2026/09/12

La Lega elimina "Salvini premier" del seu logo

Es tracta d'una mostra més de les tensions dins de la formació. Al logo utilitzat per la Lega a Brescia i el cartell Pontida l'escriptura "Salvini Primer Ministre" Aquesta novetat gràfica sorgeix en un moment en què persisteixen les tensions dins del partit sobre el futur del seu lideratge. La frase "Salvini Primer Ministre" s'elimina del logotip de la Lliga de Brescia. Unes eleccions que, segons Michele Maggi, regidor municipal de Loggia, no serien fruit d'una iniciativa autònoma de la secció de Brescia, sinó de la nova direcció gràfica i comunicativa adoptada pel partit a nivell nacional. El logotip que estem utilitzant sense la inscripció "Lega - Salvini Premier" no és fruit de la nostra creativitat, ha estat circulant durant diversos mesos", va explicar Maggi, destacant que aquesta versió ja apareix als bàners publicats a les xarxes socials de la Lliga. Per tant, per al consell, el club simplement s'ha adaptat a un enfocament que és cada cop més comú en les comunicacions oficials de la Lliga Nord i que aviat podria ser adoptat també per altres grups locals.

Des del canvi de logotip fins a les tensions internes a la Lliga: el cas arriba a Pontida.


La novetat adquireix un pes polític important perquè s'ha eliminat la frase "Salvini Premier". També s'ha eliminat la tradicional reunió de Pontida, prevista per al diumenge 20 de setembre i publicada al perfil de Facebook del Secretari Federal, el propi Salvini. En el cartell de la trobada tradicional a Pontida, prevista per al diumenge 20 de setembre, la frase Salvini premier ja no apareix al costat d'Alberto da Giussano. La imatge es va publicar al perfil de Facebook del Secretari Federal. Un canvi gràfic que arriba enmig de tensions entre la direcció salviniana i el front nord del partit.

El nom de Matteo Salvini va entrar al símbol el desembre de 2017, substituint l'anterior referència al Nord i acompanyant la transformació de l'Aliança des d'un moviment autonomista a la vall del Po fins a un partit estatal construït al voltant de la figura del líder i el sobiranisme italià enlloc del padà, oposat a la immgració. Una estratègia que havia portat Carroccio al 17,36% a les eleccions del 2018 i al 34,26% a les eleccions europees del 2019, abans del posterior declivi electoral i la consolidació de Giorgia Meloni i Fratelli d'Italia al centredreta. Actualment es mou al voltant del 6 % estatal però torna a concentrar el vot principalment al Nord. La creació del Patto per il Nord, amb leghisti que volen tornar a la base de la Lega ha creat més tensions.

El logotip de l'era Salvini va desaparèixer el 21 de juny a Dignano. Durant la festa de la Lega Friulana i Giuliana, la denominació va ser substituïda per l'acrònim FVG. Posteriorment, la mateixa versió es va utilitzar en alguns festivals llombards, com els d'Adro i Sumirago, i en publicacions del líder del grup Lliga al Senat, Massimiliano Romeo. El canvi no implica automàticament una modificació en el nom oficial del partit, però es produeix enmig de les tensions existents entre els partidaris de Salvini i els més vinculats al Nord. La secció de Brescia ja es va donar a conèixer en els darrers mesos amb una petició que sol·licitava una major participació del Nord en l'agenda política de la Lega i una reorganització interna.

El "front Nord" contra la deriva pro italiana de Salvini

Entre les figures més crítiques hi ha Luca Zaia, president del Vènet entre 2010 i 2025,  Attilio Fontana, Massimiliano Fedriga i Maurizio Fugatti, recolzats per Massimiliano Romeo i, amb posicions més matisades, pel ministre d'Economia Giancarlo Giorgetti. El front nord demana una major atenció a l'autonomia, les empreses i els territoris del nord. D'altra banda, la recerca de posicions sobiranistes italianes considerades lluny de la tradició federalista i liberal del Carroccio és qüestionada. Salvini ha intentat ampliar el debat creant una taula dels territoris, oberta als administradors i líders locals. També es va considerar la introducció d'un nou secretari federal adjunt. Una primera proposta hauria estat adreçada a la Zaia, que no la va acceptar. Posteriorment, va sorgir el nom de Fedriga, també en el context de la discussió sobre el tercer mandat dels presidents regionals. Tanmateix, les tensions no han disminuït. Una reunió interna programada a Mogliano Veneto va ser cancel·lada després de l'aparició de banderes contra Salvini en diversos llocs simbòlics de la Lega, inclòs el prat de Pontida. La manifestació del 20 de setembre podria, per tant, convertir-se en un pas decisiu per al futur del partit.



