La doctora de la minoria balutx Mahrang Baloch, de 33 anys, condemnada a cadena perpètua pel Pakistan

Mahrang Baloch, reconeguda activista i mèdica que ha denunciat les desaparicions forçades a la província de Balutxistan, al sud-oest del Pakistan, enfronta una de les proves més difícils de la seva vida. L'activista que durant anys va exigir respostes sobre el destí dels desapareguts ara ha estat condemnada a cadena perpètua.

El tribunal colonial del Pakistan va trobar culpables Mahrang Baloch i un altre activista, Sibghatullah Shah, d'activitats contra l'Estat i de la mort d'un militar durant una manifestació a la ciutat de Gwadar el 2024. El tribunal els va imposar la pena de presó perpètua. Les acusades van rebutjar tots els càrrecs i van expressar que apel·laran la decisió pervertida ja que no existeix cap prova de la seva participació en la manifestació.

Per a Mahrang Baloch, de 33 anys, el tema dels desapareguts no és un simple assumpte polític. El seu pare, Abdul Ghaffor Langove, va desaparèixer el 2009 i el seu cos va ser trobat gairebé tres anys després. L'activista afirma que la mort del seu pare va marcar tota la vida i la va impulsar a lluitar pels drets humans. L'any 2020, significativament, una altra noia balutx, Karima Baloch, va ser assassinada pel Pakistan mentre era refugiada al Canadà. 

BYC

El Balutx Yakjehti Committee (Comité de Solidaritat/Unitat Balutx, BYC) ha defensat els drets dels balutxs des de la seva fundació, el 2020. Des dels seus inicis, quan el moviment es coneixia com a Comitè Bramsh Yakjehti, el BYC ha organitzat protestes pacífiques contra l'ús excessiu de la força per part de l'Estat pakistanès a Balutxistan, altres formes de repressió.

Des dels seus inicis, el BYC ha estat liderat per dones, entre les quals hi ha la doctora Mahrang Baloch. Aquesta dona de 32 anys es va convertir en activista després de la desaparició del seu pare el 2009. Després de ser alliberat, va ser segrestat de nou el 2011 i, aquesta vegada, assassinat. Des de llavors, Mahrang ha estat una figura central en el moviment pels drets humans i la justícia a Balutxistan, i fins i tot va ser reconeguda per la revista Time com una dels cent líders més influents del 2024.

Read more »

El partit cors Per l’Indipendenza anuncia l’oposició a l’autonomia i la reactivació dels Cumitatu

El 24 juny de 2026 Per l’Indipendenza - Culletivu Politicu Independentistu Corsu ha anunciat el rebuig al procés actual del projecte d’autonomia de l’illa i ha acordat reactivar els Cumitati Pe l’Indipendenza per fer front al procés de dissolució i substitució del poble cors. El partit s'oposa al projecte "d'autonomia a la francesa" i al suport que el "nacionalisme electoralista" li està donant.

 

 El 8 de maig de 2019 es va presentar el Culletivo Paesanu Indipendentistu Corsu (CPIC) format per ex membres del FLNC amb l’objectiu de demanar a l’ONU el reconeixement de la nació corsa com a autòctona de l’illa. Des de la seva fundació la cara visible fou l’ex pres polític del FLNC-Canal Històric Jean-Luc Mondoloni. Fou capturat i empresonat l’any 2000. També era proper a Marcelo Lorenzoni, mort el 24 de juny de 2000 (apunyalat a les muntanyes de Bastelica pel seu fill en una baralla) i un dels caps més importants de la resistència corsa. Militar paracaigudista francès va participar en els fets armats d’Aléria (1976) i va ser un dels fundadors del FLNC, també va participar en els fets de Bastelica-Fesch (1980) enfrontant-se a agents secrets de l’estat (barbouzes). Lorenzoni havia fundat un sindicat ramader i agrícola nacionalista per ocupar finques de colons francesos. A nivell polític va ser començar al Muvimentu Corsu per l’Autodeterminazione (1983) i la seva continuació essent un dels fundadors d’A Cuncolta Naziunalista (1987) i el seu secretari general adjunt (1992-1995), va participar a Corsica Nazione (1992).

Arran de l’assassinat d’Yvan Colonna (2022) el CPIC va decidir anar més enllà i es van iniciar reunions de base per refundar el nacionalisme cors impulsant els Cumitati Per l’Indipendenza que havia establert el 2019. Tot plegat va confluir en la transformació del CPIC en Per l’Indipendenza paral·lelament a l’establiment del partit Nazione. El nou partit es va centrar en l’oposició a l’autonomia i la seva inserció constitucional, la denúncia de la minorització del poble cors amb una colonització demogràfica i la lluita contra l’especulació immobiliària. 

Read more »

Commemoració dels 90 anys de la primera vaga dels aborígens australians

La vaga de Pilbara de 1946 va ser una vaga històrica dels treballadors pastorals de les Primeres Nacions a la regió de Pilbara, a Austràlia Occidental, per al reconeixement dels drets humans i el pagament de salaris i condicions laborals justes. La vaga va involucrar almenys 800 treballadors pastorals aborígens que van abandonar les grans estacions pastorals de Pilbara l'1 de maig de 1946, i van abandonar la feina a les dues principals ciutats de Port Hedland i Marble Bar. La vaga no va acabar fins a l'agost de 1949 i, fins i tot llavors, moltes persones de les Primeres Nacions es van negar a tornar i treballar per als propietaris d'estacions blanques.

