Cadena humana d'homenatge a Bobby Sands

Activistes i simpatitzants de l'Associació Irlandesa de Benestar dels Presos Republicans i el partit independentista irlandès Saoradh van assistir a la cadena humans el @ de maig a la presó de Kilmainham per commemorar el 45è aniversari de la mort de Bobby Sands en vaga de fam.

Reunits en gran nombre, els presents van retre homenatge a Óglach (Voluntari) Bobby Sands, el sacrifici del qual el 1981 continua sent un moment decisiu en la lluita per la llibertat irlandesa. Des de ben jove, Bobby Sands es va dedicar a la causa de la unitat i la independència irlandeses, suportant l'empresonament i finalment donant la seva vida per aconseguir l'estatus polític per als presos republicans.

"Sóc un pres polític. Sóc un pres polític perquè sóc una víctima d'una guerra perenne que es lliura entre el poble irlandès oprimit i un règim aliè, opressor i no desitjat que es nega a retirar-se de la nostra terra."

Parlant a la vetlla, l'activista de l'IRPWA a Dublín, Brian Kenna, va dir: "Aquesta reunió crida l'atenció sobre la realitat contínua dels presos republicans avui dia. Dècades després de les vagues de fam, homes i dones continuen empresonats com a resultat directe de la seva participació en la lluita contínua per l'alliberament irlandesa, la mateixa causa per la qual Bobby Sands va ser empresonat. Així que continuem aquesta lluita amb una determinació renovada, li ho devem a Bobby Sands".

Els assistents van portar banderes, pancartes i amics, creant una mostra poderosa i visible d'unitat i resistència, reafirmant el seu compromís amb els actualment empresonats. L'IRPWA reitera el seu suport continu als presos republicans i demana a tots els que donen suport a la justícia i la llibertat que es solidaritzin amb els nostres presos polítics.

Read more »

En marxa Ar Redadeg, 10a edició de la cursa de relleus pel bretó

L'esdeveniment nacional bretó que uneix milers de participants al llarg del recorregut per donar suport a projectes educatius i culturals en llengua bretona, una de les sis llengües celtes. La 10a edició de la Redadeg, la carrera de relleus solidària per la llengua bretona, se celebra del 8 al 16 de maig de 2026. Aquesta edició recorrerà més de 2.000 km, començant a Lannuon i finalitzant a Naoned. La festa de sortida va tenir lloc a Lannion el 8 de maig a les 16:00, amb un poble de la cursa i animació. La celebració d'arribada serà el 16 de maig al Parc des Chantiers de Naoned o Nantes. Significativament l'estat francès manté fora de la Bretanya administrativa la regió de Naoned després de 1941 mantenint una decisió del hovern nazi. Ar Redadeg vol promoure l´ús de la llengua bretona (brezhoneg) amb una carrera festiva i no competitiva oberta a tothom. 

Read more »

Clam per la fi del supremacisme castellà i per l'oficialitat de la llengua asturiana

Uviéu volvió esti sábadu a salir a la cai na defensa de la oficialidá del asturianu (asturlleonés) y del gallego-asturianu. Miles de persones percorrrieron el centru de la ciudá al gritu de «¡Yá, yá, oficialidá!» na 39ª manifestación convocada pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, XDLA, yá convertida nunu de los actos más emblemáticos de la Selmana de les Lletres Asturianes. La marcha finó na Escandalera cola llectura del manifiestu y l’actuación de Nun Tamos Toes, nun ambiente festivo y ensin incidentes. 

La mobilització va comptar amb representació de partits polítics, sindicats i col·lectius socials. Entre els assistents es va poder veure dirigents i militants de Somos Asturias, Andecha Astur, Podem, Convocatòria per Astúries i la FSA-PSOE. També hi van participar centrals sindicals com CCOO, UGT o SUATEA, així com docents que van acudir amb pancarta pròpia per reclamar avenços en l'especialitat del professorat d'asturià i gallec-asturià, una reivindicació recurrent del sector. Al costat de les pancartes per l'oficialitat i la igualtat de drets lingüístics, durant la marxa també van onejar banderes d'Astúries i altres ensenyes vinculades a territoris amb llengua pròpia, com Catalunya.

