.jpg)
El 15 de febrer es va celebrar a Maykop (Adiguèsia) el congrés del Moviment Popular Adyge Hasê – Parlament (Consell) Circassià fundada el 1988. Adyghe Hase (o Khase) és el moviment nacional i polític principal dels circassians (adiguesos), actiu a les repúbliques russes d'Adiguea, Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia. Actua com un parlament o consell públic per defensar els interessos nacionals circassians culturals, socials i polítics del poble circassià adiguès. Se centra en la preservació de la cultura, l'idioma i la identitat circassiana, a més d'abordar temes de repatriació i drets històrics. Adyghe Khase - República d'Abkhàzia, per exemple, representa milers de circassians abkhazos, la majoria dels quals són excombatents a la guerra abkhazo-georgiana de 1992, les seves famílies i parents.
L'esdeveniment va comptar amb l'assistència d'uns 400 delegats de totes les regions d'Adygea, així com convidats d'Abkhàzia, Kabardino-Balkaria, Karachay-Cherkessia, Ossètia del Nord-Alanya, Krasnodar i les regions de Stavropol. Al congrés, el president d'Adygea, Kumpıl Murat, va agrair als membres d'Adygea Hasê la seva estreta cooperació amb les autoritats. El president d'Adyge Hasê va ser reelegit per al nou mandat de 3 anys i va subratllar que la República i tot el país s'han de desenvolupar sobre la base de l'harmonia internacional i interreligiosa especialment amb els russos. "Defenseu constantment la unitat dels pobles circassiana, resoleu de manera efectiva les qüestions de preservació de la cultura adigue, la cooperació amb la diàspora circassiana i el suport als retornats. Això contribueix directament a la implementació de la política nacional del país", va dir Kumpıl Murat. L'administrador regional va prestar especial atenció a les àrees a les quals els Hasê adyghe han de prestar atenció constant, aquestes relacionades amb la preservació, l'estudi i la difusió de la llengua i la cultura circassiana, la demografia i la cooperació efectiva amb la diàspora circassiana a l'estranger.Kumpıl Murat va fer una crida als líders comunitaris perquè es reuneixin més sovint amb els joves i donin suport al seu interès per la seva pròpia cultura i història circasssiana, així com per la història de tot el país.Es va assenyalar que s'ha fet molt per preservar la llengua adiguea a l'Adiguea, i el nombre d'aprenents d'aquesta llengua a les llars d'infants i escoles està augmentant; es publiquen llibres de text escolars; Els camps de llengües ètniques "Adıgê Habzê" i "Adıgland" s'organitzen regularment i s'estan fent molts més.
El cap de la regió va subratllar que les autoritats continuaran comptant amb el suport d'organitzacions no governamentals en el desenvolupament de la república, per mantenir l'harmonia a Adygea i a tot el Caucas Nord. Després, el cap de l'organització no governamental "Adygê Hase – Parlament Circassià", Ramazan Tlemeşok, va presentar un informe als participants de la reunió.Tlemeşok va explicar en detall les principals àrees d'activitat del moviment de la societat civil, que se centra en treballar amb infants i joves per preservar la identitat, la llengua i la cultura circassiana.
Els circassians (adigue en el seu endònim) són un poble originari de Circàssia (almenys des del segle IV ac), una regió del nord del Caucas, sense continuïtat territorial. Els circassians són una nació conformada per 12 tribus aplegades en dos subgrups. Els principals són els adigués i els kabardins; els txerkesos (terme derivat de circassià) són circassians barrejats dels dos grups de les tribus besleney (molt propers als kabardins) i kabardiana. Tenen una sola llengua, coneguda com a txerkés però en realitat format per dos dialectes principals, que tenen comprensió entre ells; l'adigués (500.000 parlants) i kabardià (1 milió). El primer té 4 dialectes i el segon 2. L'alfabet propi va ser creat el 1918 per Naguma Shora.
