La cartelleria bilingüe als col·legis públics de Nafarroa va rebre el 17 de setembre el suport del Parlament foral. El ple ha aprovat una moció de Geroa Bai que insta el Departament d'Educació a implantar en castellà i èuscar els rètols, cartells i senyalètica, tant analògica com digital, dels centres educatius públics de la Comunitat Foral. La proposta estableix a més que es doni prioritat als col·legis i instituts en què s'imparteixi ensenyament en o amb basc, és a dir, els models A, B i D. La moció ha tirat endavant amb els vots d'EH Bildu, Geroa Bai i Contigo-Zurekin. UPN i PSN s'han abstingut, mentre que el PP, Vox i la parlamentària no adscrita han votat en contra.
Most Viewed Posts
-
Sota el nom "Cummatti Giuvintù" joves independentistes europeus es van reunir a Palerm, Sicília per forjar una aliança entre nac... -
El moviment de joves padans, Movimento Giovani Padani ( MGP ), organització juvenil de la Lega Nord creada el 1.991, va celebrar el 17 de s... -
Thousands of schoolchildren could receive their first Gaelic language lessons thanks to a Scottish Government funding award. Feisean nan Ga... -
L'entitat Practica Lingua va inaugurar el 16 de setembre les seves instal·lacions a Bastia. L'entitat ha decidit formar adults en ... -
L'Associu Sulidarità ha convocat a la societat civil corsa el 24 de setembre. El lema, en cors, és "Ha arribat l'hora... -
El portaveu de Baloch Students Organization-Azad (BSO-A) ha denunciat avui les les desaparicions forçades constants des del primer dia d... -
Death toll in ongoing Kashmir Intifada rises to 98. Two persons were killed and over 100 injured as protesters defied curfew at over 90 pl... -
El moviment Voorpost va convocar a Gant (Gent) el 17 de setembre del 2016 una manifestació contra el fet que Turquia entri a la UE . Tur... -
La capital de Gal·les, Caerdydd, va acollir una nova concentració del moviment civil Yes Cymru el 17 de setembre . L'acte va homenatjar... -
A new militant group, the Niger Delta Searchlight, NDS, has threatened to continue attacks on pipeline installations in the Niger Delta...
2026/11/03
El Partit Nacional Frisó anuncia les llistes provisionals de candidats per a les eleccions
La junta del FNP (Fryske Nasjonale Partij, un partit d'autonomistes i independentistes frisons actiu als Països Baixos) ha anunciat les llistes provisionals de candidats per a les eleccions al consell provincial del març de 2027. El partit ha lluitat històricament per una major autonomia per a Frísia, per la protecció i visibilitat de la llengua frisona i per un model polític més atent a les competències territorials dins de l'estat neerlandès i europeu.
La llista principal, com va fer fa quatre anys, serà el diputat provincial Sijbe Knol, de 35 anys, de Berlikum, també indicat com a principal candidat per al futur govern provincial. En segon lloc hi ha Dinie Visser, de 51 anys, consellera provincial de Sneek. En tercer lloc hi ha una cara nova, Ate Bouma, de 23 anys, resident de Ferwert des de fa molt de temps. Els segueixen Sita Land-Dotinga, actual líder del grup juntament amb Visser, i Tjitte Hemstra, una emprenedora de la innovació. El 2 d'octubre, els membres votaran les llistes definitives.
Per al Senat, els membres del FNP hauran d'escollir entre dos candidats: Durk Krol, un líder frisó que viu a Brussel·les i actiu en xarxes europees, i el senador sortint Auke van der Goot de Groningen. La votació forma part del treball conjunt amb altres forces territorials i locals unides a la plataforma OPNL (Política Independent dels Països Baixos), que té com a objectiu enfortir la representació regional al Senat neerlandès.
En els darrers mesos, el FNP ha vinculat la seva iniciativa a tres eixos principals: autonomia territorial, llengua i presència europea. El partit ha liderat una postura a Frísia contra la centralització dels fons europeus, demanant una gestió més estreta de les comunitats locals; ha demanat avenços en l'autonomia escolar per a l'ensenyament del frisó; i manté un paper actiu a l'Aliança Lliure Europea, la xarxa europea de partits regionalistes i nacionals sense estat.
Nou llibre "Mohamed Chafik, una vida per als amazics"
"Mohammed Chafik, una vida dedicada al poble amazic"... La biografia de l'artífex del renaixement cultural i home del consens nacional.
En un moment històric i transcendent, que coincideix amb el centenari del naixement d'una de les figures marroquines contemporànies més rellevants (1926-2026), l'investigador i acadèmic Hussein Bouyacoubi presenta una versió nova i més completa de la seva obra: "Mohammed Chafik, una vida dedicada al poble amazic". Aquest llibre no és una biografia convencional, sinó un inspirador fresc històric i un document indispensable per a qualsevol persona que vulgui comprendre a fons les transformacions polítiques i culturals que han forjat la identitat del "Marroc de la nova era".
