El partit independentista Nazione es mobilitza per una política d'habitatge pels corsos enfront dels nouvinguts: Un alloghju per tutti i Corsi

Activistes del partit independentista Nazione van organitzar una protesta a les oficines de Bastia d'Erilia, el principal proveïdor d'habitatge social de Còrsega, centrant-se en la política d'habitatge en la seva totalitat. Nazione defensa una política d'habitatge social en lloc d'una simple política d'habitatge social. El matís rau en l'abast d'aquesta política, que va més enllà de la qüestió de l'habitatge social en una illa on els preus dels immobles s'han duplicat o fins i tot triplicat. No obstant això, va ser aquest últim el que Nazione va abordar en gran mesura, centrant-se en criteris d'assignació qüestionables que de vegades perjudiquen els corsos a favor dels nouvinguts.

Per posar remei a això, i més àmpliament per permetre als corsos trobar un habitatge digne i evitar ser condemnats a llogar a la seva pròpia terra, Nazione demana el desenvolupament d'una estratègia de gestió d'actius a llarg termini, així com centrar-se en zones amb una alta demanda d'habitatges assequibles. Altres demandes inclouen hipoteques més assequibles a través de mecanismes específics i un paquet complet de mesures directament relacionades amb l'habitatge social.

En aquest punt, Nazione sol·licita que els procediments d'assignació siguin idèntics per a tots els proveïdors d'habitatge social, que es reforcin les prerrogatives dels municipis pel que fa a la seva quota d'assignació, però també una reducció de les taxes i una reducció de la càrrega de la quota de reallotjament prefectural sobre el parc d'habitatges de l'Oficina Pública d'Habitatge de l'Autoritat Regional de Còrsega.

Comunicat de Nazione

Avui dia, els corsos sovint es veuen desfavorits al seu propi territori per mecanismes d'assignació qüestionables. Això s'ha d'aturar. Hem de facilitar l'accés dels corsos a l'habitatge social que satisfaci les necessitats de les famílies i els permeti convertir-se en propietaris.

Per tant, cal:

- definir una estratègia de gestió d'actius a llarg termini,

- centrar-se en zones on hi ha una alta demanda d'habitatge social entre els residents,

- assegurar el recorregut del comprador (garanties, suport),

- desenvolupar opcions d'habitatge assequible, especialment a través del lloguer d'habitatge assequible i el lloguer amb opció a compra,

- reinvertir els ingressos de les vendes en la construcció de nous habitatges. També caldrà:

- Establir procediments d'assignació idèntics per a tots els proveïdors d'habitatge social,

- Enfortir les prerrogatives dels municipis, especialment en la seva qualitat d'òrgans d'assignació designats, dins dels comitès d'assignació,

- Exigir que la "quota prefectural" per al reallotjament no sigui suportada exclusivament per l'Oficina d'Habitatge 

- Reduir els costos mitjançant la seva integració generalitzada en el càlcul de les subvencions concedides,

- Implementar una política de "lloguer zero" a partir de la jubilació, sota certes condicions. La crisi de l'habitatge no és inevitable; és la conseqüència directa del subdesenvolupament, la injustícia social i les males decisions polítiques preses durant dècades.

 

Core in Fronte també

En el mateix sentit i sota els lemes Hè vinutu u tempu di a Corsica Nazioni. Culunisazione di pupulamentu Basta! el partit Core in Fronte ha iniciat una campanya similar contra la colonització de la població que converteix els corsos en minoria a la seva terra. En aquest cas per tal de situar l'estatut de resident al centre de la governança municipal, participen i enriqueixen un debat crucial per a Còrsega. Aquest debat, democràtic per naturalesa, no pretén acabar arbitràriament davant d'un Tribunal Administratiu. La seva ambició, en incorporar els debats actuals sobre l'autonomia, és esbossar una eina que, des del principi, determinarà l'adquisició de béns immobles o terrenys a Còrsega. També contribueix a un moviment històric i popular: el reconeixement del poble cors i de tots els seus drets.
Core in Fronte dóna suport als alcaldes que desenvolupen els seus projectes al voltant d'aquesta demanda essencial la reivindicació d'un veritable estatut de resident amb 10 anys de presència permanent mínima per adquirir-lo. Core In Fronte farà una pregunta oral sobre aquest tema a la propera sessió de l'Assemblea de Còrsega.

"En un moment en què els enemics del poble cors, dels seus drets legítims i inalienables, intenten, en el context actual, manipular l'estatut de residència segons una interpretació injusta de la Constitució francesa o un joc de mans de "preferència nacional", és més urgent que mai materialitzar una visió compartida per a la nostra terra:
- La lluita contra l'especulació del sòl i immobiliària impedint la compra massiva d'habitatges i terres mitjançant la colonització, que està fent pujar els preus.
- La protecció del dret a l'habitatge, per garantir l'accés dels corsos a la propietat de l'habitatge.
- La regulació del mercat, per abordar les tensions territorials i la competència deslleial en el sector immobiliari.

Aquestes mesures inicials inevitablement aniran seguides d'altres que obriran el camí a la qüestió crucial de la ciutadania corsa, així com a la restauració dels drets històrics de la Nació Corsa per part de l'Estat francès."

Read more »

El partit nacionalista gal·lès venç l'escó al consell d'Ynys Môn

El Plaid Cymru va mantenir còmodament un escó al consell d'Ynys Môn el 30 de juliol, després de rebutjar una impugnació electoral parcial de Reform UK. Jon Paul Taylor va guanyar l'elecció parcial per Plaid amb 551 vots (48,5%), per davant de Richard John Jones, del Reform, amb 446 (39,3%), la conservadora Margaret John amb 93 (8-2%) i Nick Bounds (Partit Verd) amb 45 (4,0%).

Read more »

Exèrcit d'Alliberament del Balutxistan (BLA) anuncia que ha pres el control de 2 campaments de l'exèrcit pakistanès amb 14 militars morts

L'Exèrcit d'Alliberament del Balutxistan (BLA) ha anunciat que ha pres el control de dos campaments de l'exèrcit pakistanès a Quetta, diu que 14 militars han mort i armes confiscades. L'Exèrcit d'Alliberament del Balutxistan (BLA) va dir que els seus combatents, en una operació coordinada i organitzada, van llançar atacs simultanis contra dos campaments militars pakistanesos principals als afores de Quetta, matant 14 persones al lloc i obtenint el control total d'ambdós campaments, segons un comunicat emès als mitjans de comunicació pel portaveu del BLA, Jeeyand Baloch.

