Primera trobada entre les dues principals formacions naga des de l'escissió de 1988

El màxim lideratge de NSCN-Khaplang encapçalat pel president general de comandament (Ret.) Ang Mai i el vicepresident Nyeiton Konyak van mantenir una reunió amb els màxims delegats de NSCN-Isak Muivah liderats pel general de comandament (Retd.) Ramkathing Varah, VC, membre del lideratge col·lectiu (CLM) el 29 de setembre de 2026 a la base de la zona de NSCN-K de Birmània. La reunió va deliberar sobre la pau i altres qüestions importants que no han estat concretades.

La història del NSCN

El Consell Nacional Socialista de Nagaland (NSCN, per les seves sigles en anglès) és una organització insurgent fundada el 31 de gener de 1980 amb l'objectiu principal d'establir un estat sobirà cristià independent per al poble naga (anomenat Nagalim), lliure del govern de l'Índia i de Myanmar. La seva història està marcada per la lluita armada, l'oposició als acords amb el govern central de l'Índia i una profunda fragmentació interna per la ruptura amb el NNC (1975–1980).

El moviment naga original estava liderat pel Consell Nacional Naga (NNC). L'any 1975, una part del NNC va signar un acord de pau amb el govern de l'Índia acceptant la Constitució índia. Un sector de líders nagues va considerar aquest acord com una traïció a la causa de la independència. Com a resposta, tres líders clau—Isak Chishi Swu, Thuingaleng Muivah i S. S. Khaplang—van fundar l'NSCN el 1980 per continuar la lluita armada sota els principis del socialisme i el nacionalisme naga.

L'any 1988, a causa de fortes tensions ètniques internes (especialment entre els nagues de Nagaland i els nagues de Manipur/Myanmar) i diferències sobre si es devia negociar amb el govern indi, l'organització es va esquerdar en dues grans faccions rivals:

1) NSCN-IM: Liderada per Isak Chishi Swu i Thuingaleng Muivah. Va esdevenir la facció més gran, influent i organitzada militarment.

2) NSCN-K: Liderada per S. S. Khaplang. Va basar gran part de les seves operacions i quarters generals a les zones muntanyoses del nord de Myanmar (Birmània).

Aquesta divisió va desencadenar una guerra civil interna brutal entre ambdues faccions, causant més morts entre els propis nagues que els enfrontaments directes amb l'exèrcit indi.

Després de dècades de violència, l'NSCN-IM va signar un acord oficial d'alto el foc amb el govern de l'Índia l'any 1997 per iniciar converses polítiques. L'any 2015, l'NSCN-IM i el primer ministre indi Narendra Modi van signar un històric "Acord Marc" de pau. Tot i que es va vendre com un èxit, les converses van quedar encallades durant anys perquè l'NSCN-IM exigeix una constitució pròpia i una bandera naga, dues condicions que l'Índia rebutja fermament. La facció de Khaplang també va signar un alto el foc el 2001, però el va trencar unilateralment l'any 2015, llançant atacs mortals contra les forces armades índies abans de la mort del seu líder l'any 2017. 

Les faccions escindides de NSCN-K sí van signar la treva. Els comandants que controlaven els combatents nagues dins del territori de l'Índia van decidir que la guerra no tenia futur i van crear noves branques per pactar:

- Facció NSCN-K (Khango): L'any 2018, el líder Khango Konyak va ser destituït del nucli de Myanmar. Va tornar a l'Índia amb els seus homes i va acceptar incorporar-se al procés de pau oficial. El Govern de l'Índia manté prorrogat el seu acord de treva.

- Facció NSCN-K (Niki Sumi): Niki Sumi era el temut cap d'operacions militars de Khaplang i responsable de grans emboscades contra l'exèrcit indi. Després de ser expulsat del quarter de Myanmar el 2020, va decidir acceptar les demandes de pau de la societat civil. El setembre de 2021 va signar un alto el foc oficial amb el govern de l'Índia. Aquest pacte de no-agressió s'ha anat renovant anualment.

Durant l'última dècada, tant l'NSCN-IM com l'NSCN-K s'han continuat dividit en dotzenes de microfaccions (com NSCN-U, NSCN-R, NSCN-K-Khango i, més recentment, la nova facció del 2026). Avui dia, molts d'aquests grups subsisteixen gràcies a l'extorsió econòmica a negocis locals (anomenada "impost revolucionari"). 

Tot i que teòricament la majoria de les faccions han signat acords d'alto el foc a l'Índia, la realitat és que actualment continua la lluita armada amb la NSCN-K (Facció Yung Aung). És la branca de la facció de Khaplang que rebutja categòricament qualsevol conversa de pau amb el govern indi. El grup opera principalment des del nord de Birmània/Myanmar. Des d'allà organitza incursions armades, atacs i manté combats constants tant contra l'exèrcit com contra altres faccions rivals de la zona. La facció que manté una postura més obertament bel·ligerant i de lluita armada activa contra l'estat és la branca de l'NSCN-K (Yung Aung), juntament amb la facció escindida recentment de l'NSCN-IM (coneguda com el "Flanc Oriental"). 

