Di dla Unité Ladina; aplec per la reunificació de la nació ladina sota el lema 'Inant adum'

Música, desfilades, debats per demanar unir les comunitats ladins del Tirol del Sud, Trentí i Vèneto sota un únic cos polític i administratiu, vuitanta anys després de la manifestació de 1946 en què es va fer aquesta reclamació per primera vegada. Enguany el Di dla Unité Ladina s'ha celebrat a Corvara (Val Badia, Sud Tirol) el 11 de juliol en un ambient patriòtic de la minoria ladina, una de les tres branques del diasistema reto-romanx.

El 14 de juliol de 1946, més de tres mil persones es van reunir al coll del Sella per demanar la reunionització de la població ladina en una sola entitat política i administrativa; I des de llavors ens hem reunit cada any per recordar que l'objectiu encara no s'ha assolit. Amb motiu del vuitanta aniversari, es va celebrar amb estil a la Corvara, amb delegacions de Val Gardena, Val Badia, Val di Fassa, Ampezzo i Livinallongo sota el lema 'Inant adum' (Edndavant sempre) un slogan usat habitualment entre la comunitat nacional ladina.

També es van presentar noves propostes per a la protecció de la nació ladina,  als polítics locals; l'objectiu central continua sent l'establiment d'un únic organisme que vagi més enllà de les fronteres territorials del Tirol del Sud, el Trentí i el Vèneto. Avui dia, s'ha dit, l'atenció que es presta als desplaçaments de les minories a dues, si no tres, velocitats, i les comunitats de la província de Belluno tenen garantides menys proteccions. També s'han inclòs mesures sobre l'ensenyament del ladí, el desenvolupament dels mitjans de comunicació i la protecció del medi ambient. El dia va continuar amb debats, música, desfilades de moda, moments de debat i convivència.

                    Roland Verra, president de la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD)

Di dla Unità Ladina

A Corvara iel unì metù a jì l Di dla Unità Ladina, nce chëst iede sota l moto “Inant Adum” per lecurdé la prima gran ancunteda di ladins dan avisa 80 ani sun jëuf de Sella.

Defënder la unità: cun chësta ghiranza se ova dan avisa 80 ani ancuntà sun jëuf de Sella passa 3000 persones de duta la valedes ntëur l Sella. La ancunteda ie pert mpurtanta dla storia di ladins. La vën lecurdeda uni ann da nuef cun l Di dla Unità Ladina metù a jì chëst ann a Corvara. Truepes dla ghiranzes de ntlëuta vel mo aldidancuei, scebën che la cundizions dla jënt ntlëuta fova scialdi defrëntes.

Mozion per l recunescimënt y la scunanza de duc i ladins

Ntlëuta coche aldidancuei iel la ulentà de plu union y plu autonomia y de renfurzé la posizion di ladins sën y per l dauni. Da auzé ora iel l recunescimënt dla bandiera ladina, l nseniamënt dl ladin y de materies per ladin tla scoles, la scunanza dl ambiënt y i dërc dla populazion y si rapresentanza tla politica, la chanches per i jëuni tl abité y tl lëur y nia per ultim l recunescimënt dla Union Generela. La ghiranzes atueles ie unides metudes adum te n documënt, na mozion, che unirà sëurandata ai rapresentanc dla istituzions.

L Di dla Unità Ladina ie nce na festa

Tl zënter de Corvara iel unì tenì na defileda cun la rapresentanzes da uniuna dla valedes ladines cun si guant tradiziunel da festa acumpaniedes dala mujiga. Tla sala de chemun iel unì rujenà dla bona pratiches ladines cun deplu ejëmpli y cun la proiezion de filmac.

Read more »

La Marxa Autonomia Silèsia reclama l'autogovern de la minoria nacional silèsia

'L'autonomia no és un extrema, l'autonomia és normalitat', han cantat els participants de la Marxa Autonomia Silèsia (Marszu Autonomii Śląskiej) que va de passar pels carrers de Katowice el 11 de juliol. Es tracta de la 20a edició de la mobilització dels autonomistes silesis que reclamen l'autogovern de Polònia. El principal convocador i organitzador de la Marszu Autonomii Śląskiej és el Ruch Autonomii Śląska (RAŚ). També hi va participar Ślonzoki Razem, Silesis Junts, és un partit nacionalista creat el 2017 en defensa de l'autonomia i que coopera amb els silesis de Txèquia i la minoria germànica de Polònia. Mode Ślōnzoki - Ślonzoki Razem, literalment els Joves Girasols, és la seva activa ala juvenil també es va unir a la manifestació. Ślonsko Ferajna, destacada associació sociocultural molt activa en la defensa de la tradició local i coresponsable de promoure els postulats de la marxa, com ara la internacionalització del patrimoni regional i també Stowarzyszenie Pro Loquela Silesiana: Entitat dedicada a la promoció de la llengua silasiana. Sovint organitzen esdeveniments culturals integrats dins del programa de la marxa, com el festival Szkocki Fajer.

Aquesta manifestació pacífica se celebra anualment a Katowice des de l'any 2007 per commemorar la data de l'aprovació de l'Estatut Orgànic de la Voivodina de Silèsia el 15 de juliol de 1920.  "Volem posar èmfasi en l'ambient familiar i en qüestions relacionades amb el patrimoni de l'Alta Silèsia. Això, per descomptat, està relacionat amb la iniciativa d'inscriure la llengua silèsia a la llista de la UNESCO. És clar que la llengua és només un dels elements de l'herència, però és la que modela la nostra identitat en gran mesura" – va dir Jerzy Gorzelik del RAS. La iniciativa d'incloure la llengua silèsia com a portadora de cultura a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO – en primer lloc a la Llista Nacional del Patrimoni Cultural Immaterial – va ser anunciada al juny pel eurodiputat Łukasz Kohut. Fins ara, s'han fet les primeres consultes públiques.

Un grup d'extremistes polonesos del  Campament Nacional Radical (ONR per Obóz Narodowo-Radykalny), van provar, sense èxit, de sabotejar la marxa. 

Qui són els silesis?

Silèsia està repartida principalment entre Polònia, la República Txeca i Alemanya. El poble silesià prové de la regió de Silèsia, un territori dividit històricament per diversos imperis (Alemanya, Àustria, Bohèmia i Polònia). Després de la Segona Guerra Mundial, gran part dels alemanys van ser expulsats i la zona va quedar majoritàriament sota administració polonesa. Parlen el silesià (o ślōnski), una llengua eslava estretament relacionada amb el polonès, tot i que històricament també ha rebut una forta influència de l'alemany i el txec

Read more »

La minoria seto celebra la seva diada

Enguany la nació seto celebra el dia 1 d'agost la seva diada del Regne de Setot a Mikitamäki. Es tracta de la 33a edició. Aquest és el dia en que tots els setos i els seus amics es tornen a ajuntar per passar una bona estona. El Dia del Regne de Seto significa tot allò que està molt a prop del cor de Setos: la seva cultura, les seves cançons, els seus aliments i begudes, les seves manualitats, el so d'un instrument i la dansa, la seva unitat. El Regne de Seto té la seva pròpia pàgina a facebook: Seto Kuningriik . 