Durant molts anys, als treballadors pastorals aborígens de Pilbara se'ls va negar el salari en efectiu i només se'ls va pagar amb subministraments de tabac, farina i altres necessitats. Les estacions pastorals van tractar els treballadors aborígens com una mà d'obra esclava barata per ser explotada. Si intentaven abandonar l'estació, la policia els trobava i els portava de tornada, segons Don McLeod, activista pels drets dels aborígens a Pilbara durant el segle XX.

La vaga va ser coordinada i dirigida pels advocats aborígens Dooley Bin Bin i Clancy McKenna; i Don McLeod, un sindicalista actiu i membre del Partit Comunista d'Austràlia durant un curt període. Segons McLeod al seu llibre *How the West was Lost*, autopublicat el 1984, la vaga es va planejar en una reunió de lleis aborígens el 1942 a Skull Springs (a l'est de Nullagine), on anteriorment havia tingut lloc una massacre. A la reunió van assistir uns 200 advocats aborígens d'alt rang que representaven vint-i-tres grups lingüístics de gran part del remot nord-oest d'Austràlia. Les discussions es van allargar, i la reunió va durar sis setmanes. A McLeod se li va encomanar la tasca de negociador en cap. La vaga es va ajornar fins després que acabés la Segona Guerra Mundial.

A principis de 1946 es van portar calendaris en brut d'un campament d'estacions a un altre per organitzar la vaga. Els esforços, si els blancs presents els notaven, van ser menyspreats i es van burlar de ells. Quan va arribar l'1 de maig de 1946, centenars de treballadors aborígens van abandonar les estacions pastorals i van establir campaments de vaga.

La vaga va ser més efectiva a la regió de Pilbara. Es va estendre a la regió de West Kimberley, però el moviment vaguístic va ser durament reprimit per l'acció policial i va ser més curt. Durant els tres anys, ocasionalment els vaguistes van tornar a la feina, mentre que d'altres es van unir o es van reincorporar a la vaga.

Les dones aborígens van tenir un paper vital en la vaga, tant com a treballadores en vaga com en l'establiment de campaments de vaguistes, tot i que la seva participació no s'ha documentat en la mateixa mesura que la dels homes. Una activista, Daisy Bindi, una dona del poble Nungamurda, va liderar una marxa de 96 treballadors a l'estació de Roy Hill per unir-se a la vaga. Abans que comencés la vaga, Bindi va organitzar reunions al sud-est de Pilbara, que van atreure l'atenció de la policia, i les autoritats van amenaçar de fer-la fora de la zona.

Durant la vaga, va transportar els seus partidaris als campaments de vaguistes, i va aconseguir superar un enfrontament policial. Els seus esforços van tenir un paper important en la propagació de la vaga a les estacions més allunyades de l'interior de Pilbara.

Finalment, els vaguistes van aconseguir salaris i condicions a les estacions de Mt. Edgar i Limestone. Aquests dos es van convertir en un estàndard, i els vaguistes van declarar que qualsevol estació que requerís mà d'obra hauria d'igualar o millorar els salaris i les condicions que operaven en aquests dos.

A l'agost de 1949, el Sindicat de Mariners havia acordat prohibir la llana de les estacions de Pilbara als vaixells per a l'exportació. El tercer dia després de l'aplicació de la prohibició, un representant del govern va dir a McLeod que les demandes dels vaguistes es complirien si s'aixecava la prohibició. Una setmana després que acabés la vaga i s'aixequés la prohibició, el govern va negar haver arribat a cap acord d'aquest tipus.

Un cop acabada la vaga, molts aborígens es van negar a tornar a treballar en els seus antics rols a la indústria pastoral. Finalment, van reunir els seus fons de la mineria a cel obert i altres indústries artesanals per comprar o llogar estacions, incloses algunes en què havien treballat anteriorment, per gestionar-les com a cooperatives.

Read more »

Celebració de la victòria índia de Little Big Horn sobre els Estats Units

La batalla de Little Bighorn o Greassy Grass (el 25 i 26 de juny de 1876) va ser un enfrontament crucial entre els Estats Units i diverses tribus de nadius americans (lakota, cheyennes i arapaho) al territori de Montana. Els EUA van intentar forçar les tribus a tornar a les seves reserves després que s'hi descobrís or a les muntanyes Black Hills (sagrades per als lakota). El 7è Regiment de Cavalleria de l'Exèrcit dels EUA (liderat pel tinent coronel George Armstrong Custer) contra les forces unificades de nadius americans encapçalades per líders com Bou Assegut (Tatanka Iotanka) i Cavall Boig. Els soldats estatunidencs van subestimar la mida del campament enemic. Les forces natives, molt superiors en nombre i tàctica, van envoltar i aniquilar completament els cinc esquadrons comandats per Custer, el qual va morir en el combat. 

Les diferents nacions índies que van participar en la batalla han commemorat els 150 anys de l'esdeveniment amb marxes a cavall cap a Montana i un gran aplec convocat per diferents organitzacions tradicionalistes sioux, cheyenne i arapaho. Els actes centrals se celebren del 25 al 27 de juny de 2026 dins del ⁠Little Bighorn Battlefield National Monument a Montana. Líders, historiadors i grups de tambors de les nacions Lakota Sioux, cheyennes del Nord i Arapaho (així com representants Crow, Southern Ute i cheyenne-arapaho d'Oklahoma) que van protagonitzar la batalla. El ⁠Crazy Horse Memorial a Dakota del Sud,  acull conferències històriques sobre el conflicte, conegut per ells com la Batalla de Greasy Grass. La família Real Bird, per exemple, organitza de manera privada la tradicional recreació històrica de la batalla amb genets nadius a la vora del riu Little Bighorn. Hi ha hagut cavalcades de Wakinyan Wakpa Youth Horsemenship,Čaŋté Núŋpa Indian Relay o Dakota Exiles Ride que convergeixen al lloc de la batalla 

També hi participa Frank Star Comes Out (Oglala Sioux) president de l'Oglala Sioux Tribe que també celebrà recentment la batalla de Rosebud (17 de juny de 1876). L'epicentre de les commemoracions serà l'Oceti Sakowin All Nations Camp.

