El nacionalisme gallec celebra el Dia da Patria Galega reclamant la sobirania

Els actes han començat durant la setmana amb mobilitzacions reeixides del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Galiza Nova a Vigo i Ourense. El dia 24 a Santiago, amb l'Homenatge a Rosalía i Castelao que celebra cada any Galiza Nova, l'organització juvenil del BNG. Intervindran Ana Novo, militant a la Corunya; el secretari general de l'organització, Artai Gabiás, i Ana Pontón, portaveu nacional del BNG. L'homenatge comptà amb una actuació musical d'Axeigo i culminarà amb l'ofrena floral a Rosalía i Castelao al Panteó de Gallecs i Gallegues Il·lustres.

 

 

A la tarda dues mobilitzacions independentistes a Santiago. Ceivar (Alliberar en gallec-portuguès) -Organismo Popular Anti-Represivo (OPAR) per reclamar la llibertat dels presos independentistes. A la manifestació hi participaran Asunción Losada i Antom García, que encara estan condemnats a més de 28 anys de presó però que hi podran assistir ja que tenen dret a un permís penitenciari. Simultàniament Mocidade pola Independencia (Joves per la Independència), sota el lema "Tomamos as rúas para conseguir independencia" 'Sortim als carrers per aconseguir la independència', farà una manifestació amb sortida a les 20 h des de l'Albereda de Compostela. Al llarg de la gira, l'organització va defensar la necessitat de "tornar als carrers, amb la voluntat i la fermesa de construir la independència nacional i de classe", posicionant la mobilització popular com a eina per avançar en l'alliberament nacional.Finalment va tenir lloc la manifestació (sense banderes gallegues, només roges) de la Coordinadora da Mocidade Socialista (Coordinadora de Joves Socialistes) sota el lema 'Contra l'opressió nacional, lluita de classes revolucionària' en el marc de les Jornades Socialistes per l'Autodeterminació aquest divendres i dissabte al parc de Belvís. 

 

 

                                                        Mobilització de Ceivar

                                                         Manifestació de MPI

 

 'Contra l'opressió nacional, lluita de classes revolucionària' en el marc de les Jornades Socialistes per l'Autodeterminació

 

 

 

Dues manifestacions pel dia 25 totes elles a Santiago de Compostela:

- la manifestació pel Dia de la Pàtria Gallega, que convoca el BNG amb Galiza Nova cada any i que va acompanyada de diverses delegacions internacionals, a l'Albereda de Compostela amb el lema ' 'Somos unha nación, soberanía e dereitos nun mundo en paz' (Som una nació, sobirania i drets en un món en pau). La manifestació, que acaba a la Praza da Quintana, comptarà amb els discursos d'Artai Gabiás i Ana Pontón.

-  El Partido Comunista pola República Galega (PCRG) marxa sota el lema ' 'República das asembleas' (República d'Assemblees), sortirà de l'Albereda de Compostela a la 1 del migdia. Posteriorment, faran un dinar i concerts a la platja fluvial de Chaián, Trazo.

A part se celebren dos actes polítics: 

- Comunismo Revolucionario Galego celebrarà un acte  i un dinar al Pico Sacro a la 1 del migdia. Homenatjaran als gallecs morts en combat Moncho Reboiras i Foucellas en el X Jantar de Confraternización.

-  Estreleira convoca un acte polític-musical no Toural amb Antía Balseiro, Helena Miguélez, Luisa Cuevas i actuacions musicals.

Durant els dies 24 i 25 se celebra el FestiGal  organitzat per les Fundacions Galiza Sempre i Galiza Nova, i que enguany compta en el seu primer dia amb les actuacions de Fuego Lolita, Nadie González, Mercedes Peón i Grande Amore. Amb un espai per dinar, presentacions de llibres, debats i concerts.

En detall

Partit Comunista per la República Gallega es va fundar el 2021 com a escissió del Front Popular Gallec oposada a la seva alineació amb l'esquerra espanyola de Galiza en Comun. 

Comunismo Revolucionario Galego és la darrera de les propostes de Primeira Linha, creada el 1996, i element central d'Agora Galiza o Nós-Unidade Popular. 

Projeto Estreleira és un moviment nacional patriòtic creat el 2021 per difondre els símbols nacionals gallecs.

Read more »

La Universitat Asturiana d'Estiu consolida el creixent interès per la llengua pròpia

La Universidá Asturiana de Branu (UABRA), de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA), va obrir dilluns 20 de juny una nova edició del seu programa formatiu al Campus de la Universitat d'Uviéu. A l'acte de benvinguda hi van participar el president de l’Acadèmia, Xosé Antón González Riaño i la directora de la UABRA, Claudia Elena Menéndez Fernánde. La iniciativa va desenvolupar la col·laboració de la Universitat d’Uviéu i la batllia d’Uviéu. Fins al divendres 24, les instal·lacions universitàries han acollit tres propostes formatives dirigides a ampliar la coneixença i l'ús de la llengua asturiana en diferents àmbits.

La Universidá Asturiana de Branu (UABRA) es celebra formalment amb aquest nom des de l'any 2010. La primera edició va tenir lloc a Cangas del Narcea entre el 2 i el 13 d'agost d'aquell any. Tot i això, l'esdeveniment té un origen anterior com a continuació i millora dels tradicionals cursos d'estiu en asturià que l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) ja organitzava prèviament. De fet, la primera edició de la UABRA de 2010 va correspondre exactament a la 28a edició dels cursos d'estiu de l'acadèmia, que a partir d'aquell moment es van reformular i integrar en aquest format universitari actual.

La programació inclou el curs de Formació Llingüística Xeneral 'Preparació per a la certificació C1 de llengua asturiana', dirigit per Claudia Elena Menéndez, acadèmica, secretària de l'ALLA i professora de la Universitat d'Uviéu.