El grup va dir que després de l'operació, els seus combatents van encerclar completament els dos campaments, van confiscar les armes que hi havia emmagatzemades i van confiscar grans quantitats d'armes militars modernes, municions, equips de comunicacions i altres subministraments militars, transportant-los a un lloc segur. El portaveu va dir que cap a les 18:00 del vespre anterior, els combatents del BLA van llançar atacs simultanis i intensos contra llocs militars pakistanesos en dos llocs adjacents a la ciutat de Quetta, Wali Tangi i Spin Karez. Durant l'operació, el grup va dir que el seu "Esquadró Fatah" va avançar i va atacar les posicions de l'exèrcit, obligant-los a retirar-se, mentre proporcionava suport operatiu i de camp a altres unitats per a l'avanç final.

El BLA va dir que els seus combatents van encerclar l'enemic al front de Wali Tangi, van matar nou persones i van obtenir el control total del lloc, mentre que a Spin Karez, el grup va dir que una unitat separada va avançar, va matar cinc persones, va trencar les línies defensives i també va establir el control d'aquest lloc. El BLA va afegir que la seva unitat d'avantguarda "Esquadró Fatah" va demostrar un alt nivell d'habilitat, disciplina i coratge durant l'operació i la va completar amb èxit.

El grup va dir que dos dels seus combatents (Sarmachars) identificats com Mir Alam Kiazai, àlies Salman, i Noor Ahmed Sumalani, àlies Nautak, van ser martiritzats durant l'operació. El BLA va retre homenatge als dos combatents i va dir que continua compromès a continuar el que va anomenar la seva missió.

Guia d'InterNacionalistes sobre la resistència armada balutx:

Els cinc grups principals de la resistència


L'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (Baloch Liberation Army, BLA) es va fer conegut públicament durant l'estiu del 2000. Suposadament, està liderat per l'exiliat baloch Hyrbyair Marri però des de 2018 ha emergit com el seu comandant Bashir Zaib (ex membre de l’Organització d’Estudiants Balutxs BSO). Li donen suport les tribus marri i bugti. El seu braç polític és el Free Balohistan Movement establert el 1998. El cos d'elit del BLA s'anomena Brigada Majeed. La Brigada Majeed es va fundar el 2011 i és una unitat d'elit dins del BLA, amb un modus operandi que inclou atacs suïcides regularment com l'edifici de la Borsa de Valors del Pakistan a Karachi (29/06/2020), les primeres dones suïcides (Shaari Baloch l’abril de 2022 i Sumaiya Baloch el juny de 2023) o el greu atac suicida de Turbat amb 40 morts (04.01.2025). El BLA ha estat autor dels atacs balutxs més audaços recentment: l’ocupació de ciutats com Zehri (gener 2025), el segrest d’un tren amb 300 militars (març 2025), el robatori d’un banc amb 155 milions de rúpies (desembre 2025) o les operacions Herof-1 (agost 2024) i Herof-II (juny 2026 amb 84 morts). El febrer de 2026 va crear una unitat de drons i el 24 de maig de 2026 va presentar una unitat femenina de la comandant «Shehnaz Baloch».


El Front d'Alliberament de Balutxistan (Balochistan Liberation Front, BLF) va ser fundat per Jumma Khan el 1964, la insurrecció del grup va ser derrotada tant al Pakistan com a l'Iran i el grup va resorgir el 2004 integrat per la classe mitjana intel·lectual que el conceb com un front de lluita revolucionària.. Està dirigit pel doctor Allah Nazar Baloch de l'Organització d'Estudiants de Baloch-Azad (BSO-Azad) que encapçala el moviment dins de Balutxistan. El seu braç polític és el Baloch National Front.

Els Baloch Republican Guards es van fundar el 2012 escindit del BRA (tribu bugti) arran de l'assassinat de l'esposa i la filla de Bakhthiar Domki per part d'agressors desconeguts. L'esposa de Bakhthiar Domki era germana de Brahumdagh Bugti i diverses notícies suggereixen que aquest assassinat dirigit també va ser un missatge per a Brahumdagh Bugti (líder del BRA). La Guàrdia Republicana Baloch (BRG) no revela el nom del seu líder, tot i que Dostain Baloch ha estat presentat com a portaveu. Segons Mehrab Baloch, un activista dels drets humans, la Guàrdia Republicana Baloch està activa a zones com Nasirabad, Bolan o Kech. Aquesta organització també forma part del Baloch Raji Aajoi Sangar (BRAS). La primera acció important fou el 20 de maig de 2014 a Kachi.Elements de la Guàrdia Republicana Baloch, el 10 de febrer de 2022, van disparar una granada a la ciutat de Dera Murad Jamali, que va provocar una mort i diverses persones ferides. Els seus atacs es centren en sabotatges a línies de transport i, ocasionalment, militars. Poc se sap del grup i des de 2016 el seu perfil a X està inoperatiu.

United Baloch Army (Mazar Baloch) es va escindir del BLA el 2013 i estava dirigida per Mehran Marri, que viu al Regne Unit. Va ser creat com a resultat d'una disputa intrafamiliar entre Mehran i el seu germà Hyrbyair Marri (BLA). L'actual UBA és una facció de la UBA que no es va unir a l'avui dissolt BNA.* L’octubre de 2021, el portaveu de la UBA, Mazar Baloch, va dir que el seu alt comandament va anul·lar la pertinença del porteveu Sr. Bangulazi per no seguir els valors organitzatius. Per tant, Mazar Baloch és l'únic portaveu de l'organització.




Baloch Nationalist Army (BNA). L'Exèrcit Nacionalista del Balutx es va formar l'11 de gener de 2022, a partir de la fusió de l'Exèrcit Republicà Balutx (BRA) i la majoria de l'Exèrcit Unit Balutx (UBA). El BRA i l'UBA també van anunciar la seva dissolució després de l'establiment de l'Exèrcit Nacionalista Balutx.

