L'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) mata 13 militars i captura dos campaments militars del Pakistan

Almenys 13 membres de les Forces de Seguretat (SF) van morir quan quadres de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) van atacar i capturar dos campaments militars a la zona de Kharwari Baba, al districte de Ziarat, al Balutxistan, el 27 de juny, segons informa The Balochistan Post. Tot i reivindicar l'atac, el BLA va dir que 13 membres van morir i van confiscar armes i municions durant el que va descriure com una "operació militar organitzada". En un comunicat, el "portaveu" del BLA, Jeeyand Baloch, va dir que els seus quadres van llançar atacs simultanis contra els campaments, van avançar des de múltiples direccions i van envoltar ambdues posicions, establint un "control complet" després d'intensos combats cos a cos.

Simultàniament la branca mediàtica de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) ha publicat una recopilació de vídeo de 22 minuts de 21 atacs a tot Balutxistan, que mostra assalts a combois militars, comissaries de policia, trànsit i infraestructures per carretera pakistaneses. Les imatges, publicades per Hakkal, mostren combatents armats emboscant vehicles militars, establint bloquejos a les principals carreteres, atacant vehicles que transporten minerals i altres subministraments i destruint ponts amb explosius. Diversos clips mostren atacs a vehicles i combois militars pakistanesos a Kech, Kalat, Noshki, Kharan i Zehri, inclòs un segment en què més tard es veu un vehicle blindat en possessió del grup.

L'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (Baloch Liberation Army, BLA) es va fer conegut públicament durant l'estiu del 2000. Suposadament, està liderat per l'exiliat baloch Hyrbyair Marri però des de 2018 ha emergit com el seu comandant Bashir Zaib (ex membre de l’Organització d’Estudiants Balutxs BSO). El seu braç polític és el Free Balohistan Movement establert el 1998. El cos d'elit del BLA s'anomena Brigada Majeed. La Brigada Majeed es va fundar el 2011 i és una unitat d'elit dins del BLA, amb un modus operandi que inclou atacs suïcides regularment com l'edifici de la Borsa de Valors del Pakistan a Karachi (29/06/2020), les primeres dones suïcides (Shaari Baloch l’abril de 2022 i Sumaiya Baloch el juny de 2023) o el greu atac suicida de Turbat amb 40 morts (04.01.2025). El BLA ha estat autor dels atacs balutxs més audaços recentment: l’ocupació de ciutats com Zehri (gener 2025), el segrest d’un tren amb 300 militars (març 2025), el robatori d’un banc amb 155 milions de rúpies (desembre 2025) o les operacions Herof-1 (agost 2024) i Herof-II (juny 2026 amb 84 morts). El febrer de 2026 va crear una unitat de drons. El 24 de maig va anunciar la creació de la unitat de dones de la comandant «Shehnaz Baloch».

Read more »

Festival Nacional de la Llengua Bretona

Creat el 1974 com a Gouel ar Brezhoneg a Gewngamp, impulsat per  Skol An Emsav, Ar Falz o Brezhoneg Yezh Vev, el Gouel Broadel ar Brezhoneg, un festival militant i festiu de la llengua bretona, Del 26 al 28 de juny de 2026, tingué lloc a Mellag, Kemperle, a la regió de Kemper / Quimper al Manoir de Kernault que acollí el Festival Nacional de la Llengua Bretona, un festival immersiu en bretó que dona un lloc d'honor a la cultura bretona: música, cinema, exposicions o taules rodones. El Gouel Broadel ar Brezhoneg (GBB) torna a Mellag per segona edició consecutiva al Manoir de Kernault.

Nascut als anys 70, una època molt polititzada, en la primera edició va aplegar 5.000 persones però el 1983 foren 1.500. L'esdeveniment es va reformular com a Gouel ar Brezhoneg Broadel el 1987 quan Stourm ar Brezhoneg (SAB), una escissió de Skol an Emsav coneguda per atacar senyals de trànsit monolingües en francès va assumir un rol dirigent. El 1994, 10.000 participants es van reunir a Spézet: GBB es va convertir en una trobada popular. Es va organitzar durant uns quants anys abans d'una llarga pausa entre 2000 i 2010. El motiu fou l'atemptat del FLB-ARB amb una víctima mortal a Quévert, les accions de solidaritat amb els bretons detinguts i la satanització de la premsa francesa a qualsevol acció identitaria. 

L'esdeveniment es va rellançar el 2010 a Kawan / Cavan, Tregor, amb xifres molt més testimonials. Un canvi final de rumb va tenir lloc el 2014: l'associació Mignoned ar Brezhoneg, propera al col·lectiu de desobediència civil Ai'ta, va assumir el control de l'organització GBB. El to de l'esdeveniment esdevé llavors menys directament polític i més festiu, amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli. La nova versió del GBB, en funcionament des de 2015, estableix objectius més modestos: menys públic, un ambient festiu sobretot, per a un suau reinici d'una de les iniciatives més importants del moviment per a la llengua bretona dels anys setanta i vuitanta. El 2019 va arribar a Langoned / Langonnet, a la Bretanya Central abans d'arribar a Mellag, prop de Kemperle / Quimperlé, l'any passat i enguany amb 3.500 assistents.