Read more »

L'independentisme kanak presenta les seves llistes per les eleccions del 28 de juny a Kanaky/Nova Caledònia

Els partits polítics de Nova Caledònia ja estan en ordre de marxa per presentar-se a les properes eleccions provincials locals que se celebraran d'aquí a poc més de dues setmanes. L'Alt Comissionat francès ha publicat una llista inicial de 24 agrupacions polítiques que es presenten a les tres assemblees provincials de Nova Caledònia (Nord, Sud i les Illes de la Lleialtat exteriors). La llista està subjecta a una verificació final abans de les properes eleccions del 28 de juny. 

Pel que fa a les llistes a favor de  la independència, un dels seus principals components, el FLNKS (Front d'Alliberament Nacional Kanak i Socialista), presenta una llista "Kanaky per a tothom" (Kanaky Pour Tous o KPT) encapçalada per un jove polític, Johanito Wamytan. La llista també inclou el secretari general de la Unió Caledònia, Dominique Fochi. Altres partits independentistes integrats són el Partit Laborista, el Rassemblement Démocratique Océanien o el Mouvement des Océaniens Indépendantistes.

En el moviment independentista, però separat del FLNKS, una altra llista, "Unis pour le Pays" (Units pel País), està encapçalada per Louis Mapou, expresident del govern de Nova Caledònia. La llista està presentada pel grup polític "UNI" (Union Nationale pour l'Indépendance), que està format principalment pels independentistes PALIKA i UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Tant PALIKA com UPM es van separar del grup FLNKS l'agost de 2024, al·legant opinions divergents sobre el procés d'independència de Nova Caledònia. De fet UNI apostava per afeblir la via d'accés a la independència i enfortir les negociacions amb l'estat ocupant mentre FLNKS al contrari.

Però a la Província Sud, així com a les altres dues, les eleccions provincials d'aquest any estan marcades per una forta aparició percebuda de partits que no s'identifiquen ni en els principals blocs pro-Francia ni en els independentistes. Alguns d'aquests grups no radicals prefereixen descriure's com a pertanyents a un moviment "no partidista" o de la societat civil. Éveil Océanien, amb seu a Wallis, que va sorgir per primera vegada a les eleccions provincials anteriors del 2019, presenta una llista dirigida pel seu líder Milakulo Tukumuli. Encapçala una llista anomenada "Un autre monde est possible!" (Un altre món és possible). La seva segona colista és la presidenta del Congrés de Nova Caledònia, Veylma Falaeo.

English

New Caledonia's political parties are now in marching order to contest the upcoming local provincial elections scheduled to be held in just over a fortnight. The French High Commission has published an initial list of 24 political groupings are running for a seat in New Caledonia's three provincial assemblies (North, South and the outer Loyalty Islands). The list is subject to final verification before the upcoming polls on 28 June.

On the pro-independence side, one of its main components, the FLNKS (Kanak and Socialist National Liberation Front) is presenting a "Kanaky for Everyone" (Kanaky Pour Tous or KPT) list headed by a young politician, Johanito Wamytan.The list also includes Union Calédonienne secretary general Dominique Fochi. Other pro-independence parties are the Labour Party, the Rassemblement Démocratique Océanien or the Mouvement des Océaniens Indépendantistes. 

In the pro-independence movement, but separate from the FLNKS, another list "Unis pour le Pays" (United for the Country) is headed by Louis Mapou, a former New Caledonian government president.

The list is presented by the "UNI" (Union Nationale pour l' Indépendance) political group, which mainly consists of pro-independence PALIKA and UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Both PALIKA and UPM broke away from the FLNKS group in August 2024, citing diverging views regarding New Caledonia's independence process.

But in the Southern Province, as well as in the two others, this year's provincial elections are marked by a perceived strong emergence from parties which identify themselves neither in the main pro-France nor pro-independence blocks. Some of those non-radical groups prefer to describe themselves as belonging to a "non-partisan" or civil society" movement. Wallisian-based Éveil Océanien, which first emerged at the previous provincial elections in 2019, is presenting a list conducted by its leader Milakulo Tukumuli. He is leading a list dubbed "Un autre monde est possible!" (Another world is possible). His second co-list is the New Caledonia's Congress president Veylma Falaeo.

Read more »

4rt congrés del partit independentista sard Liberu

 

Deu anys després de la fundació del partit, ahir es va celebrar a Santa Cristina di Pulilatino el quart Cungressi Natzionale o Congrés Nacional de Liberu. Hi van assistir-hi delegacions de Repùblica, Sardigna Natzione, Sardegna Chiama Sardegna, Corona de Logu, Partito dei Progressisti, Rifondazione Comunista Sardegna i Confederazione Sindacale Sarda. Les delegacions, representades per les seves figures destacades, van transmetre les seves salutacions a Liberu i van reafirmar el seu compromís de continuar una relació de col·laboració que s'ha consolidat durant anys.


Liberu-Lìberos Rispetados Uguales fou creada el 2016 i sorgida de la dissolució de Manca pro s'Indipendentzia el 2015 (creada el 2004 hereva d’Organizzacione Indipendentista Rivoluzionaria, 2002).