Read more »

2026/09/11

Protesta nacionalista tibetana a la presència de Xi Jinping a la cimera dels BRICS







"Xi Jinping, atura les lleis de genocidi al Tibet"
: Visita del líder de les protestes tibetanes a l'Índia per a la cimera dels BRICS. Centenars de tibetans van sortir als carrers de Majnu ka Tila, Delhi, l'11 de setembre de 2026, llançant una ferotge protesta contra el president xinès Xi Jinping abans de la seva arribada a la cimera dels BRICS. Els manifestants van fer una crida urgent a Pequín perquè derogués immediatament la seva controvertida "Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics", titllant-la de política enganyosa dissenyada per emmascarar una agenda d'assimilació agressiva. Els manifestants van advertir que, si bé la legislació s'emmarca en el progrés nacional, el seu veritable objectiu maliciós és l'esborrat sistemàtic de la llengua, la religió, la cultura i la identitat ètnica única tibetanes.

La protesta va ser organitzada pel Congrés de la Joventut Tibetana (TYC), la major ONG tibetana a l'exili, i la marxa va començar a les 10:00 del matí de l'11 de setembre de 2026, serpentejant pels carrers de Majnu ka Tila, Delhi. Els manifestants van inundar els carrers amb cartells ben visibles que deien "Xi Jinping, no ets benvingut" i "Derogueu la llei del genocidi: 'Llei per promoure la unitat i el progrés ètnics'". Mentre marxaven, l'aire s'omplia de càntics desafiants i sincronitzats que exposaven el historial de drets humans i la repressió cultural de Pequín. La multitud entonava consignes com ara "Tibet lliure", "Xina fora del Tibet ara", "Xina menteix, la gent mor", "El Tibet pertany als tibetans" i "El Tibet mai va ser part de la Xina". Condemnant encara més les polítiques d'assimilació del Partit Comunista Xinès, els manifestants cridaven "Atureu el genocidi al Tibet", "Atureu el genocidi cultural", "Atureu la tortura, atureu la matança al Tibet" i "Salveu la llengua tibetana, salveu la cultura tibetana". Destacant els riscos geopolítics estratègics per a la seva nació amfitriona, les marxes també van llançar un avís vital: "La independència del Tibet és la seguretat de l'Índia!"

Read more »

Mor un altre civil papú apallissat per les forces d'ocupació indonèsies

Leonardo M. Konorop (38), civil del districte de Merauke, Papua del Sud, que anteriorment havia estat sotmès a un tractament intensiu a l'habitació de l'UCI de l'Hospital Merauke després de suposadament patir persecució, va morir dimarts 8 de setembre de 2026. Leonardo va patir greus lesions al cap després d'un incident que suposadament implicava tres membres de la policia de Merauke i un soldat del TNI al carrer Brawijaya, ciutat de Merauke, regència de Merauke, Papua del Sud, dijous (9/3/2026).

Abans de la notícia de la seva mort, Leonardo encara estava inconscient i estava sent tractat a l'habitació de l'UCI de l'Hospital Merauke. Segons la informació recollida per Suara Papua, la víctima va patir ferides greus al cap que presumptament van ser causades per un cop a un objecte contundent. Anteriorment, el cap adjunt de la policia de Merauke, Kompol Jerry Koagouw, va dir que tres membres de la policia havien estat rescatats després de l'incident per ser examinats.




Read more »

2026/09/08

Atac islamista contra la milícia dogon Dan Na Ambassagou deixa 11 morts a Kaka, Mali


A Mali, una patrulla militar va ser emboscada el 7 de setembre a Kaka, prop de Sofara, a la regió de Mopti, al centre de Mali. L'emboscada va ser reivindicada pel JNIM, una filial d'Al-Qaeda. Almenys 4 soldats russos de l'Afrika Korps (anteriorment Afrika Korps), soci de les forces malianes, i 7 caçadors tradicionals (dozo) dogons, que serveixen com a auxiliars de l'exèrcit, van morir.

