del renaixement cultural i home del consens nacional.
En un moment històric i transcendent, que coincideix amb el centenari del naixement d'una de les figures marroquines contemporànies més rellevants (1926-2026), l'investigador i acadèmic Hussein Bouyacoubi presenta una versió nova i més completa de la seva obra: "Mohammed Chafik, una vida dedicada al poble amazic". Aquest llibre no és una biografia convencional, sinó un inspirador fresc històric i un document indispensable per a qualsevol persona que vulgui comprendre a fons les transformacions polítiques i culturals que han forjat la identitat del "Marroc de la nova era".
Amb un estil captivador que conjuga rigor acadèmic i un profund compromís personal, Bouyacoubi ens convida a recórrer un segle seguint les passes d'un nen nascut a les muntanyes del Mitjà Atles. Des del seu pas per l'institut d'Azrou —on va impregnar-se de l'esperit nacionalista i de resistència al colonialisme— fins a convertir-se en una de les figures intel·lectuals i polítiques més destacades del Marroc, la trajectòria de Chafik és, en essència, la història mateixa del país. Mohammed Chafik va viure sota el regnat de tres monarques (Mohammed V, Hassan II i Mohammed VI) i va saber transitar, amb habilitat i saviesa, des de la lluita nacional contra el colonialisme cap a la tasca educativa —com a director de l'escola de Mouloua—, culminant la seva carrera com a primer degà de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga.
L'obra ret homenatge a Mohammed Chafik, un "pensador estratègic" que va comprendre ben aviat que la lluita cultural requereix una visió a llarg termini. Lluny de deixar-se arrossegar per la confrontació, Chafik va optar per establir bases sòlides per posar fi a l'aïllament de la llengua amaziga, llegant al patrimoni marroquí obres de valor perdurable, com ara "Una mirada a trenta anys d'història amaziga" i el "Diccionari àrab-amazic". El llibre destaca com aquestes obres, juntament amb la formulació de la "Declaració Històrica Amaziga" l'any 2000, van obrir el camí cap al punt d'inflexió decisiu que va suposar la "Declaració Consensuada" (2001) i la creació de l'IRCAM. En aquest procés, Chouf va liderar amb valentia batalles decisives per establir l'institut i va apostar per l'alfabet "tifinagh", tot deixant de banda qualsevol ambició personal.
Un dels aspectes més remarcables que posa de relleu l'investigador Bouyaakoubi —i que confirmen els pròlegs de grans historiadors com Pierre Virmier i Benjamin Stora— és la faceta de Chafik com a "home d'entesa". Va ser un home savi que va saber mantenir una distància equilibrada entre els cercles de poder i l'entusiasme del moviment amazic. Com a negociador brillant, va aconseguir integrar les reivindicacions amazigues al cor del projecte de comunitat nacional, respectant els pilars fonamentals de la nació (l'islam, la unitat nacional i la sobirania). D'aquesta manera, va protegir el moviment cultural de qualsevol deriva radical, tot assolint fites constitucionals i institucionals sense precedents.
El llibre "Mohamed Chafik, una vida per als amazics" constitueix un merescut homenatge a una figura excepcional que va marcar la història del Marroc independent. És una invitació oberta a les noves generacions, als investigadors i a tots els marroquins que se senten orgullosos del seu patrimoni divers, a descobrir l'abast dels sacrificis i els esforços intel·lectuals realitzats —amb silenci i saviesa— "per un Marroc que sigui, abans que res, marroquí".
D'altra banda la Coordinació Nacional del Moviment Cultural Amazic va celebrar el 2 de novembre la primera jornada de les trobades nacionals organitzades per la Coordinació Nacional del Moviment Cultural Amazic al lloc commemoratiu del màrtir Omar Khaliq Izem, sota el lema:
"El Moviment Cultural Amazic, entre l'autocrítica i la reorientació del seu camí: un horitzó per al canvi democràtic en un context d'hegemonia consolidada?". Durant la jornada es va dur a terme la lectura inaugural del lema de les trobades nacionals, mentre que al vespre es va organitzar un seminari de reflexió sobre el tema "El Moviment Cultural Amazic avui dia", moderat per Samir Al-Murabit, un membre format en el si del Moviment Cultural Amazic.
