2026/05/29

Assina: la Diputació de Badajoz recupera la llengua extremenya (astur-lleonès) amb actes a 20 pobles


La realitat lingüística d'Extremadura en general i de les comarques i municipis, en particular, se situa cada cop més a prop del coneixement general d'aquesta terra. A través de xerrades i tallers que posen en valor una tradició oral, la Diputació de Badajoz (PSOE) i OSCEC (Órganu de Seguimentu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura) ha consolidat el seu programa ASSINA, Enverneciendu la lengua estremeña 2026 (recuperant la llengua extremenya 2026) i ha aconseguit que les seus de la cultura popular extremenya, com a valuós patrimoni cultural i lingüístic amb enormes possibilitats de futur, tornin a ser els pobles.

Al voltant de 20 municipis estan inclosos de nou a la iniciativa que els aproparà també a continguts audiovisuals, jocs i altres exercicis que rescaten l'essència oral extremenya, lligada a les seves particularitats lingüístiques i a la cultural comarcal i municipal que defineix la província. És una iniciativa de l'Àrea d'Identitat Cultural, Esport i Joventut, Benestar Social i Cooperació Internacional, preocupada per aprofundir les arrels culturals d'Extremadura i centrada, en aquest cas, en una de les eines més precises i naturals de què disposem: el llenguatge.

Les activitats, d'unes dues hores de durada, estan estructurades al voltant d'una xerrada introductòria on s'explica l'origen de les llengües minoritàries, la situació actual en què es troben, així com les característiques de la parla extremenya en conjunt i les peculiaritats locals i comarcals. A més, es donen respostes a les preguntes i s'ofereixen solucions per al foment, la conservació, la transmissió i la difusió d'aquest patrimoni cultural. Des del 2022, la resposta dels pobles no ha tingut comparació i actualment són centenars els veïns i veïnes que senten orgull de les seves expressions.

En aquesta ocasió, les localitats protagonistes seran: Trasierra, Higuera la Real, Valencia del Ventoso, La Haba, Hornachos, Zarza Capilla, Barcarrota, La Garrovilla, Feria, Orellana de la Sierra, Villafranca de los Barros, Ribera del Fresno, Valle de Santa Ana, Cabeza la Vaca, Malcocinado, Malpartida de la Serena, Retamal de Llerena, Jerez de los Caballeros, Don Álvaro y Carmonita.

Read more »

NDN, 7 anys de lluita del moviment indi sioux als EUA

NDN Collective ha fet públic l'informe d'impacte de set anys de combat sota el lema 'Allibereu el poble, guariu la terra.'" Durant els darrers set anys, hem treballat per construir un poder col·lectiu indígena arrelat en l'autodeterminació, la justícia i l'amor pel nostre poble i la Mare Terra." Aquest informe reflexiona tant sobre les victòries com sobre els reptes que han donat forma al seu viatge basat en accions militants l'autogestió dels autòctons. Junts, hem:

• Inversió comunitària de 12 milions de dòlars en escoles habitatge o infraestructura social pels autòctons dels EUA
• Ajudat a repatriar més de 177.000 acres de terra
• Atorgat més d'111 milions de dòlars a comunitats indígenes a més d'1.200 organitzacions i individus

• Format més de 1.900 organitzadors en la construcció de moviments i la resistència creativa

•10,6 milions de dòlars destinats a empreses amb propietaris indígenes








NDN 

NDN Collective va ser fundat per una nova generació de joves sioux encapçalada per Nick Tilsen. Amb el transcurs dels anys ha passat a ser un moviment pan indi dels EUA amb seu a les terres sioux, en concret Rapid City, Dakota del Sud, dedicada a construir el poder de les nacions i comunitats indígenes. El terme "NDN" és una abreviatura d'internet que fan servir els pobles natius de l'Amèrica del Nord per referir-se a ells mateixos com a "indis". Mitjançant la combinació de l'activisme de base, la filantropia i la inversió d'impacte, el col·lectiu busca acabar amb els sistemes d'opressió i aconseguir l'autodeterminació indígena sota tres eixos fundacionals: Defensar, Desenvolupar i Descolonitzar (Defend, Develop, Decolonize): Recentment ha obtingut victòries com a Pe' Sla: Al maig de 2026, gràcies a les accions legals de l'organització, protestes i pressió comunitària, l'empresa minera Pete Lien & Sons va retirar els seus plans de perforació a Pe' Sla, un indret sagrat sioux a les Black Hills que corria el risc de ser explotat. 
L'abril del 2026 es va llançar LANDBACK Action Network per interconnectar i enfortir econòmicament els defensors de la terra arreu del continent. 

La nació sioux

La nació sioux està composada per tres faccions amb prop de 200.000 membres: Els nakota, els dakota i els lakota. 