Amb un estil captivador que conjuga rigor acadèmic i un profund compromís personal, Bouyacoubi ens convida a recórrer un segle seguint les passes d'un nen nascut a les muntanyes del Mitjà Atles. Des del seu pas per l'institut d'Azrou —on va impregnar-se de l'esperit nacionalista i de resistència al colonialisme— fins a convertir-se en una de les figures intel·lectuals i polítiques més destacades del Marroc, la trajectòria de Chafik és, en essència, la història mateixa del país. Mohammed Chafik va viure sota el regnat de tres monarques (Mohammed V, Hassan II i Mohammed VI) i va saber transitar, amb habilitat i saviesa, des de la lluita nacional contra el colonialisme cap a la tasca educativa —com a director de l'escola de Mouloua—, culminant la seva carrera com a primer degà de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga.
L'obra ret homenatge a Mohammed Chafik, un "pensador estratègic" que va comprendre ben aviat que la lluita cultural requereix una visió a llarg termini. Lluny de deixar-se arrossegar per la confrontació, Chafik va optar per establir bases sòlides per posar fi a l'aïllament de la llengua amaziga, llegant al patrimoni marroquí obres de valor perdurable, com ara "Una mirada a trenta anys d'història amaziga" i el "Diccionari àrab-amazic". El llibre destaca com aquestes obres, juntament amb la formulació de la "Declaració Històrica Amaziga" l'any 2000, van obrir el camí cap al punt d'inflexió decisiu que va suposar la "Declaració Consensuada" (2001) i la creació de l'IRCAM. En aquest procés, Chouf va liderar amb valentia batalles decisives per establir l'institut i va apostar per l'alfabet "tifinagh", tot deixant de banda qualsevol ambició personal.
Un dels aspectes més remarcables que posa de relleu l'investigador Bouyaakoubi —i que confirmen els pròlegs de grans historiadors com Pierre Virmier i Benjamin Stora— és la faceta de Chafik com a "home d'entesa". Va ser un home savi que va saber mantenir una distància equilibrada entre els cercles de poder i l'entusiasme del moviment amazic. Com a negociador brillant, va aconseguir integrar les reivindicacions amazigues al cor del projecte de comunitat nacional, respectant els pilars fonamentals de la nació (l'islam, la unitat nacional i la sobirania). D'aquesta manera, va protegir el moviment cultural de qualsevol deriva radical, tot assolint fites constitucionals i institucionals sense precedents.
El llibre "Mohamed Chafik, una vida per als amazics" constitueix un merescut homenatge a una figura excepcional que va marcar la història del Marroc independent. És una invitació oberta a les noves generacions, als investigadors i a tots els marroquins que se senten orgullosos del seu patrimoni divers, a descobrir l'abast dels sacrificis i els esforços intel·lectuals realitzats —amb silenci i saviesa— "per un Marroc que sigui, abans que res, marroquí".
D'altra banda la Coordinació Nacional del Moviment Cultural Amazic va celebrar el 2 de novembre la primera jornada de les trobades nacionals organitzades per la Coordinació Nacional del Moviment Cultural Amazic al lloc commemoratiu del màrtir Omar Khaliq Izem, sota el lema:
"El Moviment Cultural Amazic, entre l'autocrítica i la reorientació del seu camí: un horitzó per al canvi democràtic en un context d'hegemonia consolidada?". Durant la jornada es va dur a terme la lectura inaugural del lema de les trobades nacionals, mentre que al vespre es va organitzar un seminari de reflexió sobre el tema "El Moviment Cultural Amazic avui dia", moderat per Samir Al-Murabit, un membre format en el si del Moviment Cultural Amazic.
2026/10/02
Els maasai i 3 nacions més posen una demanda contra una nova explotació de carbó
Diverses comunitats indígenes de pastors del nord i la costa de Kenya —principalment les nacions Samburu, Borana, Maasai i Rendille— s'oposen a les operacions del Northern Rangelands Trust (NRT). Pocs dies després que 60 persones indígenes d'arreu del món es reunissin i denunciessin els crèdits de carboni i la conservació colonial a la Declaració de Nairobi, desenes de pastors indígenes de Biliqo Bulesa (Kenya) han presentat una demanda contra un projecte de crèdits de carboni que es duu a terme a les seves terres i que està gestionat per la Northern Rangelands Trust (NRT).
El projecte de carboni de les terres de pastura del nord de Kenya (*Northern Kenya Rangelands Carbon Project*) és un dels programes de compensació de carboni del sòl més grans del món. Ha venut crèdits a empreses com Netflix, Meta, British Airways i Beiersdorf (propietària de Nivea).
