El govern de Botswana retornarà la totalitat de la Reserva de Caça del Kalahari Central als bosquimans

El president Duma Boko ha confirmat que el govern de Botswana retornarà la totalitat de la Reserva de Caça del Kalahari Central als Kua, els pobles indígenes del Kalahari, coneguts anteriorment com a «bosquimans».

Al centre de Botswana es troba la Reserva de Caça del Kalahari Central (CKGR, per les seves sigles en anglès), creada el 1961 per protegir el territori tradicional dels Kua. A finals de la dècada de 1990 i principis de la del 2000, arran del descobriment de diamants a les seves terres, el govern va desallotjar gairebé tots els Kua dels seus territoris ancestrals. Els Kua van portar el govern als tribunals —amb el suport de l'organització Survival i amb l'actual president, Duma Boko, com a advocat— i, el 2006, van guanyar! El Tribunal Superior va reconèixer el seu dret a tornar al seu territori i a caçar-hi, però el govern va continuar posant tota mena d'obstacles al seu retorn.

Ara, gairebé vint anys després d'aquella sentència, Boko ha fet un altre pas de gegant a favor dels drets dels pobles indígenes del Kalahari. El retorn de la Reserva de Caça als Kua es convertirà en la restitució de terres més important mai realitzada a favor d'una població indígena dins d'una àrea protegida a l'Àfrica. «La restitució reconeix que les comunitats tenen drets sobre la CKGR com a territori ancestral, independentment de si actualment hi resideixen o no.» — President Duma Boko

És un moment històric que, sens dubte, val la pena celebrar! Us animem a compartir la notícia i a celebrar-ho amb nosaltres! ✊🙌

Read more »

La resistència papú crema una instal·lació militar indonèsia a Koramil

El rebuig dels pobles indígenes papús al pla de construir el Comandament Militar indonesi de Rayon (Koramil) al districte de Benawa, districte de Yalimo, Papua Muntanyosa, s'ha convertit en una preocupació pública després que la informació i els vídeos sobre la crema de càrrecs militars es difonguessin àmpliament a les xarxes socials.

L'incident que es diu que va ocórrer el 5/11/2026 està relacionat amb el rebuig dels pobles indígenes al pla de construir instal·lacions militars als seus territoris habituals. En l'acció, es va informar que el lloc TNI (exèrcit d'ocupació indonesi) de la Unitat 645/GTY Yonif va ser cremat. Segons la informació recollida, l'acte de cremar el lloc es va dur a terme com una forma de rebuig per part dels pobles indígenes a la presència militar.

El rebuig no és només una acció espontània, sinó una forma d'acumulació de decepció dels pobles indígenes amb el pla de construir instal·lacions militars que es considera que no implica el consentiment de la comunitat com a propietària dels drets consuetudinaris.

Read more »

Els independentistes oposats a la immigració guanyen les eleccions al Quebec

 

El Partit Quebequès (PQ), liderat per Paul St-Pierre Plamondon, ha guanyat les eleccions provincials del Quebec celebrades el 5 d'octubre de 2026. La formació sobiranista torna al govern després de 12 anys a l'oposició, tot i que governarà en minoria en quedar-se a cinc diputats de la majoria absoluta. L'Assemblea Nacional del Quebec compta amb 127 escons i la jornada electoral va deixar un nou mapa polític marcat per l'enfonsament de l'antic partit governant:
• Partit Quebequès (PQ). Va obtenir 59 escons, millorant dràsticament els tres diputats que havia aconseguit en els comicis del 2022.
• Partit Liberal del Quebec (PLQ). La formació federalista es va situar en segona posició amb 40 escons (38 d'electes i dos liderant el recompte) i més d'un milió de vots, segons Europa Press.
• Partit Conservador del Quebec (PCQ). Va irrompre per primera vegada a la cambra com a tercera força amb 19 escons (18 d'electes i un liderant) i més de 870.000 sufragis.
• Québec Solidaire (QS). L'altre partit sobiranista, situat a l'esquerra, va quedar en quarta posició amb 9 escons i 520.000 vots.
• Coalition Avenir Québec (CAQ). El partit de centredreta liderat per la primera ministra sortint, Christine Fréchette, va perdre la totalitat dels 90 escons que havia obtingut el 2022 i va quedar fora del parlament. CAQ és una escissió del PQ que va renunciar a la independència.

Calendari del referèndum.

El programa del PQ inclou el compromís de convocar un tercer referèndum d'independència —després dels del 1980 i el 1995—, però Plamondon ha assegurat que no se celebrarà abans del 2029. El dirigent independentista va justificar aquesta espera per la inestabilitat política i comercial provocada per l'administració del president dels Estats Units, Donald Trump, fins que aquest deixi la Casa Blanca. La manca de majoria absoluta condicionarà tant l'estabilitat de l'executiu com el full de ruta nacional del PQ. En el seu primer discurs després de la victòria, Paul St-Pierre Plamondon va interpretar el resultat com un mandat per col·laborar amb la resta de partits i va proposar un marc pressupostari conjunt. Segons És probable que obtingui suports puntuals de Québec Solidaire, però difícilment formaran una coalició permanent per les diferències ideològiques.