Els setos són una nació fino-ugrica amb 15.000 membres entre Rússia i Estònia. El seto s'ensenya a diferents escoles i a la universitat de Tartu, Estònia, però Rússia ha provat d'anul·lar la llengua seto i, malgrat ser un petit grup, els comunistes russos d'Stalin els van reprimir brutalment per exterminar-los.

Les llengües fino-úgriques es divideixen entre les fineses i les úgriques (amb l'hongarès). Dins de les fineses hi ha dues branques: la finesa i l'estoniana. Dins de l'estoniana hi ha 4 grups: nord estoni, sud estoni, livoni i votic. La llengua seto, amb el voro, conformen un grup anomenat sud estoni (el nord estoni és el estàndard.

Read more »

Grups en defensa del gaèlic pressionen per prioritzar els habitatges per parlants d'irlandès com a via per salvar la Gaeltacht

Segons Tinteán, Bánú, i Conradh na Gaeilge, certes disposicions de l'esborrany de la Declaració Nacional de Planificació per a la Gaeltacht, que es va publicar la setmana passada, són fonamentalment defectuoses i tindrien greus conseqüències per a les proteccions existents atorgades a la llengua irlandesa a les zones de la Gaeltacht, especialment en relació amb els desenvolupaments d'habitatges multifamiliars i la política de planificació. La Gaeltacht fa referència a les regions oficialment reconegudes pel govern d'Irlanda on el gaèlic irlandès encara es parla com a llengua materna o d'ús quotidià. Aquestes àrees representen el principal baluard cultural per a la preservació de la llengua cèntica al país.

Després d'esperar cinc anys aquestes directrius de planificació del Departament d'Habitatge i del Departament de Desenvolupament Rural i Comunitari, Gaeltacht i les Illes, és profundament decebedor que l'esborrany de la declaració proposi unes condicions de planificació més febles en llengua irlandesa, unes condicions que  no tenen cap base sociolingüística. La declaració també proposa reduir la durada de les clàusules d'ocupació en llengua irlandesa i els requisits de residència privada principal de 15 anys a 10 anys. Aquestes propostes representen un debilitament de l'obligació legal en virtut de l'article 10(2)(m) de la Llei de planificació i desenvolupament de protegir "el patrimoni lingüístic i cultural de la Gaeltacht". Els grups de campanya creuen que, si no es modifiquen aquestes propostes, soscavaran els esforços de planificació lingüística i desfaran més de vint anys de treball dut a terme per les comunitats de la Gaeltacht amb el suport del Departament de la Gaeltacht i Údarás na Gaeltachta.

Entre els canvis clau que demanen Tinteán, Bánú, i Conradh na Gaeilge hi ha els següents:

1) que no s'afeblissin les proteccions de planificació de la llengua irlandesa existents per als desenvolupaments d'habitatges multifamiliars que figuren als actuals Plans de Desenvolupament del Comtat i Plans d'Àrea Local. Per exemple, actualment la Gaeltacht de Waterford té una condició lingüística del 80% per als habitatges multifamiliars, en comparació amb les noves propostes que només el 37% dels habitatges es reserven per a parlants d'irlandès. Això malgrat que el 81% dels habitants de la Gaeltacht de Port Láirge van declarar capacitat en irlandès en l'últim cens;

2) que les clàusules d'ocupació en irlandès haurien de romandre en vigor durant almenys 15 anys, tal com es preveu als Plans de Desenvolupament existents, en lloc de reduir-se a 10 anys;

3) que s'elimini per als parlants d'irlandès el requisit proposat de 3 km de radi relacionat amb la demostració d'una necessitat social local en sol·licitar un permís de planificació a la Gaeltacht.

Els moviments implicats a favor del gaèlic en alça

Tinteán (significa "llar" o "llar de foc" en gaèlic irlandès) és el nom d'una campanya nacional de base llançada el 2024 per combatre la crisi d'habitatge a la Gaeltacht (les àrees d'Irlanda on el gaèlic és la llengua principal). L'augment desorbitat dels preus de mobilitat segones residències o lloguers de vacances amenacen d'expulsar els joves i els parlants nadius de les seves pròpies comunitats. Això posa en perill directe la supervivència de l'idioma i l'herència cultural.

Bánú En gaèlic irlandès, la paraula bánú significa literalment "despoblament" o "buidat". El grup va triar deliberadament aquest nom per alertar sobre el greu perill que pateixen les zones rurals de parla irlandesa, les quals s'estan "buidant" de joves i parlants natius a causa de la impossibilitat de trobar un lloc assequible on viure.É s un grup local de pressió i defensa de l'habitatge originari de la Gaeltacht de Conamara (a l'oest d'Irlanda). El grup va ser fundat el novembre de 2023 i, en l'actualitat, s'ha integrat com un dels pilars fonamentals de la campanya nacional Tinteán.

Conradh na Gaeilge o Lliga Gaèlica actua com l'organització històrica a gran escala nacional. Es va fundar el 31 de juliol de 1893 a Dublín/Baile Átha Cliath er un grup d'intel·lectuals i acadèmics encapçalats per Douglas Hyde (qui en seria el primer president), Eoin MacNeill i el pare Eoghan Ó Gramhnaigh.  Va néixer com un moviment apolític i social per frenar la ràpida desaparició del gaèlic irlandès, fomentant-ne l'ús diari i la publicació de literatura moderna en aquest idioma.

Read more »

Astúries crearà una Unitat de Traducció oficial en llengua asturiana

El Govern del Principat ho ha presentat en el marc de la nova Estratègia de Normalització de l'Asturià i de l'Eonaviego per al període 2026-2030, un document de caràcter transversal que aspira a situar les llengües pròpies al centre de l'acció pública. Entre les novetats principals del pla destaca la creació d'una Unitat de Traducció oficial, que s'integrarà a l'estructura de la Conselleria de Cultura, Política Lingüística i Esport. Segons recull el text, el seu objectiu és «dotar l'Administració d'un suport tècnic estable per a la traducció i, a més, promoure normativament la traducció i la interpretació jurada en llengua asturiana». La mesura es considera un pas rellevant per reforçar la seguretat jurídica i garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les institucions en llengua pròpia. L'Estratègia s'articula en cinc grans eixos que abasten diferents àmbits de la societat asturiana.

Read more »

Nou cop de la resistència balutx: Pakistan reconeix 42 baixes en un doble atac

Les Forces Armades de Pakistan han confirmar la mort de 42 militars i agents de policia com a conseqüència de tres atacs perpetrats per grups armats a Balutxistan des del 6 de juliol. Els 18 policies assassinats van ser segrestats dilluns, quan desenes de combatents van desembarcar sobre un lloc que custodiava el gran projecte de la presa de Mangi, al districte de Ziarat, a Balutxistan. Nou agents més van morir en l'atac. 

