Donant veu als sense veu. Nacions sense estat, minories ètniques, indígenes i aborígens.
'Els morts de sempre que aquí estan, per morir un altre cop, però aquesta vegada per viure.'
InterNationalists. Stateless Nations, Voiceless people.
Segons La Repubblica del 17 de setembre de 2026 els independentistes tirolesos han forjat una aliança amb el puixant partit Alternativa per Alemanya. A “Separiamoci dall'Italia. I secessionisti sudtirolesi e l'alleanza con l'Afd.” El moviment secessionista del Tirol del Sud del partit Süd-Tiroler Freiheit i Alternative für Deutschland - AfD) han trobat vies de cooperació contra l'ocupació italiana del Tirol del Sud. La participació de Melanie Mair, portaveu de les joventuts del Süd-Tiroler Freiheit, al congrés federal del moviment juvenil de l'AfD (Junge Alternative / Generation Deutschland) celebrat a Magdeburg on va qualificar l'Estat italià com una "cruel opressora del nostre poble" n'és la prova concloent. A més, va defensar històricament els activistes armats dels anys 50 i 60 del BAS (autors d'atemptats amb bomba al Tirol del Sud), anomenant-los "lluitadors per la llibertat" i que els sudtirolesos no tenen res a veure amb l'Estat italià, ni per llengua ni per cultura, i que l'únic objectiu ha de ser l'autodeterminació per a "separar-se d'Itàlia".
Tamazight Moussaoui, una mestra amazigh cabilesa compromesa amb la defensa, promoció i preservació de la cultura berber de Cabília, va ser arrestada a Tuviret per les forces colonials àrabs algerianes. Molt activa a les xarxes socials i involucrada en nombroses activitats culturals, ha contribuït durant diversos anys a documentar esdeveniments culturals, destacar les tradicions i mantenir viva la memòria cabilesa. El seu activisme pacífic no pot justificar de cap manera una detenció ni cap forma d'intimidació. Aquesta detenció constitueix un altre atac contra les llibertats culturals i els drets fonamentals a la Cabília. Confirma, una vegada més, la marginació i la repressió de la llengua, la cultura i la identitat cabiles.
Com pot el règim colonial algerià afirmar que respecta la diversitat cultural mentre deté aquells que la defensen i la mantenen viva? Les dones cabiles sempre han jugat un paper essencial en la transmissió de la llengua, les tradicions i la memòria. Tamazight Moussaoui forma part d'aquest moviment continu i representa un compromís legítim amb la dignitat, la llibertat i la preservació de la cultura cabilesa. Les autoritats colonials algerianes han de fer públiques immediatament els motius de la seva detenció, garantir la seva integritat física i moral i respectar plenament els seus drets. Qualsevol procediment opac o acusació infundada constituiria un altre exemple de la repressió contra les veus cabils. La cultura cabil no demana ni permís ni tolerància: exigeix llibertat, reconeixement i el dret a viure plenament a la seva terra. Cap arrest, cap amenaça i cap repressió no poden esborrar la identitat cabil berber.
Condemna a un any de presó
El tribunal de M'Chedallah va emetre el seu veredicte el 22 de setembre sobre la professora tamazight Nadia Moussaoui, també coneguda com a "Tamazight Moussaoui". Va ser condemnada a un any de presó, amb suspensió. Aquesta decisió arriba després de la vista del 16 de setembre, durant la qual la fiscalia havia sol·licitat una pena de dos anys de presó. El cas va provocar una mobilització ràpida i particularment significativa a les xarxes socials. Activistes i simpatitzants, especialment activistes independentistes cabilencs, van exercir una forta pressió sobre el règim colonial algerià, denunciant una altra injustícia perpetrada per un règim supremacista parab contra una professora tamazight cabilenca, alhora que exigien el seu alliberament. El resultat d'aquest cas demostra que aquesta mobilització ha donat els seus fruits; aquesta vegada, les autoritats colonials algerianes no van poder establir cap amenaça a la seva farsa de pseudounitat nacional. Nadia Moussaoui, que ha estat en detenció preventiva fins ara, hauria de recuperar la seva llibertat en les properes hores.
Recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes a berbers d'Algèria
Segons el militant Messaouda Chebala, aquest mes de setembre, Algèria està experimentant una inquietant recrudescència d'arrestos, processaments i condemnes. A Bouira, la professora tamazight Nadia Moussaoui va ser arrestada i condemnada a dos anys de presó. A Annaba, la professora Nassima Souilah va ser condemnada a una presó tancada. A Tizi Ouzou, deu anys de presó tancada, van ser requerits contra Chérif Mellal. A Alger, l'opositor polític Fethi Ghares va ser arrestat abans de ser alliberat. A Batna, l'activista pels drets humans Adel Chetti va ser condemnat a dos anys de presó. A Constantine, el periodista Abdelkrim Zeghileche va ser condemnat a un any de presó. A Oran, la condemna del militant Kamel Kemmaz va ser elevada a tres anys de presó. A Jijel, el militant Yasser Rouibah va ser arrestat i condemnat a dos anys de presó. A Béjaïa, el militant Omar Aït Larbi va ser condemnat a sis mesos de presó.
A Tlemcen, el militant Boumediene Bouziza va ser arrestat i condemnat a divuit mesos de presó. A la mateixa ciutat, el raper Kara Slimane va ser arrestat i condemnat a un any de presó. A Skikda, el militant Amine Mesbah va ser arrestat, així com el militant Mabkhout Zoubir a Djelfa. El militant de la diàspora Abdelrazak Zitouni va ser arrestat a l'aeroport d'Alger.
Facundo Jones Huala va rebre una condemna de presó efectiva de 5 anys després d'arribar a un acord amb la Fiscalia en una causa relacionada amb la Resistència Ancestral Mapuche (RAM). Aquesta resolució va ser homologada pel jutge federal de Bariloche, Argentina, i va significar el tancament de l'expedient pel mecanisme de judici abreujat. Huala va reconèixer que va formar part de la RAM, on va ocupar posicions de lideratge, cosa que li va permetre evitar el judici oral i arribar directament a la sentència. La petició inicial era de fins a 20 anys de presó. El referent de RAM (Resistència Ancestral Mapuche) va ser detingut el 6 de juny de 2025 a El Bolsón. Des d'aquell moment va quedar privat de la llibertat i la disposició de la Justícia federal.
Per primera vegada, el govern peruà respondrà davant la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH), un tribunal autònom que s'encarrega d'aplicar i interpretar la Convenció Americana sobre Drets Humans, per violar els drets de la nació Mashco Piro, un dels grups indígenes més grans del món que viu en aïllament voluntari a l'Amazònia peruana, a la frontera amb el Brasil. La denúncia, presentada per Fenamad i EarthRights International, va ser acceptada per la CIDH el 2024, i se celebrarà una audiència pública els dies 24 i 25 de setembre de 2026 a Montevideo, Uruguai.
https://tinyurl.com/MashcoPiro-ENG
Lyazid Abid, president de la Unió per la República Cabil (URK) ha denunciat el sistema escolar algerià que imposa la llengua àrab i el pensament centralista també de mentalitat arabista. "Per a la Cabília, aquest sistema no representa només una regressió pedagògica, sinó un atac existencial. Des del 1962, el sistema escolar algerià ha servit de palanca per a una política d'assimilació metòdica i despersonalització del nostre poble. Mireu el que han fet amb la llengua amazigh. Ha estat relegada a l'estatus d'assignatura optativa, impartida en condicions miserables, sense recursos, sense cap ponderació real, simplement per servir com a pretext cosmètic. Encara més greu, els currículums imposats injecten un dogmatisme moral i religiós en total contradicció amb els valors tradicionals de la Cabília, que es basen en la naturalesa laica del poble, la llibertat de consciència i la igualtat. Als nostres fills se'ls ensenya a menysprear la seva pròpia història i la seva pròpia identitat. Aquesta no és la nostra escola, sinó un instrument de negació. El nostre projecte no pretén apedaçar el sistema existent, sinó construir una escola cabilesa moderna, republicana i universal, concebuda per i per a la Cabília.