Ja a L'Escandalera, la XDLA va donar lectura a un manifest en què va defensar que l'oficialitat segueix sent “l'única via legal” per garantir drets lingüístics plens a Astúries. El text va repassar a més el fracàs de la reforma estatutària debatuda el juny passat a la Junta General, quan la proposta no va aconseguir la majoria reforçada necessària. L'organització va mostrar un to especialment crític amb el Partit Popular pel seu rebuig a la mesura i també va retreure al PSOE asturià no haver impulsat amb més decisió una negociació que permetés tirar endavant la reforma.

Read more »

El nacionalisme cors commemora la batalla de Ponte Novu contra els imperialistes francesos

Ahir es van celebrar els actes a Ponte Novu per la commemoració organitzada, cada any, per l'associació Ricordu de Ponte Novu. Patriotes corsos recordaren la batalla de Ponte Novu, el 8 de maig de 1769 els corsos del general Paoli foren vençuts pels francesos a Ponte Novu i la República de Còrsega (1755) sotmesa a França. Amb un missatge cors i processó en memòria "dels nostres avantpassats caiguts per la llibertat fa 257 anys." 

La Batalla de Ponte Novu, ocorreguda els dies 8 i 9 de maig 1769, tanca un dels moments més tràgics de la història corsa. En aquella època, la nació corsa, encapçalada pel general Pasquale Paoli, lluitava per defensar la llibertat i la independència de la Còrsica contra l'exèrcit francès. En els actes es va realitzar una missa catòlica, actes de recreació històrica, la processó als llocs de la batalla i un debat. Com explica, en cors, l'entitat organitzadora: 'Una ghjurnata per cummemurà a Battaglia di Ponte Novu. L’ottu di maghju di u 1769 a Corsica perdia a so indipendenza contru à e truppe francese. Un tempu di memoria, cù una cunfarenza, una prucessione è una messa.' 

Fà Populu Inseme (amb 32 els 63 escons al parlament autònom), el Partitu di a Nazione Corsa (actualment amb 7 d), i Core in Fronte (amb 6) van participar als actes.

Read more »

El transversal Partit Nacional Escocès (SNP) guanya les eleccions per cinquena vegada seguida

 

L'independentisme suma 73 escons i la majoria absoluta suma 65. L'SNP ha guanyat les cinquenes eleccions consecutives al Parlament escocès. El partit ha guanyat 58 escons, dels quals en necessitava 65 per obtenir la majoria. Els Verds escocesos, independentistes, han guanyat un rècord de 15 escons, incloent-hi les seves primeres victòries en una circumscripció.

Els laboristes unionistes, que no fa gaire tenien ambicions de derrocar l'SNP, han acabat en un distant segon lloc amb 17 escons, empatats amb els reformistes oposats a la immigració, que han fet el seu gran èxit electoral a Escòcia. L'ex conservador Malcolm Offord lidera el partit anti immigració. Els Conservadors van perdre la seva posició com a partit de l'oposició més gran del parlament, patint el seu pitjor resultat electoral a Holyrood per acabar amb 12 escons. Mentrestant, els Liberal Demòcrates van obtenir 10 diputats. 

L'èxit de Reform UK, que ha fracturat el vot unionista, ha ajudat l'SNP a recuperar una franja d'escons de circumscripció tot i que la seva quota de vot havia disminuït des del 2021. El seu principal èxit va provenir de Shetland, que havia estat en mans dels Lib Dems des que el Parlament escocès es va tornar a reunir el 1999. Però l'SNP no ho va aconseguir tot a la seva manera, perdent les Illes Occidentals davant els laboristes, així com escons a Edimburg i Glasgow. La víctima electoral més destacada va ser el pes pesant de l'SNP Angus Robertson, que va perdre Edimburg Central davant l'ex colíder dels Verds Lorna Slater en la primera victòria electoral del partit. Els Verds van recolzar això a Glasgow Southside, l'antic escó de Nicola Sturgeon, i el partit va obtenir 13 diputats més a la llista. El colíder Ross Greer ho va qualificar de "dia històric" per al seu partit.