Read more »

Jornada de la identitat nacional tebu

El sisè Dia Internacional de la Cultura  Tebu o Toubou es va celebrar al Níger el 15 de setembre. El tema d'enguany és "valors culturals per promoure la pau i la unitat". Els tebu (toubou o tubu) són nomades de les muntanyes de Tibesti, al desert dels Sàhara, on se’ls anomena els guerrers de les roques. Viuen de forma similar als tuareg però són de raça negra pel que són coneguts com “nòmades negres del Sàhara”. Estan dividits entre Txad, Níger i Líbia. Al primer sumen 1.000.000 (3 %), al segon 100.000 (1%) i a Líbia 85.000 (en especial a Fezzan i Kufra) són també el 1%. Al Txad Hissèbe Habré i Goukouni Oueddei van arribar a presidir l’estat.

Una societat basada en la llibertat individual

Pasturen camells, fan comerç pel desert i, els seminòmades, conreen als oasis que controlen. La seva lengua pertany a la familia Nilo-sahariana formada per les branques sudanesa (núbia, fur…), nilótica (maasai, dinka, nuer…) i la sahariana (amb el propi tebu i el kanuri de Nigèria, dels creadors de Boko haram). Estan dividits en dues branques amb dialecte propi: els Daza(Gouran, Goran) del sud i centrats al Txad i els Teda del nord (Tibesti i Líbia). La nació tebu té un codi d’honor basat en la llibertat individual i el refús a les jerarquies però també en un dret de venjança (gorzou) tant per insults, robatoris o agressions pel que creen minlíes d’autodefensa amb força facilitat. Malgrat la llibertat individual sagrada hi funcionen tres castes: els lliures (maina), artesans, ferrers i caçadors (azza) i els camperols (kamaja) dels oasis.  Llueixen pentitats peculiars i , grans túniques.

 La nació tebu destaca per la seva resistencia amb dies sense menjar caminant pel desert i alimentar-se només de té, dàtils i llet de cabra o camella. Les dones no només tenen els mateixos drets dels homes sinó més; car són les propietàries dels oasis i el bestiar. Han viscut separats de qualsevol control ja sigui de les potències colonials com dels actuals estats de majoria àrab fet que els ha dut a diversos conflictes en l’actualitat.

Sis grups armats tebu en l'actualitat

A Líbia Southern Liberation Operations Room (SLOR, 2026) del veterà Mohamed Al-Worgdo/Baraka Wardako al -Tabawi que desde 2011 control rutes saharianes manté una guerra oberta contra el govern supremacista àrab de Khalifa Haftar i l’Exèrcit Nacional Libi (LNA). SLOR actua principalmente al Fezzan. Simultàniament hi ha el grup tebu del FTSL (Front Toubou pour la Salut de la Lybie, 2007) que va combatre a la dictadura supremacista àrab de Gaddafi qui va negar drets de ciutadania (educacuóm sanitat o documentació) als no àrabs.Issa Badel Majid Mansour el va impulsar i dirigir des de l’exili i l’oasi de Kufra que va capturar el 2011

 Al Txad operen com a Front per a l’Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT, 2016) dels goran que va matar el president Idriss Débey el 2021 i la seva escissió del CCMSR (Conseil de Commandement Militaire pour le Salut de la République, 2016) dels daza de Kanem i que controla les mines d’or de Kouri Bougoudi. FACT i CCMSR estan aliats des de 2025.

A Níger el tebu Mahmoud Salah lidera el Front Patriòtic d’Alliberament (FPL, 2023) des de 2023 oposat als colpistes (juliol 2023) i el també tebu Mahamat Tori el Front Patriotique pour la Justice (FPJ, 2023)en la Coordinació de Forces Lliures de Níger.

Read more »

Una gran marxa sense ideologies reclama la independència de Gall·les a Aberysthwyth

Avui dissabte 26 de setembre de 2026, s'està celebrant la Gorymdaith Annibyniaeth (Marxa per la Independència) a Aberystwyth, Gal·les, organitzada per YesCymru i AUOB Cymru.  Els manifestants s'han reunit a Gerddi'r Castell (Castle Gardens). El primer ministre gal·lès (First Minister) i líder de Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, intervingui davant els assistents durant el míting posterior a la marxa. Activitats addicionals: Paral·lelament, s'ha organitzat un Independence Market (mercat de la independència) per a empreses i entitats locals. Aquesta és la primera marxa d'aquest tipus que se celebra a la regió central de Gal·les (Mid Wales) i representa l'onzena manifestació multitudinària pel dret a l'autodeterminació del país des de l'any 2019. Les primeres informacions dels mitjans locals ja recullen que milers de persones s'han aplegat als carrers d'Aberystwyth al llarg de la jornada

 

Read more »

Candidatures de les nacions sense estat a les eleccions al senat francès

Durant les eleccions senatorials del 27 de setembre de 2026, els moviments regionalistes, autonomistes i identitaris tindran una presència significativa en diversos territoris clau. Tot i que la renovació parcial de la cambra alta (sèrie 2) limita el vot a 63 circumscripcions, les forces locals busquen influir en el col·legi electoral compost per càrrecs electes municipals i territorials:

1) Còrsega: unitat nacionalista

Còrsega renova els seus dos escons (un per departament) mitjançant un sistema majoritari, un entorn particularment favorable per a l'afirmació de les forces insulars. 

A l'Alta Còrsega: El senador sortint Paul-Toussaint Parigi aulu Santu Parigi), membre del partit nacionalista moderat Femu a Corsica (la formació de Gilles Simeoni), és el gran favorit per a la seva reelecció. Davant seu, la dreta francesa s'estructura amb la candidatura de Nicolas Battini, nacionalista francès, ex pres del FLNC i líder del moviment Mossa Palatina (moviment nacionalista cors oposat a la immigració), que va unir forces per a l'ocasió sota la bandera de la Unione di i Patriotti amb el suport nacional de la RN i la UDR. 