Històricament s'han lligat també amb les dinasties regnants a Egipte i Iran. La majoria de circassians viuen de l'agricultura, practicada per nuclis familiars extensos i amb codis tradicionals de conducta, si bé l'acme de les ciutats ha fet canviar en gran part aquests rols. Les religions majoritàries entre els circassians són l'islam i el cristianisme però resten uns 4.000 seguidors de la religió animista pròpia, el Khabzeisme. La bandera fou creada el 1830 per Seferbiy Zaneqo amb el verd de l'islam, els 12 estels de les tribus originals i les fletxes de defensa (els circassians lluiten per defensar la terra no per envair-ne d'altres).
Al Caucas viuen dividits en diversos territoris esquarterats pels russos:
- República d'Adygea (Adiguèsia) amb capital a Maikop i on els autòctons representen un 25 % (45 % el 1926) front el 65 % de russos i on la llengua és oficial i obligatòria pel cap de la República. Hi ha un 3 % d'armenis i un 1 % de kurds. La religió majoritària és la cristiana (35 %) i 24 % de musulmans.
- República de Kabardino-Balkària amb capital a Nàltxik. Els autòctons eren un 54 % el 1926 i actualment són el 57 %. Comparteixen la república amb els balkars (ètnia turquesa), un 14 % i els russos (19 %). La població és majoritàriament islàmica amb el 70 %.
- República Karatxai-Txerkèssia amb capital a Txerkessk. Els autòctons circassians són un 13 % (eren un 10 % el 1926) mentre els karatxai (ètnia turquesa) són el 44 % i els russos un 27 %. Hi ha una important minoria abazin (ètnia abkhaza del Caucas) del 8 %. Els abazin i els abkhazos són majoritàriament cristians i la seva llengua caucàsica és propera al circassià.
- Krasnodar Krai on els russos són el 88 % i els armenis un 3 %, els circassians són un 0,1 % principalment adigue de la tribu Shapsug. Els habitants històrics indígenes de Shapsugia. Viuen al districte de Tuapse i al districte de la ciutat de Lazarevsky (abans districte nacional Shapsugsky) de Sotxi, tant al Krai de Krasnodar com a Adygea. Avui són uns 4.000 a Krasnodar Krai però hi ha 800.000 a territori turc.
El genocidi
Els russos van iniciar la seva política imperialista a Circàssia el 1763 aixecant forts i ja des de l'any següent el membre de la família reial kabardiana, Misost Bematiqwa, va iniciar la resistència comptant amb ajuda turca. Van seguir dècades de lluites. Els russos van introduir els tribunals a Kabàrdia a principis de la dècada de 1790 i van declarar que l'Adyghe Xabze, la llei circasiana, havia estat eliminada, la qual cosa va enfadar molt els circassis.
El 1799, el general rus Fyodor Bursak va organitzar diverses incursions contra els circassis occidentals, i va ordenar als seus homes que incendiessin els pobles circassis, inclosos els lleials a l'Imperi Rus. De 1802 a 1806, el general Pavel Tsitsianov va dirigir campanyes a Circàssia i es va dirigir als pobles circassians. Es va referir als circassis com a "porcs poc fiables" per "mostrar com d'insignificants són comparats amb Rússia". El 1805, una pesta va colpejar Kabardia. Utilitzant això com a excusa, el general Glazenap va ordenar a les seves forces que incendiessin 80 pobles per aterroritzar la gent fins a la submissió i venjar-se dels kabardians. Es va iniciar una campanya de crema de pobles, en la qual la població circassa va ser cremada sense separació. Primer, l'exèrcit rus entrava i saquejava un poble circassi, després matarien els que es resisteixen o es queixen, i finalment, calien foc al poble i s'asseguraven que tots els habitants fossin matats. L'any 1810 es van cremar uns 200 pobles. Entre 1805 i 1807, només l'exèrcit del general Bulgàkov va cremar més de 280 pobles. La població de Kabarda, que era de 350.000 habitants el 1763, només era de 37.000 el 1817. El 1808, una comissió russa va decidir que per posar fi a la resistència circassiana contra l'Imperi Rus, caldria eliminar els circassis de la seva terra natal. El febrer de 1810, les forces del general Fyodor Bursak van entrar en un poble circassi prop del riu Sop i van procedir a cremar el poble. Van decidir ajornar els seus plans per atacar el proper poble quan el riu va començar a desbordar-se. Al desembre es van aplicar els mateixos mètodes a la regió de Shapsug i es van cremar diversos pobles. Després que alguns civils desertessin als boscos, els boscos de la regió van ser cremats. El 1811, es van enviar peticions a Sant Petersburg a Rússia, apel·lant pels drets bàsics dels circassians a les zones ocupades.