Els caçadors tradicionals (Dozo) de la milícia Dan Na Ambassagou van morir a l'emboscada. Això ho van informar diverses fonts locals, inclòs un alt funcionari de Dan Na Ambassagou, dignataris locals i professionals de la seguretat. "Els nostres homes anaven al seu propi vehicle, darrere dels russos", va explicar el líder Dogon, que va assenyalar que en aquesta zona, com en molts pobles, els caçadors s'organitzen en grups d'autodefensa per protegir la població dels atacs musulmans.

En atac amb drons de l'exèrcit malià a la propera Bourkouma va matar una dona i el seu nadó i va ferir diversos altres civils. Alguns creuen que l'emboscada de Kaka va ser una represàlia dels jihadistes.  Ni l'exèrcit malià ni el Cos Africà Rus han fet comentaris sobre aquests fets. En el seu darrer comunicat , l'estat major va reivindicar la destrucció dilluns d'una "important base terrorista" al bosc de Kekoro, prop de Bougouni, diversos "punts de concentració" terroristes prop d'Abeibera, a la regió de Kidal, i "quatre posicions" pertanyents a la branca saheliana de l'Estat Islàmic prop de Ménaka.

La regió de Mopti inclou administrativament la gran majoria del País Dogon. La ciutat no és el País Dogón en si mateix, però és la porta d'entrada principal a aquesta regió de Mali. És una ciutat portuària i la capital de la regió administrativa de Mopti, ubicat més a l'est, principalment al voltant de la Falla de Bandiagara. Els viatgers solen usar la ciutat de Mopti com a punt d'escala i proveïment abans d'endinsar-se als llogarets dogons. De fet els atractius turístics de Mopti es basen en la cultura del poble dogon.



                                        Armament i equips capturats pels islamistes de JNIM

Qui són els dogons i els dozos?

Els dogons són un grup ètnic que viu a la regió de l'altiplà central de Mali, conegut per la seva rica cultura i tradicions úniques. Les llengües dogon es classifiquen tradicionalment com una branca independent dins de la família lingüística Níger-Congo. Són famosos per les seves danses de màscares i les escultures de fusta. Les màscares s'utilitzen en rituals sagrats i funerals. La majoria practica l'animisme, venerant els avantpassats i la natura. Tenen una mitologia molt profunda. Són mundialment coneguts per les seves llegendes sobre l'estrella Sírius i el seu coneixement astronòmic antic. 

Com que no existeixen censos oficials recents ni gaire exactes a la regió, la xifra exacta és difícil de precisar, tot i que la majoria d'estudis coincideixen en aquest rang d'aproximadament 600.000 parlants de les seves llengües. La gran majoria d'ells viu concentrada en uns 300 pobles al llarg de la falla de Bandiàgara a Mali, tot i que també hi ha petites comunitats al nord de la veïna Burkina Faso.  La llengua dogon està composta per dinou dialectes. Aquesta és la conclusió de la investigació científica duta a terme pel Dr. Amadou S. Guindo en la seva tesi doctoral, defensada el 2021, i citada per Ali Timbiné al seu llibre 'El misteri de l'origen egipci del poble dogon' (pàgina 119, editorials L'Harmattan). Entre aquests 19 dialectes, generalment observem una intel·ligibilitat mútua, contràriament a molts estereotips. A més d'aquests 19 dialectes, cal destacar l'existència d'una llengua secreta, el Sigi So o Sigiso, que és la llengua dels iniciats dins de la societat de les màscares awa. El Sigi So (o Sigiso) és la llengua ritual i secreta del poble Dogon i un pilar fonamental de la seva complexa cosmologia i tradició espiritual. S'utilitza únicament durant el Sigi (o Sigui), la festivitat més sagrada d'aquesta comunitat. Se celebra de manera itinerant cada 60 anys per commemorar la mort del primer avantpassat i la revelació de la paraula a la humanitat. És un llenguatge d'iniciació que s'ensenya als homes que han assolit cert grau de maduresa. Per tradició, està estrictament prohibit per a les dones. Els dogons el consideren una mena de "llengua còsmica" que pot ser compresa per totes les criatures divines de la natura.

El 2016 van crear la milícia Dan Na Ambassagou ("els caçadors que confien en Déu" en llengua dogon). S'inscriu dins de les milícies dozo (caçadors tradicionals) de Mali també formades per altres tribus com els bambara o mandé. Es tracta d'una milícia armada d'autodefensa formada principalment per membres de l'ètnia dogon al centre de Mali. El grup es va crear oficialment el desembre de 2016 amb l'objectiu de protegir les seves comunitats locals dels atacs musulmans i dels conflictes intercomunitaris relacionats amb el control de les terres. Pèssimament armats, sense menjar ni suport de Mali han resistir des d'aleshores les onades islamistes recurrents contra la falla.


