2026/06/11

BLF: 'les nacions oprimides que viuen sota l'ocupació pakistanesa no poden ser subjugades permanentment per la força'



Desenes d'homes armats van llançar atacs simultanis contra la comissaria de policia pakistanesa de Sultan, situada a la zona de Dinar, al districte de Pishin, a prop de les muntanyes nord-occidentals de Quetta, i el punt de control de Geelo, a la zona de Dolungi, al tehsil de Gulistan, a Qilla Abdullah.

Els atacants van dominar i van detenir el personal present a les dues instal·lacions abans de confiscar les seves armes i vehicles oficials. Els homes armats van incendiar la comissaria, el punt de control i els habitatges adjunts a les instal·lacions. Segons les fonts, els atacants també van utilitzar una excavadora per enderrocar l'edifici del punt de control abans de fugir de la zona. En el moment d'aquest informe, no s'ha confirmat cap víctima entre els agents detinguts. L'abast i la coordinació de l'atac, que va implicar l'ús de maquinària pesada, suggereix una planificació prèvia significativa per part dels assaltants.


BLF: 'les nacions oprimides que viuen sota l'ocupació pakistanesa no poden ser subjugades permanentment per la força'

D'altra banda el Dr. Allah Nazar Baloch, el cap del Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF), ha emès una declaració política contundent afirmant que les nacions oprimides que viuen sota l'ocupació pakistanesa no poden ser subjugades permanentment per la força, expressant plena solidaritat amb els moviments d'alliberament i demanant a tots els pobles oprimits que s'aixequin contra el que va descriure com a opressió estatal dominada pels Punjabis.

En comentar la situació a Caixmir, el Dr. Allah Nazar va dir que la resistència contínua del poble caixmiri contra l'ocupació és una prova clara que cap estat pot suprimir indefinidament el desig de llibertat d'una nació només per la força. Va argumentar que Islamabad ha perdut la capacitat d'imposar les seves decisions als caixmiris i altres nacions oprimides mitjançant la coacció. "Azad Caixmir" sota l'ocupació del Pakistan és lliure només de nom en realitat, el domini i la supremacia del Punjab prevalen a Caixmir. Les decisions sobre Caixmir no les prenen els caixmiris, sinó funcionaris amb nivell de secretari que seuen a Islamabad. Dr. Allah Nazar Baloch, Comandant Suprem, BLF

Va afirmar a més que l'hegemonia del Punjab s'ha imposat per la força a totes les nacions oprimides del Pakistan sota la bandera de la federació, despullant-les d'una autonomia i autodeterminació genuïnes. El Dr. Allah Nazar va descriure la violència i la brutalitat infligides al poble caixmiri com una expressió de por per part del que va anomenar un estat antinatural, que sap que ja no pot mantenir la dominació forçada sobre les nacions oprimides durant gaire més temps. Va declarar que la lluita contra la supremacia del Punjab és el dret legítim de totes les nacions oprimides.

"Com més tard les nacions oprimides s'aixequin contra l'ocupació pakistanesa, més grans seran les pèrdues que hauran de suportar. La lluita per l'alliberament nacional és obligatòria per a totes les nacions oprimides". Dr. Allah Nazar Baloch El cap del BLF va anunciar un suport moral i polític incondicional a les lluites d'alliberament dels pobles caixmir, paixtu i sindhi. Va instar les nacions oprimides a no dubtar ni retardar la seva resistència, advertint que la inacció prolongada només agreuja el sofriment dels que viuen sota l'ocupació.

El Dr. Allah Nazar va concloure la seva declaració amb un missatge de solidaritat mútua, assegurant a totes les nacions oprimides que el poble balutx els acompanya incondicionalment en la seva lluita per la llibertat. Al mateix temps, va expressar l'expectativa que altres nacions oprimides s'alinearien igualment amb Balutxistan i no dubtarien a donar suport a la seva lluita d'alliberament.

Read more »

El Festival Cultural Tibetà a l'exili per la preservació de la seva identitat nacional malgrat la brutal ocupació xinesa

El Festival Cultural Tibetà, organitzat per l'Administració Central Tibetana del 28 al 30 de maig de 2026 a la comissaria de policia de Dharamshala, va reunir organitzacions de l'Administració Central Tibetana, ONG tibetanes, empreses, artesans i membres de la comunitat tibetana en una celebració del ric patrimoni cultural del Tibet. El festival va començar amb Sikyong Penpa Tsering la recorrent les parades d'exposició i les zones de restauració, seguit d'actuacions culturals, que incloïen danses tradicionals tibetanes, música i danses de lleó, presentades davant de convidats i visitants distingits durant la cerimònia d'obertura. El Congrés de la Joventut Tibetana va tenir l'honor de participar al festival i va aprofitar l'oportunitat per presentar la seva organització, missió i activitats a través de la seva parada d'informació designada.