Després del debat polític, els membres del partit van elegir els representants dels òrgans de govern nacionals que lideraran Liberu durant els propers quatre anys. Pier Franco Devias ha estat re elegit secretari nacional, mentre que Francesca Pireddu, Francesco Guccini i Gigi Carreras han estat elegits per a la direcció nacional. Cesare Contu, Simona Floris i Mauro Dessì han estat elegits per a la comissió de garantia. En les properes setmanes, cada branca elegirà els seus nous secretaris locals i, posteriorment, s'elegiran representants territorials a cada província que s'incorporaran al Consell Nacional del partit."Els reptes polítics als quals s'enfronta Liberu són molts i complexos", diu un comunicat, "però amb l'ajuda de tots els nostres membres i simpatitzants, i col·laborant amb moltes organitzacions afins, estem segurs que podem continuar les nostres batalles per defensar els interessos del poble sard amb energia i determinació. Un agraïment de tot cor a la secretària sortint Caterina Tani, als consellers nacionals sortints Samuele Mereu, Elia Puddu, Mauro Dessì i Salvatore Sechi, i als molts militants i membres que han dedicat generosament les seves energies al creixement del partit al llarg dels anys".

Liberu promou la idea d'una Sardenya independent de Roma, unida al socialisme sard. Combat el que anomena " explotació colonial " de l'illa i té com a objectiu final la creació de la República del Poble Treballador Sard. El partit lluita per promoure els productes locals i l' economia agropastoralsarda contra els mercats estrangers. Demana l'ensenyament obligatori de la llengua sarda a totes les escoles i promou el seu ús en els documents públics.

Moviments sards presents al cungressu

1) Sardigna Naztione Indipendentzia. 1992. Creada com a Sardigna Natzione (el 2002 afegeix
Indipendentzia). Hereva de Città e campagna (1966), Su Populu Sardu (1973), Movimentu Su
Populu Sardu (1974), Sardegna e Libertade (1979), Partidu Indipendentista (1987), Partidu
Sardu Indipendentista (1988). Els ideòlegs són Ànghelu Caria (mort el 1996) i Bustianu Cumpostu.

2) Repùblica. 2024. Fusió entre iRS, ProgReS i Torra producte del procés Est Ora (2021) - Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna (iRS). 2001. Escindida de Sardigna Natzione. El 2011 se li
va escindir ProgReS en oposició a Gavino Sale.
- ProgReS- Progetu Repùblica de Sardigna. 2011. Escissió d’iRS (alhora escissió de Sardigna
Natzione) amb Franciscu Sedda (escindit el 2013 per oposar-se a Michela Murgia). Des de 2020
dirigit per Adriano Sollai i Sarah Poddighe
- Torra. 2021. Aliança tàctica entre ProgReS i iRS

3) Sardegna chiama Sardegna. 2022. Moviment de joves per l’autodeterminació.

Corona de Logu és una aliança de regidors i batlles nacionalistes sards i la CSS el sindicat nacionalista fundat el 1985.

 

Read more »

Conferència de diferents partits bretons a favor de l'autonomia

Asambles evit an emrenerezh (Junts per l'autonomia). El 20 de juny, a Karaez, es va debatre l'autonomia de Bretanya. "Els gal·lesos i els escocesos ens mostren el camí. Com podem oferir al sistema centralitzador una autèntica alternativa bretona? És sobretot una qüestió democràtica."Com aconseguir l'autonomia de Bretanya?". Aquest és el tema que diversos partits polítics van debatre dissabte 20 de juny de 2026 a Karaez (Finistère). 

Un simposi organitzat per iniciativa del moviment Pour la Bretanya, del qual Christian Troadec, alcalde de Karaez i diputat/conseller regional, és portaveu: «Molts de nosaltres volíem que les forces bretones es comuniquessin entre elles», explica. A part de les eleccions senatorials, no hi ha un termini molt proper, així que era important reunir-nos i veure si podíem desenvolupar un projecte comú. Va introduir aquest simposi organitzat a l'espai Glenmor; la conferència de més de tres hores que va omplir la sala. Hi va participar una delegació d' Euskal Herria Bai d'Iparralde.

Si bé la majoria dels components del moviment identitari bretó havien respost a la invitació de Christian Troadec i l'autor Yvon Ollivier, només faltava els moviment PNB/SBB. Tot i que el debat es presentava com obert a tothom en realitat es va excloure a persones del Partit Nacional Bretó (PNB/SBB). Al final de la primera taula rodona, algunes persones, van fer notar la seva presència en veu alta intentant forçar l'entrada a la sala de conferències en dues ocasions diferents. Aquests dos «intents» van ser repel·lits amb violència. «Deixeu entrar els nacionalistes bretons». Una altra veu es va queixar en veu alta que l'esdeveniment del dia no era un «debat democràtic» i que estava «infiltrat per l'extrema esquerra». En ser expulsats alguns participants van cridar 'Breizh atav' (Bretanya sempre). 

A la segona taula rodona «Com guanyar junts l'autonomia de Bretanya?» finalment hi participaren set partits polítics: el nou Fais Bretagne, la Unió Democràtica Bretona, el Partit Bretó, l'Aliança Federalista Bretona, Douar ha Frankiz, War-Sav i Pour la Bretagne de Troadec. Per ordre d'intervenció: Christian Troadec, alcalde de Karaez i portaveu de Pour la Bretagne; Mathieu Guihard, president del Partit Bretó; Amélie Barrely, representant de Douar ar Frankiz; Tifenn Siret, coportaveu de la UDB; Gaël Roblin, càrrec electe a Gwengamp i president de War-Sav; el doctor Jean-Louis Le Mée, president de l'Aliança Federalista Bretona; Pierre Arzul i Korentin Gaillard, representants de Faisons Bretagne, la formació autonomista impulsada per Paul Molac.