Diverses comunitats indígenes de pastors del nord i la costa de Kenya —principalment les nacions Samburu, Borana, Maasai i Rendille— s'oposen a les operacions del Northern Rangelands Trust (NRT). Pocs dies després que 60 persones indígenes d'arreu del món es reunissin i denunciessin els crèdits de carboni i la conservació colonial a la Declaració de Nairobi, desenes de pastors indígenes de Biliqo Bulesa (Kenya) han presentat una demanda contra un projecte de crèdits de carboni que es duu a terme a les seves terres i que està gestionat per la Northern Rangelands Trust (NRT).
El projecte de carboni de les terres de pastura del nord de Kenya (*Northern Kenya Rangelands Carbon Project*) és un dels programes de compensació de carboni del sòl més grans del món. Ha venut crèdits a empreses com Netflix, Meta, British Airways i Beiersdorf (propietària de Nivea).
Aquesta és la segona demanda presentada per comunitats indígenes contra l'NRT, i la primera que qüestiona directament el seu projecte de carboni. És evident que creix la resistència contra l'organització, els seus socis i els seus finançadors.
«L'NRT redueix els líders locals a simples espectadors simbòlics per simular un consentiment comunitari als mercats de carboni. Les terres ancestrals es comercialitzen per a compensacions globals, mentre que l'NRT manté un control absolut i opac sobre tots els fons generats», va explicar a Survival l'activista local pels drets humans Jilo Buke Said. «El projecte de crèdits de carboni perjudica sistemàticament la vida i la supervivència dels pastors, tot mercadejant amb el seu patrimoni ancestral i la seva existència quotidiana en favor dels interessos corporatius i institucionals de l'NRT».
https://survivalinternational.org/news/14571
El moviment naga original estava liderat pel Consell Nacional Naga (NNC). L'any 1975, una part del NNC va signar un acord de pau amb el govern de l'Índia acceptant la Constitució índia. Un sector de líders nagues va considerar aquest acord com una traïció a la causa de la independència. Com a resposta, tres líders clau—Isak Chishi Swu, Thuingaleng Muivah i S. S. Khaplang—van fundar l'NSCN el 1980 per continuar la lluita armada sota els principis del socialisme i el nacionalisme naga.
L'any 1988, a causa de fortes tensions ètniques internes (especialment entre els nagues de Nagaland i els nagues de Manipur/Myanmar) i diferències sobre si es devia negociar amb el govern indi, l'organització es va esquerdar en dues grans faccions rivals:
1) NSCN-IM: Liderada per Isak Chishi Swu i Thuingaleng Muivah. Va esdevenir la facció més gran, influent i organitzada militarment.
2) NSCN-K: Liderada per S. S. Khaplang. Va basar gran part de les seves operacions i quarters generals a les zones muntanyoses del nord de Myanmar (Birmània).
Aquesta divisió va desencadenar una guerra civil interna brutal entre ambdues faccions, causant més morts entre els propis nagues que els enfrontaments directes amb l'exèrcit indi.
Després de dècades de violència, l'NSCN-IM va signar un acord oficial d'alto el foc amb el govern de l'Índia l'any 1997 per iniciar converses polítiques. L'any 2015, l'NSCN-IM i el primer ministre indi Narendra Modi van signar un històric "Acord Marc" de pau. Tot i que es va vendre com un èxit, les converses van quedar encallades durant anys perquè l'NSCN-IM exigeix una constitució pròpia i una bandera naga, dues condicions que l'Índia rebutja fermament. La facció de Khaplang també va signar un alto el foc el 2001, però el va trencar unilateralment l'any 2015, llançant atacs mortals contra les forces armades índies abans de la mort del seu líder l'any 2017.
Les faccions escindides de NSCN-K sí van signar la treva. Els comandants que controlaven els combatents nagues dins del territori de l'Índia van decidir que la guerra no tenia futur i van crear noves branques per pactar:
- Facció NSCN-K (Khango): L'any 2018, el líder Khango Konyak va ser destituït del nucli de Myanmar. Va tornar a l'Índia amb els seus homes i va acceptar incorporar-se al procés de pau oficial. El Govern de l'Índia manté prorrogat el seu acord de treva.
- Facció NSCN-K (Niki Sumi): Niki Sumi era el temut cap d'operacions militars de Khaplang i responsable de grans emboscades contra l'exèrcit indi. Després de ser expulsat del quarter de Myanmar el 2020, va decidir acceptar les demandes de pau de la societat civil. El setembre de 2021 va signar un alto el foc oficial amb el govern de l'Índia. Aquest pacte de no-agressió s'ha anat renovant anualment.
