2026/08/13

Pescadors indis es troben a Guna Yala, la terra dels kuna de Panamà

Pescadors indígenes, autoritats tradicionals, posseïdors de coneixements, gent gran, dones i joves d'Amèrica del Nord, Centreamèrica, Amèrica del Sud, el Carib i el Pacífic es reuneixen a Gunayala del 6 al 9 d'agost amb motiu de la Tercera Conferència Internacional de Pobles Indígenes Dedicats a la Pesca a Petita Escala.

Coorganitzada pel Congrés General Guna, el Consell Internacional de Tractats Indis (CITI), i el Moviment de la Joventut Kuna, la conferència reuneix més de 70 representants indígenes per intercanviar experiències, enfortir aliances i desenvolupar estratègies coordinades en defensa de la pesca, els territoris aquàtics, els sistemes alimentaris i els drets.

Aquesta trobada dóna continuïtat al procés impulsat mitjançant les anteriors conferències internacionals sobre pesca indígena, celebrades el 2013 i el 2017. Així mateix, reflecteix la relació de llarga data entre el Poble Guna i el CITI, construïda sobre la solidaritat, la incidència, la confiança i la lluita compartida.


Read more »

Els independentistes sikh presenten com candidat al fill d'un dels activistes que van matar a Indira Gandhi

El partit independentista sikh Akali Dal Waris Punjab De (ADWPD) ha celebrat una roda de premsa a l'Amritsar Press Club per anunciar el seu primer candidat oficial de cara a les eleccions a l'Assemblea de Punjab del 2027. L'agrupació ha escollit la circumscripció de Bassi Pathana per obrir la seva cursa electoral. El candidat que s'ha designat és Satwant Singh, fill de Kehar Singh (executat pel seu paper en l'assassinat de l'exprimera ministra Indira Gandhi). L'anunci ha estat liderat de manera conjunta per Bapu Tarsem Singh (pare del diputat empresonat de Khadoor Sahib, Amritpal Singh, i president en funcions de la formació) i el diputat de Faridkot, Sarabjit Singh Khalsa, qui ha compartit l'escenari per mostrar el seu suport.

Aquesta roda de premsa ha sacsejat l'ecosistema polític de la regió a causa d'un conflicte d'interessos intern: Amrit Kaur Maloa, germana del mateix Sarabjit Singh Khalsa que donava suport a l'acte, ja havia anunciat prèviament la seva intenció de postular-se de manera independent per la mateixa circumscripció de Bassi Pathana. La decisió de l'Akali Dal Waris Punjab De de col·locar Satwant Singh obliga les diferents faccions del vot Panthic (nacionalista sikh) a moure fitxa molt d'hora, obrint una competició interna directa mesos abans dels comicis.

La roda de premsa arriba pocs dies després de fortes mobilitzacions del partit als carrers. El líder de la formació, Manpreet Singh Ayali, ha reiterat que el partit operarà estrictament dins de la Constitució de l'Índia i que buscarà un tracte d'igualtat per a totes les comunitats (sikhs, hindús i musulmans), descartant completament qualsevol aliança amb el BJP de cara al 2027. Paral·lelament, la formació manté el pols contra el govern de l'Aam Aadmi Party (AAP) a Punjab, després de protagonitzar dures protestes i enfrontaments amb la policia per exigir l'alliberament immediat d'Amritpal Singh i de la resta de presos sikhs (Bandi Singhs).

Mobilització permanent de Qaumi Insaaf Morcha

El Qaumi Insaaf Morcha ("Front per a la Justícia Nacional", 2023) manté la seva línia de mobilització permanent i manté actius els seus punts de protesta. De fet, la pressió exercida per aquesta plataforma ha estat clau perquè el govern de Punjab reaccionés demanant el permís penitenciari per a Jagtar Singh Hawara. El col·lectiu va organitzar una marxa massiva cap a la residència oficial del Cap de Govern de Punjab, Bhagwant Mann, aconseguint trencar els perímetres de seguretat policials a la frontera entre Mohali i Chandigarh (sectors 45 i 50) fins a entrar al Sector 42.

Ha estat precisament aquesta marxa i la tancada del Morcha el que ha forçat el Cap de Govern a signar la carta urgent al Governador per demanar 10 dies de llibertat condicional humanitària per a Jagtar Singh Hawara, un dels presos reclamats històricament pel moviment, al·legant l'estat crític de salut de la seva mare. El Morcha ha traslladat part de la seva activitat a les portes de les propietats dels dirigents del partit governant a l'Índia, el BJP. Recentment van protagonitzar una sonada marxa i asseguda davant de la residència de Kewal Singh Dhillon (president del BJP a Punjab) a Barnala. Exigeixen que el govern de Nova Delhi deixi de bloquejar de manera sistemàtica els expedients de llibertat dels Bandi Singhs.

Alliberament de peatges com a mètode de protesta

El grup manté el seu mètode de pressió econòmica consistent a prendre el control de les cabines de peatge de les autopistes de Punjab (com el de Ludhiana). Els activistes ocupen les cabines durant franges de 3 hores i obliguen els empleats a aixecar les barreres, permetent que milers de conductors passin gratuïtament. Ho defineixen com un "avís de càstig econòmic" cap a l'administració central fins que no hi hagi alliberaments definitius.

Read more »

2026/08/11

CorCom boycotts the India's Independence Day and calls a general strike



CorCom (Coordination Committee) is an umbrella coalition of 6 banned valley-based militant and insurgent groups in Manipur, India, that fights for the sovereign independence of Manipur (which they refer to as Kangleipak). It includes major underground organizations such as the Kangleipak Communist Party (KCP), Kanglei Yawol Kanna Lup (KYKL), People's Revolutionary Party of Kangleipak (PREPAK and PREPAK-Pro)*, Revolutionary People's Front (RPF—the political wing of the People's Liberation Army/PLA), and the United National Liberation Front (UNLF)-MPA. CorCom opposes the October 15, 1949 annexation of Manipur into the Indian Union, rejects communal or ethnic segregation/homelands within the state, and blames New Delhi for manipulating ethnic tensions in the region.