Enguany, de nou, també va estar obert a altres llengües minoritàries. Una delegació gal·lesa del Festival Tafwyl de Cardiff era present juntament amb la banda gal·lesa Alys Glyn i artistes occitans, il·lustrant el desig del GBB de construir ponts entre cultures regionals. El GBB també manté la seva dimensió de reflexió, amb diverses taules rodones dedicades al futur de l'ensenyament bretó, les llengües i la literatura minoritària en la llengua bretona. El bretó fou la llengua de referència durant tot el cap de setmana, però seran benvinguts els no parlants de bretó. El lema ha estat 'Holl livioù ar brezhoneg' (el bretó en tots els seus colors).

Cada edició del GBB va acompanyada del llançament de l'àlbum oficial "An Taol-Lañs", una recopilació de cançons en llengua bretona que posa en relleu la vitalitat de la creació musical bretona. Aquest àlbum contribueix a la difusió de la música en bretó més enllà del festival.

https://www.letelegramme.fr/finistere/quimperle-29300/festival-gouel-broadel-ar-brezhoneg-un-millier-de-personnes-au-manoir-de-kernault-a-mellac-6850413.php

Read more »

1497 Cornish uprising remembered

For a number of years now two leaders of the 1497 Cornish uprising against the unfair double tax of Henry VII have been remembered each year on 27th June. Michael Joseph An Gof at St Keverne and Thomas Flamank at Bodmin. For the second year now,  in addition to these two, a leader from Camborne, John Rosewarne is being remembered. The commemoration will involve a march by the children of the town starting at St Meriadoc Middle School at 11.00am. The march will end at the Parish Church where speeches will be made by a number of dignitaries followed by refreshments in the church hall for the children.

During and after the march the children will be singing a song in Cornish which they have learnt, a marching song written and composed by the late Richard Gendall. 

There were a number of named leaders involved in the 1497 uprising and it is hoped that in the future other towns will embrace their local oneKernow remembers some of its countless men and women who died especially Michael Joseph An Gof (St Kevern) and Thomas Flamank (Bodmin) who were hung drawn and quartered on this day in 1497, for leading a Cornish rebellion. Others remembered as well with Kammbronn commemorating their hero John Rosewarne. The parade begins at 11:00pm and ends at the Parish Church. Organized by Agan Tavas, Kernow Goth Old Cornwall Societies as well as supported by Celtic Nation Kernow.

Deputy Mayor of Camborne, Cllr Reece Weatherburn attended a commemoration in Camborne this morning with other councillors, he had this to say.

"It is an honour to be here today, representing Camborne Town Council and the people of Camborne on the 2nd commemoration of the 1497 rebellion to be held in this town.

On this day - 27th June - we commemorate the rebels who gave their lives in that rebellion against the economic injustice imposed on the Cornish people by the then King of England - Henry VII. Those who have commemorated the rebellion for many years, will be very familiar with the names Michael Joseph an Gof of St Keverne and Thomas Flamank of Bodmin, many may be less familiar with the name John de Rosewarne - of Camborne - and hence we gather here in his hometown to celebrate his contribution to that struggle for economic justice on behalf of the people of this town and our nation - Kernow.

It is a significant fact that one of the grievances held by the Cornish rebels was Henry VII's suspension of the Stannary Parliament in 1496, which until that point had jurisdiction over tin mining in Kernow, an industry that of course would be integral to Camborne's economy and identity. The Stannary Parliament was re-convened in 1508, and it continued to exercise its powers until the late 18th to 19th centuries under increasing centralisation of the UK state.

In the present day, we are hopeful of the return of mining industry to our town and its contribution to our local economy. We should not be complacent of course, and if we are to honour the name of John de Rosewarne, Michael an Gof and Thomas Flamank, then we elected representatives and the wider community must do all we can to ensure that our community reaps the benefits of the return of that industry.

I would like to thank the organisations that have come together to make this commemoration possible - Agan Tavas, Camborne Old Cornwall Society, the Saints Martin & Meriadoc Church, and the school, each one has put in the work to contribute to the preservation of our cultural heritage, our language - Kernewek, our history and our unique identity. Long may this continue.

Kernow Bys Vyken!"

MK - Camborne

Read more »

El partit cors Per l’Indipendenza anuncia l’oposició a l’autonomia i la reactivació dels Cumitatu

El parlament francès ha aprovat el projecte de llei de reforma constitucional per concedir l'autonomia a Còrsega en una votació històrica feta el 23 de juny de 2026. El text va tirar endavant en primera lectura amb 271 vots a favor i 202 en contra. Es reconeix la possibilitat que la col·lectivitat corsa pugui adaptar lleis i reglaments nacionals o, fins i tot, elaborar els seus propis textos en competències específiques (com urbanisme, turisme o desenvolupament econòmic). : S'estableix que la població de Còrsega haurà de ratificar formalment el nou estatut mitjançant un referèndum democràtic un cop tancat el procés a París.

A favor

La majoria de partits nacionals corsos (Partitu di a Nazione Corsa o PNC_Avanzemu, Femu a Corsica de Gilles Simeoni, al govern) estan a favor. La posició de Core in Fronte, fins fa poc el partit més radical, ha canviat. De l'oposició frontal va passar, el 27 de març de 2024, en una votació  a l'Assemblea de Còrsega, a votar a favor de l'acord de sis punts. Quan el govern francès va aprovar formalment el projecte de llei constitucional a l'estiu de 2025, va declarar públicament que el text era "mínim" però que "mereixia una oportunitat" d'arribar al Parlament francès per no tancar la via institucional. Ho va anomenar el "pragmatisme d'oportunitat". Entre a decidir fer un canvi d'estratègia temporal. Tot i que inicialment es mostraven molt crítics, van optar per donar suport de manera pragmàtica al text a l'Assemblea de Còrsega en el marc d'una "convergència patriòtica". 