Read more »

Furlan Doc: festival amb un fum d'actes de, per i en la llengua friülana

Friuli Doc és una gran festa enogastronòmica i cultural que se celebra cada any a Udin (capital del Friül, al nord-est d'Itàlia) per mostrar el millor de la gastronomia, els vins i les tradicions de la regió. Enguany celebra la 32ª edició. Hi ha una presència molt important i activa de la llengua i la cultura friulana (marilenghe) durant l'esdeveniment. Compta amb iniciatives com el recinte o espai Furlan Doc (amb carpes informatives i activitats a Via Mercatovecchio).S'hi organitzen tallers, recitals de poesia, tastos guiats en friulà i conferències sobre la llengua pròpia de la zona. També s'hi celebra el històric Festival della Canzone Friulana (Cjante Friûl!), amb actuacions i concerts en directe en friulà al cor de la festa.



Read more »

Campanya de suport als A’uwẽ-Xavante


Els A’uwẽ-Xavante són un poble indígena del Brasil que viu principalment a la regió est de l'estat de Mato Grosso. Els pobles A’uwẽ-Xavante defensen Ró, el seu territori ancestral, contra la fragmentació causada per projectes d'infraestructura a gran escala, inclòs el Ferrocarril d'Integració Centre-Oest (FICO). Ró sosté les comunitats A’uwẽ-Xavante, les seves pràctiques culturals, espiritualitat, coneixement i relacions amb la terra. Els pobles A’uwẽ-Xavante demanen que es respectin els seus drets territorials, l'autodeterminació i el dret al consentiment lliure, previ i informat. 

Doneu suport a la seva crida.

Signeu la petició per defensar Ró i el dret dels pobles A’uwẽ-Xavante a seguir somiant.


The A’uwẽ-Xavante Peoples are defending Ró, their ancestral territory, against the fragmentation caused by large-scale infrastructure projects, including the Center-West Integration Railway (FICO).

Ró sustains A’uwẽ-Xavante communities, their cultural practices, spirituality, knowledge, and relationships with the land. The A’uwẽ-Xavante Peoples are calling for their territorial rights, self-determination, and right to Free, Prior and Informed Consent to be respected.

Support their call

Sign the petition to defend Ró and the A’uwẽ-Xavante Peoples’ right to keep dreaming

Read more »

2026/09/05

Chì sta terra stia meia (Aquesta terra és la meva): 2 batlles corsos inicien una petició per a la implementació de l'estatut de resident per aturar l'especulació immobiliària forània

Davant l'especulació immobiliària, els alcaldes Alain Nebbia i Marcel Torracinta intensifiquen la seva lluita per obtenir l'estatut de residència a Còrsega. Amb una petició en línia i una crida als càrrecs electes, pretenen unir l'illa al voltant d'una mesura destinada a protegir l'accés a l'habitatge. Com a recordatori, aquest estatut té com a objectiu restringir la compra de béns immobles a les persones que hagin viscut a Còrsega durant almenys cinc anys.

Els dos càrrecs electes acaben de llançar una petició en línia, anomenada Chì sta terra stia meia (Aquesta terra és la meva) cercant donar a aquesta demanda el suport popular més ampli possible, demostrar que també prové de la comunitat i reforçar la seva legitimitat. Ho resumeixen com una "crida a la gent".

En paral·lel, han enviat una carta a tots els alcaldes de l'illa per explicar el seu plantejament i reunir el màxim nombre possible de càrrecs electes. "Estem presenciant un fenomen d'exclusió en l'accés a residències permanents basat únicament en criteris financers i impulsat per interessos especulatius. Una veritable sensació de despossessió impregna i està creant divisions duradores dins de la nostra societat", afirma la carta, que Corse-Matin va poder consultar. Afirmen que aquest fenomen s'està estenent a les zones rurals i als pobles de l'interior. 