El BRA es va formar el 2006 i era l'ala militant de l'ala militant republicana Balutx del Partit Republicà Balutx, dirigida per l'activista exiliat Brahumdagh Bugti, que viu a Suïssa. Mentrestant, l'UBA es va formar el 2013 i estava dirigida per Mehran Marri, que viu al Regne Unit. Va ser creat com a resultat d'una disputa intrafamiliar entre Mehran i el seu germà Hyrbyair Marri (BLA). Es va declarar que: "Els únics portaveus del BNA als mitjans de comunicació seran Mureed Baloch, mentre que el canal oficial de l'organització es dirà 'Baask', mentre que el BNA continuarà formant part de l'organització paraigua Baloch Raji Aajoi Sangar (BRAS)* en continuació del BRA".

El fundador del BNA, Gulzar Imam 'Shambay' va ser capturat pel Pakistan l'abril de 2023 i es va rendir el maig. La resta del BNA va seguir la lluita sota Sarfraz Bangulzai 'Mureed Baloch' però el desembre del 2023 es va rendir amb 70 milicians. Per tant es considera que el BNA es va rendir l’any 2023 però una facció va seguir col·Laborant en el marc del BRAS i manté les sigles BNA sota el comandament d'Anwar 'Chakar' al centre i sud de Balutxistan en zones de muntanya de difícil accés (Kech, Makran, muntanya de Bolan).




Aclariment sobre simbologia i banderes:

El BLA usa la bandera nacional balutx amb un triangle blau cel i estel blanc, adoptada vers 1960, el BLA és impulsat per les tribus marri i bugti i els seus sardars (caps tribals). També usen aquesta bandera el BRA (tribu bugti), UBA (de fet uns escissió del BLA) i BRG (escindit del BRA i pro BRAS o Baloch National Freedom Union integrada per BLA, BLF, BRG i BRA fins 2022).

En canvi el BLF usa un triangle groc (riquesa mineral, or) amb estel vermell (revolucionari) i enlloc de ser format per grups tribals l'integra la classe mitjana intel·lectual que el conceb com un front de lluita revolucionària.



* Baloch Raaji Ajoi Sangar (BRAS, Moviment d'Alliberament Nacional Balutx) és un front armat format per l'aliança formada el 18 de novembre de 2018, el BRAS és una coalició de tres grups nacionalistes balutxi les quals inclouen una escissió de l'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (BLA) de Bashir Zaib, el Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF) i l'Exèrcit Republicà Balutx (BRA) de Nazar Baluch impulsat pel doctor Allah Nazar Baluch, el líder de BLF. Posteriorment s'hi van unir els Baloch Republican Guards. Té com a objectiu "la unificació i consolidació de la força nacional és l'única manera d'avançar per desfer-se de l'ocupació pakistanesa de Balutxistan" i compta amb un miler de sarmachars (lluitadors per la llibertat).

Read more »

Els joves independentistes sicilians es troben al Trinacria Camp

El moviment Trinacria es defineix com a independentista i sobiranista siciliana (autogovern de la nació siciliana) de caràcter progressista. Els seus eixos ideològics clau es divideixen en quatre grans pilars: Dret a l'autodeterminació: Defensen la independència política, cultural i econòmica del poble sicilià dins d'un marc de sobirania a Europa. Justícia social: Vinculat directament al concepte que anomenen "Diritto a restare" (Dret a quedar-se), denunciant l'emigració forçada dels joves de l'illa per culpa de la falta d'oportunitats laborals. Activisme lingüístic i cultural: Protecció, oficialitat i promoció de la llengua siciliana de manera similar als moviments de normalització lingüística d'altres nacions sense estat. Ecologisme i sobiranisme territorial: Oposició a l'explotació de recursos econòmics o territorials de Sicília per part d'interessos externs, defensant la preservació de la identitat i tradicions populars.

Aquesta organització d'activisme polític i social és especialment coneguda per organitzar el Trinacria Camp, una trobada anual que l'any 2026 celebra la seva tercera edició a San Leone (Agrigento). Del 30 de juliol al 2 d'agost Trinacria realitza quatre dies plens de debats, iniciatives culturals, espectacles, entreteniment i socialització en una de les platges més boniques de la costa d'Agrigento. Una oportunitat per connectar amb els nombrosos grups i associacions juvenils de l'illa, debatent sobre el dret a romandre, la llengua siciliana, la Mediterrània, el dret a l'autodeterminació a Europa, les tradicions populars i molt més. Entre d'altres ha convidat al moviment juvenil independentista gallec Isca! i a l'organització per la llengua basca Kontseilua. Els actes van començar amb la presentació del llibre "L'estat actual del projecte euromediterrani del pare Ennio Pintacuda: el paper estratègic de Sicília", juntament amb l'autor Pietro Luigi Matta, professor i vicepresident de la Universitat Lliure de Política (fotos).

Read more »

Una trentena d'activistes armats continuen operant al Caixmir contra l'Índia

Per primera vegada en tres dècades, la policia de Jammu i Caixmir afirma que el nombre de terroristes actius a la vall s'ha reduït a 28. Les forces de seguretat diuen que només hi ha 28 terroristes locals actius a la vall del Caixmir, que és una situació històrica baixa des de l'inici de la insurrecció.  La policia de Jammu i Caixmir juntament amb altres agències de seguretat han aconseguit reduir dràsticament el nombre de terroristes a la regió del Caixmir. La insurrecció va començar a principis de la dècada de 1990 i des d'aleshores les xifres sempre han estat en centenars, i ara la policia de J&K afirma que el nombre de terroristes actius s'ha reduït a 28.

Read more »

Els assiris a Iraq es mobilitzen contra la substitució demogràfica

La Unió Patriòtica de Beth Nahrain i altres partits nacionals convoquen una protesta a Tell Keppe (Tell Keif) per oposar-se al canvi demogràfic a les planes de Nínive. La Unió Patriòtica Beth Nahrin (Huyodo d’Beth Nahrin Athroyo, HBA), el Moviment Democràtic Assiri (Zowaa) i el Partit Patriòtic Assiri (Atranaya) han anunciat una nova fase d'activisme pacífic per defensar els drets del poble Suraye (caldeu-siriac-assiri) organitzant una protesta que demana la restauració dels drets de propietat i el rebuig del canvi demogràfic a les planes de Nínive.

Una delegació conjunta dels tres partits ha presentat la notificació oficial de la protesta pacífica, que està previst que tingui lloc el 5 d'agost de 2026 a les 11:00 h davant de l'Oficina d'Administració del Districte de Tell Keppe (Tell Keif), d'acord amb els procediments legals aplicables. La delegació va emfatitzar que la protesta forma part d'una campanya nacional i legal en curs per fer complir les sentències judicials, restaurar els drets de propietat legítims i abordar els efectes persistents de les decisions del Consell del Comandament Revolucionari, ara desaparegudes, que diuen que continuen privant la gent de Tel Keppe de les seves terres i drets constitucionals malgrat la caiguda del règim que les va promulgar.

