El Nou IRA assumeix el potent atac contra una base policial a Belfast i amenaça: "Tenim molts Semtex i molts enginyers"

L'explosió de la bomba fora d'una base policial del PSNI (policia britànica a Irlanda del Nord) a Belfast el 25 d'abril ha incrementat l'atenció internacional sobre el procés de pau irlandès aturat, l'absència de reforma policial i la manca d'un camí pacífic cap a la reunificació irlandesa. El Nou IRA ha afirmat que va ser responsable d'una poderosa bomba de cotxe fora de l'estació PSNI de Dunmurry a Belfast el dissabte i que mantindria la seva campanya armada contra el domini britànic. Ningú va resultar ferit després que un repartidor rebés l'ordre de deixar l'artefacte al cotxe fora de la base cap a les 22.50 h de dissabte. Es va col·locar al vehicle abans que el conductor rebés l'ordre de portar la bomba a l'estació i donar un avís a la gent que es trobés a la zona. L'atac es va produir poques setmanes després d'un incident gairebé idèntic en què un conductor que subministrava les forces de la corona va rebre l'ordre de portar una bomba a l'estació PSNI de Lurgan, que no va detonar. Aquest atac també va ser reivindicat pel Nou IRA.

El Nou IRA, que va sorgir d'una fusió de grups independentistes de l'IRA el 2012, ha dit que buscarà represàlies per l'abús del PSNI de la comunitat republicana. La seva ala política es considera que és el moviment Saoradh. Segons el seu comunicat: 

"La nostra intenció és, si continuen assetjant el poble republicà, bombardejar-los a les seves pròpies cases, sense previ avís. Tenim molts Semtex i molts enginyers i sabem on viuen. Som ben conscients que estan treballant segons una agenda de l'MI5".

Read more »

Joves sioux bloquegen Pe'Sla

Ahir a Pe' Sla, prop de Rapid City, Dakota del Sud (EUA) els membres de la comunitat sioux lakota van predre mesures directes, arriscant la seva integritat física en fer una cerimònia en dues plataformes de perforació. Diverses plataformes de perforació estan operant activament, algunes dins la zona d'amortiment de 2 quilòmetres protegida per un memoràndum d'entesa entre el Servei Forestal dels Estats Units i les tribus Lakota. 

El 2016, parts de Pe' Sla que havien estat adquirides per tribus van ser posades sota custòdia federal dels EUA per a la seva protecció i ús cultural. Almenys deu plataformes de perforació es troben dins una zona d'esmorteïment de 3,2 quilòmetres (2 milles) acordada entre les tribus sioux i el Servei Forestal dels Estats Units. Han començat les perforacions. malgrat l'àmplia oposició pública, no es va fer cap avaluació ambiental i una demanda activa El 2 d'abril, NDN Collective, Black Hills Clean Water Alliance i Earthworks van presentar una demanda contra el projecte. La demanda al·lega violacions de la Llei Nacional de Política Ambiental (NEPA, per les sigles en anglès) i amenaces a terres reconegudes des de fa molt de temps per la seva importància religiosa i cultural.

A principis d'aquesta setmana, els demandants a la demanda també mocions presentades per obtenir una ordre de restricció temporal i una mesura cautelar preliminar per aturar la perforació abans que es produeixin danys més irreversibles al terreny. “Pe' Sla és la nostra terra sagrada, i estem fent tot el possible per protegir-la”. Així ho va afirmar la Dra. Valeriah Big Eagle, Directora de les Iniciatives He Sapa a NDN Collective. “No suspenem la nostra cerimònia davant la destrucció, la manca de respecte i les perforacions il·legals.”

“Els danys causats a Pe' Sla són irreparables”. va dir Wizipan Garriott, president del Col·lectiu NDN. "La decisió del Servei Forestal dels EUA de seguir endavant amb tanta audàcia incompleix els seus propis compromisos, protocols i lleis, cosa que hauria de fer sonar les alarmes a tot el país. No ens anirem enlloc."

La nació sioux

La nació sioux està composada per tres faccions amb prop de 200.000 membres: Els nakota, els dakota i els lakota. 