Fais Bretagne és el darrer partit bretó en crear-se, es va presentar el 18 d'abril amb el diputat Paul Molac com a cap visible. Molac defensa que "L'autonomia em sembla necessària, però no és independència." 

Guia dels partits nacionals bretons

Unió Democràtica Bretona, UDB, 1963, escissió d'esquerra social demòcrata del Moviment per l'Organització de la Bretanya creat el 1957 per Yann Fouéré. El 2021 va obtenir 4 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya en coalició amb els Verds (l'aliança va aconseguir 12 en total). 

Partit Bretó/Strollad Breizh. 2002. Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Independentista de centre.

Aliança Federalista Bretona, 2004, Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Federalista de centre.

Per la Bretanya (Breizh War Raok! en bretó) i anteriorment Mouvement Bretagne et Progrés, és un moviment polític bretó creat el 2010 (el nou nom és de 2018) pel carismàtic Christian Troadec, d'esquerra autonomista. Ha col·laborat amb el PB, UDB. El 2021 va obtenir 1 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya. 

War-Sav (p) Organisation de la Gauche Indépendantiste bretonne, 2020, hereu d'Emgann (1982) ,  després anomenat Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne el 2009. Emgann va sorgir de la mà dels Comitès d'Amnistia a Bretanya (KAD) creats el 1979 per donar suport als presos del moviment armat Front d'Alliberament de Bretanya (FLB, fundat el 1963 per membres del MOB). Independentista anticapitalista  d'esquerra. 

Douar ha Frankizh, 2020, facció de  Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne, hereu del citat Emgann, representa l'ala nacionalista de l'independentisme d'esquerra. 

Partit Nacional Bretó / Strollad Broadel Breizh  (PNB/SBB) creat el 2021 es reclama hereu del PNB de 1931 que va defensar la lluita armada contra l'estat francès (Gwen ha Du o Bagadoù Stourm liderada per Yann Goulet qui impulsaria el FLB)

Fais Bretagne, 2026, formació autonomista de centre impulsada per Paul Molac

A les eleccions de 2015 MBP i UDB van obtenir 80.000 vots, Breizhistance 7.500, Partit Bretó 6.500. 

El 2021 Per la Bretanya va presentar-se amb els partits francesos PS i PCF obtenint 1 escó. UDB amb els Verds francesos obtenint-ne 4. El Partit Bretó va créixer fins a 13.200.

Read more »

Trobada de Jovent Sami i Sámiid 23. konfereanssa (23ª conferència lapona)

Els joves sami es van reunir a Ohcejohka per a la conferència juvenil Gávnnadeapmi 3 per debatre el futur de Sápmi. L'esdeveniment es va centrar en debats amb visió de futur, tallers interactius i la construcció de connexions entre ells a través de les fronteres. Va coincidir amb l'obertuea de la 23a conferèbcia saami el 19 de juny. 

D'aquests debats va sorgir una poderosa declaració:

"Ens veiem obligats a dedicar el nostre temps a lluitar pels nostres drets fonamentals, quan volem centrar-nos en aprendre i transmetre la nostra cultura a les generacions futures".

La declaració reflecteix la negativa a ser dividits per les fronteres nacionals i descriu les prioritats clau dels joves per al futur:

1. Prioritzar la participació dels joves: Continuar donant suport a les trobades transfrontereres de joves i garantir que les veus dels joves continuïn sent una prioritat fonamental per al Consell Saami.

2. Unint a través de l'educació: demanant un sistema educatiu sami transfronterer, recursos adequats per a totes les llengües sami i el dret de cada nen a aprendre i reclamar la seva llengua.

3. Combatre el colonialisme verd: condemnar l'explotació dels territoris sami per a projectes d'energia renovable i garantir que els joves no portin la doble càrrega del canvi climàtic i el robatori de terres.

El text reflecteix una ferma negativa a ser dividits per les fronteres nacionals i un profund desig d'unitat, concloent amb una visió clara: "La nostra visió és un Sápmi indivisible, oktasaš Sápmi".

Sámiid 23. konfereanssa 

L'informe "Sámificant el nostre futur" es va presentar amb una conversa sobre què significa "sámificar" la nostra societat i organitzacions, i com podria ser possible. La conversa va ser entre l'autor de l'informe Áslat Holmberg, el líder del projecte Siidaskuvlla Finn Arne Bieski-Selfors, i la participant del Knowledge Hub Katri Somby, durant la Conferència Sami a Ohcejohka. Durant el 70è aniversari del Consell Sami, destaquem els forts vincles que el Consell Sami ha format amb les organitzacions dels pobles indígenes d'arreu del món. Entre els socis més propers i de més llarga data hi ha el Consell Circumpolar Inuit. Emma Lennert, presidenta entrant del Consell Circumpolar Inuit Kalaallit Nunaat, ens recorda el poder de la unitat àrtica. Durant dècades, el Consell Sami i el CCI han treballat junts per garantir que les veus de l'Àrtic s'escoltin alt i clar a l'escenari mundial. Per-Olof Nutti va ser reelegit com a president del Consell Sami.