La protesta també demana la fi dels intents d'alterar la composició demogràfica de les planes de Nínive.

Els partits participants van emfatitzar que la qüestió de la propietat de la terra a Tel Keppe i a les planes de Nínive ja no és només un assumpte local, sinó que afecta l'estat de dret, la justícia i el respecte per la propietat privada. Ho van descriure com una prova del compromís de l'estat iraquià de defensar la Constitució i proporcionar reparació als perjudicats per les polítiques de l'antic règim.

Els partits van demanar al poble Suraye, tant a l'Iraq com a tota la diàspora, en particular als originaris de Tel Keppe, que donin suport al moviment pacífic, subratllant que la unitat i la solidaritat són essencials per defensar la seva terra, identitat i presència històrica. També van convidar les forces polítiques nacionals, les organitzacions de la societat civil, els líders comunitaris i els residents de les planes de Nínive a participar en la protesta en suport de la justícia, l'estat de dret i la restauració dels drets de propietat als seus legítims propietaris. Les parts van concloure afirmant que els drets dels terratinents no caduquen amb el temps i no haurien de quedar subjectes a decisions arbitràries que tant la història com la Constitució iraquiana han rebutjat fa temps.

Read more »

Quatre partits polítics i 3 organitzacions socials reclamen que es compleixi el compromís electoral vers la llengua sarda

Els partits polítics A Innantis, Liberu, Sardegna chiama Sardegna i UNIGCOM (Unione Gioventù Comunista) i les organitzacions socials ANS (Assemblea Natzionale Sarda), Corona de Logu i Lìngua Bia han fet pública la seva preocupació per la lentitud de la normalització de la llengua sarda amb dos anys i mig de legislatura sense una discussió real. Durant la campanya electoral, la majoria actual va assumir compromisos específics per reforçar les polítiques lingüístiques. Tanmateix, el procés que va conduir a l'aprovació del Pla de Política Lingüística (PPL) 2025-2029 deixa nombroses preguntes sense resposta.

La versió provisional del Pla va ser aprovada només el 31 de desembre de 2025. Durant el procés, diverses entitats van presentar observacions i propostes. Posteriorment, la Segona Comissió del Consell Regional va emetre un dictamen que contenia observacions significatives i proposava esmenes a aspectes clau del Pla.Una anàlisi del text aprovat definitivament, però, mostra que gairebé totes les observacions no s'han abordat de manera efectiva. Hi ha qüestions clau sense resoldre, com ara la definició d'objectius a llarg termini, les eines de seguiment, el paper dels serveis d'atenció lingüística, la relació amb les escoles i, sobretot, el desenvolupament d'una política capaç de restituir la llengua sarda al context de la vida pública ordinària.

Precisament per aquest motiu, en les darreres setmanes,  han consultat i presentat una sol·licitud formal de reunió al president de la Regió i al president de la Segona Comissió, amb l'objectiu d'iniciar un diàleg sobre les perspectives de la política lingüística regional. "De moment, no hem rebut resposta. Es tracta del mètode i el contingut amb què la Regió pretén abordar una qüestió estratègica per al futur de Sardenya. Les polítiques lingüístiques impliquen la gestió del finançament o dels instruments individuals previstos per la llei. Cal definir una visió integral que abordi la qüestió de la transmissió lingüística intergeneracional, el seu ús a les escoles, l'administració pública, el lloc de treball, els serveis i les noves tecnologies. Renovem la nostra sol·licitud d'un debat públic amb el president de la Regió i el president de la Segona Comissió. La política lingüística és una responsabilitat col·lectiva i requereix la participació de les institucions, les autoritats locals, les escoles, els professionals de la llengua, les associacions i les forces polítiques. Sardenya no es pot permetre que aquesta sessió legislativa passi sense una política lingüística capaç d'impactar realment en l'ús social de les seves llengües."

Read more »

Enfrontaments amb les forces d'ocupació de Índia en la protesta per alliberar els presos independentistes sikhs

Tension at Mohali-Chandigarh border as protesters march for release of Bandi Singhs, MP Amritpal Singh. Tension erupted at the Mohali-Chandigarh border on Wednesday as members of Akali Dal Waris Punjab De and other Sikh organisations attempted to march towards Punjab Chief Minister Bhagwant Mann’s official residence, demanding the release of Bandi Singhs and Khadoor Sahib MP Amritpal Singh. Heavy police deployment and barricading were put in place to prevent the protesters from entering Chandigarh. As the demonstrators attempted to move forward, police stopped them at the barricades, leading to a heated confrontation between the two sides.

The situation escalated into a scuffle after protesters allegedly attempted to breach the barricades. Police used water cannons to disperse the crowd and push the protesters back. Reports also suggested that mild baton charging took place during the confrontation.

Despite the police action, some protesters reportedly managed to cross the barricades and move towards Chandigarh. The protesters said their primary demand was the release of Bandi Singhs lodged in various prisons across Punjab and other parts of the country. They also reiterated their demand for the release of Khadoor Sahib MP Amritpal Singh, who is currently lodged in Dibrugarh Jail in Assam.

Català

Avui ha esclatat la tensió a la frontera entre Mohali i Chandigarh quan membres d'Akali Dal Waris Punjab De i altres organitzacions sikh van intentar marxar cap a la residència oficial del ministre principal del Punjab, Bhagwant Mann, exigint l'alliberament de Bandi Singhs i del diputat de Khadoor Sahib, Amritpal Singh.

Es va implementar un fort desplegament policial i barricades per impedir que els manifestants entressin a Chandigarh. Quan els manifestants van intentar avançar, la policia els va aturar a les barricades, cosa que va provocar un enfrontament acalorat entre les dues parts.

La situació va escalar fins a convertir-se en una batalla després que els manifestants presumptament intentessin trencar les barricades. La policia va utilitzar canons d'aigua per dispersar la multitud i fer retrocedir els manifestants. Els informes també van suggerir que es va produir una lleugera càrrega de porres durant l'enfrontament.