En vots SNP ha obtingut 877.000 a les circumscripcions i 597.000 a les regionals mentre els Verds 52.000 i 310.000. Alba Party va obtenir 45.000 vots el 2021. En aquests ocasió no s'han presentat per una greu crisi financera. Enguany s'han presentat diverses llistes dissidents del SNP: Alliance to Liberate Scotland / Sovereignity (coalició de l'Independence for Scotland Party i Sovereignity, exRestore Scotland, i escindits d'Alba Party) ha obtingut 18.400 vots. La part de l'Independence for Scotland Party que no es va voler integrar a l'ALP ha arribat als 9.500 sufragis. L'independentisme d'esquerra, amb l'Scottish Socialist Party, transversal d'esquerra liderat per trostkistes, ha obtingut 8.100 vots. En total sumen 965.000 vots independentistes. El 2021 van sumar 1.372.000 repartits entre l'excel·lent resultat de l'SNP amb 1.291.000, els 35.000 dels verds, 45.000 d'Alba Party i un miler de Restore Scotland (actual Sovereignity).

Guia del moviment nacional escocès: els 7 partits que defensen la independència 

Partit Nacional Escocès (SNP) fundat el 1934 per la fusió del National Party of Scotland (centre esquerra) i Scottish Party (dreta). Independentista des del seu origen.

Scottish Greens, 1990, neix com a escissió de l'Ecology Party fundat el 1978. Des de la seva fundació defensa la independència nacional escocesa.

Alba Party, escindit el 2021 de l'SNP al voltant de l'ex primer ministre Alex Salmond (finit el 2024), d'esquerra republicana. Enmig d'una greu crisi financera s'ha dissolt formalment el 26 de març de 2026.

Alliance to Liberate Scotland fundada el 2025 com una campanya de sensibilització ha acabat sent un partit per unificar petits moviments secessionistes amb un sol punt de programa. Sota el lema 'Independence. Nothing More. Nothing Less'. El març de 2026 se li va incorporar part de l'Alba Party entre ells el trostkista i ex diputat Tommy Sheridan, del Solidarity – Scotland's Socialist Movement (2006-2021). Va establir una coalició amb l'ISP però el març de 2026 es va trencar quan ISP denuncià la política de determinar candidats.

Sovereignity. Nascut com a Restore Scotland el 2020 defensant sortir de la UE i de l'OTAN així com el liberalisme individual. El novembre de 2021 va adoptar el seu nom de Sovereignity. El 2026 va passar a ser liderat per l'ex cap del moviment cívic Yes Scotland, Brian Nugent.

Independence for Scotland Party, 2020, oposat a la línia pro UE del SNP, també contrari a l'ideologia de gènere (que recolza el SNP), defensa integrar Escòcia a l'European Free Trade Association (EFTA).

Scottish Socialist Party, neix el 1998 com a fusió de diversos grups d'extrema esquerra liderats pels trostkistes d'Scottish Militant Labour i la seva Scottish Socialist Alliance.

 

.

Resultats 2021


SNP: 64
Conservadors: 31
Laboristes: 22
Verds: 8
LD: 4

Reform UK: va obtenir 5.793. El 2026 ha arribat als 362.000.

Read more »

Els nacionalistes gal·lesos guanyen per primera vegada les eleccions

El nacionalista gal·lès Plaid Cymru (Partit de Gal·les, nacionalista transversal) ha fet història i ha guanyat per primera vegada les eleccions nacionals gal·leses al Senedd. Ha trencat així 27 anys de poder laborista. Els nacionalistes gal·lesos han guanyat les eleccions amb 43 escons i n'han guanyat vint respecte els últims comicis. Per contra, els laboristes han perdut 35 representants, una debâcle històrica, i s'han quedat amb tan sols nou. La ministra principal del país, la laborista Eluned Morgan ja ha presentat la seva dimissió. L'altre guanyador de la nit, per contra, és el partit imperialista britànic Reform UK que ha entrat ala Senedd amb 34 diputats. Els altres partits unionistes d'esquerra (Laborista -35) i de dreta (Conservative -22) s'han ensorrat i Reform UK no ha captat tot el seu vot. El Plaid Cymru ja ha anunciat que vol governar en minoria. El líder del Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, ha celebrat que Gal·les hagi votat un "canvi de lideratge" i ha afirmat que està preparat per governar.