A Còrsega del Sud: El nacionalisme també és present amb força a través de l'alcalde de Figari, Jean Giuseppi. Candidat mobilitzador, es beneficia d'un ampli suport de la família nacionalista i progressista local, incloent-hi forces importants com Femu a Corsica, Core in Fronte i el PNC (Partit de la Nació Corsa). 

2) Alsàcia: Unser Land

Tot i que l'estatus específic de la regió continua sent un tema central en el debat polític local, el moviment autonomista alsacià participa directament en les eleccions a l'Alt Rin: El partit Unser Land (Nostra Terra) està representat oficialment per la llista encapçalada per Jean-Georges Trouillet. Es presenta contra els partits estatals (LR, Horitzons, Renaixement, PS, LFI, RN) en aquest departament, que elegeix 4 senadors per representació proporcional. 

3) Bretanya: Llista unitària

A Finisterre: La llista unitària « Decidir a Bretanya », serà a les eleccions senatorials de Côtes-d'Armor i té el suport de la Unió Democràtica Bretona, Pour la Bretagne i War-Sav-Pour l'Organisation de la Gauche Indépendantiste presenta un candidat independent notable. Philippe Plouzané encapçala la llista regionalista en aquesta circumscripció amb 4 escons. 

4) Occitània : Occitanie-País Nòstre

A l'Alta Garona destaca la candidatura de Jean-Luc Davezac, president de la Fédération des Pays Unis, i d' Occitanie-País Nòstre. Encapçala una llista obertament regionalista i ruralista, demostrant un fort desig d'unir-se amb la comunitat agrícola i representar la veu de les zones rurals davant les zones metropolitanes. 

Read more »

Aliança entre els independentistes tirolesos i Alternativa per Alemanya

 

Segons La Repubblica del 17 de setembre de 2026 els independentistes tirolesos han forjat una aliança amb el puixant partit Alternativa per Alemanya. A “Separiamoci dall'Italia. I secessionisti sudtirolesi e l'alleanza con l'Afd.”  El moviment secessionista del Tirol del Sud del partit Süd-Tiroler Freiheit i Alternative für Deutschland - AfD) han trobat vies de cooperació contra l'ocupació italiana del Tirol del Sud. La participació de Melanie Mair, portaveu de les joventuts del Süd-Tiroler Freiheit, al congrés federal del moviment juvenil de l'AfD (Junge Alternative / Generation Deutschland) celebrat a Magdeburg on va qualificar l'Estat italià com una "cruel opressora del nostre poble" n'és la prova concloent. A més, va defensar històricament els activistes armats dels anys 50 i 60 del BAS (autors d'atemptats amb bomba al Tirol del Sud), anomenant-los "lluitadors per la llibertat" i que els sudtirolesos no tenen res a veure amb l'Estat italià, ni per llengua ni per cultura, i que l'únic objectiu ha de ser l'autodeterminació per a "separar-se d'Itàlia".

Read more »

Un dels dos governs de Líbia acorda reconeixer els drets civils de la minoria tuareg

L'Imouhagh International Organisation for Justice and Transparency expressa el suport de l'organització a la implementació de la Resolució núm. 394 de 2025 de l'òrgan executiu del Consell de Ministres del Govern d'Unitat Nacional de Líbia, encapçalat pel primer ministre Abdul Hamid Dbeibah que actualment exerceix com a primer ministre de Líbia al capdavant del Govern d'Unitat Nacional. El GNU controla l'est de Líbia, té el suport dels Emirats Àrabs, Turquia i el reconeixement de l'ONU front el govern alternatiu de LNA que representa el supremacisme àrab amb el suport de Rússia i Egipte.

L'organització celebra l'adopció de la resolució com un pas històric i valent per resoldre la situació dels titulars de "números administratius", un problema legal i humanitari que ha privat molts ciutadans tuaregs dels seus drets civils i nacionals fonamentals durant anys. Demana a la Presidència del Consell de Ministres i a tots els ministeris implicats que distribueixin la resolució urgentment i n'estableixin els procediments clars d'execució. L'objectiu final és permetre que els beneficiaris es puguin registrar al Registre Civil, obtenir documents oficials i accedir plenament als serveis que els garanteix la llei. L'organització emfatitza que qualsevol retard prolongarà el patiment de milers de famílies. Per això, demana crear un mecanisme urgent de supervisió i un calendari clar per eliminar qualsevol obstacle administratiu.

Read more »

Les forces colonials àrabs algerianes segresten una mestra defensora de la llengua berber (tamazight)

 

Tamazight Moussaoui, una mestra amazigh cabilesa compromesa amb la defensa, promoció i preservació de la cultura berber de Cabília, va ser arrestada a Tuviret per les forces colonials àrabs algerianes. Molt activa a les xarxes socials i involucrada en nombroses activitats culturals, ha contribuït durant diversos anys a documentar esdeveniments culturals, destacar les tradicions i mantenir viva la memòria cabilesa. El seu activisme pacífic no pot justificar de cap manera una detenció ni cap forma d'intimidació. Aquesta detenció constitueix un altre atac contra les llibertats culturals i els drets fonamentals a la Cabília. Confirma, una vegada més, la marginació i la repressió de la llengua, la cultura i la identitat cabiles.