Malgrat l'acció policial, alguns manifestants van aconseguir creuar les barricades i avançar cap a Chandigarh. Els manifestants van dir que la seva principal demanda era l'alliberament dels Bandi Singhs ingressats a diverses presons del Punjab i altres parts del país. També van reiterar la seva demanda d'alliberament del diputat de Khadoor Sahib, Amritpal Singh, que actualment es troba a la presó de Dibrugarh, a Assam.

Read more »

Les nacions sense estat es troben a les Ghjurnate Internaziunale di Corti

Les Jornades Internacionals de Corti 2026 (Ghjurnate Internaziunale di Corti) se celebren el 8 i 9 d'agost de 2026. Les Jornades Internacionals de Corti se celebren tradicionalment cada any a principis d'agost a la localitat corsa de Corti (Còrsega). Són una trobada de referència històrica organitzada pel nacionalisme cors (actualment sota el paraigua de Nazione, ex Corsica Libera) que funciona com una cimera de nacions sense estat i moviments independentistes d'arreu del món. Van començar a celebrar-se el 1981.

Segons ⁠Nazione, l'esdeveniment d'aquest any pivotarà sobre dues grans temàtiques internacionals i locals:
- El Front Internacional de Descolonització: Taules rodones sobre la defensa jurídica i internacional dels pobles sense estat.
- El Dret a la Terra i la Repoblació: Un debat crític sobre l'especulació immobiliària, la pèrdua de patrimoni dels nadius i la colonització demogràfica que pateix Còrsega.
S'espera la participació de delegacions de Nova Caledònia (poble Kanak), el País Basc, Catalunya i Sardenya.


Debat intern cors

Aquestes jornades estaran fortament marcades per la reestructuració interna de l'independentisme cors. Coincideixen amb la recent crisi i sortida de dirigents de l'executiva de Nazione (com l'electa de l'Assemblea de Còrsega, Josépha Giacometti-Piredda), convertint la cita en el fòrum on el partit definirà la seva línia de cara al nou curs polític. Josépha Giacometti-Piredda ha marxat de la direcció de Nazione per divergences estratègiques i desavinences electorals amb la línia oficial del partit.L'única diputada de Nazione a l'Assemblea de Còrsega va formalitzar la seva sortida mitjançant un extens comunicat de premsa, on detalla els motius clau de la seva ruptura: El punt de fricció més immediat va ser el suport de Giacometti-Piredda i els seus partidaris a la llista d'unitat encapçalada per Jean-Paul Carrolaggi a les eleccions municipals d'Aiacciu. La direcció de Nazione defensava una estricta política de no-participació en els grans municipis. Giacometti-Piredda va retreure al partit haver imposat aquesta consigna en lloc de aprofitar la campanya electoral per "fer sentir el missatge independentista" i estructurar l'oposició local.

Read more »

Reapareix el líder militar papú Egianus Kogoya i reunifica el TPNPB tancant la crisi amb la direcció

Després de gairebé un any de desaparèixer de l'esfera pública, el comandant del TPNPB Kodap III, Ndugama Derakma, el general de brigada Egianus Kogeya, va reaparèixer en un vídeo el 24/7/2026. En el vídeo, Kodap III Ndugana Derakma va expressar una disculpa i aclariment sobre el procés d'alliberament del pilot Philips Merhtens. En la trobada d'unitats militars del West Papua National Liberation Army (TPNPB) es va acordar: «lluitarem sota una estructura més centralitzada per l'autodeterminació del poble de Papua Occidental». El portaveu del TPNPB-OPM, Sebby Sambom, va dir que les disculpes van ser lliurades directament pel general de brigada Egianus Kogoya juntament amb el cap d'estat major general de Kodap III, Rumianus Wandikbo, els líders de tres comandants de Kowip i 13 batallons. Segons ell, la Direcció de la seu del TPNPB de KOMNAS va aclarir l'alliberament després d'un llarg procés de coordinació i comunicació.

Kogoya va guanyar molta notorietat internacional el febrer de 2023 quan la seva facció va assaltar una avioneta de Susi Air i va segrestar el pilot neozelandès Phillip Mehrtens. El va mantenir retingut a la selva durant 19 mesos —fent servir vídeos i xarxes socials per exigir la independència de Papua— fins que el va alliberar el setembre de 2024. L'alliberament del pilot va generar fortes tensions en la cúpula del TPNPB. El portaveus central de l'organització Sebby Sambom el van acusar d'haver acceptat un suborn de les autoritats indonèsies per deixar anar l'ostatge, un fet que Kogoya (o Kogeya com també es conegut) va negar rotundament. El maig de 2026, la direcció central del TPNPB va emetre un comunicat afirmant que Egianus Kogoya havia mort durant un bombardeig aeri de l'exèrcit indonesi a Nduga. No obstant això, la declaració oficial emesa arran de la cimera interna de la guerrilla va desmentir de facto la seva mort en confirmar-lo com a cap de les tropes preparades per combatre el nou govern de Prabowo Subianto. Egianus Kogoya lidera un dels fronts més actius de la guerrilla, caracteritzat per una tàctica militar agressiva (com emboscades i atacs a infraestructures) i una alta capacitat per internacionalitzar el conflicte a través dels mitjans.


"Nosaltres, tots els líders i rangs del TPNPB Kodap III Ndugama Derakma, demanem disculpes al portaveu del TPNPB, Sebby Sambom, i a tots els lluitadors per la llibertat papuans pel malentès relacionat amb l'alliberament del pilot capità Philips Mark Martens", va dir el cap d'Estat Major General del Kodap III, Ndugama Derakma Rumianus Wandikbo. "La direcció del Quarter General Central del TPNPB de KOMNAS dóna suport oficialment a la guerra d'alliberament nacional duda a terme pel general de brigada Egianus Kogoya amb tropes del TPNPB de tres Kowip i 13 batallons per recuperar la independència de la nació papúa", va dir Sebby Sambom en el comunicat de premsa.

Kogoya, el segon per l'esquerra, s'ha convertit en un mite per les seves accions militars a la resistència

L'Organisasi Papua Merdeka -Free Papua Organization (OPM) creada el u de desembre de 1963 tot just quan Països Baixos va abandonar Papua Occidental. Aleshores enlloc del procés de descolonització la metropoli va deixar abandonada Papua que va ser envaïda per tropes colonials indonèsies. En aquell moment els papús conformaven el 98 % de la població, per un procés de substitució demogràfica avui són un 51 %. L'OPM va establir una branca armada, el Tentara Pemdebasan Nasional Papua Barat (TPNPB) o Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental que des d'aleshores manté una guerrilla, sovint armada amb arcs i fletxes, a la selva papú. Des de 2022 Sebby Sambon és el seu portaveu, Terrianus Satho és cap d'Estat Major des de 2012 i Goliath Tabuni general en cap des d'aquell any.  