El festival va servir com una plataforma important per mostrar i revitalitzar la cultura, les tradicions, les arts, la literatura, l'astrologia, la Sowa Rigpa (medicina tradicional tibetana) i el treball dels artesans tibetans. També va proporcionar una oportunitat perquè els tibetans i els seus partidaris interactuessin i apreciessin la riquesa de la civilització tibetana.





Read more »

2026/06/09

Judici dels cabilencs innocents: 700 dies empresonats a les presons colonials algerianes sense judici


El 9 de juny va començar un judici que simbolitza la injustícia del colonialisme algerià. Ciutadans i activistes cabilencs han estat empresonats durant gairebé 700 dies sense judici, sense proves reals, únicament per les seves opinions pacífiques i activisme polític. Els expedients estan buits. Per mantenir aquestes detencions, el règim ha fabricat acusacions absurdes. Aquest judici no tracta sobre culpables, sinó sobre un sistema basat en la repressió i la por.

La detenció arbitrària d'aquests activistes cabilencs va tenir lloc a principis de juliol de 2024. Després de dotze dies sota custòdia policial, van ser traslladats per la força a Alger en plena nit, lluny de la Cabília. Entre ells hi havia Mira Moknache, Ghilas Benkerrou, Rafik Belayel, Salim Bouaza, Tahar Achiche, Mustapha Akkouche, Lkhoudir Bouchelaghem, Yuva Menguelat i el seu pare Lounès Ghougad, Malek i Mokrane Boudjemaa, Ferhaten Nadir, Sofiane Ouali i altres ciutadans compromesos.

Aquest trasllat tenia un objectiu clar: evitar un judici a la Cabília, on era probable el seu alliberament. Des de llavors, han passat gairebé 700 dies d'empresonament injust, sense judici, amb un judici repetidament ajornat per la pseudojustícia del colonialisme algerià per tal de prolongar arbitràriament la seva detenció.

Davant la injustícia colonial, el silenci no és una opció.




Mobilització a l'exili

Da'ltra banda la comunitat cabilenca del Regne Unit està convidada a reunir-se a Londres el 14 de juny de 2026 per al Dia de la Nació Cabilenca, una data que ara se celebra en diversos països on la diàspora cabilenca té presència. Sota el lema "Unitat, Respecte i Orgull", aquesta trobada pretén enfortir els llaços entre els cabilencs que viuen a la Gran Bretanya i reafirmar el seu compromís amb la causa nacional cabilenca.

L'esdeveniment se celebrarà al Pavilion, Alwyn Gardens, al districte W3 de Londres. L'esdeveniment reunirà membres de la comunitat cabilenca i amics de la Cabília per a un temps de germanor, intercanvi i celebració de la identitat nacional cabilenca.

Amb els anys, el Dia de la Nació Cabilenca s'ha convertit en un esdeveniment anual significatiu per a la diàspora. Aquest esdeveniment ofereix l'oportunitat de reafirmar l'existència de la nació cabilenca, la seva història, la seva cultura i les aspiracions de llibertat del seu poble i el reconeixement del seu dret a l'autodeterminació.'organització simultània d'esdeveniments similars en diverses grans ciutats internacionals testimonia la creixent presència de la diàspora cabilenca i la seva determinació de mantenir els llaços nacionals més enllà de les fronteres de la Cabília, que ha estat reprimida pel règim algerià. Els organitzadors conviden els participants a assistir-hi en gran nombre per fer d'aquest dia un moment d'unitat i visibilitat per a la nació cabilenca al Regne Unit.

Informació pràctica:

- Data: diumenge 14 de juny de 2026

- Lloc: Pavilion, Alwyn Gardens, Londres (W3 0JH)


Read more »

El pres maputxe Facundo Jones Huala aconsegueix les seves demandes després de 39 dies de vaga de fam

El Lonko (cap en llengua mapudungun) Facundo Jones Huala feia 39 dies que estava de vaga de gana, amb el seu cos com a trinxera per resistir tanta crueltat i lluitar el trasllat i denunciar tants atropellaments en un any d'injusta presó preventiva. El 5 de juny va aconseguir la victòria i deixa una altra lliçó conseqüent: lluitar fins a la fi, no claudicar.

La Justícia Federal argentina va autoritzar el trasllat del líder de la Resistència Ancestral Mapuche (RAM) Facundo Jones Huala a l'establiment penitenciari d'Esquel, on estarà detingut sota la figura de presó preventiva, mentre és investigat per presumpta associació il·lícita qualificada. Estava en vaga de fam des de fa tres setmanes per exigir-ne la derivació. El jutge va ordenar el seu trasllat a Esquel, segons ha informat la Gremial d'Advocats i Advocades de l'Argentina. 