La immigració com a pedra de toc del PQ

La campanya es va centrar principalment en l'augment del cost de la vida, la sanitat, l'habitatge i la guerra comercial amb Washington. Però sobretot es va parlar de la immigració. El Partit Quebequès (PQ), liderat per Paul St-Pierre Plamondon , defensa una reducció significativa dels llindars d'immigració per protegir la llengua francesa i adaptar-se a la capacitat d'acollida dels serveis públics. Aquesta posició ha situat la gestió migratòria al centre del debat polític recent al territori. Segons el programa electoral i els comunicats oficials del Partit Quebequès, el seu pla es basa en les mesures següents:
• Límit a la immigració permanent. El partit proposa fixar el llindar d'admissió en 35.000 immigrants permanents l'any, una xifra inferior als 45.000 que havia establert el govern anterior de la Coalition Avenir Québec (CAQ).
• Reducció d'immigrants temporals. El PQ planteja retallar a la meitat el nombre de residents no permanents en un termini de quatre anys. L'objectiu és passar d'uns 514.000 residents temporals registrats a principis de 2026 a una forquilla d'entre 250.000 i 300.000 persones, protegint sectors clau com l'agricultura, la salut i la indústria.
• Moratòria i selecció interna. La formació defensa aplicar una moratòria a la selecció d'immigrants econòmics des de l'estranger fins que no s'assoleixi la reducció de residents temporals. Durant aquest període, la immigració permanent provindria de persones que ja resideixen temporalment al Quebec.
• Transferència total de competències. El PQ sosté que el govern quebequès ha de tenir el control exclusiu sobre tots els programes migratoris, inclosos els permisos de treball temporals, els estudiants estrangers i el reagrupament familiar, actualment compartits amb el govern federal del Canadà

Read more »

El nou govern de Gal·les llença Cymraeg 2050 per normalitzar definitivament la llengua pròpia

El govern gal·lès del nacionalista Plaid Cymru encapçalat per Rhun ap Iorwerth acaba de publicar un memoràndum que resumeix el seu pla d'arribar a un milió de parlants de gal·lès l'any 2050. "El govern gal·lès està convertint les seves ambicions en acció per garantir un futur més fort per a la llengua gal·lesa", va dir Anna Brychan, ministra d'Educació i de la Llengua Gal·lesa, al Senedd (el parlament autònom gal·lès) el 7 de juliol.

Des de la primera infància fins a l'educació posterior als 16 anys, el Govern gal·lès introduirà una via integrada de la llengua gal·lesa a tot el sistema educatiu. La Llei de Llengua i Educació Gal·lesa aprovada sota l'anterior Govern laborista d'autonomia s'implementarà completament per garantir que cada infant tingui la mateixa oportunitat de convertir-se en un parlant autònom i segur de gal·lès. Ja està en marxa una revisió urgent dels plans estratègics per a l'ensenyament del gal·lès. Les conclusions d'aquesta revisió alimentaran un marc nacional per garantir que la meitat dels infants de Gal·les comencin l'escola en una escola de llengua gal·lesa abans del 2050.

La llengua gal·lesa serà central en la reforma de la provisió de cura infantil, que preveu 20 hores setmanals de cura infantil finançada per a cada infant d'entre nou mesos i quatre anys. Les oportunitats d'aprenentatge en gal·lès per a joves majors de 16 anys també s'ampliaran, permetent-los continuar la seva educació, treballar i viure en gal·lès. 

Ja s'ha dut a terme treballs de col·laboració amb les autoritats locals per determinar com designar les comunitats amb una alta densitat de parlants de gal·lès, amb l'objectiu d'enfortir l'ús de la llengua dins d'aquestes comunitats. Al mateix temps, s'estan prenent mesures urgents amb els poders existents, i s'està fent recerca per explorar totes les mesures legislatives i no legislatives necessàries per a la seva sostenibilitat. També s'espera que la llengua gal·lesa prosperi en zones de Gal·les on la densitat de parlants és actualment mitjana o baixa. S'estan duent a terme iniciatives dins del govern en resposta a la segona fase del treball de la Welsh Communities Commission.

Tot el govern té una responsabilitat envers la llengua gal·lesa. Des de l'habitatge i la salut fins al transport, l'economia, el govern local, la cultura i l'esport, cada cartera té un paper a jugar per assolir l'objectiu d'un milió de parlants de gal·lès.

El ministre també va presentar mesures per enfortir la infraestructura que dona suport a la llengua gal·lesa. Els estàndards de la llengua gal·lesa s'ampliaran a nous sectors, inclosos organismes governamentals del Regne Unit. El ministre també escriu a les grans empreses tecnològiques per assegurar que els desenvolupaments digitals promoguin la llengua gal·lesa. També s'està treballant per estandarditzar i registrar els topònims gal·lesos, i s'estan explorant solucions legislatives per protegir-los.