Almenys 20 persones van morir quan un fidayeen (suïcida) de l'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (BLA) va atacar el principal complex militar de Shafiq Mengal, el cap de l'esquadró de la mort (milícia armada recolzada per l'Estat), a la ciutat de Khuzdar (districte de Khuzdar) de Balutxistan el 8 de juliol. El BLA es va atribuir la responsabilitat de l'atac, a qui el grup es va referir en el seu comunicat com a "agent estatal" i va acusar de col·laborar amb les autoritats pakistaneses. Segons el comunicat del BLA, l'atac es va dur a terme mentre Shafiq Mengal celebrava una reunió amb membres del que el grup anomenava la seva "milícia" al complex. El grup va afirmar que l'operació va començar quan un combatent de la seva unitat "Brigada Majeed" va estavellar un vehicle carregat d'explosius contra el complex, que va dir que va destruir el perímetre i les línies de defensa exteriors en qüestió de segons. El BLA va afirmar que més combatents van entrar al complex després de l'explosió.

Després, dimecres, combatents van emboscar un vehicle mentre circulava per una carretera de Balutxistan, matant els 11 soldats (foto), va dir Chaudhry. Cap organització ha assumit l'acció militar.

Balanç de juny del BLF

El Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF), una organització separatista, ha reivindicat una campanya sostinguda i intensa d'atacs durant el juny de 2026 contra les forces de seguretat pakistaneses, instal·lacions de defensa i econòmiques, i infraestructures de comunicació a tot Balutxistan, segons un comunicat emès pel seu portaveu, el major Gwahram Baloch. Segons el grup, aquestes operacions ben organitzades i coordinades van abastar 14 zones diferents, incloent-hi Naal, Gwadar, Mand, Buleda, Nushki, Shahrag, Dasht, Panjgur, Surab, Kalat, Turbat, Barkhan, Tump i Hoshab. El grup va dir que l'objectiu d'aquestes operacions era paralitzar l'estructura colonial de l'estat a Balutxistan, evitar l'explotació de recursos i desarrelar el control militar sobre la regió.

El BLF va afirmar que els seus combatents van dur a terme un total de 25 operacions armades durant el juny, inclosa una operació estratègica històrica a la ciutat de Naal, Khuzdar, el 8 de juny. Com a resultat d'aquestes operacions, el grup va afirmar que 58 membres de l'exèrcit pakistanès van morir i més d'11 van resultar ferits, mentre que quatre individus descrits pel grup com a informants clau i agents que dirigien xarxes d'espionatge contra el moviment també van ser atacats i assassinats. El BLF va dir que cinc dels seus propis combatents van ser martiritzats mentre lluitaven contra les forces enemigues.

Estratègicament, el grup va descriure l'operació més significativa del mes com la captura de la ciutat de Naal, on va afirmar haver atacat llocs militars, de comunicació i econòmics. El BLF va afirmar que els seus combatents van prendre el control total de la ciutat, destruint completament les tribunes i les comissaries de policia, mentre que dos helicòpters que van arribar per contrarestar l'avanç van ser abatuts a l'aire. El grup va afirmar que 33 membres de l'exèrcit van morir només en aquesta operació.

Read more »

Presos polítics saharauis inicien vaga de fam pel defensor dels drets humans Naâma Asfari assassinat lentament per Marroc

Els presos polítics sahrauís de l'històric Grup de Gdeim Izik, reclosos a diverses presons marroquines, van anunciar que secundaran una vaga de fam d'advertència de 48 hores durant els dies 7 i 8 de juliol. Aquesta acció busca solidaritzar-se amb el seu company de files, l'heroic pres Naama Abdi Musa Asfari, i exigir una intervenció urgent per salvar la vida.

Segons ha informat la Lliga per a la Protecció dels Presos Sahrauís a les Presons Marroquines, Asfari compleix avui 29 dies consecutius en vaga de fam oberta a la presó central de Kenitra, en protesta per les tràgiques condicions de detenció i els abusos sistemàtics del règim d'ocupació.

A través d'un comunicat emès des de les Zones Ocupades, els presos polítics sahrauís van responsabilitzar plenament l'Estat d'ocupació marroquina per la vida d'Asfari i van exigir-ne l'alliberament immediat i incondicional i una indemnització pels danys de la seva prolongada detenció arbitrària.

Qui és Naâma Asfari ?

Un activista i defensor dels drets humans sahrauí que es troba pres al Marroc des de l'any 2010. Va ser detingut el 7 de novembre de 2010, un dia abans del desmantellament per part de les forces marroquines del campament de protesta de Gdeim Izik. L'any 2017, el Tribunal d'Apel·lació de Salé el va condemnar a 30 anys de presó. Organitzacions internacionals han denunciat reiteradament que la seva confessió va ser obtinguda sota greus tortures. El Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura va dictaminar el 2016 que el Marroc havia violat la Convenció contra la Tortura en el seu cas.

Actualment, l'activista està duent a terme una vaga de fam indefinida que va iniciar el 8 de juny de 2026 a la presó central de Kenitra per exigir la seva llibertat i la de la resta de presos del grup de Gdeim Izik.

Conflicte, també, del Marroc contra la minoria berber

En els darrers dies, la tribu berber Aït Khabbach ha sortit als carrers de Merzouga, organitzant protestes, assegudes i combois de vehicles per oposar-se al que descriuen com un intent de privatitzar terres que la seva comunitat ha utilitzat i gestionat col·lectivament durant generacions. Al centre de la disputa hi ha l'expedient de registre de terres núm. 14.75961, una sol·licitud formal dins del sistema de registre de terres del Marroc que els residents diuen que cobreix part de les dunes de l'Erg Chebbi. L'expedient és una sol·licitud presentada a través del sistema de registre de terres del Marroc, que permet als reclamants buscar el títol formal sobre la terra després d'un període durant el qual es poden presentar reclamacions concurrents. La sol·licitud s'ha convertit en un punt crític en un conflicte creixent sobre qui té dret a posseir, governar i beneficiar-se d'un dels paisatges desèrtics més valuosos del país. 

A mesura que el turisme al desert s'ha expandit, la terra al voltant de l'Erg Chebbi s'ha tornat cada cop més valuosa, transformant un paisatge que abans s'utilitzava principalment per al pasturatge en un lloc cobejat per a campaments de luxe, hotels i empreses turístiques. Les manifestacions van coincidir amb l'arribada de funcionaris tècnics encarregats d'avançar en el procés de registre. Els manifestants van respondre exigint una suspensió immediata del procediment i demanant negociacions amb les autoritats estatals per salvaguardar el que consideren les seves terres col·lectives ancestrals.

"Això és hogra. Durant anys, el govern ha estat intentant prendre la terra de la tribu per tots els mitjans possibles", va dir un manifestant d'Aït Khabbach. "Ignoren els nostres drets i només vénen quan veuen alguna cosa de la qual poden treure profit". Una lluita per les sorres movedisses del Sàhara

Per a molts residents, el problema s'estén molt més enllà d'una sola parcel·la de terra. 

Al centre de la disputa hi ha dues concepcions contraposades de la terra en si: una arrelada en el sistema formal de registre de terres del Marroc, que privilegia la propietat àrab "legalment" registrada, l'altra en les tradicions amazígues de gestió col·lectiva, tinença consuetudinària i relacions de llarga durada amb el territori ancestral. 