Read more »

Conferència pels 70 anys del Consell Saami o Lapó

El Consell Saami (o Sámi Ráđđi) és una organització no governamental fundada el 1956 que uneix i representa les principals associacions del poble sami o lapons—la comunitat indígena originària de la regió àrtica de Sápmi, repartida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Lluita pels drets humans, lingüístics, culturals i territorials dels samis davant dels estats nacionals i organismes internacionals. Actua com la veu unificada del poble sami en fòrums globals i, per exemple, té un estatus consultiu com a "participant permanent" al Consell de l'Àrtic. Promou pràctiques sostenibles, especialment pel que fa a la protecció del medi ambient àrtic i l'activitat tradicional de la cria de rens. És una entitat independent formada per membres de la societat civil i agrupa organitzacions sami dels quatre països on viuen. No s'ha de confondre amb els Parlaments Samis (institucions governamentals establertes per llei a Noruega, Suècia i Finlàndia), ja que el Consell Saami representa pròpiament la societat civil. El Consell de l'Àrtic és un fòrum de cooperació intergovernamental entre els vuit estats de l'Àrtic.

Del 18 al 20 de juny el Sámi Ráđđi celebra 70 anys des de la seva fundació amb la 23ª Conferència o seminari nacional lapó a Ohcejoka / Utsjoki, Lapònia finlandesa. La història del Consell Sami, diàleg entra diferents actors lapons, el debat 'De Sápmi al món' sobre l'ONU i els indígenes, el Consell de l'Àrtic i les intervencions de les presidentes, totes dones, dels parlaments lapons als diferents estats: Pirita Näkkäläjärvi, presidenta del Parlament sami de Finlàndia, Silje Karine Muotka, presidenta del Parlament sami a Noruega i Marianne Gråik, presidenta del Parlament sami a Suècia. No intervé el parlament sami de Rússia car el règim de Putin continua bloquejant l'autoorganització, encara que sigui testimonial, dels lapons sota la seva administració.


Read more »

2026/06/08

Un advocat que defensa un refugiat txetxè ha estat prohibit exercir l'advocacia

Al Kazakhstan, un advocat que va defensar un refugiat txetxè ha estat prohibit exercir l'advocacia
Murat Adam
, advocat del Col·legi d'Advocats de la ciutat d'Almati que va defensar el refugiat txetxè Mansur Movlaev, ha estat inhabilitat. Considera que la decisió té motivacions polítiques i té la intenció de recórrer-la.

El motiu d'això va ser una denúncia del Ministeri de l'Interior, que va acusar l'advocat de desacreditar la tasca dels òrgans d'investigació prèvia al judici a través de publicacions a les xarxes socials durant la seva defensa de l'exeditora en cap d'Orda.kz, Gulnar Bazhkenova. Adam va refutar aquestes acusacions, aportant proves de la seva innocència, i va al·legar l'ús de recursos administratius contra ell. Va emfatitzar la seva intenció d'exercir el seu dret a recórrer.

Aquest incident es va produir en el context de la recent negativa de les autoritats kazakhes a concedir asil a l'activista txetxè Mansur Movlaev, una decisió que també serà impugnada als tribunals. Murat Adam va afirmar que Movlaev va ser perseguit a Rússia per donar suport al moviment d'oposició 1ADAT, i que els càrrecs contra ell van ser fabricats.

Mansur Movlaev havia complert anteriorment condemna en una colònia penitenciària russa per tràfic de drogues, càrrecs que ell afirmava que eren fabricats a causa de les seves activitats polítiques. Segons el canal 1ADAT, després del seu alliberament el 2022, va ser segrestat i torturat, i el 2023 va fugir al Kirguizistan. El maig de 2025, Movlaev va ser detingut al Kazakhstan a petició de Rússia.

Read more »

2026/06/07

Frec a frec, a les enquestes, entre les dues formacions nacionalistes de dreta a Flandes

La N-VA, Nova Aliança Flamenca, i el Vlaams Belang, Interès Flamenc, serien gairebé iguals a Flandes. Això és el que es desprèn de l'última Enquesta belga realitzada per HLN, VTM NIEUWS, RTL i Le Soir. S'espera que la N-VA guanyi amb el 25,5% dels vots, mentre que el Vlaams Belang el segueix de prop amb un 25,4%. Aquestes xifres mostren un cop més fins a quin punt els dos partits competeixen pel primer lloc en el panorama polític flamenc. Tot i que el N-VA manté la seva puntuació global de les eleccions de 2024, el Vlaams Belang està fent progressos significatius respecte a aquestes eleccions. El partit de Tom Van Grieken va obtenir un 21,8% en aquell moment. Tant N-VA com VB reclamen modificar l'estat belga federal a confederal o bé a favor de la independència. 

