Argentina desallotja dues comunitats maputxe de les seves terres ancestrals

“Són els mateixos que van treure els nostres avis, els nostres besavis”, van sostenir les dones maputxes. El 19 d'agost, les comunitats maputxe de la Lof Quintriqueo i de la Lof Melo, properes a Villa La Angostura, van patir l'ordre de desallotjament ordenat pel jutge Francisco Bonorino, lligat a immobiliàries de la zona, que es va poder fer parcialment. A l'operatiu van participar efectius del GEOP (Grup Especial d'Operacions Policials de la Policia de Neuquén, policia federal, Gendarmeria Nacional, bombers, oficials de justícia, metges locals, a més de civils interessats a quedar-se amb aquests territoris.

La Lof Quintriqueo va ser desallotjada, i el desallotjament de la Lof Melo per ara no es va poder concretar, per una forta mobilització de comunitats i veïns/es de la zona. El defensor de les comunitats, Virgilio Sánchez, integrant de la Gremial d'Advocats i Advocades, va realitzar el recompte de les irregularitats comeses pel jutge Bonorino: “El desallotjament estava previst per al 20. Jo no vaig poder saber-ho perquè l'expedient va estar reservat durant tot el temps, de manera que encara tampoc vaig poder informar-me sobre si es van complir els protocols, però ho van avançar per al 19. Jo vaig plantejar la nul·litat, i estic tractant de poder veure l'expedient, perquè van portar endavant el desallotjament “Nosaltres teníem una mesura cautelar en un judici contra Broers, els suposats amos que van iniciar aquest judici fa un temps”. "A més, l'any 2021, es va completar el relleu territorial d'aquesta comunitat, i es va aconseguir que l'estat nacional, a través d'una resolució de l'INAI, ho declarés com una ocupació tradicional i ancestral".

“Son los mismos que sacaron a nuestros abuelos, a nuestros bisabuelos”, sostuvieron las mujeres mapuches. 

El 19 de agosto, las comunidades mapuche de la Lof Quintriqueo y de la Lof Melo, cercanas a Villa La Angostura, sufrieron la orden de desalojo ordenado por el juez Francisco Bonorino, ligado a inmobiliarias de la zona, que pudo realizarse parcialmente.

En el operativo participaron efectivos del GEOP (Grupo Especial de Operaciones Policiales de la Policía de Neuquén, policía federal, Gendarmería Nacional, bomberos, oficiales de justicia, médicos locales, además de civiles interesados en quedarse con esos territorios. 

La Lof Quintriqueo fue desalojada, y el desalojo de la Lof Melo por ahora no pudo concretarse, por una fuerte movilización de comunidades y vecinos/as de la zona.

El defensor de las comunidades, Virgilio Sánchez, integrante de la Gremial de Abogados y Abogadas, realizó el recuento de las irregularidades cometidas por el juez Bonorino: 

“El desalojo estaba previsto para el 20. Yo no pude saberlo porque el expediente estuvo reservado durante todo el tiempo, con lo cual todavía tampoco pude informarme sobre si se cumplieron los protocolos, pero lo adelantaron para el 19. Yo planteé la nulidad, y estoy tratando de poder ver al expediente, porque llevaron adelante el desalojo sin que nosotros pudiéramos defendernos”

“Nosotros teníamos una medida cautelar en un juicio contra Broers, los supuestos dueños que iniciaron este juicio hace un tiempo, que fue cajoneada por el juez durante un año”. 

“Además, en el año 2021, se completó el relevamiento territorial de esa comunidad, y se logró que el estado nacional, a través de una resolución del INAI, lo declarara como una ocupación tradicional y ancestral”.

Informe sobre resistència armada maputxe a Xile

la Universitat Andrés Bello va fer un estudi per analitzar què tan efectiva ha estat la mesura en quatre anys d'implementació de l'estat d'excepció al Wallmapu xilè. L'estudi va comparar els nivells de violència registrats a les regions de l'Araucania, Biobío, Los Ríos i Los Lagos durant dos períodes simètrics de 1.419 dies: abans i després de l'entrada en vigència de la mesura. Així mateix, també es va tenir en vista que durant el segon període analitzat van entrar en vigència almenys sis lleis rellevants en matèria de seguretat, es van executar operatius policials i es va produir la condemna d'Héctor Llaitul, líder de la Coordinadora Arauco Malleco, cosa que va poder, diu l'informe, "incidir en els resultats de manera independent a l'estat d'excepció". Es va registrar una disminució en l'activitat de grups com ara la Coordinadora Arauco Malleco (prop d'un 20,5%), la Weichán Auka Mapu (39,5%) i la Resistència Mapuche Lafkenche (62,5%).

Tot i això, l'estudi explica que Resistència Mapuche Malleco va augmentar les seves accions (de 31 a 58) en un 87,1% després de l'entrada en vigor de l'estat d'emergència, “consolidant-se com un dels actors més actius del període, amb fort arrelament territorial en sectors com Temucuicui”. Així mateix, van aparèixer altres, com Resistència Kunko Williche, Resistència Mapuche Autònoma, Resistència Mapuche Cautín i Resistència Mapuche Pehuenche.

Read more »

El Parti Québécoise envia un missatge als electors anglòfons

A la vigília d'una campanya electoral decisiva per al futur del Quebec, el nostre xef, Paul St-Pierre Plamondon, va voler adreçar-se directament als anglòfons del Quebec. Aquí teniu el text complet publicat  al National Post.

To all English-speaking Quebecers,

I am writing to you today with a sense of hope and an open mind at the dawn of a pivotal election campaign.

While we may not always agree on Quebec’s constitutional future, we share something fundamental: a deep attachment to this nation, its democratic institutions and the quality of life we want to preserve and strengthen for future generations. That is why I believe the election ahead is of critical importance for our shared future.

Because Quebec certainly deserves better than what we’ve seen in the last eight years.

We must state it plainly and without hesitation: we’ve gone through one of the worst regressions in quality of life in Quebec’s recent history. Quebecers know it, and they see it in their daily lives. Their purchasing power has vanished, home ownership has become an increasingly distant dream for too many young people. Our health-care and education systems are struggling to provide the quality of services that our citizens have every right to expect. Security and tidiness have suddenly become major issues in our cities and the number of homeless people has exploded.

Meanwhile, our infrastructure projects make headlines only because of soaring costs and endless delays. While the government neglected road maintenance, schools and hospitals, it has normalized the waste of public funds through scandals like SAAQclic and financial debacles such as Northvolt.

A part of that decline is connected to the ideological beliefs at the federal level that brought uncontrolled and unlimited immigration during those eight years, yet the Coalition Avenir Québec (CAQ) chose to stand by as a resigned spectator, leading to the consequences we see today.

Quebecers were promised a wind of “change” by the CAQ. Instead, what we have witnessed is not even the status quo — it is decline. We cannot blame citizens for losing faith in the state when, year after year, they pay more and receive less.

I am convinced that we all share this assessment. Over the past months, many Anglo-Quebecers have told me they would vote for the Parti Québécois (PQ) for the first time in their lives, simply because they agree with our stances on a vast majority issues. Underneath that pledge is also the fact the Anglos don’t fear the PQ anymore, since Anglos and Francos share the same realities and concerns.

Public discourse has too often encouraged the mistaken belief that the concerns of French-speaking and English-speaking Quebecers are fundamentally at odds. Nothing could be further from the truth. We are all in the same boat. We live under the same institutions. We pay the same taxes. We deserve the same high-quality public services and individual financial well-being.

Together, we have a shared responsibility to reject decline. We would be wrong to accept a Quebec that has grown accustomed to doubting itself, to distrusting its institutions or to settling for less. We would be wrong to allow our ambitions to shrink. Above all, we would be wrong to believe that our interests somehow diverge simply because of the language we speak at home.

The Parti Québécois is the party of all Quebecers. It believes Quebecers should govern themselves. But that project has never and will never be a project that excludes the English-speaking minority. On the contrary, its purpose is to build a new model founded on social harmony and the idea that we are all Quebecers. It seeks to give all Quebecers the ability to make their own decisions, to shape their own future and to build a government that is more effective, and more accountable.

As we clearly stated in our blue book, the country of Quebec that we are building is one where the rights of the historic English-speaking minority will be fully protected. Its institutions will continue to exist and be called on to play their essential role. The Parti Québécois will even ensure that the rights currently enjoyed by the English-speaking community are entrenched in the constitution.

In the years ahead, if Quebecers so choose, we will collectively resume our reflection on the place Quebec wishes to occupy within Canada and within the world, and we will decide that question democratically. But that conversation should not put aside the numerous urgent issues before us in this upcoming election.

Who can Quebecers trust to get our nation back on track? Who can embody the change in the way we govern that we so desperately need?

Can we trust the CAQ to restore our public services after they have deteriorated under its leadership? Can we trust the party to make us wealthier when life has never been more expensive? Can we seriously believe that a government that promised so much and delivered so little will suddenly solve the very problems it allowed to flourish?

The real ballot question this upcoming October is who can form a good government for Quebec: a competent government, an honest government, a government prepared to tell the truth about the challenges we face and then hit the ground running to solve them.