- Els primers habiten al Canadà i són una facció separada dels dakota al segle XVII dividida en dues tribus: assiniboine i nakoda (stoney) separats dels anteriors el 1744. Totalitzen unes 22.500 persones. Els assiniboine sumen 14.500 persones (8.200 a EUA i 6.300 a Canadà) i els stoney 8.000 al Canadà. Aquests darrers són els qui millor conserven la llengua pròpia.

Els dakota habiten Canadà (Manitoba) i als EUA (Minesota, Montana i les dues Dakota) dividits en sis tribus: les de l'est (santee i sisseton) i les de l'oest (yankton, i yanktonai, baix i alt). Finalment hi ha les set tribus lakota (oglala, hunkpapa, sihasapa, miniconjou, sicangu, sans asc i two kettles) que viuen avui a les dakota. Crazy Horse i Red Cloud eren lakota oglala mentre Sitting Bull era lakota hunkpapa.

La confederació sioux és anomenada Ochéthi Sakówin (Oceti Sakowin) o Consell dels Set Focs composat històricament pels dakota (santee i sisseton, yankton, i yanktonai) i els lakota. Totalitzen 170.000 persones. Lingüísticament les llengües siouanes actualment vives són el crow i el sioux. Aquest darrer amb 7.750 parlants està dividit entre el nakoda (parlat pels nakota amb 3.350 locutors), i el sioux amb dos dialectes: el dakota amb 2.400 i el lakota que té 2.000 parlants. 

Read more »

Perú aprova la 1ª Política estatal de Pobles Indígenes

Perú ha aprovat la primera Política estatal de Pobles Indígenes (PNPI). Una mesura històrica que busca garantir els drets col·lectius al voltant de sis milions de persones a tot el país. Aquesta política va ser aprovada després de diversos anys de diàleg i consulta prèvia entre l'Estat i les organitzacions indígenes, i articula el treball de diferents ministeris per tancar bretxes estructurals. Inclou accions per millorar l'accés a la terra, la salut, l'educació, la participació i la protecció de dones indígenes, així com la defensa de pobles en aïllament i contacte inicial. Amb aquesta decisió, l'Estat peruà cerca enfortir el reconeixement dels Pobles Indígenes i reduir desigualtats històriques mitjançant una implementació coordinada. La PNPI és una política d'Estat de caràcter multisectorial i vinculant, que articula 40 entitats de 19 ministeris. A través de la implementació de 141 serveis públics, es busca tancar bretxes estructurals i millorar la qualitat de vida de milers de peruans. 

Han consensuat la PNPI: Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (Aidesep), Central Única Nacional de Rondas Campesinas del Perú (CUNARC-P), la Confederación Campesina del Perú (CCP), Confederación de Nacionalidades Amazónicas del Perú (CONAP), la Confederación Nacional Agraria (CNA), la Federación Nacional de Mujeres Campesinas, Artesanas, Indígenas, Nativas y Asalariadas del Perú (FENMUCARINAP), la Organización Nacional de Mujeres Indígenas Andinas y Amazónicas del Perú (ONAMIAP) i la Unión Nacional de Comunidades Aymara (UNCA).

Read more »

En marxa La Passem, cursa per la llengua occitana

 Els carrers i carreteres de la Gascunya acullen del 30 d’abril al 9 de maig la quarta edició de La Passem!, una cursa de relleus que s’organitza cada dos anys per recollir fons per a projectes a favor de la llengua occitana. El recorregut, de 2.000 (front els 1.100 quilòmetres de 2024, aleshores foren 6 dies enlloc de 10), s'ha inicia a Bedòs i acaba a Anglet.

La cursa és organitzada per l’associació Ligams i es desenvolupa amb una lògica similar a la d’altres esdeveniments per relleus, com ara la Korrika basca: es poden comprar quilòmetres i els fons recollits es destinen a iniciatives que impulsen l’occità. La cursa de, el 2022, va recollir 67.000 euros, que van permetre ajudar catorze projectes. Al llarg del recorregut també s’organitzen animacions i espectacles relacionades amb la llengua i cultura occitanes.