Read more »

2026/09/04

Els dogons criden als seus combatents a continuar la resistència front els islamistes



El cap d'estat major de Dan Na Ambassagou, Youssouf Toloba, va demanar resistència als caçadors en un comunicat als mitjans fet públic el 28 d'agost de 2026. En el seu discurs, va instar els seus elements a mantenir les posicions contra els grups terroristes armats musulmanes: "Els terroristes i els seus partidaris no tindran èxit, resistirem i utilitzarem ganivets en cas de manca de munició". 

Almaouloud Ongoiba, portaveu de la milícia dogon, també s'ha expressat en la mateixa direcció una entrevista del mitjà de comunicació malià Joliba TV News a sobre la situació de seguretat al centre de Mali, la col·laboració amb l'exèrcit del país i els processos de desarmament (DDR) en que Mali pretén integrar aquestes milícies dozo a les tropes regulars, s'ha refermat en la seva aposta per la integració, el procés DDR i la col·laboració total amb l'estat. En la seva intervenció, ha defensat que actuen en coordinació amb l'exèrcit malià per protegir les comunitats locals del centre del país. Recentment una promoció de l'exèrcit malià ha comptat amb 87 elements de Dan Na Ambassagou, 30 Dozos i 137 números de moviments peulhs (fulani). Mali ha donat un ultimàtum a les milícies que lluiten contra els islamistes a integrar-se a les forces armades. 

Entrevista íntegra


Atac recent

L'Associació pel Desenvolupament del Cercle de Ningari (ADCN) ha emès un comunicat oficial (amb data de 3 de setembre de 2026) per denunciar un atac terrorista perpetrat entre el 31 d'agost i l'1 de setembre de 2026contra diverses poblacions d'aquesta regió de Mali. Un grup musulmà fortament armat d'unes 200 persones va assaltar poblacions pacífiques animistes del Cercle de Ningari. Es van produir combats intensos d'unes dues hores entre els atacants i els caçadors locals (Dozos). Es confirma la mort de 13 persones en total: 8 a Ningari, 1 a Nagaladoumba, 1 a Koumouguinè, 1 a Ondogou i 2 a Sarédina. A més, hi ha nombrosos ferits i persones desaparegudes. La pràctica totalitat de les botigues i magatzems de Ningari i Sarédina van ser saquejats, i es van endur una part del bestiar. El pànic davant d'un possible retorn dels terroristes ha provocat el buidatge complet de tots els pobles de la zona, Les forces de seguretat malianes van arribar al lloc dels fets i posteriorment van retornar a Bandiagara, L'1 de setembre es va dur a terme una operació aerotransportada de l'exèrcit de Mali, cosa que va obligar els terroristes a fugir cap a altres zones i pobles veïns. Actualment, un destacament militar es troba a Ningari fent patrulles de dia i de nit per assegurar la zona.

Qui són els dogons i els dozos?

Els dogons són un grup ètnic que viu a la regió de l'altiplà central de Mali, conegut per la seva rica cultura i tradicions úniques. Les llengües dogon es classifiquen tradicionalment com una branca independent dins de la família lingüística Níger-Congo. Són famosos per les seves danses de màscares i les escultures de fusta. Les màscares s'utilitzen en rituals sagrats i funerals. La majoria practica l'animisme, venerant els avantpassats i la natura. Tenen una mitologia molt profunda. Són mundialment coneguts per les seves llegendes sobre l'estrella Sírius i el seu coneixement astronòmic antic. 

Com que no existeixen censos oficials recents ni gaire exactes a la regió, la xifra exacta és difícil de precisar, tot i que la majoria d'estudis coincideixen en aquest rang d'aproximadament 600.000 parlants de les seves llengües. La gran majoria d'ells viu concentrada en uns 300 pobles al llarg de la falla de Bandiàgara a Mali, tot i que també hi ha petites comunitats al nord de la veïna Burkina Faso. El 2016 van crear la milícia Dan Na Ambassagou ("els caçadors que confien en Déu" en llengua dogon). S'inscriu dins de les milícies dozo (caçadors) de Mali també formades per altres tribus com els bambara o mandé. Es tracta d'una milícia armada d'autodefensa formada principalment per membres de l'ètnia dogon al centre de Mali. El grup es va crear oficialment el desembre de 2016 amb l'objectiu de protegir les seves comunitats locals dels atacs musulmans i dels conflictes intercomunitaris relacionats amb el control de les terres. Pèssimament armats, sense menjar ni suport de Mali han resistir des d'aleshores les onades islamistes recurrents contra la falla.