Aquesta és la segona demanda presentada per comunitats indígenes contra l'NRT, i la primera que qüestiona directament el seu projecte de carboni. És evident que creix la resistència contra l'organització, els seus socis i els seus finançadors.
«L'NRT redueix els líders locals a simples espectadors simbòlics per simular un consentiment comunitari als mercats de carboni. Les terres ancestrals es comercialitzen per a compensacions globals, mentre que l'NRT manté un control absolut i opac sobre tots els fons generats», va explicar a Survival l'activista local pels drets humans Jilo Buke Said. «El projecte de crèdits de carboni perjudica sistemàticament la vida i la supervivència dels pastors, tot mercadejant amb el seu patrimoni ancestral i la seva existència quotidiana en favor dels interessos corporatius i institucionals de l'NRT».
https://survivalinternational.org/news/14571
2026/10/01
Partits de nacions sense estat denuncien la nova política de marginació italiana
El text suposa un Bloqueig dels nous partits: El projecte de llei modifica el sistema electoral de la Cambra dels Diputats i del Senat. Concretament, quadruplica el nombre de signatures necessàries per poder presentar llistes electorals. Aquesta nova obligació de signatures no s'aplica als partits que ja tenen grup parlamentari constituït. Els signants consideren que això busca tancar el Parlament com un "club privat" per mantenir el poder de les forces actuals i bloquejar la renovació política.
Perill per a l'autonomisme i la democràcia
Denuncien que la llei penalitza especialment les llistes identitàries, territorials i regionalistes que defensen l'autonomia. A més, adverteixen que dificultar l'entrada de noves opcions agreujarà l'alta abstenció electoral. El front afirma que la reforma vulnera directament els principis democràtics i els articles 3, 49 i 51 de la Constitució Italiana, els quals garanteixen el dret dels ciutadans a participar en la vida política en condicions d'igualtat.
2026/09/30
Primera trobada entre les dues principals formacions naga des de l'escissió de 1988
El màxim lideratge de NSCN-Khaplang encapçalat pel president general de comandament (Ret.) Ang Mai i el vicepresident Nyeiton Konyak van mantenir una reunió amb els màxims delegats de NSCN-Isak Muivah liderats pel general de comandament (Retd.) Ramkathing Varah, VC, membre del lideratge col·lectiu (CLM) el 29 de setembre de 2026 a la base de la zona de NSCN-K de Birmània. La reunió va deliberar sobre la pau i altres qüestions importants que no han estat concretades.
Procés de reunificació?
U Chin Maung, president del Comitè de Pau del Consell Nacional Socialista de Nagaland-Khaplang/Ang Mai (NSCN-K/AM), va dir que s'estan negociant per a una fusió entre l'NSCN-K/AM i el Consell Nacional Socialista de Nagaland-Isak Chishi Swu/Thuingaleng Muivah (NSCN-IM), separatista. L'NSCN-K/AM i el separatista NSCN-IM es van reunir per converses el 29 de setembre de 2026 a la Zona Autoadministrada de Naga de la Regió de Sagaing. Segons l'NSCN-K/AM, la reunió es va centrar en assumptes de pau i altres qüestions clau entre les dues organitzacions.
Atac de la facció que continua la lluita armada
El NSCN-K (Yung Aung) afirma que un membre del personal d'ocupació militar hindú havia mort i que diversos altres havien resultat ferits de gravetat durant l'enfrontament. També afirmava que l'equip conjunt havia recuperat un rifle d'assalt AK del lloc dels fets el 30 de setembre. NSCN(YA) ha dut a terme l'operatiu amb el grup d'independentistes meiteis del Manipur Revolutionary People’s Front.
La història del NSCN
El Consell Nacional Socialista de Nagaland (NSCN, per les seves sigles en anglès) és una organització insurgent fundada el 31 de gener de 1980 amb l'objectiu principal d'establir un estat sobirà cristià independent per al poble naga (anomenat Nagalim), lliure del govern de l'Índia i de Myanmar. La seva història està marcada per la lluita armada, l'oposició als acords amb el govern central de l'Índia i una profunda fragmentació interna per la ruptura amb el NNC (1975–1980).
El moviment naga original estava liderat pel Consell Nacional Naga (NNC). L'any 1975, una part del NNC va signar un acord de pau amb el govern de l'Índia acceptant la Constitució índia. Un sector de líders nagues va considerar aquest acord com una traïció a la causa de la independència. Com a resposta, tres líders clau—Isak Chishi Swu, Thuingaleng Muivah i S. S. Khaplang—van fundar l'NSCN el 1980 per continuar la lluita armada sota els principis del socialisme i el nacionalisme naga.
