El FLA exclou qualsevol diàleg mentre la junta de Mali romangui al poder

En una entrevista concedida el dijous 13 d’agost de 2026 a Ràdio Azawad Internacional, Algabass Ag Intalla, ministre de la Reconciliació del Front d’Alliberament de l’Azawad (FLA), ha tornat a parlar de la situació actual a l’Azawad i al Mali, especialment després de la recuperació de Kidal i Tessalit per part de les forces de l’Azawad. Interrogat sobre les declaracions passades d’Assimi Goïta segons les quals «la recuperació de Kidal era impossible», ha considerat que el control de Kidal, de Tessalit o fins i tot d’una gran part de l’Azawad no constitueix, per si sol, la fi de la guerra. "El nostre objectiu continua sent el dret a l'autodeterminació i Bamako no és un actor creïble del diàleg".

Segons ell, una veritable victòria es mesura, entre altres coses, per la capacitat de l’adversari de continuar el conflicte i de mantenir els seus suports i socis. També ha anunciat que el poder malià no hauria pogut fer front a les forces de l’Azawad sense el suport de socis russos i turcs.

Pel que fa a la hipòtesi d’un retorn d’Assimi Goïta a la taula de negociacions, Algabass Ag Intalla ha considerat que seria necessari un canvi polític a Bamako per restablir un clima de confiança. specialment, ha consellat al cap de la transició que s’apartés del poder, si això fos possible, i que deixés la gestió del Mali en mans de persones que gaudeixen de la confiança de la població. Ha explicat que la confiança entre els moviments de l’Azawad i les autoritats malianes s’havia deteriorat fortament des de l’arribada de la junta. Segons ell, els moviments pensaven inicialment que aquesta preparava la posada en pràctica dels compromisos adquirits amb ells, però que finalment havia triat preparar-se per combatre’ls i expulsar-los. El ministre de la Reconciliació del FLA també ha criticat amb vehemència les referències històriques utilitzades per alguns suports de la junta per justificar la seva política. 

Especialment, ha evocat les referències a Diby Silas Diarra i ha acusat aquest darrer d’haver estat implicat en violències contra responsables i poblacions tuareg i àrabs a l'Azawad. Per a Algabass Ag Intalla, la continuació de les polítiques basades en la violència, especialment els atacs contra els civils, la destrucció dels pous i les exaccions contra les dones i els nens, no pot fer més que agreujar encara més la crisi. Ha considerat que les guerres successives, els acords no conclòs i els cops d’Estat han contribuït a impedir que el Mali arribés a una pau duradora i a un veritable desenvolupament.

Finalment, Algabass Ag Intalla ha cridat els malians a prendre consciència de la situació i a unir-se per fer front a la política de la junta. Ha considerat que la repetició dels mètodes de violència del passat no constitueix una solució als problemes del país.  Per a ell, la sortida de la crisi requereix, al contrari, una ruptura amb les pràctiques que han alimentat els conflictes successius, així com una nova aproximació que permeti restablir la confiança i obrir el camí a una solució política duradora.

Alçament a Níger

A part de l'Azawad, a Mali, s'ha obert un altre front a Níger. El Moviment Patriòtic per la Llibertat i la Justícia (MPLJ) s'emmarca en la llarga història de demanades de les comunitats del nord del país, una regió històricament habitada pel poble tuàreg. Tant el fundador del MPLJ, Moussa Kounaï, com la gran majoria dels seus combatents pertanyen a l'ètnia tuàreg. El grup va néixer d'una escissió del Front Patriòtic per a l'Alliberament (FPL), un altre moviment d'arrels principalment tuàreg. Tot i que lluiten contra la junta militar de Niamey, el fons de la seva protesta és el control de les riqueses naturals. Reclamen que el petroli extret de les seves terres ancestrals (com a la conca d'Agadem) beneficia el govern central i les empreses xineses, deixant la població tuàreg local en la marginació econòmica. El MPLJ es considera una continuació dels històrics moviments insurgents tuàregs que han organitzat diverses revoltes al Níger i Mali des dels anys 90 per reclamar autonomia, drets i inversió en el territori.

El MPLJ (Moviment Patriòtic per la Llibertat i la Justícia) és un grup armat rebel actiu al nord i est del Níger, fundat l'agost de 2024 pel comandant Moussa Kounaï després d'escindir-se del Front Patriòtic per a l'Alliberament (FPL). Es va crear l'Agost de 2024 al nord del Níger per Moussa Kounaï (amb figures rellevants com Brahim Mohamed Hagar com a segon al comandament). Representa l'Oposició directa a la junta militar del general Abdourahamane Tiani, que governa el país des del cop d'estat de juliol de 2023.

El MPLJ ha llançat un doble atac important el dissabte 15 d'agost de 2026 a l'extrem nord del Níger que va deixar un balanç de 15 militars nigerins morts. El grup armat va atacar de matinada un camp de la Guàrdia Nacional del Níger a Séguédine (prop de la frontera amb Líbia) i, simultàniament, una barrera de control compartida per la policia, la gendarmeria i la duana. Els rebels de Moussa Kounaï van sorprendre els soldats mentre dormien. Després d'un intercanvi de foc, van saquejar i incendiar la caserna militar, emportant-se vehicles, armament i munició abans de fugir cap a les muntanyes de Djado sense tenir cap baixa. 

Read more »

Mobilitzacions estudiantils contra la pena de mort a Karel Fatem

El Front Nacional Juvenil d'Estudiants de Papús (Front Nasional Mahasiswa Pemuda Papua, FNMPP) va concentrar-se a l'oficina de l'Assemblea Popular de Papús (MRP) al sud-oest de Papua. L'arribada de la FNMPP té com a objectiu demanar  que s'alci per protegir el poble indígena papuà i rebutgi la pena de mort per a Karel Fatem, un pres polític de Papua Occidental. L'acció és una sèrie de commemoracions del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, que es commemora cada 9 d'agost. El president nacional del FNMPP, Sayang Mandabayang, va dir que el seu partit va visitar deliberadament la institució cultural perquè es considera que el MRP té una responsabilitat moral i constitucional de defensar els interessos dels pobles indígenes. En l'acció, les masses del FNMPP es van alternar per transmetre diversos problemes que, segons ells, continuen eclipsant els pobles indígenes de la Terra de Papua. Les qüestions exposades inclouen el Projecte Estratègic Nacional , el militarisme, les violacions dels drets humans, els plans per construir l'aeroport espacial de Biak, les Zones Econòmiques Especials, el programa d'Àpats Nutritius Gratuïts i la qüestió de la pena de mort contra Karel Fatem.

El cas de Karel Fatem

Karel Fatem és un activista i pres polític de Papua Occidental que s'ha convertit en una figura central de les protestes pels drets humans a la regió. Diverses organitzacions com l'Aliança de Pobles Indígenes Independents de Papua (MAI-P) i el FNMPP s'han mobilitzat intensament per demanar la revocació de la seva condemna a mort. Nascut a la regió de Maybrat, va ser detingut el maig de 2023 quan tenia 20 anys.Acusació: Se l'acusa de formar part de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB) i d'estar implicat en atacs violents contra el personal militar indonesi a la zona, incloent-hi l'incident de Fankahrio. Defensors dels drets humans com l'organització TAPOL* han denunciat tortures sota custòdia, manca d'accés a un advocat d'elecció lliure i greus irregularitats processals durant el judici. El moviment civil local el considera un "heroi dels pobles indígenes" que lluitava per defensar les terres ancestrals de la militarització de l'estat indonesi. Les mobilitzacions actuals a ciutats com Sorong exigeixen tant la seva llibertat com la fi de la pena capital a la regió.