El 1817, el veterà general rus Aleksey Yermolov va arribar al Caucas. Decidint que els circassians no es rendirien de bon grat, el general Yermolov va concloure que el "terror" com a estratègia oficial seria eficaç. Encara que els mètodes de terror ja estaven en ús, només es van oficialitzar després de les ordres de Yermolov. Els generals russos van començar a destruir pobles i ciutats circasses i matar persones com a part d'un deure oficial d'impactar la població fins a la rendició. Sota Yermolov, les tropes russes van prendre represàlies destruint pobles on es pensava que s'amagaven els resistents, a més d'emprar assassinats, segrestos i l'execució de famílies senceres. Com que la resistència es basava en pobles simpàtics per menjar, l'exèrcit rus també va destruir sistemàticament collites i bestiar i va matar agricultors civils circassis. Els circassis van respondre creant una federació tribal que abastava totes les tribus de la zona.
La destrucció completa de pobles amb tot el que hi havia dins es va convertir en una acció estàndard de l'exèrcit rus i les unitats cosaques. No obstant això, la resistència circassiana va continuar. Els pobles que abans havien acceptat el domini rus es van trobar resistint de nou, per a la ira dels comandants russos, El setembre de 1820, les forces russes van començar a reassentar per la força els habitants de Circàsia oriental. Les forces militars van ser enviades a Kabardia, matant bestiar i provocant que un gran nombre d'habitants fugissin a les muntanyes, i la terra de la qual havien viscut abans es va adquirir per als cosacs de Kuban. La totalitat de Kabardia (Cercàsia oriental) va ser llavors declarada propietat del govern rus.El general Yermolov va accelerar els seus esforços a Kabardia, només el mes de març de 1822 va veure que 14 pobles eren destruïts mentre Yermolov liderava expedicions.[66] El febrer de 1824, l'exèrcit rus liderat pel general Vlasov va atacar els pobles circassis de Jambut, Aslan, Morza i Tsab Dadhika i els va destruir completament, juntament amb els habitants, malgrat que els pobles estaven en pau amb l'Imperi Rus.El 1828, el general Emanuel va destruir 6 pobles circassis de Natukhaj i molts més pobles circassis Shapsug. Després va passar el Kuban i va cremar 210 pobles més.
El Tractat d'Adrianoble es va signar el 14 de setembre de 1829. Segons el document, Circàssia va ser donada per l'Imperi Otomà a Rússia. Els circassis el consideraven invàlid, argumentant que com que el seu territori havia estat independent dels otomans, Istanbul no tenia dret a cedir-lo.
Les campanyes d'extermini formaven part de la política de russificació de colons de la Rússia tsarista "brosok na yug" ("llençar cap al sud") al Caucas i a les regions circumdants. Durant la dècada de 1860, l'exèrcit imperial rus va conquerir Circàssia i va llançar una campanya de terror d'estat contra la terra cremada destinada a l'extermini o l'expulsió completa de tots els nadius circassians de la regió del Caucas. El 1857, Dmitry Milyutin va publicar la idea d'expulsions massives dels nadius circassis.Milyutin va argumentar que l'objectiu no era simplement traslladar-los perquè les seves terres poguessin ser poblades per agricultors productius, sinó que "eliminar els circassis havia de ser un fi en si mateix: netejar la terra d'elements hostils". El tsar Alexandre II va avalar els plans per exterminar els circassis,i el juny de 1861 va ordenar el llançament d'un programa de russificació i cristianització de colons colonials. Milyutin més tard havia estat nomenat ministre de la guerra el mateix any, i des de principis de la dècada de 1860 es van començar a produir massacres i neteja ètnica al Caucas.