El curs d'Afondamientu Cultural i Llingüísticu. El primer, “El moviment obrer a la literatura asturiana contemporània”, i el segon, Intel·ligència Artificial aplicada a l'aula de Llingua Asturiana, amb professors de la Universitat d’Uviéu. Cada curs té una durada de 25 hores . A més de les classes, la UABRA va preparar un programa d'activitats complementàries que va permetre a l'alumnat avariar-se a diferents projectes culturals, històrics i educatius relacionats amb la llengua asturiana.

La primera jornada va incloure un diàleg entre Claudia Elena Menéndez i Inaciu Galán al voltant del projecte del Petit Atles de Llingüística d'Asturies (PALLA), una iniciativa dedicada a l'estudi i representació de la diversitat lingüística del país. També es va programar una sessió de cinema subtitulada a l'asturià al Cinema Ambaixadors Foncalada. El dijous, l'alumnat de la UABRA participà en una visita guiada a la seu de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana i pel centre d'Uviéu dedicat a conèixer la història i la presència pública de la llengua asturiana. La programació va incloure igualment una taula rodona sobre els 50 anys de la manifestació de Conceyu Bable, una mobilització considerada fonamental en la història contemporània del moviment de reivindicació lingüística asturiana. Amb aquesta nova edició, la Universitat Asturiana de Branu manté la seva funció com a espai de formació, trobada i actualització de coneixements per a estudiants, docents i persones interessades en la llengua i la cultura asturianes.

Read more »

Belfast comença a instal·lar senyalització en gaèlic

S'han començat a  instal·lar senyals de trànsit i marques viàries bilingües al barri de Gaeltacht de la ciutat de Belfast (Irlanda del Nord sota administració britànica). La senyalització bilingüe es troba a Falls Road, entre Springfield Road i Whiterock Road, i mostra carrils bus i informació sobre l'aparcament. Cuisle Nic Liam, coordinador de drets lingüístics de Conradh na Gaeilge (Lliga del Gaèlic), va comentar:

“Conradh na Gaeilge acull amb entusiasme la introducció de la senyalització de trànsit bilingüe al cor del barri Gaeltacht de Belfast Oest. Aquesta iniciativa és la primera d'aquest tipus a tot el nord i, atesa la història de la recuperació de la llengua comunitària a la zona, és convenient que Belfast Oest, una de les cinc úniques zones de planificació lingüística irlandesa reconegudes a tot Irlanda, hagi estat seleccionada per pilotar aquest esquema històric. Aquest és un desenvolupament crític en la realització contínua del Pla de la llengua irlandesa de Belfast Oest, Fís an Phobail.”

Read more »

15a assemblea del Consell Circumpolar Inuit

L'Assemblea General Anual de l'ICC Canadà (Inuit Circumpolar Council Canada) ha tingut lloc el 21 de juliol a Iqaluit, Nunavut. L'Assemblea General Anual  també incloia la votació del nou president de l'ICC Canadà. L' Assemblea General va escollir Herb Nakimayak, president de l'ICC Canadà per al mandat 2026-2030. La trobada s'ha fet prèviament a l'Assemblea General de l'ICC.

15a assemblea del Consell Circumpolar Inuit 

El plenari d'obertura de la 15a Assemblea General de l'ICC s'ha celebrat amb  les salutacions dels amfitrions van ser pronunciades per Gloria Uluqsi, presidenta de Nunavut Tunngavik Incorporated, i Solomon Awa, alcalde d'Iqaluit. La sessió va incloure un discurs de patró gravat pel primer ministre Mark Carney. En donar la benvinguda als delegats a Nunavut, la presidenta Gloria Uluqsi va comentar: "Benvinguts a Nunavut. Benvinguts a Inuit Nunangat. I el més important, benvinguts a casa.

Molts de vosaltres heu viatjat milers de quilòmetres per ser aquí. Gràcies per fer el viatge. Estem orgullosos de donar-vos la benvinguda a la nostra pàtria i esperem que, mentre sigueu aquí, experimenteu no només la bellesa de Nunavut, sinó també la calidesa, la generositat i l'hospitalitat de la nostra gent.

Per als inuit, reunions com aquesta sempre han importat. Molt abans que tinguéssim sales de juntes o sales de conferències, els nostres avantpassats es reunien per compartir coneixements, enfortir relacions, resoldre problemes i preparar-se per al futur. Van entendre una cosa que continua sent certa avui dia: som més forts quan aprenem els uns dels altres i quan treballem junts. Aquest esperit és el que ens uneix aquesta setmana." 

Han passat 43 anys des de la primera vegada que l'ICC va celebrar una Assemblea General al Canadà: la tercera Assemblea General a Iqaluit el 1983. El Consell Circumpolar Inuit (ICC), que representa aproximadament 180.000 inuit a Alaska, Canadà, Groenlàndia (Kalaallit Nunaat) i Chukotka, es va fundar el 1977. Des de la seva fundació, l'ICC ha ampliat la seva influència i s'ha convertit en una important organització de pobles indígenes que defensa els drets i les prioritats dels inuit a nivell internacional. Delegats inuit de tot Inuit Nunaat s'han reunit el 22 de juliol a Iqaluit, Nunavut, per a la inauguració oficial de la 15a Assemblea General del Consell Circumpolar Inuit (ICC), que marca l'inici de quatre dies de diàleg i debats que donaran forma a les prioritats de l'organització fins al 2030. El tema de l'Assemblea és Inuit Tapiriit Nunarjuarmi.  Els inuit canadencs estan encantats de donar la benvinguda a familiars de tot Inuit Nunaat a aquesta part de les seves pàtries compartides. Celebrada cada quatre anys, l'Assemblea General de l'ICC és el màxim òrgan de presa de decisions de l'organització, i marca el camí per als propers quatre anys. L'Assemblea General ofereix una oportunitat per compartir informació, discutir preocupacions comunes, debatre temes i enfortir els vincles entre tots els inuit. L'Assemblea d'enguany ha reunit 66 delegats que representen els inuits al Canadà, Kalaallit Nunaat (Groenlàndia), Alaska i Chukotka, juntament amb centenars d'observadors, socis i convidats especials.