Manipur

In a statement issued by CorCom asserted that the independence of India does not include Manipur (Kangleipak). It said that the Independence Day of India (August 15) has no connection with Manipur (Kangleipak) in any manner. However, local leaders of the alleged puppet State Government have been constantly extolling their Central leaders. With the State Assembly election not far away, the puppet leaders have scaled up signing praises for Indian leaders. Meanwhile, there are efforts to portray the history of Manipur (Kangleipak) as a part of India, it said. Though small in size, Manipur (Kangleipak) existed as a prominent independent Nation in Asia before it was annexed by India on October 15, 1949 in a blatant violation of the Article 2(4) of the UN Charter and the International Law. It was Manipur (Kangleipak) which gifted the game of Polo (Sagol Kangjei) to the world in 3100 BC. After arming and signing Suspension of Operation with some immigrant Kukis and giving military training to armed groups of Myanmar, the Government of India created a number of proxy and mercenary forces within Manipur (Kangleipak) and beyond, it alleged. Using these proxy and mercenary forces, the Government of India has been working to snap the backbone of the 70 year old right to self-determination/National liberation movement of Manipur (Kangleipak), it said.

Socialist Revolutionary Party (SOREPA) Kangleipak, a KYKL split, also called total shutdown from 5 a.m. to 5 p.m. on the day. In a statement, the Publicity and Organization Secretary of SOREPA said that the armed group will support all organizations and revolutionary groups of the region standing against the forced annexation of Manipur. 

National Revolutionary Front Manipur (NRFM) called a general strike across Manipur on August 15 from 1 am to 5 pm, opposing the celebration of India’s Independence Day.  Formed on September 11, 2011, by cadres from three factions of the Kangleipak Communist Party (KCP). It was earlier known as the United Revolutionary Front (URF).

 

 


 

Assam

The United Liberation Army of Assam (Independent) and the NSCN/GPRN have jointly called for a boycott of programmes marking Independence Day on August 15, 2026, in Assam and other parts of the Northeast. The ULFA(I) also claimed that it would continue its armed struggle for what it termed the restoration of independence.

In a statement circulated on August 10, United Liberation Front of Asom (Independent) said they opposed the celebration of what they described as the “so-called Independence Day” of India, claiming that the indigenous peoples of the region remained under what they termed Indian “occupation” and “colonial rule”. 

Nagaland

Finally both ULFA(I) and National Socialist Council of Nagaland (NSCN) - Khaplang / Yung Aung (K-YA) in a joint statement said they were categorically opposed to the celebration of what they termed the “imposed Indian Independence Day”, arguing that the observance represented continued political domination and suppression of indigenous peoples. 

The statement alleged that compelling indigenous communities to participate in Independence Day celebrations amounted to a “celebration of colonialism” and described the event as an instrument of psychological subjugation. The organisations, however, said their call this year would not take the form of a general shutdown, citing the ongoing flood situation in Assam.

*  PREPAK-Pro (Progressive): In May 2011, a faction of PREPAK led by its propaganda in-charge declared that the outfit was rechristened or split into PREPAK (Progressive). The faction stated that the new name was adopted to project a more unified, progressive front in line with public and revolutionary expectations, though it retained the core ideology, flag, and founding history of the original group.

 

 

Read more »

Un infant de 9 anys s'afegeix a la vaga de fam pel Tibet


El vaguista de fam tibetà més jove, Ngawang Delek, va oferir khata a Tenzin Wangdue i Dawa Choedon, la parella tibetana d'Arunachal Pradesh, que van concloure la seva manifestació ciclista titulada "Marxa del Préssec" a Dharamshala, el 6 d'agost de 2026. Sherab Wangchuk, un estudiant de 10 anys de l'escola Mewoen Tsuglag Petoen, va participar en la vaga de fam titulada "Vaga de fam en cadena per la justícia, en honor a les aspiracions dels màrtirs tibetans", el 9 d'agost de 2026. Organitzada pel Congrés de la Joventut Tibetana a Dharamsala. És la segona persona més jove a participar en la vaga de fam. El vaguista de fam tibetà més jove és Ngawang Delek, un estudiant tibetà de 9 anys.


Read more »

Violent desallotjament argentí dels indis kollas de les seves terres autòctones


Un jutge argentí va ordenar desallotjar famílies originàries de la comunitat de Santa Rosa de Humahuaca, Jujuy. Mentre la "Justícia" de Jujuy avançava ahir sobre els territoris les comunitats sol·liciten al públic en general l'acompanyament i la màxima difusió d'aquesta injustícia, així es pot conèixer la mesura adoptada que viola drets humans dels pobles ancestrals. En el violent desallotjament per part de la policia argentina van ser capturats set indis kollas "en comptes de cuidar-nos coma a autòctons, ens reprimeixen amb pals i bales". 



Principals nacions indígenes a l'Argentina

 
Els Diaguitas (diaguites) són un conjunts de comunitats de llengües diverses. Parlaven la llengua kakàn, però també el quítxua, i es van barrejar amb els maputxe adoptant la seva llengua. Segons el cens de 2022, 90.794 persones a l'Argentina s'identifiquen com a Diaguita o Diaguita-Cacan. A Xile, els Diaguites són la tercera ètnia indígena més poblada després de l'Aimara i el Maputxe, amb 153.231 membres el 2024. Elss Diaguites han estat reconeguts com a indígenes per l'estat xilè des de 2006

Els Wichí són uns 50.000 a l'Argentina principalment al Chaco, Salta i Formosa. La seva llengua és oficial al Chaco i és la principal de la família matacoana, és dividida en 3 grans dialectes.Hi ha 36.000 parlants de wichí a l'Argentina i uns 2.000 a Bolívia. A Rosario hi ha uns 10.000 parlants.
 
Els Kolla del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia són més de 70.000 dels que prop de 60.000 viuen a Salta i a Jujuy, a l'Argentina. A Xile són uns 4.000. Parlen un dialecte del quítxua i usen la whipala.
 
Els Toba o Qom són uns 125.000 al Gran Chaco i Salta, Argentina. Uns 31.000 conserven la llengua pròpia essent la principal de la família Guaicuruan de la Pampa.

Els Atacama segons el cens argentí el 2010, són 13.936 persones identificades com a Atacameny de primera generació a l'Argentina mentre que Xile era la llar de 21.015 persones Atacameny a partir de 2002. La seva llengua, kunza, aïllada, és extinta.