- Els primers habiten al Canadà i són una facció separada dels dakota al segle XVII dividida en dues tribus: assiniboine i nakoda (stoney) separats dels anteriors el 1744. Totalitzen unes 22.500 persones. Els assiniboine sumen 14.500 persones (8.200 a EUA i 6.300 a Canadà) i els stoney 8.000 al Canadà. Aquests darrers són els qui millor conserven la llengua pròpia.

Els dakota habiten Canadà (Manitoba) i als EUA (Minesota, Montana i les dues Dakota) dividits en sis tribus: les de l'est (santee i sisseton) i les de l'oest (yankton, i yanktonai, baix i alt). Finalment hi ha les set tribus lakota (oglala, hunkpapa, sihasapa, miniconjou, sicangu, sans arc i two kettles) que viuen avui a les dakota. Crazy Horse i Red Cloud eren lakota oglala mentre Sitting Bull era lakota hunkpapa.

La confederació sioux és anomenada Ochéthi Sakówin (Oceti Sakowin) o Consell dels Set Focs composat històricament pels dakota (santee i sisseton, yankton, i yanktonai) i els lakota. Totalitzen 170.000 persones. Lingüísticament les llengües siouanes actualment vives són el crow i el sioux. Aquest darrer amb 7.750 parlants està dividit entre el nakoda (parlat pels nakota amb 3.350 locutors), i el sioux amb dos dialectes: el dakota amb 2.400 i el lakota que té 2.000 parlants. 

Read more »

2026/05/28

Acte dels cosacs independentistes del Don per forjar una entesa amb parlamentaris d'Ucraïna


En el 105è aniversari del Tractat històric entre la República Popular d'Ucraïna a l'exili i la República del Don. El 26 de maig es va celebrar al centre de premsa Ukrinform de Kíev una discussió d'experts dedicada al 105è aniversari de la signatura del tractat entre el Govern de la República Popular d'Ucraïna a l'exili i el Grup Democràtic del Don.


A l'esdeveniment van assistir els diputats ucraïnesos Maria Mezentseva-Fedorenko, Yaroslav Yurchyshyn, Volodymyr Viatrovych, representants del públic ucraïnès, experts i una delegació del Moviment Republicà del Don. Aquest esdeveniment va marcar el primer pas important cap a la represa del diàleg institucional entre la part ucraïnesa i el Moviment Republicà del Don.


El resultat clau de l'esdeveniment va ser una clara comprensió entre els parlamentaris i les figures públiques ucraïneses de la importància de la cooperació institucional entre Ucraïna i la República del Don. Els participants van debatre el context històric, la lluita compartida contra el llegat imperial i les perspectives d'una major cooperació basada en els principis de sobirania i el dret dels pobles a l'autodeterminació.


El Moviment Republicà del Don considera aquesta reunió com l'inici d'un treball sistemàtic per construir relacions a llarg termini amb els seus socis ucraïnesos. "Llibertat per al Don i llibertat per a Ucraïna són dos objectius interrelacionats. La història ja ha confirmat aquesta connexió. Avui, continuem aquesta tradició en una nova etapa."




https://www.ukrinform.ua/rubric-presshall/4127022-105ta-ricnica-ukladenna-dogovoru-miz-uradom-unr-v-ekzili-ta-donskou-respublikou.html

Read more »

2026/05/27

El govern asturià anuncia que estendrà l'ús de la llengua pròpia a l'Administració (inclosos ajuntaments) amb una Llei d'Identitat

La futura llei de Cultura i Identitat del Principat promourà drets i blindarà les “llengües pròpies d'Astúries” perquè “aquesta és una manera de blindar també la nostra identitat i el nostre sentit de pertinença”. El compromís el va adquirir el 25 de maig el president regional, Adrián Barbón, a la commemoració del Dia de la Bandera Asturiana.

"En cuidar el nostre patrimoni, cuidem també l'essència d'aquesta terra, els fonaments de la nostra bandera. Aquesta llei també ha de ser motiu d'orgull", va assegurar el cap de l'Executiu autonòmic, després de reivindicar "l'orgull de pertinença com a valor essencial" per impulsar el desenvolupament de la comunitat a tots els nivells. Perquè aquest sentiment, va dir, “no és excloent, sinó motivador”.

El marc elegit pel president per fer aquesta declaració va ser la celebració d'una commemoració que el Govern regional impulsa des de fa sis anys i que, va lamentar, commemora “un moment èpic que per desgràcia no es coneix prou”: el dia que la Junta General es va aixecar oficialment contra la invasió napoleònica. Barbó nva reivindicar a l'acte, que va comptar amb la participació de dos alumnes de l'IES Doctor Fleming, d'Oviedo, encarregats de llegir la carta de Jovellanos al marquès de Camposagrado, la importància de l'ensenya asturiana: "És molt més que un potent reclam visual. És símbol d'identitat i memòria col·lectiva, un emblema que porta amb un emblema.