L'Assemblea va obrir amb una cerimònia tradicional d'il·luminació qulliq i ball de tambor a càrrec de Tukummeq Qaavigaq i S.A. Suersaq Poulsen, seguida d'una invocació d'obertura del bisbe de Kalaallit Nunaat (Groenlàndia) Paneeraq S. Munk. La presidenta de l'ICC, Sara Olsvig, va posar a l'ordre l'Assemblea i va donar la benvinguda als delegats.

«Amb profunda gratitud als nostres amfitrions i els sentiments més càlids, he convocat la 15a Assemblea General de la CPI. Han passat vuit anys des que ens vam reunir en persona. Les nostres Assemblees Generals tenen una importància cabdal per reunir els inuit i establir el camí per al proper lideratge. A mesura que el mandat 2022-2026 arriba a la seva fi, mirem enrere a quatre anys en què els inuit han trobat molts obstacles que podrien haver ofegat la nostra unitat i la nostra voluntat de treballar junts a tot l'Inuit Nunaat. Tot i això, la CPI i els inuit han demostrat perseverança. Hem continuat insistint en la nostra unitat, hem continuat nodrint les nostres connexions i el nostre treball, i hem mantingut la promesa feta quan es va establir la CPI», diu la presidenta de la CPI, Sara Olsvig.

Les salutacions dels amfitrions van ser pronunciades per la presidenta de Nunavut Tunngavik Incorporated, Gloria A. Uluqsi, i l'alcalde d'Iqaluit, Solomon Awa, que van reconèixer la importància d'acollir els inuit de tot el món circumpolar a Iqaluit. Els delegats també van rebre un discurs gravat del Molt Honorable Mark Carney, Primer Ministre del Canadà, juntament amb discursos de líders inuit que representaven el Canadà, Kalaallit Nunaat, Alaska i Chukotka.

La sessió plenària d'obertura també va incloure un homenatge en honor a la vida i el llegat del líder inuit d'Alaska de tota la vida, Jimmy Stotts, reconeixent les seves importants contribucions a la tasca de la CPI i a la promoció dels drets dels inuit. Sara Olsvig va presentar l'informe de la seva presidenta, destacant la tasca i els èxits de la CPI durant els darrers quatre anys. Els delegats també van rebre informes per país de cadascuna de les quatre oficines de la CPI, que proporcionaven més detalls sobre la feina i els èxits des de la 14a Assemblea General celebrada en format híbrid el 2022.

"En un món canviant i en un moment que difícilment es pot comparar amb cap altre, la CPI ha estat influent com a veu unificadora. La cooperació inuit es considera més important que mai i, com a inuit, ens hem mantingut ferms en les nostres prioritats i hem fet avançar les nostres polítiques. En fer-ho, hem exercit el nostre dret a participar i prendre part en la presa de decisions a l'escenari mundial com un sol poble: els inuit", diu la presidenta de la CPI, Sara Olsvig.

La jornada també va comptar amb presentacions de delegats joves representants de les quatre regions, que van subratllar la importància del lideratge juvenil i la col·laboració intergeneracional per donar forma al futur de l'autodeterminació inuit i la cooperació circumpolar.

L'Assemblea General continua fins al 25 de juliol amb diàlegs i debats sobre diversos temes importants per als inuit, consideració de prioritats, eleccions per al nou president i consell executiu de l'ICC, i finalitza amb la signatura d'una declaració que guiarà els propers quatre anys de treball. Al final de l'Assemblea, la presidència del Consell Circumpolar Inuit passarà del Kalaallit Nunaat al Canadà.

L'assemblea general es retransmetrà en directe i es podrà veure en anglès, kalaallisut, inuktitut, inupiaq, inupiaq nord-occidental, yup'ik central i rus;

Read more »

Patto per il Nord col·loca desenes de parades per recollir signatures per les pensions i la legítima defensa

La recollida de signatures del moviment polític Patto per il Nord (coneguda com la "Gazebata Federale") va tenir lloc el cap de setmana de dissabte 18 i diumenge 19 de juliol de 2026. El moviment polític Patto del Nord (juntament amb la seva branca juvenil, Giovani del Nord, coordinada per Alberto Vigo)va establir desenes de punts d'informació a peu de carrer en format de carpes (gazebo) instal·lades en diverses ciutats del nord d'Itàlia. La recollida de firmes i campanya de conscienciació va ser centrada en dos eixos:

- protegir el sistema de seguretat social i garantir les pensions futures dels joves (sota el lema "Previdenza e pensioni riguardano anche i giovani, per tutelare il nostro futuro!"), a més de criticar el manteniment de l'anomenada Legge Fornero. La Legge Fornero (aprovada a finals del 2011 sota el govern de Mario Monti) és la reforma del sistema de pensions d'Itàlia. El seu objectiu principal era retallar la despesa pública de manera dràstica, fet que va suposar un enduriment sever de les condicions per jubilar-se.

- La regulació de la legítima defensa a Itàlia. En el context de la política del nord d'Itàlia i de les demandes d'aquest moviment, la defensa d'aquest principi se centra en el lema històric "La difesa è sempre legittima" (La defensa sempre és legítima). Les propostes i reclamacions del moviment sobre aquest dret es resumeixen en tres eixos principals:

1. Eliminació de la proporcionalitat dins del domicili, inviolabilitat de la llar: Reclamen que qualsevol acció de defensa pròpia o dels béns dins de la propietat privada (casa, jardí o negoci) s'ha de considerar automàticament com a legítima

2. Protecció absoluta davant els tribunalsEvitar la imputació automàtica: Critiquen que la legislació actual sovint obri causes penals de manera automàtica per "excés culpós en legítima defensa" contra qui es defensa de dosiers o robatoris a casa seva.Exempció de responsabilitat: Exigeixen blindatge jurídic total perquè la víctima no hagi de pagar indemnitzacions econòmiques als delinqüents o a les seves famílies pels danys soferts durant l'assalt.