La ministra d'Educació i de la Llengua Gal·lesa, Anna Brychan, va dir : "Els gal·lesos de totes les regions estan orgullosos de la nostra llengua i volen veure-la prosperar. El gal·lès ens pertany a tots, i hauríem de deixar de pensar en nosaltres mateixos com a 'gal·lès parlants' i 'no gal·lesos'. Tots estem en el mateix camí – i tots hi pertanyem. La bona voluntat i l'ambició que ja tenim són una base sòlida, però els reptes són molt reals i els anys vinents seran crucials. La nostra prioritat ara és complir aquesta ambició i assegurar que la llengua gal·lesa tingui un futur tan brillant com sigui possible a les nostres escoles, comunitats i llocs de treball. Ja hem començat aquesta feina en els primers 100 dies. »

"El futur de la llengua gal·lesa depèn tant de les persones com de la política pública. Animo tothom a utilitzar el gal·lès que té, a ajudar-se mútuament a aprendre i utilitzar la llengua, i a ajudar a construir una llengua gal·lesa on el gal·lès pertanyi a tothom. » El primer ministre gal·lès de Plaid Cymru Rhun ap Iorwerth és un ferm defensor del gal·lès, ja que els seus pares ja són activistes per la llengua històrica de Gal·les.

Read more »

Nafarroa aprova que les comunicacions a centres d'ensenyament siguin també en euskera

La cartelleria bilingüe als col·legis públics de Nafarroa va rebre el 17 de setembre el suport del Parlament foral. El ple ha aprovat una moció de Geroa Bai que insta el Departament d'Educació a implantar en castellà i èuscar els rètols, cartells i senyalètica, tant analògica com digital, dels centres educatius públics de la Comunitat Foral. La proposta estableix a més que es doni prioritat als col·legis i instituts en què s'imparteixi ensenyament en o amb basc, és a dir, els models A, B i D. La moció ha tirat endavant amb els vots d'EH Bildu, Geroa Bai i Contigo-Zurekin. UPN i PSN s'han abstingut, mentre que el PP, Vox i la parlamentària no adscrita han votat en contra.

Read more »

El Partit Nacional Frisó anuncia les llistes provisionals de candidats per a les eleccions

La junta del FNP (Fryske Nasjonale Partij, un partit d'autonomistes i independentistes frisons actiu als Països Baixos) ha anunciat les llistes provisionals de candidats per a les eleccions al consell provincial del març de 2027. El partit ha lluitat històricament per una major autonomia per a Frísia, per la protecció i visibilitat de la llengua frisona i per un model polític més atent a les competències territorials dins de l'estat neerlandès i europeu.

La llista principal, com va fer fa quatre anys, serà el diputat provincial Sijbe Knol, de 35 anys, de Berlikum, també indicat com a principal candidat per al futur govern provincial. En segon lloc hi ha Dinie Visser, de 51 anys, consellera provincial de Sneek. En tercer lloc hi ha una cara nova, Ate Bouma, de 23 anys, resident de Ferwert des de fa molt de temps. Els segueixen Sita Land-Dotinga, actual líder del grup juntament amb Visser, i Tjitte Hemstra, una emprenedora de la innovació. El 2 d'octubre, els membres votaran les llistes definitives.

Per al Senat, els membres del FNP hauran d'escollir entre dos candidats: Durk Krol, un líder frisó que viu a Brussel·les i actiu en xarxes europees, i el senador sortint Auke van der Goot de Groningen. La votació forma part del treball conjunt amb altres forces territorials i locals unides a la plataforma OPNL (Política Independent dels Països Baixos), que té com a objectiu enfortir la representació regional al Senat neerlandès.

En els darrers mesos, el FNP ha vinculat la seva iniciativa a tres eixos principals: autonomia territorial, llengua i presència europea. El partit ha liderat una postura a Frísia contra la centralització dels fons europeus, demanant una gestió més estreta de les comunitats locals; ha demanat avenços en l'autonomia escolar per a l'ensenyament del frisó; i manté un paper actiu a l'Aliança Lliure Europea, la xarxa europea de partits regionalistes i nacionals sense estat.

Read more »

Nou llibre "Mohamed Chafik, una vida per als amazics"

 

"Mohammed Chafik, una vida dedicada al poble amazic"... La biografia de l'artífex del renaixement cultural i home del consens nacional.

En un moment històric i transcendent, que coincideix amb el centenari del naixement d'una de les figures marroquines contemporànies més rellevants (1926-2026), l'investigador i acadèmic Hussein Bouyacoubi presenta una versió nova i més completa de la seva obra: "Mohammed Chafik, una vida dedicada al poble amazic". Aquest llibre no és una biografia convencional, sinó un inspirador fresc històric i un document indispensable per a qualsevol persona que vulgui comprendre a fons les transformacions polítiques i culturals que han forjat la identitat del "Marroc de la nova era".