Recursos lingüístics

Per als Aït Khabbach, les dunes no són simplement un recurs econòmic, sinó un paisatge cultural teixit en generacions de mobilitat pastoral, tradició oral i identitat col·lectiva. "Aquesta terra ha pertangut als Aït Khabbach des de fa tant de temps com tothom té ús de raó", va dir un altre resident. «Només ara, quan el govern ho veu com a valuós, han vingut a intentar prendre-nos-ho. I què va fer que aquesta terra fos valuosa? La feina dura dels Aït Khabbach, res més. Quan caminàvem descalços per aquestes dunes, on era el govern llavors?»

Les dunes d'Erg Chebbi han estat enteses durant molt de temps pels Aït Khabbach com a territori tribal col·lectiu utilitzat per al pasturatge, el moviment estacional i l'accés comunitari compartit sota la tinença consuetudinària amaziga. Tot i que aquests sistemes rarament es documentaven a través del registre cadastral modern, van formar la base de la gestió del territori durant generacions abans de l'arribada del turisme a gran escala i els mercats immobiliaris contemporanis. Aficions i oci

Durant generacions, la tinença consuetudinària no només determinava qui podia utilitzar les dunes, sinó també com es negociava l'accés, els drets de pasturatge i el moviment estacional dins de la comunitat, integrant la gestió del territori dins de sistemes més amplis de responsabilitat social i gestió col·lectiva. Referència geogràfica

Els amazics són àmpliament reconeguts com els pobles indígenes del nord d'Àfrica, amb comunitats que s'estenen des del Marroc fins a Egipte. Durant segles, molts grups amazics van governar la terra a través d'institucions consuetudinàries que reconeixien la custòdia col·lectiva, l'accés estacional i la responsabilitat tribal en lloc de la propietat privada exclusiva. Si bé el Marroc ha fet passos significatius cap al reconeixement de la identitat amazica, inclòs el reconeixement constitucional de l'amazight com a llengua oficial el 2011, les organitzacions indígenes han argumentat durant molt de temps que el reconeixement legal no sempre s'ha traduït en una protecció efectiva dels drets consuetudinaris sobre la terra.

Les normes internacionals, inclosa la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes (UNDRIP), afirmen que els pobles indígenes tenen drets sobre les terres, territoris i recursos que tradicionalment han posseït, ocupat o utilitzat d'una altra manera, i demanen als estats que consultin les comunitats indígenes abans d'adoptar mesures que afectin aquestes terres. Tot i que la UNDRIP no és legalment vinculant, s'ha convertit en un marc internacional influent per avaluar els drets indígenes. Tot i que el Marroc no ha incorporat aquests principis directament en tots els aspectes del dret territorial nacional, els membres de la comunitat argumenten que la disputa de Merzouga reflecteix precisament el tipus de conflicte.

El Congrés Mundial Amazic portarà el cas dels drets indígenes a la sessió de l'ONU a Ginebra

El Congrés Mundial Amazic (CMA) diu que participarà en la 19a sessió del Mecanisme d'Experts de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, prevista del 13 al 17 de juliol de 2026, al Palau de les Nacions de Ginebra. L'anunci situa la defensa amaziga dins d'un dels principals espais del sistema de les Nacions Unides per als drets indígenes, on governs, grups de la societat civil, representants indígenes i experts debaten normes legals, llacunes en la implementació i preocupacions urgents sobre drets que afecten les comunitats indígenes a tot el món.

Per a les organitzacions amazigues, la reunió de Ginebra ofereix una plataforma per connectar els problemes del nord d'Àfrica amb debats globals sobre drets lingüístics, protecció cultural, terra, educació, participació política i el tracte dels activistes indígenes. El CMA ha emmarcat repetidament les demandes amazigues com a qüestions tant democràtiques com de drets indígenes, especialment en països on el reconeixement existeix sobre el paper però continua sent feble en els serveis públics, les escoles, els tribunals i els mitjans de comunicació. L'últim avís del grup no va publicar un text d'intervenció complet, però indica que la societat civil amaziga té la intenció de mantenir una presència internacional abans de la sessió. Aquesta presència és significativa perquè moltes preocupacions amazígues creuen les fronteres: la política lingüística tamazight al Marroc i Algèria, el reconeixement de les comunitats amazígues a Tunísia i Líbia, els drets de les comunitats tuareg al Sahel i la pressió sobre els activistes en diverses parts de Tamazgha. Recursos lingüístics

El fòrum de l'ONU també ofereix als grups amazIgues una manera de documentar les preocupacions sobre els drets en un entorn on els estats poden ser desafiats per l'escrutini d'experts i per moviments indígenes iguals. Fins i tot quan aquestes reunions no produeixen canvis polítics immediats, ajuden a construir un registre públic i a mantenir visibles els problemes indígenes del nord d'Àfrica més enllà de la política regional.

La CMA va dir que la sessió se celebrarà a Ginebra del 13 al 17 de juliol. S'espera que la seva participació centri l'atenció en com s'apliquen les normes internacionals de drets indígenes a les comunitats amazígues i en la bretxa entre el reconeixement formal i la implementació quotidiana.

Read more »

El FLA assalta Anefis

Des de dissabte 4 de juliol es produeixen enfrontaments majors a la ciutat d'Anefis, al nord de Mali, mentre elements de l'Exèrcit malià i el Cos d'Àfrica de Rússia intenten defensar-se contra onada rere onada de combatents del Front d'Alliberament d'Azawad (FLA). Les posicions russes i malianes estan totalment envoltades, amb reforços, incloent-hi suport d'helicòpters de combat, que han estat destruïts o rebutjats per atacs de la FLA.

Read more »

El PQ presenta el seu llibre blau on dissenya el Quebec independent

El Parti Québécois detalla la seva visió d'un país quebequès en un document de 524 pàgines. La ciutadania quebequesa s'atorgaria a diversos grups, inclosos canadencs domiciliats a Quebec després de la independència. El PQ espera publicar la secció del Llibre Blau dedicada a les relacions indígenes a finals d'aquest estiu. 

El 23 de juny, a la vigília del Dia Nacional, el Parti Québécois (PQ) va desvetllar dilluns les fronteres — literalment i figuradament — del Quebec, el país dels seus somnis. Promès l'any passat, el llibre blau sobre la independència del Quebec finalment es va presentar als activistes del PQ en un consell nacional virtual organitzat al vespre. El líder del partit polític, Paul St-Pierre Plamondon, té previst debatre el tema en diferents actes. El document, de 524 pàgines, escrit per l'activista i excandidata Jocelyn Caron, està dividit en 22 capítols, dels quals ja s'havien presentat 3. En aquesta, el PQ detalla les seves ambicions per a la "república de Quebec", probablement un "model presidencial que gaudeix de poders substancials." El president seria escollit mitjançant un nou sistema de votació, que integraria "un component de proporcionalitat".

La ciutadania quebequesa, en un Quebec independent, noméss'atorgarà "a qualsevol fill del qual almenys un dels pares sigui ciutadà quebequès", a tots els ciutadans canadencs domiciliats al Quebec després de la independència i a "qualsevol persona nascuda al Quebec."