3. Cobertura de les despeses legals pel govern Demanen que, en cas que la víctima hagi d'anar a judici per demostrar que es va defensar correctament, l'Estat assumeixi la totalitat de les despeses dels advocats i de la defensa legal, per no arruïnar econòmicament el ciutadà afectat.

Què és el Patto per il Nord? 

El Patto per il Nord es va constituir oficialment a finals de 2024 com una associació confederal . En el seu congrés fundacional de novembre de 2025, va aconseguir aglutinar prop de 30 formacions settentrionalistes, partits i col·lectius regionalistes de l'antiga línia de la Lega Nord que s'oposaven al rumb personalista i pro italià de Matteo Salvini. Les principals sigles i corrents integrats en aquest moviment inclouen:

Grande Nord: El partit fundat per l'empresari Roberto Bernardelli (actual president del Patto per il Nord) va ser un dels pilars fonamentals i un dels primers a integrar-s'hi formalment. Escindit el 2001 pel pacte amb Berlusconi.

Rete 22 Ottobre: L'associació federalista liderada per l'exministre Giancarlo Pagliarini ex ministre del govern italià i ex primer ministre de la Padània (1996-1998)

FederalismoSì: Moviment impulsat per Giuseppe Leoni, un dels històrics fundadors originals de l'antiga Lliga Nord amb qui trencà el 2020 per la deriva de Salvini

Exdirigents i corrents de la Lega Lombarda i el Comitato Nord: Agrupats al voltant de Paolo Grimoldi (exsecretari de la Lega Lombarda de 2015 a 2021 i ara secretari polític del Patto) expulsats el 2024

Read more »

La Xina comunista destrueix immensos monuments del budisme al Tibet

Ràdio Àsia Lliure (RFA) ha verificat la destrucció d'una segona estàtua budista reverenciada pels tibetans a la província de Sichuan, a l'oest de la Xina, com a part d'una campanya que, segons la minoria ètnica, apunta a la seva religió i tradicions.

RFA ha analitzat imatges satelitals per verificar la destrucció d'una estàtua de tres pisos del Buda Maitreya al monestir de Gaden Namyal Ling al comtat de Drago (en xinès, Luhuo) a la prefectura autònoma tibetana de Kardze (Ganzi). La confirmació de l'eliminació de l'estàtua de Maitreia, que els budistes tibetans creuen que és un Buda que apareix en una era futura, segueix la verificació de RFA la setmana passada de la destrucció d'una estàtua de 99 peus d'alçada.

Les autoritats xineses van obligar els monjos dels monestirs locals i els tibetans que vivien a les ciutats properes a presenciar la demolició de l'estàtua. L'estàtua de tres pisos i l'estructura que l'allotja van ser derrocades gairebé al mateix temps que el Buda de 99 peus, que segons les autoritats era massa alt, va dir a RFA un tibetà que viu a l'exili, citant contactes a Drago.

"Les autoritats xineses han donat novament raons increïbles per a la destrucció, dient que no hi havia escapament d'incendis al temple que allotja l'estàtua de Buda Maitreya de tres pisos d'alçada, però aquestes no són excuses vàlides", va dir la font, parlant sota condició d'anonimat. per protegir les seves fonts a Drago. “El govern xinès continua iniciant la religió del Tibet en no permetre als tibetans la llibertat de practicar la seva pròpia religió i fe”, va dir la font.

Read more »

Marroc aprova un decret per incorporar l'amazic al passaport

El consell de govern del Marroc va aprovar el 9 de juliol el projecte de decret núm. 2.26.551, que modifica el text del 2008 que establia el sistema de passaport biomètric del país, segons el material font utilitzat per a aquest esborrany. Un dels canvis més destacables és l'addició prevista de l'amazic entre les llengües utilitzades al document de viatge oficial. La mesura té un pes simbòlic perquè amplia la presència amazica en els documents oficials de l'estat. Alhora, també és una reforma administrativa vinculada al format tècnic i a les normes d'emissió del proper model de passaport biomètric del Marroc.

El decret afegiria l'amazic al conjunt d'idiomes utilitzats al passaport, posaria fi a l'ús del format de passaport temporal i eliminaria una excepció que permetia a certs sol·licitants menors d'edat obtenir un passaport a través d'una ruta d'identitat nacional electrònica. Segons sembla, el text també deixa el format pràctic de lliurament i les modalitats d'emissió a una decisió ministerial conjunta amb la participació de les autoritats d'interior i afers exteriors. 

S'espera que el passaport biomètric actualitzat es generalitzi a l'agost de 2026. Aquest calendari encara s'hauria de tractar com s'esperava en lloc d'implementar-se completament, ja que els detalls finals del desplegament, les opcions de disseny visual i la integració precisa de l'amazic continuen depenent de decisions d'implementació que encara no s'havien detallat a l'informe subjacent.

Morocco approves to add Amazigh among the languages ​​used in the passport

Morocco’s government council approved a draft decree which amends the 2008 text establishing the country’s biometric passport system, according to the source material used for this draft. One of the most notable changes is the planned addition of Amazigh among the languages ​​used in the official travel document. The measure carries symbolic weight because it expands the presence of Amazigh in official state documents. At the same time, it is also an administrative reform linked to the technical format and issuance standards of Morocco’s upcoming biometric passport model.