En contra 

En canvi el partit independentista cors Nazione s'oposa frontalment i expressa el seu "profund desacord" davant la reforma constitucional aprovada pel Parlament francès. En un comunicat oficial emès el 25 de juny de 2026, el moviment ha qualificat el text de "regressió històrica" i de mera "il·lusió". A través de diversos comunicats oficials, les faccions del FLNC (com el FLNC-UC i el FLNC-22O) han expressat un rebuig frontal a la via legalista de Gilles Simeoni. Mossa Palatina té una ideologia nacionalista molt particular, centrada en la defensa cultural, l'oposició a la immigració i el combat contra el jacobinisme francès.  Rebutgen el text perquè consideren que està buit de contingut real en matèria de preferència local o de protecció de la terra davant de compradors estrangers. Curiosament, el partit d'extrema dreta francès Rassemblement National (RN) ha teixit aliances amb membres de Mossa de cara a les eleccions locals de 2026, aprofitant el seu descontentament amb el text de la reforma. Mossa diu que la posició de RN és coherent i anuncia que quan arribi al govern iniciarà un nou procés de negociació.

També el 24 juny de 2026 Per l’Indipendenza - Culletivu Politicu Independentistu Corsu ha anunciat el rebuig al procés actual del projecte d’autonomia de l’illa i ha acordat reactivar els Cumitati Pe l’Indipendenza per fer front al procés de dissolució i substitució del poble cors. El partit s'oposa al projecte "d'autonomia a la francesa" i al suport que el "nacionalisme electoralista" li està donant.

 

 El 8 de maig de 2019 es va presentar el Culletivo Paesanu Indipendentistu Corsu (CPIC) format per ex membres del FLNC amb l’objectiu de demanar a l’ONU el reconeixement de la nació corsa com a autòctona de l’illa. Des de la seva fundació la cara visible fou l’ex pres polític del FLNC-Canal Històric Jean-Luc Mondoloni. Fou capturat i empresonat l’any 2000. També era proper a Marcelo Lorenzoni, mort el 24 de juny de 2000 (apunyalat a les muntanyes de Bastelica pel seu fill en una baralla) i un dels caps més importants de la resistència corsa. Militar paracaigudista francès va participar en els fets armats d’Aléria (1976) i va ser un dels fundadors del FLNC, també va participar en els fets de Bastelica-Fesch (1980) enfrontant-se a agents secrets de l’estat (barbouzes). Lorenzoni havia fundat un sindicat ramader i agrícola nacionalista per ocupar finques de colons francesos. A nivell polític va ser començar al Muvimentu Corsu per l’Autodeterminazione (1983) i la seva continuació essent un dels fundadors d’A Cuncolta Naziunalista (1987) i el seu secretari general adjunt (1992-1995), va participar a Corsica Nazione (1992).

Arran de l’assassinat d’Yvan Colonna (2022) el CPIC va decidir anar més enllà i es van iniciar reunions de base per refundar el nacionalisme cors impulsant els Cumitati Per l’Indipendenza que havia establert el 2019. Tot plegat va confluir en la transformació del CPIC en Per l’Indipendenza paral·lelament a l’establiment del partit Nazione. El nou partit es va centrar en l’oposició a l’autonomia i la seva inserció constitucional, la denúncia de la minorització del poble cors amb una colonització demogràfica i la lluita contra l’especulació immobiliària. 

Read more »

La doctora de la minoria balutx Mahrang Baloch, de 33 anys, condemnada a cadena perpètua pel Pakistan

Mahrang Baloch, reconeguda activista i mèdica que ha denunciat les desaparicions forçades a la província de Balutxistan, al sud-oest del Pakistan, enfronta una de les proves més difícils de la seva vida. L'activista que durant anys va exigir respostes sobre el destí dels desapareguts ara ha estat condemnada a cadena perpètua.

El tribunal colonial del Pakistan va trobar culpables Mahrang Baloch i un altre activista, Sibghatullah Shah, d'activitats contra l'Estat i de la mort d'un militar durant una manifestació a la ciutat de Gwadar el 2024. El tribunal els va imposar la pena de presó perpètua. Les acusades van rebutjar tots els càrrecs i van expressar que apel·laran la decisió pervertida ja que no existeix cap prova de la seva participació en la manifestació.

Per a Mahrang Baloch, de 33 anys, el tema dels desapareguts no és un simple assumpte polític. El seu pare, Abdul Ghaffor Langove, va desaparèixer el 2009 i el seu cos va ser trobat gairebé tres anys després. L'activista afirma que la mort del seu pare va marcar tota la vida i la va impulsar a lluitar pels drets humans. L'any 2020, significativament, una altra noia balutx, Karima Baloch, va ser assassinada pel Pakistan mentre era refugiada al Canadà. 

BYC

El Balutx Yakjehti Committee (Comité de Solidaritat/Unitat Balutx, BYC) ha defensat els drets dels balutxs des de la seva fundació, el 2020. Des dels seus inicis, quan el moviment es coneixia com a Comitè Bramsh Yakjehti, el BYC ha organitzat protestes pacífiques contra l'ús excessiu de la força per part de l'Estat pakistanès a Balutxistan, altres formes de repressió.