El document també proposa atorgar la ciutadania quebequesa "a tots aquells que hagin rebut la seva educació en francès a Amèrica del Nord." La proposta es presenta com un repte a la colonitzadora Carta de Drets de Pierre Elliott Trudeau, que consagra el dret a l'educació elemental en anglès als fills de qualsevol ciutadà canadenc l'anglès del qual sigui "la primera llengua apresa i encara entesa" o que hagi rebut l'educació elemental en anglès a qualsevol lloc del Canadà. El passaport del Quebec podria coexistir amb el del Canadà, ja que el PQ vol permetre la doble ciutadania.

Entre els símbols, es conservarien la flor de lis i el lema «Je me souviens». "Un nou començament mereix una cançó pròpia", diu el Livre Bleu, que proposa la creació d'un nou himne nacional. La festa nacional es rebatejaria com a "Dia de la Independència" en un país de Quebec.

Pel que fa a les fronteres, el Llibre Blau estableix que "abans del referèndum, Quebec hauria d'adoptar (finalment) una llei que consagri el seu territori." Els límits territorials "estan força ben definits", amb l'excepció de la frontera amb Labrador, heretada d'una sentència controvertida del Consell Privat a Londres el 1927. Aquí, el document proposa exigir reparació com a part de la negociació global amb el Canadà.

En cas contrari, "Quebec proposarà al Canadà la negociació d'un acord de lliure comerç i la lliure circulació de persones i capitals." Per tant, no hi ha dubte d'aixecar un pas fronterer per controlar els empleats federals del servei públic que creuen el riu Ottawa diàriament.

Pèrdues d'ocupació entre els funcionaris públics

Pel que a ells respecta, el PQ ha pres "la decisió d'afirmar que un Quebec independent no podrà recontractar completament tots els funcionaris federals residents a Quebec."

El Llibre Blau presenta la independència com "l'exercici més gran de reducció de la burocràcia mai dut." Així, "el 77% de les agències federals [serien] abolides o fusionades." Segons el PQ, només el 17% d'aquestes organitzacions realitzen funcions que haurien de ser assumides en un país de Quebec. En total, el document fixa un objectiu de reducció de la despesa de 13.000 a 16.000 milions de dòlars, més ambiciós que els 11.000 milions d'estalvis esmentats anteriorment, dels quals 8.800 milions van resultar de la fi de les superposicions amb el govern federal.

Els ciutadans quebequesos que no siguin recontractats al servei públic quebequès dins dels dos anys posteriors a la independència podrien rebre una compensació equivalent a sis a vuit mesos de salari, depenent de la seva antiguitat. Els que es traslladessin a la nova capital nacional, la ciutat de Quebec, tindrien ajuda per pagar el seu trasllat.

Un exèrcit i el 5% del PIB

Els membres de les forces armades del Quebec (un exèrcit terrestre, una força aèria i una força naval) serien reclutats entre els soldats presents en territori quebequès durant la transició cap a la independència. Un país quebequès intentaria unir-se a l'OTAN i, com el Canadà, es comprometria a dedicar el 5% del seu PIB a la despesa militar abans del 2035. També exigiria posar les mans en actius d'equipament militar equivalents al seu pes demogràfic, i en cas contrari exigiria ser exempt de pagar el deute canadenc, en proporcions iguals.

En cultura, el Llibre Blau suggereix, entre altres coses, la creació dels seus propis organismes reguladors i la integració dels actius de Radio-Canada dins de Télé-Québec. L'emissora havia de ser "protegida de pressions polítiques o institucionals" o "derivades ideològiques", "com les que hem vist en els darrers anys", diu.

Un capítol perdut

La secció del Llibre Blau dedicada a les relacions entre les Primeres Nacions i els inuit continua buida. El seu contingut es va enviar a l'Assemblea de les Primeres Nacions de Quebec-Labrador i a representants de les comunitats inuit per a consultes. El PQ espera publicar aquesta part del document durant l'estiu.

El partit de Paul St-Pierre Plamondon lidera les enquestes pel que fa a les intencions de vot. Compta amb el suport del 30% dels votants, mentre que el seu projecte d'independència rep el suport del 31% dels quebequesos, segons una enquesta de Léger-Quebecor publicada el 16 de juny.

El PQ ja havia presentat, al novembre de 2025, el capítol del Llibre Blau dedicat a les relacions internacionals. També va expressar la seva preferència per la creació d'una moneda quebequesa després d'un "període de transició de deu anys." Després, al desembre de 2025, el partit va anunciar el seu pla per a l'adopció d'una constitució provisional per al país de Quebec, que entraria en vigor "en el moment de la independència efectiva."

Read more »

105ª edició de la Felibrejada, al Perigòrd occità

La Félibrée Abjat 2026 (en occità Felibrejada Ajac) se celebrà del 3 al 5 de juliol organitzada pels felibres de Lo Bornat dau Perigòrd. El dia 3 va començar amb l'arribada de més de 1.000 nens. L'any passat es va celebrar a Sarlat, que va ser un moment fantàstic per a tot el grup, ple de bon humor i companyonia. La 105a Félibrejada inclou la desfilada, mercat dels anys 1640, danses i oficis tradicionals i actes sobre la llengua occitana. Christel Grégoire, presidenta de Lo Bornat dau Perigòrd, ha donat els detalls a Ràdio Ici. L'acte central fou diumenge per a la desfilada i per presentar alguns dels balls a la Cort d'Amor. 

«És increïble, el nostre petit poble d'Abjat, amb només 600 habitants... Veure això una vegada a la vida és fantàstic!», va exclamar en Pierre, profundament emocionat, qui va aplaudir la desfilada dels grups tradicionals de la Felibrejada pels carrers estrets del seu poble. El poble de la regió del Périgord Vert va acollir el gran festival occità per primera vegada a la seva història. Milers de persones van admirar els quilòmetres de garlandes de flors penjades pels carrers, van escoltar música tradicional i van admirar els vestits d'època. Brantòsme de Perigòrd acollirà la propera edició; ja ha acollit la Felibrejada tres vegades. Això va ser al segle XX, el 1924, el 1955 i el 1979. Lo Bornat dau Perigòrd, l'organitzador de la Félibrée, indica que la ciutat amfitriona de la següent edició, el 2028, també ja ha estat escollida.

Vídeo resum

Universitat Occitana d'Estiu

La 50a edició de la Universitat Occitana d'Estiu de Nimes, es va celebrar del 2 al 5 de juliol amb debats sobre la llengua pròpia i actuacions de Zibozor: Emmanuelle Aymès i Henri Maquet per a cançons dels països d'àc, cordes electrificades, loops, sintetitzadors i canas de Camarga. La 50a Universitat Occitana d'Estiu de Nimes va estar organitzada per l'organització Marpòc.

Gràcies a tots per la CAPITADA d'una quela universitat. Veure menys

Nou llibre de 'Memòries de l'Occitanisme (1960-1980)'

L'editorial Trabucaïre va publicar 'Mémoires de l'occitanisme 1960-1980' (Memòries de l'occitanisme 1960-1980) al maig, editat per Christian Lagarde. Aquesta obra revisita un període crucial en la història del moviment occità, marcat per un profund ressorgiment de les reivindicacions lingüístiques, culturals i polítiques a Occitània.