Aquest projecte es basa en quatre pilars fonamentals. El primer és la sobirania lingüística. La nostra llengua, el Taqbaylit, serà la llengua oficial i el principal vehicle d'aprenentatge des de l'educació preescolar. Els nostres fills ja no aprendran en una llengua estrangera a casa seva. Aprendran ciències en la seva llengua materna.
El segon pilar és la naturalesa estrictament laica de l'educació. L'entorn escolar ha d'estar completament separat del dogma religiós. Les escoles han d'ensenyar racionalitat, pensament analític, ètica cívica i igualtat absoluta entre dones i homes. La fe és una qüestió de consciència individual, mentre que el coneixement pertany a la comunitat.
El tercer pilar és el multilingüisme amb una perspectiva global. Des de l'escola primària, les principals llengües científiques i internacionals, en particular l'anglès i el francès, s'ensenyaran rigorosament per connectar directament els nostres joves amb la innovació, la recerca i els mercats internacionals, sense cap biaix ni filtre ideològic.
Finalment, defensem la descentralització i la modernització educativa. L'escola ha d'estar connectada a les realitats locals, ecològiques i tecnològiques de la Cabília, lliure del centralisme jacobí d'Alger."
Els caçadors tradicionals (Dozo) de la milícia Dan Na Ambassagou van morir a l'emboscada. Això ho van informar diverses fonts locals, inclòs un alt funcionari de Dan Na Ambassagou, dignataris locals i professionals de la seguretat. "Els nostres homes anaven al seu propi vehicle, darrere dels russos", va explicar el líder Dogon, que va assenyalar que en aquesta zona, com en molts pobles, els caçadors s'organitzen en grups d'autodefensa per protegir la població dels atacs musulmans.
En atac amb drons de l'exèrcit malià a la propera Bourkouma va matar una dona i el seu nadó i va ferir diversos altres civils. Alguns creuen que l'emboscada de Kaka va ser una represàlia dels jihadistes. Ni l'exèrcit malià ni el Cos Africà Rus han fet comentaris sobre aquests fets. En el seu darrer comunicat , l'estat major va reivindicar la destrucció dilluns d'una "important base terrorista" al bosc de Kekoro, prop de Bougouni, diversos "punts de concentració" terroristes prop d'Abeibera, a la regió de Kidal, i "quatre posicions" pertanyents a la branca saheliana de l'Estat Islàmic prop de Ménaka.
La regió de Mopti inclou administrativament la gran majoria del País Dogon. La ciutat no és el País Dogón en si mateix, però és la porta d'entrada principal a aquesta regió de Mali. És una ciutat portuària i la capital de la regió administrativa de Mopti, ubicat més a l'est, principalment al voltant de la Falla de Bandiagara. Els viatgers solen usar la ciutat de Mopti com a punt d'escala i proveïment abans d'endinsar-se als llogarets dogons. De fet els atractius turístics de Mopti es basen en la cultura del poble dogon.
Armament i equips capturats pels islamistes de JNIM
Els dogons són un grup ètnic que viu a la regió de l'altiplà central de Mali, conegut per la seva rica cultura i tradicions úniques. Les llengües dogon es classifiquen tradicionalment com una branca independent dins de la família lingüística Níger-Congo. Són famosos per les seves danses de màscares i les escultures de fusta. Les màscares s'utilitzen en rituals sagrats i funerals. La majoria practica l'animisme, venerant els avantpassats i la natura. Tenen una mitologia molt profunda. Són mundialment coneguts per les seves llegendes sobre l'estrella Sírius i el seu coneixement astronòmic antic.
