.jpg)
Des del 22 de gener es manté bloqueig de la terminal de gra de Cargill a Santarém, els manifestants indígenes exigeixen un diàleg en persona amb el govern federal del Brasil, després que aquest no enviés representants a una reunió. L'arribada de desenes de representants de la nació Munduruku del riu Tapajós aigües amunt va reforçar aquesta demanda clau de ser escoltats i va ampliar el bloqueig indígena de 700 persones abans d'una reunió prevista per avui.
El bloqueig està liderat per 14 pobles indígenes de la conca del Baix Tapajós i demana la revocació del Decret 12.600/2025, que incorpora segments dels rius Tapajós, Madeira i Tocantins al Programa Nacional de Privatització (PND) del Brasil. El decret obre la porta a la conversió de rius vitals de l'Amazones en vies navegables industrials mitjançant mesures per "mantenir la navegabilitat" de grans barcasses mitjançant operacions de dragatge altament contaminants. Els manifestants denuncien que aquestes mesures s'estan duent a terme sense una consulta lliure, prèvia i informada, tal com exigeix el Conveni 169 (OIT169) de l'Organització Internacional del Treball.
El moviment també impugna una licitació federal de dragatge de manteniment per al tram entre Santarém i Itaituba, publicada el 23 de desembre, amb un pressupost de 74,8 milions de reals (14,22 milions de dòlars) durant 3 anys. L'arribada del contingent Munduruku al bloqueig de Cargill es produeix enmig d'un desenvolupament intensificat d'un complex logístic d'exportació al voltant de la ciutat d'Itaituba, on s'estableixen comunitats tradicionals, com la Reserva Indígena Munduruku Praia do Mangue, davant dels ports de soja i les sitges a l'altra banda del riu Tapajós. Segons els líders indígenes, és probable que una política de "via fluvial basada en concessions" i el dragatge augmentin el trànsit de barcasses pesades, exerceixin pressió sobre la pesca i posin riscos per a llocs d'importància cultural i espiritual, tot mentre es continuen construint ports de gra de manera irregular al llarg del riu.
Un estudi de Terra de Direitos va cartografiar 41 ports en fase de planificació, construcció o funcionament a Itaituba, Santarém i Rurópolis –aproximadament el doble del nombre registrat el 2013– i va assenyalar llacunes recurrents en la concessió de llicències i en la consulta amb els pobles indígenes i les comunitats tradicionals. L'estudi també assenyala que el primer port de càrrega de la regió va ser instal·lat el 2003 per Cargill i descriu el predomini d'infraestructures destinades al transport de grans i càrregues perilloses, augmentant els riscos per al riu i per a les poblacions riberenques i indígenes.
«Aquesta infraestructura que ve no és per a nosaltres, i mai ho serà. És un projecte de mort destinat a matar el nostre riu i els nostres llocs sagrats. Són projectes destinats a apartar els pobles indígenes, a apartar les comunitats riberenques, a apartar els pescadors. Tot el món diu que està preocupat pel canvi climàtic, però els que realment estan preocupats som els que vivim del riu i del bosc. Hi ha d'haver respecte i consulta urgents, però un requisit d'aquesta consulta ha de ser la revocació del Decret 12.600. El riu i l'aigua tenen una mare, tenen esperit, tenen història, i com que és la nostra història, molta gent no vol fer res», va dir Alessandra Korap Munduruku, la líder indígena que va rebre el Premi Goldman per al Medi Ambient 2023.
En un comunicat oficial, el Ministeri dels Pobles Indígenes del Brasil va dir que el Tapajós és "vida, territori, memòria" i va reconèixer la legitimitat de les preocupacions plantejades, tot emfatitzant que cap activitat de dragatge, manteniment de vies navegables o projecte al riu pot avançar sense el "consentiment lliure, previ, informat i de bona fe dels pobles directament afectats", d'acord amb el Conveni 169 de l'OIT i la constitució del Brasil, incloent-hi la consulta presencial i garanties de seguretat tangibles.
«El que està passant al Tapajós no és un episodi aïllat: és la conseqüència directa de decisions que tracten els rius com a corredors d'exportació i impulsen projectes sense una escolta real i sense salvaguardes de drets. Durant la COP30, més de 500 persones indígenes van advertir el món sobre els riscos dels projectes vinculats al corredor d'exportació del Ferrogrão i al dragatge del Tapajós, i tot i així, les seves demandes romanen sense una resposta efectiva. La comunitat internacional, els compradors i els financers no poden seguir normalitzant un "progrés" que alimenta els conflictes i amenaça els territoris vius», va dir Vivi Borari, líder indígena i activista del Moviment Tapajós Vivo, una organització membre de l'Aliança Enough Soy (Prou Soja).
.jpg)