L'any 1988, a causa de fortes tensions ètniques internes (especialment entre els nagues de Nagaland i els nagues de Manipur/Myanmar) i diferències sobre si es devia negociar amb el govern indi, l'organització es va esquerdar en dues grans faccions rivals:
1) NSCN-IM: Liderada per Isak Chishi Swu i Thuingaleng Muivah. Va esdevenir la facció més gran, influent i organitzada militarment.
2) NSCN-K: Liderada per S. S. Khaplang. Va basar gran part de les seves operacions i quarters generals a les zones muntanyoses del nord de Myanmar (Birmània).
Aquesta divisió va desencadenar una guerra civil interna brutal entre ambdues faccions, causant més morts entre els propis nagues que els enfrontaments directes amb l'exèrcit indi.
Després de dècades de violència, l'NSCN-IM va signar un acord oficial d'alto el foc amb el govern de l'Índia l'any 1997 per iniciar converses polítiques. L'any 2015, l'NSCN-IM i el primer ministre indi Narendra Modi van signar un històric "Acord Marc" de pau. Tot i que es va vendre com un èxit, les converses van quedar encallades durant anys perquè l'NSCN-IM exigeix una constitució pròpia i una bandera naga, dues condicions que l'Índia rebutja fermament. La facció de Khaplang també va signar un alto el foc el 2001, però el va trencar unilateralment l'any 2015, llançant atacs mortals contra les forces armades índies abans de la mort del seu líder l'any 2017.
Les faccions escindides de NSCN-K sí van signar la treva. Els comandants que controlaven els combatents nagues dins del territori de l'Índia van decidir que la guerra no tenia futur i van crear noves branques per pactar:
- Facció NSCN-K (Khango): L'any 2018, el líder Khango Konyak va ser destituït del nucli de Myanmar. Va tornar a l'Índia amb els seus homes i va acceptar incorporar-se al procés de pau oficial. El Govern de l'Índia manté prorrogat el seu acord de treva.
- Facció NSCN-K (Niki Sumi): Niki Sumi era el temut cap d'operacions militars de Khaplang i responsable de grans emboscades contra l'exèrcit indi. Després de ser expulsat del quarter de Myanmar el 2020, va decidir acceptar les demandes de pau de la societat civil. El setembre de 2021 va signar un alto el foc oficial amb el govern de l'Índia. Aquest pacte de no-agressió s'ha anat renovant anualment.
Durant l'última dècada, tant l'NSCN-IM com l'NSCN-K s'han continuat dividit en dotzenes de microfaccions (com NSCN-U, NSCN-R, NSCN-K-Khango i, més recentment, la nova facció del 2026). Avui dia, molts d'aquests grups subsisteixen gràcies a l'extorsió econòmica a negocis locals (anomenada "impost revolucionari").
Tot i que teòricament la majoria de les faccions han signat acords d'alto el foc a l'Índia, la realitat és que actualment continua la lluita armada amb la NSCN-K (Facció Yung Aung). És la branca de la facció de Khaplang que rebutja categòricament qualsevol conversa de pau amb el govern indi. El grup opera principalment des del nord de Birmània/Myanmar. Des d'allà organitza incursions armades, atacs i manté combats constants tant contra l'exèrcit com contra altres faccions rivals de la zona. La facció que manté una postura més obertament bel·ligerant i de lluita armada activa contra l'estat és la branca de l'NSCN-K (Yung Aung), juntament amb la facció escindida recentment de l'NSCN-IM (coneguda com el "Flanc Oriental").
2026/09/29
Jornada de la identitat nacional tebu
El sisè Dia Internacional de la Cultura Tebu o Toubou es va celebrar al Níger el 15 de setembre. El tema d'enguany és "valors culturals per promoure la pau i la unitat". Els tebu (toubou o tubu) són nomades de les muntanyes de Tibesti, al desert dels Sàhara, on se’ls anomena els guerrers de les roques. Viuen de forma similar als tuareg però són de raça negra pel que són coneguts com “nòmades negres del Sàhara”. Estan dividits entre Txad, Níger i Líbia. Al primer sumen 1.000.000 (3 %), al segon 100.000 (1%) i a Líbia 85.000 (en especial a Fezzan i Kufra) són també el 1%. Al Txad Hissèbe Habré i Goukouni Oueddei van arribar a presidir l’estat.
Una societat basada en la llibertat individual
Pasturen camells, fan comerç pel desert i, els seminòmades, conreen als oasis que controlen. La seva lengua pertany a la familia Nilo-sahariana formada per les branques sudanesa (núbia, fur…), nilótica (maasai, dinka, nuer…) i la sahariana (amb el propi tebu i el kanuri de Nigèria, dels creadors de Boko haram). Estan dividits en dues branques amb dialecte propi: els Daza(Gouran, Goran) del sud i centrats al Txad i els Teda del nord (Tibesti i Líbia). La nació tebu té un codi d’honor basat en la llibertat individual i el refús a les jerarquies però també en un dret de venjança (gorzou) tant per insults, robatoris o agressions pel que creen minlíes d’autodefensa amb força facilitat. Malgrat la llibertat individual sagrada hi funcionen tres castes: els lliures (maina), artesans, ferrers i caçadors (azza) i els camperols (kamaja) dels oasis. Llueixen pentitats peculiars i , grans túniques.
