L'independentisme kanak radical surt molt reforçat a les eleccions del 28 de juny a Kanaky/Nova Caledònia

Ela partidaris d'endurir la lluita per l'alliberament nacional han resultat reforçats en les eleccions del 28 de juny al parlament de Kanaky / Nova Caledònia. Pel que fa a les llistes a favor de  la independència, un dels seus principals components, el FLNKS (Front d'Alliberament Nacional Kanak i Socialista), presenta una llista "Kanaky per a tothom" (Kanaky Pour Tous o KPT) encapçalada per un jove polític, Johanito Wamytan. La llista també inclou el secretari general de la Unió Caledònia, Dominique Fochi. Altres partits independentistes integrats són el Partit Laborista, el Rassemblement Démocratique Océanien o el Mouvement des Océaniens Indépendantistes.

En el moviment independentista, però separat del FLNKS, una altra llista, "Unis pour le Pays" (Units pel País), està encapçalada per Louis Mapou, expresident del govern de Nova Caledònia. La llista està presentada pel grup polític "UNI" (Union Nationale pour l'Indépendance), que està format principalment pels independentistes PALIKA i UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Tant PALIKA com UPM es van separar del grup FLNKS l'agost de 2024, al·legant opinions divergents sobre el procés d'independència de Nova Caledònia. De fet UNI apostava per afeblir la via d'accés a la independència i enfortir les negociacions amb l'estat ocupant mentre FLNKS al contrari.

Resultats 

El FLNKS passa de 12 a 16 escons (10 com a front i 6 com a FLNKS-UC) als que cal afegir 3 de Dynamique autochtone - Libération Kanak Socialiste, social-demòcrata, que en guanya 2. En total sumen 19 escons de 54. En canvi el Parti Travailliste, independentista d'extrema esquerra, perd el seu únic escó. Per tant passen de 14 a 19. L'independentisme moderat, UNI, pateix un daltabaix u passa de 12 a 7 escons. 

Els unionistes pro francesos passen de 25 a 24 escons. El tercer bloc dels no adscrits a cap dels dos bàndols creixen moderadament car Despertar Oceànic (L'ÉO) un partit polític de Nova Caledònia creat el 2 de març de 2019 per defensar els interessos de la comunitat wallisiana i futunana guanyen un escó i ara en tenen 4. EO manté simpaties cap a l'independentisme kanak. Territorialment els independentistes obtenen el 80 % dels vots a la província nord i el 20 % a la sud on hi viuen més immigrants francesos. A la tercera circumscripció, Îles Loyauté, l'independentisme supera el 97 %.

 Noves presidències

La Unió Caledoniana-FLNKS manté la presidència de la Província de les Illes de la Lleialtat. Després de Mathias Waneux, l'actual membre del govern Mickaël Forrest assumeix el càrrec a les Illes, després de les eleccions i la votació de divendres 3 de juliol a Wé. Omayra Naisseline és elegida primera vicepresidenta. Els llealistes obtenen la presidència a la Sud.

A la província del Nord, l'independentista moderat Paul Néaoutyine, en canvi, va causar una sorpresa. Tot i que la llista del Partit d'Alliberament Kanak (Palika), component de la Unió Nacional per la Independència (UNI), va ser superada diumenge pel Front d'Alliberament Nacional Kanak i Socialista (FLNKS) i només va obtenir nou escons en comparació amb els deu del FLNKS, Paul Néaoutyine, de PALIKA-UNI cap de la província des del 1999, va ser finalment reelegit gràcies al suport dels tres membres electes de la llista Loyalist-Rally. Pascal Sawa, cap de la llista UC-FLNKS al Nord, va denunciar en un comunicat de premsa "una aliança antinatural" i la "falta de respecte per les urnes". En aquesta província que pateix greus dificultats financeres, Néaoutyine va ser elegit per vuit vots a sis pel candidat de la llista Dynamique Autochtone, també membre del FLNKS, gràcies als dos representants electes de la Unió Nacional per la Independència (UNI) en aquesta assemblea provincial composta íntegrament per membres independentistes.

El president del parlament pendent

El parlament ha d'elegir el seu president el 10 de juliol i després el govern col·legial el 17 de juliol. Nova Caledònia, per tant, passarà les dues setmanes vinents immersa en intenses negociacions polítiques per determinar qui dirigirà aquestes dues institucions. Ni el bloc independentista ni el contrari tenen majoria al Congrés: dels 54 escons, 24 els ocupa la coalició antiindependentista Les Loyalistes-Le Rassemblement, i 26 els ocupen els partits independentistes dividits. Malgrat les seves diferències, s'espera que UNI i FLNKS, excepte imprevistos, uneixin forces al Congrés. Paul Néaoutyine va emfatitzar al maig la necessitat de "restablir i enfortir els llaços amb totes les forces independentistes". Per tant, com després de les darreres eleccions provincials del 2019, serà el citat Éveil Océanien, amb els seus quatre vots, qui farà de jutge. Del 2019 al 2024, aquest partit, creat per representar la gran comunitat wallisiana de l'arxipèlag, va formar una "majoria d'Oceania" amb els grups UNI i UC-FLNKS. Va abandonar el partit després dels disturbis que van deixar 14 morts i van causar almenys dos mil milions d'euros en danys, alineant-se amb el moviment antiindependentista i aconseguint la presidència del Congrés. Una setmana abans de les eleccions, "estan en marxa converses amb ambdues parts", va confirmar Milakulo Tukumuli, el president d'EO.

Anàlisi del front

Arran de les eleccions, el president de la Unió Caledoniana Emmanuel Tjibaou, el component principal del FLNKS, va aconseguir "Un sentiment compartit". "Hi ha hagut victòries. Hi havia esperances que no es podien fer realitat, especialment al Sud", resumeix abans de donar la benvinguda al fet que aquestes eleccions provincials finalment s'han celebrat. "És una satisfacció poder retornar aquest alè democràtic al país. És clar que, a les meses electorals, podem veure clarament a Nouméa i a la Gran Nouméa: els votants independentistes no hi eren. El que s'expressava en [el] Desfermament del 13 de maig [2024], Era una paraula important adreçada als joves i el fet que estàvem arribant a un punt mort. No sé si realment hem entès que avui dia, l'oportunitat de canviar és registrar-se, votar i promoure un programa (…) Certament, els joves no entenien què estava en joc a les eleccions, que van ser força crucials per a nosaltres."
 