"Us convido a un exercici simple. Busqueu en qualsevol esdeveniment que congregui multituds, en esdeveniments esportius o en trobades internacionals una bandera asturiana. És molt probable que, la major part de les vegades, la trobin", va proposar.
"Emburriar" per l'oficialitat

El moment escollit per Barbón per anunciar la intenció de blindar l'asturià va ser igual d'important que l'escenari. Aquest dilluns, Ovidio Zapico, coordinador d'IU i el seu soci de Govern, va oferir a Avilés una roda de premsa per desgranar les línies que, segons la seva opinió, hauria de seguir precisament la llei de Cultura i Identitat, que neix de “reconèixer el fracàs de la política per donar a la societat l'oficialitat de l'asturià”. Zapico va defensar que la nova norma ha de servir per obrir “una nova estratègia per a l'oficialitat i per l'oficialitat”, fent que sigui “la societat la que enmuriï en definitiva la classe política”. Una petició que casa amb la declaració feta hores després per Barbón, que va parlar tant en castellà com en asturià i eonaviego. Dit d'una altra manera, Barbó va fer una picada d'ullet als seus socis d'IU explicitant el seu compromís de "blindar" la llengua.

El coordinador d'IU també va posar sobre la taula altres peticions. A la primera xoca directament amb els seus socis de Govern. Zapico va reclamar convertir el 25 de maig en festa oficial d'Astúries, "sense menystenir per res el 8 de setembre", una data a què ha reconegut "un component social, cultural i religiós" que l'organització "respecta".

Així mateix, va parlar de reforçar la RTPA com a eina per a la promoció de la llengua i la cultura asturianes, dotar de més mitjans l'Acadèmia de la Llingua i obrir una nova etapa amb una Acadèmia de la Cultura i les Ciències d'Astúries que superi l'actual model del Ridea.

Precisament, aquesta darrera proposta va ser rebutjada completament per la Federació Socialista Asturiana (FSA). El partit va afirmar que "no comparteix el plantejament" dels seus socis de govern i va defensar el futur d'una "institució arrelada i que compta amb un prestigi reconegut a tot Astúries", alhora que van recordar que compta amb una llei pròpia aprovada per una unanimitat.
El PP demana l?esborrany de la llei

Sobre la llei de Cultura i Identitat es va manifestar el líder del PP asturià, Álvaro Queipo. "M'agradaria demanar-li al Govern que tingui certa sensibilitat amb aquest tema que és tan complex. Estem parlant d'una llei que parla d'identitat i de cultura, i per tant que parla de sentiments i del que ens uneix a tots els asturians. Repeteixo, allò que ens uneix, no allò que ens divideix", va assenyalar.

Per això, va demanar a l'Executiu regional que els enviï com més aviat millor l'esborrany per poder negociar-ho amb els grups parlamentaris perquè “espero que no tinguin en ment elaborar i aprovar una llei que divideixi els asturians més encara”.

Per part seva, Adrián Pumares, de Fòrum, va valorar les propostes de Zapico i va reconèixer el seu “temor” davant del que pugui sorgir de la idea d'una “esquerra unida del Govern”. En concret, va criticar la “croada” contra el Ridea, recordant que fa poc la Junta General va aprovar per unanimitat una llei per modernitzar la institució

Read more »

La guerrilla papú compleix la seva paraula i mata 10 miners il·legals

Les Forces ocupants Indonèsies han localitzat i recuperat els cossos de deu treballadors dedicats a la mineria il·legal d'or que presumptament van perdre la vida en un atac perpetrat per militants de l'ala armada del Moviment Papua Lliure (OPM). El grup rebel TPNPB (Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Ocvidental) ha reivindicat l'acció i sosté que les víctimes no eren miners, sinó agents encoberts de la Intel·ligència Indonèsia.

Segons la premsa indonèsia, l'exèrcit continua escorcollant la densa zona selvàtica de la província de les Terres Altes de Papua, a l'illa de Nova Guinea, on es va produir l'atac, amb l'objectiu de localitzar altres miners que s'hagin pogut amagar després del que va passar.

L'assalt va tenir lloc al districte d'Awimbon, a la regió muntanyosa de Bintang, va indicar el portaveu de la policia Faisal Ramadhani. "Els nostres homes van haver d'obrir rutes i creuar un bosc dens per arribar al lloc".

Read more »

2026/05/26

El govern de Cornualla inicia una consulta sobre la nova Estratègia per a la llengua còrnica

El Consell de Cornualla ha iniciat una consulta sobre la nova Estratègia per a la llengua còrnica o
Strateji an Yeth Kernewek 2026-2036. L'estratègia té com a objectiu enfortir la llengua còrnica per a les generacions futures. L'estratègia se centra en quatre àrees clau: Dyski | Aprenentatge, Kemeneth i Gonisogeth | Comunitat i Cultura, Savla | Status i Korpus | Corpus. Aquestes àrees treballen conjuntament per enfortir l'orgull i el benestar comunitari, desenvolupar habilitats i recursos i posicionar Cornwall amb confiança en l'escenari nacional, internacional i global.
Les respostes serviran per elaborar una versió final de l'estratègia que el Consell de Cornualla considerarà i publicarà el juliol de 2026. Es pot respondre per correu electrònic a cultureteam@cornwall.gov.uk (enllaç extern) o per correu postal a: Cornish Language Strategy Consultation, Lys Kernow, Truro, Cornwall, TR1 3AY. Abans del 19 de juny de 2026.