Com pot el règim colonial algerià afirmar que respecta la diversitat cultural mentre deté aquells que la defensen i la mantenen viva? Les dones cabiles sempre han jugat un paper essencial en la transmissió de la llengua, les tradicions i la memòria. Tamazight Moussaoui forma part d'aquest moviment continu i representa un compromís legítim amb la dignitat, la llibertat i la preservació de la cultura cabilesa. Les autoritats colonials algerianes han de fer públiques immediatament els motius de la seva detenció, garantir la seva integritat física i moral i respectar plenament els seus drets. Qualsevol procediment opac o acusació infundada constituiria un altre exemple de la repressió contra les veus cabils. La cultura cabil no demana ni permís ni tolerància: exigeix ​​llibertat, reconeixement i el dret a viure plenament a la seva terra. Cap arrest, cap amenaça i cap repressió no poden esborrar la identitat cabil berber.

Condemna a un any de presó

El tribunal de M'Chedallah va emetre el seu veredicte el 22 de setembre sobre la professora tamazight Nadia Moussaoui, també coneguda com a "Tamazight Moussaoui". Va ser condemnada a un any de presó, amb suspensió. Aquesta decisió arriba després de la vista del 16 de setembre, durant la qual la fiscalia havia sol·licitat una pena de dos anys de presó. El cas va provocar una mobilització ràpida i particularment significativa a les xarxes socials. Activistes i simpatitzants, especialment activistes independentistes cabilencs, van exercir una forta pressió sobre el règim colonial algerià, denunciant una altra injustícia perpetrada per un règim supremacista parab contra una professora tamazight cabilenca, alhora que exigien el seu alliberament. El resultat d'aquest cas demostra que aquesta mobilització ha donat els seus fruits; aquesta vegada, les autoritats colonials algerianes no van poder establir cap amenaça a la seva farsa de pseudounitat nacional. Nadia Moussaoui, que ha estat en detenció preventiva fins ara, hauria de recuperar la seva llibertat en les properes hores.

Recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes a berbers d'Algèria

Segons el militant Messaouda Chebala, aquest mes de setembre, Algèria està experimentant una inquietant recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes. A Bouira, la professora tamazight Nadia Moussaoui va ser arrestada i condemnada a dos anys de presó. A Annaba, la professora Nassima Souilah va ser condemnada a una presó tancada. A Tizi Ouzou, deu anys de presó tancada, van ser requerits contra Chérif Mellal. A Alger, l'opositor polític Fethi Ghares va ser arrestat abans de ser alliberat. A Batna, l'activista pels drets humans Adel Chetti va ser condemnat a dos anys de presó. A Constantine, el periodista Abdelkrim Zeghileche va ser condemnat a un any de presó. A Oran, la condemna del militant Kamel Kemmaz va ser elevada a tres anys de presó. A Jijel, el militant Yasser Rouibah va ser arrestat i condemnat a dos anys de presó. A Béjaïa, el militant Omar Aït Larbi va ser condemnat a sis mesos de presó.

A Tlemcen, el militant Boumediene Bouziza va ser arrestat i condemnat a divuit mesos de presó. A la mateixa ciutat, el raper Kara Slimane va ser arrestat i condemnat a un any de presó. A Skikda, el militant Amine Mesbah va ser arrestat, així com el militant Mabkhout Zoubir a Djelfa. El militant de la diàspora Abdelrazak Zitouni va ser arrestat a l'aeroport d'Alger. 

Read more »

El militant maputxe Facundo Jones Huala arriba a un acord per reduir la seva condemna

Facundo Jones Huala va rebre una condemna de presó efectiva de 5 anys després d'arribar a un acord amb la Fiscalia en una causa relacionada amb la Resistència Ancestral Mapuche (RAM). Aquesta resolució va ser homologada pel jutge federal de Bariloche, Argentina, i va significar el tancament de l'expedient pel mecanisme de judici abreujat. Huala va reconèixer que va formar part de la RAM, on va ocupar posicions de lideratge, cosa que li va permetre evitar el judici oral i arribar directament a la sentència. La petició inicial era de fins a 20 anys de presó. El referent de RAM (Resistència Ancestral Mapuche) va ser detingut el 6 de juny de 2025 a El Bolsón. Des d'aquell moment va quedar privat de la llibertat i la disposició de la Justícia federal. 

Read more »

Perú haurà de respondre davant la CIDH per violar els drets d'un dels grups indígenes que viu en aïllament voluntari

Per primera vegada, el govern peruà respondrà davant la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH), un tribunal autònom que s'encarrega d'aplicar i interpretar la Convenció Americana sobre Drets Humans, per violar els drets de la nació Mashco Piro, un dels grups indígenes més grans del món que viu en aïllament voluntari a l'Amazònia peruana, a la frontera amb el Brasil. La denúncia, presentada per Fenamad i EarthRights International, va ser acceptada per la CIDH el 2024, i se celebrarà una audiència pública els dies 24 i 25 de setembre de 2026 a Montevideo, Uruguai. 

https://tinyurl.com/MashcoPiro-ENG

Read more »

Rússia prorroga la presó per la indigenista selkup Daria Egereva

Un tribunal rus ha prorrogat la detenció de Daria Egereva fins al 9 de desembre. Gairebé nou mesos després de la seva detenció, la defensora dels drets indígenes de Selkup continua empresonada mentre Rússia continua processant-la. La seva nominació al Premi Nobel de la Pau 2026 és un poderós recordatori de la importància de la tasca per la qual ha estat empresonada: defensar els drets dels pobles indígenes, protegir el medi ambient i garantir una participació significativa en la presa de decisions.