The decree would add Amazigh to the set of languages ​​used in the passport, end the use of the temporary passport format, and eliminate an exception that allowed certain minor applicants to obtain a passport through an electronic national identity route. The text also reportedly leaves the practical delivery format and issuance modalities to a joint ministerial decision involving the interior and foreign affairs authorities. The updated biometric passport is expected to be widespread in August 2026.

Read more »

Condemnats a 14 i 16 anys cinc militants maputxe de la CAM

Sentència del cas Lautaro: condemnats a 14 i 16 anys, sobre la base dels testimonis de policies i testimonis secrets; 5 presos polítics Maputxe de la Coordinadora Arauco-Malleco (CAM) els que compleixen 4 anys a la presó preventiva. l tribunal va condemnar Pelentaro Héctor Llaitul Pezoa, Luis Guillermo Menares Chañilao, Luis Darío Fuenzalida Generos, Jorge Andrés Caniupil Conya i Juan Carlos Mardones Sáez per una part dels fets imputats: incendi reiterat, furts requalificats, segrest simple i, en dos casos, i segrest simple. Però el mateix veredicte va deixar establert una cosa políticament decisiva: l'acusació fiscal va patir una derrota probatòria en els delictes de més càrrega punitiva i simbòlica. El tribunal va absoldre els cinc imputats de port il·legal d'arma de foc, port il·legal d'arma prohibida i trets injustificats, assenyalant que, encara que podia existir una probabilitat o sospita, no era possible atribuir aquestes conductes a persones determinades més enllà de qualsevol dubte raonable. Fins i tot va advertir que les traces químiques podien estar contaminades per la intervenció de personal policial i militar armat al procediment.

La posició de les familes: «El dia d'avui, els nostres Familiars van ser condemnats a 14 i 16 anys a través d'una Sentència amb múltiples contradiccions, únicament, en base als testimonis de les policies, els testimonis secrets dels quals no es van presentar mai a declarar. Sense proves directes i una suposada flagrància què es va esvair durant el judici oral. És a dir, tornem a estar davant una condemna política, resultat d'un procés racista en el qual conflueixen els diferents poders de l'Estat en defensa dels interessos econòmics què busquen controlar el territori maputxe».

Read more »

Els nacionalistes udmurts anuncien un Consell de Representants cap a la independència

El 12 de juliol es va celebrar la primera reunió del Comitè Organitzador per a les eleccions al Consell de Representants dels Pobles de la República d'Udmúrtia.

Com a recordatori, el Comitè Organitzador es va formar per una resolució de l'Assemblea Constitucional de la República d'Udmúrtia el 5 de juliol de 2026. Andrei Grigoriev, periodista independent i editor de la primera revista d'emigrants, "Vskhody", conegut per molts pels seus molts anys de treball a "Idel.Realii", una publicació de Radio Liberty, va ser nomenat president del Comitè Organitzador. El Comitè Organitzador també incloïa Aleksandr Sabatarov, participant a l'Assemblea Constitucional d'Udmúrtia; Rafis Kashapov, president del Govern del Tatarstan Independent; Dmitry Ushatsky, coordinador de l'Oficina de Representació del Fòrum Rússia Lliure a Polònia; i Konstantin Kachalov, secretari de premsa de la representació europea del Moviment Republicà del Don.

La primera reunió del Comitè Organitzador es va dedicar a abordar qüestions pràctiques urgents. Aviat es llançarà un lloc web oficial que proporcionarà informació sobre les primeres eleccions udmúrties gratuïtes. Allà es pot trobar tot allò important sobre la propera votació, inclosa la informació sobre els candidats al Consell de Representants, els documents de l'Assemblea Constitucional i les decisions del Comitè Organitzador.

Els formularis de nominació de candidats que està desenvolupant el Comitè Organitzador també es publicaran en els propers dies. Important: a més de la informació biogràfica requerida, cada candidat haurà de presentar un vídeo en què llegeixi públicament el text de la Declaració Política sobre el compromís amb els valors democràtics i la independència d'Udmúrtia.

Una àrea de treball separada és la creació d'un sistema transparent de finançament electoral. S'identificaran mètodes de micromecenatge segurs i convenients, tenint en compte les capacitats dels partidaris que viuen en diferents països.

Una de les qüestions clau continua sent l'elecció d'una plataforma de votació electrònica. El Comitè Organitzador ja està revisant les solucions disponibles. Es seleccionarà l'opció que garanteixi la màxima seguretat, anonimat i comoditat per als votants. Us recordem que ens vam abstenir conscientment de recopilar dades personals, elaborar llistes de votants o crear bases de dades de votants, entenent plenament que aquestes activitats representen riscos més elevats per a aquells que romanen a Rússia.

La primera reunió del Comitè Organitzador va marcar l'inici del treball pràctic. El següent pas és desenvolupar eines que facin de les eleccions un mecanisme viable i accessible per a la representació política de la societat civil a Udmúrtia.

La república està governada per un virrei nomenat per Moscou. Cada dia, els nostres compatriotes moren en una guerra de conquesta que cap de nosaltres va triar. El 77% dels ingressos de la república —centenars de milers de milions de rubles que podrien anar al desenvolupament d'Udmúrtia— són confiscats anualment per Moscou.

"Ja no tenim dret a la inacció. Hem d'acabar amb la destrucció d'Udmúrtia i començar a lluitar pel seu futur. Avui anunciem el llançament de la campanya pública "UDMÚRTIA—ERIKO SHAER!", que té com a objectiu establir un Consell de Representants dels Pobles d'Udmúrtia, un òrgan representatiu que servirà com a plataforma per preparar la transició democràtica cap a la independència per a la nostra república.

La convocatòria es concreta d'una Assemblea Constitucional el 5 de juliol de 2026, que determinarà l'estatus del Consell de Representants dels Pobles d'Udmúrtia i programarà les primeres eleccions lliures per al 20 de setembre de 2026, el 36è aniversari de la Declaració de Sobirania Estatal d'Udmúrtia.