Read more »

2026/05/19

Els independentistes cosacs s'uneixen a la lluita d'Ucraïna contra l'imperialisme rus



El registre dels moviments cosacs russos lluitant per i donant suport al Kremlin a Ucraïna ha estat àmpliament documentat. Menys informada, però, és la participació de cosacs russos genuïns (ancestrals) que lluiten al costat d'Ucraïna contra les forces imperialistes russes. La divisió es remunta a la concepció de "cosac" com a soslovie (estat militar) o com a etnos (grup ètnic) (YouTube/@ponarseurasia1554, 21 de setembre de 2022). La identitat cosaca va ser cooptada pels règims tsaristes per consolidar l'exèrcit dins de les comunitats civils russes a les fronteres de l'imperi, però aquells que veien la identitat cosac com una qüestió d'ascendència —els anomenats cosacs «lliures»— es van resistir a aquesta cooptació. La guerra de Rússia contra Ucraïna ha donat al règim l'oportunitat d'enfortir la seva persecució del moviment cosac lliure. Avui, el punt àlgid dels intents del Kremlin de prendre el control del moviment pren la forma d'amfitrions suposadament "oficials" units sota la Societat Cosac de Tota Rússia i que participen en accions com patrullar els carrers de les ciutats russes. Els cosacs lliures, però, estan contraatacant i unint-se a aquells que lluiten contra l'imperialisme rus continuat.

L'herència disputada dels cosacs és evident mentre Rússia busca legitimar el seu domini a través de la imatge cosac, especialment als territoris temporalment ocupats per Ucraïna de Kherson i Zaporizhzhia . La creació d'organitzacions falses, pseudo-cosaques i alineades amb el Kremlin a Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson també ha posat en relleu l'ús de la imatge popular als territoris ocupats . Sembla que aquestes organitzacions són una part important dels plans del Kremlin per a la regió. Aquesta falsificació històrica del Kremlin només enforteix aquells que s'hi oposen i busquen l'alliberament.

Cosacs lliures de les regions del Don i Krasnodar s'han unit al Cos de Voluntaris Rus (Русский добровольческий корпус; RDK). Aquests cosacs van venir a lluitar "contra els gossos del règim del Kremlin" i van participar en algunes de les batalles més ferotges de la guerra a Avdiivka i Svatove. Criden a aquells per als quals la llibertat i l'honor cosacs no són només paraules buides perquè s'uneixin a les seves files" (Focus, 8 de febrer de 2024). Considerats organitzacions terroristes a Rússia, han lluitat "colze a colze" amb els seus homòlegs ucraïnesos en oposició al règim del president rus Vladímir Putin. Són molt crítics amb les estructures falses orientades al règim que utilitzen l'etiqueta «cosac». Un cosac del Kuban anomenat Roman va dir a un periodista: «Quan tenia 16 anys, vaig conèixer alguns cosacs que deien que tampoc els agradava tot això, que no els agradava aquest poder. Però en realitat [la Unió de Cosacs del Kuban] és simplement una estructura per controlar els joves" (Novaya Gazeta, 29 de desembre de 2024). Roman es va descriure a si mateix com un "nacionalista cosac" i es va sentir motivat a lluitar per l'alliberament de les terres cosaces Publicacions militars al canal de Telegram del RDK descriuen atacs de cosacs lliures, com quan un voluntari cosac amb el nom de guerra Kuban va utilitzar una bomba d'aviació d'alt explosiu per colpejar un quarter de soldats russos amb 8,5 quilograms d'explosius (20.01.2025).

Els cosacs lliures també representen una alternativa poderosa a la definició del Kremlin de la realitat russa i una oportunitat per a operacions psicològiques ucraïneses. Quan es va declarar per primera vegada la invasió a gran escala, van circular rumors no confirmats sobre una concentració de cosacs lliures a l'óblast d'Orenburg. Els cosacs lliures són un component important de les visions per a una Rússia post-Putin, algunes de les quals preveuen la desintegració de l'estat rus actual i la creació d'una "cosaca" independent al Caucas Nord .

