Radiografia del moviment nacional balutx a Iran

La nació balutx viu dins d'una zona dividida entre l'Iran, el Pakistan i l'Afganistan, i s'enfronta a reptes polítics, econòmics i culturals que duren dècades. Balutxistan es troba en una zona geogràfica que connecta el Pròxim Orient, el sud d'Àsia i l'Àsia Central, i la seva costa s'estén al llarg del mar d'Aràbia, el mar d'Oman i l'oceà Índic, amb una longitud de gairebé 1.000 quilòmetres. Aquestes costes dominen una de les rutes marítimes més importants del món, l'estret d'Ormuz, que travessa gran part del comerç petrolier global. La regió està guanyant una importància addicional per la seva proximitat a ports estratègics com el port de Chabahar a l'Iran i el port de Gwadar al Pakistan, així com per la seva ubicació que connecta rutes comercials i energètiques regionals, incloent-hi línies de gas i transport que connecten l'Iran, el Pakistan, la Xina i l'Índia.

La ubicació geogràfica de Balutxistan l'ha convertit històricament en un corredor per a caravanes comercials al llarg de rutes comercials antigues com la Ruta de la Seda, i en un escenari de moviments militars al llarg de la història, des de l'antic Imperi Persa fins als exèrcits d'Alexandre el Gran, passant pels imperis mongol i britànic. Durant el 2004, informes de premsa iranians van informar del descobriment de 16 possibles jaciments de petroli i gas al país, fet que va atreure l'interès de grans empreses internacionals. Aquests informes indiquen que un gran nombre d'aquests jaciments es troben dins dels límits de Balutxistan o zones adjacents, incloent-hi les zones de Makran, el mar oriental d'Oman, Jazmurian, Sarwan i altres. El desembre de 2012, el director del Projecte d'Exploració de Gas d'Hidrats de Mar d'Oman, Nasser Keshawars, va anunciar que recents estudis marins havien revelat enormes reserves d'aquest tipus de gas, que podrien ser equivalents a les reserves totals convencionals de petroli i gas del país. A més, estudis geològics indiquen que hi ha minerals preciosos a la regió, incloent-hi or i coure, així com altres recursos naturals que no han estat àmpliament invertits. Tots aquests factors han donat a Balutxistan una gran importància geopolítica i l'han convertit en el focus constant de les potències regionals i internacionals.

Dimensions estratègiques i moviments militars

Després de l'anunci dels descobriments energètics al mar d'Oman el 2012, la marina iraniana i la Guàrdia Revolucionària van dur a terme exercicis navals a la zona de Makran. Al febrer de 2013, l'aleshores comandant de la marina iraniana, l'almirall Habibollah Sayyari, va anunciar l'establiment d'una nova base naval al port de Basbandar, situada a la costa iraniana del mar d'Oman, prop de la frontera pakistanesa. Això va coincidir amb altres desenvolupaments regionals, amb el Pakistan anunciant la transferència del contracte per a l'operació del port de Gwadar a la China Overseas Ports Holding Corporation (CPPC), en un moviment que els observadors van considerar part de la creixent presència xinesa a la regió. El febrer de 2013 es va signar un acord de seguretat entre l'Iran i el Pakistan per reforçar la cooperació en matèria de seguretat entre ambdós països. El ministre de l'Interior de l'Iran en aquell moment, Mostafa Mohammad Najjar, va subratllar que els dos governs es prenen seriosament l'ampliació de la cooperació bilateral i el desenvolupament de les relacions entre ells. Alguns analistes creuen que aquests moviments reflecteixen un interès creixent per part de l'Iran, el Pakistan i la Xina en la importància geopolítica de Balutxistan, tant pel que fa a la seva ubicació estratègica com als seus recursos naturals, com pel seu possible paper en la connexió d'Àsia Central amb aigües internacionals.

Les arrels històriques del domini balutx 

A principis del segle XVIII, Balutxistan va veure l'aparició d'una entitat política relativament unificada sota el khan Qalat Nasr Khan Nuri, que va estendre la seva influència sobre grans parts de les històriques terres balutx. Aquesta entitat va durar fins a l'inici de l'expansió britànica al subcontinent indi. A mesura que la influència britànica dins la regió creixia, Gran Bretanya va començar a traçar les fronteres polítiques modernes de la regió segons els seus interessos estratègics. El 1871, es va signar l'Acord de la Línia Coldsmith entre Gran Bretanya i l'estat Qajar de l'Iran, que va resultar en l'annexió de la part occidental de Balutxistan a l'Iran. Durant el 1893, es va signar l'Acord de la Línia Durand entre Gran Bretanya i l'Afganistan, que va conduir a la partició d'altres zones de terres balutx, mentre que la part oriental va romandre sota influència indirecta britànica dins les fronteres de l'Índia britànica.

Després de la independència de l'Índia el 1947, l'estat balutx de Kalat va declarar breument la independència, però les forces pakistaneses van entrar a la regió el març de 1948 i van annexionar la part oriental de Balutxistan al Pakistan.

Balutxistan occidental sota domini iranià

La part occidental de Balutxistan, que forma part de l'actual Iran, va experimentar profundes transformacions polítiques durant la dinastia Qajar i després el període Pahlavi. Després de llargues lluites amb l'autoritat central, les forces iranianes sota Reza Shah Pahlavi van aconseguir sotmetre militarment la regió durant la dècada de 1930, i el governador local Mir Dost Mohammad Khan va ser arrestat i posteriorment executat a Teheran, marcant un punt d'inflexió en la història de la regió.

L'organització de l'"Exèrcit de la Justícia" balutx des dels seus inicis fins a l'acció armada

Des de llavors, l'estat iranià ha començat a implementar polítiques centralitzades destinades a integrar les regions perifèriques en el marc de la identitat nacional iraniana, cosa que ha anat acompanyada d'acusacions d'activistes balutxis de manipulació cultural i lingüística.

Les crítiques dels activistes balutxs giren al voltant d'una sèrie de polítiques que consideren que ataquen la identitat cultural de la regió, incloent-hi la limitació de l'ús de la llengua balutx en l'educació i els mitjans de comunicació, el canvi de noms d'algunes zones històriques i l'annexió de parts de la regió a altres províncies iranianes com Kerman, Khorasan i Hormozgan. Assenyalen la disparitat de desenvolupament entre Balutxistan i la resta de l'Iran, on la regió pateix altes taxes de pobresa, atur i infraestructures deficients. A això s'hi afegeix la dimensió sectària, ja que els balutxs constitueixen una majoria sunnita en un país predominantment xiïta, afegint una dimensió religiosa a les tensions polítiques i socials de la regió.

L'evolució del moviment polític balutx

El moviment polític balutx ha passat per múltiples etapes de desenvolupament des de mitjan segle XX. Durant la dècada de 1940, van sorgir els primers moviments de resistència armada liderats per figures locals, especialment el militant Dadniah Ben Kamal, considerat un dels primers símbols del moviment nacional balutx. Durant la dècada de 1960, es va fundar el Front de Balutxistan sota el lideratge de figures tribals destacades, aprofitant els canvis polítics regionals del període. Tanmateix, l'activitat del Front va disminuir després de la signatura de l'Acord d'Alger entre l'Iran i l'Iraq als anys setanta.