 

 Precedents

Els partits polítics de Nova Caledònia van afrontar les eleccions del 28 de juny en dos grans blocs. L'Alt Comissionat francès ha publicat una llista inicial de 24 agrupacions polítiques que es presenten a les tres assemblees provincials de Nova Caledònia (Nord, Sud i les Illes de la Lleialtat exteriors). La llista està subjecta a una verificació final abans de les properes eleccions del 28 de juny. 

Però a la Província Sud, així com a les altres dues, les eleccions provincials d'aquest any estan marcades per una forta aparició percebuda de partits que no s'identifiquen ni en els principals blocs pro-França ni en els independentistes. Alguns d'aquests grups no radicals prefereixen descriure's com a pertanyents a un moviment "no partidista" o de la societat civil. Éveil Océanien, amb seu a Wallis, que va sorgir per primera vegada a les eleccions provincials anteriors del 2019, presenta una llista dirigida pel seu líder Milakulo Tukumuli. Encapçala una llista anomenada "Un autre monde est possible!" (Un altre món és possible). Generalment, però, actua de forma coordinada amb els independentistes La seva segona colista és la presidenta del Congrés de Nova Caledònia, Veylma Falaeo.

English

New Caledonia's political parties are now in marching order to contest the upcoming local provincial elections scheduled to be held in just over a fortnight. The French High Commission has published an initial list of 24 political groupings are running for a seat in New Caledonia's three provincial assemblies (North, South and the outer Loyalty Islands). The list is subject to final verification before the upcoming polls on 28 June.

On the pro-independence side, one of its main components, the FLNKS (Kanak and Socialist National Liberation Front) is presenting a "Kanaky for Everyone" (Kanaky Pour Tous or KPT) list headed by a young politician, Johanito Wamytan.The list also includes Union Calédonienne secretary general Dominique Fochi. Other pro-independence parties are the Labour Party, the Rassemblement Démocratique Océanien or the Mouvement des Océaniens Indépendantistes. 

In the pro-independence movement, but separate from the FLNKS, another list "Unis pour le Pays" (United for the Country) is headed by Louis Mapou, a former New Caledonian government president.

The list is presented by the "UNI" (Union Nationale pour l' Indépendance) political group, which mainly consists of pro-independence PALIKA and UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Both PALIKA and UPM broke away from the FLNKS group in August 2024, citing diverging views regarding New Caledonia's independence process.

But in the Southern Province, as well as in the two others, this year's provincial elections are marked by a perceived strong emergence from parties which identify themselves neither in the main pro-France nor pro-independence blocks. Some of those non-radical groups prefer to describe themselves as belonging to a "non-partisan" or civil society" movement. Wallisian-based Éveil Océanien, which first emerged at the previous provincial elections in 2019, is presenting a list conducted by its leader Milakulo Tukumuli. He is leading a list dubbed "Un autre monde est possible!" (Another world is possible). His second co-list is the New Caledonia's Congress president Veylma Falaeo.

Read more »

TPNPB abat un avió i mata un pilot estatunidenc

Avui, 3 de juliol de 2026, la gent d'Intan Jaya està organitzant una manifestació a la ciutat de Sugapa. Porten el cos de Melkiana, una dona que va rebre trets dins de casa seva entre les 19:30 i les 20:00 h (hora internacional de la Indonesia) d'ahir, 2 de juliol de 2026, al poble de Wandoga, districte de Sugapa, Intan Jaya, Papua Central, per expressar la seva angoixa, tristesa, decepció i dolor.

El 18 de juny de 2026, dues dones papues, Otovina Hogajau i Aliana Pogau, van resultar greument ferides per un atac amb drons indonesis al poble de Danggoa, a la regència d'Intan Jaya. Una d'elles va morir més tard a causa de les ferides. Es tractava de dones del poble que tornaven de recollir moniatos als seus horts quan un dron no tripulat va llançar una bomba sobre elles. Tres mil papús més van ser obligades a abandonar les seves llars a causa de l'atac, afegint-se als 122.000 civils que actualment hi ha desplaçats per les operacions militars indonèsies.

El 29 de juny al poble de Titigi, Intan Jaya, soldats indonesis van obrir foc contra dos menors, Duad Hagismijau (18 anys) i Kiko Hagismijau (16 anys). Els joves, que ara estan sent tractats a l'hospital, estaven treballant en la construcció d'una església catòlica al seu poble quan va començar l'atac. Més de 2.000 vilatans van ser desplaçats per aquesta última mostra de violència colonial, que se suma als més de 122.000 refugiats dispersos per Papua Occidental. Intan Jaya és una zona de guerra. L'assalt de Titigi va ser seguit per més atacs amb drons a Danggoa Village, on ja hi havia hagut un assassinat civil executat amb drons, i a Dangomba Village, al districte de Hitadipa. El mateix dia, el TNI, exèrcit ocupant indonesi, va obrir foc contra dos civils papús prop d'una base militar al costat del riu Dogabu, també a Hitadipa. Un d'ells, un menor anomenat Sandibega Agimbau, va ser impactat per un obús "Asoka"; l'altre, un pastor anomenat Edianus Agimbau, va patir ferides de bala i va morir més tard a causa de les ferides. Les seves últimes paraules, tal com va registrar el Sr. Agimbau, van ser "No puc caminar més".

L'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua (TPNPB) va abatre un avió i va matar el pilot estatunidenc “Nicholas Goselin” a Yahukimo. Els combatents, que van dur a terme l'atac, semblen estar armats amb un fusell AR-15 i fusells de tir per fiador amb silenciadors fabricats de manera artesanal. Afirmen que l'avió es va utilitzar per transportar personal militar indonesi. També hi havia 7 passatgers papús a bord i el seu estat actual és desconegut. El conflicte d'independència de Papua Occidental fa dècades que s'arrossega en gran part fora de la vista internacional. Un pilot nord-americà abatut pel grup separatista de Papua TPNPB és el tipus d'incident que el situa ràpidament en un mapa molt diferent.

El comandant del TPNPB Kodap XVI Yahukimo, el general de brigada Elkius Kobak, va dir que el tiroteig del pilot americà a Yahukimo es va dur a terme per ordre seva, ja que el seu bàndol havia emès un ultimàtum que prohibia a tots els avions civils entrar a les zones operatives del TPNPB Kodap XVI Yahukimo. "També transmetem al Govern dels Estats Units, a través de la seva ambaixada a Indonèsia, i als estats membres de les Nacions Unides, que el tiroteig del pilot nord-americà és conseqüència del fracàs dels governs d'Indonèsia, els Estats Units i els Països Baixos, així com de l'ONU, a l'hora d'abordar les causes fonamentals del conflicte a Papua entre l'exèrcit indonesi i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental, que fa 64 anys que dura", va dir el general de brigada Elkius Kobak.