Ateses les implicacions per a l'estat rus d'aquest canvi entre els pobles de la Federació Russa que busquen l'alliberament, els països que s'enfronten a l'amenaça de l'imperialisme rus han mostrat interès a donar suport a aquests pobles. Kíiv ha fet esforços per ajudar aquests moviments, duent a terme accions de divulgació amb les minories nacionals dins de Rússia. Ucraïna no és l'única que intenta provocar aquests esdeveniments dins de Rússia. El 17 de setembre de 2025, es va celebrar una conferència per al Fòrum de les Nacions Lliures de la Post-Rússia i un llançament del llibre "Nacions Lliures, Estats Nous: L'etapa final del colonialisme rus", editat pel difunt investigador sènior de Jamestown Janusz Bugajski, en una sala de conferències del Riigikogu. Entre els participants hi havia membres del Parlament estonià i representants de moviments d'alliberament (iakuts, baixkirs, tàrtars, txetens...). Una setmana després, el parlament suec va celebrar reunions amb membres del Fòrum de les Nacions Lliures de la Post-Rússia (X/@freenationsrf).

Al gener, es va establir un grup parlamentari, el Grup Interí per a l'Enllaç amb les Nacions Captives de Rússia, al Seimas de Lituània (Institut Tsargrad, 12 de gener). La primera reunió oficial de la comissió es va celebrar el 24 de març, a la qual es van convidar representants de moviments regionals i nacionalistes. El Moviment Republicà del Don sota la direcció d'Alexander Zolotov va participar a la reunió del 24 de març, durant la qual Zolotov va plantejar el tema de reconèixer la "descosacització" com a genocidi, que incloïa l'argument que "sense aquesta avaluació legal, és impossible restaurar els drets polítics dels cosacs" (Bloc Antiimperial de Nacions, 27 de març). Els separatistes del Don van veure aquesta comissió com una oportunitat per portar les activitats democràtiques de les regions a l'atenció dels experts europeus (Telegram/@rashka_delenda, 23 de març). Les pors del Kremlin a la fragmentació territorial i l'efecte dissuasiu de la violència van ser algunes de les moltes raons per les quals Moscou va envair Ucraïna el febrer de 2022. Aquests mateixos intents de dissuasió, i l'objectiu del Kremlin d'explotar el paper místic dels cosacs en la història russa per promoure el seu esforç bèl·lic, podrien haver augmentat la probabilitat de fragmentació territorial a mesura que aquests moviments creixen.

Read more »

2026/05/18

Quatre cantons suïsos s'uneixen per salvar el franco provençal (arpità)

 

A la Suïssa francòfona, diversos cantons cooperen ara per salvaguardar els seus dialectes mitjançant eines digitals "L'patoué l'é todzo vivin" (El dialecte encara és viu). Això és el que llegim al diari vaudois 24 Heures del 13 de maig de 2026. La premsa suïssa destaca una iniciativa poderosa a la Suïssa francòfona: quatre cantons (Vaud, Friburg, Jura i Valais) han unit forces per salvar els seus dialectes a través de la tecnologia digital. Arxius, cançons, textos, teatre, memòria popular... s'està fent tot per transmetre aquesta llengua a les generacions futures. La llengua perviu en grups folklòrics, en companyies de teatre, en cançons, entre tots aquells que es neguen a veure desaparèixer una part de l' ànima arpitana. No hi falta energia. Hi ha moltes associacions. Els voluntaris fa anys que lluiten. Existeixen iniciatives locals.

Read more »

2026/05/14

El congrés d'Ernai es compromet a ""generar joves independentistes per sumar-los al procés d'alliberament"

 



El 10 de maig Ernai ha tancat a en Bergara (Gipuzkoa) el seu IV Congrés. Els joves de Sortu, partit integrat a EH Bildu han concretat la seva ideologia una vegada desempallegats de la corrent espanyolista escondida de MGS. Fins a 800 joves han participat als debats. Ernai vol ser una "eina i un punt de suport per a tota la joventut" i ha assenyalat que són una "organització àmplia i centrada, amb una línia política definida i que generarà joves independentistes per sumar-los al procés d'alliberament".

"Avui prometem lluitar fins a portar-los fins a les últimes conseqüències. Jurem que no ens rendirem fins a portar aquest poble a la llibertat, que no ens rendirem fins que la joventut d'aquest poble visqui amb dignitat", ha afegit. En aquest sentit, també han assumit la responsabilitat de "polititzar les necessitats i preocupacions de la joventut i incorporar-les al procés d'alliberament (...) els estats espanyol i francès treballen perquè aquestes aigües turbulentes que sacsegen el món acabin empassant-se el nostre poble", ha indicat Ernai que també veu "oportunitats" en aquest context amb l'"impuls dels bascos i la força de la joventut independentista. Per això diem que el Moviment d'Alliberament Nacional arriba viu i fort fins avui. Ernai n'és un clar exemple”. L'organització juvenil escolta les necessitats, els desitjos i les inquietuds de la joventut i "els dóna resposta, entenent que a Euskal Herria qualsevol procés d'emancipació passa pel procés d'alliberament nacional. Perquè els temps exigeixen lluita, perquè l'oportunitat és possible a Euskal Herria i els qui formem Ernai no deixarem escapar aquesta oportunitat. aprofitarem cada moment per alliberar aquest poble. Tingueu per segur que arribarà el dia que el nostre poble sigui lliure, en què no hi hagi joventut oprimida. Arribarà el dia que la República Basca, socialista, feminista i euskaldun sigui una realitat", ha conclòs.