En les dècades següents, part de l'activisme polític balutx es va traslladar a l'àmbit estudiantil i cultural, amb unions d'estudiants i organitzacions culturals establertes en ciutats com Zahedan i Iranshahr, incloent-hi l'Organització Democràtica del Poble Balutx, que va tenir un paper en el moviment polític de la regió.

Diversos activistes balutxs es van implicar en moviments d'esquerres iranians durant les dècades de 1970 i 1980, com l'Organització Fedayeen-e Khalq, l'Organització Mojahedin-e Khalq i altres organitzacions d'esquerres, abans que el moviment avancés més tard cap a la formació d'organitzacions polítiques independents.

Partits polítics i corrents balutxis contemporanis

Les darreres dècades han vist l'aparició de diversos partits i organitzacions polítiques balutxs, majoritàriament actius fora de l'Iran, com a resultat de les restriccions polítiques imposades a casa. Una de les organitzacions més destacades d'aquestes és el Partit Popular Balutx, que defensa l'establiment d'un sistema democràtic federal a l'Iran, és un dels partits polítics balutxs més antics i és membre del Congrés de Nacionalitats Federals a l'Iran. Altres forces inclouen el Front Unit per a l'Iran de Balutxistan i la Coalició del Moviment Nacional de Militants a Balutxistan, així com altres organitzacions i forces polítiques, algunes de les quals estan duent a terme accions armades contra el règim iranià. Al costat d'aquestes forces hi ha xarxes d'activistes i organitzacions de la societat civil que defensen un discurs secular centrat en els valors de la democràcia i els drets humans a la regió.

La dimensió sectària i l'escalada de la tensió

Les dues darreres dècades han vist una escalada significativa de les tensions sectàries dins la regió, a la llum de la rivalitat regional entre forces sunnites i xiïtes, una rivalitat sovint alimentada pel discurs polític i de seguretat del règim iranià. Aquest clima regional s'ha reflectit a la província de Balutxistan, on han sorgit grups armats amb orígens religiosos, incloent-hi l'organització "Jundallah", que durant la primera dècada del segle XXI va dur a terme diverses operacions contra posicions i forces de seguretat iranianes. L'"Exèrcit de la Justícia", fundat sobre les ruïnes del moviment balutx "Jundallah" després de l'execució del seu líder Abdulmalek Rigi el juny de 2010, té com a objectiu defensar els drets dels balutxs i sunnites, i és considerat una de les organitzacions armades més destacades de l'Iran. Les autoritats iranianes classifiquen aquests grups com a organitzacions terroristes, mentre que alguns dels seus partidaris els veuen com una reacció a les polítiques de seguretat i restriccions polítiques imposades a la regió, i al que descriuen com la marginació política i econòmica de la seva població.

Interacció entre les corrents nacional i religiosa

Una de les característiques més destacades del moviment balutx contemporani és la intersecció entre les corrents nacionalista i religiosa en la defensa dels drets dels balutxs. Figures religioses i polítiques han tingut un paper en aquesta convergència, incloent-hi estudiosos religiosos i activistes cívics que han intentat combinar les demandes nacionalistes amb la defensa dels drets sectaris. El clergue balutx Mawlawi Abdul Hamid és una de les figures religioses més destacades que han tingut un paper en el discurs polític i social de la regió en les darreres dècades. 

Mitjans i identitat cultural

Les elits balutxs s'enfronten a reptes importants en l'àmbit dels mitjans i la cultura, especialment tenint en compte les restriccions imposades a l'ús de la llengua balutx als mitjans oficials. Per tant, diversos moviments polítics i civils depenen dels mitjans alternatius i plataformes digitals per difondre la cultura balutx i promoure la consciència política entre els membres de la comunitat. Balutxistan és, per tant, un exemple complex de la interacció de factors geogràfics, històrics i polítics en la configuració dels conflictes contemporanis al Pròxim Orient. La regió combina una ubicació estratègicament important, una rica història política i una diversitat nacional i sectària que plantegen reptes constants per a l'estat central. A mesura que el debat continua sobre el futur del sistema polític iranià i la naturalesa de la relació entre el centre i la perifèria, a la llum de l'ofensiva militar liderada pels EUA amb la participació d'Israel, l'escalada de les tensions regionals, així com l'estancament polític i l'aïllament internacional que afronta el règim iranià, la qüestió balutx continua formant part d'una equació més àmplia relacionada amb la gestió de la diversitat nacional i cultural dins l'Iran. Això el converteix en un tema important per a la recerca i el seguiment en el context de les transformacions polítiques regionals i la previsió del futur de l'estat iranià.

Principals moviments balutxs a Iran

Front de Combatents del Poble (PFF): Format el desembre de 2025 per la fusió de diversos grups nacionalistes balutxs, inclòs el Jaysh al-Adl. Jaysh al-Adl (Exèrcit de la Justícia): Un destacat grup islamista-gihadista sunnita (2012–2025) que opera al llarg de la frontera entre l'Iran i el Pakistan, dirigint-se a funcionaris militars i governamentals iranians. Ha lluitat contra el Front d'Alliberament del Balutxistan dels balutxs del Pakistan. És impulsat per Ansar Al-Furqan: Un grup militant sunnita que opera a la regió.

Moviment Pada Baloch (2017–present): Grup insurgent actiu.

Grup Mohammad Rasul Allah: Actiu des dels anys 70.

Jundallah (2004–2011): Un grup militant predecessor conegut per les seves operacions a la regió.

 United Balochistan Front de Iran. Liderat per Jamshid Amiri  .

Grups de Drets Humans i Societat Civil

Grup de Drets Humans de Balochistan (BHRG): Una organització independent i sense ànim de lucre centrada en la investigació i la documentació de les violacions dels drets humans al Balochistan iranià.

Campanya Baloch: Una organització de drets humans i educació fundada el 2012 que informa sobre la situació del poble baluchi.

Read more »

El Partit Quebequès aposta per "reduir la immigració en consonància amb més de la meitat de la població"

Més de la meitat dels Quebecers acorden frenar la immigració al Quebec, segons un sondeig  publicat a les pàgines del Journal de Québec." Aquests resultats demostren que el Partit Quebec està en consonància amb la percepció general de la població de les polítiques d'immigració. No vam tenir en compte la capacitat de recepció. La immigració, és bona, és positiva, però s'ha de fer bé. "va dir el nostre congressista Alex Boissoneault i el portaveu d'immigració.

Per tant, és crucial posar en marxa una política migratòria responsable que beneficiï tant els nouvinguts com les persones ja establertes aquí. És hora de tenir discussions respectuoses i constructives sobre aquest tema per tirar endavant les coses.