La nació tebu destaca per la seva resistencia amb dies sense menjar caminant pel desert i alimentar-se només de té, dàtils i llet de cabra o camella. Les dones no només tenen els mateixos drets dels homes sinó més; car són les propietàries dels oasis i el bestiar. Han viscut separats de qualsevol control ja sigui de les potències colonials com dels actuals estats de majoria àrab fet que els ha dut a diversos conflictes en l’actualitat.
Sis grups armats tebu en l'actualitat
A Líbia Southern Liberation Operations Room (SLOR, 2026) del veterà Mohamed Al-Worgdo/Baraka Wardako al -Tabawi que desde 2011 control rutes saharianes manté una guerra oberta contra el govern supremacista àrab de Khalifa Haftar i l’Exèrcit Nacional Libi (LNA). SLOR actua principalmente al Fezzan. Simultàniament hi ha el grup tebu del FTSL (Front Toubou pour la Salut de la Lybie, 2007) que va combatre a la dictadura supremacista àrab de Gaddafi qui va negar drets de ciutadania (educacuóm sanitat o documentació) als no àrabs.Issa Badel Majid Mansour el va impulsar i dirigir des de l’exili i l’oasi de Kufra que va capturar el 2011
Al Txad operen com a Front per a l’Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT, 2016) dels goran que va matar el president Idriss Débey el 2021 i la seva escissió del CCMSR (Conseil de Commandement Militaire pour le Salut de la République, 2016) dels daza de Kanem i que controla les mines d’or de Kouri Bougoudi. FACT i CCMSR estan aliats des de 2025.
A Níger el tebu Mahmoud Salah lidera el Front Patriòtic d’Alliberament (FPL, 2023) des de 2023 oposat als colpistes (juliol 2023) i el també tebu Mahamat Tori el Front Patriotique pour la Justice (FPJ, 2023)en la Coordinació de Forces Lliures de Níger.
2026/09/26
Una gran marxa sense ideologies reclama la independència de Gall·les a Aberysthwyth
Avui dissabte 26 de setembre de 2026, s'està celebrant la Gorymdaith Annibyniaeth (Marxa per la Independència) a Aberystwyth, Gal·les, organitzada per YesCymru i AUOB Cymru. Els manifestants s'han reunit a Gerddi'r Castell (Castle Gardens). El primer ministre gal·lès (First Minister) i líder de Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, intervingui davant els assistents durant el míting posterior a la marxa. Activitats addicionals: Paral·lelament, s'ha organitzat un Independence Market (mercat de la independència) per a empreses i entitats locals. Aquesta és la primera marxa d'aquest tipus que se celebra a la regió central de Gal·les (Mid Wales) i representa l'onzena manifestació multitudinària pel dret a l'autodeterminació del país des de l'any 2019. Les primeres informacions dels mitjans locals ja recullen que milers de persones s'han aplegat als carrers d'Aberystwyth al llarg de la jornada
Candidatures de les nacions sense estat a les eleccions al senat francès
Durant les eleccions senatorials del 27 de setembre de 2026, els moviments regionalistes, autonomistes i identitaris tindran una presència significativa en diversos territoris clau. Tot i que la renovació parcial de la cambra alta (sèrie 2) limita el vot a 63 circumscripcions, les forces locals busquen influir en el col·legi electoral compost per càrrecs electes municipals i territorials:
1) Còrsega: unitat nacionalista
Còrsega renova els seus dos escons (un per departament) mitjançant un sistema majoritari, un entorn particularment favorable per a l'afirmació de les forces insulars.
A l'Alta Còrsega: El senador sortint Paul-Toussaint Parigi aulu Santu Parigi), membre del partit nacionalista moderat Femu a Corsica (la formació de Gilles Simeoni), és el gran favorit per a la seva reelecció. Davant seu, la dreta francesa s'estructura amb la candidatura de Nicolas Battini, nacionalista francès, ex pres del FLNC i líder del moviment Mossa Palatina (moviment nacionalista cors oposat a la immigració), que va unir forces per a l'ocasió sota la bandera de la Unione di i Patriotti amb el suport nacional de la RN i la UDR.