El Tentara Pembebasan Nasional Papua Barat Organisasi Papua Merdeka (TPNPB-OPM, Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental) actua en diferents branques regionals, anomenades Komando Daerah Pertahanan (Kodap o Comandaments Regionals de Defensa) actuen separadament per evitar una caiguda conjunta dels fronts militars. El TPBPN té fins a una trentena de Kodaps destacant el Kodap III dirigit per Egianus Kogoya, el IV d'Arnouldus Kocu i el XVI d'Elkius Kobak. El KOMNAS és el Comandament Nacional o Central. El personal a càrrec del Quarter General del Comandament Nacional del TPNPB-OPM són:

General Goliat Tabuni, Comandant en cap del TPNPB-OPM

Tinent general Melchizedek Awom, Sotscomandant en cap del TPNPB-OPM

General de divisió Terianus Satto, Cap de l'Estat Major del TPNPB-OPM

General de divisió Lekagak Telenggen, Comandant general d'operacions del TPNPB-OPM

Sebby Sambom, portaveu del TPNPB-OPM

Read more »

Índia arresta 5 activistes sikh del moviment Waris Punjab De, un d'ells cercat durant 2 anys

Els acusats van ser identificats com a Vikramjit Singh, un activista del partit Waris Punjab De, que és buscat en l'enfrontament a la comissaria d'Ajnala del 2023 juntament amb el ciutadà nord-americà d'origen del Punjab Manveer Singh del "Waris Punjab De". Tres persones més —Suresh Kumar Pathak, Dilip Upadhyay, tots dos residents de Rupaidiha, i el conductor Rahul Kumar— també van ser detingudes per facilitar l'entrada de Manveer i organitzar el transport.

Presumptament intentaven entrar il·legalment a l'Índia des del Nepal a través de la frontera. Un equip de la policia del Punjab ha arribat a Uttar Pradesh i ha detingut Vikramjit. Segons les autoritats ocupants, Vikramjit, resident del districte de Rupnagar, al Punjab, havia estat fugint durant més de dos anys en relació amb la violència d'Ajnala del febrer de 2023. Durant aquest període, presumptament va romandre amagat en diversos llocs, com ara Mumbai, Rajasthan, Delhi i Udhampur, abans d'escapar a Katmandú fa aproximadament un any. Els investigadors creuen que vivia al Nepal amb una identitat falsa i utilitzant documents falsificats.

 

Precedents

Vikramjit va ser un dels partidaris que acompanyaven Amritpal Singh, aleshores cap de Waris Punjab De i ara diputat de Khadoor Sahib, durant la marxa de protesta cap a la comissaria d'Ajnala el febrer de 2023. La marxa buscava l'alliberament de l'ajudant d'Amritpal, Lovepreet Singh. Amritpal està ingressat a la presó de Dibrugarh, des del 23 d'abril de 2023, després que fos detingut.

El 23 de febrer de 2023, la comissaria de policia d'Ajnala (a l'estat del Panjab, Índia) va ser escenari d'un assalt violent massiu liderat pel predicador radical sikh i simpatitzant del moviment de Khalistan, Amritpal Singh, al capdavant de centenars de seguidors armats. Pocs dies abans, la policia havia detingut Lovepreet Singh (àlies Toofan), un estret col·laborador d'Amritpal Singh, acusat de segrest i intent d'homicidi. Una multitud armada amb espatdes, pals i armes de foc va trencar els cordons de seguretat i les barricades col·locades per la policia. Durant els enfrontaments directes a l'interior i voltants de la comissaria, sis agents de policia van resultar ferits de gravetat. Davant la pressió de la multitud violenta, les autoritats policials van cedir i van acordar l'alliberament de Lovepreet Singh, que va sortir de custòdia l'endemà.

El març de 2023 la policia va llançar una ofensiva a gran escala per detenir els implicats.Després d'un mes de fugida, Amritpal Singh va ser detingut l'abril de 2023 sota la Llei de Seguretat Nacional (NSA). Curiosament, tot i estar a la presó, va guanyar un escó com a diputat al parlament indi (Khadoor Sahib) a les eleccions del 2024. Els tribunals han imputat formalment Amritpal Singh i a més de 40 dels seus seguidors per càrrecs com intent d'homicidi, conspiració criminal i aldarulls en relació directa amb aquest atac. Amritpal Singh va ser escollit formalment diputat el 4 de juny de 2024, pel Waris Punjab De però els tribunals ocupants bloquegen el seu accés a l'escó.

Akali Dal (Waris Punjab De) és un partit polític sobiranista (Khalistan), de l'estat de Punjab. Va ser fundat oficialment el 14 de gener de 2025 durant la festivitat de Mela Maghi a Sri Muktsar Sahib. El partit va néixer per iniciativa dels partidaris del polític sikh Amritpal Singh, que es troba empresonat, com una alternativa política als partits tradicionals de la regió. Recentment s'hi han sumat líders destacats que s'han separat de faccions de l'històric partit Shiromani Akali Dal (SAD), com el diputat provincial (MLA) Manpreet Singh Ayali. Se centra fortament en la política identitària coneguda com a Panthic i en el principi religiós-polític del Miri-Piri. Exigeixen formalment l'alliberament dels presos sikhs radicals (Bandi Singhs). Rebutgen qualsevol aliança electoral amb el partit governant de l'Índia (BJP), el Congrés Nacional Indi o l'Aam Aadmi Party (AAP), i es presentaran en solitari a les pròximes eleccions.

Read more »

Convenció sobre els 30 anys de legislació per normalitzar la llengua friülana amb grans avanços

La conferència organitzada per “Pat pe autonomie”, partit polític transversal friülà, social-liberal i ecologista celebrada al parlament del Friül el 25 de juny per commemorar el 30è aniversari de la llei regional va comptar amb Sergio Cecotti, president de la regió en aquell moment, però sobretot un dels protagonistes més decidits i resolts en voler la llei i aconseguir-la.