A través dels testimonis dels qui hi van participar, revela la riquesa i la diversitat dels compromisos que van contribuir a restaurar la visibilitat i la legitimitat de la llengua i la cultura occitanes. Els relats recollits en aquest volum il·luminen els debats, les iniciatives i les mobilitzacions que van marcar aquestes dues dècades, alhora que destaquen les esperances i les aspiracions d'una generació decidida a defensar i transmetre un patrimoni amenaçat.

Donant veu als testimonis d'aquesta època, aquesta obra fa una contribució essencial a la comprensió de la història contemporània de l'occitanisme i a la preservació de la seva memòria col·lectiva.

Read more »

L'independentisme kanak radical surt molt reforçat a les eleccions del 28 de juny a Kanaky/Nova Caledònia

Ela partidaris d'endurir la lluita per l'alliberament nacional han resultat reforçats en les eleccions del 28 de juny al parlament de Kanaky / Nova Caledònia. Pel que fa a les llistes a favor de  la independència, un dels seus principals components, el FLNKS (Front d'Alliberament Nacional Kanak i Socialista), presenta una llista "Kanaky per a tothom" (Kanaky Pour Tous o KPT) encapçalada per un jove polític, Johanito Wamytan. La llista també inclou el secretari general de la Unió Caledònia, Dominique Fochi. Altres partits independentistes integrats són el Partit Laborista, el Rassemblement Démocratique Océanien o el Mouvement des Océaniens Indépendantistes.

En el moviment independentista, però separat del FLNKS, una altra llista, "Unis pour le Pays" (Units pel País), està encapçalada per Louis Mapou, expresident del govern de Nova Caledònia. La llista està presentada pel grup polític "UNI" (Union Nationale pour l'Indépendance), que està format principalment pels independentistes PALIKA i UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Tant PALIKA com UPM es van separar del grup FLNKS l'agost de 2024, al·legant opinions divergents sobre el procés d'independència de Nova Caledònia. De fet UNI apostava per afeblir la via d'accés a la independència i enfortir les negociacions amb l'estat ocupant mentre FLNKS al contrari.

Resultats 

El FLNKS passa de 12 a 16 escons (10 com a front i 6 com a FLNKS-UC) als que cal afegir 3 de Dynamique autochtone - Libération Kanak Socialiste, social-demòcrata, que en guanya 2. En total sumen 19 escons de 54. En canvi el Parti Travailliste, independentista d'extrema esquerra, perd el seu únic escó. Per tant passen de 14 a 19. L'independentisme moderat, UNI, pateix un daltabaix u passa de 12 a 7 escons. 

Els unionistes pro francesos passen de 25 a 24 escons. El tercer bloc dels no adscrits a cap dels dos bàndols creixen moderadament car Despertar Oceànic (L'ÉO) un partit polític de Nova Caledònia creat el 2 de març de 2019 per defensar els interessos de la comunitat wallisiana i futunana guanyen un escó i ara en tenen 4. EO manté simpaties cap a l'independentisme kanak. Territorialment els independentistes obtenen el 80 % dels vots a la província nord i el 20 % a la sud on hi viuen més immigrants francesos. A la tercera circumscripció, Îles Loyauté, l'independentisme supera el 97 %.

 Noves presidències

La Unió Caledoniana-FLNKS manté la presidència de la Província de les Illes de la Lleialtat. Després de Mathias Waneux, l'actual membre del govern Mickaël Forrest assumeix el càrrec a les Illes, després de les eleccions i la votació de divendres 3 de juliol a Wé. Omayra Naisseline és elegida primera vicepresidenta. Els llealistes obtenen la presidència a la Sud.

A la província del Nord, l'independentista moderat Paul Néaoutyine, en canvi, va causar una sorpresa. Tot i que la llista del Partit d'Alliberament Kanak (Palika), component de la Unió Nacional per la Independència (UNI), va ser superada diumenge pel Front d'Alliberament Nacional Kanak i Socialista (FLNKS) i només va obtenir nou escons en comparació amb els deu del FLNKS, Paul Néaoutyine, de PALIKA-UNI cap de la província des del 1999, va ser finalment reelegit gràcies al suport dels tres membres electes de la llista Loyalist-Rally. Pascal Sawa, cap de la llista UC-FLNKS al Nord, va denunciar en un comunicat de premsa "una aliança antinatural" i la "falta de respecte per les urnes". En aquesta província que pateix greus dificultats financeres, Néaoutyine va ser elegit per vuit vots a sis pel candidat de la llista Dynamique Autochtone, també membre del FLNKS, gràcies als dos representants electes de la Unió Nacional per la Independència (UNI) en aquesta assemblea provincial composta íntegrament per membres independentistes.

El president del parlament pendent

El parlament ha d'elegir el seu president el 10 de juliol i després el govern col·legial el 17 de juliol. Nova Caledònia, per tant, passarà les dues setmanes vinents immersa en intenses negociacions polítiques per determinar qui dirigirà aquestes dues institucions. Ni el bloc independentista ni el contrari tenen majoria al Congrés: dels 54 escons, 24 els ocupa la coalició antiindependentista Les Loyalistes-Le Rassemblement, i 26 els ocupen els partits independentistes dividits. Malgrat les seves diferències, s'espera que UNI i FLNKS, excepte imprevistos, uneixin forces al Congrés. Paul Néaoutyine va emfatitzar al maig la necessitat de "restablir i enfortir els llaços amb totes les forces independentistes". Per tant, com després de les darreres eleccions provincials del 2019, serà el citat Éveil Océanien, amb els seus quatre vots, qui farà de jutge. Del 2019 al 2024, aquest partit, creat per representar la gran comunitat wallisiana de l'arxipèlag, va formar una "majoria d'Oceania" amb els grups UNI i UC-FLNKS. Va abandonar el partit després dels disturbis que van deixar 14 morts i van causar almenys dos mil milions d'euros en danys, alineant-se amb el moviment antiindependentista i aconseguint la presidència del Congrés. Una setmana abans de les eleccions, "estan en marxa converses amb ambdues parts", va confirmar Milakulo Tukumuli, el president d'EO.

Anàlisi del front

Arran de les eleccions, el president de la Unió Caledoniana Emmanuel Tjibaou, el component principal del FLNKS, va aconseguir "Un sentiment compartit". "Hi ha hagut victòries. Hi havia esperances que no es podien fer realitat, especialment al Sud", resumeix abans de donar la benvinguda al fet que aquestes eleccions provincials finalment s'han celebrat. "És una satisfacció poder retornar aquest alè democràtic al país. És clar que, a les meses electorals, podem veure clarament a Nouméa i a la Gran Nouméa: els votants independentistes no hi eren. El que s'expressava en [el] Desfermament del 13 de maig [2024], Era una paraula important adreçada als joves i el fet que estàvem arribant a un punt mort. No sé si realment hem entès que avui dia, l'oportunitat de canviar és registrar-se, votar i promoure un programa (…) Certament, els joves no entenien què estava en joc a les eleccions, que van ser força crucials per a nosaltres."
 