El nacionalista cors Paulu Santu Parigi ha aconseguit la reelecció com a senador https://www.alta-frequenza.corsica/senatoriales-en-haute-corse-quels-enseignements-tirer-de-la-reelection-de-paulu-santu-parigi-et-du-score-significatif-de-lextreme-droite-de-nicolas-battini
A Còrsega del Sud: El nacionalisme també és present amb força a través de l'alcalde de Figari, Jean Giuseppi. Candidat mobilitzador, es beneficia d'un ampli suport de la família nacionalista i progressista local, incloent-hi forces importants com Femu a Corsica, Core in Fronte i el PNC (Partit de la Nació Corsa).
2) Alsàcia: Unser Land
Tot i que l'estatus específic de la regió continua sent un tema central en el debat polític local, el moviment autonomista alsacià participa directament en les eleccions a l'Alt Rin: El partit Unser Land (Nostra Terra) està representat oficialment per la llista encapçalada per Jean-Georges Trouillet. Es presenta contra els partits estatals (LR, Horitzons, Renaixement, PS, LFI, RN) en aquest departament, que elegeix 4 senadors per representació proporcional.
3) Bretanya: Llista unitària
A Finisterre: La llista unitària « Decidir a Bretanya », serà a les eleccions senatorials de Côtes-d'Armor i té el suport de la Unió Democràtica Bretona, Pour la Bretagne i War-Sav-Pour l'Organisation de la Gauche Indépendantiste presenta un candidat independent notable. Philippe Plouzané encapçala la llista regionalista en aquesta circumscripció amb 4 escons.
4) Occitània : Occitanie-País Nòstre
A l'Alta Garona destaca la candidatura de Jean-Luc Davezac, president de la Fédération des Pays Unis, i d' Occitanie-País Nòstre. Encapçala una llista obertament regionalista i ruralista, demostrant un fort desig d'unir-se amb la comunitat agrícola i representar la veu de les zones rurals davant les zones metropolitanes.
2026/09/19
Aliança entre els independentistes tirolesos i Alternativa per Alemanya
2026/09/18
Un dels dos governs de Líbia acorda reconeixer els drets civils de la minoria tuareg
L'Imouhagh International Organisation for Justice and Transparency expressa el suport de l'organització a la implementació de la Resolució núm. 394 de 2025 de l'òrgan executiu del Consell de Ministres del Govern d'Unitat Nacional de Líbia, encapçalat pel primer ministre Abdul Hamid Dbeibah que actualment exerceix com a primer ministre de Líbia al capdavant del Govern d'Unitat Nacional. El GNU controla l'est de Líbia, té el suport dels Emirats Àrabs, Turquia i el reconeixement de l'ONU front el govern alternatiu de LNA que representa el supremacisme àrab amb el suport de Rússia i Egipte.
L'organització celebra l'adopció de la resolució com un pas històric i valent per resoldre la situació dels titulars de "números administratius", un problema legal i humanitari que ha privat molts ciutadans tuaregs dels seus drets civils i nacionals fonamentals durant anys. Demana a la Presidència del Consell de Ministres i a tots els ministeris implicats que distribueixin la resolució urgentment i n'estableixin els procediments clars d'execució. L'objectiu final és permetre que els beneficiaris es puguin registrar al Registre Civil, obtenir documents oficials i accedir plenament als serveis que els garanteix la llei. L'organització emfatitza que qualsevol retard prolongarà el patiment de milers de famílies. Per això, demana crear un mecanisme urgent de supervisió i un calendari clar per eliminar qualsevol obstacle administratiu.
L'organització celebra l'adopció de la resolució com un pas històric i valent per resoldre la situació dels titulars de "números administratius", un problema legal i humanitari que ha privat molts ciutadans tuaregs dels seus drets civils i nacionals fonamentals durant anys. Demana a la Presidència del Consell de Ministres i a tots els ministeris implicats que distribueixin la resolució urgentment i n'estableixin els procediments clars d'execució. L'objectiu final és permetre que els beneficiaris es puguin registrar al Registre Civil, obtenir documents oficials i accedir plenament als serveis que els garanteix la llei. L'organització emfatitza que qualsevol retard prolongarà el patiment de milers de famílies. Per això, demana crear un mecanisme urgent de supervisió i un calendari clar per eliminar qualsevol obstacle administratiu.
2026/09/17
Les forces colonials àrabs algerianes segresten una mestra defensora de la llengua berber (tamazight)
Tamazight Moussaoui, una mestra amazigh cabilesa compromesa amb la defensa, promoció i preservació de la cultura berber de Cabília, va ser arrestada a Tuviret per les forces colonials àrabs algerianes. Molt activa a les xarxes socials i involucrada en nombroses activitats culturals, ha contribuït durant diversos anys a documentar esdeveniments culturals, destacar les tradicions i mantenir viva la memòria cabilesa. El seu activisme pacífic no pot justificar de cap manera una detenció ni cap forma d'intimidació. Aquesta detenció constitueix un altre atac contra les llibertats culturals i els drets fonamentals a la Cabília. Confirma, una vegada més, la marginació i la repressió de la llengua, la cultura i la identitat cabiles.