Daria Egereva, l'acarnissament imperialista rus contra una minoria  

Daria Egereva, dona selkup de Sibèria occidental, el cas de la qual ha generat la indignació internacional del moviment indígena. Les autoritats l'acusen de “pertànyer a una organització terrorista”, càrrecs àmpliament considerats com a fabricats. Quan criminalitza l'activisme pacífic, les autoritats busquen esborrar les narratives que s'aparten del discurs aprovat per l'Estat. Si fos condemnada, Daria enfronta fins a 20 anys de presó, una pena que, atesa la brutalitat àmpliament documentada del sistema penitenciari rus, podria equivaler a la pràctica a una condemna de per vida. No és casual que les batudes del 17 de desembre es produïssin poc després que Daria Egereva i altres activistes tornessin de la COP climàtica de l'Organització de les Nacions Unides al Brasil.

Daria té una llarga trajectòria en la defensa dels drets indígenes. Seguint els passos de la seva mare, va començar a involucrar-se en aquest àmbit quan era estudiant universitària. Durant més de dues dècades, va treballar incansablement per empoderar joves selkup i altres pobles indígenes a tota Rússia: els va encoratjar a sentir-se orgullosos de la seva herència cultural, a comprendre i reivindicar els seus drets, ia participar en el moviment indígena global. Per a molts joves activistes, Daria es va convertir en un model a seguir i en una mentora: un exemple de lideratge arrelat a la comunitat. A la darrera dècada, Daria es va consolidar com una de les representants indígenes més reconegudes de Rússia en els processos globals sobre clima i biodiversitat. Com a experta tècnica en canvi climàtic, va exercir rols de lideratge al Fòrum Internacional dels Pobles Indígenes sobre el Canvi Climàtic (IIPFCC) i, des del 2023, va ser una de les seves copresidentes. També va contribuir activament a la Plataforma de Comunitats Locals i Pobles Indígenes (LCIPP) en el marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), el Mecanisme d'Experts sobre els Drets dels Pobles Indígenes (EMRIP) Indígenes (UNPFII). 

La detenció de Daria Egereva assenyala una tendència preocupant: la utilització de la legislació antiextremista i antiterrorista de Rússia per reprimir la societat civil independent, inclosos els moviments indígenes. Tot i el seu ampli treball a nivell internacional, Daria es va mantenir profundament vinculada a la seva pròpia comunitat. Des de fa anys és una ferma defensora de la protecció de la cultura selkup i de la implementació dels drets indígenes reconeguts a la legislació russa. Els seus esforços van incloure impulsar l'ús de la llengua selkup (en perill de desaparició amb 600 parlants) com a idioma d'ensenyament a les escoles; donar suport a xarxes de dones indígenes emprenedores i; enfortir la participació comunitària en decisions que afecten el territori, la cultura i els mitjans de vida.

Res a les activitats de Daria suggereix una promoció de la violència o d'accions subversives. Per contra, va mantenir un diàleg constructiu amb les autoritats a nivell local i, en el pla internacional, va participar en els mateixos mecanismes i processos de les Nacions Unides en què el mateix govern rus també intervé. La diferència clau és que Daria representava una veu independent, que qüestionava la imatge idealitzada del benestar indígena promoguda per les autoritats russes i els seus aliats. La seva detenció assenyala una tendència preocupant: la utilització de la legislació antiextremista i antiterrorista de Rússia per reprimir la societat civil independent, inclosos els moviments indígenes.

Els selkup són una branca de les nacions samoiedes (amb el nenets, enets i nganasan) de Sibèria i només tenen 4.000 membres que afronten la brutal agressió imperialista dels 100 milions de russos.  

Sobre els sami (lapons). 

Read more »

Unió per una República Cabíl: «El sistema escolar àrab algerià és un instrument d'assimilació; el nostre projecte és d'emancipació»

Lyazid Abid, president de la Unió per la República Cabil (URK) ha denunciat el sistema escolar algerià que imposa la llengua àrab i el pensament centralista també de mentalitat arabista. "Per a la Cabília, aquest sistema no representa només una regressió pedagògica, sinó un atac existencial. Des del 1962, el sistema escolar algerià ha servit de palanca per a una política d'assimilació metòdica i despersonalització del nostre poble. Mireu el que han fet amb la llengua amazigh. Ha estat relegada a l'estatus d'assignatura optativa, impartida en condicions miserables, sense recursos, sense cap ponderació real, simplement per servir com a pretext cosmètic. Encara més greu, els currículums imposats injecten un dogmatisme moral i religiós en total contradicció amb els valors tradicionals de la Cabília, que es basen en la naturalesa laica del poble, la llibertat de consciència i la igualtat. Als nostres fills se'ls ensenya a menysprear la seva pròpia història i la seva pròpia identitat. Aquesta no és la nostra escola, sinó un instrument de negació. El nostre projecte no pretén apedaçar el sistema existent, sinó construir una escola cabilesa moderna, republicana i universal, concebuda per i per a la Cabília. 