Durant l'última dècada, tant l'NSCN-IM com l'NSCN-K s'han continuat dividit en dotzenes de microfaccions (com NSCN-U, NSCN-R, NSCN-K-Khango i, més recentment, la nova facció del 2026). Avui dia, molts d'aquests grups subsisteixen gràcies a l'extorsió econòmica a negocis locals (anomenada "impost revolucionari").
Tot i que teòricament la majoria de les faccions han signat acords d'alto el foc a l'Índia, la realitat és que actualment continua la lluita armada amb la NSCN-K (Facció Yung Aung). És la branca de la facció de Khaplang que rebutja categòricament qualsevol conversa de pau amb el govern indi. El grup opera principalment des del nord de Birmània/Myanmar. Des d'allà organitza incursions armades, atacs i manté combats constants tant contra l'exèrcit com contra altres faccions rivals de la zona. La facció que manté una postura més obertament bel·ligerant i de lluita armada activa contra l'estat és la branca de l'NSCN-K (Yung Aung), juntament amb la facció escindida recentment de l'NSCN-IM (coneguda com el "Flanc Oriental").
Pasturen camells, fan comerç pel desert i, els seminòmades, conreen als oasis que controlen. La seva lengua pertany a la familia Nilo-sahariana formada per les branques sudanesa (núbia, fur…), nilótica (maasai, dinka, nuer…) i la sahariana (amb el propi tebu i el kanuri de Nigèria, dels creadors de Boko haram). Estan dividits en dues branques amb dialecte propi: els Daza(Gouran, Goran) del sud i centrats al Txad i els Teda del nord (Tibesti i Líbia). La nació tebu té un codi d’honor basat en la llibertat individual i el refús a les jerarquies però també en un dret de venjança (gorzou) tant per insults, robatoris o agressions pel que creen minlíes d’autodefensa amb força facilitat. Malgrat la llibertat individual sagrada hi funcionen tres castes: els lliures (maina), artesans, ferrers i caçadors (azza) i els camperols (kamaja) dels oasis. Llueixen pentitats peculiars i , grans túniques.
La nació tebu destaca per la seva resistencia amb dies sense menjar caminant pel desert i alimentar-se només de té, dàtils i llet de cabra o camella. Les dones no només tenen els mateixos drets dels homes sinó més; car són les propietàries dels oasis i el bestiar. Han viscut separats de qualsevol control ja sigui de les potències colonials com dels actuals estats de majoria àrab fet que els ha dut a diversos conflictes en l’actualitat.
A Líbia Southern Liberation Operations Room (SLOR, 2026) del veterà Mohamed Al-Worgdo/Baraka Wardako al -Tabawi que desde 2011 control rutes saharianes manté una guerra oberta contra el govern supremacista àrab de Khalifa Haftar i l’Exèrcit Nacional Libi (LNA). SLOR actua principalmente al Fezzan. Simultàniament hi ha el grup tebu del FTSL (Front Toubou pour la Salut de la Lybie, 2007) que va combatre a la dictadura supremacista àrab de Gaddafi qui va negar drets de ciutadania (educacuóm sanitat o documentació) als no àrabs.Issa Badel Majid Mansour el va impulsar i dirigir des de l’exili i l’oasi de Kufra que va capturar el 2011
Al Txad operen com a Front per a l’Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT, 2016) dels goran que va matar el president Idriss Débey el 2021 i la seva escissió del CCMSR (Conseil de Commandement Militaire pour le Salut de la République, 2016) dels daza de Kanem i que controla les mines d’or de Kouri Bougoudi. FACT i CCMSR estan aliats des de 2025.
A Níger el tebu Mahmoud Salah lidera el Front Patriòtic d’Alliberament (FPL, 2023) des de 2023 oposat als colpistes (juliol 2023) i el també tebu Mahamat Tori el Front Patriotique pour la Justice (FPJ, 2023)en la Coordinació de Forces Lliures de Níger.
Durant les eleccions senatorials del 27 de setembre de 2026, els moviments regionalistes, autonomistes i identitaris tindran una presència significativa en diversos territoris clau. Tot i que la renovació parcial de la cambra alta (sèrie 2) limita el vot a 63 circumscripcions, les forces locals busquen influir en el col·legi electoral compost per càrrecs electes municipals i territorials:
1) Còrsega: unitat nacionalista
Còrsega renova els seus dos escons (un per departament) mitjançant un sistema majoritari, un entorn particularment favorable per a l'afirmació de les forces insulars.