Des dels seus inicis, el BYC ha estat liderat per dones, entre les quals hi ha la doctora Mahrang Baloch. Aquesta dona de 32 anys es va convertir en activista després de la desaparició del seu pare el 2009. Després de ser alliberat, va ser segrestat de nou el 2011 i, aquesta vegada, assassinat. Des de llavors, Mahrang ha estat una figura central en el moviment pels drets humans i la justícia a Balutxistan, i fins i tot va ser reconeguda per la revista Time com una dels cent líders més influents del 2024.

Read more »

Commemoració dels 90 anys de la primera vaga dels aborígens australians

La vaga de Pilbara de 1946 va ser una vaga històrica dels treballadors pastorals de les Primeres Nacions a la regió de Pilbara, a Austràlia Occidental, per al reconeixement dels drets humans i el pagament de salaris i condicions laborals justes. La vaga va involucrar almenys 800 treballadors pastorals aborígens que van abandonar les grans estacions pastorals de Pilbara l'1 de maig de 1946, i van abandonar la feina a les dues principals ciutats de Port Hedland i Marble Bar. La vaga no va acabar fins a l'agost de 1949 i, fins i tot llavors, moltes persones de les Primeres Nacions es van negar a tornar i treballar per als propietaris d'estacions blanques.

Durant molts anys, als treballadors pastorals aborígens de Pilbara se'ls va negar el salari en efectiu i només se'ls va pagar amb subministraments de tabac, farina i altres necessitats. Les estacions pastorals van tractar els treballadors aborígens com una mà d'obra esclava barata per ser explotada. Si intentaven abandonar l'estació, la policia els trobava i els portava de tornada, segons Don McLeod, activista pels drets dels aborígens a Pilbara durant el segle XX.

La vaga va ser coordinada i dirigida pels advocats aborígens Dooley Bin Bin i Clancy McKenna; i Don McLeod, un sindicalista actiu i membre del Partit Comunista d'Austràlia durant un curt període. Segons McLeod al seu llibre *How the West was Lost*, autopublicat el 1984, la vaga es va planejar en una reunió de lleis aborígens el 1942 a Skull Springs (a l'est de Nullagine), on anteriorment havia tingut lloc una massacre. A la reunió van assistir uns 200 advocats aborígens d'alt rang que representaven vint-i-tres grups lingüístics de gran part del remot nord-oest d'Austràlia. Les discussions es van allargar, i la reunió va durar sis setmanes. A McLeod se li va encomanar la tasca de negociador en cap. La vaga es va ajornar fins després que acabés la Segona Guerra Mundial.

A principis de 1946 es van portar calendaris en brut d'un campament d'estacions a un altre per organitzar la vaga. Els esforços, si els blancs presents els notaven, van ser menyspreats i es van burlar de ells. Quan va arribar l'1 de maig de 1946, centenars de treballadors aborígens van abandonar les estacions pastorals i van establir campaments de vaga.

La vaga va ser més efectiva a la regió de Pilbara. Es va estendre a la regió de West Kimberley, però el moviment vaguístic va ser durament reprimit per l'acció policial i va ser més curt. Durant els tres anys, ocasionalment els vaguistes van tornar a la feina, mentre que d'altres es van unir o es van reincorporar a la vaga.

Les dones aborígens van tenir un paper vital en la vaga, tant com a treballadores en vaga com en l'establiment de campaments de vaguistes, tot i que la seva participació no s'ha documentat en la mateixa mesura que la dels homes. Una activista, Daisy Bindi, una dona del poble Nungamurda, va liderar una marxa de 96 treballadors a l'estació de Roy Hill per unir-se a la vaga. Abans que comencés la vaga, Bindi va organitzar reunions al sud-est de Pilbara, que van atreure l'atenció de la policia, i les autoritats van amenaçar de fer-la fora de la zona.

Durant la vaga, va transportar els seus partidaris als campaments de vaguistes, i va aconseguir superar un enfrontament policial. Els seus esforços van tenir un paper important en la propagació de la vaga a les estacions més allunyades de l'interior de Pilbara.

Finalment, els vaguistes van aconseguir salaris i condicions a les estacions de Mt. Edgar i Limestone. Aquests dos es van convertir en un estàndard, i els vaguistes van declarar que qualsevol estació que requerís mà d'obra hauria d'igualar o millorar els salaris i les condicions que operaven en aquests dos.

A l'agost de 1949, el Sindicat de Mariners havia acordat prohibir la llana de les estacions de Pilbara als vaixells per a l'exportació. El tercer dia després de l'aplicació de la prohibició, un representant del govern va dir a McLeod que les demandes dels vaguistes es complirien si s'aixecava la prohibició. Una setmana després que acabés la vaga i s'aixequés la prohibició, el govern va negar haver arribat a cap acord d'aquest tipus.

Un cop acabada la vaga, molts aborígens es van negar a tornar a treballar en els seus antics rols a la indústria pastoral. Finalment, van reunir els seus fons de la mineria a cel obert i altres indústries artesanals per comprar o llogar estacions, incloses algunes en què havien treballat anteriorment, per gestionar-les com a cooperatives.