Read more »

2026/08/10

El Front d'Alliberament d'Azawad, FLA, tuareg reivindica la iniciativa militar i crida a una mobilització en 5 fronts


En una entrevista el 7 d'agost Mohamed Elmaouloud Ramadane, portaveu del Front d'Alliberament l'Azawad (FLA) detalla la visió estratègica del grup en cinc fronts principals: militar, polític, diplomàtic, mediàtic i humanitari.


1. Àmbit militar: de la retirada a la reconquesta. Canvi de context (2023): La guerra va ser imposada per Mali i les forces russes (llavors Wagner ara Africa Corps). Els tuareg azawadians van respectar l'Acord d'Alger, però la superioritat aèria de l'enemic els va obligar a retirar-se de Kidal.
Operacions clau de 2026:
- Kidal: Recuperada el 25 d'abril.
- Anéfis i Tabrichat: Combats del 4 al 9 de juliol. Es va abatre un helicòpter rus a Tabrichat. Tot i que es van retirar d'Anéfis, consideren que l'objectiu d'afeblir els subministraments enemics es va complir en un 70-80%.
Ramadane aclareix que el seu autèntic enemic no és l'exèrcit de Mali, sinó l'Africa Corps (l'exèrcit regular rus). Admet que serà una guerra llarga per la capacitat de Rússia d'enviar reforços.


2. Àmbit polític: El portaveu descriu l'unificació de tots els moviments azawadians sota una mateixa bandera, comandament i exèrcit com la "realització política més gran" de la seva història. Això posa fi a la fragmentació de fronts del passat.


3. Diplomàcia secreta. El FLA manté contactes actius a l'Àfrica, Europa i els països del Golf. Aquestes negociacions es fan amb estricta confidencialitat a petició dels estats implicats, especialment a causa de la influència i el dret a vot de Rússia al Consell de Seguretat de l'ONU.


4. La batalla mediàtica. Tot i que els mitjans internacionals (occidentals i àrabs) ja cobreixen el conflicte, Ramadane demana als joves i activistes organitzar-se millor a les xarxes socials.Insta a deixar de banda els debats tancats de WhatsApp i redactar missatges polítics i denúncies de drets humans directament dirigits a institucions globals.


5. Crisi humanitària : Denuncia que les organitzacions humanitàries internacionals no estan presents a les zones crítiques. Fa una crida urgent a crear associacions locals azawadianes per recollir fons i ajudar les famílies desplaçades a les fronteres amb Algèria i Mauritània. També demana cooperació interna per mantenir operatius els hospitals i les escoles de la regió.

Read more »

Uns 15.000 guerrillers naga gestionen un estat semi independent

The Week publica un magistral reportatge sobre "l'estat autònom" que els naga han alçat a Hebron a 110 km de la capital Kohima. "Una petita regió dominada pels cristians baptistes, on el National Socialist Council of Nagaland (Isak-Muivah)* gestiona un govern paral·lel, amb ministeris i un exèrcit de 15.000 membres" dirigit pel Comandant en Cap, Phungting Shimrang, amb un miler de dones. "A revolution is not complete if there are no women.” diu el Comandant. L'estat és encapçalat pel veterà Thuingaleng Muivah, primer ministre (atokilonser) del Government of the People’s Republic of Nagalim i el seu parlament o Tatar Hoho. Aquest està radicat en una església. Precisament el número 2 de Muivah és Khole Konyak, qui va abandonar la facció rival de l'NSCN de S.S. Khaplang l'any 2016.


Entrada al campament d'Hebron

Namrata Biji Ahuja i Salil Bera retraten la sublevació "més vella del món". Els naga es van alçar el 14 d'agost de 1947. "La capital té 200 hectàrees, és diviida en 4 zones - civil, de l'exèrcit, estació d'energia i cengtre d'entrenament. Costa, caminant, travessar la jungla durant una hora i mitja arribar a les dues darreres". A Hebron, els 10.000 civils reben dues racions diàries de menjar de forma comunitària. Tots ells passen sis meso d'entrenament militar per a poder-se defensar. De fet, malgrat l'alto el foc, la guerrilla continua operant a la jungla com si la guerra continués.

El 3 d'agost van signat una cord amb Índia per a una sobirania compartida:
- autogovern en quatre zones de muntanya del Manipur
- finances pròpies
- bandera pròpia
- control sobre els recursos minerals de la terra naga
- creació d'un consell pan-naga amb d'altres zones de majoria naga per a drets culturals i tradicions presidit pel citat Muivah.


* Isak Swu va morir l'any 2016. A la seva mort els Nagaland Nagas van acusar els nagas Tangkhul, del Manipur, de voler controlar el Consell.

Read more »

2026/08/09

Les nacions sense estat es troben a les Ghjurnate Internaziunale di Corti















Les Jornades Internacionals de Corti 2026 (Ghjurnate Internaziunale di Corti) se celebrar el 8 i 9 d'agost de 2026. Les Jornades Internacionals de Corti se celebren tradicionalment cada any a principis d'agost a la localitat corsa de Corti (Còrsega). Són una trobada de referència històrica organitzada pel nacionalisme cors (actualment sota el paraigua de Nazione, ex Corsica Libera) que funciona com una cimera de nacions sense estat i moviments independentistes d'arreu del món. Van començar a celebrar-se el 1981.

Segons ⁠Nazione, l'esdeveniment d'aquest any pivotà sobre dues grans temàtiques internacionals i locals:
- El Front Internacional de Descolonització: Taules rodones sobre la defensa jurídica i internacional dels pobles sense estat.
- El Dret a la Terra i la Repoblació: Un debat crític sobre l'especulació immobiliària, la pèrdua de patrimoni dels nadius i la colonització demogràfica que pateix Còrsega.


