Read more »

2026/05/10

Cadena humana d'homenatge a Bobby Sands






Activistes i simpatitzants de l'Associació Irlandesa de Benestar dels Presos Republicans i el partit independentista irlandès Saoradh van assistir a la cadena humans el @ de maig a la presó de Kilmainham per commemorar el 45è aniversari de la mort de Bobby Sands en vaga de fam.

Reunits en gran nombre, els presents van retre homenatge a Óglach (Voluntari) Bobby Sands, el sacrifici del qual el 1981 continua sent un moment decisiu en la lluita per la llibertat irlandesa. Des de ben jove, Bobby Sands es va dedicar a la causa de la unitat i la independència irlandeses, suportant l'empresonament i finalment donant la seva vida per aconseguir l'estatus polític per als presos republicans.

"Sóc un pres polític. Sóc un pres polític perquè sóc una víctima d'una guerra perenne que es lliura entre el poble irlandès oprimit i un règim aliè, opressor i no desitjat que es nega a retirar-se de la nostra terra."

Parlant a la vetlla, l'activista de l'IRPWA a Dublín, Brian Kenna, va dir: "Aquesta reunió crida l'atenció sobre la realitat contínua dels presos republicans avui dia. Dècades després de les vagues de fam, homes i dones continuen empresonats com a resultat directe de la seva participació en la lluita contínua per l'alliberament irlandesa, la mateixa causa per la qual Bobby Sands va ser empresonat. Així que continuem aquesta lluita amb una determinació renovada, li ho devem a Bobby Sands".

Els assistents van portar banderes, pancartes i amics, creant una mostra poderosa i visible d'unitat i resistència, reafirmant el seu compromís amb els actualment empresonats. L'IRPWA reitera el seu suport continu als presos republicans i demana a tots els que donen suport a la justícia i la llibertat que es solidaritzin amb els nostres presos polítics.

Read more »

2026/05/09

En marxa Ar Redadeg, 10a edició de la cursa de relleus pel bretó

L'esdeveniment nacional bretó que uneix milers de participants al llarg del recorregut per donar suport a projectes educatius i culturals en llengua bretona, una de les sis llengües celtes. La 10a edició de la Redadeg, la carrera de relleus solidària per la llengua bretona, se celebra del 8 al 16 de maig de 2026. Aquesta edició recorrerà més de 2.000 km, començant a Lannuon i finalitzant a Naoned. La festa de sortida va tenir lloc a Lannion el 8 de maig a les 16:00, amb un poble de la cursa i animació. La celebració d'arribada serà el 16 de maig al Parc des Chantiers de Naoned o Nantes. Significativament l'estat francès manté fora de la Bretanya administrativa la regió de Naoned després de 1941 mantenint una decisió del hovern nazi. Ar Redadeg vol promoure l´ús de la llengua bretona (brezhoneg) amb una carrera festiva i no competitiva oberta a tothom. 



Read more »

Clam per la fi del supremacisme castellà i per l'oficialitat de la llengua asturiana

Uviéu volvió esti sábadu a salir a la cai na defensa de la oficialidá del asturianu (asturlleonés) y del gallego-asturianu. Miles de persones percorrrieron el centru de la ciudá al gritu de «¡Yá, yá, oficialidá!» na 39ª manifestación convocada pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, XDLA, yá convertida nunu de los actos más emblemáticos de la Selmana de les Lletres Asturianes. La marcha finó na Escandalera cola llectura del manifiestu y l’actuación de Nun Tamos Toes, nun ambiente festivo y ensin incidentes. 









La mobilització va comptar amb representació de partits polítics, sindicats i col·lectius socials. Entre els assistents es va poder veure dirigents i militants de Somos Asturias, Andecha Astur, Podem, Convocatòria per Astúries i la FSA-PSOE. També hi van participar centrals sindicals com CCOO, UGT o SUATEA, així com docents que van acudir amb pancarta pròpia per reclamar avenços en l'especialitat del professorat d'asturià i gallec-asturià, una reivindicació recurrent del sector. Al costat de les pancartes per l'oficialitat i la igualtat de drets lingüístics, durant la marxa també van onejar banderes d'Astúries i altres ensenyes vinculades a territoris amb llengua pròpia, com Catalunya.

Ja a L'Escandalera, la XDLA va donar lectura a un manifest en què va defensar que l'oficialitat segueix sent “l'única via legal” per garantir drets lingüístics plens a Astúries. El text va repassar a més el fracàs de la reforma estatutària debatuda el juny passat a la Junta General, quan la proposta no va aconseguir la majoria reforçada necessària. L'organització va mostrar un to especialment crític amb el Partit Popular pel seu rebuig a la mesura i també va retreure al PSOE asturià no haver impulsat amb més decisió una negociació que permetés tirar endavant la reforma.