El Partit Laborista ha guanyat totes les eleccions generals des del 1922 a Gal·les i, fins aquesta setmana, totes les eleccions de Cardiff Bay des que es va establir l'Assemblea Nacional, la predecessora del Senedd, el 1999. Parlant amb activistes del partit a Llandudno que animaven, el líder del Plaid va dir que el partit estava "preparat per prendre les mesures necessàries per formar el proper govern de Gal·les".
 

Una comissió començarà a debatre un Gal·les independent

"Hem guanyat perquè representem l'esperança per sobre de la divisió, la credibilitat per sobre del caos i el progrés per sobre de l'estancament. Ara tinc la intenció d'arribar a altres persones que puguin donar suport a aquestes missions amb el ritme i la serietat que exigeixen, i trobar punts en comú on puguem, pel bé comú. El Plaid Cymru seguirà endavant amb aquestes converses amb urgència i presentarà el meu nom per ser nomenat el proper primer ministre". El Plaid és independentista, però va intentar posar el tema en la distància durant la campanya. Ha descartat impulsar un referèndum sobre la separació de Gal·les de la resta del Regne Unit durant el primer mandat d'un govern, però ha dit que una comissió començaria a construir el cas per a un Gal·les independent.

Suport des d'Irlanda

 Els resultats electorals a la Gran Bretanya envien un missatge que els votants estan "cansats de les cadenes a Westminster", ha dit la primera ministra a Irlanda del Nord Michelle O'Neill del Sinn Féin. L'SNP ha guanyat a Escòcia mentre que el Plaid Cymru ha guanyat a Gal·les, cosa que significa que els partits independentistes podrien tenir el càrrec de primer ministre a les tres nacions celtes descentralitzades per primera vegada. O'Neill va dir que el seu partit, el Sinn Féin, comparteix punts en comú amb l'SNP i el Plaid Cymru sobre "l'autodeterminació nacional", però que treballaria de bona fe amb tots els partits polítics.

Read more »

Goori Camp Embassy: Acampada dels aborígens australians en protesta pel projecte d'un estadi per les olimpíades

L'Ambaixada del Campament Goori és un grup sobiranista aborígen que intenta salvar un lloc sagrat a Victoria Park, Brisbane. Estan establerts a Barambin (Victoria Park) des del 4 d'abril en protesta pel projecte d'un Estadi Olímpic de 63.000 metres quadrats construït amb formigó sobre les restes dels avantpassats de les Primeres Nacions enterrats allà. L'Ambaixada del Campament Goori es va establir pacíficament als terrenys d'aquest monument de llarga i important història i patrimoni aborigen. L'ambaixada del campament aborigen s'està expandint a Victoria Park, la seu de la cerimònia d'obertura dels jocs del 2032. S'espera que més persones i manifestants s'hi traslladin. Serveix com a ambaixada sobirana i com a "campament de protesta", amb una intenció similar a la històrica Ambaixada Aborigen de la Tenda de Canberra de 1972, destinada a protegir els drets sobre la terra.

Llegiu aquí sobre la seva Visió i sobre les diferents maneres d'ajudar-los i donar suport a la seva causa:

https://chuffed.org/project/177541-goori-camp-embassy 

Read more »

Xile reconeix, després de 19 mesos, el dret de la nació Kawésqar al parc nacional del seu nom

Després de 19 mesos de consulta, el 9 de març, es va reconèixer la governança vinculant del poble Kawésqar al Parc Nacional Kawésqar. La comunitat, que habita el territori durant 7.000 anys, enfronta resistència de la indústria salmonera. Per què és històric? És una reparació parcial per dècades de violència i desprotecció. Permet al poble Kawésqar decidir sobre el territori que ancestralment habita organitzada en la Comunitat Kawésqar Grups Familiars Nòmades del Mar.

La nació kawésqar de la Patagònia és formada per unes 2.600 persones la gran majoria a Xile i un petit grup d'una desena a l'Argentina. La seva llengua té només una desena de parlants i no se li coneix cap família lingüística. Significativament alguns dels seus membres foren segrestats i exhibits a zoos europerua a finals del segle XIX. La Fundació Kawésqar ha reactivat la seva identitat nacional.