Read more »

2026/06/06

Independentistes sikh assalten el consolat de l'Índia a a Sutton, UK, i n'estripen la bandera


El 5 de juny, la policia va rebre una crida després que activistes pro-Khalistan interrompessin un esdeveniment consular de l'Alta Comissió de l'Índia a Sutton, al sud de Londres, Regne Unit, segons informa The Times of India. L'esdeveniment, organitzat per ajudar els sol·licitants amb els serveis de passaport i visat es va celebrar dins d'un edifici d'escola primària i hi van assistir unes 500 persones. Segons sembla, els activistes van entrar al recinte portant banderes de Khalistan, van cridar consignes i van exigir accés a funcionaris indis, cosa que va causar pànic entre els assistents, inclosos els nens presents a una classe d'idiomes. Els agents de policia van intervenir i van expulsar els manifestants. Fora del recinte, els activistes van esquinçar la bandera nacional índia i van continuar amb consignes.

També al Khalistan

El 5 de juny de 1984 va començar l'assalt militar directe contra el Sri Akal Takht Sahib o Temple Daurat d'Amritsar, el santuari més sagrat del sikhisme situat a l'estat de el Punjab (Índia), en el marc de l'Operació Estrella Blava (Operation Blue Star). L'acció va ser ordenada per la llavors primera ministra índia, Indira Gandhi, amb l'objectiu de desallotjar un grup de militants separatistes armats que s'hi havien atrinxerat. Aquest grup estava liderat per Jarnail Singh Bhindranwale, qui exigia la creació d'un estat sikh independent anomenat Khalistan. El 10 de juny van acabar els combats deixant entre 4.000 i 10.000 morts (700 d'ells militars de l'Índia). Mesos més tard, Indira Gandhi va ser assassinada per dos dels seus guardaespatlles sikhs, Beant Singh i Satwant Singh, a la seva residència de Nova Delhi el 31 d'octubre de 1984.

El 42è aniversari de l'Operació Estrella Blava, la missió de l'exèrcit indi per eliminar militants sikhs del Temple Daurat a Amritsar el 1984, va veure com es van aixecar eslògans pro-Khalistan dins de les instal·lacions del santuari sikh més sagrat el 6 de juny pel 'Khalistan Day' convocat per Dal Khalsa. Els manifestants es van aplegar davant de l'Akal Takht, la màxima seu temporal i espiritual del sikisme, i també van portar cartells que representaven Jarnail Singh Bhinderanwale, l'home que es deia que liderava els extremistes sikhs dins de les instal·lacions el 1984. Banderes i consignes separatistes de Khalistan a Sri Akal Takht Sahib en el 42è aniversari de l'Operació Estrella Blava. Es va reivindicar que Sant Jarnail Singh Ji Bhindranwale va defensar els drets dels sikhs, i un Khalistan lliure, com el seu objectiu. Convertir Darbar Sahib en un escenari de Khalistan lliure ha suposat un repte pel moviment Dal Khalsa contra el govern xovinista hindú del BJP.


La commemoració de la Declaració de Khalistan (o Khalistan Day) i els actes sobiranistes sikhs a l'Akal Takht de l'Harmandir Sahib (Temple Daurat) a Amritsar, han estat organitzats per les següents organitzacions sikhs d'ideologia nacionalista:

Dal Khalsa: Grup polític radical que lidera habitualment les marxes i manifestacions, exhibint banderes de Khalistan i imatges de líders militants com Jarnail Singh Bhindranwale.

Shiromani Akali Dal (Amritsar): Partit polític nacionalista sikh dirigit per l'exparlamentari Simranjit Singh Mann, que participa activament en les proclames de sobirania de la regió.

Bhai Jagtar Singh Hawara Committee: Comitè de suport sikh que s'ha unit formalment a les coalicions per commemorar les declaracions sobiranistes històriques d'ençà del 1986.

Panch Pardhani Jatha: Organització religiosa i política de línia dura que coorganitza els actes litúrgics (Ardas) i les declaracions polítiques conjuntes a la ciutat.

Akal Federation: integrat en el bloc sobiranista que dona suport a les resolucions anuals per l'autodeterminació del Panjab.

A més d'aquestes organitzacions polítiques, el comitè religiós SGPC (Shiromani Gurdwara Parbandhak Committee) gestiona l'espai de l'Akal Takht, on es reben els familiars dels sikhs caiguts, operant de fons durant les jornades de mobilització.