El pla de reassentament circassià es va acordar finalment en una reunió dels comandants russos del Caucas l'octubre de 1860 a Vladikavkaz i aprovat oficialment el 10 de maig de 1862 pel tsar Alexandre II i va començar una riuada de moviments de refugiats quan les tropes russes avançaven en la seva campanya final. Encara que l'ordre donada pel tsar Alexandre II era deportar els circassins en lloc de massacrar-los, els comandants russos van preferir la idea de massacrar grans parts de la població circassa. Richmond ha assenyalat que "abunden els informes" de massacres en les etapes finals de la campanya del Caucas. El 1859, tres anys abans de l'aprovació del pla per part del govern rus, els funcionaris russos van iniciar converses amb els otomans sobre la migració d'un nombre limitat d'emigrants,i el 1860 les dues parts van negociar un tractat per a la migració de 40.000 persones. –50.000 circassians, amb el bàndol otomà ansiosos d'augmentar la població. Tanmateix, Rússia no pretenia limitar el nombre d'exiliats a 50.000, ja que el pla era exiliar tota la població circassa.
Amb una sensació d'emergència creixent, el 25 de juny de 1861, els líders de totes les tribus circasses es van reunir a Sotxi per demanar ajuda conjuntament a les potències occidentals. Ambdues delegacions otomanes i britàniques van prometre el reconeixement d'una Circàsia independent, així com el reconeixement de París, si s'unificaven en un estat coherent, i, com a resposta, les tribus circassianes van formar un parlament nacional a Sotxi, però el general rus Kolyobakin ràpidament va envair Sotxi. i el va destruir, mentre no hi va haver cap acció per aturar-ho per part del govern de cap potència important. El 25 de juny de 1861, el tsar Alexandre II va signar un rescrit imperial titulat "Assentament del Caucas del Nord", que deia el següent:
"Ara, amb l'ajuda de Déu, el tema de la conquesta completa del Caucas està a punt de concloure. Queden uns quants anys d'esforços persistents per forçar completament als muntanyencs hostils dels països fèrtils que ocupen i establir en aquests últims una població cristiana russa per sempre. L'honor d'aconseguir aquesta acció pertany principalment als cosacs de les forces armades de Kubanski."
Per accelerar el procés, Alexandre va oferir una compensació monetària i diversos privilegis. Des de la primavera de 1861 fins a 1862, es van establir 35 stanitses cosaques, amb 5.480 famílies que acabaven d'assentar la terra. El 1864 es van establir disset noves stanitses cosaques a la regió de Transkuban. El mateix any, es va llançar la deportació massiva contra la població supervivent abans del final de la guerra el 1864 i es va completar principalment el 1867.
El 2 de juny de 1864 (21 de maig segons el calendari tsarista), va tenir lloc una batalla final a Qbaada entre l'exèrcit circassià de 20.000 genets i un exèrcit rus totalment equipat de 100.000 homes. Els guerrers circassiass van atacar l'exèrcit rus i van intentar trencar la línia, però la majoria van ser abatuts. per l'artilleria i la infanteria russes. Els combatents restants van continuar lluitant com a militants i aviat van ser derrotats. Tots els 20.000 genets circassians van morir a la guerra. L'exèrcit rus va començar a celebrar la victòria sobre els cadàvers dels soldats circassians, i així el 21 de maig de 1864 va ser oficialment el final de la guerra.