A la reunió del Consell Sami a Ohcejohka/Utsjoki, Per-Olof Nutti va ser elegit per unanimitat per continuar com a president del Consell Sami. La constitució del nou Consell Sami va tenir lloc en relació amb la 23a Conferència Sami. El president reelegit espera amb interès liderar el Consell Sami en els propers anys. Ara comença la tasca d'implementar les decisions de la Conferència Sami.

Read more »

Els maputxe lafkenche al parlament xilè per oposar-se a la Llei Lafkenche

El werkén (portaveu) Francisco Vera Millaquén, de la comunitat Pepiukelen, juntament amb altres autoritats ancestrals, dirigents i representants de comunitats maputxe-lafkenche, va fer ingrés al parlament xilè per manifestar el seu rebuig a les modificacions que es pretenen fer a la Llei Lafkenche. Xile van impulsar la Llei 20.249 (coneguda com a Llei Lafkenche), que crea els Espais Costaners Marítims de Pobles Originaris per garantir els seus usos consuetudinaris. Aquesta normativa genera sovint tensions amb indústries com la salmonicultura i la pesca industrial.

Segons han denunciat, aquests canvis responen a pressions de grups empresarials i busquen limitar els drets consuetudinaris dels pobles originaris sobre els espais costaners marins.


Qui són els lafkenche?

Els lafkenche (o lafquenches) són una de les identitats territorials que formen part del poble maputxe. El seu nom prové del mapudungun i significa literalment «gent del mar» o «gent de l'oest» (lafken: mar/llac; che: gent).Localització i territori. Habiten principalment a la franja costera de Xile, entre la província de Cañete i el riu Toltén.

D'altra banda el 15 de juny Facundo Jones Huala va reprendre la vaga seca, tenint en compte que fa 49 dies que vaga de fam, davant la dilació del seu trasllat a la Unitat Penitenciària d'Esquel, com havia estat notificat. La mare de Facundo, María Isabel Huala, en un comunicat va fer responsable del que pogués desencadenar la salut i la vida mateixa del seu fill, Patricia Bullrich, la fiscal Angela Pagano Mata i el poder polític.

Read more »

Algèria condemna a presó severa a 4 joves berbers de Cabília

Al tribunal colonial algerià de Tuviret, quatre ciutadans cabilencs innocents van rebre dures condemnes en el que sembla ser un veredicte polític dictat pel colonialisme algerià. Aquesta decisió injusta i brutal revela la por que l'estat colonial algerià sent envers una Cabília conscient, digna i resilient. Les condemnes pronunciades són escandalosament severes:

- Nassim Attaf: 7 anys de presó

- Ouarab Ferhat: 7 anys de presó

- Akal Achour: 3 anys de presó

- Berkai Oualaid: 3 anys de presó

Aquests joves cabilencs no són culpables de cap delicte. La seva única "culpa" és existir com a cabilencs d'esperit lliure, rebutjar la submissió i afirmar la seva identitat, dignitat i dret a un futur. A través d'ells, el règim intenta intimidar tot un poble.

La ferotge repressió desencadenada sobre la Cabília no és ni nova ni accidental. Forma part d'una estratègia colonial de llarga durada destinada a aixafar qualsevol aspiració de llibertat, criminalitzar el compromís cívic i ofegar la veu d'un poble que es nega a ser silenciat. Detencions arbitràries, judicis injustos, sentències desproporcionades: aquestes són les eines d'un poder que ha perdut tota legitimitat moral.

Read more »

600 policies argentins assalten una comunitat autòctona diaguita

Al voltant de 600 policies han començat aquest matí l'operació de desallotjament de la Comunitat Diaguita-Kallchaki de Las Pailas, llunyana a 16 quilòmetres de la localitat de Cachi, Salta. Tot i que estaven autoritzats a avançar més de quatre hectàrees d'una família "el jutge va enviar l'oficina sense delimitar la fracció de la matrícula en què van processar, van avançar sobre la comunitat i van desallotjar unes sis famílies". Des d'aleshores s'han realitzat diverses mobilitzacions sota el lema 'No al desallotjament' per part de membres de la nació diaguita a Cachi.

Una wichí morta al Chaco

D'altra banda una dona de la nació wichí va morir i les comunitats segueixen acampant indefininadament davant la "manca de respostes" a Chaco. Les comunitats autòctones han expressat el seu profund dolor i indignació per la confirmació d'una nova mort que exposa de la manera més cruel la crisi humanitària a El Impenetrable. Les comunitats wichi de l’Impenetrable, que mantenen un campament a l’entrada de la ciutat de la Missió de Nova Pompea abans de l’“abandonament absolut” i les “morts evitables” per tuberculosi i malnutrició a la regió, van denunciar la mort de Sara Maldonado, una dona Wi-Fi de 64 anys amb greus malalties pulmonars. La dona Wichi havia estat traslladada amb urgència diumenge passat des de Nova Pompeia per ser admesa a la ciutat de Juan José Castelli, presentant una imatge crítica en la qual escopia sang a causa de greus problemes pulmonars i d'estómac.

Victòria wichí

Després de 16 dies de ferma i unitaria acampada a la vora de l'accés a Missió Nova Pompeia, el cor d'El Impenetrable, esperant respostes del govern als gravíssims problemes denunciats com a "genocidi silenciós", el dissabte 20 de Juny, van arribar el ministre de Desenvolupament Humà, Diego Gutiérrez i el el petitori presentat al govern el dia 8 de juny, per la Comissió de Pobles Indígenes de la Cambra de Diputats, a comanda de la comunitat. El Superior Tribunal de Justícia haurà de tractar la mesura cautelar presentada per les comunitats, representades per la Defensoria Adjunta del Poder Judicial, que obliga l'Estat a garantir aigua i aliments a l'Impenetrable a la comunitat Wichí, que no està coberta per la cautelar del 2007.