Read more »

2026/06/05

Rússia incorpora als calmucs budistes a files per combatre en la invasió d'Ucraïna

La nació calmuca és l'única budista sota administració russa a Europa. Part d'aquests es van exiliar després de la revolució comunista i reivindiquen una nació calmuca sobirana. Una altra part ha optat per l'aliança pro russa. Entre aquests destaca l''assessor del Cap de la República de Kalmúkia, Ataman del Districte Cosac de Calmúquia del Gran Exèrcit del Don i director de la branca del Centre Voin, Chimid Dzhangaev. "Totes les estructures funcionen com un únic mecanisme cap a un únic objectiu estratègic: fer que els joves siguin més forts, més units i més resilients." Dzhangaev afirma que la regió ha integrat les tradicions cosaques, el treball juvenil i la formació de voluntaris per a la invasió d'Ucraïna (anomenada Operació militar especial en l'eufemisme del règim de Putin).

"Calmúquiia és una regió gran, però no gaire poblada. L'objectiu és crear un sistema educatiu des del parvulari fins als 35 anys. Hem unit aquest procés sota una bandera cosaca comuna", va explicar Dzhangaev: jardins d'infants cosacs, classes centrades en els cosacs o classes de l'Exèrcit Jove, participació al Moviment Infantil i Juvenil de Tota Rússia "Moviment dels Primers", formació al centre "Voin" i, en complir els 18 anys, unir-se a la societat cosaca. Entre els èxits s'inclouen la creació de finançament directe i condicions per rebre subvencions, l'obertura del primer parvulari cosac de la República i canvis fonamentals en l'enfocament de la mentoria. Ara, a cada classe de la regió se li assigna un mentor cosac amb experiència en combat, una persona amb experiència demostrada que ha estat sotmesa a operacions militars especials. Al voltant del 80% dels instructors del centre participen en l'operació militar especial. Això aconsegueix dos objectius alhora: garanteix un alt nivell de formació i ajuda els veterans a adaptar-se socialment.

"La naturalesa del combat està canviant ràpidament. Mentre que els avenços amb tancs eren freqüents el 2022, avui ha arribat l'era dels drons. Les operacions amb drons i la medicina tàctica són una prioritat. La supervivència és fonamental, independentment de l'època", va dir Chimid Dzhangaev. Amb el suport del Fons de Subvencions Presidencials, l'any passat es va obrir un camp d'entrenament al centre: un camp de contramesures amb drons, un camp de tir per a diverses armes, una línia de franctiradors de fins a 5 km i una zona d'entrenament tàctic. Chimid Dzhangaev atribueix l'èxit del projecte no a assoliments personals, sinó al treball en equip ben coordinat i al suport del governador regional. El seu estatus assessor, diu, li permet resoldre problemes administratius ràpidament.

Malgrat les arrels budistes de la regió, la comunitat cosaca de calmuca s'està desenvolupant orgànicament. "Dues cultures diferents viuen per un sol futur. Això és un indicador de la força i la diversitat de Rússia", va concloure l'ataman.

                          Chimid Dzhangaev, Ataman del Districte Cosac de Calmúquia del Gran Exèrcit del Don



Read more »

2026/06/04

El Comitè Nacional de Papua Occidental afirma que "El poder popular és el requisit principal per alliberar Papua"




El Comitè Nacional de Papua Occidental (Komite Nasional Papua Barat, KNPB) ha emfatitzat que la consolidació de les bases és essencial per aconseguir el dret del poble papuà a l'autodeterminació. La declaració va ser pronunciada pel president del KNPB, Agus Kossay, durant la celebració del tercer aniversari del Sector Wenyana Yeik del KNPB Sentani, celebrat juntament amb el poble papuà a Sentani, Regència de Jayapura, Papua. Kossay va emfatitzar la importància de construir el poder popular arrelat a les comunitats papús. Segons ell, la consolidació a nivell de base és un pas crucial per fer realitat aquest dret. 

"El poder popular és el requisit principal per alliberar Papua de l'estat d'emergència militar i la crisi humanitària que actualment afecta la regió", va dir Kossay en un comunicat de premsa escrit. Mentrestant, el president regional del KNPB Sentani, Sadrack Lagowan, va dir que els activistes del sector s'havien tornat cada cop més madurs en l'avanç de la lluita nacional papú. Va afirmar que el tercer aniversari del Sector Wenyana Yeik de KNPB Sentani hauria de servir com un recordatori important per enfortir els esforços en l'organització de la resistència, especialment a la zona de Yahim i els seus voltants. Lagowan va animar els activistes i les comunitats de base a preparar diverses estratègies i millorar la capacitat dels recursos humans en resposta al que va descriure com l'emergència militar i la crisi humanitària en curs a Papua.

