2023/10/27

Els cherokee organitzen una gran trobada de parlants de la llengua pròpia

El 10 d'octubre, els parlants i personal cherokee van viatjar a Tahlequah per participar en el First Language & Fluent Cherokee Speaker Gathering convocat pel Kituwah Preservation & Education Program. Aquesta és la segona reunió més gran de parlants cherokee allotjada per la nació cherokee. Més del 80% dels assistents eren ponents cherokee. Els organitzadors dels esdeveniments i l'equip KPEP programaran un esdeveniment similar a la primavera del 2024. La participació de l'EBCI (indis cherkoee de Carolina, no van voler marxar a Oklahoma en el trail of tears i es van amagar) en aquest i altres esdeveniments, com aquest forma part d'un orgull per la nació Cherokee.









Read more »

2023/10/25

Suècia segueix l'exemple de Finlàndia crea una comissió sobre les injustícies que pateixen els sami

El govern de Suècia diu que crearà una comissió especial per investigar el poble indígena sami. La "comissió de la veritat" examinarà la colonització sueca de Lapònia i les seves actituds "històriques" envers la minoria. La setmana passada, Finlàndia també va crear un organisme per "recollir l'experiència de les accions de l'estat finlandès per part del poble sami". Els defensors dels indígenes fa anys que demanen al govern suec que investigui l'assumpte.

"Ara és hora que la història i les realitats del poble sami surtin a la llum", va dir Marie Persson, presidenta del grup del Parlament sami per a una comissió de la veritat. El govern de Suècia diu que crearà una comissió especial per investigar el poble indígena sami.

La "comissió de la veritat" examinarà la colonització sueca de Lapònia i les seves actituds "històriques" envers la minoria. Finlàndia també va crear la setmana passada un organisme per "recollir l'experiència de les accions de l'estat finlandès per part del poble sami". Els defensors dels indígenes fa anys que demanen al govern suec que investigui l'assumpte."Ara és hora que la història i les realitats del poble sami surtin a la llum", va dir Marie Persson, presidenta del grup del Parlament sami per a una comissió de la veritat. La ministra de Cultura i Democràcia de Suècia, Amanda Lind, va dir en un comunicat que estava "molt satisfeta" que la comissió hagi estat nomenada.

"El govern té la responsabilitat d'augmentar el coneixement sobre els atacs, els abusos i el racisme que pateixen els samis", va afegir. La comissió independent de cinc persones ha d'iniciar les audiències en les properes setmanes i completar el seu treball el novembre de 2023. Els samis, que es creu que van arribar a l'extrem nord d'Europa al final de l'última edat glacial, viuen principalment de la ramaderia tradicional de rens. Es creu que entre 80.000 i 100.000 persones viuen al nord de Finlàndia, Noruega, Suècia i parts de Rússia. Fins a 40.000 samis viuen a Suècia, tot i que no hi ha un cens oficial.



Read more »

2023/10/24

Victòria dels nacionalistes tirolesos amb el 71 % i un fort ascens dels independentistes

Ple dels nacionalistes tirolesos a les eleccions del 22 d'octubre. Una vegada més el nacionalista de centre Südtiroler Volkspartei (SVP) venç amb el 34,5 % dels vots i mantindrà el govern a l'autonomia. A molta distància, amb el 11,1 % queda la també nacionalista Team Köllensperger, escissió regionalista del Moviment 5 Estels. De sisena a tercera força creix el partit independentista de dreta Süd Tiroler Freiheit (Llibertat pel Tirol del Sud) que passa de 2 a 4 escons i del 6 % al 10,9 %. L'any passat el STF es va enfrontar amb G. Meloni en un creuament de retrets mentre que Cristian Kollmann, secretari del partit Süd-Tiroler Freiheit (Llibertat pel Sud de Tirol) va ser present a la Universitat Catalana d'Estiu de 2021. Com a quarta força els Verds amb un programa també fortament autonomista. La primera força italiana, el partit del govern de Roma, es queda amb el 6 % dels vots. I encara cal afegir que entra al parlament el partit independentista Die Freiheitlichen aliat al FPÖ austríac amb el 4,9 % mantenint els seus dos escons. A més entra la nova llista Jürgen With Anderland (JWA) liderada pel president del grup patriòtic tirolès Südtiroler Schutzenbund) aconseguint 16.596 vots (5,9 %) i 2 escons amb un programa nacionalista per la independència oposat a la immigració massiva. També entra l'escissió del SVP encapçalada per l'ex secretari general del partit nacionalista Für Südtirol mit Widmann, FSmW, Thomas Widmann, amb un únic escó i 9.647 vots (3,43 %). Widmann va marxar del SVP per discrepàncies personals i manté una ideologia similar al partit matriu fins i tot proposant una coalició.  En total, doncs, els nacionalistes tirolesos arriben al 70,73 %.