Read more »

Enorme desproporció en els morts entre els russos i les minories ètniques que estan sent desangrades per Moscou

Des del començament de la guerra entre Rússia i Ucraïna, els membres de grups de nacions sense estat o minoritaris han patit proporcionalment més morts que els russos ètnics. Alguns creuen que això és un genocidi contra els grups ètnics de Rússia, mentre que altres creuen que les raons s'han de buscar en factors econòmics, com ara el fet que els residents de repúbliques ètniques, com ara Buriàtia, són més pobres que els residents de Moscou o Sant Petersburg i, per tant, són més propensos a signar contractes de soldat voluntari amb el Ministeri de Defensa rus. Això també és evident quan s'analitzen les dades de Komi: les persones de les zones rurals són més pobres que els habitants de les ciutats i han signat més contractes de soldat. Tanmateix, quan s'analitzen les zones rurals comparativament, les coses no són tan clares.

Komi Daily fa referència a la sociòloga de la Universitat de Berlín Güzel Yusupova, que creu que les més vulnerables a la mobilització són les persones que pertanyen a minories ètniques que viuen a les zones rurals i tenen mobilitat limitada. Com més lluny estigui un lloc de residència d'un centre regional, més alta serà la seva quota de reclutament, i aquestes zones solen tenir una proporció més alta de minories ètniques. Sovint es tracta de zones pobres on és difícil que la gent es traslladi a la ciutat. Com que marxar és difícil, es converteixen en objectius fàcils per als comissariats militars. Segons les últimes dades del cens del 2021, que s'han de tractar amb precaució, la proporció de persones Komi als districtes rurals de la República Komi (Izhemsk, Kotkeros, Ust-Kolomsk, Sysolsk) és superior a la mitjana regional.

El cas dels Komi

Segons Komi Daily, Rússia està ocultant dades sobre el nombre de víctimes i intenta minimitzar les pèrdues en públic. És per això que l'equip editorial es basa en dades no oficials del portal Север неизвестный. A 18 de febrer de 2026, el portal enumera dades sobre 1.933 residents de la República de Komi que van morir a la guerra. Els noms del personal militar professional s'han omès de la llista perquè l'equip editorial no va poder determinar el seu lloc de residència. Les dades sobre els 1.896 morts mostren que la majoria (362) vivien a la capital de la república, Syktyvkar, seguida del districte d'Ust-Kulom (149), Pechora (146), Ukhta (143), Vorkuta (143) i les ciutats de Sosnogorsk (100).

Els Komi són 500.000 Cristians ortodoxos. De llengua Uràlica (fino-ugrica) parlada per 160.000 persones. Alternativament s'anomenen Permians. El 1926 eren el 92 % de la República de Komi, ara el 23 %.

Read more »

Escissió al partit independentista de Tahiti / Polinèsia francesa

La ruptura es va consumar el 9 d'abril. En una roda de premsa el Tavini Huiraatira-Front d'Alliberament Polinesi va anunciar la destitució automàtica dels 15 dissidents que van marxar per crear el nou partit A fano tià ("mantinguem el rumb"). Aquests càrrecs electes dissidents "poden afirmar ser independentistes, però en relació amb els objectius del partit, ja no estem d'acord entre nosaltres. L'adhesió d'aquest país a la seva sobirania és un dret sagrat, inalienable, imprescriptible i universal, pertany a tothom, no pot ser limitada en el temps [...], ni pot estar condicionada a cap adhesió del país a la sobirania econòmica. Aquests són els fonaments de Tavini, des del moment que qüestionem aquests fonaments tot falla."

En el moment de la presentació del seu nou grup, els membres d'A fano tià van dir que "la independència ràpida no és el discurs que vam tenir el 2022 i el 2023". "L'objectiu d'A fano tià és liderar el programa que us va fer ser elegits el 2023" . Creat durant el cap de setmana llarg de Pasqua en consulta amb el president polinesi Moetai Brotherson, A fano tià es converteix en el tercer grup més gran de l'assemblea pel que fa al nombre de representants, amb 15 representants electes, Tavini Huiraatira resten amb 22 d'un total de 57. Aquests membres diuen que volen aclarir la línia política, que es considera massa allunyada del programa de 2023.  Els càrrecs electes asseguren que volen "proporcionar solucions que siguin iguals al que podem fer respecte a la població", amb prioritats molt concretes: habitatge, salut, cost de la vida.