"Un reconeixement particular a la Comissió de Pobles Indígenes del Poder Legislatiu del Chaco, en les persones de les diputades Maria Luisa Chomiak, Gladys González i el diputat Rodolfo Schwartz, que davant la comanda de la seva presència en territori per fer conèixer la nostra dramàtica situació, així ho van fer a l'Associació Comunitària de Nova Pom0, germans de diferents sectors de la nostra comunitat i van ser els encarregats de fer arribar al govern, el petitori que vam elaborar”. Van expressar els delegats en assemblea, un agraïment a tots els que van col·laborar amb aliments i aportacions solidàries, per sostenir les olles per a més de 250 persones, durant 16 dies d'acampada. És un gran triomf, amb les patides dones al capdavant. Tornarem a les nostres localitats i paratges, a organitzar la posada en marxa urgent del que s'ha aconseguit en dura lluita i amb un enorme suport de les xarxes de comunicació i alguns valents mitjans. Gràcies", han finalitzat.

                                    Protesta dels indis wichí

També a Jujuy 

Les Comunitats de Jujuy també marxen cap a San Salvador de Jujuy reclamen justícia davant l'avassallament del govern provincial i nacional, per les despulles i desallotjaments territorials. El 17 de juny de 2023 van reprimir perquè les comunitats kolla, toba, atacama o guaraní es va aixecar en contra de la reforma Constitucional de Jujuy, exigint la seva derogació. 

El mes de juny d'aquell any hi va haver mobilitzacions que van reclamar a totes les rutes i des de les diferents comunitats, sindicats, gremis i moviments socials. La resposta de l'exgovernador va ser enviar a reprimir, mutilar i exercir violència contra dones, joves i nens. Encara no hi ha justícia per aquesta violenta repressió.

En l'aniversari els indis argentins de Jujuy han celebrat en cerimònia a l'avi foc, després faran un cercle de la paraula i sostindran la memòria col·lectiva viva. També la lluita pel bon viure en territori, com a pobles preexistents a l'estat, exigint justícia i viure dignament a territori.

Principals nacions indígenes a l'Argentina

 

Els Diaguitas (diaguites) són un conjunts de comunitats de llengües diverses. Parlaven la llengua kakàn, però també el quítxua, i es van barrejar amb els maputxe adoptant la seva llengua. Segons el cens de 2022, 90.794 persones a l'Argentina s'identifiquen com a Diaguita o Diaguita-Cacan. A Xile, els Diaguites són la tercera ètnia indígena més poblada després de l'Aimara i el Maputxe, amb 153.231 membres el 2024. Elss Diaguites han estat reconeguts com a indígenes per l'estat xilè des de 2006

Els Wichí són uns 50.000 a l'Argentina principalment al Chaco, Salta i Formosa. La seva llengua és oficial al Chaco i és la principal de la família matacoana, és dividida en 3 grans dialectes.Hi ha 36.000 parlants de wichí a l'Argentina i uns 2.000 a Bolívia. A Rosario hi ha uns 10.000 parlants.

 

Els Kolla del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia són més de 70.000 dels que prop de 60.000 viuen a Salta i a Jujuy, a l'Argentina. A Xile són uns 4.000. Parlen un dialecte del quítxua i usen la whipala.

 

Els Toba o Qom són uns 125.000 al Gran Chaco i Salta, Argentina. Uns 31.000 conserven la llengua pròpia essent la principal de la família Guaicuruan de la Pampa.

Els Atacama segons el cens argentí el 2010, són 13.936 persones identificades com a Atacameny de primera generació a l'Argentina mentre que Xile era la llar de 21.015 persones Atacameny a partir de 2002. La seva llengua, kunza, aïllada, és extinta.

Read more »

Els nacionalistes udmurts anuncien un Consell de Representants cap a la independència

La república està governada per un virrei nomenat per Moscou. Cada dia, els nostres compatriotes moren en una guerra de conquesta que cap de nosaltres va triar. El 77% dels ingressos de la república —centenars de milers de milions de rubles que podrien anar al desenvolupament d'Udmúrtia— són confiscats anualment per Moscou.

"Ja no tenim dret a la inacció. Hem d'acabar amb la destrucció d'Udmúrtia i començar a lluitar pel seu futur. Avui anunciem el llançament de la campanya pública "UDMÚRTIA—ERIKO SHAER!", que té com a objectiu establir un Consell de Representants dels Pobles d'Udmúrtia, un òrgan representatiu que servirà com a plataforma per preparar la transició democràtica cap a la independència per a la nostra república.

La convocatòria es concreta d'una Assemblea Constitucional el 5 de juliol de 2026, que determinarà l'estatus del Consell de Representants dels Pobles d'Udmúrtia i programarà les primeres eleccions lliures per al 20 de setembre de 2026, el 36è aniversari de la Declaració de Sobirania Estatal d'Udmúrtia.

El text complet de la crida és aquí.

Andrey Grigoryev, editor de la primera revista d'emigrats "Vskhody", va parlar amb Sergey Antonov, exdiputat del Consell d'Estat d'Udmúrtia i copresident del moviment d'alliberament "Udmúrtia Lliure", sobre com ho veuen en les circumstàncies actuals.

Read more »

Milers d'indígenes papús expulsats de les seves terres i substituïts per 129.000 colons

El Comitè Nacional de Papua Occidental (KNPB) va declarar que la situació humanitària a la Terra de Papua empitjora d'abril a maig de 2026. Es diu que l'escalada d'operacions militars i conflictes armats en diverses regions ha provocat víctimes civils, desplaçaments massius i diverses presumptes violacions dels drets humans.