La policia de Papua va dir que encara treballaven per verificar l'estat del pilot i els set passatgers. El portaveu Yusuf Sutejo va dir que els seus esforços s'havien vist complicats pel terreny. No hi ha accés per carretera i només s'hi pot arribar per aire. 

Senny Sambom, portaveu del TPNPB, va dir que s'han utilitzat avions civils per transportar personal militar i logística indonesis a l'interior remot de Papua. Va dir que el pilot nord-americà va morir perquè l'avió continuava operant malgrat l'advertència del grup. Les afirmacions no es van poder verificar de manera independent. Però l'exèrcit indonesi va negar que l'avió s'utilitzés per transportar tropes. Els que anaven a bord eren set civils papús indígenes, entre ells tres dones. Van resultar il·lesos, segons l'exèrcit.

Read more »

L'activista tibetà Loga Rangzen mor en immolar-se davant la seu de l'ONU a Nova York "per la Independència"

Un activista tibetà ha mort després de prender-se foc ahir davant la seu de Nacions Unides a Nova York, segons han confirmat les autoritats nord-americanes. Un mitjà tibetà a l'exili vincula el succés amb una acció de protesta a favor de la independència d'aquesta regió sota control xinès. Un portaveu de la Policia de Nova York va explicar que els agents van localitzar l'home "amb greus cremades a tot el cos" després de desplaçar-se a la intersecció del carrer 42 i Primera Avinguda, on van acudir després de rebre una trucada d'emergència al voltant de les 18.30 hores (hora local) del dijous.

L'home, de 52 anys, va ser atès al lloc pels serveis d'emergència abans de ser traslladat d'urgència "en estat crític" a l'hospital Bellevue, on finalment es va certificar la seva mort. "La investigació està activa i en marxa en aquests moments", va assenyalar el portaveu, que va afegir que la identitat del mort no es farà pública fins que els seus familiars hagin estat informats. Poques hores abans, Voice of Tibet, un mitjà gestionat per tibetans a l'exili, va difondre el vídeo de la immolació de l'activista, a qui va identificar com Loga Rangzen, i va assegurar que es va prendre foc davant la seu de l'ONU "després de publicar un clam per la independència i la unitat tibetana".

L'acte de protesta s'ha produït després de l'entrada en vigor, el passat 1 de juliol, de la Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnics, una normativa que ha suscitat crítiques contra Pequín per considerar-se un intent de forçar l'assimilació de les minories del país, cosa que les autoritats xineses neguen.

En relació amb aquesta legislació, Sarah Brooks, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional, va declarar dijous que "les obligacions de les autoritats xineses en matèria de Drets Humans exigeixen la protecció de les comunitats minoritàries i les seves cultures, just el contrari del que fa aquesta llei".

"En lloc de celebrar la diferència, la llei obliga grups ètnics com l'uigur, el tibetà i el mongol a adoptar una identitat nacional única, definida per l'Estat i dominada per la cultura xinesa", va explicar, segons un comunicat difós per l'organització. "En aquest context, 'unitat' no significa harmonia entre diferents comunitats, sinó alineament polític i ideològic amb el Partit Comunista Xinès. En lloc de protegir la diversitat i la igualtat, la llei exigeix conformitat", va afegir, abans de subratllar que "aquesta llei estableix un marc jurídic nacional per a polítiques que ja han fet miques els drets de persones uigurs, tibetanes i d'altres grups ètnics diferents del han".

El Govern central xinès va assumir el control efectiu del Tibet el 1950, després de diverses dècades en què el territori va gaudir d'una independència 'de facto'. Aquesta situació es va formalitzar amb la signatura per part del Dalai Lama de l'Acord dels Disset Punts, encara que el líder espiritual tibetà el va repudiar anys més tard, al·legant que va signar sota coacció.

Read more »

El grup armat irlandès NDRG reivindica una acció

El North Derry Republican Group / Grup Republicà de Derry Nord és una facció republicana dissident militant que opera al comtat de Doire/Derry, Irlanda del Nord a les zones més àmplies de Derry i Dungiven i és conegut per organitzar alertes de seguretat, reivindicar la responsabilitat de deixar artefactes explosius viables i dur a terme tirotejos. La primera acció registrada reivindicada pel Grup Republicà de  Derry Nord va ser la destrucció d'una càmera de reconeixement automàtic de matrícules de la policia britànica. L'incident va ocórrer durant el cap de setmana del 31 de gener a l'1 de febrer de 2015. La càmera va ser enderrocada a la carretera principal de Belfast a Derry (Glenshane Road) a l'entrada de Dungiven. A l'octubre de 2016, el grup va emetre una declaració codificada al Derry Journal en què es reivindicava un tiroteig de "càstig" a Dungiven. Un home va rebre un tret a les dues cames a Hass Park mentre caminava.

Des d'aleshores havia estat poc actiu. El desembre de 2025, el grup va fer una declaració telefònica als mitjans locals afirmant que havien col·locat dos artefactes explosius "viables" a la zona de Dungiven, cosa que va desencadenar batudes de seguretat localitzades. El 27 de juny de 2026, el grup va utilitzar una paraula clau reconeguda per contactar amb el ⁠County Derry Post. Van anunciar que s'havia abandonat una bomba prop de propietats residencials a Foreglen Road, a Dungiven. L'acció va provocar un tancament prolongat de la carretera i una operació de cerca per seguretat pública per part de la policia britànica.

El juliol de 2026, el grup ha reivindicat l'autoria d'una sèrie d'alertes de bomba falses (hoax bomb alerts) registrades a la ciutat de Derry, les quals es vinculen amb protestes per la presència d'un vaixell de guerra britànic a la zona.

Read more »

El nacionalisme sard es mobilitza contra l'especulació energètica i els macroprojectes eòlics

Manifestatzione pro sa Sardigna: A la manifestació del 28 de juny a Ittiri, hi eren presents centenars de sards de tots els racons de l' illa, de moltes subregions unides per un únic ideal: defensar Sardenya. Cristiano Sabino (exportaveu nacional d'A Manca Pro s'Indipendentzia) del Comitadu Pro Sa Nurra va dirigir-se als concentrats per salvar el Mont Unturzu dels nous "senyors feudals industrials" que hi volen aixecar una explotació eòlica. "Els especuladors energètics utilitzen les mateixes tècniques que els estafadors."