It is in that spirit that I extend my hand to you. Let us take an honest look at what we have in common. And when others once again seek to pit French-speaking and English-speaking Quebecers against one another, let us remember the simple, enduring truth that former premier Lucien Bouchard once expressed: “It’s good to know there is one unalterable truth we can cling onto: the knowledge that in the end we are all Quebecers. Nous sommes tous Québécois. We all love Quebec — because Quebec is our home.”

Read more »

Mobilitzacions pels berbers del Rif que manté Marroc a les presons per motius polítics

El Comitè Nacional de Suport al Hirak Rif ha enviat una petició al rei Mohammed VI, demanant-li que concedeixi un indult reial als detinguts del moviment de protesta, així com als joves de la Generació Z, amb motiu de l'aniversari de la Revolució del Rei i del Poble i el Dia de la Joventut.

El juny una delegació d'activistes va fer una visita solidària a diverses famílies de detingudes del Hirak Rif a Al Hoceima. Organitzada per dones compromeses amb els drets humans, aquesta caravana pretenia ser un poderós gest simbòlic cap a les mares i familiars de les preses, algunes de les quals fa diversos anys que són empresonades. Aquesta caravana té lloc dins d'un context històric i polític específic. Coincideix amb el novè aniversari de la detenció de Nasser Zefzafi, una figura emblemàtica del moviment social del Hirak Rif, que va ser arrestat a Al Hoceima el 2017 abans de ser condemnat a 20 anys de presó. El moment de la visita va ser escollit per les participants per destacar el fet que les conseqüències d'aquestes dures condemnes continuen pesant molt sobre les famílies implicades diàriament.

Suport moral per a les mares de detinguts

Segons les organitzadores, la iniciativa pretén proporcionar el suport necessari a les mares de detinguts, que han afrontat la dura prova de la separació geogràfica, l'espera i les repercussions psicològiques, socials i econòmiques de l'empresonament dels seus fills durant gairebé una dècada. Aquesta visita va prendre una importància particular després de l'onada de suport expressada per Zoulikha, la mare de Nasser Zefzafi. Activistes i simpatitzants van denunciar la campanya dirigida i denigrant orquestrada contra ella a causa de les seves postures públiques i el seu compromís inquebrantable amb l'alliberament del seu fill i altres detinguts.

La caravana va mantenir una sèrie de reunions amb diverses famílies de la ciutat per expressar la seva solidaritat i suport moral. Per als organitzadors d'aquesta iniciativa, aquesta presència sobre el terreny també representa un rebuig a les campanyes d'hostilitat i odi dirigides a les famílies dels detinguts i als ciutadans que els expressen públicament el seu suport.

Els participants van reiterar que el cas dels detinguts del Hirak Rif no és un simple incident aïllat, sinó un assumpte fermament arrelat a l'agenda dels drets humans i la societat civil marroquina, ja que està estretament vinculat a les llibertats individuals, la justícia social i la dignitat humana. Durant l'última dècada, des de l'esclat dels disturbis socials a la regió del Rif, associacions independents, defensors dels drets humans i actors polítics de totes les tendències han continuat fent crides per a una resolució integral i pacífica. Aquests grups creuen que aquest tema continua obert al debat públic nacional i reiteren la seva crida a una iniciativa que el tanqui definitivament, especialment mitjançant mesures d'alliberament que satisfacin les expectatives de les famílies implicades i contribueixin a alleujar les tensions en el clima general.

Finalment el Partit Nacional Rifeny acusa el Marroc d’orquestrar la crisi de Ceuta i crida a «no cedir al xantatge» Les imatges dels vídeos parlen per si soles. El PNR mostra una gran preocupació per la crisi migratòria a Ceuta, on s'ha declarat l'estat d'emergència humanitària després de l'entrada massiva de milers de joves i la notificació de persones mortes i desaparegudes. El partit expressa la seva solidaritat amb les víctimes i recorda que molts d'aquests joves són rifenys, que fugen del subdesenvolupament i de la repressió política que pateix el Rif.

El PNR afirma rotundament que la crisi no és cap accident, sinó una política criminal i premeditada del règim del Marroc per pressionar: Denuncien que la crisi coincideix amb la Festa del Tron i que el rei Mohamed VI va presumir d'«estabilitat» i «seguretat» en el seu discurs, mentre silenciava completament el drama humanitari que passava a pocs quilòmetres. El PNR sosté que el problema de fons no es resoldrà només amb mesures policials. La solució definitiva requereix el reconeixement institucional i polític del poble rifeny amazic a través de les Nacions Unides, l'única via pacífica per posar fi a les causes profundes de la immigració i de la inestabilitat a la regió. 

El comunicat posa en evidència que el Marroc rep milers de milions d'euros d'Espanya i de la Unió Europea destinats precisament al control fronterer i migratori. Critiquen que els diners públics europeus financen un règim que després utilitza la seva pròpia joventut com a «munició» i eina de pressió diplomàtica contra els mateixos donants.

Festival Ajdir Izuran

Els tres territoris de majoria amazigh (berber) a Marroc són el Rif (dialecte tafirit), Atles Central (tamazight) i Alt Atles (tachelhit) dels cheuls. A la segona s'ha celebrat el Festival Ajdir Izourane de la Culture et de l’Art Amazigh en la seva 25a edició del 21 al 23 d'agost de 2026. Una edició excepcional que converteix la capital de l'Atles Mitjà, Khenifra, en un espai obert de diàleg entre patrimoni i modernitat, dedicat a la celebració dels Ahidous ( ball col·lectiu, música i ritual de poesia tradicional dels pobles amazics (berbers) de les muntanyes de l'Atles i el Rif) i la veu de la terra amaziga, així com a l'homenatge als talents que han marcat en els àmbits de l'art, la recerca, l'esport i els mitjans de comunicació. 

Una cerimònia d'homenatge a figures de la nació amazigh: Bouazza El Arbi, figura emblemàtica de la cançó amazíga de l'Atles Mitjà, Fatima Wamarch, gran veu femenina del patrimoni musical, la investigadora Maki Aknouz, referent en estudis amazics, la campiona Latifa Aaba, orgull de l'esport nacional, la doctora Oum Hani Dailani, la competència acadèmica i animadora-periodista Mounia Lamkimel, cara de l'escena cultural amazíga.

Crida de la FNAA al Marroc

La Federació Nacional d'Associacions Amazigh al Marroc ha fet una crida als partits polítics perquè posin l'amazigh al centre de les seves preocupacions i incloguin un conjunt de compromisos relacionats amb la llengua amazigh a les seves plataformes electorals, a només un mes de la col·legi electoral del 23 de setembre de 2026. L'organisme ha identificat 30 obligacions de drets humans i legislatives per garantir el caràcter oficial de la llengua amazigh i la seva inclusió en diversos aspectes de la vida pública.

En el context electoral actual, la comissió va instar a adoptar la llengua amazigh i l'alfabet tifinagh a les campanyes i als mitjans electorals. També va subratllar la necessitat d'integrar l'ensenyament de l'amazigh en l'educació pública i privada i d'incloure'l a l'educació primària en benefici de la comunitat que viu a l'estranger. Va demanar la revisió de les lleis que limitin el llenguatge del litigi a l'àrab, l'esmena de les lleis de nacionalitat, el suport cultural i tècnic, l'establiment d'un observatori nacional antidiscriminació i l'activació de les recomanacions pertinents de l'ONU.

Entre les demandes de la federació hi ha la descàrrega dels requisits de l'Article VI de la Llei Orgànica núm. 04.16 sobre el Consell Nacional de Llengües i Cultura del Marroc, i l'enfortiment de la posició de l'amazigh en els mitjans audiovisuals i escrits, mitjançant la revisió dels llibres de tarifes per a canals de televisió i ràdios, per garantir la presència de produccions de parla amazigh en un paper clau en totes les institucions mediàtiques. La Federació Nacional d'Associacions Amazigh al Marroc va demanar la revisió de l'espai públic, els currículums i el discurs oficial i popular de totes les expressions i idees amb una càrrega racista i excloent, com el "Magrib Àrab" i el "Dahir berber", subratllant la necessitat d'implementar el principi de discriminació positiva en el desenvolupament de programes, i adoptar mesures per prevenir totes les formes de despossessió material i intangible que pateixen les tribus amazigh, amb l'objectiu de preservar i restaurar la toponímia amazigh al seu estatus històric, i aturar l'arabització del seu entorn i la fragmentació de la seva identitat cultural.

També va demanar l'eliminació de l'exclusió contínua contra els elements de la diàspora, llengua i cultura amazigh, i l'adopció del principi d'igualtat entre les dues llengües oficials en totes les accions i decisions relacionades amb els marroquins arreu del món, amb el compromís d'adoptar una política de desenvolupament sostenible basada en el principi de discriminació positiva en benefici del patrimoni immaterial de la llengua amazigh, de donar suport i valorar la literatura amazigh, les seves arts i creacions, d'eliminar la marginació dels escriptors i artistes amazigh, i d'enfortir el seu estatus en el pressupost del Ministeri de Cultura.bLa federació va demanar un compromís per treballar per a l'establiment de la Unió de Pobles del Nord d'Àfrica i el Sahel, i per continuar la lluita per la restauració de la llengua amazigh a la seva glòria i història a tota la regió, i també va demanar l'esmena de la Llei núm. 62.06 sobre la nacionalitat marroquina, especialment el segon paràgraf del capítol nou de la seva primera secció.