Read more »

El nacionalisme cors commemora la batalla de Ponte Novu contra els imperialistes francesos



Ahir es van celebrar els actes a Ponte Novu per la commemoració organitzada, cada any, per l'associació Ricordu de Ponte Novu. Patriotes corsos recordaren la batalla de Ponte Novu, el 8 de maig de 1769 els corsos del general Paoli foren vençuts pels francesos a Ponte Novu i la República de Còrsega (1755) sotmesa a França. Amb un missatge cors i processó en memòria "dels nostres avantpassats caiguts per la llibertat fa 257 anys." 

La Batalla de Ponte Novu, ocorreguda els dies 8 i 9 de maig 1769, tanca un dels moments més tràgics de la història corsa. En aquella època, la nació corsa, encapçalada pel general Pasquale Paoli, lluitava per defensar la llibertat i la independència de la Còrsica contra l'exèrcit francès. En els actes es va realitzar una missa catòlica, actes de recreació històrica, la processó als llocs de la batalla i un debat. Com explica, en cors, l'entitat organitzadora: 'Una ghjurnata per cummemurà a Battaglia di Ponte Novu. L’ottu di maghju di u 1769 a Corsica perdia a so indipendenza contru à e truppe francese. Un tempu di memoria, cù una cunfarenza, una prucessione è una messa.' 

Fà Populu Inseme (amb 32 els 63 escons al parlament autònom), el Partitu di a Nazione Corsa (actualment amb 7 d), i Core in Fronte (amb 6) van participar als actes.

Read more »

El transversal Partit Nacional Escocès (SNP) guanya les eleccions per cinquena vegada seguida

 

L'independentisme suma 73 escons i la majoria absoluta suma 65. L'SNP ha guanyat les cinquenes eleccions consecutives al Parlament escocès. El partit ha guanyat 58 escons, dels quals en necessitava 65 per obtenir la majoria. Els Verds escocesos, independentistes, han guanyat un rècord de 15 escons, incloent-hi les seves primeres victòries en una circumscripció.

Els laboristes unionistes, que no fa gaire tenien ambicions de derrocar l'SNP, han acabat en un distant segon lloc amb 17 escons, empatats amb els reformistes oposats a la immigració, que han fet el seu gran èxit electoral a Escòcia. L'ex conservador Malcolm Offord lidera el partit anti immigració. Els Conservadors van perdre la seva posició com a partit de l'oposició més gran del parlament, patint el seu pitjor resultat electoral a Holyrood per acabar amb 12 escons. Mentrestant, els Liberal Demòcrates van obtenir 10 diputats. 

L'èxit de Reform UK, que ha fracturat el vot unionista, ha ajudat l'SNP a recuperar una franja d'escons de circumscripció tot i que la seva quota de vot havia disminuït des del 2021. El seu principal èxit va provenir de Shetland, que havia estat en mans dels Lib Dems des que el Parlament escocès es va tornar a reunir el 1999. Però l'SNP no ho va aconseguir tot a la seva manera, perdent les Illes Occidentals davant els laboristes, així com escons a Edimburg i Glasgow. La víctima electoral més destacada va ser el pes pesant de l'SNP Angus Robertson, que va perdre Edimburg Central davant l'ex colíder dels Verds Lorna Slater en la primera victòria electoral del partit. Els Verds van recolzar això a Glasgow Southside, l'antic escó de Nicola Sturgeon, i el partit va obtenir 13 diputats més a la llista. El colíder Ross Greer ho va qualificar de "dia històric" per al seu partit.

En vots SNP ha obtingut 877.000 a les circumscripcions i 597.000 a les regionals mentre els Verds 52.000 i 310.000. Alba Party va obtenir 45.000 vots el 2021. En aquests ocasió no s'han presentat per una greu crisi financera. Enguany s'han presentat diverses llistes dissidents del SNP: Alliance to Liberate Scotland / Sovereignity (coalició de l'Independence for Scotland Party i Sovereignity, exRestore Scotland, i escindits d'Alba Party) ha obtingut 18.400 vots. La part de l'Independence for Scotland Party que no es va voler integrar a l'ALP ha arribat als 9.500 sufragis. L'independentisme d'esquerra, amb l'Scottish Socialist Party, transversal d'esquerra liderat per trostkistes, ha obtingut 8.100 vots. En total sumen 965.000 vots independentistes. El 2021 van sumar 1.372.000 repartits entre l'excel·lent resultat de l'SNP amb 1.291.000, els 35.000 dels verds, 45.000 d'Alba Party i un miler de Restore Scotland (actual Sovereignity).

Guia del moviment nacional escocès: els 7 partits que defensen la independència 

Partit Nacional Escocès (SNP) fundat el 1934 per la fusió del National Party of Scotland (centre esquerra) i Scottish Party (dreta). Independentista des del seu origen.