Read more »

El nou grup armat Unitat dels Falcons Ahwaz anuncia l'inici de la lluita contra l'ocupació persa a Iran

La Unitat dels Falcons Ahwaz ha anunciat avui la seva formació i s'ha declarat lleial a l'Exèrcit Ahwaz, probablement en referència a la branca militar del Moviment de Lluita Àrab per l'Alliberament d'Ahwaz. Aquesta formació coneguda popularment com Al-Ahvaziya integra militants àrabs del sud de l'Iran que lluiten per un estat propi alliberat de l'imperialisme persa. Aquest estaria integrat per les actuals províncies de Khuzestan (principament), Bushehr, Hormozgan, Chahar Mahal, Bakhtari i Kohkilueh/Buyer Ahmad. Els àrabs d'Ahvaz conformen actualment un 3 % de la població de l'estat iranià. El Moviment de Lluita Àrab per l'Alliberament d'Ahwaz lluita contra l'ocupació persa des de 1999 i va passar a la lluita armada el 2005. La Unitat dels Falcons Ahwaz ha assumit un atac contra la guàrdia revolucionària islàmica a una petroquímica a Mahshahr.

Sobre Ahvaz

Read more »

Liberación Nacional Mapuche assumeix l'atac a Lautaro, Xile

 

El moviment Liberación Nacional Mapuche (Alliberament Nacional Maputxe) es va adjudicar l'atac incendiari d'ahir que va deixar com a saldo 4 vehicles destruïts a la comuna de Lautaro, regió de l'Araucania. "Deixaren un llençol, que va resultar una mica destruït per l'acció del foc, i van fugir. No vam poder trobar el parador dels subjectes, però el que vam arribar a veure a la pancarta que van deixar seria del moviment 'Alliberament Nacional Maputxe". 

LNM va aparèixer al radar de les policies després d'un atemptat realitzat el juliol del 2021. Entre altres accions es van adjudicar un atac incendiari perpetrat al fund Nilpe de Galvarino, on el president de la Confederació de la Producció i el Comerç, Juan Sutil, produeix cireres d'exportació o van cremar una casa patronal deixant el mateix missatge que les anteriors organitzacions. “En defensa del lewfu (riu). Fora Sutil”, deia part de la pancarta trobada llavors i signada LNM. El 2022 Resistencia Mapuche Lafkenche i Resistencia Mapuche Malleco van concloure estratègica amb l'Alliberament Nacional Mapuche (LNM) per oposar-se a l'estat d'emergència decretat pel maig pel govern. Ho van fer en el butra txawün (gran reunió) realitzada el 22 de juliol al Lov Elicura del Biobío. RMM, LNM i RML haurien acordat oposar-se al pla “Bon Viure” impulsat pel govern per fomentar el diàleg a la zona. Wallmapu avança cap a l'alliberament és el missatge que es repeteix en dues pancartes trobades després dels atacs de la RMM i la LNM.

Read more »

El còrnic es va aferrar com a llengua viva més enllà de Dolly Pentreath, la darrera parlant materna

La llegenda que el còrnic va desaparèixer com a llengua viva amb la mort de la venedora de peix Dolly Pentreath a finals del segle XVIII està sent qüestionada per una de les principals expertes mundials en la cultura celta de l'extrem sud-oest de Gran Bretanya.

Pentreath, de la ciutat portuària de Mousehole, a la costa sud de Cornualla, va morir el 1777 als 85 anys i es va desenvolupar la narrativa que va ser l'última veritable parlant de kernewek. Però Kensa Broadhurst, de l'Institut d'Estudis Còrnics de la Universitat d'Exeter, ha escrit un llibre en què argumenta que la llengua es va aferrar durant el segle XIX, parlada per alguns còrnics de classe treballadora, així com per acadèmics i altres que van veure valor en la seva preservació.

Broadhurst va dir que durant aquell període el còrnic s'hauria de classificar com a llengua en perill crític d'extinció en lloc d'extingida. "La història de la llengua còrnica és de resiliència, no de desaparició", va dir. Broadhurst, un bard del Gorsedh còrnic, que promou la cultura celta còrnica, va dir que el còrnic es parlava àmpliament al sud-oest durant l'època medieval. Quan Pentreath va néixer el 1692, el nombre de parlants havia disminuït dràsticament, però es deia que només parlava còrnic fins als 20 anys.

Broadhurst va dir que la història de Pentreath s'havia de tractar amb precaució perquè la seva veu ha desaparegut de la història i gran part del que se sap d'ella prové dels escrits de forasters rics, que poden haver-la tergiversat. "Estem parlant d'homes rics i educats amb temps lliure", va dir Broadhurst.

Daines Barrington, un advocat, antiquari i naturalista anglès, és generalment acreditat per haver "descobert" Pentreath. Va informar que «va ser criada des de petita per no saber cap altra llengua; ni podia (si podem creure-la) parlar ni una paraula d'anglès abans de passar dels 20 anys; que, com que el seu pare era pescador, la van enviar amb peix a Penzance als 12 anys i el van vendre en còrnic». Barrington també va dir que ella li va dir que ningú més podia conversar en còrnic.

Broadhurst va dir que també era possible que Pentreath estigués interpretant Barrington. «Si ets pobre i aquest home intel·ligent que òbviament té diners mostra interès, intentaràs treure profit d'això? Senzillament no ho sabem».

En els anys posteriors a la seva mort, va créixer la idea que la llengua havia mort amb Pentreath. El 1860 es va erigir un monument en honor seu en un cementiri que la descrivia com «l'última persona que va conversar en l'antic còrnic».

Per al seu llibre, *The Cornish Language in the Nineteenth Century* (La llengua còrnica al segle XIX), Broadhurst va estudiar experts com Frederick William Pearce Jago, que va publicar un diccionari còrnic el 1887, i l'activista cultural còrnic Henry Jenner (1848-1934).

Broadhurst va dir que creia que el còrnic es continuava parlant al segle XIX, tot i que en "nombres reduïts". Va dir: "Òbviament eren bilingües, principalment parlant anglès, però podien parlar còrnic. Encara hi havia gent que l'ensenyava als seus fills, hi havia gent que feia recerca sobre això. Fins i tot s'ensenyava a les universitats de França". Va dir que era difícil determinar on es parlava el còrnic, en part perquè la gent de classe treballadora amb poques o cap habilitat de lectura i escriptura va deixar poc rastre. Kernewek ha gaudit d'un renaixement als segles XX i XXI, i el consell de Cornualla estima que hi ha uns 500 parlants avançats i més de 2.000 amb nivells bàsics.

El consell va dir que la cultura còrnica estava "prosperant", amb més gent i esdeveniments que celebren el menjar, el patrimoni, els esports i la música còrnica. Persones com la cantant pop Gwenno, que actua en idiomes com el còrnic i el gal·lès, estan ajudant a promocionar Kernewek.

