2022/06/29

Un estudiant tibetà condemnat pel govern comunista xinès a 3 anys de presó

Les autoritats xineses han condemnat aquest mes un estudiant universitari a tres anys de presó per contactar amb exiliats tibetans, l'últim d'una sèrie d'arrests arbitràries d'intel·lectuals tibetans, artistes i altres líders de la comunitat. Nyima, del municipi de Shelian a la prefectura autònoma tibetana de Kardze (Ganzi en xinès) a la província de Sichuan, va ser arrestat inesperadament el gener d'aquest any acusat d'espionatge. Va ser estudiant a la Universitat Nacional Gehoe de Sichuan, concentrant els seus estudis en la cultura tibetana.

Amb fluïdesa en tibetà, xinès i anglès, Nyima sempre havia estat al voltant de turistes i visitants, compartint la llengua i la cultura úniques del Tibet abans de la seva detenció al gener."Va ser condemnat el 5 de juny a tres anys de presó per presumptament difondre secrets d'estat, però les autoritats xineses no han compartit cap detall sobre quin tipus de secrets d'estat Nyima ha exposat". "Se'l va poder veure compartint la història del Tibet i l'autèntica cultura tibetana amb els turistes, així que crec que aquest podria ser el motiu de la seva detenció. La seva família no té ni idea d'on està empresonat en aquests moments”, va dir la font, que va demanar l'anonimat per motius de seguretat.

La detenció de Nyima és molt semblant a les detencions d'altres tibetans influents, va dir Pema Gyal, investigadora del grup de defensa Tibet Watch, amb seu a Londres. "Hi ha hagut un nombre creixent de casos d'arrest d'intel·lectuals tibetans dins del Tibet per part del govern xinès, i hem sabut que en el cas de Nyima, va ser arrestat per comunicar-se amb la comunitat de l'exili exterior, i també pel seu compromís de preservar el tibetà. llengua i cultura", va dir Pema Gyal.

Els drets lingüístics s'han convertit en un focus particular dels esforços tibetans per afirmar la identitat nacional en els darrers anys, amb cursos d'idiomes organitzats de manera informal que normalment es consideren "associacions il·legals" i professors subjectes a detenció i detenció.



Read more »

2022/06/21

Els joves independentistes karenni creen una nova milícia armada per combatre els birmans

Es tracta de la Karenni Generation Z Army (KGZA) que opera com a unitat de la Força de Defensa de les Nacionalitats Karenni (KNDF), està formada principalment per persones més joves que ni tan sols havien pensat en participar en un conflicte armat abans d'aquest any, tot i créixer sota el domini militar.

Abans que l'exèrcit prengués el poder, Hsaw Reh seguia feliçment una carrera com a professor. Estava estudiant a una universitat d'educació i treballant com a tutor quan els tancs van arribar a la capital Naypyitaw, aixafant les esperances de la seva generació d'un futur més democràtic.

Read more »

L'exèrcit birmà crema l'església catòlica d'un llogaret de la minoria nacional karen

 

Al llogaret de Dawnyaykhu - ubicada al municipi de Phruso - l'exèrcit birmà va incendiar l'església de Sant Mateu. És un nou atac contra un edifici religiós a l'estat de Karen, a la regió oriental de Myanmar, i en el context del conflicte que enfronta els militars contra les milícies locals. Els fets van passar el 15 de juny en una zona on des de fa dies s'estan verificant intensos combats entre l'exèrcit i el Karenni National Defense Force (Kndf) pel control de la ruta que uneix Demoso amb Phruso i Bawlakha. L'Església de Sant Mateu és una de les 38 parròquies de la Diòcesi de Loikaw. El dia anterior els soldats de la 66 divisió ja havien incendiat quatre cases al poble i posteriorment, quan es van veure obligats a abandonar Dawnyaykhu per replegar-se cap a Phruso pressionats per les forces de la Kndf, van saquejar el complex de l'església, es van emportar els aliments destinats als pobres i cremaren l'edifici. Un vídeo difós pel Kndf mostra l'església de Sant Mateu en flames. Abans d'abandonar el poble, l'exèrcit també hauria sembrat mines a la zona.