Read more »

Celebració de la victòria índia de Little Big Horn sobre els Estats Units

La batalla de Little Bighorn o Greassy Grass (el 25 i 26 de juny de 1876) va ser un enfrontament crucial entre els Estats Units i diverses tribus de nadius americans (lakota, cheyennes i arapaho) al territori de Montana. Els EUA van intentar forçar les tribus a tornar a les seves reserves després que s'hi descobrís or a les muntanyes Black Hills (sagrades per als lakota). El 7è Regiment de Cavalleria de l'Exèrcit dels EUA (liderat pel tinent coronel George Armstrong Custer) contra les forces unificades de nadius americans encapçalades per líders com Bou Assegut (Tatanka Iotanka) i Cavall Boig. Els soldats estatunidencs van subestimar la mida del campament enemic. Les forces natives, molt superiors en nombre i tàctica, van envoltar i aniquilar completament els cinc esquadrons comandats per Custer, el qual va morir en el combat. 

Les diferents nacions índies que van participar en la batalla han commemorat els 150 anys de l'esdeveniment amb marxes a cavall cap a Montana i un gran aplec convocat per diferents organitzacions tradicionalistes sioux, cheyenne i arapaho. Els actes centrals se celebren del 25 al 27 de juny de 2026 dins del ⁠Little Bighorn Battlefield National Monument a Montana. Líders, historiadors i grups de tambors de les nacions Lakota Sioux, cheyennes del Nord i Arapaho (així com representants Crow, Southern Ute i cheyenne-arapaho d'Oklahoma) que van protagonitzar la batalla. El ⁠Crazy Horse Memorial a Dakota del Sud,  acull conferències històriques sobre el conflicte, conegut per ells com la Batalla de Greasy Grass. La família Real Bird, per exemple, organitza de manera privada la tradicional recreació històrica de la batalla amb genets nadius a la vora del riu Little Bighorn. Hi ha hagut cavalcades de Wakinyan Wakpa Youth Horsemenship,Čaŋté Núŋpa Indian Relay o Dakota Exiles Ride que convergeixen al lloc de la batalla 

També hi participa Frank Star Comes Out (Oglala Sioux) president de l'Oglala Sioux Tribe que també celebrà recentment la batalla de Rosebud (17 de juny de 1876). L'epicentre de les commemoracions serà l'Oceti Sakowin All Nations Camp.

Read more »

L'independentisme kanak presenta les seves llistes per les eleccions del 28 de juny a Kanaky/Nova Caledònia

Els partits polítics de Nova Caledònia ja estan en ordre de marxa per presentar-se a les properes eleccions provincials locals que se celebraran d'aquí a poc més de dues setmanes. L'Alt Comissionat francès ha publicat una llista inicial de 24 agrupacions polítiques que es presenten a les tres assemblees provincials de Nova Caledònia (Nord, Sud i les Illes de la Lleialtat exteriors). La llista està subjecta a una verificació final abans de les properes eleccions del 28 de juny. 

Pel que fa a les llistes a favor de  la independència, un dels seus principals components, el FLNKS (Front d'Alliberament Nacional Kanak i Socialista), presenta una llista "Kanaky per a tothom" (Kanaky Pour Tous o KPT) encapçalada per un jove polític, Johanito Wamytan. La llista també inclou el secretari general de la Unió Caledònia, Dominique Fochi. Altres partits independentistes integrats són el Partit Laborista, el Rassemblement Démocratique Océanien o el Mouvement des Océaniens Indépendantistes.

En el moviment independentista, però separat del FLNKS, una altra llista, "Unis pour le Pays" (Units pel País), està encapçalada per Louis Mapou, expresident del govern de Nova Caledònia. La llista està presentada pel grup polític "UNI" (Union Nationale pour l'Indépendance), que està format principalment pels independentistes PALIKA i UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Tant PALIKA com UPM es van separar del grup FLNKS l'agost de 2024, al·legant opinions divergents sobre el procés d'independència de Nova Caledònia. De fet UNI apostava per afeblir la via d'accés a la independència i enfortir les negociacions amb l'estat ocupant mentre FLNKS al contrari.

Però a la Província Sud, així com a les altres dues, les eleccions provincials d'aquest any estan marcades per una forta aparició percebuda de partits que no s'identifiquen ni en els principals blocs pro-Francia ni en els independentistes. Alguns d'aquests grups no radicals prefereixen descriure's com a pertanyents a un moviment "no partidista" o de la societat civil. Éveil Océanien, amb seu a Wallis, que va sorgir per primera vegada a les eleccions provincials anteriors del 2019, presenta una llista dirigida pel seu líder Milakulo Tukumuli. Encapçala una llista anomenada "Un autre monde est possible!" (Un altre món és possible). La seva segona colista és la presidenta del Congrés de Nova Caledònia, Veylma Falaeo.

English

New Caledonia's political parties are now in marching order to contest the upcoming local provincial elections scheduled to be held in just over a fortnight. The French High Commission has published an initial list of 24 political groupings are running for a seat in New Caledonia's three provincial assemblies (North, South and the outer Loyalty Islands). The list is subject to final verification before the upcoming polls on 28 June.

On the pro-independence side, one of its main components, the FLNKS (Kanak and Socialist National Liberation Front) is presenting a "Kanaky for Everyone" (Kanaky Pour Tous or KPT) list headed by a young politician, Johanito Wamytan.The list also includes Union Calédonienne secretary general Dominique Fochi. Other pro-independence parties are the Labour Party, the Rassemblement Démocratique Océanien or the Mouvement des Océaniens Indépendantistes. 