Read more »

2023/10/23

Parla el líder de la guerrilla tuareg de l'Azawad: "La nostra lluita contra l'exèrcit malià i el grup Wagner és per poder existir"

 

Nascut el 1977 a Kidal al nord de Malià, Bilal Ag Acherif va estudiar a Líbia on va obtenir un màster en economia. Parlant d’àrab i anglès, va tornar a Mali el 2010. Un any després, es va convertir en secretari general del Moviment Nacional per a l’Alliberament d’Azawad (MNLA). Des d’aleshores, ha estat en totes les negociacions amb l’estat malià abans de tornar a les armes fa dos mesos i mig.

Actualment està coordinant l'Exèrcit d'Azawad. Secretari general del Moviment Nacional per a l’alliberament d’Azawad (MNLA), Bilal Ag Acherif és també el coordinador general de l’esforç de guerra per a grups armats per la coordinació dels moviments d’Azawad (CMA) i el marc permanent per a la pau, la seguretat, la seguretat. i desenvolupament (CSP). 

A L'Opinion fa un balanç de les baralles en curs contra l'exèrcit malià i afirma: "La nostra lluita contra l'exèrcit malià i el grup Wagner (companyia de mercenaris russos contractada per l'estat de Mali) és per poder existir" i afegeix que "Tots els azawadians esperen la derrota de Wagner i Fama, que cometen atrocitats i posen mines anti -personal al nostre territori", va dir el cap de l'exèrcit d'Azawad.


En una segona entrevista en poques hroes, ara a Jeune Afrique, Bilal Ag Acherif, el líder tuareg explica:

Se signa definitivament l'Acord d'Alger el 2015?

Bilal Ag Acherif: Després de violar aquest acord en adoptar una constitució que ignora les seves disposicions sobre la governança a Azawad, el govern va utilitzar la retirada de la Minusma (Missió d'Estabilització de l'ONU a Mali) com a pretext per revertir més els seus compromisos. A partir d'agost, el govern de Bamako, recolzat per Wagner, va atacar les nostres posicions a Fetata i després a Ber. Tot i totes les nostres trucades, els atacs van continuar.

Té vostè a la responsabilitat de les autoritats pel fracàs del procés de pau?

La responsabilitat de la situació a què ens enfrontem és clarament la del Govern de Bamako i Wagner. El govern mai no va voler aplicar els acords d'Alger. Però la diferència entre Ibrahim Boubacar Keita [IBK]i els que ara dirigeixen el país és que IBK almenys ha intentat crear les condicions per a un mínim de confiança entre les parts. Des que va arribar al poder, l'únic objectiu de la junta d'Assimi Goitas ha estat reprendre la lluita i destruir-nos. Aquesta guerra al nord de Mali pot determinar l'existència mateixa dels pobles d'Azawad. També crec que la mediació internacional, que no tenia compromís i claredat per impulsar l'aplicació de l'acord, també té alguna responsabilitat.

I la seva pròpia responsabilitat? Bamako també l'ha acusat d'haver violat l'acord diverses vegades...

El govern fou l'únic amb el poder d'aplicar l'acord d'Alger. El nostre paper consistia a facilitar-ne l'aplicació, per exemple, preparant les llistes dels nostres combatents (per integrar-se en el procés de desarmament, desmobilització i reintegració, DDR i l'exèrcit reconstituït) o treballant en un nou sistema de governança al Nord. I ho vam fer.

Les autoritats t'han criticat per la instal·lació de personal a la regió de Gourma o la conducta de les patrulles d'entitats no reconegudes, sense consulta ni acord del govern...

Quan vam signar l'Acord d'Alger, les coses eren clares: vam controlar i vam administrar una gran part de l'Azawad. Tenim les nostres pròpies zones militars de força, defensa i seguretat que gestionem, i hem cooperat sobre el terreny amb forces malianes i internacionals, com amb la Minusma i amb l'operació francesa Barkhane quan van ser aquí. Estem desplegats per garantir la seguretat de les nostres poblacions, que mai no han estat protegides pel govern. Això no és pas un incompliment de l'acord.

Darrere de les escenes, alguns líders a Bamako diuen que grans sumes de diners destinades al desenvolupament del Nord han estat segrestades per moviments armats, i que això hauria impedit l'aplicació de l'acord. Què en diu?

Que el govern ens digui clarament en primer lloc quins fons han estat assignats al moviment en virtut de l'acord. On van ser els diners per al Nord? Va ser utilitzat en part per al Sud, per a Bamako. Un altre part ha estat utilitzat pel govern per crear problemes al Nord, per donar suport a la lluita entre certes comunitats o contra els moviments. Sota cap circumstància aquests diners han donat suport al desenvolupament al Nord.