Read more »

Presentació de l'atles de toponimia de llengua ladina després de 30 anys de recerca

La presentació del nou Atles Toponímic va ser un gran èxit tant a Col com a Fodom (Livinallongo en italià). Dimecres 29 d'abril i dijous 30 d'abril va ser una oportunitat per experimentar de primera mà la complexa i llarga recerca que s'ha dut a terme sobre els topònims en llengua ladina (una de les tres branques del reto-romanx) de Col i Fodom/Livinallongo.

Algunes xifres d'aquesta publicació: Més de 3.500 topònims recollits i catalogats en quatre mapes (tres per a Fodom, un per a Col). L'Institut va dedicar 20 anys a completar aquesta tasca, però encara més si tenim en compte la recerca que alguns particulars havien iniciat temps abans. Quatre ponents van debatre els diversos aspectes d'aquest projecte llarg i singular. Els residents que no van poder assistir a les dues vetllades poden trobar els seus exemplars de l'Atles a les dues oficines municipals. Les persones interessades en adquirir el conjunt en caixa poden contactar amb l'Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan de Col.

Article en ladí

 🇺🇿 Siebe a Col che a Fodom la prejentazion del nuof Atlant Toponomastich l’é stada n vero suzes!

Marcui 29 e juoba 30 de auril la jent l’à podù vede con man l gran laor de inressida sui inom dei luoch de Col e Fodom che da ades l é stà ufizialmente publicà

Valgugn numer de chesta opera: 

Pi de 3500 toponimi metui auna su cuater carte (3 de Fodom, 1 de Col) 

 20 agn de laor del Istitut su chest projet, ma tanc de pi se se conta l laor de inressida portà navant davantvia da valgugn apassionai de nuos pais. Cuater i relador che à contà i desferenc aspec de chest grant e e importante laor. La jent dei doi pais che no l’à podù ester a le doi prejentaziogn la podarà ciatà sua copia del Atlant nte Cesa de Comune, per chi che volesse na copia da comprà i podarà passà nte Istitut Cesa da Jan a Col.

El ladí, amb uns 30.000 locutors, és una de les tres branques de la llengua reto-romanx (amb el romanx suís i el friülà). Dins del ladí hi ha tres grans branques. La principal és el ladí dolomític parlat a Sud Tirol, Trento i Vèneto en 4 subgrups. Un d'aquests és el grup fodóm de la província de Belluno (Vèneto) del que tracta aquest atles.

Read more »

La nació arhuaca recupera 11.000 hectàrees de bosc i les transforma en santuaris medioambientals

'Boscos Sacres' és una iniciativa liderada per l'Associació de Productors del Poble Arhuac (ASOARHUACO), juntament amb l'empresa social internacional Sacred Forests, que articula la recuperació de territori ancestral, la restauració del bosc, l'agroforesteria, la monitorització i l'enfortiment comunitari als departaments colombians del Magdalena i Cesar.

Recuperació dels boscos  a 11.566 hecàrees

'Boscos Sacres' va començar el 2022 amb el propòsit de protegir les àrees d'alt valor ambiental i cultural del "Cor del Món", com la nació arhuaca, iku o ika anomena la seva terra ancestral. Provava de respondre als efectes del canvi climàtic mitjançant la recuperació dels boscos i incorporar el coneixement ancestral dels qui han cuidat aquest territori durant generacions. Des de llavors, el projecte ha crescut de manera significativa. Actualment hi ha 9.933.000 arbres sembrats i conservats als boscos Seynwrua i Duanawimaku, ubicats prop de la conca del riu Aracataca, al departament del Magdalena. Entre el 2022 i 2025, el projecte ha adquirit 132 finques, equivalents a 11.030 hectàrees en zones estratègiques properes a corredors ecològics i llocs sagrats. D'aquestes, 9.402 hectàrees corresponen al Magdalena i 1.628 al Cesar. A això se suma la implementació de 536 hectàrees de sistemes agroforestals, de les quals 197 corresponen a cafè i 179 a cacau, complementades amb espècies de fusta i fruiters. Aquesta línia cerca aportar a la recuperació ambiental del territori i enfortir alternatives productives sostenibles per a les comunitats.