 Amazigh del Marroc

- Tarifit (o rifeny), parlat a la regió del Rif, al nord-est del Marroc;

- Amazic o Tamazight, parlat a les muntanyes de l'Atles Mitjà, part de l'Alt Atles i diverses valls; té el seu propi alfabet, el tifinagh (pronunciat [tifinar]), també utilitzat pels tuaregs;

- Tashelhit o Shilha, parlat pel poble shilha de l'Alt Atles, la regió del Souss i la costa sud del Marroc.

Algèria

Varietats del nord i de l'est (branques septentrionals)

Cabilenc (taqbaylit): És la varietat més parlada de l'estat, amb uns 5 milions de parlants, concentrats sobretot a la regió costanera i muntanyosa de la Cabília (a l'est d'Alger) i la seva diàspora.

Xaui (tacawit): És la segona varietat en nombre de parlants (uns 2 milions). Es parla a la regió muntanyosa de l'Aurès, al sud-est de Constantina.

Xenuati (xenuia): Parlada per unes desenes de milers de persones a la regió del mont Chenoua, a la costa oest d'Alger (prop de Tipaza i Cherchell).

Varietats del sàhara i del sud (branques meridionals i oasianes)

Tuareg (tamahaq / tamasheq): És la parla dels nòmades tuaregs del desert del Sàhara. A Algèria es parla principalment als massissos meridionals de l'Ahaggar (Hoggar) i de l'Ajjer (Tassili n'Ajjer).

Mozàbit (tumzabt): Parlada per la comunitat de la vall del Mzab (al voltant de Ghardaia). Té uns 150.000 parlants i està molt lligada a la identitat religiosa ibadita d'aquesta zona. L'ibadisme és un corrent independent de l'islam, diferent del sunnisme i del xiisme,  és una branca moderada, tolerant i pacifista, on qualsevol persona honesta pot governar si la comunitat l'elegeix. Si el líder es torna corrupte, se l'ha de destituir de manera pacífica. Utilitzen la raó i la lògica per interpretar l'Alcorà.  "Dones cíclop" de Ghardaïa: Quan una dona es casa, el seu vel blanc complet (haïk) es col·loca de manera que només deixa visible un sol ull. Les noies joves que encara no s'han casat porten el mateix vel, però se'ls permet deixar l'obertura prou gran com per mostrar tots dos ulls. Oman és l'únic país on l'ibadisme és la confessió majoritària.

Varietats dels oasis occidentals: Petites comunitats berberòfones mantenen parles pròpies (del grup de llengües zenetes) en oasis del sud-oest, com ara a Gourara, Tuat o a la regió de Naama i Béchar.

A Tunísia, les varietats de la llengua amaziga (conegudes localment com a shelha) pertanyen al grup de les llengües zenetes orientals. 

Amazic de Matmata: Parlat a la zona muntanyosa de Matmata i pobles propers com Tamezrett.

Amazic de Djerba: Usat en alguns pobles de l'illa de Gerba (com Guellala i Sedouikech).

Els tuàregs s'organitzen històricament en confederacions tribals (anomenades ettebel o kel), estructurades per lligams familiars, geogràfics i de pasturatge al desert del Sàhara.

Principals confederacions tribals:

Kel Ahaggar: Ubicats a les muntanyes de l'Ahaggar, al sud d'Algèria. Històricament ha estat una de les confederacions més jerarquitzades i famoses del desert:Kel Rela: La tribu noble dominant de la qual sortia sempre l'amenukal (el cap suprem) de l'Ahaggar.
Tegéhé-n-Eis: Una altra de les tribus nobles que competia pel poder polític.
Dag Rali: La tribu més nombrosa d'Imghad (vassalls), coneguts com a excel·lents pastors i coneixedors del territori.
Ait Loayen: Clan pastoral supeditat a l'aristocràcia.
Ibotenaten: Tribu seminòmada centrada en el bestiar.



Kel Ajjer: Situats a la regió de Tassili n'Ajjer, entre Algèria i Líbia. Ubicats a la frontera entre Líbia i Algèria (Tassili n'Ajjer), destaquen:Imanan: El clan noble que ostentava el lideratge històric de la regió.
Uragen: Una tribu guerrera de gran importància militar en el passat.
Kel Tifran: Clan fortament vinculat a les rutes comercials transsaharianes.

Kel Adrar (o Adrar des Ifoghas): Establerts al nord de Mali, una zona amb gran activitat política. Aquesta és la confederació més vinculada geopolíticament a l'FLA de l'Azawad. Es divideix principalment en:Ifoghas: La tribu aristocràtica de la qual provenen tradicionalment els líders polítics i religiosos (amenukal).
Idnanes: Una de les tribus més grans, històricament guerrera, amb un pes militar molt fort en les rebel·lions actuals.
Kel Essouk: Tribu dedicada tradicionalment als estudis islàmics, la justícia i la religió (marabuts).
Taghat Mellet: Històricament vassalls dels Ifoghas, dedicats al pasturatge.
Irayakan: Un altre clan rellevant de la zona muntanyosa de Kidal.






Kel Aïr: Habitants de les muntanyes de l'Aïr, al nord del Níger. Ubicats al voltant del massís de l'Aïr, mantenen un lligam estret amb la ciutat d'Agadez:Kel Gress: Originalment vinculats a l'Aïr, es van desplaçar cap al sud. Són coneguts per la seva activitat agrícola i ramadera.
Kel Ferwan: Tribu assentada prop d'Agadez, molt influent en la vida comercial de la zona.
Kel Ewey: Famós clan que controlava les rutes de la sal de Bilma i les grans caravanes saharianes.
Ikazkazan: Tribu de pastors de camells associada a les zones més àrides del massís.


Kel Gress: Una de les principals confederacions del sud del Níger. La confederació dels Kel Gress (o Kel Gres) és una de les agrupacions tuàreg més grans, particulars i històricament riques del sud i centre del Níger.
A diferència d'altres grups de l'alt desert, els Kel Gress van emigrar massivament des de les muntanyes de l'Aïr cap al sud a partir del segle XVII. Això els va portar a zones més fèrtils de les regions de Zinder, Tahoua, Maradi i el nord de Nigèria, on van adoptar un estil de vida altament basat en l'agro-pastoralisme (ramaderia nòmada i agricultura de subsistència).
La seva organització interna divideix l'ettebel (la confederació) en grans grups de tribus o clans (tawshit), cadascun amb sub-clans específics segons recullen els registres històrics de la regió:

Estructura social i castes

Dins de cada tribu o confederació, la societat tradicional tuàreg està altament jerarquitzada en diferents estrats o castes: Imayeghan (o Ihaggaren): L'aristocràcia guerrera i noble que liderava els clans. Ineslemen: Els líders religiosos, sacerdots i marabuts estudiosos de l'islam. Imghad: Els pastors vassalls, encarregats de la cura del bestiar. Inadan: Els artesans que fabriquen eines, joies i armes de fusta o metall.

El grup FLA està liderat per la figura tuàreg Alghabass Ag Intalla i està estretament vinculat a les següents confederacions, clans i grups tuàrecs:

1. La confederació dels Kel Adrar (Ifoghas)Aquest és el nucli directiu i militar més potent de la rebel·lió. Els Ifoghas (o Kel Adrar) són la tribu noble i aristocràtica de la regió de Kidal. El líder màxim de l'FLA, Alghabass Ag Intalla, pertany a la línia de lideratge tradicional (amenukal) d'aquest grup. Històricament s'han organitzat políticament a través de l'Alt Consell per a la Unitat de l'Azawad (HCUA), que ara forma part integral de l'FLA.

2. Els clans integrants del MNLA (Kel Chamanamas, Idnanes, entre d'altres)El Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA) és el moviment històric secular que va proclamar la independència de l'Azawad el 2012. Està format per combatents de diversos clans tuàrecs del nord de Mali (especialment de la regió de Gao i Kidal), com ara els Idnanes o els Kel Chamanamas. Aquest moviment és un dels pilars fundacionals que es van dissoldre dins l'FLA.

3. Els Imghad (i la facció rebel del GATIA)Històricament, els Imghad (la casta de pastors vassalls) s'havien alineat amb el govern central de Mali a través d'una milícia autoanomenada GATIA per combatre l'aristocràcia dels Ifoghas. No obstant això, després de la ruptura dels acords de pau per part de la junta militar de Bamako i l'entrada del grup rus Wagner (actual Africa Corps), branques rebels i dissidents dels Imghad es van unir a la resistència del nord de l'Azawad i es van integrar a l'FLA.