"A tots els activistes del Sector Wenyana Yeik i a totes les bases comunitàries de Sentani, prepareu-vos per a l'acció nacional que se celebrarà el proper agost", va dir Lagowan. Segons ell, cal un enfortiment organitzatiu i esforços coordinats durant tot el període de preparació, de juny a juliol de 2026. "Aquest tercer aniversari no és només una reflexió sobre el viatge de l'organització, sinó també una fita important en l'esforç col·lectiu per lluitar pels drets fonamentals del poble papuà i per construir solidaritat per afrontar els reptes existents". La commemoració del tercer aniversari del Sector Wenyana Yeik de KNPB Sentani va concloure amb una sessió de fotos grupal i un àpat comunitari com a símbols de solidaritat. La celebració també va servir com una oportunitat perquè el KNPB Sentani demanés esforços de consolidació més amplis destinats a expandir el moviment popular papuà i enfortir l'activisme a la zona de Sentani.

L'aniversari d'enguany va portar el lema "Enfortir la capacitat dels activistes, ampliar les ales de la resistència del poble cap a una vaga civil nacional", amb el subtema "A través del tercer aniversari del sector Wenyana Yeik, estem decidits a enfortir la unitat per tal de fer realitat una revolució democràtica". 

Read more »

2026/06/02

El nou govern xilè anuncia que deroga la llei de terres indígenes

Text en català al final.

Los anuncios del presidente José Antonio Kast, es la típica versión del negacionismo con el Pueblo Mapuche  sus derechos, su historia y el  despojo territorial de que ha sido objeto. Omite la responsabilidad del Estado Chileno en el despojo del territorio, asimismo, omite la militarización bajo el Estado de Excepción Constitucional lo que representa una falta de legitimidad institucional.  En el caso del Pueblo Mapuche, no es aplicable la igualdad, porque a los Mapuche los despojaron de sus bienes, los empobrecieron económicamente, lo han oprimido política y culturalmente hasta el día de hoy.  

1.-   El anuncio sobre *arriendos e hipotecas de tierras*. Es el retroceso más significativo. Tal anuncio es la causa de la perdida material de las tierras. Los arriendos de Tierras, fue la política de la dictadura militar del general Pinochet, arriendo por 99 o 198 años en donde se causó la gran pérdida de tierras Mapuche.

2.- Sobre las supuestas tierras abandonadas. Es una *versión colonial del presidente* porque *niega la relación cultural Mapuche y su territorio*. Además, la política de explotación sin límite y sobre explotación de la tierra, es una de las causas del Cambio Climático y la Ebullición Climática que preocupa a la comunidad internacional.

3.- La modificación de las instituciones sobre consulta indígena, requiere modificación al Reglamento de Consulta o *denunciar o retirar la vigencia del Convenio 169. Dicho anuncio, pone en evidencia la falta de conocimiento de la legalidad Indígena.

4.- Luego de los anuncios del presidente sobre las cuestiones indígenas, debo subrayar que el Pueblo Mapuche dispone de un *estatuto jurídico especial* que proveniente del derecho internacional. 

Para cumplir los anuncios del presidente, requiere abandonar el derecho internacional vigente relativo a los #PueblosIndígenas .

5.- El presidente José Antonio Kast, pareciera que abandona el dialogo con el Pueblo Mapuche. 

Lo que viene a imponer una relación de fuerza y lo confirma el prolongado *Estado de Excepción Constitucional* que, se ha convertido en una política de militarización, lo que aleja a la Región de una Paz que se requiere.

Aucan Huilcaman Paillama. Encargado Relaciones Internacionales del Consejo de Todas las Tierras


Els anuncis del president José Antonio Kast, és la típica versió del negacionisme amb el poble maputxe els seus drets, la seva història i la despulla territorial de què ha estat objecte. Omet la responsabilitat de l'Estat Xilè a la despossessió del territori, així mateix, omet la militarització sota l'Estat d'Excepció Constitucional, cosa que representa una manca de legitimitat institucional. 

En el cas del Poble Mapuche, no és aplicable la *igualtat,* perquè als Mapuche els van desposseir dels seus béns, els van empobrir econòmicament, ho han oprimit políticament i cultural fins al dia d'avui.  

1.- L'anunci sobre *arrendaments i hipoteques de terres*. És la reculada més significativa. Aquest anunci és la causa de la pèrdua material de les terres. Els arrendaments de Terres, va ser la política de la dictadura militar del general Pinochet, arrendant per 99 o 198 anys on es va causar la gran pèrdua de terres Mapuche.

2.- Sobre les suposades terres abandonades. És una *versió colonial del president* perquè *nega la relació cultural Mapuche i el seu territori*. A més, la política d'explotació sense límit i sobre explotació de la terra és una de les causes del Canvi Climàtic i l'Ebullició Climàtica que preocupa la comunitat internacional.

