Un activista tibetà ha mort després de prender-se foc ahir davant la seu de Nacions Unides a Nova York, segons han confirmat les autoritats nord-americanes. Un mitjà tibetà a l'exili vincula el succés amb una acció de protesta a favor de la independència d'aquesta regió sota control xinès. Un portaveu de la Policia de Nova York va explicar que els agents van localitzar l'home "amb greus cremades a tot el cos" després de desplaçar-se a la intersecció del carrer 42 i Primera Avinguda, on van acudir després de rebre una trucada d'emergència al voltant de les 18.30 hores (hora local) del dijous.
L'home, de 52 anys, va ser atès al lloc pels serveis d'emergència abans de ser traslladat d'urgència "en estat crític" a l'hospital Bellevue, on finalment es va certificar la seva mort. "La investigació està activa i en marxa en aquests moments", va assenyalar el portaveu, que va afegir que la identitat del mort no es farà pública fins que els seus familiars hagin estat informats. Poques hores abans, Voice of Tibet, un mitjà gestionat per tibetans a l'exili, va difondre el vídeo de la immolació de l'activista, a qui va identificar com Loga Rangzen, i va assegurar que es va prendre foc davant la seu de l'ONU "després de publicar un clam per la independència i la unitat tibetana".
L'acte de protesta s'ha produït després de l'entrada en vigor, el passat 1 de juliol, de la Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnics, una normativa que ha suscitat crítiques contra Pequín per considerar-se un intent de forçar l'assimilació de les minories del país, cosa que les autoritats xineses neguen.
En relació amb aquesta legislació, Sarah Brooks, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional, va declarar dijous que "les obligacions de les autoritats xineses en matèria de Drets Humans exigeixen la protecció de les comunitats minoritàries i les seves cultures, just el contrari del que fa aquesta llei".
"En lloc de celebrar la diferència, la llei obliga grups ètnics com l'uigur, el tibetà i el mongol a adoptar una identitat nacional única, definida per l'Estat i dominada per la cultura xinesa", va explicar, segons un comunicat difós per l'organització. "En aquest context, 'unitat' no significa harmonia entre diferents comunitats, sinó alineament polític i ideològic amb el Partit Comunista Xinès. En lloc de protegir la diversitat i la igualtat, la llei exigeix conformitat", va afegir, abans de subratllar que "aquesta llei estableix un marc jurídic nacional per a polítiques que ja han fet miques els drets de persones uigurs, tibetanes i d'altres grups ètnics diferents del han".
El Govern central xinès va assumir el control efectiu del Tibet el 1950, després de diverses dècades en què el territori va gaudir d'una independència 'de facto'. Aquesta situació es va formalitzar amb la signatura per part del Dalai Lama de l'Acord dels Disset Punts, encara que el líder espiritual tibetà el va repudiar anys més tard, al·legant que va signar sota coacció.