Un miler de persones s'enfrontà a un sol implacable, però la llibertat i la defensa de la pròpia terra no són batalles que es lliuren només quan el problema arriba a la porta de casa. Quan arribi aquest moment, potser serà massa tard. La protesta que va tenir lloc ahir a Ittiri va ser convocada diversos comitès cívics i ecologistes locals de l'illa per protestar de manera transversal contra l'especulació energètica i els macroprojectes eòlics. Així hi van participar el Coordinamento Gallura per la Difesa della Sardegna, Comitato di Alghero Nuova Resistenza per la Terra Sarda; Comitadu pro sa Nurra van rebre el suport del sindicat COBAS, dels partits Rosso Mori o Sardigna Natzione, L'u de juliol una nova mobilització vol defensar la platja de Porto San Paolo del projecte Tavolara Bay. El moviment independentista Liberu ha convocat sota el lema 'Cala Finanza non si tocca. Custa terra est sa nostra'.

Read more »

Declaran culpable a fill d'Héctor Llaitul i altres quatre membres de la CAM per accions a Lautaro

Un veredicte condemnatori van rebre cinc integrants de la Coordinadora Arauco Malleco (CAM) per dos atemptats perpetrats a Lautaro, a la regió de l'Araucania. Entre els declarats culpables hi ha un dels fills d'Héctor Llaitul. En el judici desenvolupat al Tribunal Oral Penal de Temuco es va establir la participació dels imputats en dos atacs incendiaris registrats el novembre de 2022 en predis forestals de Lautaro.Es tracta de Pelentaro Llaitul Pezoa, fill d'Héctor Llaitul; Luis Menares Chañilao, Luis Fuenzalida Geners, Jorge Caniupil Conya i Juan Mardones Sáez. 

Detall de condemna

Pelentaro Llaitul, Luis Menares, Juan Mardones, Luis Fuenzalida i Jorge Caniupil van ser declarats culpables en qualitat d'autors dels delictes consumats d'incendi reiterat, furt de camioneta en concurs amb un delicte de segrest simple i un segon delicte de furt. Al fill d'Héctor Llaitul i Juan Mardones també se li va acreditar participació al delicte de port il·legal de municions.Mentre que, en no aconseguir l'estàndard probatori exigit per la llei, els cinc comuners van ser absolts de port il·legal d'arma de foc convencional, port il·legal d'arma prohibida i trets injustificats. L'audiència de lectura de sentència va quedar fixada per al dilluns 13 de juliol, on es coneixeran les penes que haurà de complir cadascun dels condemnats.

Declaran culpable a hijo de Héctor Llaitul y otros cuatro miembros de la CAM por atentados en Lautaro

Un veredicto condenatorio recibieron cinco integrantes de la Coordinadora Arauco Malleco (CAM) por dos atentados perpetrados en Lautaro, en la región de La Araucanía. Entre los declarados culpables está uno de los hijos de Héctor Llaitul.En el juicio desarrollado en el Tribunal Oral en lo Penal de Temuco se estableció la participación de los imputados en dos ataques incendiarios registrados en noviembre de 2022 en predios forestales de Lautaro. Se trata de Pelentaro Llaitul Pezoa, hijo de Héctor Llaitul; Luis Menares Chañilao, Luis Fuenzalida Eneros, Jorge Caniupil Coña y Juan Mardones Sáez.

Detalle de condena

Pelentaro Llaitul, Luis Menares, Juan Mardones, Luis Fuenzalida y Jorge Caniupil fueron declarados culpables en calidad de autores de los delitos consumados de incendio reiterado, hurto de camioneta en concurso con un delito de secuestro simple y un segundo delito de hurto. Al hijo de Héctor Llaitul y Juan Mardones también se le acreditó participación en el delito de porte ilegal de municiones. Mientras que, al no lograr el estándar probatorio exigido por la ley, los cinco comuneros fueron absueltos de porte ilegal de arma de fuego convencional, porte ilegal de arma prohibida y disparos injustificados. La audiencia de lectura de sentencia quedó fijada para el lunes 13 de julio, donde se conocerán las penas que deberá cumplir cada uno de los condenados.

Read more »

L'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) mata 13 militars i captura dos campaments militars del Pakistan

Almenys 13 membres de les Forces de Seguretat (SF) van morir quan quadres de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) van atacar i capturar dos campaments militars a la zona de Kharwari Baba, al districte de Ziarat, al Balutxistan, el 27 de juny, segons informa The Balochistan Post. Tot i reivindicar l'atac, el BLA va dir que 13 membres van morir i van confiscar armes i municions durant el que va descriure com una "operació militar organitzada". En un comunicat, el "portaveu" del BLA, Jeeyand Baloch, va dir que els seus quadres van llançar atacs simultanis contra els campaments, van avançar des de múltiples direccions i van envoltar ambdues posicions, establint un "control complet" després d'intensos combats cos a cos.

Simultàniament la branca mediàtica de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) ha publicat una recopilació de vídeo de 22 minuts de 21 atacs a tot Balutxistan, que mostra assalts a combois militars, comissaries de policia, trànsit i infraestructures per carretera pakistaneses. Les imatges, publicades per Hakkal, mostren combatents armats emboscant vehicles militars, establint bloquejos a les principals carreteres, atacant vehicles que transporten minerals i altres subministraments i destruint ponts amb explosius. Diversos clips mostren atacs a vehicles i combois militars pakistanesos a Kech, Kalat, Noshki, Kharan i Zehri, inclòs un segment en què més tard es veu un vehicle blindat en possessió del grup.

L'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (Baloch Liberation Army, BLA) es va fer conegut públicament durant l'estiu del 2000. Suposadament, està liderat per l'exiliat baloch Hyrbyair Marri però des de 2018 ha emergit com el seu comandant Bashir Zaib (ex membre de l’Organització d’Estudiants Balutxs BSO). El seu braç polític és el Free Balohistan Movement establert el 1998. El cos d'elit del BLA s'anomena Brigada Majeed. La Brigada Majeed es va fundar el 2011 i és una unitat d'elit dins del BLA, amb un modus operandi que inclou atacs suïcides regularment com l'edifici de la Borsa de Valors del Pakistan a Karachi (29/06/2020), les primeres dones suïcides (Shaari Baloch l’abril de 2022 i Sumaiya Baloch el juny de 2023) o el greu atac suicida de Turbat amb 40 morts (04.01.2025). El BLA ha estat autor dels atacs balutxs més audaços recentment: l’ocupació de ciutats com Zehri (gener 2025), el segrest d’un tren amb 300 militars (març 2025), el robatori d’un banc amb 155 milions de rúpies (desembre 2025) o les operacions Herof-1 (agost 2024) i Herof-II (juny 2026 amb 84 morts). El febrer de 2026 va crear una unitat de drons. El 24 de maig va anunciar la creació de la unitat de dones de la comandant «Shehnaz Baloch».