Read more »

2026/09/03

El Congrés Mundial Amazigh acusa l'estat àrab algerià de negligència premeditada en la catàstrofe d'incendis a Cabília

Aquest estiu una onada d'incendis devastadors ha colpejat el nord-est d'Algèria, afectant greument les províncies de la regió històrica berber de la Cabília (com Béjaïa i Tizi Ouzou) i la veïna Jijel. Els focs, avivats per vents violents i temperatures extremes que han superat els 45 °C, han deixat un balanç crític. L'estat àrab afirma que han mort 12 persones però els mitjans independents com Twala i reportatges de France 24 denuncien que la xifra oficial es va aturar al primer dia i estimen un nombre real de víctimes molt superior, amb prop de 200 morts comptabilitzats de manera independent només a la província veïna de Jijel. Més de 54 ferits i cremats hospitalitzats oficialment, incloent-hi almenys 6 persones en estat crític a la unitat de reanimació de Béjaïa. A això cal sumar que les flames han destruït més de 150 cases i nombroses explotacions agrícoles a les zones muntanyoses de la Cabília. S'ha cremat una part massiva de les oliveres de la regió.

L'estat algerià està basat en la supremacia dels àrabs (arribats el segle VIII) sobre els autòctons amazighs (que sempre han viscut a la zona). De fet els primers van gairebé exterminar els segons. El Congrés Mundial Amazigh acusa l'estat àrab algerià de negligència premeditada per perjudicar encara més la població autòctona. "El CMA recorda que els cabils constitueixen un poble amb el seu propi territori, llengua, cultura, institucions i dret consuetudinari, forjats durant segles. La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes estableix que aquests pobles han de participar en les decisions sobre assumptes que els concerneixen, a través de representants que hagin escollit (article 18), i que els estats han d'obtenir el seu consentiment lliure, previ i informat abans d'adoptar qualsevol mesura que pugui afectar-los (article 19). Com van dir els cabiles i els amazics d'Algèria: "No us demanem que actueu per nosaltres, us demanem que no ens impedeixis actuar", i, en qualsevol cas: "No feu res per nosaltres sense nosaltres".

A més, el CMA denuncia que l'estat àrab nega el dret a l'autoorganització als berbers: "No content amb deixar cremar la Cabília, el govern algerià prohibeix i bloqueja qualsevol iniciativa local. El Wali (governador) de Tizi Ouzou va emetre una ordre (núm. 272 ​​del 27 de gener de 2026) que prohibia a tothom "l'accés a les zones forestals i l'ús de les rutes de senderisme" de l'1 de maig al 31 d'octubre de 2026, sense cap consulta amb les parts interessades locals, impedint efectivament que els cabilencs entrin als seus propis boscos.

Aquest pla d'acció s'hauria d'haver elaborat ja el 2021, mitjançant una àmplia consulta amb municipis, comitès de poble, gent gran, associacions socioculturals i ambientals i universitats cabilenques (Tizi Ouzou, Béjaïa, Bouira). La participació efectiva dels actors locals, que coneixen el seu territori i les seves vulnerabilitats millor que ningú, és una condició sine qua non per a l'èxit de qualsevol política de prevenció i extinció d'incendis."

Read more »

2026/09/02

Indígenes amazònics declaren l'Amazònia en estat d'emergència

Els pobles i nacions indígenes de la conca amazònica van revelar el mandat elaborat durant el XII Fòrum Social Panamasònic (FOSPA), realitzat a l'Equador. El document declara l'Amazònia en estat d'emergència i exigeix ​​garantir drets, enfortir els autogoverns i defensar els territoris.

"El nostre territori no és una mercaderia, és un territori de respecte, sagrat, on tenim la nostra educació, salut i sobirania", va declarar Daniel Dagua, dirigent del poble Andoa.

El mandat exigeix ​​als estats titulació i seguretat jurídica dels territoris, suspensió de concessions extractives i protecció plena per als pobles indígenes en aïllament i contacte inicial.