A l'Alta Còrsega: El senador sortint Paul-Toussaint Parigi aulu Santu Parigi), membre del partit nacionalista moderat Femu a Corsica (la formació de Gilles Simeoni), és el gran favorit per a la seva reelecció. Davant seu, la dreta francesa s'estructura amb la candidatura de Nicolas Battini, nacionalista francès, ex pres del FLNC i líder del moviment Mossa Palatina (moviment nacionalista cors oposat a la immigració), que va unir forces per a l'ocasió sota la bandera de la Unione di i Patriotti amb el suport nacional de la RN i la UDR.
El nacionalista cors Paulu Santu Parigi ha aconseguit la reelecció com a senador https://www.alta-frequenza.corsica/senatoriales-en-haute-corse-quels-enseignements-tirer-de-la-reelection-de-paulu-santu-parigi-et-du-score-significatif-de-lextreme-droite-de-nicolas-battini
A Còrsega del Sud: El nacionalisme també és present amb força a través de l'alcalde de Figari, Jean Giuseppi. Candidat mobilitzador, es beneficia d'un ampli suport de la família nacionalista i progressista local, incloent-hi forces importants com Femu a Corsica, Core in Fronte i el PNC (Partit de la Nació Corsa).
2) Alsàcia: Unser Land
Tot i que l'estatus específic de la regió continua sent un tema central en el debat polític local, el moviment autonomista alsacià participa directament en les eleccions a l'Alt Rin: El partit Unser Land (Nostra Terra) està representat oficialment per la llista encapçalada per Jean-Georges Trouillet. Es presenta contra els partits estatals (LR, Horitzons, Renaixement, PS, LFI, RN) en aquest departament, que elegeix 4 senadors per representació proporcional.
3) Bretanya: Llista unitària
A Finisterre: La llista unitària « Decidir a Bretanya », serà a les eleccions senatorials de Côtes-d'Armor i té el suport de la Unió Democràtica Bretona, Pour la Bretagne i War-Sav-Pour l'Organisation de la Gauche Indépendantiste presenta un candidat independent notable. Philippe Plouzané encapçala la llista regionalista en aquesta circumscripció amb 4 escons.
4) Occitània : Occitanie-País Nòstre
A l'Alta Garona destaca la candidatura de Jean-Luc Davezac, president de la Fédération des Pays Unis, i d' Occitanie-País Nòstre. Encapçala una llista obertament regionalista i ruralista, demostrant un fort desig d'unir-se amb la comunitat agrícola i representar la veu de les zones rurals davant les zones metropolitanes.
Segons La Repubblica del 17 de setembre de 2026 els independentistes tirolesos han forjat una aliança amb el puixant partit Alternativa per Alemanya. A “Separiamoci dall'Italia. I secessionisti sudtirolesi e l'alleanza con l'Afd.” El moviment secessionista del Tirol del Sud del partit Süd-Tiroler Freiheit i Alternative für Deutschland - AfD) han trobat vies de cooperació contra l'ocupació italiana del Tirol del Sud. La participació de Melanie Mair, portaveu de les joventuts del Süd-Tiroler Freiheit, al congrés federal del moviment juvenil de l'AfD (Junge Alternative / Generation Deutschland) celebrat a Magdeburg on va qualificar l'Estat italià com una "cruel opressora del nostre poble" n'és la prova concloent. A més, va defensar històricament els activistes armats dels anys 50 i 60 del BAS (autors d'atemptats amb bomba al Tirol del Sud), anomenant-los "lluitadors per la llibertat" i que els sudtirolesos no tenen res a veure amb l'Estat italià, ni per llengua ni per cultura, i que l'únic objectiu ha de ser l'autodeterminació per a "separar-se d'Itàlia".
Tamazight Moussaoui, una mestra amazigh cabilesa compromesa amb la defensa, promoció i preservació de la cultura berber de Cabília, va ser arrestada a Tuviret per les forces colonials àrabs algerianes. Molt activa a les xarxes socials i involucrada en nombroses activitats culturals, ha contribuït durant diversos anys a documentar esdeveniments culturals, destacar les tradicions i mantenir viva la memòria cabilesa. El seu activisme pacífic no pot justificar de cap manera una detenció ni cap forma d'intimidació. Aquesta detenció constitueix un altre atac contra les llibertats culturals i els drets fonamentals a la Cabília. Confirma, una vegada més, la marginació i la repressió de la llengua, la cultura i la identitat cabiles.