Com pot el règim colonial algerià afirmar que respecta la diversitat cultural mentre deté aquells que la defensen i la mantenen viva? Les dones cabiles sempre han jugat un paper essencial en la transmissió de la llengua, les tradicions i la memòria. Tamazight Moussaoui forma part d'aquest moviment continu i representa un compromís legítim amb la dignitat, la llibertat i la preservació de la cultura cabilesa. Les autoritats colonials algerianes han de fer públiques immediatament els motius de la seva detenció, garantir la seva integritat física i moral i respectar plenament els seus drets. Qualsevol procediment opac o acusació infundada constituiria un altre exemple de la repressió contra les veus cabils. La cultura cabil no demana ni permís ni tolerància: exigeix llibertat, reconeixement i el dret a viure plenament a la seva terra. Cap arrest, cap amenaça i cap repressió no poden esborrar la identitat cabil berber.
Condemna a un any de presó
El tribunal de M'Chedallah va emetre el seu veredicte el 22 de setembre sobre la professora tamazight Nadia Moussaoui, també coneguda com a "Tamazight Moussaoui". Va ser condemnada a un any de presó, amb suspensió. Aquesta decisió arriba després de la vista del 16 de setembre, durant la qual la fiscalia havia sol·licitat una pena de dos anys de presó. El cas va provocar una mobilització ràpida i particularment significativa a les xarxes socials. Activistes i simpatitzants, especialment activistes independentistes cabilencs, van exercir una forta pressió sobre el règim colonial algerià, denunciant una altra injustícia perpetrada per un règim supremacista parab contra una professora tamazight cabilenca, alhora que exigien el seu alliberament. El resultat d'aquest cas demostra que aquesta mobilització ha donat els seus fruits; aquesta vegada, les autoritats colonials algerianes no van poder establir cap amenaça a la seva farsa de pseudounitat nacional. Nadia Moussaoui, que ha estat en detenció preventiva fins ara, hauria de recuperar la seva llibertat en les properes hores.
Recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes a berbers d'Algèria
Segons el militant Messaouda Chebala, aquest mes de setembre, Algèria està experimentant una inquietant recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes. A Bouira, la professora tamazight Nadia Moussaoui va ser arrestada i condemnada a dos anys de presó. A Annaba, la professora Nassima Souilah va ser condemnada a una presó tancada. A Tizi Ouzou, deu anys de presó tancada, van ser requerits contra Chérif Mellal. A Alger, l'opositor polític Fethi Ghares va ser arrestat abans de ser alliberat. A Batna, l'activista pels drets humans Adel Chetti va ser condemnat a dos anys de presó. A Constantine, el periodista Abdelkrim Zeghileche va ser condemnat a un any de presó. A Oran, la condemna del militant Kamel Kemmaz va ser elevada a tres anys de presó. A Jijel, el militant Yasser Rouibah va ser arrestat i condemnat a dos anys de presó. A Béjaïa, el militant Omar Aït Larbi va ser condemnat a sis mesos de presó.
A Tlemcen, el militant Boumediene Bouziza va ser arrestat i condemnat a divuit mesos de presó. A la mateixa ciutat, el raper Kara Slimane va ser arrestat i condemnat a un any de presó. A Skikda, el militant Amine Mesbah va ser arrestat, així com el militant Mabkhout Zoubir a Djelfa. El militant de la diàspora Abdelrazak Zitouni va ser arrestat a l'aeroport d'Alger.
El militant maputxe Facundo Jones Huala arriba a un acord per reduir la seva condemna
Facundo Jones Huala va rebre una condemna de presó efectiva de 5 anys després d'arribar a un acord amb la Fiscalia en una causa relacionada amb la Resistència Ancestral Mapuche (RAM). Aquesta resolució va ser homologada pel jutge federal de Bariloche, Argentina, i va significar el tancament de l'expedient pel mecanisme de judici abreujat. Huala va reconèixer que va formar part de la RAM, on va ocupar posicions de lideratge, cosa que li va permetre evitar el judici oral i arribar directament a la sentència. La petició inicial era de fins a 20 anys de presó. El referent de RAM (Resistència Ancestral Mapuche) va ser detingut el 6 de juny de 2025 a El Bolsón. Des d'aquell moment va quedar privat de la llibertat i la disposició de la Justícia federal.