Aquest projecte es basa en quatre pilars fonamentals. El primer és la sobirania lingüística. La nostra llengua, el Taqbaylit, serà la llengua oficial i el principal vehicle d'aprenentatge des de l'educació preescolar. Els nostres fills ja no aprendran en una llengua estrangera a casa seva. Aprendran ciències en la seva llengua materna.

El segon pilar és la naturalesa estrictament laica de l'educació. L'entorn escolar ha d'estar completament separat del dogma religiós. Les escoles han d'ensenyar racionalitat, pensament analític, ètica cívica i igualtat absoluta entre dones i homes. La fe és una qüestió de consciència individual, mentre que el coneixement pertany a la comunitat.

El tercer pilar és el multilingüisme amb una perspectiva global. Des de l'escola primària, les principals llengües científiques i internacionals, en particular l'anglès i el francès, s'ensenyaran rigorosament per connectar directament els nostres joves amb la innovació, la recerca i els mercats internacionals, sense cap biaix ni filtre ideològic.

Finalment, defensem la descentralització i la modernització educativa. L'escola ha d'estar connectada a les realitats locals, ecològiques i tecnològiques de la Cabília, lliure del centralisme jacobí d'Alger."

Read more »

La Lega elimina "Salvini premier" del seu logo

Es tracta d'una mostra més de les tensions dins de la formació. Al logo utilitzat per la Lega a Brescia i el cartell Pontida l'escriptura "Salvini Primer Ministre" Aquesta novetat gràfica sorgeix en un moment en què persisteixen les tensions dins del partit sobre el futur del seu lideratge. La frase "Salvini Primer Ministre" s'elimina del logotip de la Lliga de Brescia. Unes eleccions que, segons Michele Maggi, regidor municipal de Loggia, no serien fruit d'una iniciativa autònoma de la secció de Brescia, sinó de la nova direcció gràfica i comunicativa adoptada pel partit a nivell nacional. El logotip que estem utilitzant sense la inscripció "Lega - Salvini Premier" no és fruit de la nostra creativitat, ha estat circulant durant diversos mesos", va explicar Maggi, destacant que aquesta versió ja apareix als bàners publicats a les xarxes socials de la Lliga. Per tant, per al consell, el club simplement s'ha adaptat a un enfocament que és cada cop més comú en les comunicacions oficials de la Lliga Nord i que aviat podria ser adoptat també per altres grups locals.

Des del canvi de logotip fins a les tensions internes a la Lliga: el cas arriba a Pontida.

La novetat adquireix un pes polític important perquè s'ha eliminat la frase "Salvini Premier". També s'ha eliminat la tradicional reunió de Pontida, prevista per al diumenge 20 de setembre i publicada al perfil de Facebook del Secretari Federal, el propi Salvini. En el cartell de la trobada tradicional a Pontida, prevista per al diumenge 20 de setembre, la frase Salvini premier ja no apareix al costat d'Alberto da Giussano. La imatge es va publicar al perfil de Facebook del Secretari Federal. Un canvi gràfic que arriba enmig de tensions entre la direcció salviniana i el front nord del partit.

El nom de Matteo Salvini va entrar al símbol el desembre de 2017, substituint l'anterior referència al Nord i acompanyant la transformació de l'Aliança des d'un moviment autonomista a la vall del Po fins a un partit estatal construït al voltant de la figura del líder i el sobiranisme italià enlloc del padà, oposat a la immgració. Una estratègia que havia portat Carroccio al 17,36% a les eleccions del 2018 i al 34,26% a les eleccions europees del 2019, abans del posterior declivi electoral i la consolidació de Giorgia Meloni i Fratelli d'Italia al centredreta. Actualment es mou al voltant del 6 % estatal però torna a concentrar el vot principalment al Nord. La creació del Patto per il Nord, amb leghisti que volen tornar a la base de la Lega ha creat més tensions.

El logotip de l'era Salvini va desaparèixer el 21 de juny a Dignano. Durant la festa de la Lega Friulana i Giuliana, la denominació va ser substituïda per l'acrònim FVG. Posteriorment, la mateixa versió es va utilitzar en alguns festivals llombards, com els d'Adro i Sumirago, i en publicacions del líder del grup Lliga al Senat, Massimiliano Romeo. El canvi no implica automàticament una modificació en el nom oficial del partit, però es produeix enmig de les tensions existents entre els partidaris de Salvini i els més vinculats al Nord. La secció de Brescia ja es va donar a conèixer en els darrers mesos amb una petició que sol·licitava una major participació del Nord en l'agenda política de la Lega i una reorganització interna.

El "front Nord" contra la deriva pro italiana de Salvini

Entre les figures més crítiques hi ha Luca Zaia, president del Vènet entre 2010 i 2025,  Attilio Fontana, Massimiliano Fedriga i Maurizio Fugatti, recolzats per Massimiliano Romeo i, amb posicions més matisades, pel ministre d'Economia Giancarlo Giorgetti. El front nord demana una major atenció a l'autonomia, les empreses i els territoris del nord. D'altra banda, la recerca de posicions sobiranistes italianes considerades lluny de la tradició federalista i liberal del Carroccio és qüestionada. Salvini ha intentat ampliar el debat creant una taula dels territoris, oberta als administradors i líders locals. També es va considerar la introducció d'un nou secretari federal adjunt. Una primera proposta hauria estat adreçada a la Zaia, que no la va acceptar. Posteriorment, va sorgir el nom de Fedriga, també en el context de la discussió sobre el tercer mandat dels presidents regionals. Tanmateix, les tensions no han disminuït. Una reunió interna programada a Mogliano Veneto va ser cancel·lada després de l'aparició de banderes contra Salvini en diversos llocs simbòlics de la Lega, inclòs el prat de Pontida. La manifestació del 20 de setembre podria, per tant, convertir-se en un pas decisiu per al futur del partit.