3.- La modificació de les institucions sobre consulta indígena, requereix modificació al Reglament de Consulta o denunciar o retirar la vigència del Conveni 169. Aquest anunci posa en evidència la manca de coneixement de la legalitat Indígena.

4.- Després dels anuncis del president sobre les qüestions indígenes, he de subratllar que el Poble Mapuche disposa d'un *estatut jurídic especial* que provinent del dret internacional. Per complir els anuncis del president, requereix abandonar el dret internacional vigent relatiu als #PoblesIndígenes .

5.- El president José Antonio Kast, sembla que abandona el diàleg amb el Poble Mapuche. 

El que imposa una relació de força i ho confirma el prolongat estat d'excepció constitucional que s'ha convertit en una política de militarització, cosa que allunya la regió d'una pau que es requereix.

Aucan Huilcaman Paillama. Encarregat Relacions Internacionals del Consell de Totes les Terres


Read more »

2026/06/01

Nicaragua: el govern sandinista reconeix haver matat el líder de la nació miskito Brooklyn Rivera, desaparegut des de 2023



El govern sandinista de Nicaragua ha reconegut avui, finalment, haver assassinat a Brooklyn Rivera. 
Rivera va morir per complicacions de salut després de gairebé tres anys de detenció. L'exparlamentari i líder indígena de la nació miskito pres polític del govern a Nicaragua, va ser sepultat de manera exprés a Managua, la capital, diumenge a la nit. L'OEA i l'ONU demanen una investigació per aclarir les causes de la mort. Brooklyn Rivera va ser detingut per la policia el 29 de setembre de 2023 a casa seva al poblat caribeny de Bilwi. Amnistia Internacional ho considerava un "pres de consciència" dels co presidents esquerrans Daniel Ortega i Rosario Murillo, Estats Units exigia el seu alliberament. 
Des de l'exili la filla del dirigent, Tininiska Rivera, havia sol·licitat al govern que li permetés tornar per acomiadar-lo d'acord amb les “tradicions” del poble miskitu. També va desmentir en un comunicat la versió oficial que Rivera va estar acompanyat de parents en els darrers moments de vida. 
Després d'una vetlla de poques hores en què van participar diputats oficialistes, membres d'una església evangèlica i amics "van acompanyar el sepeli" de Rivera "elevant oracions i mostres d'afecte en el comiat", va informar el canal 4 de la televisió estatal a la xarxa social X. Va morir als 73 anys. El canal va publicar fotos del taüt del líder indígena, que va ser sepultat al cementiri privat Sierra de Paz, al sud-est de Managua.

El secretari general de l'OEA, Albert Ramdin, va dir a X estar "profundament preocupat" per la mort de Rivera "sota custòdia de l'Estat", per la qual cosa va demanar una "investigació immediata, independent i transparent" i l'alliberament de "tots els presos polítics". de fet no s'ha reconegut si Rivera va morir torturat el 2023 o ha mort ara com a efecte dels maltractaments del govern.

La darrera declaració pública de Brooklyn Rivera es va escoltar l'abril del 2023, durant la 22a sessió del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides, realitzada a Nova York. En aquesta ocasió, el líder es va dirigir al Fòrum com a representant parlamentari i dirigent principal de la nació Miskitu (miskito), sotmesa a Nicaragua, es va referir als avenços aconseguits en el dret internacional i estatal, així com els retrocessos en la implementació local per la manca de voluntat política dels Estats: “La greu situació de robatori dels territoris, el saqueig dels tradicionals, la desarticulació dels entorns ambientals. Cal afegir l'increment de violacions dels drets humans als líders i defensors”.

Una venjança per denunciar l'opressió

Com a represàlia, el Govern de Nicaragua li va negar l'entrada al país. Després de romandre diverses setmanes a l'exili va decidir tornar i ho va informar mitjançant un vídeo publicat en xarxes socials el juny de 2023: "Jo no tenia cap intenció de quedar-me fora. Per aquesta raó vaig haver de viatjar per altres rutes i posteriorment pel territori de la Moskítia, que, dit sigui de pas, és a dos estats: Hondures i Nicaragua. sud, vaig aconseguir entrar al país i estic des de fa una setmana a la Moskítia nicaragüenca”. El Ta Upla (cap principal miskito) va recalcar que aquest territori no només és un país i que els pobles tenen una tradició d'intercanvi, vincles familiars i activitats culturals i socials amb el poble Miskitu que viu també a Hondures. “Per nosaltres no hi ha fronteres”, va concloure. 

