.jpg)
El registre dels moviments cosacs russos lluitant per i donant suport al Kremlin a Ucraïna ha estat àmpliament documentat. Menys informada, però, és la participació de cosacs russos genuïns (ancestrals) que lluiten al costat d'Ucraïna contra les forces imperialistes russes. La divisió es remunta a la concepció de "cosac" com a soslovie (estat militar) o com a etnos (grup ètnic) (YouTube/@ponarseurasia1554, 21 de setembre de 2022). La identitat cosaca va ser cooptada pels règims tsaristes per consolidar l'exèrcit dins de les comunitats civils russes a les fronteres de l'imperi, però aquells que veien la identitat cosac com una qüestió d'ascendència —els anomenats cosacs «lliures»— es van resistir a aquesta cooptació. La guerra de Rússia contra Ucraïna ha donat al règim l'oportunitat d'enfortir la seva persecució del moviment cosac lliure. Avui, el punt àlgid dels intents del Kremlin de prendre el control del moviment pren la forma d'amfitrions suposadament "oficials" units sota la Societat Cosac de Tota Rússia i que participen en accions com patrullar els carrers de les ciutats russes. Els cosacs lliures, però, estan contraatacant i unint-se a aquells que lluiten contra l'imperialisme rus continuat.
L'herència disputada dels cosacs és evident mentre Rússia busca legitimar el seu domini a través de la imatge cosac, especialment als territoris temporalment ocupats per Ucraïna de Kherson i Zaporizhzhia . La creació d'organitzacions falses, pseudo-cosaques i alineades amb el Kremlin a Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson també ha posat en relleu l'ús de la imatge popular als territoris ocupats . Sembla que aquestes organitzacions són una part important dels plans del Kremlin per a la regió. Aquesta falsificació històrica del Kremlin només enforteix aquells que s'hi oposen i busquen l'alliberament.
Cosacs lliures de les regions del Don i Krasnodar s'han unit al Cos de Voluntaris Rus (Русский добровольческий корпус; RDK). Aquests cosacs van venir a lluitar "contra els gossos del règim del Kremlin" i van participar en algunes de les batalles més ferotges de la guerra a Avdiivka i Svatove. Criden a aquells per als quals la llibertat i l'honor cosacs no són només paraules buides perquè s'uneixin a les seves files" (Focus, 8 de febrer de 2024). Considerats organitzacions terroristes a Rússia, han lluitat "colze a colze" amb els seus homòlegs ucraïnesos en oposició al règim del president rus Vladímir Putin. Són molt crítics amb les estructures falses orientades al règim que utilitzen l'etiqueta «cosac». Un cosac del Kuban anomenat Roman va dir a un periodista: «Quan tenia 16 anys, vaig conèixer alguns cosacs que deien que tampoc els agradava tot això, que no els agradava aquest poder. Però en realitat [la Unió de Cosacs del Kuban] és simplement una estructura per controlar els joves" (Novaya Gazeta, 29 de desembre de 2024). Roman es va descriure a si mateix com un "nacionalista cosac" i es va sentir motivat a lluitar per l'alliberament de les terres cosaces Publicacions militars al canal de Telegram del RDK descriuen atacs de cosacs lliures, com quan un voluntari cosac amb el nom de guerra Kuban va utilitzar una bomba d'aviació d'alt explosiu per colpejar un quarter de soldats russos amb 8,5 quilograms d'explosius (20.01.2025).
Els cosacs lliures també representen una alternativa poderosa a la definició del Kremlin de la realitat russa i una oportunitat per a operacions psicològiques ucraïneses. Quan es va declarar per primera vegada la invasió a gran escala, van circular rumors no confirmats sobre una concentració de cosacs lliures a l'óblast d'Orenburg. Els cosacs lliures són un component important de les visions per a una Rússia post-Putin, algunes de les quals preveuen la desintegració de l'estat rus actual i la creació d'una "cosaca" independent al Caucas Nord .
Ateses les implicacions per a l'estat rus d'aquest canvi entre els pobles de la Federació Russa que busquen l'alliberament, els països que s'enfronten a l'amenaça de l'imperialisme rus han mostrat interès a donar suport a aquests pobles. Kíiv ha fet esforços per ajudar aquests moviments, duent a terme accions de divulgació amb les minories nacionals dins de Rússia. Ucraïna no és l'única que intenta provocar aquests esdeveniments dins de Rússia. El 17 de setembre de 2025, es va celebrar una conferència per al Fòrum de les Nacions Lliures de la Post-Rússia i un llançament del llibre "Nacions Lliures, Estats Nous: L'etapa final del colonialisme rus", editat pel difunt investigador sènior de Jamestown Janusz Bugajski, en una sala de conferències del Riigikogu. Entre els participants hi havia membres del Parlament estonià i representants de moviments d'alliberament (iakuts, baixkirs, tàrtars, txetens...). Una setmana després, el parlament suec va celebrar reunions amb membres del Fòrum de les Nacions Lliures de la Post-Rússia (X/@freenationsrf).
Al gener, es va establir un grup parlamentari, el Grup Interí per a l'Enllaç amb les Nacions Captives de Rússia, al Seimas de Lituània (Institut Tsargrad, 12 de gener). La primera reunió oficial de la comissió es va celebrar el 24 de març, a la qual es van convidar representants de moviments regionals i nacionalistes. El Moviment Republicà del Don sota la direcció d'Alexander Zolotov va participar a la reunió del 24 de març, durant la qual Zolotov va plantejar el tema de reconèixer la "descosacització" com a genocidi, que incloïa l'argument que "sense aquesta avaluació legal, és impossible restaurar els drets polítics dels cosacs" (Bloc Antiimperial de Nacions, 27 de març). Els separatistes del Don van veure aquesta comissió com una oportunitat per portar les activitats democràtiques de les regions a l'atenció dels experts europeus (Telegram/@rashka_delenda, 23 de març). Les pors del Kremlin a la fragmentació territorial i l'efecte dissuasiu de la violència van ser algunes de les moltes raons per les quals Moscou va envair Ucraïna el febrer de 2022. Aquests mateixos intents de dissuasió, i l'objectiu del Kremlin d'explotar el paper místic dels cosacs en la història russa per promoure el seu esforç bèl·lic, podrien haver augmentat la probabilitat de fragmentació territorial a mesura que aquests moviments creixen.