Altres aliats no tuàrecs de l'FLA

Tot i ser una coalició d'hegemonia tuàreg, el front també inclou faccions de la població àrab de l'Azawad (a través de branques del Moviment Àrab de l'Azawad - MAA) que comparteixen el desig d'autogovern o independència enfront del control militar de Mali.
Dins de la cultura tuàreg, la figura del cap rep diferents títols segons el seu nivell de poder, si governa tota una confederació, una sola tribu o una facció religiosa.
Els termes principals que s'utilitzen són els següents:

1. L'Amenokal (el cap suprem)
L'Amenokal (escrit també com Amenokal o Amenukal) és el títol que rep el rei o cap màxim d'una confederació sencera (com ara els Kel Ahaggar o els Kel Adrar).Poder: Té el comandament polític, militar i judicial superior.
Símbol: El seu poder està lligat a l'ettebel (un tambor de guerra sagrat). Qui posseeix el tambor, posseeix la legitimitat per governar.
Successió: És un càrrec de per vida, però no es transmet de pare a fill. En ser una societat matriliniària, el càrrec sol passar al fill de la germana de l'Amenokal actual.

2. L'Amghar (el cap de tribu)
L'Amghar (en plural, Imgharan) és el títol que rep el cap d'una tribu o clan específic (tawshit).Poder: Governa a escala local, organitza els moviments de pasturatge, resol conflictes familiars i gestiona els recursos d'aigua (pous).
Consell: L'Amghar governa amb l'ajuda de la Asahar o Miad, una assemblea de vells i caps de família de la tribu. Tots els Imgharan d'una regió deuen obediència a l'Amenokal de la seva confederació.

3. El Marabut (el cap religiós)
A la casta dels Ineslemen (els religiosos), els líders espirituals es coneixen com a Marabuts o Xics (Cheikh). Tot i que l'Amenokal té el control polític, el cap religiós té una influència enorme sobre la llei islàmica, l'educació i la mediació de pau entre tribus enfrontades.

Exemples històrics i actuals reals:

Alghabass Ag Intalla: L'actual líder de l'FLA a l'Azawad actua com a cap polític-militar, fill de l'històric Amenokal de la confederació dels Kel Adrar (Intalla Ag Attaher).
Moussa Ag Amastan: Un dels Amenokals més famosos de la història (confederació dels Kel Ahaggar), que va governar a principis del segle XX.

Read more »

El Partit Maori confirma un apropament i eventual aliança amb el moviment Mana

El Mana Movement (originalment conegut com a Mana Party) va ser un partit polític de Nova Zelanda d'esquerres i defensor dels drets dels maoris, fundat l'abril de 2011 per l'activista i llavors parlamentari Hone Harawira, un dels membres fundadors del Māori Party el 2004. No obstant això, es va anar distanciant de la direcció del partit quan aquest va decidir pactar i donar suport al govern de coalició de centredreta del National Party. Harawira considerava que aquest pacte traïa les classes baixes i els drets indígenes. Després de fortes tensions internes, va dimitir del Māori Party a principis de 2011 per fundar el Mana Movement. A diferència d'altres forces polítiques, el Mana Movement combinava el nacionalisme maori (tino rangatiratanga) amb el socialisme democràtic. Harawira el va descriure com el defensor dels drets dels treballadors amb salaris baixos, els beneficiaris de subsidis i els desposseïts, independentment de la seva ètnia. El partit va atreure molts activistes històrics de l'esquerra de Nova Zelanda (com Sue Bradford o John Minto).  A les eleccions de 2020, el Mana Movement va decidir no presentar-se i va demanar formalment el vot per al reformat Māori Party (Te Pāti Māori) per unificar el vot indígena.

Procés d'aliança

El 14 de juny durant una reunió a la costa nord d'Auckland, el líder de Mana, Hone Harawira, i la colíder maori, Marama Fox, van dir que les velles diferències i divisions havien quedat en el passat. Van dir que el futur seria de cooperació. Harawira va anunciar que passaria els propers 13 dies fins a les eleccions compartint escenari amb els candidats del Partit Maori, a canvi del seu suport a l'electorat de Te Tai Tokerau. 

Els dos partits van arribar a un acord a principis d'any, al febrer, per no enfrontar-se pels escons maoris.Davant d'un públic de simpatitzants també van parlar de la seva relació de treball, del Te Reo a les escoles i de la reducció del nombre de maoris a la presó. El Sr. Harawira va dir que el moviment Mana se sentia molt còmode amb el front unit i que donaria suport activament a tots els candidats del Partit Maori. "Hi ha una voluntat de deixar de banda les velles diferències i començar a centrar-se en construir alguna cosa per al futur. "La nostra gent ho ha volgut durant força temps i tenim l'obligació de tornar-ho a fer, el Rei hi ha donat la seva benedicció", va dir.

D'aliança a fusió?

Una fusió entre els dos partits sempre ha estat possible, va dir el Sr. Harawira. "Però ara mateix, només volem centrar-nos en fer el millor que puguem, guanyar el màxim nombre d'aquests escons, i que els escons maoris tornin a mans maoris". La Sra. Fox va estar d'acord que parlar d'una fusió era un tema per després de les eleccions.

Read more »

Austràlia retorna 861.300 hectàrees de territori marítim als aborígens australians

Celebracions com a país marítim indígena més gran del Territori del Nord declarat com a zona aborígen. Els propietaris tradicionals s'han assegurat el control de 861.300 hectàrees de territori marítim al sud-est d'Arnhem Land, protegint dofins, dugongs i algunes de les praderies marines més grans que queden a Austràlia. Una celebració a Numbulwar va confirmar l'entrega. La declaració de dijous significa que 2,7 milions d'hectàrees ara estaran sota la gestió dels propietaris tradicionals, afegint 861.300 hectàrees de Sea Country a l'actual Southeast Arnhem Land Protected Zone. 

Tot i que l'actual Southeast Arnhem Land Protected Zone (IPA) ha estat sota gestió aborigen durant més de 10 anys, aquesta extensió significa la importància de protegir la biodiversitat i la conservació d'aquest preciós Sea Country. Situada a l'oest del golf de Carpentària, l'IPA proporciona un refugi crític per a la fauna marina amenaçada en altres llocs pel desenvolupament costaner, la contaminació i el trànsit marítim. Aquesta IPA de la zona marítima permetrà als equips de guardaboscos controlar espècies marines vulnerables o habituals com els dugongs i les tortugues, i gestionar millor les principals amenaces com les xarxes fantasma, les deixalles marines i la pesca il·legal. Clive Nunggurgalu, guardaboscos sènior i propietari tradicional de Numburindi Numbulwar, va dir: "Som els guardians i custodis d'aquest país marítim. És la nostra responsabilitat cuidar-lo i assegurar-nos que es mantingui saludable per a totes les generacions futures", va dir. "Avui és un reconeixement important de la feina que ja hem fet i continuarem fent per cuidar el nostre país, tant la terra com el mar".

El president del Northern Land Council, Matthew Ryan, va assenyalar que "durant més de 60.000 anys, els aborígens han gestionat i cuidat la nostra terra i el mar". "Aquesta declaració és un reconeixement important d'aquesta feina i de la importància d'escoltar els propietaris tradicionals, que són els experts en cuidar i protegir la terra i el Sea Country", va dir. "És meravellós estar aquí al costat dels propietaris tradicionals per celebrar aquesta important declaració del Sea Country com a part de la Southeast Arnhem IPA, i els agraeixo tota la seva feina per arribar fins aquí".

Read more »

El FLA exclou qualsevol diàleg mentre la junta de Mali romangui al poder

En una entrevista concedida el dijous 13 d’agost de 2026 a Ràdio Azawad Internacional, Algabass Ag Intalla, ministre de la Reconciliació del Front d’Alliberament de l’Azawad (FLA), ha tornat a parlar de la situació actual a l’Azawad i al Mali, especialment després de la recuperació de Kidal i Tessalit per part de les forces de l’Azawad. Interrogat sobre les declaracions passades d’Assimi Goïta segons les quals «la recuperació de Kidal era impossible», ha considerat que el control de Kidal, de Tessalit o fins i tot d’una gran part de l’Azawad no constitueix, per si sol, la fi de la guerra. "El nostre objectiu continua sent el dret a l'autodeterminació i Bamako no és un actor creïble del diàleg".

Segons ell, una veritable victòria es mesura, entre altres coses, per la capacitat de l’adversari de continuar el conflicte i de mantenir els seus suports i socis. També ha anunciat que el poder malià no hauria pogut fer front a les forces de l’Azawad sense el suport de socis russos i turcs.

Pel que fa a la hipòtesi d’un retorn d’Assimi Goïta a la taula de negociacions, Algabass Ag Intalla ha considerat que seria necessari un canvi polític a Bamako per restablir un clima de confiança. specialment, ha consellat al cap de la transició que s’apartés del poder, si això fos possible, i que deixés la gestió del Mali en mans de persones que gaudeixen de la confiança de la població. Ha explicat que la confiança entre els moviments de l’Azawad i les autoritats malianes s’havia deteriorat fortament des de l’arribada de la junta. Segons ell, els moviments pensaven inicialment que aquesta preparava la posada en pràctica dels compromisos adquirits amb ells, però que finalment havia triat preparar-se per combatre’ls i expulsar-los. El ministre de la Reconciliació del FLA també ha criticat amb vehemència les referències històriques utilitzades per alguns suports de la junta per justificar la seva política. 