In the pro-independence movement, but separate from the FLNKS, another list "Unis pour le Pays" (United for the Country) is headed by Louis Mapou, a former New Caledonian government president.

The list is presented by the "UNI" (Union Nationale pour l' Indépendance) political group, which mainly consists of pro-independence PALIKA and UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Both PALIKA and UPM broke away from the FLNKS group in August 2024, citing diverging views regarding New Caledonia's independence process.

But in the Southern Province, as well as in the two others, this year's provincial elections are marked by a perceived strong emergence from parties which identify themselves neither in the main pro-France nor pro-independence blocks. Some of those non-radical groups prefer to describe themselves as belonging to a "non-partisan" or civil society" movement. Wallisian-based Éveil Océanien, which first emerged at the previous provincial elections in 2019, is presenting a list conducted by its leader Milakulo Tukumuli. He is leading a list dubbed "Un autre monde est possible!" (Another world is possible). His second co-list is the New Caledonia's Congress president Veylma Falaeo.

Read more »

4rt congrés del partit independentista sard Liberu

 

Deu anys després de la fundació del partit, ahir es va celebrar a Santa Cristina di Pulilatino el quart Cungressi Natzionale o Congrés Nacional de Liberu. Hi van assistir-hi delegacions de Repùblica, Sardigna Natzione, Sardegna Chiama Sardegna, Corona de Logu, Partito dei Progressisti, Rifondazione Comunista Sardegna i Confederazione Sindacale Sarda. Les delegacions, representades per les seves figures destacades, van transmetre les seves salutacions a Liberu i van reafirmar el seu compromís de continuar una relació de col·laboració que s'ha consolidat durant anys.


Liberu-Lìberos Rispetados Uguales fou creada el 2016 i sorgida de la dissolució de Manca pro s'Indipendentzia el 2015 (creada el 2004 hereva d’Organizzacione Indipendentista Rivoluzionaria, 2002).

Després del debat polític, els membres del partit van elegir els representants dels òrgans de govern nacionals que lideraran Liberu durant els propers quatre anys. Pier Franco Devias ha estat re elegit secretari nacional, mentre que Francesca Pireddu, Francesco Guccini i Gigi Carreras han estat elegits per a la direcció nacional. Cesare Contu, Simona Floris i Mauro Dessì han estat elegits per a la comissió de garantia. En les properes setmanes, cada branca elegirà els seus nous secretaris locals i, posteriorment, s'elegiran representants territorials a cada província que s'incorporaran al Consell Nacional del partit."Els reptes polítics als quals s'enfronta Liberu són molts i complexos", diu un comunicat, "però amb l'ajuda de tots els nostres membres i simpatitzants, i col·laborant amb moltes organitzacions afins, estem segurs que podem continuar les nostres batalles per defensar els interessos del poble sard amb energia i determinació. Un agraïment de tot cor a la secretària sortint Caterina Tani, als consellers nacionals sortints Samuele Mereu, Elia Puddu, Mauro Dessì i Salvatore Sechi, i als molts militants i membres que han dedicat generosament les seves energies al creixement del partit al llarg dels anys".

Liberu promou la idea d'una Sardenya independent de Roma, unida al socialisme sard. Combat el que anomena " explotació colonial " de l'illa i té com a objectiu final la creació de la República del Poble Treballador Sard. El partit lluita per promoure els productes locals i l' economia agropastoralsarda contra els mercats estrangers. Demana l'ensenyament obligatori de la llengua sarda a totes les escoles i promou el seu ús en els documents públics.

Moviments sards presents al cungressu

1) Sardigna Naztione Indipendentzia. 1992. Creada com a Sardigna Natzione (el 2002 afegeix
Indipendentzia). Hereva de Città e campagna (1966), Su Populu Sardu (1973), Movimentu Su
Populu Sardu (1974), Sardegna e Libertade (1979), Partidu Indipendentista (1987), Partidu
Sardu Indipendentista (1988). Els ideòlegs són Ànghelu Caria (mort el 1996) i Bustianu Cumpostu.

2) Repùblica. 2024. Fusió entre iRS, ProgReS i Torra producte del procés Est Ora (2021) - Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna (iRS). 2001. Escindida de Sardigna Natzione. El 2011 se li
va escindir ProgReS en oposició a Gavino Sale.
- ProgReS- Progetu Repùblica de Sardigna. 2011. Escissió d’iRS (alhora escissió de Sardigna
Natzione) amb Franciscu Sedda (escindit el 2013 per oposar-se a Michela Murgia). Des de 2020
dirigit per Adriano Sollai i Sarah Poddighe
- Torra. 2021. Aliança tàctica entre ProgReS i iRS

3) Sardegna chiama Sardegna. 2022. Moviment de joves per l’autodeterminació.

Corona de Logu és una aliança de regidors i batlles nacionalistes sards i la CSS el sindicat nacionalista fundat el 1985.

 

Read more »

Conferència de diferents partits bretons a favor de l'autonomia

Asambles evit an emrenerezh (Junts per l'autonomia). El 20 de juny, a Karaez, es va debatre l'autonomia de Bretanya. "Els gal·lesos i els escocesos ens mostren el camí. Com podem oferir al sistema centralitzador una autèntica alternativa bretona? És sobretot una qüestió democràtica."Com aconseguir l'autonomia de Bretanya?". Aquest és el tema que diversos partits polítics van debatre dissabte 20 de juny de 2026 a Karaez (Finistère). 