* TAPOL és una organització no governamental britànica fundada l'any 1973 que treballa per a la defensa dels drets humans, la pau i la democràcia a Indonèsia. El seu nom és un acrònim de les paraules indonèsies tahanan politik, que signifiquen literalment "pres polític". TAhanan POLitik: La seva traducció literal al català és "pres polític" (tahanan significa presoner o detingut, i politik significa polític).

                                                Sebby Sambon, primer per l'esquerra

Entrevista a Sebby Sambon, portaveu del TPNPB

Militant Wire ha publicat el 14.08.2026 una entrevista amb el portaveu de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental, Sebby Sambom

· Quin diries que és l'estat actual del conflicte amb Indonèsia a Papua Occidental?

Sebby Sambom:L'estat actual de Papua és un estat d'emergència durant una operació militar del govern d'Indonèsia i una emergència humanitària a causa de les operacions militars del govern colonial de la República d'Indonèsia. I l'estat actual del conflicte armat a Papua és un conflicte armat no internacional. I s'ha reconegut a través dels resultats de la investigació, que es van anunciar a través d'un seminari internacional el maig de 2026.

· Recentment, aquest estiu, un pilot civil nord-americà, Nicholas F. Gosselin, va aterrar a les terres altes de Papua Occidental, on es diu que va ser disparat per combatents del TPNPB, i els seus set passatgers a bord van desaparèixer, amb acusacions que pilots civils occidentals han estat transportant tropes indonèsies a la regió. El govern indonesi diu que l'avió va ser cremat. En els seus comunicats de premsa, vostè va dir que l'assassinat recent del pilot nord-americà va ser un missatge als EUA, que van estar involucrats en la presa de control de Papua Occidental per part d'Indonèsia. Ens pot explicar més sobre això?

Sebby Sambom:Sí, és correcte, i és una conspiració internacional en què el govern dels Estats Units d'Amèrica dóna suport proactiu a Indonèsia per annexionar la sobirania del govern dels Països Baixos de Nova Guinea Occidental al territori indonesi a partir de l'Acord de Nova York del 15 d'agost de 1961 i la transferència de l'administració del govern dels Països Baixos de Nova Guinea Occidental l'1 de maig de 1963. En aquest procés, els Estats Units d'Amèrica van pressionar el govern neerlandès perquè lliurés l'administració del govern dels Països Baixos de Nova Guinea Occidental a Indonèsia, i [al llarg de] tot aquest procés el govern nord-americà va violar els drets polítics de la nació papuana a ser independent segons la Carta de les Nacions Unides. Per tant, el govern dels Estats Units ha de ser responsable del patiment dels papús indígenes a causa de l'ocupació il·legal dels indonesis a les terres ancestrals de la nació papuana, perquè els Estats Units d'Amèrica van subministrar armes i van entrenar l'exèrcit i la policia indonesis per matar papús indígenes durant els darrers 64 anys.

· Quina és la posició general del TPNPB sobre els Estats Units, per als nostres lectors que no hi estiguin familiaritzats?

Sebby Sambom:No odiem els nord-americans, però tenim dret a exigir [justícia pels] crims dels Estats Units i Indonèsia, que ens han tret el dret polític a l'autodeterminació, al poble papuà, i també han confiscat les terres ancestrals del poble papuà. Per tant, els Estats Units han d'admetre els seus errors i han de reconèixer la independència del poble papuà basada en la Declaració d'Independència de Papua Occidental l'1 de desembre de 1961.

· Què diries als governs occidentals que interactuen i comercien amb Indonèsia?

Sebby Sambom:No tenim dret a limitar les relacions bilaterals dels governs occidentals amb Indonèsia, però demanem que els governs occidentals no oblidin el patiment dels papús indígenes i tampoc oblidin el dret polític a l'autodeterminació per a nosaltres, el poble papú, perquè els europeus i els americans que van venir a Papua abans que els indonesis duguessin a terme una ocupació il·legal dels avantpassats del poble papú. I els governs occidentals també han de ser [considerats] responsables del patiment dels papús indígenes, perquè van subministrar la logística i l'equipament militar indonesi per matar els papús indígenes, i també els governs d'Austràlia i Nova Zelanda també han de ser responsables del patiment dels papús indígenes, perquè també van subministrar l'equipament logístic militar i van entrenar l'exèrcit i la policia indonesis per matar els papús indígenes durant els darrers 64 anys.

· Què en penseu de Grasberg, una de les mines d'or i coure més grans del món, que està operada per una empresa nord-americana i és propietat del govern indonesi?

Sebby Sambom:Tots els recursos naturals de Papua, inclosa la mina d'or de Grasberg i el coure a Papua, no pertanyen a Indonèsia, sinó als indígenes. s papús. El govern indonesi i els nord-americans els han estat robant i continuen robant els nostres recursos minerals. Per tant, instem a totes les parts a abordar aquest crim nord-americà i indonesi, ja que el robatori dels recursos naturals dels papús indígenes constitueix un crim i viola els drets del poble papú.

· Has anomenat l'estat indonesi "terroristes", pots explicar-ho més?

Sebby Sambom:Sí, perquè el govern indonesi forma part d'una organització terrorista internacional afiliada a Hamàs, Houthi, Hezbollah, Iran i també ISIS. En aquest cas, el govern indonesi és proactiu en el suport al finançament de grups terroristes de l'Orient Mitjà. I això ja no és un secret públic, tots ho sabem. I les accions criminals de l'exèrcit indonesi contra els papús indígenes a Papua són exactament les mateixes que les accions terroristes internacionals. Com que l'exèrcit indonesi va bombardejar edificis d'esglésies a Papua, va bombardejar cases civils a Papua, va matar civils amb explosions de bombes, també van morir dones embarassades a trets, molts nens petits van morir com a conseqüència d'atacs amb bombes militars indonesis. I aquestes accions criminals de l'exèrcit indonesi no són gaire diferents del terrorisme internacional. I, de fet, tenim proves i testimonis sòlids.

· Heu dit que us beneficieu de la mineria d'or, que us permet comprar armes a soldats i policies indonesis. Podeu donar més detalls?

Sebby Sambom:Sí, és correcte, venem or i comprem armes. Això vol dir que no tenim patrocinadors d'altres països, així que treballem dur per obtenir or per comprar armes. En aquest cas, els membres del TPNPB van al bosc a buscar or, i després venem els ingressos per comprar armes a militars indonesis que necessiten diners. En aquest cas, no hi ha cap obligació. Això vol dir que necessitem armes i l'exèrcit indonesi necessita diners, així que l'assumpte es resol al carrer. Us enviaré un vídeo nostre venent or i ho entendreu.

· I quines altres empreses o finançament us ajuden a donar suport a la vostra causa?

Sebby Sambom:Sabem com ho podem fer.

· I ens podeu dir per què creieu que l'exèrcit i la policia indonesis venen armes al TPNPB?

Sebby Sambom:Només necessiten diners, perquè el seu salari és molt petit.

· A més, ens podeu donar un percentatge aproximat de les armes que posseeix el vostre grup, que van ser capturades a les forces de seguretat estatals o a altres?

Sebby Sambom:Sobre aquest tema trobareu un vídeo de tropes del TPNPB que han confiscat armes i les han portat al quarter general; era el grup Egianus Kogeya.

· Egianus Kogeya continua sent comandant del Nduga TPNPB? Ens podeu explicar més coses sobre Nduga?