No només bosc: avantatge socials

Més de 6.000 beneficiaris a 39 comunitats arhuaques han estat beneficiats mitjançant projectes productius, seguretat alimentària, enfortiment del lideratge de les dones, educació pròpia i transmissió de sabers ancestrals. Entre les accions desenvolupades cal destacar la creació de 550 hortes casolanes i l'acompanyament als plans de vida comunitaris. Un altre front important és el monitoratge comunitari. Joves guardaboscos arhuacos, recolzats en eines digitals i sistemes de vigilància en temps gairebé real, han fet seguiment a 3.320 hectàrees de bosc, enfortint la resposta davant alertes de desforestació i incendis. El pensament Arhuac es fonamenta en la comunió amb la natura. El bosc no és només un recurs, sinó un element essencial dins la seva cosmovisió, on la terra, l'aigua i els llocs sagrats ocupen un lloc central a la vida cultural i espiritual. Per ASOARHUACO, 'Boscos Sacres' representa la consolidació d'una visió construïda des del 2015: enfortir el govern propi del poble Arhuac, la seva cultura, llengua i sobirania territorial, mentre protegeix un ecosistema vital per a milions de persones al Carib colombià.

Qui són els arhuacs?

Els arhuacos (arhuacs en català) són unes 32.000 persones que parlen una llengua, ikün, de la família chibcha (com el kuna e Panamà o l'u'wa colombià o el pech d'Hondures). Mantenen la seva pròpia religió i van protagonitzar una de les darreres revoltes indígenes americanes, els anys 1982-1983 contra religiosos catòlics. Una de les seves peculiaritats és la forma de vestir immaculadament blanca i una originals barrets.

 

Read more »

El Nou IRA assumeix el potent atac contra una base policial a Belfast i amenaça: "Tenim molts Semtex i molts enginyers"

L'explosió de la bomba fora d'una base policial del PSNI (policia britànica a Irlanda del Nord) a Belfast el 25 d'abril ha incrementat l'atenció internacional sobre el procés de pau irlandès aturat, l'absència de reforma policial i la manca d'un camí pacífic cap a la reunificació irlandesa. El Nou IRA ha afirmat que va ser responsable d'una poderosa bomba de cotxe fora de l'estació PSNI de Dunmurry a Belfast el dissabte i que mantindria la seva campanya armada contra el domini britànic. Ningú va resultar ferit després que un repartidor rebés l'ordre de deixar l'artefacte al cotxe fora de la base cap a les 22.50 h de dissabte. Es va col·locar al vehicle abans que el conductor rebés l'ordre de portar la bomba a l'estació i donar un avís a la gent que es trobés a la zona. L'atac es va produir poques setmanes després d'un incident gairebé idèntic en què un conductor que subministrava les forces de la corona va rebre l'ordre de portar una bomba a l'estació PSNI de Lurgan, que no va detonar. Aquest atac també va ser reivindicat pel Nou IRA.

El Nou IRA, que va sorgir d'una fusió de grups independentistes de l'IRA el 2012, ha dit que buscarà represàlies per l'abús del PSNI de la comunitat republicana. La seva ala política es considera que és el moviment Saoradh. Segons el seu comunicat: 

"La nostra intenció és, si continuen assetjant el poble republicà, bombardejar-los a les seves pròpies cases, sense previ avís. Tenim molts Semtex i molts enginyers i sabem on viuen. Som ben conscients que estan treballant segons una agenda de l'MI5".

Read more »

Joves sioux bloquegen Pe'Sla

Ahir a Pe' Sla, prop de Rapid City, Dakota del Sud (EUA) els membres de la comunitat sioux lakota van predre mesures directes, arriscant la seva integritat física en fer una cerimònia en dues plataformes de perforació. Diverses plataformes de perforació estan operant activament, algunes dins la zona d'amortiment de 2 quilòmetres protegida per un memoràndum d'entesa entre el Servei Forestal dels Estats Units i les tribus Lakota. 