Amb un estil captivador que conjuga rigor acadèmic i un profund compromís personal, Bouyacoubi ens convida a recórrer un segle seguint les passes d'un nen nascut a les muntanyes del Mitjà Atles. Des del seu pas per l'institut d'Azrou —on va impregnar-se de l'esperit nacionalista i de resistència al colonialisme— fins a convertir-se en una de les figures intel·lectuals i polítiques més destacades del Marroc, la trajectòria de Chafik és, en essència, la història mateixa del país. Mohammed Chafik va viure sota el regnat de tres monarques (Mohammed V, Hassan II i Mohammed VI) i va saber transitar, amb habilitat i saviesa, des de la lluita nacional contra el colonialisme cap a la tasca educativa —com a director de l'escola de Mouloua—, culminant la seva carrera com a primer degà de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga.

L'obra ret homenatge a Mohammed Chafik, un "pensador estratègic" que va comprendre ben aviat que la lluita cultural requereix una visió a llarg termini. Lluny de deixar-se arrossegar per la confrontació, Chafik va optar per establir bases sòlides per posar fi a l'aïllament de la llengua amaziga, llegant al patrimoni marroquí obres de valor perdurable, com ara "Una mirada a trenta anys d'història amaziga" i el "Diccionari àrab-amazic". El llibre destaca com aquestes obres, juntament amb la formulació de la "Declaració Històrica Amaziga" l'any 2000, van obrir el camí cap al punt d'inflexió decisiu que va suposar la "Declaració Consensuada" (2001) i la creació de l'IRCAM. En aquest procés, Chouf va liderar amb valentia batalles decisives per establir l'institut i va apostar per l'alfabet "tifinagh", tot deixant de banda qualsevol ambició personal.

Un dels aspectes més remarcables que posa de relleu l'investigador Bouyaakoubi —i que confirmen els pròlegs de grans historiadors com Pierre Virmier i Benjamin Stora— és la faceta de Chafik com a "home d'entesa". Va ser un home savi que va saber mantenir una distància equilibrada entre els cercles de poder i l'entusiasme del moviment amazic. Com a negociador brillant, va aconseguir integrar les reivindicacions amazigues al cor del projecte de comunitat nacional, respectant els pilars fonamentals de la nació (l'islam, la unitat nacional i la sobirania). D'aquesta manera, va protegir el moviment cultural de qualsevol deriva radical, tot assolint fites constitucionals i institucionals sense precedents.

El llibre "Mohamed Chafik, una vida per als amazics" constitueix un merescut homenatge a una figura excepcional que va marcar la història del Marroc independent. És una invitació oberta a les noves generacions, als investigadors i a tots els marroquins que se senten orgullosos del seu patrimoni divers, a descobrir l'abast dels sacrificis i els esforços intel·lectuals realitzats —amb silenci i saviesa— "per un Marroc que sigui, abans que res, marroquí".

D'altra banda la Coordinació Nacional del Moviment Cultural Amazic va celebrar el 2 de novembre la primera jornada de les trobades nacionals organitzades per la Coordinació Nacional del Moviment Cultural Amazic al lloc commemoratiu del màrtir Omar Khaliq Izem, sota el lema:

"El Moviment Cultural Amazic, entre l'autocrítica i la reorientació del seu camí: un horitzó per al canvi democràtic en un context d'hegemonia consolidada?". Durant la jornada es va dur a terme la lectura inaugural del lema de les trobades nacionals, mentre que al vespre es va organitzar un seminari de reflexió sobre el tema "El Moviment Cultural Amazic avui dia", moderat per Samir Al-Murabit, un membre format en el si del Moviment Cultural Amazic.

Read more »

Els maasai i 3 nacions més posen una demanda contra una nova explotació de carbó

Diverses comunitats indígenes de pastors del nord i la costa de Kenya —principalment les nacions Samburu, Borana, Maasai i Rendille— s'oposen a les operacions del Northern Rangelands Trust (NRT). Pocs dies després que 60 persones indígenes d'arreu del món es reunissin i denunciessin els crèdits de carboni i la conservació colonial a la Declaració de Nairobi, desenes de pastors indígenes de Biliqo Bulesa (Kenya) han presentat una demanda contra un projecte de crèdits de carboni que es duu a terme a les seves terres i que està gestionat per la Northern Rangelands Trust (NRT).

El projecte de carboni de les terres de pastura del nord de Kenya (*Northern Kenya Rangelands Carbon Project*) és un dels programes de compensació de carboni del sòl més grans del món. Ha venut crèdits a empreses com Netflix, Meta, British Airways i Beiersdorf (propietària de Nivea).