Deportació
El genocidi circassià o Tsitsekun, va ser l'assassinat massiu sistemàtic de l'Imperi Rus, la neteja ètnica i l'expulsió del 95-97% de la població circassiana, donant lloc a Entre 1 i 1,5 milions de morts durant les etapes finals de la guerra russo-circassiana. Els pobles planejats per a l'extermini eren principalment els musulmans circassians, però altres pobles musulmans del Caucas també es van veure afectats. Els mètodes d'assassinat utilitzats per les forces russes durant el genocidi van incloure empalar i esquinçar el ventre de les dones embarassades com a mitjà d'intimidació de la població circassa. Generals russos com Grigory Zass van descriure els circassians com a "bruts infrahumans", i van glorificar l'assassinat massiu de civils circassians, van justificar el seu ús en experiments científics, i van permetre que els seus soldats violessin dones.
Només el 1864, unes 220.000 persones van desembarcar a Anatòlia. Entre el 6 de març i el 21 de maig de 1864, tota la nació ubykh havia marxat del Caucas cap a Turquia, provocant l'extinció de la llengua ubykh el 1992. Al final del moviment, més de 400.000 circassians, així com 200.000 abkhazes i àjars, va fugir a Turquia. El terme Çerkes, "circassos", es va convertir en el terme general per a ells a Turquia perquè la majoria eren circassians (adyghes). Alguns altres refugiats circassians van fugir a les zones frontereres del Danubi Vilayet on els otomans havien ampliat les seves forces militars per defensar la nova província i alguns circassians es van enrolar en el servei militar mentre d'altres es van establir a la regió.
Les autoritats otomanes van optar sovint per instal·lar circassians a les regions de majoria cristiana que començaven a reclamar la independència, com a població de contrapès lleial als indígenes rebels. Aquests llocs havien acollit recentment un gran nombre d'uns cent mil refugiats tàtars de Crimea, en una operació de reassentament anterior que també havia vist complicacions i problemes generalitzats. A Varna, es va informar que la situació era especialment dolenta, amb 80.000 circassians instal·lats als afores de la ciutat en "campaments de la mort" on estaven desprotegits de la intempèrie o la malaltia i els quedaven sense menjar. Quan els circassians van intentar demanar pa, els soldats turcs els van expulsar per por de les malalties que portaven. Es va informar que els turcs no van poder mantenir-se al dia amb l'enterrament de cadàvers circassians, i van reclutar convictes per fer la feina també; un circassià va escriure al governador general "Preferim anar a Sibèria que viure en aquesta Sibèria... es pot morir, no viure, al lloc indicat".
Per diversos conflictes (notablement amb Rússia el de 1864) s'han vist obligat a migrar a Turquia, Israel i altres zones del Llevant. Dels més de 5 milions de circassians només 800.000 continuen habitant dins de la Federació Russa en les seves terres originals. La diàspora (4,5 milions) es concentra a Turquia (2,5 milions), on van ser claus en la lluita de 1919 i 1923, Jordània (250.000), on van fundar Amman, Síria (100.000), on conformen part de l'elit, Egipte (50.000) on formen part de la classe dirigent amb el clan Abaza, i Alemanya (40.000) on mantenen els vincles tradicionals. També estan fortament organitzats a Israel, Irak, Líbia, o Aràbia Saudita.
Avui dia diverses organitzacions defensen els circassians, el Consell de la Circàssia Unida (Council of United Circassia) fou fundat el 21.01.2023 per restablir una Circàssia independent i Reunificada. Actua des de Polònia i és obertament antirus. La Circassian Repatriation Organization (CRO) actua des de Turquia com la Kayseri Kafkas Derneği creada el 1968 que va anunciar la seva retirada de la Federació d'Associacions Caucàsiques KAFFED. Segons un comunicat publicat al lloc web de l'organització, aquesta decisió es deu a l'afiliació de la direcció de KAFFED a les autoritats russes. La International Circassian Association (ICA), creada el 1990, és oberta a una entesa amb Rússia i, de fet, actua des de l'interior del Caucas.