Read more »

Festival Nacional de la Llengua Bretona

Creat el 1974 com a Gouel ar Brezhoneg a Gewngamp, impulsat per  Skol An Emsav, Ar Falz o Brezhoneg Yezh Vev, el Gouel Broadel ar Brezhoneg, un festival militant i festiu de la llengua bretona, Del 26 al 28 de juny de 2026, tingué lloc a Mellag, Kemperle, a la regió de Kemper / Quimper al Manoir de Kernault que acollí el Festival Nacional de la Llengua Bretona, un festival immersiu en bretó que dona un lloc d'honor a la cultura bretona: música, cinema, exposicions o taules rodones. El Gouel Broadel ar Brezhoneg (GBB) torna a Mellag per segona edició consecutiva al Manoir de Kernault.

Nascut als anys 70, una època molt polititzada, en la primera edició va aplegar 5.000 persones però el 1983 foren 1.500. L'esdeveniment es va reformular com a Gouel ar Brezhoneg Broadel el 1987 quan Stourm ar Brezhoneg (SAB), una escissió de Skol an Emsav coneguda per atacar senyals de trànsit monolingües en francès va assumir un rol dirigent. El 1994, 10.000 participants es van reunir a Spézet: GBB es va convertir en una trobada popular. Es va organitzar durant uns quants anys abans d'una llarga pausa entre 2000 i 2010. El motiu fou l'atemptat del FLB-ARB amb una víctima mortal a Quévert, les accions de solidaritat amb els bretons detinguts i la satanització de la premsa francesa a qualsevol acció identitaria. 

L'esdeveniment es va rellançar el 2010 a Kawan / Cavan, Tregor, amb xifres molt més testimonials. Un canvi final de rumb va tenir lloc el 2014: l'associació Mignoned ar Brezhoneg, propera al col·lectiu de desobediència civil Ai'ta, va assumir el control de l'organització GBB. El to de l'esdeveniment esdevé llavors menys directament polític i més festiu, amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli. La nova versió del GBB, en funcionament des de 2015, estableix objectius més modestos: menys públic, un ambient festiu sobretot, per a un suau reinici d'una de les iniciatives més importants del moviment per a la llengua bretona dels anys setanta i vuitanta. El 2019 va arribar a Langoned / Langonnet, a la Bretanya Central abans d'arribar a Mellag, prop de Kemperle / Quimperlé, l'any passat i enguany amb 3.500 assistents.

Enguany, de nou, també va estar obert a altres llengües minoritàries. Una delegació gal·lesa del Festival Tafwyl de Cardiff era present juntament amb la banda gal·lesa Alys Glyn i artistes occitans, il·lustrant el desig del GBB de construir ponts entre cultures regionals. El GBB també manté la seva dimensió de reflexió, amb diverses taules rodones dedicades al futur de l'ensenyament bretó, les llengües i la literatura minoritària en la llengua bretona. El bretó fou la llengua de referència durant tot el cap de setmana, però seran benvinguts els no parlants de bretó. El lema ha estat 'Holl livioù ar brezhoneg' (el bretó en tots els seus colors).

Cada edició del GBB va acompanyada del llançament de l'àlbum oficial "An Taol-Lañs", una recopilació de cançons en llengua bretona que posa en relleu la vitalitat de la creació musical bretona. Aquest àlbum contribueix a la difusió de la música en bretó més enllà del festival. Enguany la ràdio Breizh Izel ha destacat que "Mai no hi havia hagut tants grups de rap o folk en bretó. S'hi incorporen joves, però també antics cantants de kan ha diskan que s'estan decantant per la música contemporània."

https://www.letelegramme.fr/finistere/quimperle-29300/festival-gouel-broadel-ar-brezhoneg-un-millier-de-personnes-au-manoir-de-kernault-a-mellac-6850413.php

E brezhoneg

An dibenn-sizhun-mañ, deomp holl da Gouel Broadel ar Brezhoneg. Eus ar 26 d'an 28 a viz Even 2026 e vo ar brezhoneg lakaet en enor e Maner Kernault e Mellag. Er programm : C'hoariva, Sonerezh, Taolioù-krenn, Stalioù hag abadennoù, ... Tri devezh gouel ha sevenadur evit lidañ ar brezhoneg en un aergelc'h plijus ha festus. Logelloù an arzourien, bevennoù an dachenn, kêriadenn al lennegezh, privezioù sec'h, kregiñ gant ar c'hinklañ. Sonadegoù e-leizh, taoliou krenn, abadennou radio, sinema, un escape game, street art, c'hoarioù a-stroll...Ha dindan an heol ouzphenn.

Ar pred kanet da greisteiz, bugale GBB, Fleuves & Sarah Floc'h, keriadenn ar brezhoneg hag al lennegezh, strollad c'hoariva ar Sistujerien, Dede Coat, Alis Glyn, street art, Kaolila, JD, hag ur bern abadennou all... Distroet eo an heol e fin an devezh evit klozañ an dibenn sizun dreist ordinal hon eus bevet asambles. Skignet eo bet filmoù gant Daoulagad Breizh e maner Kernaod d’ar Sadorn 27 a viz Mezheven. Lidet hon eus ar brezhoneg hag al liammoù etre ar broioù keltiek gant ur publik niverus ! An arvestourien o deus bet tro da zizoloiñ Crush, ur film berr sevenet gant Emmanuel Roy, ha poltred Eva Ní Mhealláin en heuliad Bev. Eskemmoù frommus hon eus bet gant Eva goude ar skignadenn, diwar-benn sevenadur Breizh, bro-Iwerzhon ha Kerne-Veur. 

An daol grenn dalc'het e Maner Kernod e-kerzh Gouel Broadel ar Brezhoneg 2026, d'ar Sadorn 27 a viz Mezheven gant   GBB & An Taol-Lañs war an tem "5 bloaz goude votadeg al lezenn Molac, petra 'vo graet bremañ ?" Filmet e oa bet an daol grenn ha skignet e vo ar film goude ar vakañsoù-skol hañv (dibenn miz Gwengolo / penn -kentañ miz Here)  evit ar re n'o doa ket gellet mont da GBB.

Trugarez deoc'h aversterien.ezed, trugarez da re a-youl vat evel-just, d'an arzourien.ezed hag a lak ar yezh war al leurenn, d'ar brezhonegerien.ezed, d'ar re o teskiñ, o tañva pe o souteniñ... Brav oa ar gouel e brezhoneg. Pegen brav e oa ar gouel, leun a sonadegoù hag abadennoù liesseurt ha diba.