El text complet de la crida és aquí.

Andrey Grigoryev, editor de la primera revista d'emigrats "Vskhody", va parlar amb Sergey Antonov, exdiputat del Consell d'Estat d'Udmúrtia i copresident del moviment d'alliberament "Udmúrtia Lliure", sobre com ho veuen en les circumstàncies actuals.

Read more »

Di dla Unité Ladina; aplec per la reunificació de la nació ladina sota el lema 'Inant adum'

Música, desfilades, debats per demanar unir les comunitats ladins del Tirol del Sud, Trentí i Vèneto sota un únic cos polític i administratiu, vuitanta anys després de la manifestació de 1946 en què es va fer aquesta reclamació per primera vegada. Enguany el Di dla Unité Ladina s'ha celebrat a Corvara (Val Badia, Sud Tirol) el 11 de juliol en un ambient patriòtic de la minoria ladina, una de les tres branques del diasistema reto-romanx.

El 14 de juliol de 1946, més de tres mil persones es van reunir al coll del Sella per demanar la reunionització de la població ladina en una sola entitat política i administrativa; I des de llavors ens hem reunit cada any per recordar que l'objectiu encara no s'ha assolit. Amb motiu del vuitanta aniversari, es va celebrar amb estil a la Corvara, amb delegacions de Val Gardena, Val Badia, Val di Fassa, Ampezzo i Livinallongo sota el lema 'Inant adum' (Edndavant sempre) un slogan usat habitualment entre la comunitat nacional ladina.

També es van presentar noves propostes per a la protecció de la nació ladina,  als polítics locals; l'objectiu central continua sent l'establiment d'un únic organisme que vagi més enllà de les fronteres territorials del Tirol del Sud, el Trentí i el Vèneto. Avui dia, s'ha dit, l'atenció que es presta als desplaçaments de les minories a dues, si no tres, velocitats, i les comunitats de la província de Belluno tenen garantides menys proteccions. També s'han inclòs mesures sobre l'ensenyament del ladí, el desenvolupament dels mitjans de comunicació i la protecció del medi ambient. El dia va continuar amb debats, música, desfilades de moda, moments de debat i convivència.

                    Roland Verra, president de la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD)

Di dla Unità Ladina

A Corvara iel unì metù a jì l Di dla Unità Ladina, nce chëst iede sota l moto “Inant Adum” per lecurdé la prima gran ancunteda di ladins dan avisa 80 ani sun jëuf de Sella.

Defënder la unità: cun chësta ghiranza se ova dan avisa 80 ani ancuntà sun jëuf de Sella passa 3000 persones de duta la valedes ntëur l Sella. La ancunteda ie pert mpurtanta dla storia di ladins. La vën lecurdeda uni ann da nuef cun l Di dla Unità Ladina metù a jì chëst ann a Corvara. Truepes dla ghiranzes de ntlëuta vel mo aldidancuei, scebën che la cundizions dla jënt ntlëuta fova scialdi defrëntes.

Mozion per l recunescimënt y la scunanza de duc i ladins

Ntlëuta coche aldidancuei iel la ulentà de plu union y plu autonomia y de renfurzé la posizion di ladins sën y per l dauni. Da auzé ora iel l recunescimënt dla bandiera ladina, l nseniamënt dl ladin y de materies per ladin tla scoles, la scunanza dl ambiënt y i dërc dla populazion y si rapresentanza tla politica, la chanches per i jëuni tl abité y tl lëur y nia per ultim l recunescimënt dla Union Generela. La ghiranzes atueles ie unides metudes adum te n documënt, na mozion, che unirà sëurandata ai rapresentanc dla istituzions.

L Di dla Unità Ladina ie nce na festa

Tl zënter de Corvara iel unì tenì na defileda cun la rapresentanzes da uniuna dla valedes ladines cun si guant tradiziunel da festa acumpaniedes dala mujiga. Tla sala de chemun iel unì rujenà dla bona pratiches ladines cun deplu ejëmpli y cun la proiezion de filmac.

Read more »

La Marxa Autonomia Silèsia reclama l'autogovern de la minoria nacional silèsia

'L'autonomia no és un extrema, l'autonomia és normalitat', han cantat els participants de la Marxa Autonomia Silèsia (Marszu Autonomii Śląskiej) que va de passar pels carrers de Katowice el 11 de juliol. Es tracta de la 20a edició de la mobilització dels autonomistes silesis que reclamen l'autogovern de Polònia. El principal convocador i organitzador de la Marszu Autonomii Śląskiej és el Ruch Autonomii Śląska (RAŚ). També hi va participar Ślonzoki Razem, Silesis Junts, és un partit nacionalista creat el 2017 en defensa de l'autonomia i que coopera amb els silesis de Txèquia i la minoria germànica de Polònia. Mode Ślōnzoki - Ślonzoki Razem, literalment els Joves Girasols, és la seva activa ala juvenil també es va unir a la manifestació. Ślonsko Ferajna, destacada associació sociocultural molt activa en la defensa de la tradició local i coresponsable de promoure els postulats de la marxa, com ara la internacionalització del patrimoni regional i també Stowarzyszenie Pro Loquela Silesiana: Entitat dedicada a la promoció de la llengua silasiana. Sovint organitzen esdeveniments culturals integrats dins del programa de la marxa, com el festival Szkocki Fajer.

Aquesta manifestació pacífica se celebra anualment a Katowice des de l'any 2007 per commemorar la data de l'aprovació de l'Estatut Orgànic de la Voivodina de Silèsia el 15 de juliol de 1920.  "Volem posar èmfasi en l'ambient familiar i en qüestions relacionades amb el patrimoni de l'Alta Silèsia. Això, per descomptat, està relacionat amb la iniciativa d'inscriure la llengua silèsia a la llista de la UNESCO. És clar que la llengua és només un dels elements de l'herència, però és la que modela la nostra identitat en gran mesura" – va dir Jerzy Gorzelik del RAS. La iniciativa d'incloure la llengua silèsia com a portadora de cultura a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO – en primer lloc a la Llista Nacional del Patrimoni Cultural Immaterial – va ser anunciada al juny pel eurodiputat Łukasz Kohut. Fins ara, s'han fet les primeres consultes públiques.