Com pot el règim colonial algerià afirmar que respecta la diversitat cultural mentre deté aquells que la defensen i la mantenen viva? Les dones cabiles sempre han jugat un paper essencial en la transmissió de la llengua, les tradicions i la memòria. Tamazight Moussaoui forma part d'aquest moviment continu i representa un compromís legítim amb la dignitat, la llibertat i la preservació de la cultura cabilesa. Les autoritats colonials algerianes han de fer públiques immediatament els motius de la seva detenció, garantir la seva integritat física i moral i respectar plenament els seus drets. Qualsevol procediment opac o acusació infundada constituiria un altre exemple de la repressió contra les veus cabils. La cultura cabil no demana ni permís ni tolerància: exigeix llibertat, reconeixement i el dret a viure plenament a la seva terra. Cap arrest, cap amenaça i cap repressió no poden esborrar la identitat cabil berber.
Condemna a un any de presó
El tribunal de M'Chedallah va emetre el seu veredicte el 22 de setembre sobre la professora tamazight Nadia Moussaoui, també coneguda com a "Tamazight Moussaoui". Va ser condemnada a un any de presó, amb suspensió. Aquesta decisió arriba després de la vista del 16 de setembre, durant la qual la fiscalia havia sol·licitat una pena de dos anys de presó. El cas va provocar una mobilització ràpida i particularment significativa a les xarxes socials. Activistes i simpatitzants, especialment activistes independentistes cabilencs, van exercir una forta pressió sobre el règim colonial algerià, denunciant una altra injustícia perpetrada per un règim supremacista parab contra una professora tamazight cabilenca, alhora que exigien el seu alliberament. El resultat d'aquest cas demostra que aquesta mobilització ha donat els seus fruits; aquesta vegada, les autoritats colonials algerianes no van poder establir cap amenaça a la seva farsa de pseudounitat nacional. Nadia Moussaoui, que ha estat en detenció preventiva fins ara, hauria de recuperar la seva llibertat en les properes hores.
Recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes a berbers d'Algèria
Segons el militant Messaouda Chebala, aquest mes de setembre, Algèria està experimentant una inquietant recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes. A Bouira, la professora tamazight Nadia Moussaoui va ser arrestada i condemnada a dos anys de presó. A Annaba, la professora Nassima Souilah va ser condemnada a una presó tancada. A Tizi Ouzou, deu anys de presó tancada, van ser requerits contra Chérif Mellal. A Alger, l'opositor polític Fethi Ghares va ser arrestat abans de ser alliberat. A Batna, l'activista pels drets humans Adel Chetti va ser condemnat a dos anys de presó. A Constantine, el periodista Abdelkrim Zeghileche va ser condemnat a un any de presó. A Oran, la condemna del militant Kamel Kemmaz va ser elevada a tres anys de presó. A Jijel, el militant Yasser Rouibah va ser arrestat i condemnat a dos anys de presó. A Béjaïa, el militant Omar Aït Larbi va ser condemnat a sis mesos de presó.
A Tlemcen, el militant Boumediene Bouziza va ser arrestat i condemnat a divuit mesos de presó. A la mateixa ciutat, el raper Kara Slimane va ser arrestat i condemnat a un any de presó. A Skikda, el militant Amine Mesbah va ser arrestat, així com el militant Mabkhout Zoubir a Djelfa. El militant de la diàspora Abdelrazak Zitouni va ser arrestat a l'aeroport d'Alger.
Facundo Jones Huala va rebre una condemna de presó efectiva de 5 anys després d'arribar a un acord amb la Fiscalia en una causa relacionada amb la Resistència Ancestral Mapuche (RAM). Aquesta resolució va ser homologada pel jutge federal de Bariloche, Argentina, i va significar el tancament de l'expedient pel mecanisme de judici abreujat. Huala va reconèixer que va formar part de la RAM, on va ocupar posicions de lideratge, cosa que li va permetre evitar el judici oral i arribar directament a la sentència. La petició inicial era de fins a 20 anys de presó. El referent de RAM (Resistència Ancestral Mapuche) va ser detingut el 6 de juny de 2025 a El Bolsón. Des d'aquell moment va quedar privat de la llibertat i la disposició de la Justícia federal.
Per primera vegada, el govern peruà respondrà davant la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH), un tribunal autònom que s'encarrega d'aplicar i interpretar la Convenció Americana sobre Drets Humans, per violar els drets de la nació Mashco Piro, un dels grups indígenes més grans del món que viu en aïllament voluntari a l'Amazònia peruana, a la frontera amb el Brasil. La denúncia, presentada per Fenamad i EarthRights International, va ser acceptada per la CIDH el 2024, i se celebrarà una audiència pública els dies 24 i 25 de setembre de 2026 a Montevideo, Uruguai.
https://tinyurl.com/MashcoPiro-ENG