Luca Zaia havia enviat un primer missatge conciliador a les pàgines del diari "Il Giornale": "Em reuneixo amb Salvini amb molta serenitat. La Lega continua sent una i indivisible. No és que anem als tribunals per un procediment de separació. Simplement estem parlant amb el secretari. En un partit tan gran amb orígens culturals i ideològics tan diversos, parlar és el més normal del món". Una reunió, en definitiva, no un desig de posar de manifest una ruptura irreparable, com semblava la premissa, sobretot a la Llombardia. L'ex duce (president del Vènet) també va confirmar la seva presència d'aquí a deu dies a la gespa de Pontida, el mega-míting de la Lliga: "Hi seré".

El comunicat oficial del partit, emès després d'una reunió a casa de Salvini a Roma, amb els governadors del nord d'Itàlia —Attilio Fontana (Llombardia), Maurizio Fugatti (Trentino) i Massimiliano Fedriga (Friül-Venècia Júlia)— i l'exgovernador del Vèneto, Zaia, hi està, doncs, d'acord. Havien demanat a Salvini que es reunís amb el secretari i el viceprimer ministre per discutir el futur de la Lliga, demanant una revolució federal i una revitalització del Nord, per redescobrir la identitat que s'ha anat esvaint durant un temps. El comunicat oficial conjunt parla d'"un clima de col·laboració absoluta" i una "oportunitat per discutir la full de ruta de la Lega per als propers mesos i les eleccions imminents", i després del "bon govern expressat per la Lliga, els resultats aconseguits per l'executiu nacional i les moltes respostes concretes aportades als territoris per les administracions liderades pel partit".

Read more »

Protesta nacionalista tibetana a la presència de Xi Jinping a la cimera dels BRICS

"Xi Jinping, atura les lleis de genocidi al Tibet": Visita del líder de les protestes tibetanes a l'Índia per a la cimera dels BRICS. Centenars de tibetans van sortir als carrers de Majnu ka Tila, Delhi, l'11 de setembre de 2026, llançant una ferotge protesta contra el president xinès Xi Jinping abans de la seva arribada a la cimera dels BRICS. Els manifestants van fer una crida urgent a Pequín perquè derogués immediatament la seva controvertida "Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics", titllant-la de política enganyosa dissenyada per emmascarar una agenda d'assimilació agressiva. Els manifestants van advertir que, si bé la legislació s'emmarca en el progrés nacional, el seu veritable objectiu maliciós és l'esborrat sistemàtic de la llengua, la religió, la cultura i la identitat ètnica única tibetanes.

La protesta va ser organitzada pel Congrés de la Joventut Tibetana (TYC), la major ONG tibetana a l'exili, i la marxa va començar a les 10:00 del matí de l'11 de setembre de 2026, serpentejant pels carrers de Majnu ka Tila, Delhi. Els manifestants van inundar els carrers amb cartells ben visibles que deien "Xi Jinping, no ets benvingut" i "Derogueu la llei del genocidi: 'Llei per promoure la unitat i el progrés ètnics'". Mentre marxaven, l'aire s'omplia de càntics desafiants i sincronitzats que exposaven el historial de drets humans i la repressió cultural de Pequín. La multitud entonava consignes com ara "Tibet lliure", "Xina fora del Tibet ara", "Xina menteix, la gent mor", "El Tibet pertany als tibetans" i "El Tibet mai va ser part de la Xina". Condemnant encara més les polítiques d'assimilació del Partit Comunista Xinès, els manifestants cridaven "Atureu el genocidi al Tibet", "Atureu el genocidi cultural", "Atureu la tortura, atureu la matança al Tibet" i "Salveu la llengua tibetana, salveu la cultura tibetana". Destacant els riscos geopolítics estratègics per a la seva nació amfitriona, les marxes també van llançar un avís vital: "La independència del Tibet és la seguretat de l'Índia!"

Read more »

Mor un altre civil papú apallissat per les forces d'ocupació indonèsies

Leonardo M. Konorop (38), civil del districte de Merauke, Papua del Sud, que anteriorment havia estat sotmès a un tractament intensiu a l'habitació de l'UCI de l'Hospital Merauke després de suposadament patir persecució, va morir dimarts 8 de setembre de 2026. Leonardo va patir greus lesions al cap després d'un incident que suposadament implicava tres membres de la policia de Merauke i un soldat del TNI al carrer Brawijaya, ciutat de Merauke, regència de Merauke, Papua del Sud, dijous (9/3/2026).

Abans de la notícia de la seva mort, Leonardo encara estava inconscient i estava sent tractat a l'habitació de l'UCI de l'Hospital Merauke. Segons la informació recollida per Suara Papua, la víctima va patir ferides greus al cap que presumptament van ser causades per un cop a un objecte contundent. Anteriorment, el cap adjunt de la policia de Merauke, Kompol Jerry Koagouw, va dir que tres membres de la policia havien estat rescatats després de l'incident per ser examinats.