Aquesta és la segona demanda presentada per comunitats indígenes contra l'NRT, i la primera que qüestiona directament el seu projecte de carboni. És evident que creix la resistència contra l'organització, els seus socis i els seus finançadors.

«L'NRT redueix els líders locals a simples espectadors simbòlics per simular un consentiment comunitari als mercats de carboni. Les terres ancestrals es comercialitzen per a compensacions globals, mentre que l'NRT manté un control absolut i opac sobre tots els fons generats», va explicar a Survival l'activista local pels drets humans Jilo Buke Said. «El projecte de crèdits de carboni perjudica sistemàticament la vida i la supervivència dels pastors, tot mercadejant amb el seu patrimoni ancestral i la seva existència quotidiana en favor dels interessos corporatius i institucionals de l'NRT».

https://survivalinternational.org/news/14571

Read more »

Partits de nacions sense estat denuncien la nova política de marginació italiana

 

Patrie Frulane, Toscana Libera, els vènets Szumski, Indipendenza Veneta i Popolo Veneto, Movimento Progetto Piemonte, els neopadans Patto per il Nord, Partito Popolare del Nord i formacions locals, han llençat una petició a l'estat italià. La petició està signada per representants de diversos moviments regionals i autonomistes (del Nord, Vèneto, Friül, Toscana, Piemont, Bolonya, entre d'altres), encapçalats per figures com Roberto Castelli i Paolo Grimoldi com a Front Identitari i Autonomista italià i ha enviat una petició formal al President de la República (el Quirinal) el 29 de setembre de 2026. L'objectiu és sol·licitar que es freni la promulgació del projecte de llei electoral A.C. 2822-B i es retorni a les cambres parlamentàries per considerar-lo antidemocràtic.


El text suposa un Bloqueig dels nous partits: El projecte de llei modifica el sistema electoral de la Cambra dels Diputats i del Senat. Concretament, quadruplica el nombre de signatures necessàries per poder presentar llistes electorals. Aquesta nova obligació de signatures no s'aplica als partits que ja tenen grup parlamentari constituït. Els signants consideren que això busca tancar el Parlament com un "club privat" per mantenir el poder de les forces actuals i bloquejar la renovació política. 

Perill per a l'autonomisme i la democràcia

Denuncien que la llei penalitza especialment les llistes identitàries, territorials i regionalistes que defensen l'autonomia. A més, adverteixen que dificultar l'entrada de noves opcions agreujarà l'alta abstenció electoral. El front afirma que la reforma vulnera directament els principis democràtics i els articles 3, 49 i 51 de la Constitució Italiana, els quals garanteixen el dret dels ciutadans a participar en la vida política en condicions d'igualtat.

Read more »

Primera trobada entre les dues principals formacions naga des de l'escissió de 1988

El màxim lideratge de NSCN-Khaplang encapçalat pel president general de comandament (Ret.) Ang Mai i el vicepresident Nyeiton Konyak van mantenir una reunió amb els màxims delegats de NSCN-Isak Muivah liderats pel general de comandament (Retd.) Ramkathing Varah, VC, membre del lideratge col·lectiu (CLM) el 29 de setembre de 2026 a la base de la zona de NSCN-K de Birmània. La reunió va deliberar sobre la pau i altres qüestions importants que no han estat concretades.

Procés de reunificació?

U Chin Maung, president del Comitè de Pau del Consell Nacional Socialista de Nagaland-Khaplang/Ang Mai (NSCN-K/AM), va dir que s'estan negociant per a una fusió entre l'NSCN-K/AM i el Consell Nacional Socialista de Nagaland-Isak Chishi Swu/Thuingaleng Muivah (NSCN-IM), separatista. L'NSCN-K/AM i el separatista NSCN-IM es van reunir per converses el 29 de setembre de 2026 a la Zona Autoadministrada de Naga de la Regió de Sagaing. Segons l'NSCN-K/AM, la reunió es va centrar en assumptes de pau i altres qüestions clau entre les dues organitzacions.

Atac de la facció que continua la lluita armada

El NSCN-K (Yung Aung) afirma que un membre del personal d'ocupació militar hindú havia mort i que diversos altres havien resultat ferits de gravetat durant l'enfrontament. També afirmava que l'equip conjunt havia recuperat un rifle d'assalt AK del lloc dels fets el 30 de setembre. NSCN(YA) ha dut a terme l'operatiu amb el grup d'independentistes meiteis del Manipur Revolutionary People’s Front.

La història del NSCN

El Consell Nacional Socialista de Nagaland (NSCN, per les seves sigles en anglès) és una organització insurgent fundada el 31 de gener de 1980 amb l'objectiu principal d'establir un estat sobirà cristià independent per al poble naga (anomenat Nagalim), lliure del govern de l'Índia i de Myanmar. La seva història està marcada per la lluita armada, l'oposició als acords amb el govern central de l'Índia i una profunda fragmentació interna per la ruptura amb el NNC (1975–1980).