Debat intern cors

Aquestes jornades estaran fortament marcades per la reestructuració interna de l'independentisme cors. Coincideixen amb la recent crisi i sortida de dirigents de l'executiva de Nazione (com l'electa de l'Assemblea de Còrsega, Josépha Giacometti-Piredda), convertint la cita en el fòrum on el partit definí la seva línia de cara al nou curs polític. Josépha Giacometti-Piredda ha marxat de la direcció de Nazione per divergences estratègiques i desavinences electorals amb la línia oficial del partit. L'única diputada de Nazione a l'Assemblea de Còrsega va formalitzar la seva sortida mitjançant un extens comunicat de premsa, on detalla els motius clau de la seva ruptura: El punt de fricció més immediat va ser el suport de Giacometti-Piredda i els seus partidaris a la llista d'unitat encapçalada per Jean-Paul Carrolaggi a les eleccions municipals d'Aiacciu. La direcció de Nazione defensava una estricta política de no-participació en els grans municipis. Giacometti-Piredda va retreure al partit haver imposat aquesta consigna en lloc de aprofitar la campanya electoral per "fer sentir el missatge independentista" i estructurar l'oposició local.
Delegacions
Bretanya: Breizh_A-zehou 
Cabília: MAK
Catalunya: Junts
Comores: Conseil national de la restauration de la République aux Comores
Còrsega: Nazione
Guyana:  Front Internacional de Libació dels Poble a Décoloniser-MDES
Guadalupe: Union Populaire pour la Libération de la Guadeloupe
Kanaky: FLNKS
Sardenya: Repùbrica
Sicília: Fronte Nazionale Siciliano – Sicilia Indipendente

Com cada any, s'organitzaren debats i taules rodones amb la participació de diverses delegacions nacionals i internacionals. El programa inclogué en particular: la criminalització dels moviments independentistes, la taula rodona sobre el sistema bancari i les colònies: una guia per acabar amb la dependència, moderada per Eric Simoni o 'De la dependència a la sobirania!, debat econòmic i social.' «La identitat de les Ghjurnale està marcada per aquesta solidaritat amb els pobles en lluita», va recordar Petr’Antò Tomasi, representant de Nazione, que va acollir les delegacions juntament amb Éric Simoni. «Aquestes experiències sobre els estatuts d'autonomia ajuden a il·luminar els reptes als quals s'enfronta Còrsega. El debat també és patriòtic, i implica altres organitzacions del moviment nacional, per esbossar les perspectives d'una plataforma de reivindicacions en l'era post-Beauvau. Perquè el resultat d'aquestes discussions, que valorem molt negativament, aviat es farà realitat amb la votació del Senat».

Amb el seu rebuig al projecte de llei constitucional sobre l'autonomia corsa (adoptat pel parlament francès el 23 de juny), els participants van denunciar essencialment «el desig de l'estat francès de suprimir el dret dels pobles a l'autodeterminació». L'autonomia no és llibertat; és una paraula que s'utilitza per guanyar temps, va insistir Dimitri Qenegei (FLNKS), establint un paral·lelisme amb el rebuig del procés Bougival a Nova Caledònia. Les situacions colonials són similars, però sempre ens mantindrem ferms. Ni Còrsega ni Kanaky seran esborrades de la història per una llacuna legal.

"Legítima autodefensa del poble"
Des de Laura Borràs (Junts), expresidenta del parlament català que va descriure la "repressió per part de l'estat espanyol" fins a Francis Carole (assenyalant el "procés d'enverinament deliberat per part de l'estat francès" a la Martinica), passant pels seus veïns sards i sicilians (Maria Maddalena Agus, Simone Maulu i Francesco Marsala, contraris a la "italianització de la població"), tots van demanar la "unitat entre els activistes anticolonials i antiimperialistes" en una "resistència comuna". Mentrestant, l'estat de "legítima autodefensa del poble" va ser invocat per Jean-Jacob Bicep, membre de la Unió Popular per a l'Alliberament de Guadalupe (UPLG) i del Front Internacional de Descolonització (FID), la "convergència" de les lluites, segons els activistes, s'ha d'organitzar "contra l'estratègia de criminalitzar l'aspiració del poble a l'emancipació i transformar els activistes en terroristes". Aquest tema es va tornar a tractar durant els debats de la tarda, un dels quals es va centrar en "50 anys del FLNC: quines són les perspectives internacionals?", fins i tot quan aquesta setmana va tenir lloc una roda de premsa clandestina del FLNC-UC. Durant aquests debats, als quals va assistir especialment l'expresident de l'Assemblea Còrsega, Jean-Guy Talamoni, els representants de les delegacions van retre homenatge a "l'exemple cors", als "presos polítics" i a "la memòria dels combatents caiguts".

Missatge de Nazione
"Mentre estem construint aquesta nova estratègia nacional corsa, dependrà de nosaltres continuar desenvolupant el projecte social Nazione. Des d'aquesta perspectiva, Nazione necessitarà, en els pròxims mesos, a tots els seus militants per construir el país lliure que volem, aquell que s'assembla a nosaltres i ens uneix. Perquè el moviment d'alliberament mai es pot limitar a dimensions institucionals i constitucionals, encara que siguin decisius. Per tant, sense demora, donar cos a la Nació donant-li realitats concretes i alternatives al marc imposat per l'autoritat ocupant. Aquest és el sentit sencer de la redistribució que hem dut a terme durant la passada Assemblea General de Nazione."

Read more »

2026/08/06

Roda de premsa del FLNC, Front d'Alliberament de Còrsega: "quedeu-vos a casa. I, si no ho feu, no us considereu segurs al nostre territori nacional."

 

La vigília de les Ghjurnates Internaziunali a Corte, la Unió de Combatents FLNC va trencar un silenci des de 2024 amb una roda de premsa clandestina. Metralladores, pistoles i un rifle de franctirador van ser exhibits de manera destacada durant aquesta presentacióEncaputxats i armats, els militants van llançar un missatge clar, publicat en exclusiva pel diari Corse-Matin, rebutjant directament l'actual procés polític i emetent severs advertiments.

El procés d'autonomia condemnat: El FLNC rebutja categòricament el pla d'autonomia cors, aprovat el juny passat pel parlament francès. L'organització qualifica aquest procés de "mascarada" i no dubta a criticar els partits nacionalistes que van donar suport a aquest pas institucional. En canvi manté la seva plataforma reivindicativa: "és a dir, el reconeixement del poble cors, l'estatus de resident, l'estatus de cooficialitat de la llengua corsa i, per descomptat, un poder legislatiu genuí. Aquests han de ser la base de qualsevol procés de negociació real."
"La unitat patriòtica, essencial per a aquest plantejament, ha d'excloure qualsevol lògica de submissió, qualsevol acord separat, qualsevol negació dels fonaments de la nostra lluita, i donar ple lloc a la joventut, el futur de la nostra Nació."

