Les organitzacions que lideren les protestes, com els camperols aimares (o aymares), la Central Obrera Boliviana (COB) també integrada principalment per aimares i quítxues i els seguidors de l'expresident Evo Morales, aimara, han bloquejat la majoria de carreteres de l'estat bolivià. També han pres gran part del centre de La Paz, seu del govern i el poder legislatiu i El Alto, la "capital" aimara. Hi ha hagut desenes s marxes que van arribar des del sud i el nord de la ciutat, que van passar pels carrers limítrofs a la plaça Murillo, el centre del poder polític bolivià que està protegit per policies antiavalots i policies militars. 321 detinguts, 7 morts i 23 ferits és el
saldo actual de les setmanes de mobilitzacions dels aimara a Bolívia. Els indis suposen un 40 % de la població boliviana dividits en 36 nacions de les que destaquen els aimara i els quítxua amb 14 % cada un.
Les protestes van començar a inicis de maig amb una crida a vaga de la COB, el sindicat més important del país, i talls de ruta que arriben al mig centenar en diferents punts del territori. Els manifestants rebutgen la política econòmica i l'ajust de Paz, li exigeixen augments salarials i el culpen de la distribució de gasoil de mala qualitat que va fer malbé milers de vehicles. "Què volem? Que renunciï!, quan? Ara!", es va sentir en la marxa d'aquest dilluns, entre la detonació de centenars de petards. L'escassetat de medicaments, combustibles i aliments es registra principalment a La Paz i la seva veïna El Alto. A altres ciutats, com Oruro, Potosí i Cochabamba el problema és menor. “Aquest govern ens està massacrant, ens està discriminant”, va dir aquest dilluns Julia Ramírez, pagesa aimara de 57 anys. El govern assegura que almenys quatre persones van morir per urgències mèdiques que no van poder atendre pels bloquejos, mentre que els manifestants atribueixen un mort a la policia.
Com expliquen els dirigents autòctons el menyspreu del govern format per descendents dels imperialistes castellans ha trencat amb la via d'una entesa entre les ètnies originàries i els colonitzadors. La via de l'estat plurinacional impulsat pels governs de Morales ha derivat a una nova imposició per part dels castellans i el menyspreu als indis. Un exemple és el mallku de Jach'a Marka Chiñaya: "Rodrigo Paz ens ha enganyat, per què ell molt bé sap que nosaltres pensàvem que la raça mestissa (en referència als descendents dels espanyols) d'ideologia. No ha canviat, és la mateixa que la dels seus pares, volen remenar al seu gust el nostre país, aleshores per aquest motiu nosaltres no podem estar dividits, tampoc demanem almoina, tenim tots els drets, simplement han de respectar la nostra constitució car ells no respecten la nostra constitució, ells van fent a base de decrets, com un govern dictatorial. I això ja no ho anem a permetre car abans, quan era un estat colonial, ens han sotmès a esclaus. Ara, quan som en un estat republicà també hem estat sotmesos pels dos o tres partits que han estat amos; ara, quan som en un estat plurinacional els originaris tenim tot el dret, una demanda, com Nacions Unides també va emparar els nostres drets, a base d'això, avui, som presents per reclamar els nostres drets. Tampoc la nostra terra ha de ser de partits ni tampoc de propietat mitjana, ja que nosaltres som originaris: la terra és dels nostres avis".
Els nous moviments armats aimara
Hereus de l'Exèrcit Guerriller Tupaj Katari, actiu entre 1986 i 1992, del que van formar part els germans Linares (un d'ells va arribar a vicepresident de Bolívia) o el Mallku Felipe Quispe han emergit els indianistes Ponxos Vermells. Als seus membres se'ls identifica molt fàcilment per la vestimenta. Porten un ponxo tradicional aimara d'un vermell característic i amb un toc negre que recorda la llavor de l'arbre d'huayrur que s'utilitza en la tradició andina com a símbol de protecció. Coneguts com a combatius i rebels, provenen de la regió andina d'Achacachi, a Omasuyos, departament de La Paz. S'autoconvoquen a les comunitats i a nivell sindical. És una forma antiga de convocatòria comunal. Quan la gent es mobilitza, fa servir el ponxo vermell. Antigament cada comunitat estava associada amb una altra de propera i s'unien quan trobaven un enemic comú. A Achacachi, a uns 100 quilòmetres de La Paz, hi ha una estàtua de Túpac Katari, un líder aimara que al segle XVIII es va rebel·lar contra els espanyols. Tenen reputació de població rebel i els seus habitants són orgullosos de ser rebels i conflictius.