El moviment naga original estava liderat pel Consell Nacional Naga (NNC). L'any 1975, una part del NNC va signar un acord de pau amb el govern de l'Índia acceptant la Constitució índia. Un sector de líders nagues va considerar aquest acord com una traïció a la causa de la independència. Com a resposta, tres líders clau—Isak Chishi Swu, Thuingaleng Muivah i S. S. Khaplang—van fundar l'NSCN el 1980 per continuar la lluita armada sota els principis del socialisme i el nacionalisme naga.

L'any 1988, a causa de fortes tensions ètniques internes (especialment entre els nagues de Nagaland i els nagues de Manipur/Myanmar) i diferències sobre si es devia negociar amb el govern indi, l'organització es va esquerdar en dues grans faccions rivals:

1) NSCN-IM: Liderada per Isak Chishi Swu i Thuingaleng Muivah. Va esdevenir la facció més gran, influent i organitzada militarment.

2) NSCN-K: Liderada per S. S. Khaplang. Va basar gran part de les seves operacions i quarters generals a les zones muntanyoses del nord de Myanmar (Birmània).

Aquesta divisió va desencadenar una guerra civil interna brutal entre ambdues faccions, causant més morts entre els propis nagues que els enfrontaments directes amb l'exèrcit indi.

Després de dècades de violència, l'NSCN-IM va signar un acord oficial d'alto el foc amb el govern de l'Índia l'any 1997 per iniciar converses polítiques. L'any 2015, l'NSCN-IM i el primer ministre indi Narendra Modi van signar un històric "Acord Marc" de pau. Tot i que es va vendre com un èxit, les converses van quedar encallades durant anys perquè l'NSCN-IM exigeix una constitució pròpia i una bandera naga, dues condicions que l'Índia rebutja fermament. La facció de Khaplang també va signar un alto el foc el 2001, però el va trencar unilateralment l'any 2015, llançant atacs mortals contra les forces armades índies abans de la mort del seu líder l'any 2017. 

Les faccions escindides de NSCN-K sí van signar la treva. Els comandants que controlaven els combatents nagues dins del territori de l'Índia van decidir que la guerra no tenia futur i van crear noves branques per pactar:

- Facció NSCN-K (Khango): L'any 2018, el líder Khango Konyak va ser destituït del nucli de Myanmar. Va tornar a l'Índia amb els seus homes i va acceptar incorporar-se al procés de pau oficial. El Govern de l'Índia manté prorrogat el seu acord de treva.

- Facció NSCN-K (Niki Sumi): Niki Sumi era el temut cap d'operacions militars de Khaplang i responsable de grans emboscades contra l'exèrcit indi. Després de ser expulsat del quarter de Myanmar el 2020, va decidir acceptar les demandes de pau de la societat civil. El setembre de 2021 va signar un alto el foc oficial amb el govern de l'Índia. Aquest pacte de no-agressió s'ha anat renovant anualment.

Durant l'última dècada, tant l'NSCN-IM com l'NSCN-K s'han continuat dividit en dotzenes de microfaccions (com NSCN-U, NSCN-R, NSCN-K-Khango i, més recentment, la nova facció del 2026). Avui dia, molts d'aquests grups subsisteixen gràcies a l'extorsió econòmica a negocis locals (anomenada "impost revolucionari"). 

Tot i que teòricament la majoria de les faccions han signat acords d'alto el foc a l'Índia, la realitat és que actualment continua la lluita armada amb la NSCN-K (Facció Yung Aung). És la branca de la facció de Khaplang que rebutja categòricament qualsevol conversa de pau amb el govern indi. El grup opera principalment des del nord de Birmània/Myanmar. Des d'allà organitza incursions armades, atacs i manté combats constants tant contra l'exèrcit com contra altres faccions rivals de la zona. La facció que manté una postura més obertament bel·ligerant i de lluita armada activa contra l'estat és la branca de l'NSCN-K (Yung Aung), juntament amb la facció escindida recentment de l'NSCN-IM (coneguda com el "Flanc Oriental"). 

Read more »

Jornada de la identitat nacional tebu

El sisè Dia Internacional de la Cultura  Tebu o Toubou es va celebrar al Níger el 15 de setembre. El tema d'enguany és "valors culturals per promoure la pau i la unitat". Els tebu (toubou o tubu) són nomades de les muntanyes de Tibesti, al desert dels Sàhara, on se’ls anomena els guerrers de les roques. Viuen de forma similar als tuareg però són de raça negra pel que són coneguts com “nòmades negres del Sàhara”. Estan dividits entre Txad, Níger i Líbia. Al primer sumen 1.000.000 (3 %), al segon 100.000 (1%) i a Líbia 85.000 (en especial a Fezzan i Kufra) són també el 1%. Al Txad Hissèbe Habré i Goukouni Oueddei van arribar a presidir l’estat.