Read more »

Mudiad Amddiffyn Cymru martyrs on the 30th of June 1969 commemorated / Merthyron MAC ar y 30ain o Fehefin 1969 yn cael ei goffau

Ymunodd Mudiad Eryr Wen ag eraill yn Abergele ddydd Sul i goffáu’r aberth a wnaed gan wirfoddolwyr Mudiad Amddiffyn Cymru, Alwyn Jones a George Taylor, ar 30 Mehefin 1969. Gosodwyd torchau wrth feddau’r ddau ferthyr a thraddodwyd araith i anrhydeddu eu cof. Yn anffodus, mae’r plac coffa wedi’i symud ers y llynedd, ond byddwch yn dawel eich meddwl y bydd yn cael ei adfer maes o law.

Mudiad Eryr Wen was joined by others in Abergele on Sunday to commemorate the sacrifice made by Mudiad Amddiffyn Cymru (The Welsh Defense Movement) volunteers Alwyn Jones and George Taylor on the 30th of June 1969. Wreaths were laid at the graves of the two martyrs and a speech was given to honour their memory. Unfortunately, the commemorative plaque has been removed since last year, but rest assured that it will be restored in due time.

Diumenge, a Abergele, es va unir a altres persones a Mudiad Eryr Wen per commemorar el sacrifici fet pels voluntaris de Mudiad Amddiffyn Cymru (Moviment de Defensa Gal·lès), Alwyn Jones i George Taylor, el 30 de juny de 1969. Es van dipositar corones de flors a les tombes dels dos màrtirs i es va pronunciar un discurs en honor a la seva memòria. Malauradament, la placa commemorativa s'ha retirat des de l'any passat, però podeu estar segurs que es restaurarà al seu moment.

Read more »

1497 Cornish uprising remembered

A number of organisations throughout Kernow were involved in commemoration the 1497 uprising at Bodmin, Camborne and St Kevern. Including Agan Tavas, Mebyon Kernow- the Party for Cornwall, Kernow Rydh,  Federation of Old Cornwall Societies members and others, as well as many members of the public.  Kernow Rydh pointed out in a post the need for a Curriculum Kernewek to better educate young Cornish people about Kernow history. This is something Kowethas Ertach Kernow has been promoting for some time in its weekly newspaper articles as well as with Celtic Nation Kernow.

For a number of years now two leaders of the 1497 Cornish uprising against the unfair double tax of Henry VII have been remembered each year on 27th June. Michael Joseph An Gof at St Keverne and Thomas Flamank at Bodmin. For the second year now,  in addition to these two, a leader from Camborne, John Rosewarne is being remembered. The commemoration will involve a march by the children of the town starting at St Meriadoc Middle School at 11.00am. The march will end at the Parish Church where speeches will be made by a number of dignitaries followed by refreshments in the church hall for the children.

During and after the march the children will be singing a song in Cornish which they have learnt, a marching song written and composed by the late Richard Gendall. 

There were a number of named leaders involved in the 1497 uprising and it is hoped that in the future other towns will embrace their local oneKernow remembers some of its countless men and women who died especially Michael Joseph An Gof (St Kevern) and Thomas Flamank (Bodmin) who were hung drawn and quartered on this day in 1497, for leading a Cornish rebellion. Others remembered as well with Kammbronn commemorating their hero John Rosewarne. The parade begins at 11:00pm and ends at the Parish Church. Organized by Agan Tavas, Kernow Goth Old Cornwall Societies as well as supported by Celtic Nation Kernow.

Deputy Mayor of Camborne, Cllr Reece Weatherburn attended a commemoration in Camborne this morning with other councillors, he had this to say.

"It is an honour to be here today, representing Camborne Town Council and the people of Camborne on the 2nd commemoration of the 1497 rebellion to be held in this town.

On this day - 27th June - we commemorate the rebels who gave their lives in that rebellion against the economic injustice imposed on the Cornish people by the then King of England - Henry VII. Those who have commemorated the rebellion for many years, will be very familiar with the names Michael Joseph an Gof of St Keverne and Thomas Flamank of Bodmin, many may be less familiar with the name John de Rosewarne - of Camborne - and hence we gather here in his hometown to celebrate his contribution to that struggle for economic justice on behalf of the people of this town and our nation - Kernow.

It is a significant fact that one of the grievances held by the Cornish rebels was Henry VII's suspension of the Stannary Parliament in 1496, which until that point had jurisdiction over tin mining in Kernow, an industry that of course would be integral to Camborne's economy and identity. The Stannary Parliament was re-convened in 1508, and it continued to exercise its powers until the late 18th to 19th centuries under increasing centralisation of the UK state.

In the present day, we are hopeful of the return of mining industry to our town and its contribution to our local economy. We should not be complacent of course, and if we are to honour the name of John de Rosewarne, Michael an Gof and Thomas Flamank, then we elected representatives and the wider community must do all we can to ensure that our community reaps the benefits of the return of that industry.

I would like to thank the organisations that have come together to make this commemoration possible - Agan Tavas, Camborne Old Cornwall Society, the Saints Martin & Meriadoc Church, and the school, each one has put in the work to contribute to the preservation of our cultural heritage, our language - Kernewek, our history and our unique identity. Long may this continue.

Kernow Bys Vyken!"

MK - Camborne

Read more »

El partit cors Per l’Indipendenza anuncia l’oposició a l’autonomia i la reactivació dels Cumitatu

El parlament francès ha aprovat el projecte de llei de reforma constitucional per concedir l'autonomia a Còrsega en una votació històrica feta el 23 de juny de 2026. El text va tirar endavant en primera lectura amb 271 vots a favor i 202 en contra. Es reconeix la possibilitat que la col·lectivitat corsa pugui adaptar lleis i reglaments nacionals o, fins i tot, elaborar els seus propis textos en competències específiques (com urbanisme, turisme o desenvolupament econòmic). : S'estableix que la població de Còrsega haurà de ratificar formalment el nou estatut mitjançant un referèndum democràtic un cop tancat el procés a París.