2026/09/15
Perú haurà de respondre davant la CIDH per violar els drets d'un dels grups indígenes que viu en aïllament voluntari
Per primera vegada, el govern peruà respondrà davant la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH), un tribunal autònom que s'encarrega d'aplicar i interpretar la Convenció Americana sobre Drets Humans, per violar els drets de la nació Mashco Piro, un dels grups indígenes més grans del món que viu en aïllament voluntari a l'Amazònia peruana, a la frontera amb el Brasil. La denúncia, presentada per Fenamad i EarthRights International, va ser acceptada per la CIDH el 2024, i se celebrarà una audiència pública els dies 24 i 25 de setembre de 2026 a Montevideo, Uruguai.
https://tinyurl.com/MashcoPiro-ENG
2026/09/14
Rússia prorroga la presó per la indigenista selkup Daria Egereva
Un tribunal rus ha prorrogat la detenció de Daria Egereva fins al 9 de desembre. Gairebé nou mesos després de la seva detenció, la defensora dels drets indígenes de Selkup continua empresonada mentre Rússia continua processant-la. La seva nominació al Premi Nobel de la Pau 2026 és un poderós recordatori de la importància de la tasca per la qual ha estat empresonada: defensar els drets dels pobles indígenes, protegir el medi ambient i garantir una participació significativa en la presa de decisions.
Daria Egereva, l'acarnissament imperialista rus contra una minoria
Daria Egereva, dona selkup de Sibèria occidental, el cas de la qual ha generat la indignació internacional del moviment indígena. Les autoritats l'acusen de “pertànyer a una organització terrorista”, càrrecs àmpliament considerats com a fabricats. Quan criminalitza l'activisme pacífic, les autoritats busquen esborrar les narratives que s'aparten del discurs aprovat per l'Estat. Si fos condemnada, Daria enfronta fins a 20 anys de presó, una pena que, atesa la brutalitat àmpliament documentada del sistema penitenciari rus, podria equivaler a la pràctica a una condemna de per vida. No és casual que les batudes del 17 de desembre es produïssin poc després que Daria Egereva i altres activistes tornessin de la COP climàtica de l'Organització de les Nacions Unides al Brasil.
Daria té una llarga trajectòria en la defensa dels drets indígenes. Seguint els passos de la seva mare, va començar a involucrar-se en aquest àmbit quan era estudiant universitària. Durant més de dues dècades, va treballar incansablement per empoderar joves selkup i altres pobles indígenes a tota Rússia: els va encoratjar a sentir-se orgullosos de la seva herència cultural, a comprendre i reivindicar els seus drets, ia participar en el moviment indígena global. Per a molts joves activistes, Daria es va convertir en un model a seguir i en una mentora: un exemple de lideratge arrelat a la comunitat. A la darrera dècada, Daria es va consolidar com una de les representants indígenes més reconegudes de Rússia en els processos globals sobre clima i biodiversitat. Com a experta tècnica en canvi climàtic, va exercir rols de lideratge al Fòrum Internacional dels Pobles Indígenes sobre el Canvi Climàtic (IIPFCC) i, des del 2023, va ser una de les seves copresidentes. També va contribuir activament a la Plataforma de Comunitats Locals i Pobles Indígenes (LCIPP) en el marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), el Mecanisme d'Experts sobre els Drets dels Pobles Indígenes (EMRIP) Indígenes (UNPFII).
La detenció de Daria Egereva assenyala una tendència preocupant: la utilització de la legislació antiextremista i antiterrorista de Rússia per reprimir la societat civil independent, inclosos els moviments indígenes. Tot i el seu ampli treball a nivell internacional, Daria es va mantenir profundament vinculada a la seva pròpia comunitat. Des de fa anys és una ferma defensora de la protecció de la cultura selkup i de la implementació dels drets indígenes reconeguts a la legislació russa. Els seus esforços van incloure impulsar l'ús de la llengua selkup (en perill de desaparició amb 600 parlants) com a idioma d'ensenyament a les escoles; donar suport a xarxes de dones indígenes emprenedores i; enfortir la participació comunitària en decisions que afecten el territori, la cultura i els mitjans de vida.
Res a les activitats de Daria suggereix una promoció de la violència o d'accions subversives. Per contra, va mantenir un diàleg constructiu amb les autoritats a nivell local i, en el pla internacional, va participar en els mateixos mecanismes i processos de les Nacions Unides en què el mateix govern rus també intervé. La diferència clau és que Daria representava una veu independent, que qüestionava la imatge idealitzada del benestar indígena promoguda per les autoritats russes i els seus aliats. La seva detenció assenyala una tendència preocupant: la utilització de la legislació antiextremista i antiterrorista de Rússia per reprimir la societat civil independent, inclosos els moviments indígenes.
Els selkup són una branca de les nacions samoiedes (amb el nenets, enets i nganasan) de Sibèria i només tenen 4.000 membres que afronten la brutal agressió imperialista dels 100 milions de russos.
Sobre els sami (lapons).
20.09.2026
26.09.2026
Llibertat Marhrang Baloch