Read more »

Un milió de dòlars per crear un espai de revitalització de la llengua aborígen australiana miriwoong

 

"Som molt emocionades de rebre aquesta subvenció de la Loteria Oest, és un canvi radical per a nosaltres", diu el CEO i lingüista sènior Knut J. "KJ" Olawsky. "Un nou espai d'aprenentatge dedicat a preservar i revitalitzar la llengua miriwoong és important per donar suport als nostres plans de proporcionar ensenyament de miriwoong als nens des que comencen a parlar fins al final de l'institut. Actualment estem al límit de la nostra capacitat."

La diputada de Kimberley, Divina D'Anna, va visitar Mirima Dawang Woorlab-gerring per anunciar la subvenció i aquesta va ser recollida pel Kimberley Echo.

El miriwoong, és una llengua aborigen australiana que actualment té menys de 20 parlants fluïts, la majoria dels quals viuen a Kununurra o a prop, a l'Austràlia Occidental i uns 150 parlants en total.Les generacions més joves solen estar familiaritzades amb molt de vocabulari miriwoong que utilitzen quan parlen kriol de Kimberley o anglès aborigen, i hi ha una revitalització activa de la llengua. Forma part de les llengües Jarragan un grup aïllat sense cap connexió amb cap altra família i format per dues parles: Gija (uns 160 parlants) i el propi Miriwoong (uns 150 parlants). Una tercera llengua d'aquesta família, Gajirawoong es va extinguir el 2016.

Read more »

Conferència cabil sobre les condemnes a mort a berbers a Algèria

 

La Lliga Cabil dels Drets de l'Home (LKDH) organitza, el diumenge 1 de març de 2026 a les 14:00 h, una conferència dedicada a les condemnes a mort dictades contra 38 amazics de Larbaa Nath Irathen i a la situació general dels drets humans a la Cabília.

La LKDH considera que aquestes condemnes es van emetre arbitràriament, basant-se en expedients que mancaven de proves materials sòlides i que no establien clarament la culpabilitat dels acusats. Les greus violacions de les garanties d'un judici just susciten importants preocupacions pel que fa a la regularitat dels procediments.

Segons els elements analitzats per la Lliga, aquests processaments tenen lloc en un context polític marcat per la intenció d'incriminar el Mouvement pour l'Autodétermination de la Cabylie (MAK), cosa que fa témer una instrumentalització del poder judicial amb finalitats polítiques. Aquesta situació constitueix una greu violació dels principis fonamentals d'independència judicial, presumpció d'innocència i respecte per la dignitat humana.

La conferència tindrà lloc amb la presència de:

Sr. Azaw At Qasi, president de la LKDH;

Maître Athman Bessalem, advocat i defensor dels drets humans;

Sra. Charlotte Touati, historiadora i investigadora de la Universitat de Lausana;

Massinissa Hadbi, Yasin Drissi i Muhand Uramdan Belmedani, tots tres condemnats a mort, que presentaran els seus testimonis.

A través d'aquesta conferència, la LKDH vol informar l'opinió pública, denunciar les sentències arbitràries i reafirmar la seva constant oposició a la pena de mort, així com a qualsevol instrumentalització política de la justícia.

Read more »

Astúries aprova un pla de normalització lingüística amb 245 mesures

El Govern del President del Govern va presentar el 20 de febrer l'Estratègia per a la Normalització de l'Asturià i l'Any 2026-2030, un pla de planificació quadriennal que conté 245 articles al voltant de cinc grans excepcions: l'ús institucional i administratiu, la gestió intergeneracional, el trienni docent, la cultura, l'esport i l'oci, l'economia i els mitjans de comunicació, i la promoció exterior. També s'aplicarà a l'eonaviego (dialecte del gallec parlat a Astúries).

L'estratègia o Estratexa de normalización del asturianu y del eonaviegu 2026-2030 s'organitza en cinc grans àrees que abasten tots els àmbits rellevants per a la revitalització de l'asturià i de l'eonaviego:

-En el camp institucional i administratiu, es preveuen mesures per impulsar la seva presència a l'Administració, respectant el marc jurídic vigent i garantint el dret de la ciutadania a emprar-les en les relacions amb els serveis públics.

-En transmissió intergeneracional, ensenyament i joventut, inclou programes per a la població jove que fomentin l'ús quotidià de les llengües pròpies com un actiu cultural i social.

-A l'àrea de cultura, esport i lleure, reforça la seva presència a la creació literària, la lectura, la producció audiovisual, el patrimoni cultural, l'activitat esportiva i l'oferta turística, sectors clau per a la seva visibilitat social.

-En economia, mitjans de comunicació i societat, recull mesures per estimular el seu ús en empreses, comerços i entorns digitals, així com per augmentar la seva presència als mitjans públics i privats, així com al teixit associatiu, la immigració i l'àmbit religiós.

- Finalment, a la projecció a l'exterior, incorpora iniciatives dirigides a la diàspora asturiana i a la presència de les llengües pròpies als espais estatal i internacional.

L'estratex estarà coordinada per la Conselleria de Cultura, Política Llingüística i Esport, que exercirà la direcció tècnica de les línies dactuació. Per això, es crearà una comissió intersectorial de política lingüística, presidida per la titular de l'àrea, Vanessa Gutiérrez, i amb representació de les àrees d'Educació, Universitat, Cultura, Esport, Ciència, Salut, Serveis Socials, Consum, Turisme, Justícia, Interior, Igualtat, Medi Natural, Hisenda i Administració Local, entre d'altres.

Durant l'acte, la consellera ha situat aquest document dins del cicle d'avenços impulsats sota la presidència d'Adrián Barbón. En aquests anys s'han aconseguit fites estructurals com ara la creació de la Subdirecció General de Política Llingüística, un òrgan tècnic i jurídic especialitzat; els avenços en matèria educativa, la consolidació de l'ús de l'asturià en la comunicació institucional del Govern i l'aprovació de les instruccions sobre els criteris lingüístics que en regulen la presència a l'Administració autonòmica.

Alhora, s'ha posat en valor la votació històrica a la Junta General que va permetre assolir, per primera vegada, una majoria a favor de la reforma estatutària per reconèixer l'oficialitat de les llengües pròpies, així com l'avenç que suposa la incorporació de l'asturià a les convocatòries del Ministeri de Cultura.

Read more »

Les minories nacionals de l'Afganistan s'uneixen en un front armat

El National Resistance Front dels tadjiks encapçalats per Ahmad Massoud han anunciat avui la creació de la nova formació que han batejat com a Afghanistan Independence Front. El seu objectiu principal és combatre el règim dels taliban però el seu programa va més enllà i inclou defensar els drets de les dones afganeses i una representació egalitària i un repartiment equitatiu del poder entre totes les nacions de l'Afganistan avui dia sotmeses als paixtuns. Per això incorpora turcmens, uzbeks, hazares (nació xiïta de l'Afganistan) i balutxis. El front apareix en un moment en el que els taliban i el Pakistan viuen dies de tensió.