Especialment, ha evocat les referències a Diby Silas Diarra i ha acusat aquest darrer d’haver estat implicat en violències contra responsables i poblacions tuareg i àrabs a l'Azawad. Per a Algabass Ag Intalla, la continuació de les polítiques basades en la violència, especialment els atacs contra els civils, la destrucció dels pous i les exaccions contra les dones i els nens, no pot fer més que agreujar encara més la crisi. Ha considerat que les guerres successives, els acords no conclòs i els cops d’Estat han contribuït a impedir que el Mali arribés a una pau duradora i a un veritable desenvolupament.

Finalment, Algabass Ag Intalla ha cridat els malians a prendre consciència de la situació i a unir-se per fer front a la política de la junta. Ha considerat que la repetició dels mètodes de violència del passat no constitueix una solució als problemes del país.  Per a ell, la sortida de la crisi requereix, al contrari, una ruptura amb les pràctiques que han alimentat els conflictes successius, així com una nova aproximació que permeti restablir la confiança i obrir el camí a una solució política duradora.

Alliberament de militars presos de Mali

Una vintena de soldats malians detinguts pels rebels tuareg van ser alliberats diumenge 23 d'agost de 2026. Aquest intercanvi va tenir lloc amb el grup rebel del FLA que ha intensificat els seus atacs contra l'exèrcit i la junta governant a Mali des de la primavera. Alguns dels soldats havien estat retinguts pels rebels durant més de tres anys, mentre que d'altres havien estat capturats molt més recentment. El seu alliberament es produeix enmig d'un augment d'iniciatives similars a tot el país durant els darrers deu dies.

Alçament a Níger

A part de l'Azawad, a Mali, s'ha obert un altre front a Níger. El Moviment Patriòtic per la Llibertat i la Justícia (MPLJ) s'emmarca en la llarga història de demanades de les comunitats del nord del país, una regió històricament habitada pel poble tuàreg. Tant el fundador del MPLJ, Moussa Kounaï, com la gran majoria dels seus combatents pertanyen a l'ètnia tuàreg. El grup va néixer d'una escissió del Front Patriòtic per a l'Alliberament (FPL), un altre moviment d'arrels principalment tuàreg. Tot i que lluiten contra la junta militar de Niamey, el fons de la seva protesta és el control de les riqueses naturals. Reclamen que el petroli extret de les seves terres ancestrals (com a la conca d'Agadem) beneficia el govern central i les empreses xineses, deixant la població tuàreg local en la marginació econòmica. El MPLJ es considera una continuació dels històrics moviments insurgents tuàregs que han organitzat diverses revoltes al Níger i Mali des dels anys 90 per reclamar autonomia, drets i inversió en el territori.

El MPLJ (Moviment Patriòtic per la Llibertat i la Justícia) és un grup armat rebel actiu al nord i est del Níger, fundat l'agost de 2024 pel comandant Moussa Kounaï després d'escindir-se del Front Patriòtic per a l'Alliberament (FPL). Es va crear l'Agost de 2024 al nord del Níger per Moussa Kounaï (amb figures rellevants com Brahim Mohamed Hagar com a segon al comandament). Representa l'Oposició directa a la junta militar del general Abdourahamane Tiani, que governa el país des del cop d'estat de juliol de 2023.

El MPLJ ha llançat un doble atac important el dissabte 15 d'agost de 2026 a l'extrem nord del Níger que va deixar un balanç de 15 militars nigerins morts. El grup armat va atacar de matinada un camp de la Guàrdia Nacional del Níger a Séguédine (prop de la frontera amb Líbia) i, simultàniament, una barrera de control compartida per la policia, la gendarmeria i la duana. Els rebels de Moussa Kounaï van sorprendre els soldats mentre dormien. Després d'un intercanvi de foc, van saquejar i incendiar la caserna militar, emportant-se vehicles, armament i munició abans de fugir cap a les muntanyes de Djado sense tenir cap baixa. 

Read more »

Mobilitzacions estudiantils contra la pena de mort a Karel Fatem

El Front Nacional Juvenil d'Estudiants de Papús (Front Nasional Mahasiswa Pemuda Papua, FNMPP) va concentrar-se a l'oficina de l'Assemblea Popular de Papús (MRP) al sud-oest de Papua. L'arribada de la FNMPP té com a objectiu demanar  que s'alci per protegir el poble indígena papuà i rebutgi la pena de mort per a Karel Fatem, un pres polític de Papua Occidental. L'acció és una sèrie de commemoracions del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, que es commemora cada 9 d'agost. El president nacional del FNMPP, Sayang Mandabayang, va dir que el seu partit va visitar deliberadament la institució cultural perquè es considera que el MRP té una responsabilitat moral i constitucional de defensar els interessos dels pobles indígenes. En l'acció, les masses del FNMPP es van alternar per transmetre diversos problemes que, segons ells, continuen eclipsant els pobles indígenes de la Terra de Papua. Les qüestions exposades inclouen el Projecte Estratègic Nacional , el militarisme, les violacions dels drets humans, els plans per construir l'aeroport espacial de Biak, les Zones Econòmiques Especials, el programa d'Àpats Nutritius Gratuïts i la qüestió de la pena de mort contra Karel Fatem.

El cas de Karel Fatem

Karel Fatem és un activista i pres polític de Papua Occidental que s'ha convertit en una figura central de les protestes pels drets humans a la regió. Diverses organitzacions com l'Aliança de Pobles Indígenes Independents de Papua (MAI-P) i el FNMPP s'han mobilitzat intensament per demanar la revocació de la seva condemna a mort. Nascut a la regió de Maybrat, va ser detingut el maig de 2023 quan tenia 20 anys.Acusació: Se l'acusa de formar part de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB) i d'estar implicat en atacs violents contra el personal militar indonesi a la zona, incloent-hi l'incident de Fankahrio. Defensors dels drets humans com l'organització TAPOL* han denunciat tortures sota custòdia, manca d'accés a un advocat d'elecció lliure i greus irregularitats processals durant el judici. El moviment civil local el considera un "heroi dels pobles indígenes" que lluitava per defensar les terres ancestrals de la militarització de l'estat indonesi. Les mobilitzacions actuals a ciutats com Sorong exigeixen tant la seva llibertat com la fi de la pena capital a la regió.

* TAPOL és una organització no governamental britànica fundada l'any 1973 que treballa per a la defensa dels drets humans, la pau i la democràcia a Indonèsia. El seu nom és un acrònim de les paraules indonèsies tahanan politik, que signifiquen literalment "pres polític". TAhanan POLitik: La seva traducció literal al català és "pres polític" (tahanan significa presoner o detingut, i politik significa polític).

                                                Sebby Sambon, primer per l'esquerra

Entrevista a Sebby Sambon, portaveu del TPNPB

Militant Wire ha publicat el 14.08.2026 una entrevista amb el portaveu de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental, Sebby Sambom

· Quin diries que és l'estat actual del conflicte amb Indonèsia a Papua Occidental?

Sebby Sambom:L'estat actual de Papua és un estat d'emergència durant una operació militar del govern d'Indonèsia i una emergència humanitària a causa de les operacions militars del govern colonial de la República d'Indonèsia. I l'estat actual del conflicte armat a Papua és un conflicte armat no internacional. I s'ha reconegut a través dels resultats de la investigació, que es van anunciar a través d'un seminari internacional el maig de 2026.

· Recentment, aquest estiu, un pilot civil nord-americà, Nicholas F. Gosselin, va aterrar a les terres altes de Papua Occidental, on es diu que va ser disparat per combatents del TPNPB, i els seus set passatgers a bord van desaparèixer, amb acusacions que pilots civils occidentals han estat transportant tropes indonèsies a la regió. El govern indonesi diu que l'avió va ser cremat. En els seus comunicats de premsa, vostè va dir que l'assassinat recent del pilot nord-americà va ser un missatge als EUA, que van estar involucrats en la presa de control de Papua Occidental per part d'Indonèsia. Ens pot explicar més sobre això?

Sebby Sambom:Sí, és correcte, i és una conspiració internacional en què el govern dels Estats Units d'Amèrica dóna suport proactiu a Indonèsia per annexionar la sobirania del govern dels Països Baixos de Nova Guinea Occidental al territori indonesi a partir de l'Acord de Nova York del 15 d'agost de 1961 i la transferència de l'administració del govern dels Països Baixos de Nova Guinea Occidental l'1 de maig de 1963. En aquest procés, els Estats Units d'Amèrica van pressionar el govern neerlandès perquè lliurés l'administració del govern dels Països Baixos de Nova Guinea Occidental a Indonèsia, i [al llarg de] tot aquest procés el govern nord-americà va violar els drets polítics de la nació papuana a ser independent segons la Carta de les Nacions Unides. Per tant, el govern dels Estats Units ha de ser responsable del patiment dels papús indígenes a causa de l'ocupació il·legal dels indonesis a les terres ancestrals de la nació papuana, perquè els Estats Units d'Amèrica van subministrar armes i van entrenar l'exèrcit i la policia indonesis per matar papús indígenes durant els darrers 64 anys.

· Quina és la posició general del TPNPB sobre els Estats Units, per als nostres lectors que no hi estiguin familiaritzats?