Al seu costat ha emergit el moviment armat aimara "Guerrers dels Ayllus" s'afegeixen a l'oposició al govern bolivià. Els ayllus són les comunitats tradicionalistes de la nació aimara. Los Ponchos Rojos no són una milícia d'Evo Morales. Durant els 20 anys d'hegemonia del Moviment Al Socialisme (MAS), l'oposició conservadora va qualificar els Ponxos Rojos com una milícia al comandament d'Evo Morales. Fins i tot els seus membres van militar a favor seu en nombroses ocasions ja sigui en campanyes o contra pressions opositores. Van ser simpatitzants, però estructuralment no són d'Evo. En la tradició indígena "una vegada que el dirigent passa, és oblidat".
El retorn del katarisme i l'indianisme
El Katarisme bolivià una ideologia política i ideològica de Bolívia nascuda a la dècada del 1970. Rep el seu nom de Túpac Katari, un emblemàtic líder indígena aymara que va encapçalar una gran rebel·lió contra l'imperi espanyol al segle XVIII. Reivindica els drets polítics, la identitat cultural i l'autodeterminació dels pobles indígenes de Bolívia (especialment aimares i quítxues) davant del colonialisme intern. Juntament amb l'indianisme, va ser el motor de les grans mobilitzacions socials dels anys 2000-2005 i va esdevenir la base ideològica que va portar Evo Morales a la presidència, quedant reflectit en el concepte constitucional de l'estat plurinacional i el Sumak Qamaña o "viure bé". Ara aquestes dues corrents col·laboren en un front comú contra el govern dels descendents dels colons espanyols.
La diferència principal entre el katarisme i l'indianisme a Bolívia és que el katarisme veu el conflicte social com una combinació de dominació colonial i opressió de classe (compaginant la identitat indígena amb les aliances amb obrers i pagesos), mentre que l'indianisme és una corrent més radical que prioritza la identitat ètnica de forma exclusiva, rebutjant les aliances amb sectors no indígenes. Evo Morales representa el katarisme mentre el Mallku (Cóndor o Líder) Felipe Quispe (a qui l'estat va assassinar el su propi fill, Ayar, autor de "Los tupakataristas revolucionarios", 2005, i 'Indianismo', 2011) l'indianisme. El 2013 es va fundar el Moviment Katarista Poder Comunal que va trencar amb el katarisme d'Evo Morales i el MAS, acusant-lo d' imposar un model estatista, autoritari i cabdillista que va subordinar els pobles originaris als interessos dels sindicats cocalers. El nou partit es va apropar a les tesis de l'indianisme.
Tots dos corrents neixen a partir de 1970 com a moviments d'alliberament nacional indi, però es diferencien en el seu diagnòstic i mètode de lluita:
1. L'Indianisme (Ètnic i Anticolonial) Considera que el conflicte essencial és estrictament colonial i d'identitat. La divisió de la societat no és entre classes socials, sinó entre "indis" (els colonitzats i legítims amos de la terra) i "blancs-mestissos" (els colonitzadors). Rebutja les aliances amb l'esquerra tradicional boliviana i el sindicalisme obrer. Considera que tant l'esquerra com la dreta són "dues cares de la mateixa moneda occidental" que busquen diluir la identitat índia. Té un caràcter més radical i sovint confrontatiu. Proposa la restauració total de la sobirania de les nacions indígenes i l'autogovern, rebutjant qualsevol subordinació cultural. Fausto Reinaga és el seu intel·lectual teoritzador i escriptor del "Manifest Indi" i la seva obra clàssica La Revolución India (1970) va ser la "llavor" intel·lectual i la lectura obligatòria per a tots els joves que després van fundar el katarisme. Els kataristes van agafar la seva denúncia del colonialisme, però la van suavitzar per poder aliar-se amb l'esquerra.
2. El Katarisme (Identitat i Classe): Sosté que la societat boliviana pateix una "doble opressió". El subjecte és oprimit com a indígena (discriminació ètnica/colonial) i com a pagès/obrer (explotació econòmica i de classe). És obert i pragmàtic. Defensa la necessitat de fer aliances estructurals amb forces progressistes d'esquerra, sindicats obrers miners i mestissos. Va optar per la inserció institucional. Va buscar la creació de partits polítics propis i sindicats agraris unificats per disputar el poder a l'Estat des de dins. Té tres promotors: Jenaro Flores Santos, fundador de la potent CSUTCB (Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia, 1979), Raymundo Tambo, aimara que va dotar de discurs polític i d'identitat el moviment a les ciutats, Javier Hurtado Mercado amb la seva obra clàssica El Katarismo (1986) que va sistematitzar i ordenar tota la ideologia del moviment, i és considerat un dels seus grans referents teòrics. El katarisme va agafar forma a la Universitat Major de Sant Andreu a La Paz, gràcies a un grup d'estudiants i acadèmics que van dotar el moviment de contingut teòric elaborant el Manifest de Tiwanaku de 1973.