Motius de l'escissió

Mentre que el líder històric del Tavini, Oscar Temaru (81 anys), i el president de l'Assemblea, Antony Géros, defensen una línia radical i un procés ràpid d'autodeterminació, el sector escindit s'alinea amb el president de la Polinèsia, Moetai Brotherson. Brotherson advoca per un enfocament més moderat i a llarg termini (10-15 anys), prioritzant la gestió de la pobresa sobre el debat immediat de la sobirania.  La crisi va esclatar després d'unes pèrdues significatives del Tavini en les eleccions locals franceses del 2026, especialment a la capital, Papeete. El grup més jove va qüestionar la línia política oficial després d'aquests revessos.

El nou grup parlamentari A Fano Tià està liderat pel diputat de 25 anys Tematai Le Gayic i 15 parlamentaris dissidents que s'han distanciat de la direcció històrica per donar suport a una via menys confrontativa amb l'Estat francès. Un punt de discòrdia específic ha estat l'explotació dels recursos minerals submarins. Temaru hi està a favor com a motor econòmic per a la independència, mentre que Brotherson i els dissidents s'hi oposen per motius ambientals, alineant-se més amb les tesis del govern francès. 

                                                          Els escindits d'A Fano tià

Read more »

Joves independentistes europeus es troben a Sicília per forjar una aliança entre nacions en defensa de les identitats i llengües locals

 

Sota el nom "Cummatti Giuvintù" joves independentistes europeus es van reunir a Palerm, Sicília per forjar una aliança entre nacions en defensa de les identitats i llengües locals». Catalans, gallecs, bascos, sardos, bretons i gal·lesos han activat durant anys camins, inclosos institucionals, per aconseguir l'autodeterminació. La reunió a la Universitat: «Cal debatre per intentar imaginar i traçar el curs d'una Europa diferent»

"Cummatti Giuvintù" és el títol de la conferència internacional que ha tingut lloc a la Universitat de Palerm. Joves representants d'organitzacions i partits proindependentistes van anar a Sicília el 23 d'abril des de tota Europa per a un moment de reflexió, diàleg i debat amb la joventut siciliana.  Comparteixen, de fet, l'aspiració d'independència política dels seus respectius estats centrals i durant anys han activat camins, inclosos institucionals, per aconseguir l'autodeterminació. "Durant anys hem estat testimonis d'un revitalització dels sentiments de redescobriment i orgull per les identitats locals que les potències europees havien intentat esborrar —declara Antonino Graziano de Trinacria, una organització independentista siciliana—. La reaparició de tot això implica sobretot les generacions més joves, que a través de moviments populars en defensa de la llengua, les tradicions i contra la desintegració de les identitats dels pobles individuals, s'han situat al capdavant dels processos d'alliberament nacional".

La conferència neix de la necessitat d'afrontar les realitats dels joves que lluiten per l'autodeterminació del seu poble, imaginant també la postura que Europa podria tenir en el futur: «La confrontació entre els joves avantguardes de les Nacions Sense Estat és necessària per intentar imaginar i traçar el curs d'una Europa diferent, basada en l'aliança entre pobles contra les guerres i en defensa de les identitats i llengües locals», conclou Graziano.

Read more »

El Front d'Alliberament de l'Azawad conquereix la ciutat de Kidal

Aquest matí, forces tuaregs del FLA i jihadistes de JNIM (Jama'at Nusrat al-Islam wal-Muslimin) ha llançat una operació conjunta contra el govern malià, apoderant-se del control de diversos punts de control, bases i pobles i capturant una gran quantitat d'equipament militar. 

Al nord, la FLA ha aconseguit expulsar les forces ocupants de Mali i recapturar la ciutat de Kidal, forçant la retirada de les forces conjuntes PMC Wagner/FAMA (mercenaris russos/ militars malians) de diverses posicions, deixant Aguelhok i Tesalit aïllades sota atac continu de les forces tuaregs.