Scottish Greens, 1990, neix com a escissió de l'Ecology Party fundat el 1978. Des de la seva fundació defensa la independència nacional escocesa.

Alba Party, escindit el 2021 de l'SNP al voltant de l'ex primer ministre Alex Salmond (finit el 2024), d'esquerra republicana. Enmig d'una greu crisi financera s'ha dissolt formalment el 26 de març de 2026.

Alliance to Liberate Scotland fundada el 2025 com una campanya de sensibilització ha acabat sent un partit per unificar petits moviments secessionistes amb un sol punt de programa. Sota el lema 'Independence. Nothing More. Nothing Less'. El març de 2026 se li va incorporar part de l'Alba Party entre ells el trostkista i ex diputat Tommy Sheridan, del Solidarity – Scotland's Socialist Movement (2006-2021). Va establir una coalició amb l'ISP però el març de 2026 es va trencar quan ISP denuncià la política de determinar candidats.

Sovereignity. Nascut com a Restore Scotland el 2020 defensant sortir de la UE i de l'OTAN així com el liberalisme individual. El novembre de 2021 va adoptar el seu nom de Sovereignity. El 2026 va passar a ser liderat per l'ex cap del moviment cívic Yes Scotland, Brian Nugent.

Independence for Scotland Party, 2020, oposat a la línia pro UE del SNP, també contrari a l'ideologia de gènere (que recolza el SNP), defensa integrar Escòcia a l'European Free Trade Association (EFTA).

Scottish Socialist Party, neix el 1998 com a fusió de diversos grups d'extrema esquerra liderats pels trostkistes d'Scottish Militant Labour i la seva Scottish Socialist Alliance.

 

.



Resultats 2021


SNP: 64
Conservadors: 31
Laboristes: 22
Verds: 8
LD: 4


Reform UK: va obtenir 5.793. El 2026 ha arribat als 362.000.



Read more »

Els nacionalistes gal·lesos guanyen per primera vegada les eleccions


El nacionalista gal·lès Plaid Cymru (Partit de Gal·les, nacionalista transversal) ha fet història i ha guanyat per primera vegada les eleccions nacionals gal·leses al Senedd. Ha trencat així 27 anys de poder laborista. Els nacionalistes gal·lesos han guanyat les eleccions amb 43 escons i n'han guanyat vint respecte els últims comicis. Per contra, els laboristes han perdut 35 representants, una debâcle històrica, i s'han quedat amb tan sols nou. La ministra principal del país, la laborista Eluned Morgan ja ha presentat la seva dimissió. L'altre guanyador de la nit, per contra, és el partit imperialista britànic Reform UK que ha entrat ala Senedd amb 34 diputats. Els altres partits unionistes d'esquerra (Laborista -35) i de dreta (Conservative -22) s'han ensorrat i Reform UK no ha captat tot el seu vot. El Plaid Cymru ja ha anunciat que vol governar en minoria. El líder del Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, ha celebrat que Gal·les hagi votat un "canvi de lideratge" i ha afirmat que està preparat per governar.

El Partit Laborista ha guanyat totes les eleccions generals des del 1922 a Gal·les i, fins aquesta setmana, totes les eleccions de Cardiff Bay des que es va establir l'Assemblea Nacional, la predecessora del Senedd, el 1999. Parlant amb activistes del partit a Llandudno que animaven, el líder del Plaid va dir que el partit estava "preparat per prendre les mesures necessàries per formar el proper govern de Gal·les".
 

Una comissió començarà a debatre un Gal·les independent

"Hem guanyat perquè representem l'esperança per sobre de la divisió, la credibilitat per sobre del caos i el progrés per sobre de l'estancament. Ara tinc la intenció d'arribar a altres persones que puguin donar suport a aquestes missions amb el ritme i la serietat que exigeixen, i trobar punts en comú on puguem, pel bé comú. El Plaid Cymru seguirà endavant amb aquestes converses amb urgència i presentarà el meu nom per ser nomenat el proper primer ministre". El Plaid és independentista, però va intentar posar el tema en la distància durant la campanya. Ha descartat impulsar un referèndum sobre la separació de Gal·les de la resta del Regne Unit durant el primer mandat d'un govern, però ha dit que una comissió començaria a construir el cas per a un Gal·les independent.

Suport des d'Irlanda

 Els resultats electorals a la Gran Bretanya envien un missatge que els votants estan "cansats de les cadenes a Westminster", ha dit la primera ministra a Irlanda del Nord Michelle O'Neill del Sinn Féin. L'SNP ha guanyat a Escòcia mentre que el Plaid Cymru ha guanyat a Gal·les, cosa que significa que els partits independentistes podrien tenir el càrrec de primer ministre a les tres nacions celtes descentralitzades per primera vegada. O'Neill va dir que el seu partit, el Sinn Féin, comparteix punts en comú amb l'SNP i el Plaid Cymru sobre "l'autodeterminació nacional", però que treballaria de bona fe amb tots els partits polítics.

Read more »