Sebby Sambom:Sí, Egianus Kogeya continua sent el comandant del TPNPB Ndugama Derakma, però durant un any vam imposar sancions relacionades amb l'alliberament per error de l'ostatge pilot neozelandès. I ara donem [de nou] la benvinguda al TPNPB Ndugama Derakma per continuar [la] lluita contra [l'exèrcit del govern indonesi, després d'una avaluació total i l'aclariment de l'error. [El pilot de Nova Zelanda, Phillip Mark Mehrtens, va ser alliberat el 21 de setembre de 2024].

· En un informe recent, una publicació periodística va dir que hi havia aproximadament 100.000 policies i militars a Papua Occidental. L'informe també deia que hi havia uns 1.500 membres del TPNPB. Quins són els vostres comentaris sobre això?

Sebby Sambom: Sí, és cert. Més de 100.000 militars i policials del govern indonesi es troben a Papua Occidental. I a tot arreu a Indonesia hi ha punts de control militars, i sobre aquesta situació els pobles indígenes de Papua no són lliures ni segurs. I nosaltres, el TPNPB, no només tenim 1.500 efectius, sinó que tenim entre 30.000 i 70.000 efectius sota els 36è Comandaments Regionals de Defensa. El TPNPB [no ha començat a lluitar oficialment] encara; vull dir que les nostres tropes s'uniran en una guerra revolucionària total després de la declaració general contra les forces militars il·legals indonèsies.

· Quins són els vostres comentaris sobre la militarització de Papua Occidental sota el president Prabowo Subianto? I ens podeu dir què en penseu, ja que va estar involucrat de manera controvertida en les operacions militars de Papua Occidental i la crisi dels ostatges de Mapenduma de 1996?

Sebby Sambom:La militarització a Papua Occidental sota el president Prabowo Subianto [és] bona i la celebrem, perquè a través dels errors de Prabowo, Papua [obtindrà] la independència, i Prabowo [ajuda inadvertidament] la lluita de Papua Occidental per la independència amb la seva política idiota i el seu programa governamental a Papua Occidental.

· No sembla que el món occidental estigui parlant seriosament del que està passant a Papua Occidental, si és que ho fa. Cap a on veieu que van les coses? L'assassinat del pilot americà ha cridat l'atenció sobre el conflicte de Papua Occidental, igual que el segrest del pilot Phillip Mehrtens. Què en penses d'això i què creus que aconseguirà un resultat més positiu?

Sebby Sambom:No tenim esperança en els governs dels capitalistes occidentals, però creiem i lluitem per la lluita [en si mateixa]. I algun dia aconseguirem la independència. ència; és la nostra fe. Sabem com lluitarem, i tenim les nostres tàctiques i estratègies per portar el govern indonesi a la taula de negociacions, i ho demostrem al món amb resultats. El temps ho dirà.

· Quins són els objectius del TPNPB el 2026?

Sebby Sambom:Encara hi estem treballant, i prendrem decisions el 2027.

· Creieu que la violència a Papua Occidental augmentarà?

Sebby Sambom:Sí, i ho farà després de declarar l'alliberament revolucionari total, per a l'alliberament nacional de Papua Occidental. [Encara no hem començat a lluitar].

· Què voldríeu dir als nostres lectors?

Sebby Sambom:Esperem el suport de tothom, perquè després de la independència ho tenim tot aquí. Gràcies.

Read more »

L'asturlleonès ressorgeix a Salamanca amb el I Día de la Palra de El Rebollar

La palra d'El Rebollal és una varietat dialectal de la llengua lleonesa (pertanyent al tronc asturlleonès) que es conserva viva al sud-oest de la província de Salamanca, concretament a la comarca històrica d'El Rebollar. Aquesta parla tradicional es manté principalment en cinc municipis salmantins pròxims a la Sierra de Gata i a la frontera amb Portugal: Robleda (considerat el cor de la comarca), Peñaparda, Navasfrías, El Payo, Villasrubias. Com a variant de l'asturlleonès, comparteix molts trets amb l'extremeny i el mirandès, dos dialectes més de l'astur lleonès. Després de moltes dècades amagat i oprimit pel castellà (anomenat per l'imperialisme castellà espanyol) ha reviscut els darrers temps. Una mostra és el I Día de la Palra de El Rebollar en Peñaparda celebrat el 10 d'agost pel Centro de Estudios Mirobrigenses amb dos actes i diversos concerts. Álvaro de Benito d'edicions Llibre des del Tuma i José Benito Mateos van presentar els llibres El Principito i Alicia al País de les Meravelles traduïts a la palra del Rebollar per José Benito Mateos. S'havia fet una edició especial amb motiu d'aquest dia, on a la portada el Petit Príncep apareixia vestit amb el vestit de Peñaparda. 

Posteriorment, es va fer un homenatge a Ángel Iglesias Ovejero, la tesi doctoral del qual precisament es va basar en l'estudi de la palra que parlaven els seus pares, de Robleda. Iglesias Ovejero a més de parlar d'aquesta parla i localitzar-la històricament, va avançar un text del seu proper treball: "Oralitat tradicional a les tres ratlles mirobrigenques. Contes, llegendes i motivació onomàstica en el seu context". Per finalitzar, va actuar el grup “Tocodeoído Folk” i Isabel Ramos “Isabelita” amb el pandero quadrat.

Read more »

Cerimònia del Dia de la Independència atacada amb coets i granades a Balutxistan

El 14 d'agost, una cerimònia del Dia de la Independència va ser atacada amb múltiples coets i granades a la zona de la colònia Zarat, al districte de Quetta de Balutxistan. Segons les autoritats, molts membres del Departament de Lluita contra el Terrorisme i del Cos Fronterer eren presents a la cerimònia quan va tenir lloc l'atac. Tanmateix, no hi va haver cap confirmació oficial de víctimes o ferits immediatament després de l'incident.

Cadena d'atacs

El 13 d'agost, es van produir diversos atacs de l'United Baloch Army :

- un comboi de 20 militars va ser atacat amb armes automàtiques, cosa que va provocar que un vehicle fos atropellat i bolqués fora de la carretera, matant un soldat i ferint greument diversos altres, al districte de Bolan de Balutxistan. Més tard, el portaveu de l'UBA (United Baloch Army) , Mazzar Baloch, va reivindicar la responsabilitat de l'atac.

- insurgents balutxs van atacar la seu del Cos Fronterer (FC) amb explosions i trets intensos, al districte de Kharan de Balutxistan. El mateix 13 d'agost, els insurgents balutxis van atacar l'oficina d'Intel·ligència Militar amb cinc explosions, al districte de Kharan de Balutxistan, segons informa Zrumbesh.

- homes armats no identificats van atacar un lloc de control de les forces pakistaneses establert a la residència d'un capità Jahangir, que va ser mort amb coets, a la zona de Gomazi a Tump, al districte de Kech de Balutxistan. Segons les fonts, les forces pakistaneses van patir baixes i baixes en l'atac, però no se'n coneix el nombre exacte.

- Fitna al-Hindustan (FaH, un terme estatal per als insurgents balutxis) va atacar una empresa minera privada registrada a Karachi, va segrestar almenys set empleats de l'empresa i va confiscar dos vehicles a la zona de Mahin, al districte de Chagai de Balutxistan, segons informa The Khyber Chronicles. Els informes preliminars indiquen que els assaltants van atacar personal vinculat a l'operació minera privada abans d'emportar-se els empleats i els vehicles del lloc. L'atac s'ha atribuït a FaH, però encara s'espera la confirmació independent de les autoritats oficials i de l'empresa afectada.