A favor

La majoria de partits nacionals corsos (Partitu di a Nazione Corsa o PNC_Avanzemu, Femu a Corsica de Gilles Simeoni, al govern) estan a favor. La posició de Core in Fronte, fins fa poc el partit més radical, ha canviat. De l'oposició frontal va passar, el 27 de març de 2024, en una votació  a l'Assemblea de Còrsega, a votar a favor de l'acord de sis punts. Quan el govern francès va aprovar formalment el projecte de llei constitucional a l'estiu de 2025, va declarar públicament que el text era "mínim" però que "mereixia una oportunitat" d'arribar al Parlament francès per no tancar la via institucional. Ho va anomenar el "pragmatisme d'oportunitat". Entre a decidir fer un canvi d'estratègia temporal. Tot i que inicialment es mostraven molt crítics, van optar per donar suport de manera pragmàtica al text a l'Assemblea de Còrsega en el marc d'una "convergència patriòtica". 

En contra 

En canvi el partit independentista cors Nazione s'oposa frontalment i expressa el seu "profund desacord" davant la reforma constitucional aprovada pel Parlament francès. En un comunicat oficial emès el 25 de juny de 2026, el moviment ha qualificat el text de "regressió històrica" i de mera "il·lusió". A través de diversos comunicats oficials, les faccions del FLNC (com el FLNC-UC i el FLNC-22O) han expressat un rebuig frontal a la via legalista de Gilles Simeoni. Mossa Palatina té una ideologia nacionalista molt particular, centrada en la defensa cultural, l'oposició a la immigració i el combat contra el jacobinisme francès.  Rebutgen el text perquè consideren que està buit de contingut real en matèria de preferència local o de protecció de la terra davant de compradors estrangers. Curiosament, el partit d'extrema dreta francès Rassemblement National (RN) ha teixit aliances amb membres de Mossa de cara a les eleccions locals de 2026, aprofitant el seu descontentament amb el text de la reforma. Mossa diu que la posició de RN és coherent i anuncia que quan arribi al govern iniciarà un nou procés de negociació.

També el 24 juny de 2026 Per l’Indipendenza - Culletivu Politicu Independentistu Corsu ha anunciat el rebuig al procés actual del projecte d’autonomia de l’illa i ha acordat reactivar els Cumitati Pe l’Indipendenza per fer front al procés de dissolució i substitució del poble cors. El partit s'oposa al projecte "d'autonomia a la francesa" i al suport que el "nacionalisme electoralista" li està donant.

 

 El 8 de maig de 2019 es va presentar el Culletivo Paesanu Indipendentistu Corsu (CPIC) format per ex membres del FLNC amb l’objectiu de demanar a l’ONU el reconeixement de la nació corsa com a autòctona de l’illa. Des de la seva fundació la cara visible fou l’ex pres polític del FLNC-Canal Històric Jean-Luc Mondoloni. Fou capturat i empresonat l’any 2000. També era proper a Marcelo Lorenzoni, mort el 24 de juny de 2000 (apunyalat a les muntanyes de Bastelica pel seu fill en una baralla) i un dels caps més importants de la resistència corsa. Militar paracaigudista francès va participar en els fets armats d’Aléria (1976) i va ser un dels fundadors del FLNC, també va participar en els fets de Bastelica-Fesch (1980) enfrontant-se a agents secrets de l’estat (barbouzes). Lorenzoni havia fundat un sindicat ramader i agrícola nacionalista per ocupar finques de colons francesos. A nivell polític va ser començar al Muvimentu Corsu per l’Autodeterminazione (1983) i la seva continuació essent un dels fundadors d’A Cuncolta Naziunalista (1987) i el seu secretari general adjunt (1992-1995), va participar a Corsica Nazione (1992).

Arran de l’assassinat d’Yvan Colonna (2022) el CPIC va decidir anar més enllà i es van iniciar reunions de base per refundar el nacionalisme cors impulsant els Cumitati Per l’Indipendenza que havia establert el 2019. Tot plegat va confluir en la transformació del CPIC en Per l’Indipendenza paral·lelament a l’establiment del partit Nazione. El nou partit es va centrar en l’oposició a l’autonomia i la seva inserció constitucional, la denúncia de la minorització del poble cors amb una colonització demogràfica i la lluita contra l’especulació immobiliària. 

Read more »

La doctora de la minoria balutx Mahrang Baloch, de 33 anys, condemnada a cadena perpètua pel Pakistan

Mahrang Baloch, reconeguda activista i mèdica que ha denunciat les desaparicions forçades a la província de Balutxistan, al sud-oest del Pakistan, enfronta una de les proves més difícils de la seva vida. L'activista que durant anys va exigir respostes sobre el destí dels desapareguts ara ha estat condemnada a cadena perpètua.

El tribunal colonial del Pakistan va trobar culpables Mahrang Baloch i un altre activista, Sibghatullah Shah, d'activitats contra l'Estat i de la mort d'un militar durant una manifestació a la ciutat de Gwadar el 2024. El tribunal els va imposar la pena de presó perpètua. Les acusades van rebutjar tots els càrrecs i van expressar que apel·laran la decisió pervertida ja que no existeix cap prova de la seva participació en la manifestació.

Per a Mahrang Baloch, de 33 anys, el tema dels desapareguts no és un simple assumpte polític. El seu pare, Abdul Ghaffor Langove, va desaparèixer el 2009 i el seu cos va ser trobat gairebé tres anys després. L'activista afirma que la mort del seu pare va marcar tota la vida i la va impulsar a lluitar pels drets humans. L'any 2020, significativament, una altra noia balutx, Karima Baloch, va ser assassinada pel Pakistan mentre era refugiada al Canadà. 

BYC

El Balutx Yakjehti Committee (Comité de Solidaritat/Unitat Balutx, BYC) ha defensat els drets dels balutxs des de la seva fundació, el 2020. Des dels seus inicis, quan el moviment es coneixia com a Comitè Bramsh Yakjehti, el BYC ha organitzat protestes pacífiques contra l'ús excessiu de la força per part de l'Estat pakistanès a Balutxistan, altres formes de repressió.

Des dels seus inicis, el BYC ha estat liderat per dones, entre les quals hi ha la doctora Mahrang Baloch. Aquesta dona de 32 anys es va convertir en activista després de la desaparició del seu pare el 2009. Després de ser alliberat, va ser segrestat de nou el 2011 i, aquesta vegada, assassinat. Des de llavors, Mahrang ha estat una figura central en el moviment pels drets humans i la justícia a Balutxistan, i fins i tot va ser reconeguda per la revista Time com una dels cent líders més influents del 2024.