 

 Precedents

Els partits polítics de Nova Caledònia van afrontar les eleccions del 28 de juny en dos grans blocs. L'Alt Comissionat francès ha publicat una llista inicial de 24 agrupacions polítiques que es presenten a les tres assemblees provincials de Nova Caledònia (Nord, Sud i les Illes de la Lleialtat exteriors). La llista està subjecta a una verificació final abans de les properes eleccions del 28 de juny. 

Però a la Província Sud, així com a les altres dues, les eleccions provincials d'aquest any estan marcades per una forta aparició percebuda de partits que no s'identifiquen ni en els principals blocs pro-França ni en els independentistes. Alguns d'aquests grups no radicals prefereixen descriure's com a pertanyents a un moviment "no partidista" o de la societat civil. Éveil Océanien, amb seu a Wallis, que va sorgir per primera vegada a les eleccions provincials anteriors del 2019, presenta una llista dirigida pel seu líder Milakulo Tukumuli. Encapçala una llista anomenada "Un autre monde est possible!" (Un altre món és possible). Generalment, però, actua de forma coordinada amb els independentistes La seva segona colista és la presidenta del Congrés de Nova Caledònia, Veylma Falaeo.

English

New Caledonia's political parties are now in marching order to contest the upcoming local provincial elections scheduled to be held in just over a fortnight. The French High Commission has published an initial list of 24 political groupings are running for a seat in New Caledonia's three provincial assemblies (North, South and the outer Loyalty Islands). The list is subject to final verification before the upcoming polls on 28 June.

On the pro-independence side, one of its main components, the FLNKS (Kanak and Socialist National Liberation Front) is presenting a "Kanaky for Everyone" (Kanaky Pour Tous or KPT) list headed by a young politician, Johanito Wamytan.The list also includes Union Calédonienne secretary general Dominique Fochi. Other pro-independence parties are the Labour Party, the Rassemblement Démocratique Océanien or the Mouvement des Océaniens Indépendantistes. 

In the pro-independence movement, but separate from the FLNKS, another list "Unis pour le Pays" (United for the Country) is headed by Louis Mapou, a former New Caledonian government president.

The list is presented by the "UNI" (Union Nationale pour l' Indépendance) political group, which mainly consists of pro-independence PALIKA and UPM (Union Progressiste en Mélanésie). Both PALIKA and UPM broke away from the FLNKS group in August 2024, citing diverging views regarding New Caledonia's independence process.

But in the Southern Province, as well as in the two others, this year's provincial elections are marked by a perceived strong emergence from parties which identify themselves neither in the main pro-France nor pro-independence blocks. Some of those non-radical groups prefer to describe themselves as belonging to a "non-partisan" or civil society" movement. Wallisian-based Éveil Océanien, which first emerged at the previous provincial elections in 2019, is presenting a list conducted by its leader Milakulo Tukumuli. He is leading a list dubbed "Un autre monde est possible!" (Another world is possible). His second co-list is the New Caledonia's Congress president Veylma Falaeo.

Read more »

TPNPB abat un avió i mata un pilot estatunidenc

Avui, 3 de juliol de 2026, la gent d'Intan Jaya està organitzant una manifestació a la ciutat de Sugapa. Porten el cos de Melkiana, una dona que va rebre trets dins de casa seva entre les 19:30 i les 20:00 h (hora internacional de la Indonesia) d'ahir, 2 de juliol de 2026, al poble de Wandoga, districte de Sugapa, Intan Jaya, Papua Central, per expressar la seva angoixa, tristesa, decepció i dolor.

El 18 de juny de 2026, dues dones papues, Otovina Hogajau i Aliana Pogau, van resultar greument ferides per un atac amb drons indonesis al poble de Danggoa, a la regència d'Intan Jaya. Una d'elles va morir més tard a causa de les ferides. Es tractava de dones del poble que tornaven de recollir moniatos als seus horts quan un dron no tripulat va llançar una bomba sobre elles. Tres mil papús més van ser obligades a abandonar les seves llars a causa de l'atac, afegint-se als 122.000 civils que actualment hi ha desplaçats per les operacions militars indonèsies.

El 29 de juny al poble de Titigi, Intan Jaya, soldats indonesis van obrir foc contra dos menors, Duad Hagismijau (18 anys) i Kiko Hagismijau (16 anys). Els joves, que ara estan sent tractats a l'hospital, estaven treballant en la construcció d'una església catòlica al seu poble quan va començar l'atac. Més de 2.000 vilatans van ser desplaçats per aquesta última mostra de violència colonial, que se suma als més de 122.000 refugiats dispersos per Papua Occidental. Intan Jaya és una zona de guerra. L'assalt de Titigi va ser seguit per més atacs amb drons a Danggoa Village, on ja hi havia hagut un assassinat civil executat amb drons, i a Dangomba Village, al districte de Hitadipa. El mateix dia, el TNI, exèrcit ocupant indonesi, va obrir foc contra dos civils papús prop d'una base militar al costat del riu Dogabu, també a Hitadipa. Un d'ells, un menor anomenat Sandibega Agimbau, va ser impactat per un obús "Asoka"; l'altre, un pastor anomenat Edianus Agimbau, va patir ferides de bala i va morir més tard a causa de les ferides. Les seves últimes paraules, tal com va registrar el Sr. Agimbau, van ser "No puc caminar més".

L'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua (TPNPB) va abatre un avió i va matar el pilot estatunidenc “Nicholas Goselin” a Yahukimo. Els combatents, que van dur a terme l'atac, semblen estar armats amb un fusell AR-15 i fusells de tir per fiador amb silenciadors fabricats de manera artesanal. Afirmen que l'avió es va utilitzar per transportar personal militar indonesi. També hi havia 7 passatgers papús a bord i el seu estat actual és desconegut. El conflicte d'independència de Papua Occidental fa dècades que s'arrossega en gran part fora de la vista internacional. Un pilot nord-americà abatut pel grup separatista de Papua TPNPB és el tipus d'incident que el situa ràpidament en un mapa molt diferent.

El comandant del TPNPB Kodap XVI Yahukimo, el general de brigada Elkius Kobak, va dir que el tiroteig del pilot americà a Yahukimo es va dur a terme per ordre seva, ja que el seu bàndol havia emès un ultimàtum que prohibia a tots els avions civils entrar a les zones operatives del TPNPB Kodap XVI Yahukimo. "També transmetem al Govern dels Estats Units, a través de la seva ambaixada a Indonèsia, i als estats membres de les Nacions Unides, que el tiroteig del pilot nord-americà és conseqüència del fracàs dels governs d'Indonèsia, els Estats Units i els Països Baixos, així com de l'ONU, a l'hora d'abordar les causes fonamentals del conflicte a Papua entre l'exèrcit indonesi i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental, que fa 64 anys que dura", va dir el general de brigada Elkius Kobak.

La policia de Papua va dir que encara treballaven per verificar l'estat del pilot i els set passatgers. El portaveu Yusuf Sutejo va dir que els seus esforços s'havien vist complicats pel terreny. No hi ha accés per carretera i només s'hi pot arribar per aire. 