- una canonada principal de transmissió de gas de Sui Southern Gas Company (SSGC) va ser objectiu d'una explosió, cosa que va provocar la suspensió del subministrament de gas a diverses ciutats i zones circumdants (Quetta, Kolpur, Mach, Mastung, Kalat, Pishin i Ziarat), al districte de Bolan de Balutxistan, segons informa The Khyber Chronicles. Més tard, el portaveu de l'Exèrcit Unit Balutx (UBA), Mazzar Baloch, va reivindicar la responsabilitat de l'atac. Tres civils (no locals) van ser segrestats per la Fitna al-Hindustan (FaH, un terme estatal per als insurgents balutx) a les rodalies de l'incident, on una canonada de transmissió de gas de SSGC va ser objectiu del mateix grup al districte de Bolan de Balutxistan, segons informa The Khyber Chronicles. Segons els informes, FaH ha estat citat com la font de les afirmacions sobre el presumpte segrest.

- un pont de la N-65 va ser destruït, causant danys parcials, mentre que durant la mateixa operació, els combatents també van atacar i destruir càmeres de vigilància utilitzades per l'exèrcit d'ocupació, al districte de Bolan de Balutxistan, informa Zrumbesh. Més tard, el portaveu de l'UBA, Mazzar Baloch, es va atribuir la responsabilitat de tots dos incidents.

- un pont a la carretera nacional Bolan-Dhadar (N-65) va ser destruït en una explosió a Kambari, al districte de Kharan de Balutxistan, informa Zrumbesh. Cap grup encara no s'ha atribuït l'atac.

- l'Exèrcit Unit Balutx (UBA) va establir un punt de control a les 18:00, on es va continuar la comprovació instantània durant una hora i mitja, amb vehicles i individus que passaven inspeccionats i el moviment a la zona controlat de prop, a Aptari, a la carretera nacional Quetta-Sibi (N-65), al districte de Bolan de Balutxistan Més tard, el portaveu de la UBA, Mazzar Baloch, es va atribuir la responsabilitat de l'incident.

Sobre l'UBA

United Baloch Army (Mazar Baloch) es va escindir del BLA el 2013 i estava dirigida per Mehran Marri, que viu al Regne Unit. Va ser creat com a resultat d'una disputa intrafamiliar entre Mehran i el seu germà Hyrbyair Marri (BLA). L'actual UBA és una facció de la UBA que no es va unir a l'avui dissolt BNA.* L’octubre de 2021, el portaveu de la UBA, Mazar Baloch, va dir que el seu alt comandament va anul·lar la pertinença del porteveu Sr. Bangulazi per no seguir els valors organitzatius. Per tant, Mazar Baloch és l'únic portaveu de l'organització.

Read more »

Màxim d'assistència del curs estival de gaèlic manx

L'escola d'estiu de gaèlic manx més gran (i millor) fins ara. El manx va ressonar pels carrers de Peel la setmana passada quan 75 estudiants adults es van reunir per a Scoill Souree, l'escola d'estiu anual de llengua manx per a adults de Culture Vannin. Al voltant d'un terç dels estudiants havien viatjat a l'illa des d'Irlanda, Anglaterra, Escòcia, Gal·les, l'Europa continental i llocs tan llunyans com els Estats Units i el Japó, per aprendre la nostra llengua indígena i participar en la cultura manx. Ara en el seu quart any, Scoill Souree ha crescut significativament des que es va establir el 2023. Aquest any hi havia vuit cursos disponibles per a estudiants de totes les etapes, des de principiants absoluts fins a parlants avançats.

També es va introduir un curs de manx per a parlants d'irlandès impartit a través de l'irlandès, que està estretament relacionat amb el gaèlic manx. Ruth Keggin Gell, responsable de desenvolupament de la llengua manx a Culture Vannin, va dir: "Scoill Souree s'ha convertit en un autèntic punt culminant de l'any per a molts estudiants! Hi havia un ambient i una sensació d'ocasió fantàstics al QEII, i va ser encantador veure com es formaven moltes noves amistats. Celebrem Scoill Souree al mateix temps que el festival intercèltic Yn Chruinnaght a finals de juliol per donar als estudiants l'oportunitat de gaudir de les brillants ofertes culturals del festival.

The biggest (& best) Manx Gaelic Summer School yet!

Manx rang out through the streets of Peel last week as 75 adult learners came together for Scoill Souree, Culture Vannin's annual Manx language summer school for adults. Around one-third of the students had travelled to the Island from Ireland, England, Scotland, Wales, mainland Europe and as far away as the United States and Japan, to learn our indigenous language and engage in Manx culture. Now in its fourth year, Scoill Souree has grown significantly since it was established in 2023. This year there were eight courses available for learners at every stage, from absolute beginners to advanced speakers. There was also the introduction of a Manx course for Irish speakers taught through the medium of Irish, which is closely related to Manx Gaelic. Ruth Keggin Gell, Manx Language Development Officer at Culture Vannin, said: "Scoill Souree has become a real highlight of the year for many learners! There was a fantastic atmosphere and sense of occasion at QEII, and it was lovely to see lots of new friendships form. We hold Scoill Souree at the same time as Yn Chruinnaght Inter-Celtic festival at the end of July to give students the chance to enjoy brilliant cultural offerings from the festival. Here's to 2027!" One of the students beautifully summed up the vibrancy and enthusiasm of the week: "It's been truly amazing and I cannot wait to sign up again next year – thank you!"

Weekly classes start again in September. To find out more about learning opportunities and resources, sign-up to Culture Vannin's Learn Manx newsletter

Read more »

El govern de Flandes augmenta a alt el nivell de neerlandès com a condició per un habitatge

El govern flamenc ha introduït noves normes engany pel que fa a l'accés a l'habitatge social. A partir de l'1 de gener de 2028, les persones que estiguin en llista d'espera hauran de contactar amb el Servei Públic d'Ocupació Flamenc (VDAB) si estan a l'atur. Actualment, aquesta mesura només s'aplica als inquilins actuals. A més, els sol·licitants hauran de demostrar un nivell de coneixements de neerlandès B1, en comparació amb el nivell anterior d'A2.

Per a les persones que ja eren llogateres d'un habitatge social abans de l'1 de gener de 2023 (i des de l'1 de novembre de 2017), el requisit obligatori fixat és inferior, sent el nivell A1. El requisit d'acreditar el nivell A2 de neerlandès oral per als llogaters d'un habitatge social s'aplica a les persones que han signat el contracte d'arrendament a partir de l'1 de gener de 2023. La normativa de la Regió de Flandes (Vlaanderen) estableix les següents condicions i terminis temporals de compliment de 2 anys de marge: Els llogaters que van entrar a partir del 2023 disposen d'un termini de dos anys des de l'inici del contracte per demostrar aquest coneixement. Per tant, els primers inquilins afectats havien de certificar el nivell A2 a partir de l'1 de gener de 2025.

Des de l'1 de novembre de 2017: nivell A1

Des de l'1 de gener de 2023: nivell A2

Des de l'1 de gener de 2028: nivell B1

IJzertreffen 2026 : Autogovern, Pau i Mai més la guerra.