Read more »

Neix un front en defensa de les llengües minoritzades a l'estat italià

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna (acte de la UNESCO), que se celebra avui 21 de febrer, s'ha apuntat el naixement d'una Coordinació entre les vuit llengües regionals d'Itàlia que encara no són reconegudes per l'Estat italià. Es tracta del 'Coordinamento Lingue Regionali e Diritti Linguistici'. Per primera vegada, les vuit llengües històriques d'Itàlia excloses de la llei 482/1999 (l'única que protegeix les llengües minoritàries) -emilià, llombard, napolità, piemontès, romanyol, sicilià i vèneto- es presenten junts sota un lema, amb un projecte compartit i una visió comuna. Entre els membres fundadors, l'Acadèmia de la Llengua Siciliana, que representa totes les associacions que formen part d'AUCLIS. Aquestes llengües tenen més de mil anys d'història lingüística: no són dialectes de l'italià perquè no es deriven de l'italià, sinó directament del llatí." De fet, Emilia, Ligúria, Llombardia, Napolitana, Piemont, Romanya, Sicilia i Venècia són germanes de l'italià no certament filles: tots els lingüistes estan d'acord en això" - va dir el president del Clird Alessandro Mocellin, mestre, entrenador i investigador -.

A la pràctica, aquestes llengües no només tenen dret a ser parlades, sinó que són una oportunitat inel·ligent d'educar, fins i tot a l'escola, al present i a les generacions futures al multilingüisme com a valor cultural, aprenent gimnàs i patrimoni civil.

S'hi han integrat:

- per la llengua emiliana (cod. ISO: egl): Léngua Mêdra;

- per la llengua ligur (lij): Conseggio pe-o patrimònio linguistico ligure;

- per la llengua lombarda (lmo): Far Lombard;

- per la llengua napolitana (nap): Accademia Napoletana;

- per la llengua piemontesa (pms): Arcancel;

- per la llengua romagnola (rgn): Istituto Friedrich Schürr;

- per la llengua siciliana (scn): Accademia della Lingua Siciliana;

- per la llengua veneta (vec): Academia de ła Bona Creansa - Academia de ła Łengua Veneta.

Aquells que parlen des de molt jove una llengua oficial i una llengua minoritària que encara no es reconeix tindran un cervell bilingüe, amb tots els enormes beneficis en la memòria, la resolució de problemes i la intel·ligència en general. El CLIRD reuneix les principals associacions que es dediquen des de fa anys a la recerca, a la promoció cultural i a la defensa dels drets lingüístics de les seves respectives comunitats. Un pas històric pels drets lingüístics i el patrimoni lingüístic i cultural italià. El lloc web oficial del CLIRD es pot consultar a www.clird.it

Read more »

La guerrilla papú crema una posició de les forces d'ocupació indonèsies i mata 2 militars

La direcció del Comitè Nacional de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental - Organització de Papua Lliure (TPNPB-OPM) ha afirmat que les seves tropes liderades per Aibon Kogoya van ser responsables de l'atac contra personal militar indonesi a la Regència de Nabire, dissabte (21/2/2026) a la tarda. En un segon comunicat de premsa rebut pels mitjans de comunicació dissabte (21 de febrer de 2026), el Quarter General del Comandament Nacional del TPNPB-OPM va declarar que l'incident va tenir lloc aproximadament a les 14:30 WIT al carrer Musairo, poble de Biha, districte de Makimi.

El TPNPB-OPM va afirmar que l'atac va provocar la mort de més de dos militars indonesis. A més, es va informar que es va incendiar un lloc militar, es va disparar contra un vehicle Toyota Hilux i es van confiscar quatre armes de foc, que consistien en tres rifles i una pistola.

Read more »

France 3 publica un reportatge sobre el creixement de la llengua francoprovençal a Savoia

El 16 de desembre de 2021, el francoprovençal o arpità de Savoia, també anomenat, patois savoià va ser oficialment reconegut pel Ministeri d'Educació francès com a "Franco-Provençal". Quatre anys més tard i mentre l'Haute-Savoie va acollir del 18 al 20 d'octubre de 2025, el congrés de la federació de Llengües Regionals a l'Educació Pública (FLAREP), la llengua que es creia que estava morint està experimentant una nova "bogeria". El Francoprovençal (sense comandament) es va presentar al web de France 3 Roine-Alpes, amb en particular una entrevista de Régis Vachoux, president del moviment arpità de Savoia Lou Rbiolon!

Adreça del documental: https://ebx.sh/UdRGWj

Read more »

West papua guerrilla: “No one could intervene in Yakuhimo. We work according to the existing area”

The Yahukimo Headquarters of the West Papua National Liberation Army’s (TPNPB) has said that the Indonesian Military (TNI) and police personnel are not allowed to shoot Yahukimo civilians who did not know anything. The armed group challenges the TNI and police to fight against TPNPB troops in a certain war zone in Yahukimo Regency, Papua.

Leader of the Yahukimo Headquarters Brig. Gen. Elkius Kobak made an announcement in a circulated video received by Jubi on Tuesday, February 8, 2022. In the 12-minute video, Kobak said that his troops would defend their area of operation from Jekni to Unaukam, and from Yali to Anggruk.
“No one could intervene in my territory. We work according to the existing area,” he said.
Kobak said that his troops were responsible for all attacks and violence against the security forces that occurred in Papua’s Yahukimo from August 16, 2021 to February 6, 2022. Therefore, Kobak asked the TNI and police troops not to blame the civilians in Yahukimo.“I and my troops did it. The TNI and police must not blame innocent civilians. So please, TNI and police, look for us at our headquarters. We are waiting for you,” Kobak said.

The field commander of the Yahukimo TPNPB, Kopi Tua Hiluka, said that he was ready to carry out the duties and responsibilities of a soldier. He said that his troops would be solid in carrying out the orders of Brig. Gen. Elkius Kobak.“As long as it is according to Elkius Kobak’s orders, we carry that out. Wherever we meet the TNI and police, we will continuously fire at them. We will continue to carry out guerrilla actions until Papua is independent,” said Hiluka.

 

Read more »

Congrés dels nacionalistes circassians a Adiguèsia

El 15 de febrer es va celebrar a Maykop (Adiguèsia) el congrés del Moviment Popular Adyge Hasê – Parlament (Consell) Circassià fundada el 1988. Adyghe Hase (o Khase) és el moviment nacional i polític principal dels circassians (adiguesos), actiu a les repúbliques russes d'Adiguea, Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia. Actua com un parlament o consell públic per defensar els interessos nacionals circassians culturals, socials i polítics del poble circassià adiguès. Se centra en la preservació de la cultura, l'idioma i la identitat circassiana, a més d'abordar temes de repatriació i drets històrics.  Adyghe Khase - República d'Abkhàzia, per exemple, representa milers de circassians abkhazos, la majoria dels quals són excombatents a la guerra abkhazo-georgiana de 1992, les seves famílies i parents.