Com que no existeixen censos oficials recents ni gaire exactes a la regió, la xifra exacta és difícil de precisar, tot i que la majoria d'estudis coincideixen en aquest rang d'aproximadament 600.000 parlants de les seves llengües. La gran majoria d'ells viu concentrada en uns 300 pobles al llarg de la falla de Bandiàgara a Mali, tot i que també hi ha petites comunitats al nord de la veïna Burkina Faso. La llengua dogon està composta per dinou dialectes. Aquesta és la conclusió de la investigació científica duta a terme pel Dr. Amadou S. Guindo en la seva tesi doctoral, defensada el 2021, i citada per Ali Timbiné al seu llibre 'El misteri de l'origen egipci del poble dogon' (pàgina 119, editorials L'Harmattan). Entre aquests 19 dialectes, generalment observem una intel·ligibilitat mútua, contràriament a molts estereotips. A més d'aquests 19 dialectes, cal destacar l'existència d'una llengua secreta, el Sigi So o Sigiso, que és la llengua dels iniciats dins de la societat de les màscares awa. El Sigi So (o Sigiso) és la llengua ritual i secreta del poble Dogon i un pilar fonamental de la seva complexa cosmologia i tradició espiritual. S'utilitza únicament durant el Sigi (o Sigui), la festivitat més sagrada d'aquesta comunitat. Se celebra de manera itinerant cada 60 anys per commemorar la mort del primer avantpassat i la revelació de la paraula a la humanitat. És un llenguatge d'iniciació que s'ensenya als homes que han assolit cert grau de maduresa. Per tradició, està estrictament prohibit per a les dones. Els dogons el consideren una mena de "llengua còsmica" que pot ser compresa per totes les criatures divines de la natura.
El 2016 van crear la milícia Dan Na Ambassagou ("els caçadors que confien en Déu" en llengua dogon). S'inscriu dins de les milícies dozo (caçadors tradicionals) de Mali també formades per altres tribus com els bambara o mandé. Es tracta d'una milícia armada d'autodefensa formada principalment per membres de l'ètnia dogon al centre de Mali. El grup es va crear oficialment el desembre de 2016 amb l'objectiu de protegir les seves comunitats locals dels atacs musulmans i dels conflictes intercomunitaris relacionats amb el control de les terres. Pèssimament armats, sense menjar ni suport de Mali han resistir des d'aleshores les onades islamistes recurrents contra la falla.
Friuli Doc és una gran festa enogastronòmica i cultural que se celebra cada any a Udin (capital del Friül, al nord-est d'Itàlia) per mostrar el millor de la gastronomia, els vins i les tradicions de la regió. Enguany celebra la 32ª edició. Hi ha una presència molt important i activa de la llengua i la cultura friulana (marilenghe) durant l'esdeveniment. Compta amb iniciatives com el recinte o espai Furlan Doc (amb carpes informatives i activitats a Via Mercatovecchio).S'hi organitzen tallers, recitals de poesia, tastos guiats en friulà i conferències sobre la llengua pròpia de la zona. També s'hi celebra el històric Festival della Canzone Friulana (Cjante Friûl!), amb actuacions i concerts en directe en friulà al cor de la festa.
Signeu la petició per defensar Ró i el dret dels pobles A’uwẽ-Xavante a seguir somiant.
The A’uwẽ-Xavante Peoples are defending Ró, their ancestral territory, against the fragmentation caused by large-scale infrastructure projects, including the Center-West Integration Railway (FICO).
Ró sustains A’uwẽ-Xavante communities, their cultural practices, spirituality, knowledge, and relationships with the land. The A’uwẽ-Xavante Peoples are calling for their territorial rights, self-determination, and right to Free, Prior and Informed Consent to be respected.
Sign the petition to defend Ró and the A’uwẽ-Xavante Peoples’ right to keep dreaming