El president general del KNPB, Agus Kossay, va dir que el seu partit va registrar almenys 11 incidents que van tenir un impacte directe en civils durant el període. Un dels més destacats va ser el bombardeig a la zona civil del districte de Puncak del 14 d'abril al 5 de maig de 2026, que va provocar morts, ferits i un gran nombre de desplaçats. Vam assenyalar que hi va haver 11 incidents que van tenir un impacte directe en civils. Un d'ells és el bombardeig de zones civils al districte de Puncak entre el 14 d'abril i el 5 de maig de 2026, que va provocar morts civils, ferits i desplaçaments massius", va dir Agus Kossay en un comunicat oficial rebut per Suara Papua. A més dels esdeveniments de Puncak, la KNPB també va destacar diversos altres casos que van tenir lloc en diverses regions de Papua, incloent-hi el tiroteig d'estudiants a Kobakma, districte central de Mamberamo, la detenció de civils i activistes humanitaris, operacions militars a Tembagapura, l'atemptat contra civils a Dogiyai i Nabire, l'atemptat amb bomba a l'església catòlica Saint Paul Nabuni a Mbamogo Intan Jaya, fins a la confiscació de terres tradicionals de la comunitat del clan Kamuyen a Merauke. Kossay va dir, segons un informe del Human Rights Monitor (HRM), que el nombre de refugiats a causa del conflicte armat fins al març de 2026 va arribar a unes 107.039 persones. S'estima que la xifra ha augmentat en uns 22.661 habitants a causa d'operacions militars i bombardejos al districte de Puncak des de mitjans d'abril, portant el nombre total de desplaçats interns a més de 129.700.

Segons el KNPB, diversos actes d'arrest arbitrari, segrest, tiroteig de civils, bombardejos en zones civils, intimidació d'activistes humanitaris i confiscació de terres consuetudinàries són contraris al dret nacional i internacional.

Read more »

Sri Lanka empresona un raper tàmil per les seves cançons

Sangeethsan Ganeshkumar, conegut artísticament com a HipHop Sangee, és un raper i cantant independent tàmil de 24 anys originari de Kilinochchi, Tamil Eelam sota ocupació de Sri Lanka.  Va ser arrestat per la policia de Sri Lanka el 2 de juny de 2026. Les autoritats el van acusar d'intentar revifar els Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam (LTTE) i de glorificar aquest grup a través de la seva música. El conflicte es va originar per un vídeo que va publicar a les xarxes socials d'una actuació musical en un festival de Jaffna on interpretava cançons de caràcter revolucionari tàmil. 

La detenció es va emparar en la Llei de Prevenció del Terrorisme (PTA). Aquesta és una polèmica legislació que permet detencions prolongades sense judici i que organitzacions internacionals denuncien que s'utilitza de forma desproporcionada per silenciar l'expressió política i cultural de la minoria nacional tàmil. El seu arrest va desencadenar immediatament protestes multitudinàries tant al territori tàmil de Sri Lanka (Jaffna, Kilinochchi, Vavuniya, Colombo) com a capitals estrangeres com París i Londres. Organitzacions de drets humans com ⁠Amnesty International i diversos representants polítics del Canadà, el Regne Unit i Dinamarca van exigir la seva llibertat. Denunciaven que el cas suposava un greu atac contra la llibertat d'expressió i la identitat cultural.Alliberament sota fiança: Després d'una forta mobilització política i civil, el tribunal va decretar el seu alliberament sota fiança el 12 de juny de 2026. 

Read more »

El partit Nazione aprova enfortir la lluita d'alliberament nacional corsa sense concessions

L'assemblea general del partit Nazione, reunida a Corti el 14 de juny:

- reitera el seu suport ple i complet als 15 punts de la moció política adoptada al seu Congrés fundacional el 28 de gener de 2024, que han guiat les accions del moviment des de llavors.

- aprova la línia estratègica actualitzada del moviment descrita anteriorment 

- afirma solemnement que aquesta pretén obrir una nova fase de la lluita nacional sobre fonaments radicalment diferents, tant en relació amb les orientacions validades per les forces autonomistes i els seus aliats en el marc del "procés Beauvau", com amb la política duta a terme dins de l'Assemblea Còrsega, que no es pot equiparar a una política nacional. Còrsega.

- Considera que la fase que començarà en les properes setmanes no requerirà concessions en l'adquisició ràpida de mesures transitòries i de protecció per garantir la presència continuada del nostre poble a la seva terra (estatus de resident, corsalització dels llocs de treball, cooficialitat del cors, cens electoral cors).

- Afirma que el dret a l'autodeterminació del poble cors, consagrat de manera pionera per la Constitució de Paoli i que des de llavors s'ha convertit en un principi cardinal del dret internacional, constituirà una condició essencial per a qualsevol nova etapa política.

- Es compromet a donar suport a la construcció d'aquesta nova etapa política mitjançant una estratègia de compromís actiu amb els controls i equilibris per tal d'establir les bases de la nació independent del demà.

- Demana a totes les forces del moviment nacional, sense excepció, que es reposicionin d'acord amb aquests principis fonamentals.

- Declara que, per coherència i credibilitat, aquests principis compartits ja no poden ser encarnats pels responsables de l'estratègia de Beauvau.

- Proclama que el nostre poble es mereix un destí cors i rebutja el desastrós destí francès que actualment se'ls promet.

Visca el poble cors!

Visca la nació de Còrsega!

Visca la resistència!

Read more »