Ara que la guerra s'ha reprès, quins són els objectius? Estàs lluitant per la independència d'Azawad una altra vegada?

Estem lluitant per protegir el nostre poble i per protegir la nostra pròpia existència. Perquè ens enfrontem a una nova mena de guerra: la Fama (forces armaades de Mali) té noves capacitats i el recurs a una societat mercenaria internacional, Wagner.

També estem lluitant per defensar la nostra cultura i les nostres aspiracions polítiques. Seguirem lluitant fins que aconseguim un nou acord amb el govern que ens garanteixi una administració que pugui oferir una nova governança a les nostres regions.

Però l'exèrcit malià té ara més recursos que el 2012. Ha augmentat el seu personal i ha adquirit nous actius aeris...


Històricament, mai no hem tingut les mateixes habilitats que l'estat malià. Si és el nombre de soldats, el nombre d'armes, els recursos financers i logístics perquè Mali sempre ha tingut suport extern. Ens defensem sols, sense suport, però guanyarem aquesta guerra. Prenem les bases militars a l'exèrcit i capturem molts soldats. L'exèrcit no ha fet presoners a les nostres files.

Què caldria per aturar la guerra?

Que el govern entengui que no pot romandre a Azawad sense el consentiment del poble d'Azawad. No importa quin mitjà es desplega, no importa quantes persones mati, però sense importar quant suport rebi. Si la junta entén això i accepta discutir seriosament una nova relació entre el Sud i el Nord, aleshores la guerra acabarà. També és imperatiu que tregui els mercenaris de Wagner de les nostres regions.

Temes aquests homes i els seus mètodes?

Wagner recolza l'exèrcit, però també el sistema militar en el poder a Bamako, els membres del qual es temen els uns als altres. Sobre el terreny, els seus mètodes

Read more »

2023/10/20

L'Exèrcit de la Independència de Kachin destrueix un campament de la junta birmana

Les forces combinades de l'Exèrcit de la Independència de Kachin (KIA) i la Força de Defensa del Poble (PDF) es van apoderar d'un campament de comunicacions militars al municipi de Shwegu, a l'estat de Kachin dimecres. Els resistents del Batalló KIA 12 i Shwegu PDF van llançar un atac a primera hora del matí contra el campament d'uns 60 soldats, a prop del poble de Nga Bat Gyi a la carretera Shwegu-Bhamo. La força de resistència va recuperar el cos d'un soldat de la junta mort en l'enfrontament, juntament amb armes, municions i racions, va informar Shwegu PDF. En l'atac no va morir cap resistent, i alguns només van patir ferides lleus, va afegir. El camp va ser incendiat per la força de resistència després que els soldats de la junta es van retirar.




Read more »

2023/10/18

A Chjama Patriotta, el nacionalisme cors proposa una “crida als patriotes” per reorganitzar-se

 

La trobada convocada el 15 d’octubre a Corti sota el lema ‘Resistenza’ pel col·lectiu Patriotti va aplegar 400 nacionalistes. El col·lectiu és format per ex presos del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC). El seu portaveu Jean-Philippe Antolini constata que “hi ha una majoria territorial nacionalista que no ha reeixit a respondre a les demandes dels corsos. És una lluita institucional que no ha instaurat una relació de força amb l’estat mentre que sí ho ha fet la gent al carrer. També cal considerar que el temps juga en contra nostra, a favor de la colonització de la població i la desaparició del nostre poble, la seva llengua, cultura i la terra”.

Membres del partit Corsica Libera, de Patriotti o el Sindicat dels Treballadors Corsos i sense organització van prendre la paraula. En el debat es va proposar la fundació d’una nova organització política pel proper gener, de carácter independentista i de suport polític a la lluita armada del FLNC. S’anomenarà A Chjama Patriotta. L’objectiu és “reagrupar tots els qui volen respondre a l’agressió que pateix el nostre poble i es reconeixen dins la nació i tots els fonaments del moviment nacional: una terra, una llengua, una cultura, un poble, una nació.”
Corsica Libera ja ha expressat la seva voluntat de participar-hi però no ha concretat la fórmula: “Hem dit ja, el novembre passat, que calia ampliar la dinàmica de resistència i que CL era a disposició de Patriotti, animant els nostres militants a prendre-hi part activament. Més que per nosaltres, lluitem pels interessos del poble cors”, segons Antò Tomassi.