Amenaces directes contra els nous residents: El grup clandestí ha llançat un avís directe a les persones que vulguin establir-se a l'illa. El missatge és inequívoc

"el nombre de segones residències, algunes d'elles luxoses i propietat de no corsos, continua augmentant a un ritme alarmant. Aquest colonialisme de poblament multifacètic no és casualitat.És una arma de dilució massiva que el colonialisme sempre ha utilitzat contra els pobles que pretén subjugar, o fins i tot eradicar. Ho diem clarament: col·laborar en la validació d'un text constitucional que reafirma, en nom d'una suposada "igualtat", els principis que promouen i amplificaran aquest colonialisme de poblament és un greu error polític, com a mínim.
Molts d'aquests nouvinguts, de tots els àmbits de la vida, comencen a adoptar comportaments cada cop més arrogants, creient que ja no hi ha cap problema a establir-se en una part del "territori francès" on poden importar i imposar la seva forma de vida i la seva concepció de les relacions humanes. D'una manera o altra, el nostre poble no pot acceptar la desestabilització contínua de la seva forma de vida i l'establiment d'un clima propici a tots els excessos que estem presenciant actualment a França. El seu futur en depèn. Ens assegurarem de recordar-ho a tots aquells que arribin aquí a territori conquerit.
Fins que els nostres drets nacionals siguin reconeguts i respectats, només tenim un missatge per a ells: quedeu-vos a casa. I, si no ho feu, no us considereu segurs al nostre territori nacional."
"De moment, el colonialisme de poblament desenfrenat i completament descarat continua a un ritme frenètic. L'observació és espantosa i, malauradament, s'ha compartit des de fa temps, més enllà de l'esfera nacionalista. Ja no és sorprenent sentir fins i tot els opositors més hostils a les demandes nacionalistes utilitzar un llenguatge i una retòrica històricament emprats pels patriotes corsos.

Aquest fenomen colonial invasiu està alterant els nostres costums, els nostres comportaments i, més àmpliament, la nostra societat, la que sempre hem conegut, pacífica i respectuosa amb qui som.

L'arribada massiva cada any de gairebé 5.000 estrangers, la gran majoria dels quals són ciutadans francesos de tots els orígens, sotmet el nostre poble a una pressió demogràfica que cap país podria suportar. El personal directiu del sector públic (funció pública, oficines governamentals, etc.) així com del sector privat (supermercats, botigues franquiciades, diverses activitats comercials, etc.) prové d'altres llocs, mentre que els joves graduats corsos estan sent marginats.

Alhora, arriba un nombre creixent de persones en dificultats, que representen o bé una força de treball que pot ser explotada a voluntat per grans grups, o bé un contingent que contribueix a inflar estadísticament l'assistència social "assignada als corsos".

L'abandonament de la "comunitat de destí": Un esdeveniment polític significatiu, el moviment va renunciar públicament al concepte d'integració a través de la "comunitat de destí" (seria cors qui vulgui viure a l'illa i integrar-se) que ell mateix havia teoritzat a finals dels anys vuitanta. Rebutjant qualsevol assimilació o enfocament comunitari, el FLNC va reafirmar la identitat d'un "poble cors centenari" que es va declarar en resistència contra "tots els invasors". L'organització concreta que les residències secundàries de no corsos (alògens) són un cas clar de "colonització de població" o demogràfica.

Read more »

2026/08/05

Desbloquejat el reconeixement de l'especialitat docent la llengua asturiana


La llengua astur-lleonesa va donar un pas de gegant el 9 de juliol després de desbloquejar el reconeixement de l'especialitat docent. El trajecte que queda al davant fins que el professorat pugui accedir a les places que porten reivindicant des de fa més de quaranta anys no serà senzill. Les associacions de la llengua i el professorat veuen pràcticament impossible llançar la convocatòria abans d'acabar la legislatura. Les previsions del Principat i del Ministeri passen per tenir reformats els 3 reials decrets abans de final d'any. Després d'això, serà la comunitat autònoma la que assumeixi les competències. El Govern astur estima que, si no hi ha retards, la llei podria estar aprovada entre març i abril, cosa que deixaria un marge de només dos mesos per fer tot el procés.

L'Asociación de Docentes d’Asturianu y Eonaviego/Gallego-asturiano (ADAE), va estar a la reunió en què les conselleries d'Educació i Cultura del dia 9. Després de conèixer el full de ruta veu «molt just» que es puguin convocar oposicions per al 2027. Els col·lectius tornaran a reunir-se amb les conselleries al setembre per començar a preparar els temaris, que seran totalment nous. De moment, es desconeixen detalls sobre els continguts, com serà la conformació de tribunals, quins mèrits comptaran i el nombre de places que es convocaran.

La loteria de les borses


Els docents han rebut l'anunci amb «molta alegria, però també incertesa». El recel s'ancora en la incertesa constant que viuen cada estiu per saber si podran treballar aquest curs o no, a quin centre, i per l'actual procés opositor de la resta del professorat, que ha deixat més de dos terços d'aspirants suspensos i una allau de reclamacions. «Està genial que per fi tinguem el reconeixement, que tindrem els mateixos drets que la resta d'especialitats, però ni tenim un calendari, ni se'ns ha explicat res de com serà el procés, ni del nombre de places, qui es podrà presentar…» explica Fany, professora d'asturià de Primària i Infantil. En cas de no eixir les places fixes, el professorat d'asturià i eonaviega tindrà, almenys, dos cursos més en règim d'interinitat, amb la incertesa que comporta. Olatz és professora de Primària en una escola concertada perquè «no podia aguantar més l'ansietat de cada estiu de no saber on ni quan treballaria. He renunciat al sistema públic per poder tenir estabilitat». Com que no tenen places fixes, els llocs s'adjudiquen per borses de treball, i l'oferta de centres i places pot variar d'un any a un altre. Cada docent marca els centres en una llista per ordre de preferència. Fins a final d'estiu no es coneix quin centre els ha estat adjudicat, i tampoc no hi ha cap garantia de si podrà continuar exercint al mateix centre del curs anterior, i fins i tot si s'haurà de desplaçar a l'altra punta d'Astúries.