Read more »

2026/08/30

Tres partits bretons presenten una llista unitària a les eleccions al senat francès

La llista « Decidir a Bretanya », serà a les eleccions senatorials de Côtes-d'Armor i té el suport de la Unió Democràtica Bretona, Pour la Bretagne i War-Sav-Pour l'Organisation de la Gauche Indépendantiste. Es va presentar dilluns 10 d'agost davant la delegació departamental de l'ARS (Agència Regional de Salut) a Sant-Brieg. Aquesta elecció no va ser accidental: "Fem dels serveis públics de salut la nostra prioritat. Cal garantir l'accés a l'atenció per a tothom i cal reforçar el paper dels càrrecs electes locals. Amb aquesta finalitat, defensem una institució pública regional gestionada per càrrecs electes, representants dels usuaris i professionals sanitaris", explica Nil Caouissin (UDB), de 35 anys, conseller regional de Bretanya i professor d'història i geografia en una escola secundària pública bilingüe. Altres prioritats inclouen l'accés a un habitatge digne per a tothom. «Proposem ampliar les eines reguladores disponibles a tots els municipis per facilitar l'habitatge per als residents permanents i els treballadors temporers». I, «compromesos amb una vida rural vibrant, defensem que Bretanya, una de les principals regions agrícoles de França, participi en les decisions relatives als tractats internacionals i europeus».


Read more »

2026/08/29

Colòmbia: La meitat dels 200 defensors del medi ambient assassinats són indígenes

Gairebé la meitat dels 200 defensors de la terra i el medi ambient assassinats el 2021 eren indígenes. Durant els últims 10 anys, més de 670 defensors indígenes van ser assassinats. Arreu del món, tres persones moren cada setmana mentre intenten protegir la seva terra, el seu entorn, de les forces extractives. Això fa dècades que passa, amb les xifres de morts en els darrers anys superant els 200 cada any. I us podria dir, com fa aquest informe, que només durant l'últim any van ser assassinats 200 defensors més.

Global Witness: llistat de les 200 víctimes

Read more »

2026/08/28

2ª Conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació"


La segona conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació", organitzada per l'UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats), tindrà lloc els dies 27 i 28 d'agost de 2026 a La Haia, Països Baixos. En el marc de la 35a Conferència de la UNPO, es debat sobre la temàtica centrada en el potent tema de "Reimaginar l'autodeterminació". 

La UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) reuneix pobles i nacions que treballen per enfortir la seva veu a l'escenari internacional, defensar els seus drets i promoure l'autodeterminació. La trobada internacional d'enguany és particularment significativa, ja que coincideix amb el 35è aniversari de la fundació de l'UNPO, establerta a La Haia el 1991. L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) va elegir una nova direcció col·lectiva durant la seva Assemblea General a l'agost de 2026;

Presidenta: Rubina Greenwood (Congrés Mundial Sindhi) — reelegida per un altre mandat de dos anys.

Vicepresidents:

Abdirahman Mahdi (Front d'Alliberament Nacional d'Ogaden)

Sofia Amini (Partit Democràtic del Kurdistan Iranià / PDKI)

Tresorera: Tammy Breedt (Front de Llibertat Plus o Vryheidsfront Plus / VF+ de la nació boer)

Secretària general: Mercè Monje Cano (ANC catalana)

Després de la conferència inaugural celebrada a Madeira el 2025, aquesta segona conferència reuneix representants de nacions i pobles no representats, experts, professionals del dret, acadèmics, periodistes, actors de la societat civil i relators especials de les Nacions Unides. Els debats se centraran en tres temes principals: representació, narratives i solidaritat, amb l'objectiu de repensar l'exercici del dret a l'autodeterminació en un context internacional en ràpida evolució.

Delegacions diverses

Entre d'altres el Werken Reynaldo Mariqueo, Secretari d'Estat d'Afers Diplomàtics, i Sa Excel·lència Dama Nina Saleh Ahmed representen amb orgull la nostra delegació i porten la veu del Poble Maputxe i del Regne de l'Araucània i Patagònia a aquesta trobada internacional.

La Cabília berber, membre de l'UNPO des del 2017, està representada en aquesta important reunió. Ferhat Mehenni, president del MAK (Moviment per l'Autodeterminació de CabíliaU i del govern cabilenc a l'exili, hi participa, acompanyat en particular per Mourad Amellal, representant cabilenc i membre de la presidència de l'UNPO. Tanmateix, aquesta reunió arriba en un moment particularment dolorós per a la Cabília i els territoris veïns, que han estat assolats per incendis devastadors durant diversos dies. Només el 26 d'agost, el nombre oficial de morts és de 12: 4 a Béjaïa (Bougie), 3 a Tizi Ouzou i 5 a Jijel, a més de desenes de ferits. Aquesta última tragèdia eleva el nombre de persones mortes en incendis des de principis d'estiu a almenys 18, segons les xifres disponibles. 