Read more »

2023/10/15

Els colons s'imposen als aborígens australians i els hi neguen una veu pròpia al parlament


Els aborígens suposen el 3,8 % de la població d'Austràlia després de ser minoritzats per diverses onades de colonitzadors al·lògens que s'han apropiat de les seves terres ancestrals.  Austràlia ha rebutjat el 14 d'octubre en un referèndum una proposta (Voice to Parliament) per modificar la Constitució del 1901 amb l’objectiu de crear un organisme consultiu per donar veu als indígenes davant el Legislatiu i l’Executiu sobre qüestions que els afecten. El ‘No’ ha guanyat amb un 61 %, mentre que el ‘Sí’ ha obtingut un 39 % i s’ha imposat en cinc dels sis estats del país. La normativa sobre referèndums a Austràlia contempla que perquè prosperi l’esmena constitucional cal aconseguir la majoria dels vots emesos i aconseguir la victòria en quatre dels sis estats. La proposta per al reconeixement dels indígenes era una promesa electoral del primer ministre, Anthony Albanese, i formava part de la Declaració d’Uluru des del Cor, que va néixer el 2017 després d’una convenció indígena que va proposar canvis constitucionals. Sectors radicals aborígens com l'Aboriginal Tent Embassy, paradoxalment, van demanar el No al considerar que la proposta era menys del que els aborígens necessitaven. 

Davant els resultats, Albanese, que suposen un revés per al primer ministre, ha assegurat que es tracta d’“una nit difícil” per a molts aborígens australians. Albanese havia demanat aquest dissabte als seus compatriotes que fessin “història” en el referèndum i votessin ‘Sí’ a l’inici de la jornada electoral a Austràlia, l’única nació industrialitzada amb passat colonial que no reconeix els indígenes en la seva Constitució. La modificació constitucional, però, era una tasca difícil, ja que en els 44 referèndums anteriors celebrats al país, només vuit van prosperar, entre els quals el de 1967, en què un 91% dels australians va donar suport a la proposta perquè es legislés incloure els indígenes en els censos de la població.

Read more »

Una cadena humana de nacionalistes escocesos uneix Glasgow amb Edinburgh

Dissabte es va formar una impressionant cadena humana amb la participació de 50.000 nacionalistes.  La Chain of Freedom (cadena de la llibertat) s'estenia des de Bowling a la costa oest fins a Falkirk al llarg del canal de Forth i Clyde, connectant-se amb èxit al llarg de la ruta a la majoria de zones entre Glascgu/Glasgow i Dùn Èideann/Edinburgh. Tanmateix, en aquell moment, els activistes no tenien ni idea de si altres estaven sortint per Escòcia. Com qualsevol esdeveniment ambiciós que abastés diverses àrees, el moviment havia de confiar en que altres apareixeran. Va ser un moment de vulnerabilitat per als activistes i va donar els seus fruits. L'acció és la primera del moviment transversal independentista escocès anomenat també Chain of Freedom.






Read more »

2023/10/10

'Nit blava' del FLNC que ha realitzat 17 atemptats la darrera nit: "no tenim una destí comú amb França"





El Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC) ha reivindicar una vintena d'explosions d'artefactes contra segones residències en aquesta illa sota colonització francesa diumenge a la nit que no van causar víctimes personals però sí desperfectes materials. L'organització independentista es va atribuir aquests atemptats en un comunicat enviat al diari Corse Matin en què va incloure dos breus missatges, el primer en francès -"no tenim una destí comú amb França"- i el segon en cors -"A Francia Fora"-.

La Fiscalia Nacional Antiterrorista (PNAT) va anunciar aquest dilluns l'obertura d'una investigació en relació amb 22 explosions i amb la reivindicació del FLNC. És per diferents càrrecs com a temptativa d'assassinat, destrucció i temptativa de destrucció amb mitjans perillosos per a les persones i fabricació d'artefactes explosius, tots amb l'agreujant de terrorisme. Els objectius han estat 17 segones residències propietat de francesos del continent i contra una antiga oficina tributària a la capital, Aiacciu.

Els atacs, a diferents punts de Còrsega, es van dur a terme amb artefactes elaborats en alguns casos amb bombones de gas, amb explosius, amb nitrats o amb diferents procediments associats, va explicar la Fiscalia d'Ajaccio en un comunicat. Es van produir una desena de dies després que visités l'illa el president francès, Emmanuel Macron, per proposar un règim d'autonomia a la República.

Aquest 28 de setembre, el president de la regió, el nacionalista Gilles Simeoni, va mostrar Macron "una voluntat de construir, en diàleg amb l'Estat i dins de la República francesa, el present i el futur". El FLNC, que reuneix dos grups militars corsos que van deposar les armes el 2014 i el 2016, ha tornat a les accions violentes des de fa uns quants mesos. Ha reivindicat una trentena d'atemptats en total els dos últims anys, incloent-hi els de la nit passada.

Read more »