Read more »

Assassinats 260 amharas a Etiòpia, Oromo Liberation Army nega cap responsabilitat

Un atac perpetrat per un grup d'homes armats a la regió occidental d'Oromiya, a Etiòpia, va deixar almenys 260 civils morts dissabte. L'enterrament dels cossos ha estat en fosses comunes del grup ètnic amhara, minoritari en aquesta regió.

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va condemnar el que va descriure com a “actes horribles” a Oromiya. “L'atac contra civils innocents i la destrucció dels seus béns per part de forces il·legals i irregulars és inacceptable”. Els primers reports apunten que membres de l'ètnia oromo, majoritària a Etiòpia, serien els responsables de la matança. La principal organització d'aquesta ètnia, l'Oromo Liberation Front—Oromo Liberation Army (OLF-OLA) ha condemnat la matança i ha apuntat com a responsable a un atac de falsa bandera del primer ministre etíop, Abiy Ahmed, oromo.



Read more »

2022/06/20

Segona volta de les estatals franceses: els nacionalistes corsos i bretons s'imposen

4 diputats sortints van ser reelegits ahir a les estatals franceses on Macron va ser derrotat i va perdre la majoria absolta. Ara cada escó serà decisiu davant la polarització entre dreta (LR, RN) i l'aliança scialista-comunista (Nupes). Els nacionalistes corsos comptaran amb representació pròpia amb Jean-Felix Acquaviva i Michel Castellani (ambdós de Femu a Corsica), i Paul-André Colombani (Partitu di a Nazione Corsa). També va vèncer a la segona volta el nacionalista bretó Paul Molac fins ara proper a Macron i comptant amb el suport de la Unió Democràtica Bretona. Fora de l'hexàgon l'independentista polinesi Tematai Le Gayic, 21 anys, guanya l'escó i serà el més jove de l'hemicicle francès.


Read more »

2022/06/15

El govern de l'Equador arresta el líder de la Confederació de Nacionalitats Indígenes per avortar l'atur indefinit


La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (Conaie) va denunciar aquest dimarts que la Policia i les Forces Armades nacionals van detenir il·legalment el president del moviment, Leonidas Iza Salazar.  Després de la detenció, la Conaie va instar a radicalitzar les mesures de l'atur nacional indefinit iniciat aquest dilluns. CONAIE ha convocat una aturada nacional indefinida a l'Equador

"Grups d'elit de la Policia i les forces armades detenen de manera il·legal Leonidas Iza Salazar president de la Conaie", va publicar l'agrupació al seu compte a la xarxa social Twitter, al costat d'un vídeo on es mostrava la violenta detenció que va tenir lloc al sector Lasso, a prop de Pastocalle a la província de Cotopaxi, segons indiquen mitjans locals. “Cridem la nostra estructura organitzativa, a radicalitzar les mesures de fet, per la llibertat del nostre màxim líder i per la dignitat de la nostra lluita”, va destacar la Conaie. L'organització va recalcar que el Govern ha de respondre a les deu demandes formulades per les organitzacions i mostrar voluntat de ser amb el poble i no amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Va afegir que si Lasso “va amb l'FMI aquest poble aixecat, dret, no permetrà aquesta imposició”.

Read more »

Resultats dels partits de les nacions sense estat a les eleccions legislatives franceses


Els moviments polítics de nacions sense estat de l’estat francès han millorat el resultat del 2017. Han passat de 137.490 vots a la primera tanda del 2017 a 291.392 (1,28%) enguany, és a dir, el doble de suport. A les estatals de fa cinc anys van ser triats cinc diputats, tres de Còrsega i dos de Martinica i la Polinèsia Francesa. La federació Regions i Pobles Solidaris (RPS) ha rebut 146.066 vots (+15%), i els aspirants que han sobrepassat l’1% dels vots han passat de 55 a 64; això els permet de mantenir i millorar les subvencions públiques que reben.



Còrsega: el nacionalisme cors passa de 33.925 a 44.562 vots.