Read more »

2026/08/27

Vaga de fam del pres polític saharaui Mohammad Lamin Haddi

Mohammad Lamin Haddi ha anunciat una vaga de gana d'advertència de quaranta-vuit (48) hores, prevista per als dies 27 i 28 d'agost, en protesta per les precàries condicions de detenció, la mala qualitat dels aliments i les restriccions imposades a les comunicacions amb el seu advocat, ha informat dimecres la família.

Segons la mateixa font, Haddi pateix dolors abdominals i freqüents episodis de vòmits, símptomes que s'haurien agreujat com a conseqüència de la malnutrició i de la deficient qualitat dels aliments subministrats a la presó. En diverses ocasions, el pres polític sahrauí hauria rebutjat ingerir aliments per por que es trobessin en mal estat.

La família va denunciar així mateix que l'administració penitenciària marroquina hauria impedit a Haddi enviar correspondència al seu advocat, una mesura que, segons els seus familiars, vulneraria el dret a la defensa i la confidencialitat de les comunicacions entre el detingut i la seva representació legal.

L'estat de salut del periodista sahrauí s'hauria vist igualment afectat per les conseqüències d'anteriors vagues de fam fetes per protestar contra les condicions de la seva detenció i el tracte rebut durant l'empresonament.


Read more »

Balutxs acusen els esquadrons de la mort recolzats per l'estat pakistanès de nous assassinats

Aquest mes s'ha documentat una nova onada d'assassinats extrajudicials i desaparicions forçades a tot Balutxistan, ja que els grups de drets dels balutxis van registrar la recuperació de diversos cossos d'homes que havien estat anteriorment segrestats per la força i van apel·lar una vegada més a les institucions internacionals que han ignorat en gran mesura la província.

El Baloch Yakjehti Committee (BYC, Comitè d'Unitat Balutx) va informar el 14 de juny que Noshad Ahmed, de 28 anys, havia estat assassinat a trets l'1 de juny a la carretera de Chedagi a Panjgur per homes que va descriure com un "esquadró de la mort recolzat per l'estat", i que Irshad Alam, de 18 anys, desaparegut per la força el 30 d'abril, va ser trobat mort a la zona de Basima de Washuk el 8 de juny després de setmanes desaparegut.

Dies abans, el cos acribillat a trets del granger de 19 anys Shabeer Ahmed va ser abandonat al mateix districte de Washuk, més d'un mes després que fos segrestat el 27 d'abril. El cos d'un home de 28 anys anomenat Saddam va ser recuperat a Turbat el 13 de juny, mentre que el Baloch Voice for Justice va informar que dos estudiants, Shukrullah, de 19 anys, i Zubair Baloch, de 20, van ser fets desaparèixer per la força de Dalbandin el 4 de juny.

El BYC ha acusat el personal del Cos Fronterer de dur a terme segrestos sense càrrecs, mantenir els detinguts incomunicats i posteriorment abandonar els seus cossos, un patró que ha deixat famílies de tota la província buscant familiars a morgues i vores de carreteres.

L'organitzador principal del grup, Mahrang Baloch, ha insistit que el moviment continua sent no violent davant la repressió. "El Comitè Balutx Yakjehti era pacífic, el Comitè Balutx Yakjehti és pacífic, i el Comitè Balutx Yakjehti continuarà alçant pacíficament la seva veu contra l'opressió, les desaparicions forçades i les violacions dels drets humans a Balutxistan", va dir.

Els assassinats documentats pel BYC coincideixen amb una insurrecció armada en què l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA), un grup separatista que lluita per la independència del Pakistan, duu a terme la seva pròpia campanya. El BLA va reivindicar una sèrie d'atacs coordinats el 13 de juny en què va dir que havia matat set persones que acusava d'informar per a l'exèrcit, entre elles presumptes membres dels mateixos esquadrons de la mort que el BYC condemna, i va dir que un "Tribunal Nacional Balutx" havia condemnat un home a mort. Les autoritats pakistaneses no van respondre a les afirmacions.

El comitè ha demanat repetidament a les Nacions Unides i a les organitzacions internacionals de drets humans que prenguin nota dels assassinats, unes crides que fins ara han rebut poca resposta d'un món que ha tractat la violència a la província rica en recursos com un assumpte intern pakistanès.


 

Read more »