Read more »

Una nova milícia naga trenca l'alto el foc i anuncia que reprèn formalment la resistència armada

S'ha format una nova facció de l'NSCN (Consell Nacional Socialista de Nagaland), identificada com a NSCN (FRGN), a Nagaland el 21 de juliol. Aquest desenvolupament s'està relacionant amb el prolongat procés de pau naga, que ha continuat durant anys sense un acord polític final amb Índia. La nova escissió de l'NSCN-IM anomenada el "Flanc Oriental" (Eastern Flank) ha anunciat un retorn a les armes. El 21 de juliol de 2026, l'ala militar basada a Birmània de l'NSCN-IM va trencar relacions amb la cúpula política de l'organització (establerta al Camp Hebron de Nagaland). Aquesta nova facció armada, liderada per Ikato Chishi Swu, acusa els vells líders polítics de "trair i rendir" la causa naga davant l'Índia. Han declarat oficialment que l'esperit de l'alto el foc de 1997 s'ha acabat i han anunciat que reprenen formalment la resistència armada per aconseguir la sobirania total de la nació naga.

L'anunci d'una nova facció ha despertat de nou les alarmes entre la població i les autoritats locals, en un moment de gran fatiga social on diversos moviments civils de joves exigeixen posar fi de forma definitiva a les converses de pau amb el govern central de l'Índia. Històricament, el Consell Nacional Socialista de Nagaland ja s'havia dividit en nombroses branques com l'NSCN-IM (Isak-Muivah) i l'NSCN-K (Khaplang). L'aparició de l'NSCN (FRGN) incrementa encara més la llista de prop de 30 faccions armades que operen o han operat a la regió de Nagalim.

El Consell Nacional Socialista de Nagalim (NSCN) del Flanc Oriental ha declarat el 23 de juliol la formació d'un govern provisional fins que es formi un govern de ple dret. A més, Ikato I Chishi Swu ha estat nomenat president per dirigir un equip de 9 membres per formar el govern. La declaració es va fer en una Reunió Conjunta Extraordinària d'Emergència dels Treballadors Civils Nacionals i els Oficials de l'Exèrcit Naga del NSCN/GPRN, Flanc Oriental.

En un comunicat, el Flanc Oriental va declarar que, atesa l'amenaça a l'existència sobirana de la nació Naga, la Reunió Conjunta Extraordinària d'Emergència dels Treballadors Civils Nacionals i els Oficials de l'Exèrcit Naga del Consell Nacional Socialista de Nagalim/Govern de la República Popular de Nagalim (NSCN/GPRN), Flanc Oriental va ser convocada i presidida pel Tinent General Ret. Hs. Ramsan-VC el 21 de juliol de 2026 al Campament del Mt. Horeb.


Nou cap militar
El recentment nomenat Longvibu de l'exèrcit Naga (Naga Army), el tinent general A. Raman-MM, MC, ha reafirmat el compromís del flanc oriental amb la resistència política i armada, dient que "l'esperit de l'acord d'alto el foc" amb el govern de l'Índia ha deixat d'existir. Raman va fer la declaració en un discurs pronunciat en un programa de felicitació al campament de Mt Horeb el 29 de juliol, dies després que el flanc oriental de l'NSCN (IM) anunciés la formació d'un govern provisional i declarés que continuaria la resistència política i armada en la recerca de la sobirania naga. El recentment nomenat Longvibu de l'exèrcit Naga, el tinent general A. Raman-MM, MC, ha reafirmat el compromís del flanc oriental amb la resistència política i armada, dient que "l'esperit de l'acord d'alto el foc" amb el govern de l'Índia ha deixat d'existir. Les converses de pau, va dir, havien continuat durant més de 28 anys, i va qüestionar si el prolongat diàleg polític havia fet justícia als nagues o havia debilitat el moviment nacionalista naga.

Raman també va al·legar que les forces de seguretat índies havien assassinat personal de l'exèrcit Naga durant el període d'alto el foc, qualificant aquests assassinats d'injustificables mentre continuaven les negociacions polítiques entre les dues parts. Va dir que quan el diàleg polític se sotmet a la "força i el poder" en lloc de la justícia i la confiança, els nacionalistes Naga han de continuar la resistència política i armada per salvaguardar el que va descriure com l'existència sobirana de la nació Naga.

Aquestes declaracions es produeixen enmig d'una divisió creixent dins de l'establishment militar de l'NSCN (IM). El Flanc Oriental, liderat per figures dissidents d'alt rang, com ara Raman i Hs Ramsan, va declarar recentment un govern provisional sota Ikato I Chishi Swu com a president i va rebutjar les ordres d'expulsió anteriors emeses pels líders de l'NSCN (IM) contra els líders dissidents. Raman va fer la declaració en un discurs pronunciat en un programa de felicitació al campament de Mt Horeb el 29 de juliol, dies després que el Flanc Oriental de l'NSCN (IM) anunciés la formació d'un govern provisional i declarés que continuaria la resistència política i armada en la recerca de la sobirania Naga. Les declaracions es produeixen enmig d'una divisió creixent dins de l'establishment militar de l'NSCN (IM). El Flanc Oriental,va rebutjar les ordres d'expulsió anteriors emeses pels líders de l'NSCN (IM) contra els líders dissidents.


                            Lt Gen A. Raman-MM, MC, amb els milicians naga independentistes



La història del NSCN

El Consell Nacional Socialista de Nagaland (NSCN, per les seves sigles en anglès) és una organització insurgent fundada el 31 de gener de 1980 amb l'objectiu principal d'establir un estat sobirà cristià independent per al poble naga (anomenat Nagalim), lliure del govern de l'Índia i de Myanmar. La seva història està marcada per la lluita armada, l'oposició als acords amb el govern central de l'Índia i una profunda fragmentació interna per la ruptura amb el NNC (1975–1980).