L'IJzertreffen 2026 tindrà lloc el dissabte 22 i el diumenge 23 d'agost de 2026 a Ieper (Steenstrate), Bèlgica. Aquest esdeveniment nacionalista flamenc, vinculat a la celebració anual de l'IJzerwake, combina cultura, debats polítics i activitats lúdiques en un recinte situat a Ieper. Activitats esportives i d'oci com rutes a peu, una marxa ciclista, una trobada de motos i actuacions musicals en directe al vespre. També hi haurà taules rodones i una fira amb estands informatius de desenes d'entitats. Durant tot el cap de setmana: Zona d'acampada (càmping), espai infantil amb castells inflables, jocs populars, fira d'artesania, exposicions i diverses opcions de restauració (incloent-hi bar de còctels). El lema és 'Zelfbestuur - Godsvrede - Nooit meer oorlog' (Autogovern - Pau- Mai més la guerra)

L'IJzerwake (que en neerlandès significa "Vigília de l'Iser") és un acte polític i de commemoració anual del nacionalisme flamenc radical. Se celebra cada any l'últim cap de setmana d'agost prop del riu Iser (IJzer), a Flandes (Bèlgica). L'esdeveniment combina el record als soldats flamencs morts durant la Primera i la Segona Guerra Mundial amb una forta reivindicació a favor de la independència de Flandes. L'IJzerwake va néixer com una escissió de l'històric IJzerbedevaart (Pelegrinatge de l'Iser). El sector més radical  del moviment flamenc es va separar de l'organització original perquè considerava que aquesta s'havia tornat massa moderada. Per tal d'oferir un ambient més obert i festiu, a partir del 2025 l'organització va integrar aquesta vigília dominical dins d'un festival de cap de setmana sencer anomenat IJzertreffen, afegint-hi rutes amb moto, concerts i activitats familiars el dissabte. La principal diferència és que l'IJzerwake era el nom de l'acte clàssic original, mentre que l'IJzertreffen és el nou format ampliat que el substitueix des de l'any 2025. No es tracta de dos esdeveniments rivals, sinó d'una evolució organitzada pel mateix grup. L'antiga IJzerwake ja no existeix com a tal, sinó que s'ha reduït a una petita cerimònia d'homenatge d'una hora que ara queda integrada com un acte més dins del programa lúdic de l'IJzertreffen.

La 99a edició de l'IJzerbedevaart (Peregrinació de l'IJzer) tindrà lloc el diumenge 6 de setembre de 2026 a les 11:00 h. Enguany, l'acte central de record se celebrarà sota el lema "El dret per sobre del poder" ('Recht boven Macht'). 

Read more »

Pescadors indis es troben a Guna Yala, la terra dels kuna de Panamà

Pescadors indígenes, autoritats tradicionals, posseïdors de coneixements, gent gran, dones i joves d'Amèrica del Nord, Centreamèrica, Amèrica del Sud, el Carib i el Pacífic es reuneixen a Gunayala del 6 al 9 d'agost amb motiu de la Tercera Conferència Internacional de Pobles Indígenes Dedicats a la Pesca a Petita Escala.

Coorganitzada pel Congrés General Guna, el Consell Internacional de Tractats Indis (CITI), i el Moviment de la Joventut Kuna, la conferència reuneix més de 70 representants indígenes per intercanviar experiències, enfortir aliances i desenvolupar estratègies coordinades en defensa de la pesca, els territoris aquàtics, els sistemes alimentaris i els drets.

Aquesta trobada dóna continuïtat al procés impulsat mitjançant les anteriors conferències internacionals sobre pesca indígena, celebrades el 2013 i el 2017. Així mateix, reflecteix la relació de llarga data entre el Poble Guna i el CITI, construïda sobre la solidaritat, la incidència, la confiança i la lluita compartida.

Read more »

Els independentistes sikh presenten com candidat al fill d'un dels activistes que van matar a Indira Gandhi

El partit independentista sikh Akali Dal Waris Punjab De (ADWPD) ha celebrat una roda de premsa a l'Amritsar Press Club per anunciar el seu primer candidat oficial de cara a les eleccions a l'Assemblea de Punjab del 2027. L'agrupació ha escollit la circumscripció de Bassi Pathana per obrir la seva cursa electoral. El candidat que s'ha designat és Satwant Singh, fill de Kehar Singh (executat pel seu paper en l'assassinat de l'exprimera ministra Indira Gandhi). L'anunci ha estat liderat de manera conjunta per Bapu Tarsem Singh (pare del diputat empresonat de Khadoor Sahib, Amritpal Singh, i president en funcions de la formació) i el diputat de Faridkot, Sarabjit Singh Khalsa, qui ha compartit l'escenari per mostrar el seu suport.

Aquesta roda de premsa ha sacsejat l'ecosistema polític de la regió a causa d'un conflicte d'interessos intern: Amrit Kaur Maloa, germana del mateix Sarabjit Singh Khalsa que donava suport a l'acte, ja havia anunciat prèviament la seva intenció de postular-se de manera independent per la mateixa circumscripció de Bassi Pathana. La decisió de l'Akali Dal Waris Punjab De de col·locar Satwant Singh obliga les diferents faccions del vot Panthic (nacionalista sikh) a moure fitxa molt d'hora, obrint una competició interna directa mesos abans dels comicis.

La roda de premsa arriba pocs dies després de fortes mobilitzacions del partit als carrers. El líder de la formació, Manpreet Singh Ayali, ha reiterat que el partit operarà estrictament dins de la Constitució de l'Índia i que buscarà un tracte d'igualtat per a totes les comunitats (sikhs, hindús i musulmans), descartant completament qualsevol aliança amb el BJP de cara al 2027. Paral·lelament, la formació manté el pols contra el govern de l'Aam Aadmi Party (AAP) a Punjab, després de protagonitzar dures protestes i enfrontaments amb la policia per exigir l'alliberament immediat d'Amritpal Singh i de la resta de presos sikhs (Bandi Singhs).

Mobilització permanent de Qaumi Insaaf Morcha

El Qaumi Insaaf Morcha ("Front per a la Justícia Nacional", 2023) manté la seva línia de mobilització permanent i manté actius els seus punts de protesta. De fet, la pressió exercida per aquesta plataforma ha estat clau perquè el govern de Punjab reaccionés demanant el permís penitenciari per a Jagtar Singh Hawara. El col·lectiu va organitzar una marxa massiva cap a la residència oficial del Cap de Govern de Punjab, Bhagwant Mann, aconseguint trencar els perímetres de seguretat policials a la frontera entre Mohali i Chandigarh (sectors 45 i 50) fins a entrar al Sector 42.

Ha estat precisament aquesta marxa i la tancada del Morcha el que ha forçat el Cap de Govern a signar la carta urgent al Governador per demanar 10 dies de llibertat condicional humanitària per a Jagtar Singh Hawara, un dels presos reclamats històricament pel moviment, al·legant l'estat crític de salut de la seva mare. El Morcha ha traslladat part de la seva activitat a les portes de les propietats dels dirigents del partit governant a l'Índia, el BJP. Recentment van protagonitzar una sonada marxa i asseguda davant de la residència de Kewal Singh Dhillon (president del BJP a Punjab) a Barnala. Exigeixen que el govern de Nova Delhi deixi de bloquejar de manera sistemàtica els expedients de llibertat dels Bandi Singhs.

Alliberament de peatges com a mètode de protesta

El grup manté el seu mètode de pressió econòmica consistent a prendre el control de les cabines de peatge de les autopistes de Punjab (com el de Ludhiana). Els activistes ocupen les cabines durant franges de 3 hores i obliguen els empleats a aixecar les barreres, permetent que milers de conductors passin gratuïtament. Ho defineixen com un "avís de càstig econòmic" cap a l'administració central fins que no hi hagi alliberaments definitius.

Read more »

CorCom boycotts the India's Independence Day and calls a general strike

CorCom (Coordination Committee) is an umbrella coalition of 6 banned valley-based militant and insurgent groups in Manipur, India, that fights for the sovereign independence of Manipur (which they refer to as Kangleipak). It includes major underground organizations such as the Kangleipak Communist Party (KCP), Kanglei Yawol Kanna Lup (KYKL), People's Revolutionary Party of Kangleipak (PREPAK and PREPAK-Pro)*, Revolutionary People's Front (RPF—the political wing of the People's Liberation Army/PLA), and the United National Liberation Front (UNLF)-MPA. CorCom opposes the October 15, 1949 annexation of Manipur into the Indian Union, rejects communal or ethnic segregation/homelands within the state, and blames New Delhi for manipulating ethnic tensions in the region.