Un grup d'extremistes polonesos del  Campament Nacional Radical (ONR per Obóz Narodowo-Radykalny), van provar, sense èxit, de sabotejar la marxa. 

Qui són els silesis?

Silèsia està repartida principalment entre Polònia, la República Txeca i Alemanya. El poble silesià prové de la regió de Silèsia, un territori dividit històricament per diversos imperis (Alemanya, Àustria, Bohèmia i Polònia). Després de la Segona Guerra Mundial, gran part dels alemanys van ser expulsats i la zona va quedar majoritàriament sota administració polonesa. Parlen el silesià (o ślōnski), una llengua eslava estretament relacionada amb el polonès, tot i que històricament també ha rebut una forta influència de l'alemany i el txec

Read more »

La minoria seto celebra la seva diada

Enguany la nació seto celebra el dia 1 d'agost la seva diada del Regne de Setot a Mikitamäki. Es tracta de la 33a edició. Aquest és el dia en que tots els setos i els seus amics es tornen a ajuntar per passar una bona estona. El Dia del Regne de Seto significa tot allò que està molt a prop del cor de Setos: la seva cultura, les seves cançons, els seus aliments i begudes, les seves manualitats, el so d'un instrument i la dansa, la seva unitat. El Regne de Seto té la seva pròpia pàgina a facebook: Seto Kuningriik . 

Els setos són una nació fino-ugrica amb 15.000 membres entre Rússia i Estònia. El seto s'ensenya a diferents escoles i a la universitat de Tartu, Estònia, però Rússia ha provat d'anul·lar la llengua seto i, malgrat ser un petit grup, els comunistes russos d'Stalin els van reprimir brutalment per exterminar-los.

Les llengües fino-úgriques es divideixen entre les fineses i les úgriques (amb l'hongarès). Dins de les fineses hi ha dues branques: la finesa i l'estoniana. Dins de l'estoniana hi ha 4 grups: nord estoni, sud estoni, livoni i votic. La llengua seto, amb el voro, conformen un grup anomenat sud estoni (el nord estoni és el estàndard.

Read more »

Grups en defensa del gaèlic pressionen per prioritzar els habitatges per parlants d'irlandès com a via per salvar la Gaeltacht

Segons Tinteán, Bánú, i Conradh na Gaeilge, certes disposicions de l'esborrany de la Declaració Nacional de Planificació per a la Gaeltacht, que es va publicar la setmana passada, són fonamentalment defectuoses i tindrien greus conseqüències per a les proteccions existents atorgades a la llengua irlandesa a les zones de la Gaeltacht, especialment en relació amb els desenvolupaments d'habitatges multifamiliars i la política de planificació. La Gaeltacht fa referència a les regions oficialment reconegudes pel govern d'Irlanda on el gaèlic irlandès encara es parla com a llengua materna o d'ús quotidià. Aquestes àrees representen el principal baluard cultural per a la preservació de la llengua cèntica al país.

Després d'esperar cinc anys aquestes directrius de planificació del Departament d'Habitatge i del Departament de Desenvolupament Rural i Comunitari, Gaeltacht i les Illes, és profundament decebedor que l'esborrany de la declaració proposi unes condicions de planificació més febles en llengua irlandesa, unes condicions que  no tenen cap base sociolingüística. La declaració també proposa reduir la durada de les clàusules d'ocupació en llengua irlandesa i els requisits de residència privada principal de 15 anys a 10 anys. Aquestes propostes representen un debilitament de l'obligació legal en virtut de l'article 10(2)(m) de la Llei de planificació i desenvolupament de protegir "el patrimoni lingüístic i cultural de la Gaeltacht". Els grups de campanya creuen que, si no es modifiquen aquestes propostes, soscavaran els esforços de planificació lingüística i desfaran més de vint anys de treball dut a terme per les comunitats de la Gaeltacht amb el suport del Departament de la Gaeltacht i Údarás na Gaeltachta.

Entre els canvis clau que demanen Tinteán, Bánú, i Conradh na Gaeilge hi ha els següents:

1) que no s'afeblissin les proteccions de planificació de la llengua irlandesa existents per als desenvolupaments d'habitatges multifamiliars que figuren als actuals Plans de Desenvolupament del Comtat i Plans d'Àrea Local. Per exemple, actualment la Gaeltacht de Waterford té una condició lingüística del 80% per als habitatges multifamiliars, en comparació amb les noves propostes que només el 37% dels habitatges es reserven per a parlants d'irlandès. Això malgrat que el 81% dels habitants de la Gaeltacht de Port Láirge van declarar capacitat en irlandès en l'últim cens;

2) que les clàusules d'ocupació en irlandès haurien de romandre en vigor durant almenys 15 anys, tal com es preveu als Plans de Desenvolupament existents, en lloc de reduir-se a 10 anys;

3) que s'elimini per als parlants d'irlandès el requisit proposat de 3 km de radi relacionat amb la demostració d'una necessitat social local en sol·licitar un permís de planificació a la Gaeltacht.

Els moviments implicats a favor del gaèlic en alça

Tinteán (significa "llar" o "llar de foc" en gaèlic irlandès) és el nom d'una campanya nacional de base llançada el 2024 per combatre la crisi d'habitatge a la Gaeltacht (les àrees d'Irlanda on el gaèlic és la llengua principal). L'augment desorbitat dels preus de mobilitat segones residències o lloguers de vacances amenacen d'expulsar els joves i els parlants nadius de les seves pròpies comunitats. Això posa en perill directe la supervivència de l'idioma i l'herència cultural.