El 2016, parts de Pe' Sla que havien estat adquirides per tribus van ser posades sota custòdia federal dels EUA per a la seva protecció i ús cultural. Almenys deu plataformes de perforació es troben dins una zona d'esmorteïment de 3,2 quilòmetres (2 milles) acordada entre les tribus sioux i el Servei Forestal dels Estats Units. Han començat les perforacions. malgrat l'àmplia oposició pública, no es va fer cap avaluació ambiental i una demanda activa El 2 d'abril, NDN Collective, Black Hills Clean Water Alliance i Earthworks van presentar una demanda contra el projecte. La demanda al·lega violacions de la Llei Nacional de Política Ambiental (NEPA, per les sigles en anglès) i amenaces a terres reconegudes des de fa molt de temps per la seva importància religiosa i cultural.

A principis d'aquesta setmana, els demandants a la demanda també mocions presentades per obtenir una ordre de restricció temporal i una mesura cautelar preliminar per aturar la perforació abans que es produeixin danys més irreversibles al terreny. “Pe' Sla és la nostra terra sagrada, i estem fent tot el possible per protegir-la”. Així ho va afirmar la Dra. Valeriah Big Eagle, Directora de les Iniciatives He Sapa a NDN Collective. “No suspenem la nostra cerimònia davant la destrucció, la manca de respecte i les perforacions il·legals.”

“Els danys causats a Pe' Sla són irreparables”. va dir Wizipan Garriott, president del Col·lectiu NDN. "La decisió del Servei Forestal dels EUA de seguir endavant amb tanta audàcia incompleix els seus propis compromisos, protocols i lleis, cosa que hauria de fer sonar les alarmes a tot el país. No ens anirem enlloc."

La nació sioux

La nació sioux està composada per tres faccions amb prop de 200.000 membres: Els nakota, els dakota i els lakota. 

- Els primers habiten al Canadà i són una facció separada dels dakota al segle XVII dividida en dues tribus: assiniboine i nakoda (stoney) separats dels anteriors el 1744. Totalitzen unes 22.500 persones. Els assiniboine sumen 14.500 persones (8.200 a EUA i 6.300 a Canadà) i els stoney 8.000 al Canadà. Aquests darrers són els qui millor conserven la llengua pròpia.

Els dakota habiten Canadà (Manitoba) i als EUA (Minesota, Montana i les dues Dakota) dividits en sis tribus: les de l'est (santee i sisseton) i les de l'oest (yankton, i yanktonai, baix i alt). Finalment hi ha les set tribus lakota (oglala, hunkpapa, sihasapa, miniconjou, sicangu, sans asc i two kettles) que viuen avui a les dakota. Crazy Horse i Red Cloud eren lakota oglala mentre Sitting Bull era lakota hunkpapa.

La confederació sioux és anomenada Ochéthi Sakówin (Oceti Sakowin) o Consell dels Set Focs composat històricament pels dakota (santee i sisseton, yankton, i yanktonai) i els lakota. Totalitzen 170.000 persones. Lingüísticament les llengües siouanes actualment vives són el crow i el sioux. Aquest darrer amb 7.750 parlants està dividit entre el nakoda (parlat pels nakota amb 3.350 locutors), i el sioux amb dos dialectes: el dakota amb 2.400 i el lakota que té 2.000 parlants. 

Read more »

Perú aprova la 1ª Política estatal de Pobles Indígenes

Perú ha aprovat la primera Política estatal de Pobles Indígenes (PNPI). Una mesura històrica que busca garantir els drets col·lectius al voltant de sis milions de persones a tot el país. Aquesta política va ser aprovada després de diversos anys de diàleg i consulta prèvia entre l'Estat i les organitzacions indígenes, i articula el treball de diferents ministeris per tancar bretxes estructurals. Inclou accions per millorar l'accés a la terra, la salut, l'educació, la participació i la protecció de dones indígenes, així com la defensa de pobles en aïllament i contacte inicial. Amb aquesta decisió, l'Estat peruà cerca enfortir el reconeixement dels Pobles Indígenes i reduir desigualtats històriques mitjançant una implementació coordinada. La PNPI és una política d'Estat de caràcter multisectorial i vinculant, que articula 40 entitats de 19 ministeris. A través de la implementació de 141 serveis públics, es busca tancar bretxes estructurals i millorar la qualitat de vida de milers de peruans. 