Avui dia els kataristes encapçalen Movimiento al Socialismo – Instrumento Político por la Soberanía de los Pueblos (1987) d'Evo Morales, la CSUTCB (pagesos), la Confederación Bartolina Sisa (dones indígenes) i el CONAMAQ (autoritats indígenes tradicionals).
L'indianisme renovat
Després de la mort del líder històric Felipe Quispe "El Mallku", l'any 2021, el sector més crític i autònom de l'indianisme andí va quedar fragmentat, però es manté molt actiu com a força d'oposició de base. Els tradicionalistes han agafat força tant a les comunitats (ayllu) com a les urbs bolivianes. Jallalla Bolivia (Juntos al Llamado de los Pueblos) és l'agrupació política utilitzada per sectors indianistes i kataristes autònoms de La Paz per competir electoralment al marge del MAS. Aquesta organització política, liderada pel jurista Leopoldo Chui, va guanyar una gran rellevant internacional i mediàtica l'any 2021. Per a les eleccions d'aquell any, Jallalla va actuar com a plataforma electoral aliant-se amb líders d'arrel katarista i indianista que s'havien distanciat del partit oficialista MAS, com la líder de la ciutat del Alto Eva Copa i el líder indígena Santos Quispe (fill de l'històric dirigent "El Mallku").
Actualment, el fill de Felipe Quispe, Santos Quispe, governa el Departament de La Paz sota aquest paraigua d'identitat local aimara. Els citats "Ponchos Vermells" milícies i organitzacions comunitàries de la província d'Omasuyos (regió de l'altiplà aimara). mantenen una línia purament indianista d'autodefensa i autonomia territorial, sovint enfrontant-se tant a governs de dretes com al mateix MAS si consideren que es traeixen els interessos de les comunitats indígenes. Els Ponchos Vermells (Uniformitat de combat)Més que un objecte petitet, el poncho de color vermell és la insígnia d'identitat tèxtil i militar de la província d'Omasuyos. El color vermell intens simbolitza la sang vessada pels avantpassats en la defensa de les seves terres. Portar el poncho vermell col·lectivament en una marxa o assemblea a la ciutat és un missatge directe d'autodefensa i poder territorial enfront de l'Estat.
Els darrers anys ha emergit un fenomen conegut com el "nou indianisme urbà" a ciutats com El Alto i La Paz. Són joves professionals, universitaris i ciberactivistes que recuperen el pensament de Fausto Reinaga. Comunitats intel·lectuals (com el Colectivo Jichha) publiquen llibres, tradueixen textos de teoria política a l'aimara i generen debat digital. Rebutgen el katarisme del govern perquè consideren que el MAS ha "folkloritzat" l'element indígena i l'ha subordinat a una agenda d'esquerra tradicional mestissa. A la Universitat Major de Sant Andreu de La Paz i a la Universitat Pública d'El Alto, els fronts estudiantils d'arrel aymara continuen utilitzant insígnies indianistes* per disputar els espais de poder acadèmic i veïnal.
* Whipala: històrica i universal del moviment pan indi andí (no només aimara) representa el nacionalisme indi Representa el codi d'organització comunitària, el temps i l'espai (Pacha), i la unitat dels pobles del Tawantinsuyu (l'antic territori inca).
* Les siluetes d'aquests dos líders del segle XVIII són els màxims referents visuals del katarisme i l'indianisme. Túpac Katari: Representa la insurrecció armada, la força i el setge al poder colonial de La Paz. Sovint s'acompanya de la seva cèlebre frase històrica apòcrifa: "Tornaré i seré milions".Bartolina Sisa: Dona aymara, comandanta de l'exèrcit indígena i esposa de Katari. És la insígnia de la resistència, el coratge i la dignitat de la dona indígena andina.
* La Chakana o Creu Andina (Cosmologia i Ordre)És una creu de dotze puntes amb un cercle obert al centre.Significat: És l'emblema de l'equilibri i la connexió entre el món celestial (Alaxpacha), el món terrenal (Ankapacha) i el món subterrani (Manqhapacha).
* La paraula Katari en llengua aymara significa "serp" en el món andí s'associa amb la saviesa, el moviment constant, l'aigua i els cicles de la vida. Molts fronts universitaris o grups artístics dibuixen serps estilitzades barrejades amb estètica urbana o de còmic per evocar la renovació de la lluita.
* El Sol de Tiwanaku (El despertar de l'Amèrica Índia): Inspirat en els gravats arqueològics de la cultura preincaica de Tiwanaku (com la coneguda Porta del Sol).
La Chakana
.jpg)