Manipur

In a statement issued by CorCom asserted that the independence of India does not include Manipur (Kangleipak). It said that the Independence Day of India (August 15) has no connection with Manipur (Kangleipak) in any manner. However, local leaders of the alleged puppet State Government have been constantly extolling their Central leaders. With the State Assembly election not far away, the puppet leaders have scaled up signing praises for Indian leaders. Meanwhile, there are efforts to portray the history of Manipur (Kangleipak) as a part of India, it said. Though small in size, Manipur (Kangleipak) existed as a prominent independent Nation in Asia before it was annexed by India on October 15, 1949 in a blatant violation of the Article 2(4) of the UN Charter and the International Law. It was Manipur (Kangleipak) which gifted the game of Polo (Sagol Kangjei) to the world in 3100 BC. After arming and signing Suspension of Operation with some immigrant Kukis and giving military training to armed groups of Myanmar, the Government of India created a number of proxy and mercenary forces within Manipur (Kangleipak) and beyond, it alleged. Using these proxy and mercenary forces, the Government of India has been working to snap the backbone of the 70 year old right to self-determination/National liberation movement of Manipur (Kangleipak), it said.

Socialist Revolutionary Party (SOREPA) Kangleipak, a KYKL split, also called total shutdown from 5 a.m. to 5 p.m. on the day. In a statement, the Publicity and Organization Secretary of SOREPA said that the armed group will support all organizations and revolutionary groups of the region standing against the forced annexation of Manipur. 

National Revolutionary Front Manipur (NRFM) called a general strike across Manipur on August 15 from 1 am to 5 pm, opposing the celebration of India’s Independence Day.  Formed on September 11, 2011, by cadres from three factions of the Kangleipak Communist Party (KCP). It was earlier known as the United Revolutionary Front (URF).

 

 

 

Assam

The United Liberation Army of Assam (Independent) and the NSCN/GPRN have jointly called for a boycott of programmes marking Independence Day on August 15, 2026, in Assam and other parts of the Northeast. The ULFA(I) also claimed that it would continue its armed struggle for what it termed the restoration of independence.

In a statement circulated on August 10, United Liberation Front of Asom (Independent) said they opposed the celebration of what they described as the “so-called Independence Day” of India, claiming that the indigenous peoples of the region remained under what they termed Indian “occupation” and “colonial rule”. 

Nagaland

Finally both ULFA(I) and National Socialist Council of Nagaland (NSCN) - Khaplang / Yung Aung (K-YA) in a joint statement said they were categorically opposed to the celebration of what they termed the “imposed Indian Independence Day”, arguing that the observance represented continued political domination and suppression of indigenous peoples. 

The statement alleged that compelling indigenous communities to participate in Independence Day celebrations amounted to a “celebration of colonialism” and described the event as an instrument of psychological subjugation. The organisations, however, said their call this year would not take the form of a general shutdown, citing the ongoing flood situation in Assam.

*  PREPAK-Pro (Progressive): In May 2011, a faction of PREPAK led by its propaganda in-charge declared that the outfit was rechristened or split into PREPAK (Progressive). The faction stated that the new name was adopted to project a more unified, progressive front in line with public and revolutionary expectations, though it retained the core ideology, flag, and founding history of the original group.

14.08.2026  Arunachal: An Assam Rifles camp at Longvi under Nampong Police Station in Arunachal Pradesh's Changlang district came under attack early Friday, August 14, officials said

 

 

Read more »

Un infant de 9 anys s'afegeix a la vaga de fam pel Tibet

El vaguista de fam tibetà més jove, Ngawang Delek, va oferir khata a Tenzin Wangdue i Dawa Choedon, la parella tibetana d'Arunachal Pradesh, que van concloure la seva manifestació ciclista titulada "Marxa del Préssec" a Dharamshala, el 6 d'agost de 2026. Sherab Wangchuk, un estudiant de 10 anys de l'escola Mewoen Tsuglag Petoen, va participar en la vaga de fam titulada "Vaga de fam en cadena per la justícia, en honor a les aspiracions dels màrtirs tibetans", el 9 d'agost de 2026. Organitzada pel Congrés de la Joventut Tibetana a Dharamsala. És la segona persona més jove a participar en la vaga de fam. El vaguista de fam tibetà més jove és Ngawang Delek, un estudiant tibetà de 9 anys.

Read more »

Violent desallotjament argentí dels indis kollas de les seves terres autòctones

Un jutge argentí va ordenar desallotjar famílies originàries de la comunitat de Santa Rosa de Humahuaca, Jujuy. Mentre la "Justícia" de Jujuy avançava ahir sobre els territoris les comunitats sol·liciten al públic en general l'acompanyament i la màxima difusió d'aquesta injustícia, així es pot conèixer la mesura adoptada que viola drets humans dels pobles ancestrals. En el violent desallotjament per part de la policia argentina van ser capturats set indis kollas "en comptes de cuidar-nos coma a autòctons, ens reprimeixen amb pals i bales". 

Principals nacions indígenes a l'Argentina

 

Els Diaguitas (diaguites) són un conjunts de comunitats de llengües diverses. Parlaven la llengua kakàn, però també el quítxua, i es van barrejar amb els maputxe adoptant la seva llengua. Segons el cens de 2022, 90.794 persones a l'Argentina s'identifiquen com a Diaguita o Diaguita-Cacan. A Xile, els Diaguites són la tercera ètnia indígena més poblada després de l'Aimara i el Maputxe, amb 153.231 membres el 2024. Elss Diaguites han estat reconeguts com a indígenes per l'estat xilè des de 2006

Els Wichí són uns 50.000 a l'Argentina principalment al Chaco, Salta i Formosa. La seva llengua és oficial al Chaco i és la principal de la família matacoana, és dividida en 3 grans dialectes.Hi ha 36.000 parlants de wichí a l'Argentina i uns 2.000 a Bolívia. A Rosario hi ha uns 10.000 parlants.

 

Els Kolla del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia són més de 70.000 dels que prop de 60.000 viuen a Salta i a Jujuy, a l'Argentina. A Xile són uns 4.000. Parlen un dialecte del quítxua i usen la whipala.

 

Els Toba o Qom són uns 125.000 al Gran Chaco i Salta, Argentina. Uns 31.000 conserven la llengua pròpia essent la principal de la família Guaicuruan de la Pampa.

Els Atacama segons el cens argentí el 2010, són 13.936 persones identificades com a Atacameny de primera generació a l'Argentina mentre que Xile era la llar de 21.015 persones Atacameny a partir de 2002. La seva llengua, kunza, aïllada, és extinta.

Read more »

El Front d'Alliberament d'Azawad, FLA, tuareg reivindica la iniciativa militar i crida a una mobilització en 5 fronts

En una entrevista el 7 d'agost Mohamed Elmaouloud Ramadane, portaveu del Front d'Alliberament l'Azawad (FLA) detalla la visió estratègica del grup en cinc fronts principals: militar, polític, diplomàtic, mediàtic i humanitari.