Un simposi organitzat per iniciativa del moviment Pour la Bretanya, del qual Christian Troadec, alcalde de Karaez i diputat/conseller regional, és portaveu: «Molts de nosaltres volíem que les forces bretones es comuniquessin entre elles», explica. A part de les eleccions senatorials, no hi ha un termini molt proper, així que era important reunir-nos i veure si podíem desenvolupar un projecte comú. Va introduir aquest simposi organitzat a l'espai Glenmor; la conferència de més de tres hores que va omplir la sala. Hi va participar una delegació d' Euskal Herria Bai d'Iparralde.

Si bé la majoria dels components del moviment identitari bretó havien respost a la invitació de Christian Troadec i l'autor Yvon Ollivier, només faltava els moviment PNB/SBB. Tot i que el debat es presentava com obert a tothom en realitat es va excloure a persones del Partit Nacional Bretó (PNB/SBB). Al final de la primera taula rodona, algunes persones, van fer notar la seva presència en veu alta intentant forçar l'entrada a la sala de conferències en dues ocasions diferents. Aquests dos «intents» van ser repel·lits amb violència. «Deixeu entrar els nacionalistes bretons». Una altra veu es va queixar en veu alta que l'esdeveniment del dia no era un «debat democràtic» i que estava «infiltrat per l'extrema esquerra». En ser expulsats alguns participants van cridar 'Breizh atav' (Bretanya sempre). 

A la segona taula rodona «Com guanyar junts l'autonomia de Bretanya?» finalment hi participaren set partits polítics: el nou Fais Bretagne, la Unió Democràtica Bretona, el Partit Bretó, l'Aliança Federalista Bretona, Douar ha Frankiz, War-Sav i Pour la Bretagne de Troadec. Per ordre d'intervenció: Christian Troadec, alcalde de Karaez i portaveu de Pour la Bretagne; Mathieu Guihard, president del Partit Bretó; Amélie Barrely, representant de Douar ar Frankiz; Tifenn Siret, coportaveu de la UDB; Gaël Roblin, càrrec electe a Gwengamp i president de War-Sav; el doctor Jean-Louis Le Mée, president de l'Aliança Federalista Bretona; Pierre Arzul i Korentin Gaillard, representants de Faisons Bretagne, la formació autonomista impulsada per Paul Molac.

Fais Bretagne és el darrer partit bretó en crear-se, es va presentar el 18 d'abril amb el diputat Paul Molac com a cap visible. Molac defensa que "L'autonomia em sembla necessària, però no és independència." 

Guia dels partits nacionals bretons

Unió Democràtica Bretona, UDB, 1963, escissió d'esquerra social demòcrata del Moviment per l'Organització de la Bretanya creat el 1957 per Yann Fouéré. El 2021 va obtenir 4 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya en coalició amb els Verds (l'aliança va aconseguir 12 en total). 

Partit Bretó/Strollad Breizh. 2002. Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Independentista de centre.

Aliança Federalista Bretona, 2004, Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Federalista de centre.

Per la Bretanya (Breizh War Raok! en bretó) i anteriorment Mouvement Bretagne et Progrés, és un moviment polític bretó creat el 2010 (el nou nom és de 2018) pel carismàtic Christian Troadec, d'esquerra autonomista. Ha col·laborat amb el PB, UDB. El 2021 va obtenir 1 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya. 

War-Sav (p) Organisation de la Gauche Indépendantiste bretonne, 2020, hereu d'Emgann (1982) ,  després anomenat Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne el 2009. Emgann va sorgir de la mà dels Comitès d'Amnistia a Bretanya (KAD) creats el 1979 per donar suport als presos del moviment armat Front d'Alliberament de Bretanya (FLB, fundat el 1963 per membres del MOB). Independentista anticapitalista  d'esquerra. 

Douar ha Frankizh, 2020, facció de  Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne, hereu del citat Emgann, representa l'ala nacionalista de l'independentisme d'esquerra. 

Partit Nacional Bretó / Strollad Broadel Breizh  (PNB/SBB) creat el 2021 es reclama hereu del PNB de 1931 que va defensar la lluita armada contra l'estat francès (Gwen ha Du o Bagadoù Stourm liderada per Yann Goulet qui impulsaria el FLB)

Fais Bretagne, 2026, formació autonomista de centre impulsada per Paul Molac

A les eleccions de 2015 MBP i UDB van obtenir 80.000 vots, Breizhistance 7.500, Partit Bretó 6.500. 

El 2021 Per la Bretanya va presentar-se amb els partits francesos PS i PCF obtenint 1 escó. UDB amb els Verds francesos obtenint-ne 4. El Partit Bretó va créixer fins a 13.200.

Read more »

Trobada de Jovent Sami i Sámiid 23. konfereanssa (23ª conferència lapona)

Els joves sami es van reunir a Ohcejohka per a la conferència juvenil Gávnnadeapmi 3 per debatre el futur de Sápmi. L'esdeveniment es va centrar en debats amb visió de futur, tallers interactius i la construcció de connexions entre ells a través de les fronteres. Va coincidir amb l'obertuea de la 23a conferèbcia saami el 19 de juny. 

D'aquests debats va sorgir una poderosa declaració:

"Ens veiem obligats a dedicar el nostre temps a lluitar pels nostres drets fonamentals, quan volem centrar-nos en aprendre i transmetre la nostra cultura a les generacions futures".