A Còrsega, quatre candidats nacionalistes passaran a la segona tanda, tot i el trencament de la coalició Per Còrsega entre la llista Femu a Corsica, la majoritària i autonomista, i la dels independentistes de Còrsega Lliure. Romain Colonna (Femu a Corsica), amb un 17,5% dels vots, s’enfrontarà al poderós Laurent Marcangeli, batlle d’Aiacciu i cap de llista de la dreta a les eleccions territorials del 2021, que n’ha aconseguits el 33,7%. Malgrat la gran diferència, el resultat és incert, perquè una part important dels votants de l’independentista (Corsica Libera +PNC) Doctor Jean-Paul Carrolaggi (12,69%) optaran ara per votar Colonna.

A la segona circumscripció de Còrsega del Sud, Paul-André Colombani (Femu a Corsica) ha millorat el resultat. Fa cinc anys va ser segon en la primera votació, amb el 29,10%, contra un 36% del dels Republicans, però va acabar guanyant en la segona tanda amb el 55% dels vots. Enguany ha rebut el 37,2% dels vots en la primera votació. En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, Michel Castellani (Femu a Corsica) també ha sortit reforçat en la primera votació, amb un 33,8% dels vots (+3,4), contra un 13,6% del que serà el seu contrincant a la segona tanda. Finalment, en la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, Jean-Félix Acquaviva (Femu a Corsica) ha estat primer amb el 33,5% dels vots, contra 29,06% del candidat independent de la dreta. Tot i ser un descens respecte de fa cinc anys, quan va atènyer el 36,44%, cal tenir en compte que el candidat independentista, Lionel Mortini, batlle de  Belgodère  per Corsica Libera ha estat tercer, amb un 18% dels vots. És l’independentista cors que ha obtingut més suport. Petru Antone Tomasi i Eric Simon de CL i PNC han aconseguit el 7,38 %. Corsica Libera ha emés un comunicat on no dona suport a Femu per la segona volta.

Resultats de la llista autonomista Femu a Corsica a les 4 circumscripcions (tots passen a 2ª volta): 33.670 vots

8.316 33,77 %

10.670 33,46 %

4.135 17,48 %

9.549 37,24 %

Resultats de la llista nacionalista Corsica Libera+Partitu di a Nazione Corsa les 4 circumscripcions: 10.892 vots

1.818 7,38 %

5.736 17,99 %

3.002 12,69 %

336 1,31 %

El juny de 2012 la coalició Pè a Corsica, va obtenir 29.477 vots a la primera volta amb un 23 % al sud i un 22 % al nord. El 2017 Pè a Corsica, unió d'autonomistes i nacionalistes, va aconseguir un 25,6 % al sud i un espectacular 33,81 % al nord que la convertí en primera força totalitzant 33.925 vots. Enguany, amb dues llistes s'ha trencat aquest sostre arribant als 44.562 vots.

Comunicat de Corsica Libera sobre la segona volta

La 1a volta de les eleccions electorals ha demostrat que el corrent de lluita nacional encarnat per Corsica Libera continua sent una força imprescindible al nostre país, com molts observadors havien previst durant un any definitivament seu desaparició. Els resultats obtinguts, sota els nostres colors a la circumscripció de Bastia i a la candidatura de Petr'Antone Tomasi o participant en altres llocs en enfocaments més amplis, ho testimonien. La nostra presència va permetre ancorar en el debat polític la qüestió dels drets del poble cors a l'existència i la sobirania, mentre aquestes reivindicacions estaven, més enllà de les nostres files, totalment absents de la campanya.
Per trencar unilateralment l'acord polític Pe a Còrsega que va permetre la unió i la victòria de les forces del moviment nacional, Femu a Còrsega assumeix la responsabilitat plena de la divisió en aquestes eleccions i les dificultats que es puguin produir R contra alguns dels seus candidats a la segona volta.
El repte d'aquest acord històric i els compromisos solemnement assumits amb Còrsega han portat, d'altra banda, a una reposició de Femu a Còrsega en una línia política que tendeix a eclipsar les reivindicacions fonamentals del nacionalisme cors i te nds mirar, en alguns aspectes, com passos vam lluitar ahir. Les declaracions dels candidats a la tarda de la primera volta no mostren cap qüestionament d'aquesta estratègia.
Com a conseqüència, aquesta situació no pot portar a donar el nostre suport a les candidates de Femu a Còrsega en segona volta.
A la vigília de possibles discussions amb el govern francès i després de diverses setmanes de mobilització popular, aquesta és una línia clara i fidel a totes les nostres reivindicacions històriques que Còrsega té més que mai cura. Així és al voltant del projecte nacional de Còrsega que haurà de construir, demà, la unitat estratègica i patriòtica que enfronta París.