1. Àmbit militar: de la retirada a la reconquesta. Canvi de context (2023): La guerra va ser imposada per Mali i les forces russes (llavors Wagner ara Africa Corps). Els tuareg azawadians van respectar l'Acord d'Alger, però la superioritat aèria de l'enemic els va obligar a retirar-se de Kidal.
Operacions clau de 2026:
- Kidal: Recuperada el 25 d'abril.
- Anéfis i Tabrichat: Combats del 4 al 9 de juliol. Es va abatre un helicòpter rus a Tabrichat. Tot i que es van retirar d'Anéfis, consideren que l'objectiu d'afeblir els subministraments enemics es va complir en un 70-80%.
Ramadane aclareix que el seu autèntic enemic no és l'exèrcit de Mali, sinó l'Africa Corps (l'exèrcit regular rus). Admet que serà una guerra llarga per la capacitat de Rússia d'enviar reforços.


2. Àmbit polític: El portaveu descriu l'unificació de tots els moviments azawadians sota una mateixa bandera, comandament i exèrcit com la "realització política més gran" de la seva història. Això posa fi a la fragmentació de fronts del passat.


3. Diplomàcia secreta. El FLA manté contactes actius a l'Àfrica, Europa i els països del Golf. Aquestes negociacions es fan amb estricta confidencialitat a petició dels estats implicats, especialment a causa de la influència i el dret a vot de Rússia al Consell de Seguretat de l'ONU.


4. La batalla mediàtica. Tot i que els mitjans internacionals (occidentals i àrabs) ja cobreixen el conflicte, Ramadane demana als joves i activistes organitzar-se millor a les xarxes socials.Insta a deixar de banda els debats tancats de WhatsApp i redactar missatges polítics i denúncies de drets humans directament dirigits a institucions globals.


5. Crisi humanitària : Denuncia que les organitzacions humanitàries internacionals no estan presents a les zones crítiques. Fa una crida urgent a crear associacions locals azawadianes per recollir fons i ajudar les famílies desplaçades a les fronteres amb Algèria i Mauritània. També demana cooperació interna per mantenir operatius els hospitals i les escoles de la regió.

Read more »

Uns 15.000 guerrillers naga gestionen un estat semi independent

The Week publica un magistral reportatge sobre "l'estat autònom" que els naga han alçat a Hebron a 110 km de la capital Kohima. "Una petita regió dominada pels cristians baptistes, on el National Socialist Council of Nagaland (Isak-Muivah)* gestiona un govern paral·lel, amb ministeris i un exèrcit de 15.000 membres" dirigit pel Comandant en Cap, Phungting Shimrang, amb un miler de dones. "A revolution is not complete if there are no women.” diu el Comandant. L'estat és encapçalat pel veterà Thuingaleng Muivah, primer ministre (atokilonser) del Government of the People’s Republic of Nagalim i el seu parlament o Tatar Hoho. Aquest està radicat en una església. Precisament el número 2 de Muivah és Khole Konyak, qui va abandonar la facció rival de l'NSCN de S.S. Khaplang l'any 2016.

Entrada al campament d'Hebron

Namrata Biji Ahuja i Salil Bera retraten la sublevació "més vella del món". Els naga es van alçar el 14 d'agost de 1947. "La capital té 200 hectàrees, és diviida en 4 zones - civil, de l'exèrcit, estació d'energia i cengtre d'entrenament. Costa, caminant, travessar la jungla durant una hora i mitja arribar a les dues darreres". A Hebron, els 10.000 civils reben dues racions diàries de menjar de forma comunitària. Tots ells passen sis meso d'entrenament militar per a poder-se defensar. De fet, malgrat l'alto el foc, la guerrilla continua operant a la jungla com si la guerra continués.

El 3 d'agost van signat una cord amb Índia per a una sobirania compartida:
- autogovern en quatre zones de muntanya del Manipur
- finances pròpies
- bandera pròpia
- control sobre els recursos minerals de la terra naga
- creació d'un consell pan-naga amb d'altres zones de majoria naga per a drets culturals i tradicions presidit pel citat Muivah.

* Isak Swu va morir l'any 2016. A la seva mort els Nagaland Nagas van acusar els nagas Tangkhul, del Manipur, de voler controlar el Consell.

Read more »

Les nacions sense estat es troben a les Ghjurnate Internaziunale di Corti

Les Jornades Internacionals de Corti 2026 (Ghjurnate Internaziunale di Corti) se celebrar el 8 i 9 d'agost de 2026. Les Jornades Internacionals de Corti se celebren tradicionalment cada any a principis d'agost a la localitat corsa de Corti (Còrsega). Són una trobada de referència històrica organitzada pel nacionalisme cors (actualment sota el paraigua de Nazione, ex Corsica Libera) que funciona com una cimera de nacions sense estat i moviments independentistes d'arreu del món. Van començar a celebrar-se el 1981.

Segons ⁠Nazione, l'esdeveniment d'aquest any pivotà sobre dues grans temàtiques internacionals i locals:
- El Front Internacional de Descolonització: Taules rodones sobre la defensa jurídica i internacional dels pobles sense estat.
- El Dret a la Terra i la Repoblació: Un debat crític sobre l'especulació immobiliària, la pèrdua de patrimoni dels nadius i la colonització demogràfica que pateix Còrsega.

Debat intern cors

Aquestes jornades estaran fortament marcades per la reestructuració interna de l'independentisme cors. Coincideixen amb la recent crisi i sortida de dirigents de l'executiva de Nazione (com l'electa de l'Assemblea de Còrsega, Josépha Giacometti-Piredda), convertint la cita en el fòrum on el partit definí la seva línia de cara al nou curs polític. Josépha Giacometti-Piredda ha marxat de la direcció de Nazione per divergences estratègiques i desavinences electorals amb la línia oficial del partit. L'única diputada de Nazione a l'Assemblea de Còrsega va formalitzar la seva sortida mitjançant un extens comunicat de premsa, on detalla els motius clau de la seva ruptura: El punt de fricció més immediat va ser el suport de Giacometti-Piredda i els seus partidaris a la llista d'unitat encapçalada per Jean-Paul Carrolaggi a les eleccions municipals d'Aiacciu. La direcció de Nazione defensava una estricta política de no-participació en els grans municipis. Giacometti-Piredda va retreure al partit haver imposat aquesta consigna en lloc de aprofitar la campanya electoral per "fer sentir el missatge independentista" i estructurar l'oposició local.

Delegacions

Bretanya: Douar ha Frankiz,  Breizh_A-zehou 

Cabília: MAK

Catalunya: Junts

Comores: Conseil national de la restauration de la République aux Comores

Còrsega: Nazione

Guyana:  Front Internacional de Libació dels Poble a Décoloniser-MDES

Guadalupe: Union Populaire pour la Libération de la Guadeloupe

Kanaky: FLNKS

Sardenya: Repùbrica

Sicília: Fronte Nazionale Siciliano – Sicilia Indipendente

Com cada any, s'organitzaren debats i taules rodones amb la participació de diverses delegacions nacionals i internacionals. El programa inclogué en particular: la criminalització dels moviments independentistes, la taula rodona sobre el sistema bancari i les colònies: una guia per acabar amb la dependència, moderada per Eric Simoni o 'De la dependència a la sobirania!, debat econòmic i social.' «La identitat de les Ghjurnale està marcada per aquesta solidaritat amb els pobles en lluita», va recordar Petr’Antò Tomasi, representant de Nazione, que va acollir les delegacions juntament amb Éric Simoni. «Aquestes experiències sobre els estatuts d'autonomia ajuden a il·luminar els reptes als quals s'enfronta Còrsega. El debat també és patriòtic, i implica altres organitzacions del moviment nacional, per esbossar les perspectives d'una plataforma de reivindicacions en l'era post-Beauvau. Perquè el resultat d'aquestes discussions, que valorem molt negativament, aviat es farà realitat amb la votació del Senat».