La declaració reflecteix la negativa a ser dividits per les fronteres nacionals i descriu les prioritats clau dels joves per al futur:

1. Prioritzar la participació dels joves: Continuar donant suport a les trobades transfrontereres de joves i garantir que les veus dels joves continuïn sent una prioritat fonamental per al Consell Saami.

2. Unint a través de l'educació: demanant un sistema educatiu sami transfronterer, recursos adequats per a totes les llengües sami i el dret de cada nen a aprendre i reclamar la seva llengua.

3. Combatre el colonialisme verd: condemnar l'explotació dels territoris sami per a projectes d'energia renovable i garantir que els joves no portin la doble càrrega del canvi climàtic i el robatori de terres.

El text reflecteix una ferma negativa a ser dividits per les fronteres nacionals i un profund desig d'unitat, concloent amb una visió clara: "La nostra visió és un Sápmi indivisible, oktasaš Sápmi".

Sámiid 23. konfereanssa 

L'informe "Sámificant el nostre futur" es va presentar amb una conversa sobre què significa "sámificar" la nostra societat i organitzacions, i com podria ser possible. La conversa va ser entre l'autor de l'informe Áslat Holmberg, el líder del projecte Siidaskuvlla Finn Arne Bieski-Selfors, i la participant del Knowledge Hub Katri Somby, durant la Conferència Sami a Ohcejohka. Durant el 70è aniversari del Consell Sami, destaquem els forts vincles que el Consell Sami ha format amb les organitzacions dels pobles indígenes d'arreu del món. Entre els socis més propers i de més llarga data hi ha el Consell Circumpolar Inuit. Emma Lennert, presidenta entrant del Consell Circumpolar Inuit Kalaallit Nunaat, ens recorda el poder de la unitat àrtica. Durant dècades, el Consell Sami i el CCI han treballat junts per garantir que les veus de l'Àrtic s'escoltin alt i clar a l'escenari mundial. Per-Olof Nutti va ser reelegit com a president del Consell Sami.

A la reunió del Consell Sami a Ohcejohka/Utsjoki, Per-Olof Nutti va ser elegit per unanimitat per continuar com a president del Consell Sami. La constitució del nou Consell Sami va tenir lloc en relació amb la 23a Conferència Sami. El president reelegit espera amb interès liderar el Consell Sami en els propers anys. Ara comença la tasca d'implementar les decisions de la Conferència Sami.

Read more »

Els maputxe lafkenche al parlament xilè per oposar-se a la Llei Lafkenche

El werkén (portaveu) Francisco Vera Millaquén, de la comunitat Pepiukelen, juntament amb altres autoritats ancestrals, dirigents i representants de comunitats maputxe-lafkenche, va fer ingrés al parlament xilè per manifestar el seu rebuig a les modificacions que es pretenen fer a la Llei Lafkenche. Xile van impulsar la Llei 20.249 (coneguda com a Llei Lafkenche), que crea els Espais Costaners Marítims de Pobles Originaris per garantir els seus usos consuetudinaris. Aquesta normativa genera sovint tensions amb indústries com la salmonicultura i la pesca industrial.

Segons han denunciat, aquests canvis responen a pressions de grups empresarials i busquen limitar els drets consuetudinaris dels pobles originaris sobre els espais costaners marins.


Qui són els lafkenche?

Els lafkenche (o lafquenches) són una de les identitats territorials que formen part del poble maputxe. El seu nom prové del mapudungun i significa literalment «gent del mar» o «gent de l'oest» (lafken: mar/llac; che: gent).Localització i territori. Habiten principalment a la franja costera de Xile, entre la província de Cañete i el riu Toltén.

D'altra banda el 15 de juny Facundo Jones Huala va reprendre la vaga seca, tenint en compte que fa 49 dies que vaga de fam, davant la dilació del seu trasllat a la Unitat Penitenciària d'Esquel, com havia estat notificat. La mare de Facundo, María Isabel Huala, en un comunicat va fer responsable del que pogués desencadenar la salut i la vida mateixa del seu fill, Patricia Bullrich, la fiscal Angela Pagano Mata i el poder polític.

Read more »

Algèria condemna a presó severa a 4 joves berbers de Cabília

Al tribunal colonial algerià de Tuviret, quatre ciutadans cabilencs innocents van rebre dures condemnes en el que sembla ser un veredicte polític dictat pel colonialisme algerià. Aquesta decisió injusta i brutal revela la por que l'estat colonial algerià sent envers una Cabília conscient, digna i resilient. Les condemnes pronunciades són escandalosament severes:

- Nassim Attaf: 7 anys de presó

- Ouarab Ferhat: 7 anys de presó

- Akal Achour: 3 anys de presó

- Berkai Oualaid: 3 anys de presó

Aquests joves cabilencs no són culpables de cap delicte. La seva única "culpa" és existir com a cabilencs d'esperit lliure, rebutjar la submissió i afirmar la seva identitat, dignitat i dret a un futur. A través d'ells, el règim intenta intimidar tot un poble.

La ferotge repressió desencadenada sobre la Cabília no és ni nova ni accidental. Forma part d'una estratègia colonial de llarga durada destinada a aixafar qualsevol aspiració de llibertat, criminalitzar el compromís cívic i ofegar la veu d'un poble que es nega a ser silenciat. Detencions arbitràries, judicis injustos, sentències desproporcionades: aquestes són les eines d'un poder que ha perdut tota legitimitat moral.

Read more »