Han consensuat la PNPI: Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (Aidesep), Central Única Nacional de Rondas Campesinas del Perú (CUNARC-P), la Confederación Campesina del Perú (CCP), Confederación de Nacionalidades Amazónicas del Perú (CONAP), la Confederación Nacional Agraria (CNA), la Federación Nacional de Mujeres Campesinas, Artesanas, Indígenas, Nativas y Asalariadas del Perú (FENMUCARINAP), la Organización Nacional de Mujeres Indígenas Andinas y Amazónicas del Perú (ONAMIAP) i la Unión Nacional de Comunidades Aymara (UNCA).

Read more »

En marxa La Passem, cursa per la llengua occitana

 Els carrers i carreteres de la Gascunya acullen del 30 d’abril al 9 de maig la quarta edició de La Passem!, una cursa de relleus que s’organitza cada dos anys per recollir fons per a projectes a favor de la llengua occitana. El recorregut, de 2.000 (front els 1.100 quilòmetres de 2024, aleshores foren 6 dies enlloc de 10), s'ha inicia a Bedòs i acaba a Anglet.

La cursa és organitzada per l’associació Ligams i es desenvolupa amb una lògica similar a la d’altres esdeveniments per relleus, com ara la Korrika basca: es poden comprar quilòmetres i els fons recollits es destinen a iniciatives que impulsen l’occità. La cursa de, el 2022, va recollir 67.000 euros, que van permetre ajudar catorze projectes. Al llarg del recorregut també s’organitzen animacions i espectacles relacionades amb la llengua i cultura occitanes.

Read more »

Enorme desproporció en els morts entre els russos i les minories ètniques que estan sent desangrades per Moscou

Des del començament de la guerra entre Rússia i Ucraïna, els membres de grups de nacions sense estat o minoritaris han patit proporcionalment més morts que els russos ètnics. Alguns creuen que això és un genocidi contra els grups ètnics de Rússia, mentre que altres creuen que les raons s'han de buscar en factors econòmics, com ara el fet que els residents de repúbliques ètniques, com ara Buriàtia, són més pobres que els residents de Moscou o Sant Petersburg i, per tant, són més propensos a signar contractes de soldat voluntari amb el Ministeri de Defensa rus. Això també és evident quan s'analitzen les dades de Komi: les persones de les zones rurals són més pobres que els habitants de les ciutats i han signat més contractes de soldat. Tanmateix, quan s'analitzen les zones rurals comparativament, les coses no són tan clares.

Komi Daily fa referència a la sociòloga de la Universitat de Berlín Güzel Yusupova, que creu que les més vulnerables a la mobilització són les persones que pertanyen a minories ètniques que viuen a les zones rurals i tenen mobilitat limitada. Com més lluny estigui un lloc de residència d'un centre regional, més alta serà la seva quota de reclutament, i aquestes zones solen tenir una proporció més alta de minories ètniques. Sovint es tracta de zones pobres on és difícil que la gent es traslladi a la ciutat. Com que marxar és difícil, es converteixen en objectius fàcils per als comissariats militars. Segons les últimes dades del cens del 2021, que s'han de tractar amb precaució, la proporció de persones Komi als districtes rurals de la República Komi (Izhemsk, Kotkeros, Ust-Kolomsk, Sysolsk) és superior a la mitjana regional.

El cas dels Komi

Segons Komi Daily, Rússia està ocultant dades sobre el nombre de víctimes i intenta minimitzar les pèrdues en públic. És per això que l'equip editorial es basa en dades no oficials del portal Север неизвестный. A 18 de febrer de 2026, el portal enumera dades sobre 1.933 residents de la República de Komi que van morir a la guerra. Els noms del personal militar professional s'han omès de la llista perquè l'equip editorial no va poder determinar el seu lloc de residència. Les dades sobre els 1.896 morts mostren que la majoria (362) vivien a la capital de la república, Syktyvkar, seguida del districte d'Ust-Kulom (149), Pechora (146), Ukhta (143), Vorkuta (143) i les ciutats de Sosnogorsk (100).

Els Komi són 500.000 Cristians ortodoxos. De llengua Uràlica (fino-ugrica) parlada per 160.000 persones. Alternativament s'anomenen Permians. El 1926 eren el 92 % de la República de Komi, ara el 23 %.

Read more »