Senny Sambom, portaveu del TPNPB, va dir que s'han utilitzat avions civils per transportar personal militar i logística indonesis a l'interior remot de Papua. Va dir que el pilot nord-americà va morir perquè l'avió continuava operant malgrat l'advertència del grup. Les afirmacions no es van poder verificar de manera independent. Però l'exèrcit indonesi va negar que l'avió s'utilitzés per transportar tropes. Els que anaven a bord eren set civils papús indígenes, entre ells tres dones. Van resultar il·lesos, segons l'exèrcit.

Read more »

L'activista tibetà Loga Rangzen mor en immolar-se davant la seu de l'ONU a Nova York "per la Independència"

Un activista tibetà ha mort després de prender-se foc ahir davant la seu de Nacions Unides a Nova York, segons han confirmat les autoritats nord-americanes. Un mitjà tibetà a l'exili vincula el succés amb una acció de protesta a favor de la independència d'aquesta regió sota control xinès. Un portaveu de la Policia de Nova York va explicar que els agents van localitzar l'home "amb greus cremades a tot el cos" després de desplaçar-se a la intersecció del carrer 42 i Primera Avinguda, on van acudir després de rebre una trucada d'emergència al voltant de les 18.30 hores (hora local) del dijous.

L'home, de 52 anys, va ser atès al lloc pels serveis d'emergència abans de ser traslladat d'urgència "en estat crític" a l'hospital Bellevue, on finalment es va certificar la seva mort. "La investigació està activa i en marxa en aquests moments", va assenyalar el portaveu, que va afegir que la identitat del mort no es farà pública fins que els seus familiars hagin estat informats. Poques hores abans, Voice of Tibet, un mitjà gestionat per tibetans a l'exili, va difondre el vídeo de la immolació de l'activista, a qui va identificar com Loga Rangzen, i va assegurar que es va prendre foc davant la seu de l'ONU "després de publicar un clam per la independència i la unitat tibetana".

L'acte de protesta s'ha produït després de l'entrada en vigor, el passat 1 de juliol, de la Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnics, una normativa que ha suscitat crítiques contra Pequín per considerar-se un intent de forçar l'assimilació de les minories del país, cosa que les autoritats xineses neguen.

En relació amb aquesta legislació, Sarah Brooks, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional, va declarar dijous que "les obligacions de les autoritats xineses en matèria de Drets Humans exigeixen la protecció de les comunitats minoritàries i les seves cultures, just el contrari del que fa aquesta llei".

"En lloc de celebrar la diferència, la llei obliga grups ètnics com l'uigur, el tibetà i el mongol a adoptar una identitat nacional única, definida per l'Estat i dominada per la cultura xinesa", va explicar, segons un comunicat difós per l'organització. "En aquest context, 'unitat' no significa harmonia entre diferents comunitats, sinó alineament polític i ideològic amb el Partit Comunista Xinès. En lloc de protegir la diversitat i la igualtat, la llei exigeix conformitat", va afegir, abans de subratllar que "aquesta llei estableix un marc jurídic nacional per a polítiques que ja han fet miques els drets de persones uigurs, tibetanes i d'altres grups ètnics diferents del han".

El Govern central xinès va assumir el control efectiu del Tibet el 1950, després de diverses dècades en què el territori va gaudir d'una independència 'de facto'. Aquesta situació es va formalitzar amb la signatura per part del Dalai Lama de l'Acord dels Disset Punts, encara que el líder espiritual tibetà el va repudiar anys més tard, al·legant que va signar sota coacció.

Read more »

El grup armat irlandès NDRG reivindica una acció

El North Derry Republican Group / Grup Republicà de Derry Nord és una facció republicana dissident militant que opera al comtat de Doire/Derry, Irlanda del Nord a les zones més àmplies de Derry i Dungiven i és conegut per organitzar alertes de seguretat, reivindicar la responsabilitat de deixar artefactes explosius viables i dur a terme tirotejos. La primera acció registrada reivindicada pel Grup Republicà de  Derry Nord va ser la destrucció d'una càmera de reconeixement automàtic de matrícules de la policia britànica. L'incident va ocórrer durant el cap de setmana del 31 de gener a l'1 de febrer de 2015. La càmera va ser enderrocada a la carretera principal de Belfast a Derry (Glenshane Road) a l'entrada de Dungiven. A l'octubre de 2016, el grup va emetre una declaració codificada al Derry Journal en què es reivindicava un tiroteig de "càstig" a Dungiven. Un home va rebre un tret a les dues cames a Hass Park mentre caminava.

Des d'aleshores havia estat poc actiu. El desembre de 2025, el grup va fer una declaració telefònica als mitjans locals afirmant que havien col·locat dos artefactes explosius "viables" a la zona de Dungiven, cosa que va desencadenar batudes de seguretat localitzades. El 27 de juny de 2026, el grup va utilitzar una paraula clau reconeguda per contactar amb el ⁠County Derry Post. Van anunciar que s'havia abandonat una bomba prop de propietats residencials a Foreglen Road, a Dungiven. L'acció va provocar un tancament prolongat de la carretera i una operació de cerca per seguretat pública per part de la policia britànica.

El juliol de 2026, el grup ha reivindicat l'autoria d'una sèrie d'alertes de bomba falses (hoax bomb alerts) registrades a la ciutat de Derry, les quals es vinculen amb protestes per la presència d'un vaixell de guerra britànic a la zona.

Read more »

El nacionalisme sard es mobilitza contra l'especulació energètica i els macroprojectes eòlics

Manifestatzione pro sa Sardigna: A la manifestació del 28 de juny a Ittiri, hi eren presents centenars de sards de tots els racons de l' illa, de moltes subregions unides per un únic ideal: defensar Sardenya. Cristiano Sabino (exportaveu nacional d'A Manca Pro s'Indipendentzia) del Comitadu Pro Sa Nurra va dirigir-se als concentrats per salvar el Mont Unturzu dels nous "senyors feudals industrials" que hi volen aixecar una explotació eòlica. "Els especuladors energètics utilitzen les mateixes tècniques que els estafadors."

Un miler de persones s'enfrontà a un sol implacable, però la llibertat i la defensa de la pròpia terra no són batalles que es lliuren només quan el problema arriba a la porta de casa. Quan arribi aquest moment, potser serà massa tard. La protesta que va tenir lloc ahir a Ittiri va ser convocada diversos comitès cívics i ecologistes locals de l'illa per protestar de manera transversal contra l'especulació energètica i els macroprojectes eòlics. Així hi van participar el Coordinamento Gallura per la Difesa della Sardegna, Comitato di Alghero Nuova Resistenza per la Terra Sarda; Comitadu pro sa Nurra van rebre el suport del sindicat COBAS, dels partits Rosso Mori o Sardigna Natzione, L'u de juliol una nova mobilització vol defensar la platja de Porto San Paolo del projecte Tavolara Bay. El moviment independentista Liberu ha convocat sota el lema 'Cala Finanza non si tocca. Custa terra est sa nostra'.

Read more »