Sebby Sambom:No odiem els nord-americans, però tenim dret a exigir [justícia pels] crims dels Estats Units i Indonèsia, que ens han tret el dret polític a l'autodeterminació, al poble papuà, i també han confiscat les terres ancestrals del poble papuà. Per tant, els Estats Units han d'admetre els seus errors i han de reconèixer la independència del poble papuà basada en la Declaració d'Independència de Papua Occidental l'1 de desembre de 1961.

· Què diries als governs occidentals que interactuen i comercien amb Indonèsia?

Sebby Sambom:No tenim dret a limitar les relacions bilaterals dels governs occidentals amb Indonèsia, però demanem que els governs occidentals no oblidin el patiment dels papús indígenes i tampoc oblidin el dret polític a l'autodeterminació per a nosaltres, el poble papú, perquè els europeus i els americans que van venir a Papua abans que els indonesis duguessin a terme una ocupació il·legal dels avantpassats del poble papú. I els governs occidentals també han de ser [considerats] responsables del patiment dels papús indígenes, perquè van subministrar la logística i l'equipament militar indonesi per matar els papús indígenes, i també els governs d'Austràlia i Nova Zelanda també han de ser responsables del patiment dels papús indígenes, perquè també van subministrar l'equipament logístic militar i van entrenar l'exèrcit i la policia indonesis per matar els papús indígenes durant els darrers 64 anys.

· Què en penseu de Grasberg, una de les mines d'or i coure més grans del món, que està operada per una empresa nord-americana i és propietat del govern indonesi?

Sebby Sambom:Tots els recursos naturals de Papua, inclosa la mina d'or de Grasberg i el coure a Papua, no pertanyen a Indonèsia, sinó als indígenes. s papús. El govern indonesi i els nord-americans els han estat robant i continuen robant els nostres recursos minerals. Per tant, instem a totes les parts a abordar aquest crim nord-americà i indonesi, ja que el robatori dels recursos naturals dels papús indígenes constitueix un crim i viola els drets del poble papú.

· Has anomenat l'estat indonesi "terroristes", pots explicar-ho més?

Sebby Sambom:Sí, perquè el govern indonesi forma part d'una organització terrorista internacional afiliada a Hamàs, Houthi, Hezbollah, Iran i també ISIS. En aquest cas, el govern indonesi és proactiu en el suport al finançament de grups terroristes de l'Orient Mitjà. I això ja no és un secret públic, tots ho sabem. I les accions criminals de l'exèrcit indonesi contra els papús indígenes a Papua són exactament les mateixes que les accions terroristes internacionals. Com que l'exèrcit indonesi va bombardejar edificis d'esglésies a Papua, va bombardejar cases civils a Papua, va matar civils amb explosions de bombes, també van morir dones embarassades a trets, molts nens petits van morir com a conseqüència d'atacs amb bombes militars indonesis. I aquestes accions criminals de l'exèrcit indonesi no són gaire diferents del terrorisme internacional. I, de fet, tenim proves i testimonis sòlids.

· Heu dit que us beneficieu de la mineria d'or, que us permet comprar armes a soldats i policies indonesis. Podeu donar més detalls?

Sebby Sambom:Sí, és correcte, venem or i comprem armes. Això vol dir que no tenim patrocinadors d'altres països, així que treballem dur per obtenir or per comprar armes. En aquest cas, els membres del TPNPB van al bosc a buscar or, i després venem els ingressos per comprar armes a militars indonesis que necessiten diners. En aquest cas, no hi ha cap obligació. Això vol dir que necessitem armes i l'exèrcit indonesi necessita diners, així que l'assumpte es resol al carrer. Us enviaré un vídeo nostre venent or i ho entendreu.

· I quines altres empreses o finançament us ajuden a donar suport a la vostra causa?

Sebby Sambom:Sabem com ho podem fer.

· I ens podeu dir per què creieu que l'exèrcit i la policia indonesis venen armes al TPNPB?

Sebby Sambom:Només necessiten diners, perquè el seu salari és molt petit.

· A més, ens podeu donar un percentatge aproximat de les armes que posseeix el vostre grup, que van ser capturades a les forces de seguretat estatals o a altres?

Sebby Sambom:Sobre aquest tema trobareu un vídeo de tropes del TPNPB que han confiscat armes i les han portat al quarter general; era el grup Egianus Kogeya.

· Egianus Kogeya continua sent comandant del Nduga TPNPB? Ens podeu explicar més coses sobre Nduga?

Sebby Sambom:Sí, Egianus Kogeya continua sent el comandant del TPNPB Ndugama Derakma, però durant un any vam imposar sancions relacionades amb l'alliberament per error de l'ostatge pilot neozelandès. I ara donem [de nou] la benvinguda al TPNPB Ndugama Derakma per continuar [la] lluita contra [l'exèrcit del govern indonesi, després d'una avaluació total i l'aclariment de l'error. [El pilot de Nova Zelanda, Phillip Mark Mehrtens, va ser alliberat el 21 de setembre de 2024].

· En un informe recent, una publicació periodística va dir que hi havia aproximadament 100.000 policies i militars a Papua Occidental. L'informe també deia que hi havia uns 1.500 membres del TPNPB. Quins són els vostres comentaris sobre això?

Sebby Sambom: Sí, és cert. Més de 100.000 militars i policials del govern indonesi es troben a Papua Occidental. I a tot arreu a Indonesia hi ha punts de control militars, i sobre aquesta situació els pobles indígenes de Papua no són lliures ni segurs. I nosaltres, el TPNPB, no només tenim 1.500 efectius, sinó que tenim entre 30.000 i 70.000 efectius sota els 36è Comandaments Regionals de Defensa. El TPNPB [no ha començat a lluitar oficialment] encara; vull dir que les nostres tropes s'uniran en una guerra revolucionària total després de la declaració general contra les forces militars il·legals indonèsies.

· Quins són els vostres comentaris sobre la militarització de Papua Occidental sota el president Prabowo Subianto? I ens podeu dir què en penseu, ja que va estar involucrat de manera controvertida en les operacions militars de Papua Occidental i la crisi dels ostatges de Mapenduma de 1996?

Sebby Sambom:La militarització a Papua Occidental sota el president Prabowo Subianto [és] bona i la celebrem, perquè a través dels errors de Prabowo, Papua [obtindrà] la independència, i Prabowo [ajuda inadvertidament] la lluita de Papua Occidental per la independència amb la seva política idiota i el seu programa governamental a Papua Occidental.

· No sembla que el món occidental estigui parlant seriosament del que està passant a Papua Occidental, si és que ho fa. Cap a on veieu que van les coses? L'assassinat del pilot americà ha cridat l'atenció sobre el conflicte de Papua Occidental, igual que el segrest del pilot Phillip Mehrtens. Què en penses d'això i què creus que aconseguirà un resultat més positiu?

Sebby Sambom:No tenim esperança en els governs dels capitalistes occidentals, però creiem i lluitem per la lluita [en si mateixa]. I algun dia aconseguirem la independència. ència; és la nostra fe. Sabem com lluitarem, i tenim les nostres tàctiques i estratègies per portar el govern indonesi a la taula de negociacions, i ho demostrem al món amb resultats. El temps ho dirà.

· Quins són els objectius del TPNPB el 2026?

Sebby Sambom:Encara hi estem treballant, i prendrem decisions el 2027.

· Creieu que la violència a Papua Occidental augmentarà?

Sebby Sambom:Sí, i ho farà després de declarar l'alliberament revolucionari total, per a l'alliberament nacional de Papua Occidental. [Encara no hem començat a lluitar].

· Què voldríeu dir als nostres lectors?

Sebby Sambom:Esperem el suport de tothom, perquè després de la independència ho tenim tot aquí. Gràcies.

Read more »

L'asturlleonès ressorgeix a Salamanca amb el I Día de la Palra de El Rebollar

La palra d'El Rebollal és una varietat dialectal de la llengua lleonesa (pertanyent al tronc asturlleonès) que es conserva viva al sud-oest de la província de Salamanca, concretament a la comarca històrica d'El Rebollar. Aquesta parla tradicional es manté principalment en cinc municipis salmantins pròxims a la Sierra de Gata i a la frontera amb Portugal: Robleda (considerat el cor de la comarca), Peñaparda, Navasfrías, El Payo, Villasrubias. Com a variant de l'asturlleonès, comparteix molts trets amb l'extremeny i el mirandès, dos dialectes més de l'astur lleonès. Després de moltes dècades amagat i oprimit pel castellà (anomenat per l'imperialisme castellà espanyol) ha reviscut els darrers temps. Una mostra és el I Día de la Palra de El Rebollar en Peñaparda celebrat el 10 d'agost pel Centro de Estudios Mirobrigenses amb dos actes i diversos concerts. Álvaro de Benito d'edicions Llibre des del Tuma i José Benito Mateos van presentar els llibres El Principito i Alicia al País de les Meravelles traduïts a la palra del Rebollar per José Benito Mateos. S'havia fet una edició especial amb motiu d'aquest dia, on a la portada el Petit Príncep apareixia vestit amb el vestit de Peñaparda. 