El 29 de setembre del 2023, Rivera va ser detingut arbitràriament per la Policia Nacional a casa seva a la ciutat de Bilwi, on s'havia traslladat per estar al costat del seu poble. Des de llavors, es troba en condició de desaparició forçada. Tot i l'impediment migratori imposat per les autoritats nicaragüenques, l'ingrés de Brooklyn Rivera a Nicaragua no va constituir un acte il·legal, sinó l'exercici de drets fonamentals reconeguts tant pel dret constitucional com pel dret internacional dels drets humans i dels pobles indígenes a la lliure determinació. El Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball, la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes i la Declaració Americana sobre els Drets dels Pobles Indígenes són clars en reconèixer que els pobles indígenes transfronterers poden desenvolupar lliurement les activitats d'intercanvi.

El 29 de setembre de 2023, Rivera va ser detingut arbitràriament per la Policia de Nicaragua sota control del govern semidictatorial de Daniel Ortega i el sandinisme a casa seva a la ciutat de Bilwi, a la Regió Autònoma de la Costa Carib Nord, on s'havia traslladat per estar al costat del seu poble. Posteriorment, el Govern va cancel·lar la figura jurídica a YATAMA (Yapti Tasba Masraka Nanih Aslatakanka), el partit nacionalista miskito sense un degut procés; els béns de l'organització van ser ocupats; i els directius, membres, familiars i comunitaris van ser perseguits. Des d'aleshores, Brooklyn Rivera es troba en condició de desaparició forçada. Nicaragua guarda silenci sobre el seu parador i les condicions de salut, cosa que constitueix tècnicament una desaparició forçada: una pràctica prohibida pel dret internacional dels drets humans. Més enllà de la seva integritat física, la desaparició d'un líder és una forma d'acovardiment sobre la representació política dels pobles indígenes. A dos anys i mig, la comunitat internacional reclama una prova de vida i conèixer-ne la ubicació.

Una història de combat nacional

El 1960, Brooklyn va començar la seva trajectòria com a defensor dels drets col·lectius a la Costa Carib. Durant la dècada de 1980, es va convertir en una figura central de la resistència indígena miskitu (l'anomenada “contra indígena”) en el context del conflicte armat intern nicaragüenc. Aquest període va estar marcat per greus violacions de drets humans contra les comunitats indígenes: desplaçaments forçats, violència generalitzada i operacions militars com el conegut “Nadal Roig”. Fins ara, aquests fets són recordats per la memòria col·lectiva i segueixen sent denunciats per les organitzacions indígenes com a greus violacions als drets humans que romanen en total impunitat. En conseqüència, la seva trajectòria política està estretament vinculada al procés de reconeixement de l'existència de Pobles Indígenes i Afrodescendents a la Constitució Política de Nicaragua de 1987. Posteriorment, va ser una de les cares visibles de la lluita i la conquesta de les autonomies regionals, establertes amb l'Estatut d'Autonomia de 1987: indígenes i afrodescendents a Centreamèrica.

Read more »

Brasil crea una Universitat pels indígenes

 

El govern brasiler ha signat la llei que crea la Universitat Federal Indígena (Unind), una institució pionera que marca una fita a l'educació superior ia la inclusió de les comunitats originàries del país. Durant l'acte, el president del Brasil va qualificar la jornada com un “dia gratificant” i va assegurar que el país “no podia continuar vivint amb la segregació dels pobles indígenes”.

A més, va defensar la inversió de l'Estat en ensenyament superior i va dir que "el cost de fer és moltes vegades més barat" que el cost de "no fer".

https://www.pagina12.com.ar/2026/05/29/lula-sanciono-la-ley-que-crea-la-primera-universidad-federal-indigena-de-brasil/

Read more »

2026/05/31

Una batllessa parlant de gaèlic per primera vegada a Belfast

Per primera vegada una parlant de gaèlic irlandès,  de forma fluida, Róis-Máire Donnelly ocupa la batllia de Belfast / Beal Feirste, Irlanda del Nord sota ocupaciò britànica. Róis-Máire Donnelly, del Sinn Féin, assumeix el paper d'alcalde de Belfast i es compromet a defensar la llengua irlandesa abans d'un gran festival cultural, Belfast acollirà el Fleadh Cheoil na hÉireann que atrau mig milió de persones. Donnelly, de 30 anys, substitueix l'anterior batlle pro britànic del DUP.

https://streamlinefeed.co.ke/news/first-fluent-irish-speaker-rois-maire-donnelly-takes-belfast-mayoral-office


Read more »

2026/05/30

3.000 persones es manifesten en defensa d'Scola Corsa

Aquest dissabte, 30 de maig, s'ha desenvolupat una manifestació a Bastia a la convocatòria de Scola Corsa. L'associació d'immersió lingüística corsa creu que la seva existència està "amenaçada" a causa de la negativa de l'estat a finançar les seves onze places docents. També s'enfronta a accions legals davant el tribunal administratiu, ja que el prefecte regional impugna la legalitat d'una subvenció concedida per l'Autoritat Regional de Còrsega.





Read more »