Read more »

Atac islamista contra la milícia dogon Dan Na Ambassagou deixa 11 morts a Kaka, Mali

A Mali, una patrulla militar va ser emboscada el 7 de setembre a Kaka, prop de Sofara, a la regió de Mopti, al centre de Mali. L'emboscada va ser reivindicada pel JNIM, una filial d'Al-Qaeda. Almenys 4 soldats russos de l'Afrika Korps (anteriorment Afrika Korps), soci de les forces malianes, i 7 caçadors tradicionals (dozo) dogons, que serveixen com a auxiliars de l'exèrcit, van morir.

Els caçadors tradicionals (Dozo) de la milícia Dan Na Ambassagou van morir a l'emboscada. Això ho van informar diverses fonts locals, inclòs un alt funcionari de Dan Na Ambassagou, dignataris locals i professionals de la seguretat. "Els nostres homes anaven al seu propi vehicle, darrere dels russos", va explicar el líder Dogon, que va assenyalar que en aquesta zona, com en molts pobles, els caçadors s'organitzen en grups d'autodefensa per protegir la població dels atacs musulmans.

En atac amb drons de l'exèrcit malià a la propera Bourkouma va matar una dona i el seu nadó i va ferir diversos altres civils. Alguns creuen que l'emboscada de Kaka va ser una represàlia dels jihadistes.  Ni l'exèrcit malià ni el Cos Africà Rus han fet comentaris sobre aquests fets. En el seu darrer comunicat , l'estat major va reivindicar la destrucció dilluns d'una "important base terrorista" al bosc de Kekoro, prop de Bougouni, diversos "punts de concentració" terroristes prop d'Abeibera, a la regió de Kidal, i "quatre posicions" pertanyents a la branca saheliana de l'Estat Islàmic prop de Ménaka.

La regió de Mopti inclou administrativament la gran majoria del País Dogon. La ciutat no és el País Dogón en si mateix, però és la porta d'entrada principal a aquesta regió de Mali. És una ciutat portuària i la capital de la regió administrativa de Mopti, ubicat més a l'est, principalment al voltant de la Falla de Bandiagara. Els viatgers solen usar la ciutat de Mopti com a punt d'escala i proveïment abans d'endinsar-se als llogarets dogons. De fet els atractius turístics de Mopti es basen en la cultura del poble dogon.

                                        Armament i equips capturats pels islamistes de JNIM

Qui són els dogons i els dozos?

Els dogons són un grup ètnic que viu a la regió de l'altiplà central de Mali, conegut per la seva rica cultura i tradicions úniques. Les llengües dogon es classifiquen tradicionalment com una branca independent dins de la família lingüística Níger-Congo. Són famosos per les seves danses de màscares i les escultures de fusta. Les màscares s'utilitzen en rituals sagrats i funerals. La majoria practica l'animisme, venerant els avantpassats i la natura. Tenen una mitologia molt profunda. Són mundialment coneguts per les seves llegendes sobre l'estrella Sírius i el seu coneixement astronòmic antic. 

Com que no existeixen censos oficials recents ni gaire exactes a la regió, la xifra exacta és difícil de precisar, tot i que la majoria d'estudis coincideixen en aquest rang d'aproximadament 600.000 parlants de les seves llengües. La gran majoria d'ells viu concentrada en uns 300 pobles al llarg de la falla de Bandiàgara a Mali, tot i que també hi ha petites comunitats al nord de la veïna Burkina Faso.  La llengua dogon està composta per dinou dialectes. Aquesta és la conclusió de la investigació científica duta a terme pel Dr. Amadou S. Guindo en la seva tesi doctoral, defensada el 2021, i citada per Ali Timbiné al seu llibre 'El misteri de l'origen egipci del poble dogon' (pàgina 119, editorials L'Harmattan). Entre aquests 19 dialectes, generalment observem una intel·ligibilitat mútua, contràriament a molts estereotips. A més d'aquests 19 dialectes, cal destacar l'existència d'una llengua secreta, el Sigi So o Sigiso, que és la llengua dels iniciats dins de la societat de les màscares awa. El Sigi So (o Sigiso) és la llengua ritual i secreta del poble Dogon i un pilar fonamental de la seva complexa cosmologia i tradició espiritual. S'utilitza únicament durant el Sigi (o Sigui), la festivitat més sagrada d'aquesta comunitat. Se celebra de manera itinerant cada 60 anys per commemorar la mort del primer avantpassat i la revelació de la paraula a la humanitat. És un llenguatge d'iniciació que s'ensenya als homes que han assolit cert grau de maduresa. Per tradició, està estrictament prohibit per a les dones. Els dogons el consideren una mena de "llengua còsmica" que pot ser compresa per totes les criatures divines de la natura.

El 2016 van crear la milícia Dan Na Ambassagou ("els caçadors que confien en Déu" en llengua dogon). S'inscriu dins de les milícies dozo (caçadors tradicionals) de Mali també formades per altres tribus com els bambara o mandé. Es tracta d'una milícia armada d'autodefensa formada principalment per membres de l'ètnia dogon al centre de Mali. El grup es va crear oficialment el desembre de 2016 amb l'objectiu de protegir les seves comunitats locals dels atacs musulmans i dels conflictes intercomunitaris relacionats amb el control de les terres. Pèssimament armats, sense menjar ni suport de Mali han resistir des d'aleshores les onades islamistes recurrents contra la falla.

Read more »