Posteriorment, es va fer un homenatge a Ángel Iglesias Ovejero, la tesi doctoral del qual precisament es va basar en l'estudi de la palra que parlaven els seus pares, de Robleda. Iglesias Ovejero a més de parlar d'aquesta parla i localitzar-la històricament, va avançar un text del seu proper treball: "Oralitat tradicional a les tres ratlles mirobrigenques. Contes, llegendes i motivació onomàstica en el seu context". Per finalitzar, va actuar el grup “Tocodeoído Folk” i Isabel Ramos “Isabelita” amb el pandero quadrat.

Read more »

Cerimònia del Dia de la Independència atacada amb coets i granades a Balutxistan

El 14 d'agost, una cerimònia del Dia de la Independència va ser atacada amb múltiples coets i granades a la zona de la colònia Zarat, al districte de Quetta de Balutxistan. Segons les autoritats, molts membres del Departament de Lluita contra el Terrorisme i del Cos Fronterer eren presents a la cerimònia quan va tenir lloc l'atac. Tanmateix, no hi va haver cap confirmació oficial de víctimes o ferits immediatament després de l'incident.

Cadena d'atacs

El 13 d'agost, es van produir diversos atacs de l'United Baloch Army :

- un comboi de 20 militars va ser atacat amb armes automàtiques, cosa que va provocar que un vehicle fos atropellat i bolqués fora de la carretera, matant un soldat i ferint greument diversos altres, al districte de Bolan de Balutxistan. Més tard, el portaveu de l'UBA (United Baloch Army) , Mazzar Baloch, va reivindicar la responsabilitat de l'atac.

- insurgents balutxs van atacar la seu del Cos Fronterer (FC) amb explosions i trets intensos, al districte de Kharan de Balutxistan. El mateix 13 d'agost, els insurgents balutxis van atacar l'oficina d'Intel·ligència Militar amb cinc explosions, al districte de Kharan de Balutxistan, segons informa Zrumbesh.

- homes armats no identificats van atacar un lloc de control de les forces pakistaneses establert a la residència d'un capità Jahangir, que va ser mort amb coets, a la zona de Gomazi a Tump, al districte de Kech de Balutxistan. Segons les fonts, les forces pakistaneses van patir baixes i baixes en l'atac, però no se'n coneix el nombre exacte.

- Fitna al-Hindustan (FaH, un terme estatal per als insurgents balutxis) va atacar una empresa minera privada registrada a Karachi, va segrestar almenys set empleats de l'empresa i va confiscar dos vehicles a la zona de Mahin, al districte de Chagai de Balutxistan, segons informa The Khyber Chronicles. Els informes preliminars indiquen que els assaltants van atacar personal vinculat a l'operació minera privada abans d'emportar-se els empleats i els vehicles del lloc. L'atac s'ha atribuït a FaH, però encara s'espera la confirmació independent de les autoritats oficials i de l'empresa afectada.

- una canonada principal de transmissió de gas de Sui Southern Gas Company (SSGC) va ser objectiu d'una explosió, cosa que va provocar la suspensió del subministrament de gas a diverses ciutats i zones circumdants (Quetta, Kolpur, Mach, Mastung, Kalat, Pishin i Ziarat), al districte de Bolan de Balutxistan, segons informa The Khyber Chronicles. Més tard, el portaveu de l'Exèrcit Unit Balutx (UBA), Mazzar Baloch, va reivindicar la responsabilitat de l'atac. Tres civils (no locals) van ser segrestats per la Fitna al-Hindustan (FaH, un terme estatal per als insurgents balutx) a les rodalies de l'incident, on una canonada de transmissió de gas de SSGC va ser objectiu del mateix grup al districte de Bolan de Balutxistan, segons informa The Khyber Chronicles. Segons els informes, FaH ha estat citat com la font de les afirmacions sobre el presumpte segrest.

- un pont de la N-65 va ser destruït, causant danys parcials, mentre que durant la mateixa operació, els combatents també van atacar i destruir càmeres de vigilància utilitzades per l'exèrcit d'ocupació, al districte de Bolan de Balutxistan. Més tard, el portaveu de l'UBA, Mazzar Baloch, es va atribuir la responsabilitat de tots dos incidents.

- un pont a la carretera nacional Bolan-Dhadar (N-65) va ser destruït en una explosió a Kambari, al districte de Kharan de Balutxistan, informa Zrumbesh. Cap grup encara no s'ha atribuït l'atac.

- l'Exèrcit Unit Balutx (UBA) va establir un punt de control a les 18:00, on es va continuar la comprovació instantània durant una hora i mitja, amb vehicles i individus que passaven inspeccionats i el moviment a la zona controlat de prop, a Aptari, a la carretera nacional Quetta-Sibi (N-65), al districte de Bolan de Balutxistan Més tard, el portaveu de la UBA, Mazzar Baloch, es va atribuir la responsabilitat de l'incident.

A part d'aquests atacs, el 19 d'agost, Baloch Raaji Aajoi Sangar (Aliança d'Alliberament Nacional Balutx), BRAS ha reivindicat l'atac a Noshki i afirma que 7 membres de l'exèrcit pakistanès han mort i diversos vehicles han estat destruïts.

Sobre l'UBA

United Baloch Army (Mazar Baloch) es va escindir del BLA el 2013 i estava dirigida per Mehran Marri, que viu al Regne Unit. Va ser creat com a resultat d'una disputa intrafamiliar entre Mehran i el seu germà Hyrbyair Marri (BLA). L'actual UBA és una facció de la UBA que no es va unir a l'avui dissolt BNA.* L’octubre de 2021, el portaveu de la UBA, Mazar Baloch, va dir que el seu alt comandament va anul·lar la pertinença del porteveu Sr. Bangulazi per no seguir els valors organitzatius. Per tant, Mazar Baloch és l'únic portaveu de l'organització.

Read more »

Màxim d'assistència del curs estival de gaèlic manx

L'escola d'estiu de gaèlic manx més gran (i millor) fins ara. El manx va ressonar pels carrers de Peel la setmana passada quan 75 estudiants adults es van reunir per a Scoill Souree, l'escola d'estiu anual de llengua manx per a adults de Culture Vannin. Al voltant d'un terç dels estudiants havien viatjat a l'illa des d'Irlanda, Anglaterra, Escòcia, Gal·les, l'Europa continental i llocs tan llunyans com els Estats Units i el Japó, per aprendre la nostra llengua indígena i participar en la cultura manx. Ara en el seu quart any, Scoill Souree ha crescut significativament des que es va establir el 2023. Aquest any hi havia vuit cursos disponibles per a estudiants de totes les etapes, des de principiants absoluts fins a parlants avançats.

També es va introduir un curs de manx per a parlants d'irlandès impartit a través de l'irlandès, que està estretament relacionat amb el gaèlic manx. Ruth Keggin Gell, responsable de desenvolupament de la llengua manx a Culture Vannin, va dir: "Scoill Souree s'ha convertit en un autèntic punt culminant de l'any per a molts estudiants! Hi havia un ambient i una sensació d'ocasió fantàstics al QEII, i va ser encantador veure com es formaven moltes noves amistats. Celebrem Scoill Souree al mateix temps que el festival intercèltic Yn Chruinnaght a finals de juliol per donar als estudiants l'oportunitat de gaudir de les brillants ofertes culturals del festival.

The biggest (& best) Manx Gaelic Summer School yet!

Manx rang out through the streets of Peel last week as 75 adult learners came together for Scoill Souree, Culture Vannin's annual Manx language summer school for adults. Around one-third of the students had travelled to the Island from Ireland, England, Scotland, Wales, mainland Europe and as far away as the United States and Japan, to learn our indigenous language and engage in Manx culture. Now in its fourth year, Scoill Souree has grown significantly since it was established in 2023. This year there were eight courses available for learners at every stage, from absolute beginners to advanced speakers. There was also the introduction of a Manx course for Irish speakers taught through the medium of Irish, which is closely related to Manx Gaelic. Ruth Keggin Gell, Manx Language Development Officer at Culture Vannin, said: "Scoill Souree has become a real highlight of the year for many learners! There was a fantastic atmosphere and sense of occasion at QEII, and it was lovely to see lots of new friendships form. We hold Scoill Souree at the same time as Yn Chruinnaght Inter-Celtic festival at the end of July to give students the chance to enjoy brilliant cultural offerings from the festival. Here's to 2027!" One of the students beautifully summed up the vibrancy and enthusiasm of the week: "It's been truly amazing and I cannot wait to sign up again next year – thank you!"

Weekly classes start again in September. To find out more about learning opportunities and resources, sign-up to Culture Vannin's Learn Manx newsletter

Read more »

El govern de Flandes augmenta a alt el nivell de neerlandès com a condició per un habitatge

El govern flamenc ha introduït noves normes engany pel que fa a l'accés a l'habitatge social. A partir de l'1 de gener de 2028, les persones que estiguin en llista d'espera hauran de contactar amb el Servei Públic d'Ocupació Flamenc (VDAB) si estan a l'atur. Actualment, aquesta mesura només s'aplica als inquilins actuals. A més, els sol·licitants hauran de demostrar un nivell de coneixements de neerlandès B1, en comparació amb el nivell anterior d'A2.