El 30 de novembre de 2024, un esdeveniment d'importància històrica va marcar la lluita política i militar tuareg a Azawad (ocupat per Mali). Les principals faccions, abans dividides: el Moviment Nacional per a l'Alliberament de #Azawad (MNLA), l'Alt Consell per a la Unitat d'Azawad (HCUA), el Moviment Àrab d'Azawad (MAA) i el Grup d'Autodefensa Touareg Imghad and Allies (GATIA) pro-CSP: van anunciar la seva fusió sota una sola bandera. Aquest acostament, nascut d'un desig ardent d'unificació, pretén enfortir les files i parlar amb una sola veu davant els múltiples reptes als quals s'enfronta Azawad. Els responsables de les diferents entitats van afirmar que aquesta decisió estratègica pretén protegir millor les poblacions civils, les primeres víctimes de la violència persistent a la regió. A Tinzawatène, un punt d'inflexió històric per a Azawad: dissolució dels moviments (MNLA, HCUA, GATIA, MAA) per formar el Front d'Alliberament d'Azawad (FLA). Objectiu: unitat total, alliberament total de l'Azawad amb la seva independència.

Durant mesos s'han multiplicat els testimonis sobre els abusos comesos per l'exèrcit malià, recolzat pel grup paramilitar de Wagner. Aquests actes, qualificats de greus violacions del Dret Internacional (DIH), inclouen massacres, detencions arbitràries, desaparicions forçades i destrucció de camps sencers. Davant d'aquestes tragèdies, les poblacions d'Azawad expressen una necessitat clamorosa de protecció i justícia, que aquesta nova entitat polític-militar espera oferir-los.

La unió de les faccions marca una ruptura amb les dissensions del passat, sovint fonts de debilitat i derrotes estratègiques. Aquesta fusió pretén esdevenir una força coherent i decidida, capaç de dialogar a nivell polític alhora que garanteix una defensa militar impecable sobre el terreny com va ser el cas del 27 de juliol. En una declaració conjunta, els líders del moviment van dir:
“Deixem de banda les nostres diferències per abraçar una bandera comuna: la defensa de les nostres poblacions i del nostre territori contra l'opressió i la injustícia. Aquesta unió és la nostra resposta als intents de divisió orquestrats pels nostres adversaris".

Cap a la mobilització internacional

A través d'aquesta iniciativa, el moviment també demana a la comunitat internacional que abordi urgentment la situació al nord de Mali. Demana una investigació independent sobre les violacions dels drets humans i un major suport per garantir la seguretat i la dignitat de les poblacions locals. La història jutjarà si aquesta unió serà el catalitzador d'un canvi durador a Azawad. De moment, ofereix noves esperances en una regió on el conflicte i la injustícia han prevalgut durant massa temps.

El comandant Bilal Ag Acherif (fotografia), fou elegit per unanimitat secretari general del FLA (Front d'Alliberament Azawad), creat pel Pacte d'Honor que consagra la fusió de tots els Moviments que conformaven el CSP-DPA. La unitat necessària per capitalitzar determinades victòries s'ha segellat i avançat per assolir els objectius marcats. En l'acte es va presentar una nova bandera per a l'organització político-militar tuareg que s'enfronta a les forces ocupants de Mali i els seus mercenaris russos de Wagner.

Per a saber-ne més: 

El nostre article sobre la formació del FLA

Entrevista a Bilal Ag Acherif, comandant i secretari general del FLA 

 FLA: "La independència de l'Azawad és l'única sortida de sis dècades de crisi, qualsevol altra solució reproduirà la crisi més tard"

Read more »

Marxa tibetana contra la imperialista 'Llei d'Unitat Ètnica' xinesa

Activistes de la Marxa del Barret Negre del Congrés de Joves Tibetans han protestan a Índia, instant a la comunitat internacional a prendre mesures contra la repressió xinesa i donar suport al Tibet en oposició a la llei d'unitat ètnica. La marxa ha creuat per Jantar Mantar o ahir va arribar a Nova Delhiamb desenes membres de la Lliga Juvenil Tibetana. El govern i les organitzacions no governamentals del campament tibetà Samye Ling han ajudat els excursionistes de 600 quilòmetres. Va ser ben rebut pels simpatitzants indis-tibetans. Els activistes del barret negre de la Lliga de la Joventut Tibetana han estat protestant durant 23 dies a Himachal Pradesh i altres parts del nord de l'Índia. Punjab a Haryana Va arribar a Delhi ahir després de viatjar per quatre estats, inclòs Delhi. Pel camí, els activistes van dur a terme campanyes de propaganda tibetana. El govern xinès ha d'aturar la seva política d'extermini del poble tibetà. Segons el president de l'Associació de Joventut Tibetana, Tsering Choephel, Sota la benedicció de Sa Santedat el Dalai Lama la campanya ha rebut molt de suport dels residents locals i dels mitjans de comunicació.