Una societat basada en la llibertat individual

Pasturen camells, fan comerç pel desert i, els seminòmades, conreen als oasis que controlen. La seva lengua pertany a la familia Nilo-sahariana formada per les branques sudanesa (núbia, fur…), nilótica (maasai, dinka, nuer…) i la sahariana (amb el propi tebu i el kanuri de Nigèria, dels creadors de Boko haram). Estan dividits en dues branques amb dialecte propi: els Daza(Gouran, Goran) del sud i centrats al Txad i els Teda del nord (Tibesti i Líbia). La nació tebu té un codi d’honor basat en la llibertat individual i el refús a les jerarquies però també en un dret de venjança (gorzou) tant per insults, robatoris o agressions pel que creen minlíes d’autodefensa amb força facilitat. Malgrat la llibertat individual sagrada hi funcionen tres castes: els lliures (maina), artesans, ferrers i caçadors (azza) i els camperols (kamaja) dels oasis.  Llueixen pentitats peculiars i , grans túniques.

 La nació tebu destaca per la seva resistencia amb dies sense menjar caminant pel desert i alimentar-se només de té, dàtils i llet de cabra o camella. Les dones no només tenen els mateixos drets dels homes sinó més; car són les propietàries dels oasis i el bestiar. Han viscut separats de qualsevol control ja sigui de les potències colonials com dels actuals estats de majoria àrab fet que els ha dut a diversos conflictes en l’actualitat.

Sis grups armats tebu en l'actualitat

A Líbia Southern Liberation Operations Room (SLOR, 2026) del veterà Mohamed Al-Worgdo/Baraka Wardako al -Tabawi que desde 2011 control rutes saharianes manté una guerra oberta contra el govern supremacista àrab de Khalifa Haftar i l’Exèrcit Nacional Libi (LNA). SLOR actua principalmente al Fezzan. Simultàniament hi ha el grup tebu del FTSL (Front Toubou pour la Salut de la Lybie, 2007) que va combatre a la dictadura supremacista àrab de Gaddafi qui va negar drets de ciutadania (educacuóm sanitat o documentació) als no àrabs.Issa Badel Majid Mansour el va impulsar i dirigir des de l’exili i l’oasi de Kufra que va capturar el 2011

 Al Txad operen com a Front per a l’Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT, 2016) dels goran que va matar el president Idriss Débey el 2021 i la seva escissió del CCMSR (Conseil de Commandement Militaire pour le Salut de la République, 2016) dels daza de Kanem i que controla les mines d’or de Kouri Bougoudi. FACT i CCMSR estan aliats des de 2025.

A Níger el tebu Mahmoud Salah lidera el Front Patriòtic d’Alliberament (FPL, 2023) des de 2023 oposat als colpistes (juliol 2023) i el també tebu Mahamat Tori el Front Patriotique pour la Justice (FPJ, 2023)en la Coordinació de Forces Lliures de Níger.

Read more »

Una gran marxa sense ideologies reclama la independència de Gall·les a Aberysthwyth

Avui dissabte 26 de setembre de 2026, s'està celebrant la Gorymdaith Annibyniaeth (Marxa per la Independència) a Aberystwyth, Gal·les, organitzada per YesCymru i AUOB Cymru.  Els manifestants s'han reunit a Gerddi'r Castell (Castle Gardens). El primer ministre gal·lès (First Minister) i líder de Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, intervingui davant els assistents durant el míting posterior a la marxa. Activitats addicionals: Paral·lelament, s'ha organitzat un Independence Market (mercat de la independència) per a empreses i entitats locals. Aquesta és la primera marxa d'aquest tipus que se celebra a la regió central de Gal·les (Mid Wales) i representa l'onzena manifestació multitudinària pel dret a l'autodeterminació del país des de l'any 2019. Les primeres informacions dels mitjans locals ja recullen que milers de persones s'han aplegat als carrers d'Aberystwyth al llarg de la jornada

 

Read more »

Candidatures de les nacions sense estat a les eleccions al senat francès

Durant les eleccions senatorials del 27 de setembre de 2026, els moviments regionalistes, autonomistes i identitaris tindran una presència significativa en diversos territoris clau. Tot i que la renovació parcial de la cambra alta (sèrie 2) limita el vot a 63 circumscripcions, les forces locals busquen influir en el col·legi electoral compost per càrrecs electes municipals i territorials:

1) Còrsega: unitat nacionalista

Còrsega renova els seus dos escons (un per departament) mitjançant un sistema majoritari, un entorn particularment favorable per a l'afirmació de les forces insulars. 

A l'Alta Còrsega: El senador sortint Paul-Toussaint Parigi aulu Santu Parigi), membre del partit nacionalista moderat Femu a Corsica (la formació de Gilles Simeoni), és el gran favorit per a la seva reelecció. Davant seu, la dreta francesa s'estructura amb la candidatura de Nicolas Battini, nacionalista francès, ex pres del FLNC i líder del moviment Mossa Palatina (moviment nacionalista cors oposat a la immigració), que va unir forces per a l'ocasió sota la bandera de la Unione di i Patriotti amb el suport nacional de la RN i la UDR.  