La llei núm. 15/96, és la primera llei sobre la llengua friülana (publicada abans de la llei estatal núm. 482, que només entrarà en vigor el 1999),va triar entre un nombre limitat de signes gràfics que diferien entre l'ortografia de Filologia i la elaborada per Xavier Lamuela, van acabar inventant-ne un tercer, anant en contra del mandat. El fet és, però, que al costat d'ells dos hi havia un moviment important format per societats, diaris, ràdios, polítics i intel·lectuals que van donar suport a la decisió de dotar la regió d'aquesta eina reguladora. A punt de dir que s'havia revelat una mena d'hegemonia cultural amb poques veus oposades. I aquella "hegemonia cultural" (no real) que s'ha dit abans està bé que feta miques. Un exemple? El corpus de política lingüística havia estat batejat com a "Observatori" per Cecotti i els seus associats, en la mesura que se suposava que es referia al fet que el friülà s'havia d'utilitzar, i utilitzar-se bé, en diverses activitats: turisme, cultura, comunicació, senyalització, etc. Per tant, l'Observatori Regional de la Llengua i la Cultura Friülanes (OLF) tenia la tasca de promoure, podar i dirigir l'ús del friülà a tota la societat regional: un principi general més que no pas un tema específic.

Des de l'aprovació de la Llei estatal 482/1999 per a la protecció de les minories lingüístiques històriques a Itàlia, la llengua friulana (o furlà) ha experimentat un avanç significatiu en el seu reconeixement legal i presència institucional,

- Creació de l'agència oficial: L'any 2005 es va constituir l'⁠ARLeF (Agència Regional per a la Llengua Friulana), l'òrgan públic encarregat de coordinar i gestionar les polítiques lingüístiques.

- Lleis regionals de suport: La llei estatal de 1999 es va desplegar a nivell local amb la crucial Llei Regional 29/2007, que va blindar el finançament i la promoció del friulà. El reconeixement formal per part de l'Estat va rebaixar el rebuig social històric cap a la llengua, obrint pas a una major acceptació pública.

- Introducció a les escoles: Es va regular l'ensenyament (optatiu) del friulà a les etapes d'educació infantil, primària i secundària inferior. Es va dissenyar un sistema de formació específic i es va crear un registre oficial de professors habilitats en llengua friulana.

- Codificació ortogràfica: Es van consolidar i fixar de manera oficial les normes d'escriptura i l'ortografia estàndard mitjançant decrets regionals.

- Presència pública i visibilitat S'ha estès la retolació bilingüe (friulà-italià) a les carreteres i municipis, superant el 40% de presència a la província d'Udin. S'han finançat mitjans de comunicació digitals, programes a la radiotelevisió pública (RAI), s'ha traduït oficialment la Bíblia i s'han rodat les primeres pel·lícules de ficció en aquesta llengua.

- Iniciatives populars: S'han creat esdeveniments de gran format inspirats en altres nacions europees, com el Furl-Run la corse pal furlan el 2026, la primera cursa per la llengua per reivindicar l'ús social del territori que es va celebrar el 12 d'abril de 2026. La segona edició serà el 11.04.2027.
El friulà manté una base d'uns 600.000 parlants al Friül.

Read more »

El nacionalisme gallec celebra el Dia da Patria Galega reclamant la sobirania

Els actes han començat durant la setmana amb mobilitzacions reeixides del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Galiza Nova a Vigo i Ourense. El dia 24 a Santiago, amb l'Homenatge a Rosalía i Castelao que celebra cada any Galiza Nova, l'organització juvenil del BNG. Intervindran Ana Novo, militant a la Corunya; el secretari general de l'organització, Artai Gabiás, i Ana Pontón, portaveu nacional del BNG. L'homenatge comptà amb una actuació musical d'Axeigo i culminarà amb l'ofrena floral a Rosalía i Castelao al Panteó de Gallecs i Gallegues Il·lustres.

 

 

A la tarda dues mobilitzacions independentistes a Santiago. Ceivar (Alliberar en gallec-portuguès) -Organismo Popular Anti-Represivo (OPAR) per reclamar la llibertat dels presos independentistes. A la manifestació hi participaran Asunción Losada i Antom García, que encara estan condemnats a més de 28 anys de presó però que hi podran assistir ja que tenen dret a un permís penitenciari. Simultàniament Mocidade pola Independencia (Joves per la Independència), sota el lema "Tomamos as rúas para conseguir independencia" 'Sortim als carrers per aconseguir la independència', farà una manifestació amb sortida a les 20 h des de l'Albereda de Compostela. Al llarg de la gira, l'organització va defensar la necessitat de "tornar als carrers, amb la voluntat i la fermesa de construir la independència nacional i de classe", posicionant la mobilització popular com a eina per avançar en l'alliberament nacional.Finalment va tenir lloc la manifestació (sense banderes gallegues, només roges) de la Coordinadora da Mocidade Socialista (Coordinadora de Joves Socialistes) sota el lema 'Contra l'opressió nacional, lluita de classes revolucionària' en el marc de les Jornades Socialistes per l'Autodeterminació aquest divendres i dissabte al parc de Belvís. 

 

 

                                                        Mobilització de Ceivar

                                                         Manifestació de MPI

 

 'Contra l'opressió nacional, lluita de classes revolucionària' en el marc de les Jornades Socialistes per l'Autodeterminació

 

 

                                    Demostració de força amb milers de persones del Bloc Nacionalista

 

Dues manifestacions pel dia 25 totes elles a Santiago de Compostela:

- la manifestació pel Dia de la Pàtria Gallega, que convoca el BNG amb Galiza Nova cada any i que va acompanyada de diverses delegacions internacionals, a l'Albereda de Compostela amb el lema ' 'Somos unha nación, soberanía e dereitos nun mundo en paz' (Som una nació, sobirania i drets en un món en pau). La manifestació, que acaba a la Praza da Quintana, comptà amb els discursos d'Artai Gabiás i Ana Pontón. La portaveu nacional del Bloc, Ana Pontón, ha defensat en les seves paraules a a una "nació valenta" que es manté dreta i que quan "van voler apagar la nostra veu, hi va haver qui va parlar més alt". Entre moltes banderes, gaites, bombos i consignes ha avançat la mobilització fins arribar a la plaça de la Quintana, on Pontón ha remarcat amb més èmfasi la necessitat urgent d'estar "al món amb veu pròpia". “Decidir per nosaltres mateixos és la clau” per poder convertir en oportunitats les incerteses i els perills. També n'ha dit que està lliurat a la "propaganda" i que vol aconseguir el que "Franco no va poder", que és desgalleguitzar, que el gallec sigui "llengua morta" i a això ha atribuït que no es vulgui reunir amb ella per parlar del futur de l'idioma. Sigui com sigui, "som imparables, anem a totes", ha arengat els assistents que formaven "un sol cor", un unit per un "fil blanc i blau", en al·lusió als colors de la bandera gallega. 