L'esdeveniment va comptar amb l'assistència d'uns 400 delegats de totes les regions d'Adygea, així com convidats d'Abkhàzia, Kabardino-Balkaria, Karachay-Cherkessia, Ossètia del Nord-Alanya, Krasnodar i les regions de Stavropol. Al congrés, el president d'Adygea, Kumpıl Murat, va agrair als membres d'Adygea Hasê la seva estreta cooperació amb les autoritats. El president d'Adyge Hasê va ser reelegit per al nou mandat de 3 anys i va subratllar que la República i tot el país s'han de desenvolupar sobre la base de l'harmonia internacional i interreligiosa especialment amb els russos. "Defenseu constantment la unitat dels pobles circassiana, resoleu de manera efectiva les qüestions de preservació de la cultura adigue, la cooperació amb la diàspora circassiana i el suport als retornats. Això contribueix directament a la implementació de la política nacional del país", va dir Kumpıl Murat. L'administrador regional va prestar especial atenció a les àrees a les quals els Hasê adyghe han de prestar atenció constant, aquestes relacionades amb la preservació, l'estudi i la difusió de la llengua i la cultura circassiana, la demografia i la cooperació efectiva amb la diàspora circassiana a l'estranger.

Kumpıl Murat va fer una crida als líders comunitaris perquè es reuneixin més sovint amb els joves i donin suport al seu interès per la seva pròpia cultura i història circasssiana, així com per la història de tot el país.Es va assenyalar que s'ha fet molt per preservar la llengua adiguea a l'Adiguea, i el nombre d'aprenents d'aquesta llengua a les llars d'infants i escoles està augmentant; es publiquen llibres de text escolars; Els camps de llengües ètniques "Adıgê Habzê" i "Adıgland" s'organitzen regularment i s'estan fent molts més.

El cap de la regió va subratllar que les autoritats continuaran comptant amb el suport d'organitzacions no governamentals en el desenvolupament de la república, per mantenir l'harmonia a Adygea i a tot el Caucas Nord. Després, el cap de l'organització no governamental "Adygê Hase – Parlament Circassià", Ramazan Tlemeşok, va presentar un informe als participants de la reunió.Tlemeşok va explicar en detall les principals àrees d'activitat del moviment de la societat civil, que se centra en treballar amb infants i joves per preservar la identitat, la llengua i la cultura circassiana.

Qui són els circassians ?

Els circassians (adigue en el seu endònim) són un poble originari de Circàssia (almenys des del segle IV ac), una regió del nord del Caucas, sense continuïtat territorial. Els circassians són una nació conformada per 12 tribus aplegades en dos subgrups. Els principals són els adigués i els kabardins; els txerkesos (terme derivat de circassià) són circassians barrejats dels dos grups de les tribus besleney (molt propers als kabardins) i kabardiana. Tenen una sola llengua, coneguda com a txerkés però en realitat format per dos dialectes principals, que tenen comprensió entre ells; l'adigués (500.000 parlants) i kabardià (1 milió). El primer té 4 dialectes i el segon 2. L'alfabet propi va ser creat el 1918 per Naguma Shora.

Històricament s'han lligat també amb les dinasties regnants a Egipte i Iran. La majoria de circassians viuen de l'agricultura, practicada per nuclis familiars extensos i amb codis tradicionals de conducta, si bé l'acme de les ciutats ha fet canviar en gran part aquests rols. Les religions majoritàries entre els circassians són l'islam i el cristianisme però resten uns 4.000 seguidors de la religió animista pròpia, el Khabzeisme. La bandera fou creada el 1830 per Seferbiy Zaneqo amb el verd de l'islam, els 12 estels de les tribus originals i les fletxes de defensa (els circassians lluiten per defensar la terra no per envair-ne d'altres). 

Al Caucas viuen dividits en diversos territoris esquarterats pels russos: 

- República d'Adygea (Adiguèsia) amb capital a Maikop i on els autòctons representen un 25 % (45 % el 1926) front el 65 % de russos i on la llengua és oficial i obligatòria pel cap de la República. Hi ha un 3 % d'armenis i un 1 % de kurds. La religió majoritària és la cristiana (35 %) i 24 % de musulmans.

- República de Kabardino-Balkària amb capital a Nàltxik. Els autòctons eren un 54 % el 1926 i actualment són el 57 %. Comparteixen la república amb els balkars (ètnia turquesa), un 14 % i els russos (19 %). La població és majoritàriament islàmica amb el 70 %.

- República Karatxai-Txerkèssia amb capital a Txerkessk. Els autòctons circassians són un 13 % (eren un 10 % el 1926) mentre els karatxai (ètnia turquesa) són el 44 % i els russos un 27 %. Hi ha una important minoria abazin (ètnia abkhaza del Caucas) del 8 %. Els abazin i els abkhazos són majoritàriament cristians i la seva llengua caucàsica és propera al circassià. 

- Krasnodar Krai on els russos són el 88 % i els armenis un 3 %, els circassians són un 0,1 % principalment adigue de la tribu Shapsug. Els habitants històrics indígenes de Shapsugia. Viuen al districte de Tuapse i al districte de la ciutat de Lazarevsky (abans districte nacional Shapsugsky) de Sotxi, tant al Krai de Krasnodar com a Adygea. Avui són uns 4.000 a Krasnodar Krai però hi ha 800.000 a territori turc.

 

El genocidi

Els russos van iniciar la seva política imperialista a Circàssia el 1763 aixecant forts i ja des de l'any següent el membre de la família reial kabardiana, Misost Bematiqwa, va iniciar la resistència comptant amb ajuda turca. Van seguir dècades de lluites. Els russos van introduir els tribunals a Kabàrdia a principis de la dècada de 1790 i van declarar que l'Adyghe Xabze, la llei circasiana, havia estat eliminada, la qual cosa va enfadar molt els circassis.

El 1799, el general rus Fyodor Bursak va organitzar diverses incursions contra els circassis occidentals, i va ordenar als seus homes que incendiessin els pobles circassis, inclosos els lleials a l'Imperi Rus. De 1802 a 1806, el general Pavel Tsitsianov va dirigir campanyes a Circàssia i es va dirigir als pobles circassians. Es va referir als circassis com a "porcs poc fiables" per "mostrar com d'insignificants són comparats amb Rússia". El 1805, una pesta va colpejar Kabardia. Utilitzant això com a excusa, el general Glazenap va ordenar a les seves forces que incendiessin 80 pobles per aterroritzar la gent fins a la submissió i venjar-se dels kabardians. Es va iniciar una campanya de crema de pobles, en la qual la població circassa va ser cremada sense separació. Primer, l'exèrcit rus entrava i saquejava un poble circassi, després matarien els que es resisteixen o es queixen, i finalment, calien foc al poble i s'asseguraven que tots els habitants fossin matats. L'any 1810 es van cremar uns 200 pobles. Entre 1805 i 1807, només l'exèrcit del general Bulgàkov va cremar més de 280 pobles. La població de Kabarda, que era de 350.000 habitants el 1763, només era de 37.000 el 1817. El 1808, una comissió russa va decidir que per posar fi a la resistència circassiana contra l'Imperi Rus, caldria eliminar els circassis de la seva terra natal. El febrer de 1810, les forces del general Fyodor Bursak van entrar en un poble circassi prop del riu Sop i van procedir a cremar el poble. Van decidir ajornar els seus plans per atacar el proper poble quan el riu va començar a desbordar-se. Al desembre es van aplicar els mateixos mètodes a la regió de Shapsug i es van cremar diversos pobles. Després que alguns civils desertessin als boscos, els boscos de la regió van ser cremats. El 1811, es van enviar peticions a Sant Petersburg a Rússia, apel·lant pels drets bàsics dels circassians a les zones ocupades.