El nacionalista cors Paulu Santu Parigi ha aconseguit la reelecció com a senador https://www.alta-frequenza.corsica/senatoriales-en-haute-corse-quels-enseignements-tirer-de-la-reelection-de-paulu-santu-parigi-et-du-score-significatif-de-lextreme-droite-de-nicolas-battini

A Còrsega del Sud: El nacionalisme també és present amb força a través de l'alcalde de Figari, Jean Giuseppi. Candidat mobilitzador, es beneficia d'un ampli suport de la família nacionalista i progressista local, incloent-hi forces importants com Femu a Corsica, Core in Fronte i el PNC (Partit de la Nació Corsa). 

2) Alsàcia: Unser Land

Tot i que l'estatus específic de la regió continua sent un tema central en el debat polític local, el moviment autonomista alsacià participa directament en les eleccions a l'Alt Rin: El partit Unser Land (Nostra Terra) està representat oficialment per la llista encapçalada per Jean-Georges Trouillet. Es presenta contra els partits estatals (LR, Horitzons, Renaixement, PS, LFI, RN) en aquest departament, que elegeix 4 senadors per representació proporcional. 

3) Bretanya: Llista unitària

A Finisterre: La llista unitària « Decidir a Bretanya », serà a les eleccions senatorials de Côtes-d'Armor i té el suport de la Unió Democràtica Bretona, Pour la Bretagne i War-Sav-Pour l'Organisation de la Gauche Indépendantiste presenta un candidat independent notable. Philippe Plouzané encapçala la llista regionalista en aquesta circumscripció amb 4 escons. 

4) Occitània : Occitanie-País Nòstre

A l'Alta Garona destaca la candidatura de Jean-Luc Davezac, president de la Fédération des Pays Unis, i d' Occitanie-País Nòstre. Encapçala una llista obertament regionalista i ruralista, demostrant un fort desig d'unir-se amb la comunitat agrícola i representar la veu de les zones rurals davant les zones metropolitanes. 

Read more »

Aliança entre els independentistes tirolesos i Alternativa per Alemanya

 

Segons La Repubblica del 17 de setembre de 2026 els independentistes tirolesos han forjat una aliança amb el puixant partit Alternativa per Alemanya. A “Separiamoci dall'Italia. I secessionisti sudtirolesi e l'alleanza con l'Afd.”  El moviment secessionista del Tirol del Sud del partit Süd-Tiroler Freiheit i Alternative für Deutschland - AfD) han trobat vies de cooperació contra l'ocupació italiana del Tirol del Sud. La participació de Melanie Mair, portaveu de les joventuts del Süd-Tiroler Freiheit, al congrés federal del moviment juvenil de l'AfD (Junge Alternative / Generation Deutschland) celebrat a Magdeburg on va qualificar l'Estat italià com una "cruel opressora del nostre poble" n'és la prova concloent. A més, va defensar històricament els activistes armats dels anys 50 i 60 del BAS (autors d'atemptats amb bomba al Tirol del Sud), anomenant-los "lluitadors per la llibertat" i que els sudtirolesos no tenen res a veure amb l'Estat italià, ni per llengua ni per cultura, i que l'únic objectiu ha de ser l'autodeterminació per a "separar-se d'Itàlia".

Read more »

Un dels dos governs de Líbia acorda reconeixer els drets civils de la minoria tuareg

L'Imouhagh International Organisation for Justice and Transparency expressa el suport de l'organització a la implementació de la Resolució núm. 394 de 2025 de l'òrgan executiu del Consell de Ministres del Govern d'Unitat Nacional de Líbia, encapçalat pel primer ministre Abdul Hamid Dbeibah que actualment exerceix com a primer ministre de Líbia al capdavant del Govern d'Unitat Nacional. El GNU controla l'est de Líbia, té el suport dels Emirats Àrabs, Turquia i el reconeixement de l'ONU front el govern alternatiu de LNA que representa el supremacisme àrab amb el suport de Rússia i Egipte.

L'organització celebra l'adopció de la resolució com un pas històric i valent per resoldre la situació dels titulars de "números administratius", un problema legal i humanitari que ha privat molts ciutadans tuaregs dels seus drets civils i nacionals fonamentals durant anys. Demana a la Presidència del Consell de Ministres i a tots els ministeris implicats que distribueixin la resolució urgentment i n'estableixin els procediments clars d'execució. L'objectiu final és permetre que els beneficiaris es puguin registrar al Registre Civil, obtenir documents oficials i accedir plenament als serveis que els garanteix la llei. L'organització emfatitza que qualsevol retard prolongarà el patiment de milers de famílies. Per això, demana crear un mecanisme urgent de supervisió i un calendari clar per eliminar qualsevol obstacle administratiu.

Read more »