Per a les persones que ja eren llogateres d'un habitatge social abans de l'1 de gener de 2023 (i des de l'1 de novembre de 2017), el requisit obligatori fixat és inferior, sent el nivell A1. El requisit d'acreditar el nivell A2 de neerlandès oral per als llogaters d'un habitatge social s'aplica a les persones que han signat el contracte d'arrendament a partir de l'1 de gener de 2023. La normativa de la Regió de Flandes (Vlaanderen) estableix les següents condicions i terminis temporals de compliment de 2 anys de marge: Els llogaters que van entrar a partir del 2023 disposen d'un termini de dos anys des de l'inici del contracte per demostrar aquest coneixement. Per tant, els primers inquilins afectats havien de certificar el nivell A2 a partir de l'1 de gener de 2025.

Des de l'1 de novembre de 2017: nivell A1

Des de l'1 de gener de 2023: nivell A2

Des de l'1 de gener de 2028: nivell B1

IJzertreffen 2026 : Autogovern, Pau i Mai més la guerra.

L'IJzertreffen 2026 tindrà lloc el dissabte 22 i el diumenge 23 d'agost de 2026 a Ieper (Steenstrate), Bèlgica. Aquest esdeveniment nacionalista flamenc, vinculat a la celebració anual de l'IJzerwake, combina cultura, debats polítics i activitats lúdiques en un recinte situat a Ieper. Activitats esportives i d'oci com rutes a peu, una marxa ciclista, una trobada de motos i actuacions musicals en directe al vespre. També hi haurà taules rodones i una fira amb estands informatius de desenes d'entitats. Durant tot el cap de setmana: Zona d'acampada (càmping), espai infantil amb castells inflables, jocs populars, fira d'artesania, exposicions i diverses opcions de restauració (incloent-hi bar de còctels). El lema és 'Zelfbestuur - Godsvrede - Nooit meer oorlog' (Autogovern - Pau- Mai més la guerra)

L'IJzerwake (que en neerlandès significa "Vigília de l'Iser") és un acte polític i de commemoració anual del nacionalisme flamenc radical. Se celebra cada any l'últim cap de setmana d'agost prop del riu Iser (IJzer), a Flandes (Bèlgica). L'esdeveniment combina el record als soldats flamencs morts durant la Primera i la Segona Guerra Mundial amb una forta reivindicació a favor de la independència de Flandes. L'IJzerwake va néixer com una escissió de l'històric IJzerbedevaart (Pelegrinatge de l'Iser). El sector més radical  del moviment flamenc es va separar de l'organització original perquè considerava que aquesta s'havia tornat massa moderada. Per tal d'oferir un ambient més obert i festiu, a partir del 2025 l'organització va integrar aquesta vigília dominical dins d'un festival de cap de setmana sencer anomenat IJzertreffen, afegint-hi rutes amb moto, concerts i activitats familiars el dissabte. La principal diferència és que l'IJzerwake era el nom de l'acte clàssic original, mentre que l'IJzertreffen és el nou format ampliat que el substitueix des de l'any 2025. No es tracta de dos esdeveniments rivals, sinó d'una evolució organitzada pel mateix grup. L'antiga IJzerwake ja no existeix com a tal, sinó que s'ha reduït a una petita cerimònia d'homenatge d'una hora que ara queda integrada com un acte més dins del programa lúdic de l'IJzertreffen.

La 99a edició de l'IJzerbedevaart (Peregrinació de l'IJzer) tindrà lloc el diumenge 6 de setembre de 2026 a les 11:00 h. Enguany, l'acte central de record se celebrarà sota el lema "El dret per sobre del poder" ('Recht boven Macht'). 

Read more »

Pescadors indis es troben a Guna Yala, la terra dels kuna de Panamà

Pescadors indígenes, autoritats tradicionals, posseïdors de coneixements, gent gran, dones i joves d'Amèrica del Nord, Centreamèrica, Amèrica del Sud, el Carib i el Pacífic es reuneixen a Gunayala del 6 al 9 d'agost amb motiu de la Tercera Conferència Internacional de Pobles Indígenes Dedicats a la Pesca a Petita Escala.

Coorganitzada pel Congrés General Guna, el Consell Internacional de Tractats Indis (CITI), i el Moviment de la Joventut Kuna, la conferència reuneix més de 70 representants indígenes per intercanviar experiències, enfortir aliances i desenvolupar estratègies coordinades en defensa de la pesca, els territoris aquàtics, els sistemes alimentaris i els drets.

Aquesta trobada dóna continuïtat al procés impulsat mitjançant les anteriors conferències internacionals sobre pesca indígena, celebrades el 2013 i el 2017. Així mateix, reflecteix la relació de llarga data entre el Poble Guna i el CITI, construïda sobre la solidaritat, la incidència, la confiança i la lluita compartida.

Read more »

Els independentistes sikh presenten com candidat al fill d'un dels activistes que van matar a Indira Gandhi

El partit independentista sikh Akali Dal Waris Punjab De (ADWPD) ha celebrat una roda de premsa a l'Amritsar Press Club per anunciar el seu primer candidat oficial de cara a les eleccions a l'Assemblea de Punjab del 2027. L'agrupació ha escollit la circumscripció de Bassi Pathana per obrir la seva cursa electoral. El candidat que s'ha designat és Satwant Singh, fill de Kehar Singh (executat pel seu paper en l'assassinat de l'exprimera ministra Indira Gandhi). L'anunci ha estat liderat de manera conjunta per Bapu Tarsem Singh (pare del diputat empresonat de Khadoor Sahib, Amritpal Singh, i president en funcions de la formació) i el diputat de Faridkot, Sarabjit Singh Khalsa, qui ha compartit l'escenari per mostrar el seu suport.

Aquesta roda de premsa ha sacsejat l'ecosistema polític de la regió a causa d'un conflicte d'interessos intern: Amrit Kaur Maloa, germana del mateix Sarabjit Singh Khalsa que donava suport a l'acte, ja havia anunciat prèviament la seva intenció de postular-se de manera independent per la mateixa circumscripció de Bassi Pathana. La decisió de l'Akali Dal Waris Punjab De de col·locar Satwant Singh obliga les diferents faccions del vot Panthic (nacionalista sikh) a moure fitxa molt d'hora, obrint una competició interna directa mesos abans dels comicis.

La roda de premsa arriba pocs dies després de fortes mobilitzacions del partit als carrers. El líder de la formació, Manpreet Singh Ayali, ha reiterat que el partit operarà estrictament dins de la Constitució de l'Índia i que buscarà un tracte d'igualtat per a totes les comunitats (sikhs, hindús i musulmans), descartant completament qualsevol aliança amb el BJP de cara al 2027. Paral·lelament, la formació manté el pols contra el govern de l'Aam Aadmi Party (AAP) a Punjab, després de protagonitzar dures protestes i enfrontaments amb la policia per exigir l'alliberament immediat d'Amritpal Singh i de la resta de presos sikhs (Bandi Singhs).

Mobilització permanent de Qaumi Insaaf Morcha

El Qaumi Insaaf Morcha ("Front per a la Justícia Nacional", 2023) manté la seva línia de mobilització permanent i manté actius els seus punts de protesta. De fet, la pressió exercida per aquesta plataforma ha estat clau perquè el govern de Punjab reaccionés demanant el permís penitenciari per a Jagtar Singh Hawara. El col·lectiu va organitzar una marxa massiva cap a la residència oficial del Cap de Govern de Punjab, Bhagwant Mann, aconseguint trencar els perímetres de seguretat policials a la frontera entre Mohali i Chandigarh (sectors 45 i 50) fins a entrar al Sector 42.

Ha estat precisament aquesta marxa i la tancada del Morcha el que ha forçat el Cap de Govern a signar la carta urgent al Governador per demanar 10 dies de llibertat condicional humanitària per a Jagtar Singh Hawara, un dels presos reclamats històricament pel moviment, al·legant l'estat crític de salut de la seva mare. El Morcha ha traslladat part de la seva activitat a les portes de les propietats dels dirigents del partit governant a l'Índia, el BJP. Recentment van protagonitzar una sonada marxa i asseguda davant de la residència de Kewal Singh Dhillon (president del BJP a Punjab) a Barnala. Exigeixen que el govern de Nova Delhi deixi de bloquejar de manera sistemàtica els expedients de llibertat dels Bandi Singhs.

Alliberament de peatges com a mètode de protesta

El grup manté el seu mètode de pressió econòmica consistent a prendre el control de les cabines de peatge de les autopistes de Punjab (com el de Ludhiana). Els activistes ocupen les cabines durant franges de 3 hores i obliguen els empleats a aixecar les barreres, permetent que milers de conductors passin gratuïtament. Ho defineixen com un "avís de càstig econòmic" cap a l'administració central fins que no hi hagi alliberaments definitius.

L'independentisme sikh es reforça

La figura religiosa del Manjit Singh Ji Bappiana, un líder comunitari i religiós del Panjab (Índia), conegut pel seu paper actiu com a membre del Comitè Dharam Parchar dins del Comitè Shiromani Gurdwara Parbandhak (SGPC) i ex diputat del partit moderat sikh Shironami Akali Dal (SAD) s'ha integrat al partit independentista Akali Dal Waris Punjab De al Districte Mansa essent rebut per centenars de militants del ADWD el 18 d'agost.

Read more »