La Marxa del Barret Negre va començar el 22 d'abril amb reunions d'oració, seguides d'una sessió informativa detallada del comitè organitzador que va descriure el programa i els objectius. Cap a les 12:30 del migdia, hem arribat a la frontera de Singhu, on membres de l'Executiva Central de Chushe Gangdruk i el Capítol Regional de Delhi ens han donat una càlida benvinguda i ens han expressat el nostre agraïment per la nostra determinació envers la causa. La campanya de la Marxa del Barret Negre continuarà oficialment fins a la seva conclusió el 25 d'abril.

Què és la llei d'unitat ètnica? 

Read more »

Algèria condemna a 5 anys de presó una dona berber per un post a facebook

El règim àrab algerià de Tebboune i de Chengriha acaba de condemnar la jove kabyla Wafia Tedjani a 5 anys de presó ferma, simplement per publicacions a Facebook. Wafia Tedjani és una jove coneguda pel seu compromís en el domini social, sempre disposada a ajudar les persones necessitades. És amazig (berber) de la Cabília, orgullosa de la seva identitat, i defensa pacíficament la seva identitat nacional sense estat.

Una sola causa per ara, altres expedients ja haurien estat muntats sota coberta de la llei 87 bis dita “antiterrorista”, aquesta llei va ser creada el 2021, per condemnar els militants del Hirak, un moviment pacífic que es va desencadenar el 2019, qualsevol veu dissident i fins i tot simples ciutadans que denuncien la injustícia i la corrupció a les xarxes socials. Wafia Tedjani és propietària d’una agència de viatges a Tizi Ouzou, a la Kabília, és coneguda per defensar la cultura berber, notablement la cultura cabil.

Read more »

Homenatges a Annai Poopathy, morta en vaga de fam per la independència tamil

Diverses organitzacions han organitzat tributs a la seva figura com el front nacional popular tamil, l'aliança nacional tamil TNA o l'All Ceylon Tamil Congress, que defensa el federalisme i la ideologia de "Dues nacions en un país", que significa l'estat de Sri Lanka com el país que comprèn la nació cingalesa i la nació tàmil en una societat plurinacional. La figura de Annai Poopathy, de Batticaloa, que va morir en vaga de fam el 18 d'abril de 1988 exigint la retirada de les tropes de l'Índia de Tamil Eelam és una icona de la lluita nacionalista tamil contra l'ocupació. Va morir després de 31 dies sense menjar i va veure abans com dos dels seus deu fills eren assassinats per les forces ocupants.

Read more »

Dictat en les llengües carèlia i veps a 75 indrest dins de Carèlia, Sant Petersburg i Vologda

El 20 d'abril, la regió celebra anualment el Dia de l'Escriptura Carèlia i Vepsiana. Aquest dia de 1989, el Decret del Consell de Ministres de Carèlia va aprovar els alfabets de les llengües dels pobles indígenes, així com les normes de la seva ortografia. Posteriorment, es van començar a publicar llibres i llibres de text en carelià i veps o vepià, es van llançar programes de ràdio i televisió, i van incloure llengües en programes escolars i universitaris.

Amb motiu de la festivitat, la Biblioteca Científica de la Universitat Estatal de Petrozavodsk va llançar la campanya interregional "Dictat en les llengües carèlia i veps". Durant la setmana, el dictat pot escriure en 75 localitzacions de la República de Carèlia, Tver, Vòlogda i les regions de Leningrad. Fins avui, uns 4.000 veps viuen a les regions de la República de Carèlia, Sant Petersburg i Vologda. Els seus interessos estan representats per la Societat de Cultura Vepsiana (Общество вепсской культуры) i la Comunitat Veps (Вепсская община). La llengua carèlia és promoguda per Karjalan Sivistysseura (Societat Cultural Carèlia) i Karjalan Liitto (Associació Carèlia) a Finlàndia i Unió del Poble de Carèlia (UKP, Союз карельского народа) i Jove Carèlia (Nuori Karjala). El Moviment Nacional Careli (Карельское национальное движение) lluita per la independència envers Rússia. 