Bánú En gaèlic irlandès, la paraula bánú significa literalment "despoblament" o "buidat". El grup va triar deliberadament aquest nom per alertar sobre el greu perill que pateixen les zones rurals de parla irlandesa, les quals s'estan "buidant" de joves i parlants natius a causa de la impossibilitat de trobar un lloc assequible on viure.É s un grup local de pressió i defensa de l'habitatge originari de la Gaeltacht de Conamara (a l'oest d'Irlanda). El grup va ser fundat el novembre de 2023 i, en l'actualitat, s'ha integrat com un dels pilars fonamentals de la campanya nacional Tinteán.

Conradh na Gaeilge o Lliga Gaèlica actua com l'organització històrica a gran escala nacional. Es va fundar el 31 de juliol de 1893 a Dublín/Baile Átha Cliath er un grup d'intel·lectuals i acadèmics encapçalats per Douglas Hyde (qui en seria el primer president), Eoin MacNeill i el pare Eoghan Ó Gramhnaigh.  Va néixer com un moviment apolític i social per frenar la ràpida desaparició del gaèlic irlandès, fomentant-ne l'ús diari i la publicació de literatura moderna en aquest idioma.

Read more »

Astúries crearà una Unitat de Traducció oficial en llengua asturiana

El Govern del Principat ho ha presentat en el marc de la nova Estratègia de Normalització de l'Asturià i de l'Eonaviego per al període 2026-2030, un document de caràcter transversal que aspira a situar les llengües pròpies al centre de l'acció pública. Entre les novetats principals del pla destaca la creació d'una Unitat de Traducció oficial, que s'integrarà a l'estructura de la Conselleria de Cultura, Política Lingüística i Esport. Segons recull el text, el seu objectiu és «dotar l'Administració d'un suport tècnic estable per a la traducció i, a més, promoure normativament la traducció i la interpretació jurada en llengua asturiana». La mesura es considera un pas rellevant per reforçar la seguretat jurídica i garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les institucions en llengua pròpia. L'Estratègia s'articula en cinc grans eixos que abasten diferents àmbits de la societat asturiana.

Read more »

Nou cop de la resistència balutx: Pakistan reconeix 42 baixes en un doble atac

Les Forces Armades de Pakistan han confirmar la mort de 42 militars i agents de policia com a conseqüència de tres atacs perpetrats per grups armats a Balutxistan des del 6 de juliol. Els 18 policies assassinats van ser segrestats dilluns, quan desenes de combatents van desembarcar sobre un lloc que custodiava el gran projecte de la presa de Mangi, al districte de Ziarat, a Balutxistan. Nou agents més van morir en l'atac. 

Almenys 20 persones van morir quan un fidayeen (suïcida) de l'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (BLA) va atacar el principal complex militar de Shafiq Mengal, el cap de l'esquadró de la mort (milícia armada recolzada per l'Estat), a la ciutat de Khuzdar (districte de Khuzdar) de Balutxistan el 8 de juliol. El BLA es va atribuir la responsabilitat de l'atac, a qui el grup es va referir en el seu comunicat com a "agent estatal" i va acusar de col·laborar amb les autoritats pakistaneses. Segons el comunicat del BLA, l'atac es va dur a terme mentre Shafiq Mengal celebrava una reunió amb membres del que el grup anomenava la seva "milícia" al complex. El grup va afirmar que l'operació va començar quan un combatent de la seva unitat "Brigada Majeed" va estavellar un vehicle carregat d'explosius contra el complex, que va dir que va destruir el perímetre i les línies de defensa exteriors en qüestió de segons. El BLA va afirmar que més combatents van entrar al complex després de l'explosió.

Després, dimecres, combatents van emboscar un vehicle mentre circulava per una carretera de Balutxistan, matant els 11 soldats (foto), va dir Chaudhry. Cap organització ha assumit l'acció militar.

Balanç de juny del BLF

El Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF), una organització separatista, ha reivindicat una campanya sostinguda i intensa d'atacs durant el juny de 2026 contra les forces de seguretat pakistaneses, instal·lacions de defensa i econòmiques, i infraestructures de comunicació a tot Balutxistan, segons un comunicat emès pel seu portaveu, el major Gwahram Baloch. Segons el grup, aquestes operacions ben organitzades i coordinades van abastar 14 zones diferents, incloent-hi Naal, Gwadar, Mand, Buleda, Nushki, Shahrag, Dasht, Panjgur, Surab, Kalat, Turbat, Barkhan, Tump i Hoshab. El grup va dir que l'objectiu d'aquestes operacions era paralitzar l'estructura colonial de l'estat a Balutxistan, evitar l'explotació de recursos i desarrelar el control militar sobre la regió.

El BLF va afirmar que els seus combatents van dur a terme un total de 25 operacions armades durant el juny, inclosa una operació estratègica històrica a la ciutat de Naal, Khuzdar, el 8 de juny. Com a resultat d'aquestes operacions, el grup va afirmar que 58 membres de l'exèrcit pakistanès van morir i més d'11 van resultar ferits, mentre que quatre individus descrits pel grup com a informants clau i agents que dirigien xarxes d'espionatge contra el moviment també van ser atacats i assassinats. El BLF va dir que cinc dels seus propis combatents van ser martiritzats mentre lluitaven contra les forces enemigues.

Estratègicament, el grup va descriure l'operació més significativa del mes com la captura de la ciutat de Naal, on va afirmar haver atacat llocs militars, de comunicació i econòmics. El BLF va afirmar que els seus combatents van prendre el control total de la ciutat, destruint completament les tribunes i les comissaries de policia, mentre que dos helicòpters que van arribar per contrarestar l'avanç van ser abatuts a l'aire. El grup va afirmar que 33 membres de l'exèrcit van morir només en aquesta operació.

Read more »