Amb el seu rebuig al projecte de llei constitucional sobre l'autonomia corsa (adoptat pel parlament francès el 23 de juny), els participants van denunciar essencialment «el desig de l'estat francès de suprimir el dret dels pobles a l'autodeterminació». L'autonomia no és llibertat; és una paraula que s'utilitza per guanyar temps, va insistir Dimitri Qenegei (FLNKS), establint un paral·lelisme amb el rebuig del procés Bougival a Nova Caledònia. Les situacions colonials són similars, però sempre ens mantindrem ferms. Ni Còrsega ni Kanaky seran esborrades de la història per una llacuna legal.

"Legítima autodefensa del poble"

Des de Laura Borràs (Junts), expresidenta del parlament català que va descriure la "repressió per part de l'estat espanyol" fins a Francis Carole (assenyalant el "procés d'enverinament deliberat per part de l'estat francès" a la Martinica), passant pels seus veïns sards i sicilians (Maria Maddalena Agus, Simone Maulu i Francesco Marsala, contraris a la "italianització de la població"), tots van demanar la "unitat entre els activistes anticolonials i antiimperialistes" en una "resistència comuna". Mentrestant, l'estat de "legítima autodefensa del poble" va ser invocat per Jean-Jacob Bicep, membre de la Unió Popular per a l'Alliberament de Guadalupe (UPLG) i del Front Internacional de Descolonització (FID), la "convergència" de les lluites, segons els activistes, s'ha d'organitzar "contra l'estratègia de criminalitzar l'aspiració del poble a l'emancipació i transformar els activistes en terroristes". Aquest tema es va tornar a tractar durant els debats de la tarda, un dels quals es va centrar en "50 anys del FLNC: quines són les perspectives internacionals?", fins i tot quan aquesta setmana va tenir lloc una roda de premsa clandestina del FLNC-UC. Durant aquests debats, als quals va assistir especialment l'expresident de l'Assemblea Còrsega, Jean-Guy Talamoni, els representants de les delegacions van retre homenatge a "l'exemple cors", als "presos polítics" i a "la memòria dels combatents caiguts".

Missatge de Nazione

"Mentre estem construint aquesta nova estratègia nacional corsa, dependrà de nosaltres continuar desenvolupant el projecte social Nazione. Des d'aquesta perspectiva, Nazione necessitarà, en els pròxims mesos, a tots els seus militants per construir el país lliure que volem, aquell que s'assembla a nosaltres i ens uneix. Perquè el moviment d'alliberament mai es pot limitar a dimensions institucionals i constitucionals, encara que siguin decisius. Per tant, sense demora, donar cos a la Nació donant-li realitats concretes i alternatives al marc imposat per l'autoritat ocupant. Aquest és el sentit sencer de la redistribució que hem dut a terme durant la passada Assemblea General de Nazione."

Read more »

Roda de premsa del FLNC, Front d'Alliberament de Còrsega: "quedeu-vos a casa. I, si no ho feu, no us considereu segurs al nostre territori nacional."

 

La vigília de les Ghjurnates Internaziunali a Corte, la Unió de Combatents FLNC va trencar un silenci des de 2024 amb una roda de premsa clandestina. Metralladores, pistoles i un rifle de franctirador van ser exhibits de manera destacada durant aquesta presentació. Encaputxats i armats, els militants van llançar un missatge clar, publicat en exclusiva pel diari Corse-Matin, rebutjant directament l'actual procés polític i emetent severs advertiments.

El procés d'autonomia condemnat: El FLNC rebutja categòricament el pla d'autonomia cors, aprovat el juny passat pel parlament francès. L'organització qualifica aquest procés de "mascarada" i no dubta a criticar els partits nacionalistes que van donar suport a aquest pas institucional. En canvi manté la seva plataforma reivindicativa: "és a dir, el reconeixement del poble cors, l'estatus de resident, l'estatus de cooficialitat de la llengua corsa i, per descomptat, un poder legislatiu genuí. Aquests han de ser la base de qualsevol procés de negociació real."

"La unitat patriòtica, essencial per a aquest plantejament, ha d'excloure qualsevol lògica de submissió, qualsevol acord separat, qualsevol negació dels fonaments de la nostra lluita, i donar ple lloc a la joventut, el futur de la nostra Nació."

Amenaces directes contra els nous residents: El grup clandestí ha llançat un avís directe a les persones que vulguin establir-se a l'illa. El missatge és inequívoc: 

"el nombre de segones residències, algunes d'elles luxoses i propietat de no corsos, continua augmentant a un ritme alarmant. Aquest colonialisme de poblament multifacètic no és casualitat.És una arma de dilució massiva que el colonialisme sempre ha utilitzat contra els pobles que pretén subjugar, o fins i tot eradicar. Ho diem clarament: col·laborar en la validació d'un text constitucional que reafirma, en nom d'una suposada "igualtat", els principis que promouen i amplificaran aquest colonialisme de poblament és un greu error polític, com a mínim.

Molts d'aquests nouvinguts, de tots els àmbits de la vida, comencen a adoptar comportaments cada cop més arrogants, creient que ja no hi ha cap problema a establir-se en una part del "territori francès" on poden importar i imposar la seva forma de vida i la seva concepció de les relacions humanes. D'una manera o altra, el nostre poble no pot acceptar la desestabilització contínua de la seva forma de vida i l'establiment d'un clima propici a tots els excessos que estem presenciant actualment a França. El seu futur en depèn. Ens assegurarem de recordar-ho a tots aquells que arribin aquí a territori conquerit.

Fins que els nostres drets nacionals siguin reconeguts i respectats, només tenim un missatge per a ells: quedeu-vos a casa. I, si no ho feu, no us considereu segurs al nostre territori nacional."

"De moment, el colonialisme de poblament desenfrenat i completament descarat continua a un ritme frenètic. L'observació és espantosa i, malauradament, s'ha compartit des de fa temps, més enllà de l'esfera nacionalista. Ja no és sorprenent sentir fins i tot els opositors més hostils a les demandes nacionalistes utilitzar un llenguatge i una retòrica històricament emprats pels patriotes corsos.

Aquest fenomen colonial invasiu està alterant els nostres costums, els nostres comportaments i, més àmpliament, la nostra societat, la que sempre hem conegut, pacífica i respectuosa amb qui som.

L'arribada massiva cada any de gairebé 5.000 estrangers, la gran majoria dels quals són ciutadans francesos de tots els orígens, sotmet el nostre poble a una pressió demogràfica que cap país podria suportar. El personal directiu del sector públic (funció pública, oficines governamentals, etc.) així com del sector privat (supermercats, botigues franquiciades, diverses activitats comercials, etc.) prové d'altres llocs, mentre que els joves graduats corsos estan sent marginats.

Alhora, arriba un nombre creixent de persones en dificultats, que representen o bé una força de treball que pot ser explotada a voluntat per grans grups, o bé un contingent que contribueix a inflar estadísticament l'assistència social "assignada als corsos".

L'abandonament de la "comunitat de destí": Un esdeveniment polític significatiu, el moviment va renunciar públicament al concepte d'integració a través de la "comunitat de destí" (seria cors qui vulgui viure a l'illa i integrar-se) que ell mateix havia teoritzat a finals dels anys vuitanta. Rebutjant qualsevol assimilació o enfocament comunitari, el FLNC va reafirmar la identitat d'un "poble cors centenari" que es va declarar en resistència contra "tots els invasors". L'organització concreta que les residències secundàries de no corsos (alògens) són un cas clar de "colonització de població" o demogràfica.

Vincle a la declaració militar completa: https://www.corsematin.com/article/faits-diversjustice/63623306971446/exclusif-flnc-non-corses-50-ans-autonomie-le-communique-des-clandestins-en-integralite

Read more »