-  El Partido Comunista pola República Galega (PCRG) marxa sota el lema ' 'República das asembleas' (República d'Assemblees), sortí de l'Albereda de Compostela a la 1 del migdia. Posteriorment, faran un dinar i concerts a la platja fluvial de Chaián, Trazo. Partit Comunista per la República Gallega es va fundar el 2021 com a escissió del Front Popular Gallec oposada a la seva alineació amb l'esquerra espanyola de Galiza en Comun.

 

 

 

                        

                        El PCRG va protagonitzar la marxa alternativa al BNG més concorreguda  

 

 

 

                                           

A part se celebraren dos actes polítics: 

- Comunismo Revolucionario Galego celebrà un acte  i un dinar al Pico Sacro a la 1 del migdia. Homenatjaran als gallecs morts en combat Moncho Reboiras i Foucellas en el X Jantar de Confraternización. Ambdós militants, morts en combat, són "aportacions essencials al moviment d'alliberament nacional gallec."  Comunismo Revolucionario Galego és la darrera de les propostes de Primeira Linha, creada el 1996, i element central d'Agora Galiza o Nós-Unidade Popular.

-  Estreleira convocà un acte polític-musical no Toural amb Antía Balseiro, Helena Miguélez, Luisa Cuevas i actuacions musicals. Projeto Estreleira és un moviment nacional patriòtic creat el 2021 per difondre els símbols nacionals gallecs.

 

                                    Projeto Estreleira en defensa dels símbols nacionals gallecs. 

 

Durant els dies 24 i 25 se celebra el FestiGal  organitzat per les Fundacions Galiza Sempre i Galiza Nova, i que enguany compta en el seu primer dia amb les actuacions de Fuego Lolita, Nadie González, Mercedes Peón i Grande Amore. Amb un espai per dinar, presentacions de llibres, debats i concerts.

 

 

Read more »

La Universitat Asturiana d'Estiu consolida el creixent interès per la llengua pròpia

La Universidá Asturiana de Branu (UABRA), de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA), va obrir dilluns 20 de juny una nova edició del seu programa formatiu al Campus de la Universitat d'Uviéu. A l'acte de benvinguda hi van participar el president de l’Acadèmia, Xosé Antón González Riaño i la directora de la UABRA, Claudia Elena Menéndez Fernández. La iniciativa va desenvolupar la col·laboració de la Universitat d’Uviéu i la batllia d’Uviéu. Fins al divendres 24, les instal·lacions universitàries han acollit tres propostes formatives dirigides a ampliar la coneixença i l'ús de la llengua asturiana en diferents àmbits.

La Universidá Asturiana de Branu (UABRA) es celebra formalment amb aquest nom des de l'any 2010. La primera edició va tenir lloc a Cangas del Narcea entre el 2 i el 13 d'agost d'aquell any. Tot i això, l'esdeveniment té un origen anterior com a continuació i millora dels tradicionals cursos d'estiu en asturià que l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) ja organitzava prèviament. De fet, la primera edició de la UABRA de 2010 va correspondre exactament a la 28a edició dels cursos d'estiu de l'acadèmia, que a partir d'aquell moment es van reformular i integrar en aquest format universitari actual.

La programació inclou el curs de Formació Llingüística Xeneral 'Preparació per a la certificació C1 de llengua asturiana', dirigit per Claudia Elena Menéndez, acadèmica, secretària de l'ALLA i professora de la Universitat d'Uviéu.

El curs d'Afondamientu Cultural i Llingüísticu. El primer, “El moviment obrer a la literatura asturiana contemporània”, i el segon, Intel·ligència Artificial aplicada a l'aula de Llingua Asturiana, amb professors de la Universitat d’Uviéu. Cada curs té una durada de 25 hores . A més de les classes, la UABRA va preparar un programa d'activitats complementàries que va permetre a l'alumnat avariar-se a diferents projectes culturals, històrics i educatius relacionats amb la llengua asturiana.

La primera jornada va incloure un diàleg entre Claudia Elena Menéndez i Inaciu Galán al voltant del projecte del Petit Atles de Llingüística d'Asturies (PALLA), una iniciativa dedicada a l'estudi i representació de la diversitat lingüística del país. També es va programar una sessió de cinema subtitulada a l'asturià al Cinema Ambaixadors Foncalada. El dijous, l'alumnat de la UABRA participà en una visita guiada a la seu de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana i pel centre d'Uviéu dedicat a conèixer la història i la presència pública de la llengua asturiana. La programació va incloure igualment una taula rodona sobre els 50 anys de la manifestació de Conceyu Bable, una mobilització considerada fonamental en la història contemporània del moviment de reivindicació lingüística asturiana. Amb aquesta nova edició, la Universitat Asturiana de Branu manté la seva funció com a espai de formació, trobada i actualització de coneixements per a estudiants, docents i persones interessades en la llengua i la cultura asturianes.

Read more »

Belfast comença a instal·lar senyalització en gaèlic

S'han començat a  instal·lar senyals de trànsit i marques viàries bilingües al barri de Gaeltacht de la ciutat de Belfast (Irlanda del Nord sota administració britànica). La senyalització bilingüe es troba a Falls Road, entre Springfield Road i Whiterock Road, i mostra carrils bus i informació sobre l'aparcament. Cuisle Nic Liam, coordinador de drets lingüístics de Conradh na Gaeilge (Lliga del Gaèlic), va comentar:

“Conradh na Gaeilge acull amb entusiasme la introducció de la senyalització de trànsit bilingüe al cor del barri Gaeltacht de Belfast Oest. Aquesta iniciativa és la primera d'aquest tipus a tot el nord i, atesa la història de la recuperació de la llengua comunitària a la zona, és convenient que Belfast Oest, una de les cinc úniques zones de planificació lingüística irlandesa reconegudes a tot Irlanda, hagi estat seleccionada per pilotar aquest esquema històric. Aquest és un desenvolupament crític en la realització contínua del Pla de la llengua irlandesa de Belfast Oest, Fís an Phobail.”

Read more »