El moviment naga original estava liderat pel Consell Nacional Naga (NNC). L'any 1975, una part del NNC va signar un acord de pau amb el govern de l'Índia acceptant la Constitució índia. Un sector de líders nagues va considerar aquest acord com una traïció a la causa de la independència. Com a resposta, tres líders clau—Isak Chishi Swu, Thuingaleng Muivah i S. S. Khaplang—van fundar l'NSCN el 1980 per continuar la lluita armada sota els principis del socialisme i el nacionalisme naga.

L'any 1988, a causa de fortes tensions ètniques internes (especialment entre els nagues de Nagaland i els nagues de Manipur/Myanmar) i diferències sobre si es devia negociar amb el govern indi, l'organització es va esquerdar en dues grans faccions rivals:

1) NSCN-IM: Liderada per Isak Chishi Swu i Thuingaleng Muivah. Va esdevenir la facció més gran, influent i organitzada militarment.

2) NSCN-K: Liderada per S. S. Khaplang. Va basar gran part de les seves operacions i quarters generals a les zones muntanyoses del nord de Myanmar (Birmània).

Aquesta divisió va desencadenar una guerra civil interna brutal entre ambdues faccions, causant més morts entre els propis nagues que els enfrontaments directes amb l'exèrcit indi.

Després de dècades de violència, l'NSCN-IM va signar un acord oficial d'alto el foc amb el govern de l'Índia l'any 1997 per iniciar converses polítiques. L'any 2015, l'NSCN-IM i el primer ministre indi Narendra Modi van signar un històric "Acord Marc" de pau. Tot i que es va vendre com un èxit, les converses van quedar encallades durant anys perquè l'NSCN-IM exigeix una constitució pròpia i una bandera naga, dues condicions que l'Índia rebutja fermament. La facció de Khaplang també va signar un alto el foc el 2001, però el va trencar unilateralment l'any 2015, llançant atacs mortals contra les forces armades índies abans de la mort del seu líder l'any 2017. 

Les faccions escindides de NSCN-K sí van signar la treva. Els comandants que controlaven els combatents nagues dins del territori de l'Índia van decidir que la guerra no tenia futur i van crear noves branques per pactar:

- Facció NSCN-K (Khango): L'any 2018, el líder Khango Konyak va ser destituït del nucli de Myanmar. Va tornar a l'Índia amb els seus homes i va acceptar incorporar-se al procés de pau oficial. El Govern de l'Índia manté prorrogat el seu acord de treva.

- Facció NSCN-K (Niki Sumi): Niki Sumi era el temut cap d'operacions militars de Khaplang i responsable de grans emboscades contra l'exèrcit indi. Després de ser expulsat del quarter de Myanmar el 2020, va decidir acceptar les demandes de pau de la societat civil. El setembre de 2021 va signar un alto el foc oficial amb el govern de l'Índia. Aquest pacte de no-agressió s'ha anat renovant anualment.

Durant l'última dècada, tant l'NSCN-IM com l'NSCN-K s'han continuat dividit en dotzenes de microfaccions (com NSCN-U, NSCN-R, NSCN-K-Khango i, més recentment, la nova facció del 2026). Avui dia, molts d'aquests grups subsisteixen gràcies a l'extorsió econòmica a negocis locals (anomenada "impost revolucionari"). 

Tot i que teòricament la majoria de les faccions han signat acords d'alto el foc a l'Índia, la realitat és que actualment continua la lluita armada amb la NSCN-K (Facció Yung Aung). És la branca de la facció de Khaplang que rebutja categòricament qualsevol conversa de pau amb el govern indi. El grup opera principalment des del nord de Birmània/Myanmar. Des d'allà organitza incursions armades, atacs i manté combats constants tant contra l'exèrcit com contra altres faccions rivals de la zona. La facció que manté una postura més obertament bel·ligerant i de lluita armada activa contra l'estat és la branca de l'NSCN-K (Yung Aung), juntament amb la facció escindida recentment de l'NSCN-IM (coneguda com el "Flanc Oriental"). 


Read more »

2026/08/04

Garma el festival aborígen més gran i important d'Austràlia

El Festival Garma és la trobada cultural aborigen més gran i important d'Austràlia. Se celebra anualment a principis d'agost a Gulkula, un lloc ancestral situat a la remota regió de la Terra de Arnhem, al Territori del Nord. Organitzat per la ⁠Yothu Yindi Foundation des de l'any 1999, aquest esdeveniment de quatre dies té com a objectiu principal preservar, transmetre i compartir la cultura, les tradicions i els sistemes de coneixement del poble Yolngu. Enguany, la 26a edició del Festival Garma s'ha celebrat del divendres 31 de juliol al dilluns 3 d'agost de 2026.

Què es fa al festival?

Bunggul: Danses i cerimònies tradicionals dels pobles aborígens.

Manikay i Miny'tji: Mostres de cançons tradicionals i arts visuals indígenes.

Fòrum polític: Un espai de debat nacional on es discuteixen els drets dels indígenes, l'educació i la desigualtat.

Tallers culturals: Activitats per compartir històries, artesania i coneixements sobre la terra.

Es duu a terme en plena sabana australiana, un entorn sense cobertura mòbil, sense alcohol i amb accés controlat: Arribar-hi requereix volar des de la ciutat de Darwin fins a l'aeroport de Nhulunbuy.









Read more »

Campament d'estiu del Strollad Broadel Breizh (Partit Nacional Bretó, PNB)





Els dies 1 i 2 d'agost el Strollad Broadel Breizh (Partit Nacional Bretó, PNB) va realitzar el seu campament d'estiu amb el títol "Tad ar Vro (pare de la nació) – El renaixement d'una nació" a Dol-de-Bretagne, un centre espiritual i històric de Bretanya. A la pròpia vila es va retre homenatge a Nevenoë / Nominoë, duc-rei bretó Nominoe (800-851) primer rei de la Bretanya considerat el rei unificador de Bretanya, i per celebrar el renaixement de la nació. El president Erwan Pradier i del vicepresident Hervé Archier,  va presentar l'informe d'activitats del partit fins a mitjans de 2026 i va esbossar les perspectives per als propers mesos. Hervé Archier, que també dirigeix ​​la secció de Saint-Malo, va acompanyar els activistes durant tot el cap de setmana. Es va celebrar una desfilada a les portes del Mont-Saint-Michel en un ambient animat. Els activistes van marxar al menhir de Maen-hir dolenn, Menhir de Champ-Dolent, un impressionant monument megalític de més de 9 metres d'alçada ...i 150 tones que data del -2.500. 