El 1817, el veterà general rus Aleksey Yermolov va arribar al Caucas. Decidint que els circassians no es rendirien de bon grat, el general Yermolov va concloure que el "terror" com a estratègia oficial seria eficaç. Encara que els mètodes de terror ja estaven en ús, només es van oficialitzar després de les ordres de Yermolov. Els generals russos van començar a destruir pobles i ciutats circasses i matar persones com a part d'un deure oficial d'impactar la població fins a la rendició. Sota Yermolov, les tropes russes van prendre represàlies destruint pobles on es pensava que s'amagaven els resistents, a més d'emprar assassinats, segrestos i l'execució de famílies senceres. Com que la resistència es basava en pobles simpàtics per menjar, l'exèrcit rus també va destruir sistemàticament collites i bestiar i va matar agricultors civils circassis. Els circassis van respondre creant una federació tribal que abastava totes les tribus de la zona.

La destrucció completa de pobles amb tot el que hi havia dins es va convertir en una acció estàndard de l'exèrcit rus i les unitats cosaques. No obstant això, la resistència circassiana va continuar. Els pobles que abans havien acceptat el domini rus es van trobar resistint de nou, per a la ira dels comandants russos, El setembre de 1820, les forces russes van començar a reassentar per la força els habitants de Circàsia oriental. Les forces militars van ser enviades a Kabardia, matant bestiar i provocant que un gran nombre d'habitants fugissin a les muntanyes, i la terra de la qual havien viscut abans es va adquirir per als cosacs de Kuban. La totalitat de Kabardia (Cercàsia oriental) va ser llavors declarada propietat del govern rus.El general Yermolov va accelerar els seus esforços a Kabardia, només el mes de març de 1822 va veure que 14 pobles eren destruïts mentre Yermolov liderava expedicions.[66] El febrer de 1824, l'exèrcit rus liderat pel general Vlasov va atacar els pobles circassis de Jambut, Aslan, Morza i Tsab Dadhika i els va destruir completament, juntament amb els habitants, malgrat que els pobles estaven en pau amb l'Imperi Rus.El 1828, el general Emanuel va destruir 6 pobles circassis de Natukhaj i molts més pobles circassis Shapsug. Després va passar el Kuban i va cremar 210 pobles més.

El Tractat d'Adrianoble es va signar el 14 de setembre de 1829. Segons el document, Circàssia va ser donada per l'Imperi Otomà a Rússia. Els circassis el consideraven invàlid, argumentant que com que el seu territori havia estat independent dels otomans, Istanbul no tenia dret a cedir-lo.

Les campanyes d'extermini formaven part de la política de russificació de colons de la Rússia tsarista "brosok na yug" ("llençar cap al sud") al Caucas i a les regions circumdants. Durant la dècada de 1860, l'exèrcit imperial rus va conquerir Circàssia i va llançar una campanya de terror d'estat contra la terra cremada destinada a l'extermini o l'expulsió completa de tots els nadius circassians de la regió del Caucas. El 1857, Dmitry Milyutin va publicar la idea d'expulsions massives dels nadius circassis.Milyutin va argumentar que l'objectiu no era simplement traslladar-los perquè les seves terres poguessin ser poblades per agricultors productius, sinó que "eliminar els circassis havia de ser un fi en si mateix: netejar la terra d'elements hostils". El tsar Alexandre II va avalar els plans per exterminar els circassis,i el juny de 1861 va ordenar el llançament d'un programa de russificació i cristianització de colons colonials. Milyutin més tard havia estat nomenat ministre de la guerra el mateix any, i des de principis de la dècada de 1860 es van començar a produir massacres i neteja ètnica al Caucas.

El pla de reassentament circassià es va acordar finalment en una reunió dels comandants russos del Caucas l'octubre de 1860 a Vladikavkaz i aprovat oficialment el 10 de maig de 1862 pel tsar Alexandre II i va començar una riuada de moviments de refugiats quan les tropes russes avançaven en la seva campanya final. Encara que l'ordre donada pel tsar Alexandre II era deportar els circassins en lloc de massacrar-los, els comandants russos van preferir la idea de massacrar grans parts de la població circassa. Richmond ha assenyalat que "abunden els informes" de massacres en les etapes finals de la campanya del Caucas. El 1859, tres anys abans de l'aprovació del pla per part del govern rus, els funcionaris russos van iniciar converses amb els otomans sobre la migració d'un nombre limitat d'emigrants,i el 1860 les dues parts van negociar un tractat per a la migració de 40.000 persones. –50.000 circassians, amb el bàndol otomà ansiosos d'augmentar la població. Tanmateix, Rússia no pretenia limitar el nombre d'exiliats a 50.000, ja que el pla era exiliar tota la població circassa.

Amb una sensació d'emergència creixent, el 25 de juny de 1861, els líders de totes les tribus circasses es van reunir a Sotxi per demanar ajuda conjuntament a les potències occidentals. Ambdues delegacions otomanes i britàniques van prometre el reconeixement d'una Circàsia independent, així com el reconeixement de París, si s'unificaven en un estat coherent, i, com a resposta, les tribus circassianes van formar un parlament nacional a Sotxi, però el general rus Kolyobakin ràpidament va envair Sotxi. i el va destruir,  mentre no hi va haver cap acció per aturar-ho per part del govern de cap potència important. El 25 de juny de 1861, el tsar Alexandre II va signar un rescrit imperial titulat "Assentament del Caucas del Nord", que deia el següent:
"Ara, amb l'ajuda de Déu, el tema de la conquesta completa del Caucas està a punt de concloure. Queden uns quants anys d'esforços persistents per forçar completament als muntanyencs hostils dels països fèrtils que ocupen i establir en aquests últims una població cristiana russa per sempre. L'honor d'aconseguir aquesta acció pertany principalment als cosacs de les forces armades de Kubanski."

Per accelerar el procés, Alexandre va oferir una compensació monetària i diversos privilegis. Des de la primavera de 1861 fins a 1862, es van establir 35 stanitses cosaques, amb 5.480 famílies que acabaven d'assentar la terra. El 1864 es van establir disset noves stanitses cosaques a la regió de Transkuban. El mateix any, es va llançar la deportació massiva contra la població supervivent abans del final de la guerra el 1864 i es va completar principalment el 1867.