Read more »

Commemoració dels 90 anys de la primera vaga dels aborígens australians

La vaga de Pilbara de 1946 va ser una vaga històrica dels treballadors pastorals de les Primeres Nacions a la regió de Pilbara, a Austràlia Occidental, per al reconeixement dels drets humans i el pagament de salaris i condicions laborals justes. La vaga va involucrar almenys 800 treballadors pastorals aborígens que van abandonar les grans estacions pastorals de Pilbara l'1 de maig de 1946, i van abandonar la feina a les dues principals ciutats de Port Hedland i Marble Bar. La vaga no va acabar fins a l'agost de 1949 i, fins i tot llavors, moltes persones de les Primeres Nacions es van negar a tornar i treballar per als propietaris d'estacions blanques.

Durant molts anys, als treballadors pastorals aborígens de Pilbara se'ls va negar el salari en efectiu i només se'ls va pagar amb subministraments de tabac, farina i altres necessitats. Les estacions pastorals van tractar els treballadors aborígens com una mà d'obra esclava barata per ser explotada. Si intentaven abandonar l'estació, la policia els trobava i els portava de tornada, segons Don McLeod, activista pels drets dels aborígens a Pilbara durant el segle XX.

La vaga va ser coordinada i dirigida pels advocats aborígens Dooley Bin Bin i Clancy McKenna; i Don McLeod, un sindicalista actiu i membre del Partit Comunista d'Austràlia durant un curt període. Segons McLeod al seu llibre *How the West was Lost*, autopublicat el 1984, la vaga es va planejar en una reunió de lleis aborígens el 1942 a Skull Springs (a l'est de Nullagine), on anteriorment havia tingut lloc una massacre. A la reunió van assistir uns 200 advocats aborígens d'alt rang que representaven vint-i-tres grups lingüístics de gran part del remot nord-oest d'Austràlia. Les discussions es van allargar, i la reunió va durar sis setmanes. A McLeod se li va encomanar la tasca de negociador en cap. La vaga es va ajornar fins després que acabés la Segona Guerra Mundial.

A principis de 1946 es van portar calendaris en brut d'un campament d'estacions a un altre per organitzar la vaga. Els esforços, si els blancs presents els notaven, van ser menyspreats i es van burlar de ells. Quan va arribar l'1 de maig de 1946, centenars de treballadors aborígens van abandonar les estacions pastorals i van establir campaments de vaga.

La vaga va ser més efectiva a la regió de Pilbara. Es va estendre a la regió de West Kimberley, però el moviment vaguístic va ser durament reprimit per l'acció policial i va ser més curt. Durant els tres anys, ocasionalment els vaguistes van tornar a la feina, mentre que d'altres es van unir o es van reincorporar a la vaga.

Les dones aborígens van tenir un paper vital en la vaga, tant com a treballadores en vaga com en l'establiment de campaments de vaguistes, tot i que la seva participació no s'ha documentat en la mateixa mesura que la dels homes. Una activista, Daisy Bindi, una dona del poble Nungamurda, va liderar una marxa de 96 treballadors a l'estació de Roy Hill per unir-se a la vaga. Abans que comencés la vaga, Bindi va organitzar reunions al sud-est de Pilbara, que van atreure l'atenció de la policia, i les autoritats van amenaçar de fer-la fora de la zona.

Durant la vaga, va transportar els seus partidaris als campaments de vaguistes, i va aconseguir superar un enfrontament policial. Els seus esforços van tenir un paper important en la propagació de la vaga a les estacions més allunyades de l'interior de Pilbara.

Finalment, els vaguistes van aconseguir salaris i condicions a les estacions de Mt. Edgar i Limestone. Aquests dos es van convertir en un estàndard, i els vaguistes van declarar que qualsevol estació que requerís mà d'obra hauria d'igualar o millorar els salaris i les condicions que operaven en aquests dos.

A l'agost de 1949, el Sindicat de Mariners havia acordat prohibir la llana de les estacions de Pilbara als vaixells per a l'exportació. El tercer dia després de l'aplicació de la prohibició, un representant del govern va dir a McLeod que les demandes dels vaguistes es complirien si s'aixecava la prohibició. Una setmana després que acabés la vaga i s'aixequés la prohibició, el govern va negar haver arribat a cap acord d'aquest tipus.

Un cop acabada la vaga, molts aborígens es van negar a tornar a treballar en els seus antics rols a la indústria pastoral. Finalment, van reunir els seus fons de la mineria a cel obert i altres indústries artesanals per comprar o llogar estacions, incloses algunes en què havien treballat anteriorment, per gestionar-les com a cooperatives.

Read more »

Celebració de la victòria índia de Little Big Horn sobre els Estats Units

La batalla de Little Bighorn o Greassy Grass (el 25 i 26 de juny de 1876) va ser un enfrontament crucial entre els Estats Units i diverses tribus de nadius americans (lakota, cheyennes i arapaho) al territori de Montana. Els EUA van intentar forçar les tribus a tornar a les seves reserves després que s'hi descobrís or a les muntanyes Black Hills (sagrades per als lakota). El 7è Regiment de Cavalleria de l'Exèrcit dels EUA (liderat pel tinent coronel George Armstrong Custer) contra les forces unificades de nadius americans encapçalades per líders com Bou Assegut (Tatanka Iotanka) i Cavall Boig. Els soldats estatunidencs van subestimar la mida del campament enemic. Les forces natives, molt superiors en nombre i tàctica, van envoltar i aniquilar completament els cinc esquadrons comandats per Custer, el qual va morir en el combat. 

Les diferents nacions índies que van participar en la batalla han commemorat els 150 anys de l'esdeveniment amb marxes a cavall cap a Montana i un gran aplec convocat per diferents organitzacions tradicionalistes sioux, cheyenne i arapaho. Els actes centrals se celebren del 25 al 27 de juny de 2026 dins del ⁠Little Bighorn Battlefield National Monument a Montana. Líders, historiadors i grups de tambors de les nacions Lakota Sioux, cheyennes del Nord i Arapaho (així com representants Crow, Southern Ute i cheyenne-arapaho d'Oklahoma) que van protagonitzar la batalla. El ⁠Crazy Horse Memorial a Dakota del Sud,  acull conferències històriques sobre el conflicte, conegut per ells com la Batalla de Greasy Grass. La família Real Bird, per exemple, organitza de manera privada la tradicional recreació històrica de la batalla amb genets nadius a la vora del riu Little Bighorn. Hi ha hagut cavalcades de Wakinyan Wakpa Youth Horsemenship,Čaŋté Núŋpa Indian Relay o Dakota Exiles Ride que convergeixen al lloc de la batalla 

També hi participa Frank Star Comes Out (Oglala Sioux) president de l'Oglala Sioux Tribe que també celebrà recentment la batalla de Rosebud (17 de juny de 1876). L'epicentre de les commemoracions serà l'Oceti Sakowin All Nations Camp.

Read more »