El veps i el careli són dues llengües fino-úgriques de la família balto-finesa nord (o finesa) de la que també hi formen part el finlandès i l'ingri. El careli té uns 100.000 parlants i el veps un miler principalment a Rússia. El ludi és un dialecte de transició entre ambdues llengües. 

Read more »

Els nacionalistes còrnics de Mebyon Kernow vencen a Camborne

Els nacionalistes còrnics de Mebyon Kernow han celebrat un parell de victòries a Camborne. El regidor Reece Wetherburn, que va escollit tinent d'alcalde electe i un altre regidor del partit, Ian Vivian-Villacci, va ser escollit per defensar Cornualla a l'Ajuntament de Camborne. El 12 de juny MK celebrarà el seu 75è aniversari a Penn Bloodh Lowen en el que ha batejat com "la festa per Cornualla". 

Read more »

Nicaragua: el govern manté desparegut el líder de la nació miskito Brooklyn Rivera des de 2023

La darrera declaració pública de Brooklyn Rivera es va escoltar l'abril del 2023, durant la 22a sessió del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides, realitzada a Nova York. En aquesta ocasió, el líder es va dirigir al Fòrum com a representant parlamentari i dirigent principal de la nació Miskitu (miskito), sotmesa a Nicaragua, es va referir als avenços aconseguits en el dret internacional i estatal, així com els retrocessos en la implementació local per la manca de voluntat política dels Estats: “La greu situació de robatori dels territoris, el saqueig dels tradicionals, la desarticulació dels entorns ambientals. Cal afegir l'increment de violacions dels drets humans als líders i defensors”.

Una venjança per denunciar l'opressió

Com a represàlia, el Govern de Nicaragua li va negar l'entrada al país. Després de romandre diverses setmanes a l'exili va decidir tornar i ho va informar mitjançant un vídeo publicat en xarxes socials el juny de 2023: "Jo no tenia cap intenció de quedar-me fora. Per aquesta raó vaig haver de viatjar per altres rutes i posteriorment pel territori de la Moskítia, que, dit sigui de pas, és a dos estats: Hondures i Nicaragua. sud, vaig aconseguir entrar al país i estic des de fa una setmana a la Moskítia nicaragüenca”. El Ta Upla (cap principal miskito) va recalcar que aquest territori no només és un país i que els pobles tenen una tradició d'intercanvi, vincles familiars i activitats culturals i socials amb el poble Miskitu que viu també a Hondures. “Per nosaltres no hi ha fronteres”, va concloure. 

El 29 de setembre del 2023, Rivera va ser detingut arbitràriament per la Policia Nacional a casa seva a la ciutat de Bilwi, on s'havia traslladat per estar al costat del seu poble. Des de llavors, es troba en condició de desaparició forçada. Tot i l'impediment migratori imposat per les autoritats nicaragüenques, l'ingrés de Brooklyn Rivera a Nicaragua no va constituir un acte il·legal, sinó l'exercici de drets fonamentals reconeguts tant pel dret constitucional com pel dret internacional dels drets humans i dels pobles indígenes a la lliure determinació. El Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball, la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes i la Declaració Americana sobre els Drets dels Pobles Indígenes són clars en reconèixer que els pobles indígenes transfronterers poden desenvolupar lliurement les activitats d'intercanvi.

El 29 de setembre de 2023, Rivera va ser detingut arbitràriament per la Policia de Nicaragua sota control del govern semidictatorial de Daniel Ortega i el sandinisme a casa seva a la ciutat de Bilwi, a la Regió Autònoma de la Costa Carib Nord, on s'havia traslladat per estar al costat del seu poble. Posteriorment, el Govern va cancel·lar la figura jurídica a YATAMA (Yapti Tasba Masraka Nanih Aslatakanka), el partit nacionalista miskito sense un degut procés; els béns de l'organització van ser ocupats; i els directius, membres, familiars i comunitaris van ser perseguits. Des d'aleshores, Brooklyn Rivera es troba en condició de desaparició forçada. Nicaragua guarda silenci sobre el seu parador i les condicions de salut, cosa que constitueix tècnicament una desaparició forçada: una pràctica prohibida pel dret internacional dels drets humans. Més enllà de la seva integritat física, la desaparició d'un líder és una forma d'acovardiment sobre la representació política dels pobles indígenes. A dos anys i mig, la comunitat internacional reclama una prova de vida i conèixer-ne la ubicació.