El 2 de juny de 1864 (21 de maig segons el calendari tsarista), va tenir lloc una batalla final a Qbaada entre l'exèrcit circassià de 20.000 genets i un exèrcit rus totalment equipat de 100.000 homes.  Els guerrers circassiass van atacar l'exèrcit rus i van intentar trencar la línia, però la majoria van ser abatuts. per l'artilleria i la infanteria russes. Els combatents restants van continuar lluitant com a militants i aviat van ser derrotats. Tots els 20.000 genets circassians van morir a la guerra. L'exèrcit rus va començar a celebrar la victòria sobre els cadàvers dels soldats circassians, i així el 21 de maig de 1864 va ser oficialment el final de la guerra.

Deportació

El genocidi circassià o Tsitsekun, va ser l'assassinat massiu sistemàtic de l'Imperi Rus, la neteja ètnica i l'expulsió del 95-97% de la població circassiana, donant lloc a Entre 1 i 1,5 milions de morts  durant les etapes finals de la guerra russo-circassiana. Els pobles planejats per a l'extermini eren principalment els musulmans circassians, però altres pobles musulmans del Caucas també es van veure afectats. Els mètodes d'assassinat utilitzats per les forces russes durant el genocidi van incloure empalar i esquinçar el ventre de les dones embarassades com a mitjà d'intimidació de la població circassa. Generals russos com Grigory Zass van descriure els circassians com a "bruts infrahumans", i van glorificar l'assassinat massiu de civils circassians, van justificar el seu ús en experiments científics, i van permetre que els seus soldats violessin dones.

Només el 1864, unes 220.000 persones van desembarcar a Anatòlia. Entre el 6 de març i el 21 de maig de 1864, tota la nació ubykh havia marxat del Caucas cap a Turquia, provocant l'extinció de la llengua ubykh el 1992. Al final del moviment, més de 400.000 circassians, així com 200.000 abkhazes i àjars, va fugir a Turquia. El terme Çerkes, "circassos", es va convertir en el terme general per a ells a Turquia perquè la majoria eren circassians (adyghes). Alguns altres refugiats circassians van fugir a les zones frontereres del Danubi Vilayet on els otomans havien ampliat les seves forces militars per defensar la nova província i alguns circassians es van enrolar en el servei militar mentre d'altres es van establir a la regió.

Les autoritats otomanes van optar sovint per instal·lar circassians a les regions de majoria cristiana que començaven a reclamar la independència, com a població de contrapès lleial als indígenes rebels. Aquests llocs havien acollit recentment un gran nombre d'uns cent mil refugiats tàtars de Crimea, en una operació de reassentament anterior que també havia vist complicacions i problemes generalitzats. A Varna, es va informar que la situació era especialment dolenta, amb 80.000 circassians instal·lats als afores de la ciutat en "campaments de la mort" on estaven desprotegits de la intempèrie o la malaltia i els quedaven sense menjar. Quan els circassians van intentar demanar pa, els soldats turcs els van expulsar per por de les malalties que portaven. Es va informar que els turcs no van poder mantenir-se al dia amb l'enterrament de cadàvers circassians, i van reclutar convictes per fer la feina també; un circassià va escriure al governador general "Preferim anar a Sibèria que viure en aquesta Sibèria... es pot morir, no viure, al lloc indicat".

Per diversos conflictes (notablement amb Rússia el de 1864) s'han vist obligat a migrar a Turquia, Israel i altres zones del Llevant. Dels més de 5 milions de circassians només 800.000 continuen habitant dins de la Federació Russa en les seves terres originals. La diàspora (4,5 milions) es concentra a Turquia (2,5 milions), on van ser claus en la lluita de 1919 i 1923, Jordània (250.000), on van fundar Amman, Síria (100.000), on conformen part de l'elit, Egipte (50.000) on formen part de la classe dirigent amb el clan Abaza, i Alemanya (40.000) on mantenen els vincles tradicionals. També estan fortament organitzats a Israel, Irak, Líbia, o Aràbia Saudita. 

Avui dia diverses organitzacions defensen els circassians, el Consell de la Circàssia Unida (Council of United Circassia) fou fundat el 21.01.2023 per restablir una Circàssia independent i Reunificada. Actua des de Polònia i és obertament antirus. La  Circassian Repatriation Organization (CRO) actua des de Turquia com la Kayseri Kafkas Derneği creada el 1968 que va anunciar la seva retirada de la Federació d'Associacions Caucàsiques KAFFED. Segons un comunicat publicat al lloc web de l'organització, aquesta decisió es deu a l'afiliació de la direcció de KAFFED a les autoritats russes. La International Circassian Association (ICA), creada el 1990, és oberta a una entesa amb Rússia i, de fet, actua des de l'interior del Caucas. 

Read more »

L'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) captura 17 soldats pakistanesos i dona 7 dies per fer un intercanvi

L'Exèrcit d'Alliberament Balutx (Baloch Liberation Army, BLA) ha afirmat avui que havia detingut 17 soldats pakistanesos, alliberant-ne 10 mentre donava al govern pakistanès una setmana per organitzar un intercanvi de presoners pels set restants. En un comunicat, el portaveu de BLA, Jeeyand Baloch, va descriure l'operació com la "segona fase de l'Operació Herof".

Els soldats alliberats són d'ètnia balutx: El comunicat deia que els 10 soldats alliberats eren d'ètnia balutx afiliats a estructures policials locals i van ser alliberats després de ser "advertits". El grup armat va emmarcar l'alliberament com un reflex de les "realitats del terreny" i els "interessos més amplis" de la població balotxi.

Set dies de plaç: Malgrat les condemnes, el BLA va dir que donava set dies a Islamabad per expressar formalment la seva disposició a un intercanvi de presoners. El grup va afirmar que si el Pakistan mostra la seva disposició dins d'aquest període, els set detinguts podrien ser intercanviats per presoners balutxs. El comunicat també va criticar les autoritats pakistaneses per "no actuar" sobre les propostes d'intercanvi anteriors, al·legant una manca de prioritat per a la vida del seu personal. Va advertir que les sentències judicials s'executarien si no es feien progressos tangibles en una setmana.

Baloch Liberation Army (BLA) es va fer conegut públicament durant l'estiu del 2000. Suposadament, està liderat per l'exiliat baloch Hyrbyair Marri. El 2 de febrer de 2022, 9 militants i 12 soldats van ser assassinats als districtes de Panjgur i Nushki de la província pakistanesa de Balutxistan després que les forces responguessin al seu atac. L'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan, afirmava haver matat més de 100 soldats en dos camps militars. El cos d'elit del BLA s'anomena Brigada Majeed. La Brigada Majeed es va fundar el 2011 i és una unitat d'elit dins del BLA, amb un modus operandi que inclou atacs suïcides regularment com l'edifici de la Borsa de Valors del Pakistan a Karachi (29/06/2020).

Read more »