                                                        Homenatge a Nevenoë / Nominoë


Finalment, es va retre un solemne homenatge a Alain Barbetorte i els seus guerrers al bosc de Villecartier, on, l'1 d'agost de 939, el rei bretó va completar l'alliberament del país de l'ocupació estrangera. Durant tot el cap de setmana, els líders i activistes nacionals van garantir el bon funcionament de l'esdeveniment: àpats, una nit d'allotjament, cançons bretones i llargs moments de companyonia van fer d'aquests dos dies una celebració memorable de l'amistat bretona. L'esperit nacionalista bretó torna a expressar-se plenament a Bretanya.

El PNB actual  es va registrar legalment de nou a finals del 2021, amb un dipòsit de nous estatuts actualitzats a finals de 2025. Defensa la independència i denuncia l'ocupació militar francesa de la Bretanya. Assumeix un nacionalisme ètnic i prové en part de l'entorn de l'antic grup identitari radical Adsav. Accions recents: Es dediquen a actes de propaganda en línia (campaments d'estiu, homenatges històrics radicals) i a accions d'agitació al carrer. A mitjans de 2026, membres del PNB van intentar sabotejar per la força una reunió pública d'electes bretons sobre l'autonomia a la localitat de Carhaix a la que no havien estat convidats.

Read more »

Tensió a Sardenya per l'atemptat contra un equip de prospecció d'un macro telescopi


Els darrers mesos s'han realitzat diverses mobilitzacions en defensa del territori a Sardenya. La més important ha aconseguit aturar una macro construcció a Su Fenosu / Cala Finanza. A diversos indrets de l'illa han sorgit moviments en contra de l'especulació energètica i les constructores, molts estan liderats per nacionalistes sards com l'independentista Cristiano Sabino que denuncien la colonització energètica italiana. L'u d'agost al vespre un vehicle d'un equip que realitza prospeccions per instal·lar el telescopi Einstein al poble de Lula va ser cremat.  En l'atac patit a la localitat de Lula (Nugoro, Sardenya), els vehicles de dos geòlegs de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia  que treballen en el projecte científic ⁠Einstein Telescope van ser cremats de nit de forma intencionada mitjançant un atac incendiari. El 4 d'agost els dos investigadors han abandonat Sardenya

 El març de 2023 ja s'havia registrat un acte d'intimidació a la mina de Sos Enattos (seu de la candidatura científica), però en aquella ocasió va consistir en la col·locació d'un ⁠artefacte explosiu sense detonar. El partit independentista A Innantis!, que forma part del govern sard, ha condemnat l'atac però no així la resta de moviments nacionalistes. De fet no és el primer atac similar, a Mamoiada s'han arribat a afluixar els perns de grans aerogeneradors com a acte de resistència (Octubre 2024).

El moviment sard contra l'especulació energètica és una mobilització ciutadana massiva de caràcter transversal que s'oposa a la instal·lació indiscriminada de macroprojectes d'energia renovable (parcs eòlics i fotovoltaics) imposats per multinacionals i el govern central d'Itàlia. El moviment no nega el canvi climàtic, sinó que rebutja el que anomenen un "colonialisme verd" que amenaça el paisatge, l'agricultura i la identitat de l'illa. El principal èxit i símbol del moviment ha estat la proposta de llei d'iniciativa popular anomenada ⁠Pratobello 24. Ha aconseguit recollir més de 211.000 signatures (un quart dels votants de l'illa) per exigir al Consell Regional el bloqueig dels megaparcs. S'han organitzat cadenes humanes, manifestacions massives a Càller i bloquejos als ports per impedir l'arribada dels components de les turbines eòliques. Entre els moviments convocants hi ha el Presidio Permanente del Popolo Sardo, el comitè Bardiania de sa Nurra pro sa Sardinnia, Gruppo Tutela Territorio Sardo - Gruttes Oristano, Gruppo Giuridico Popolare Sardo, Comitato Su Ente Nostu, Comitadu Pro Sa Nurra, Coordinamento Gallura contro la speculazione eolica e fotovoltaica, Comitato Bassa Baronia, Comitato Sarcidano Difesa Territoriale. Tot i que les mobilitzacions es volen transversals i la bandera sarda és l'emblema principal no han mancat els partits nacionalistes com Liberu, Sardigna Natzione Indipendentzia, Rosso Mori, Atzione Surra o Repùbrica. 

Read more »

2026/08/03

Frísia aprova impulsar l'ensenyament en la llengua pròpia

La decisió unànime del consell provincial farà que l'aprenentatge del frisó sigui obligatori per a tots els nens de Frísia. Cinc nous objectius bàsics per a les escoles primàries i secundàries s'implementaran a partir de l'1 d'agost de 2026.

A mesura que creixen les preocupacions sobre la longevitat del frisó, el consell provincial de Frísia defensa que la llengua esdevingui un requisit en l'educació. Aquestes noves polítiques no es limiten a la llengua. Se suposa que les escoles han de convertir-se en un entorn d'aprenentatge acollidor que fomenti una participació conscient amb la cultura frisona. Cinc objectius concrets guiaran el disseny curricular per fomentar l'"ús actiu" del frisó dins i fora de l'aula. Inclouen objectius a curt termini, com l'ús immediat del frisó com a forma d'expressió i aspiracions a llarg termini en el desenvolupament de l'alumnat. La preocupació generalitzada per l'extinció del frisó va conduir a una excepció especial que permetia al consell provincial participar en l'establiment del contingut educatiu. Normalment, al sistema escolar neerlandès, les polítiques nacionals les aplica la Cambra de Representants de La Haia.

Tot i que els canvis començaran a tenir lloc aquest estiu, les institucions tenen temps per implementar completament els nous objectius bàsics fins al curs acadèmic 2030/31. Els municipis d'Amelân, Schiermonnikoog, Terschelling, Vlieland i Weststellingwerf estan exempts de la política que, d'altra banda, s'aplicaria a tota Frísia.

https://www.iamexpat.nl/education/education-news/friesland-introduces-new-core-objectives-frisian-education

Read more »