Una història de combat nacional

El 1960, Brooklyn va començar la seva trajectòria com a defensor dels drets col·lectius a la Costa Carib. Durant la dècada de 1980, es va convertir en una figura central de la resistència indígena miskitu (l'anomenada “contra indígena”) en el context del conflicte armat intern nicaragüenc. Aquest període va estar marcat per greus violacions de drets humans contra les comunitats indígenes: desplaçaments forçats, violència generalitzada i operacions militars com el conegut “Nadal Roig”. Fins ara, aquests fets són recordats per la memòria col·lectiva i segueixen sent denunciats per les organitzacions indígenes com a greus violacions als drets humans que romanen en total impunitat. En conseqüència, la seva trajectòria política està estretament vinculada al procés de reconeixement de l'existència de Pobles Indígenes i Afrodescendents a la Constitució Política de Nicaragua de 1987. Posteriorment, va ser una de les cares visibles de la lluita i la conquesta de les autonomies regionals, establertes amb l'Estatut d'Autonomia de 1987: indígenes i afrodescendents a Centreamèrica.

Read more »

El Partit Sard d'Acció celebra 105 anys

A Aristanis (en italià Oristano), al lloc simbòlic de la fundació del partit, el Palazzo degli Scolopi, es van celebrar els 105 anys del Partit Sard d'Acció (PSD'Az), fundat el 17 d'abril de 1921. Un dia de record, reflexió política i revitalització, marcat per l'anunci del retorn d'Il Solco, el diari històric del moviment sard. "A partir d'avui, reeditem el nostre diari històric, Il Solco: serà en línia, i cada sis mesos, també tindrà una versió impresa amb les millors de les nostres reflexions", va anunciar el secretari Christian Solinas. Aquest moviment assenyala el desig d'enfortir el desenvolupament polític i cultural del partit, tal com va explicar el mateix Solinas: "No volem limitar-nos a contemplar la nostra història ni el llarg camí del nostre activisme. Aquest arrelament a la nació sarda és la millor garantia per a la situació actual i el futur de Sardenya. Volem proposar cada cop més iniciatives que elevin l'autoconsciència dels sards i ofereixin solucions concretes als problemes de l'illa". El seu discurs també es va centrar en la renovació interna: "Esperem que el treball de regeneració iniciat els darrers anys porti a una classe dirigent jove, conscient i compromesa. Volem tornar a ser una avantguarda del desenvolupament cultural i polític, com requereix Sardenya". La jornada va començar amb les salutacions institucionals del regidor d'Obres Públiques, Gianfranco Licheri, i del regidor provincial Domenico Gallus, seguides d'una contribució en vídeo i una introducció del mateix Solinas.

A continuació, va tenir lloc la taula rodona històrica i cultural. El coronel Lino Orecchioni, exdirector del Museu Històric de la Brigada de Sàsser, va explorar el tema "1916-2026. 110è aniversari de la Strafexpedition. La Brigada de Sàsser entre records i mite". La professora Maria Dolores Picciau es va centrar en el paper de les dones en la història del nacionalisme sard, mentre que Valeria Soru va explorar els orígens del moviment sardista, incloent-hi les fonts històriques i el seu context combatent.

A continuació, es va presentar la nova edició en línia d'Il Solco, fundada el 1919 com a òrgan dels combatents sards i del Partit d'Acció Sard, seguida d'una secció dedicada al Moviment Juvenil Sard. El professor Alberto Contu, estudiós del pensament federalista, va pronunciar les paraules de cloenda amb una presentació sobre el tema "Arrels i ales: el sardisme i la creació de mites a llarg termini". La jornada va concloure amb una presentació final en vídeo.

Read more »