 


 

 

Bretanya emmirallada amb Molac

El 2017 a la Bretanya es presentà una llista d'esquerra autonomista (Oui la Bretagne) que va obtenir  33.000 vots i una de centre dreta independentista, 100 % Bretagne que en va aconseguir 13.000. Enguany aquesta, menada pel Parti Breton, ha crescut fins als 15.205 sufragis mentre l'esquerra de l'UDB ha aconseguit 23.320. El PB, amb el suport d'En Avant Bretagne, Breizh Europa i el Partit Federalista Europeu, es presentava a 30 circumscripcions i l'UDB a 21.

Paul Molac, fins ara diputat es va presentar pel partit de Macron ara s’ha presentat dins Libertés i Territories / Regions i Pobles Solidaris. Tot i deslligar-se de la majoria presidencial s’ha mantingut com el candidat més votat, amb un 37,7% dels sufragis; el seu rival serà la nova candidata macronista, Rozenn Guégan, que n’ha aconseguit el 18,3%.

Iparralde creix un 29 % el vot nacionalista

Cap candidat nacional basc passa a la segona volta. L'aliança nacionalista EH Bai n’ha sortit reforçada, amb 16.385 vots (+3.720, un creixement del 29 %). Peio Dufau ha estat tercer en la sisena circumscripció del Pirineus Atlàntics, amb un 14,6% dels vots, i Egoitz Urrutikoetxea, en la quarta circumscripció, ha estat votat pel 10% dels electors. L'any 2017 la força basca passà dels 11.423 vots (8,8 %) de 2012 a 12.665 (10,42 %) d'enguany. A més s'hi presentava una llista del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB)* que va aconseguir 2.151 vots, un 1,71 %. 

 


Catalunya Nord a la baixa

La llista unitària Le Pays Catalan c'est vous formada per Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan obté 4.304 sufragis a les 4 circumscripcions nord-catalanes amb un 2,5 % enfront del resultat d'Oui au Pays Catalan en solitari de 2017 amb 5.475 vots (3,91 %):

Circumscripció 1: 667 2,06 % (Rita Peix)

Circumscripció 2: 1.322 2,79 % (Joel Diago)

Circumscripció 3: 1.044 2,57 % (Morgane Le Floch)

Circumscripció 2: 1.271 2,57 % (Jordi Vera)

Una llista alternativa regionalista es presentava sota l'etiqueta Resistons. A la circumscripció 1 obté 250 vots (0,77 %) 


Occitània, l'arrelament del l'occitanisme

Com el Parti Breton, el Parti de la Nation Occitane i País Nòstre amb Bastir Occitanie formen part de la Fédération des Pays Unis que ha presentat 16 candidatures sense que cap passi a segona volta.En la mateixa línia hi ha els aliats de Prouvènço Nacioun. Aquest partit autonomista provençal era la primera vegada que es presentava i només obté 60 vots (0.18 %) a la circumscripció 5 Bouches Rhône, arribant al 2,5 % a la 14 i 1,56 % a la 2 de Var.  L'alternativa d'Endavant es presentava, amb 32 candidats a tot el territori occità, amb una etiqueta «Òc per Provença» formada pel Partit Occitan i la bearnesa Libertat:

Ardèche 1 Clara Madeira / Cécile Guinamant
Ardècha 2 Martin Chaize / Maëlys Dunand
Ardèche 3 Anne Alirol / Gérard Leynaud
Haute Vienne 2 Cognéras Cyril / Corinne Guillot
Haute Vienne 3 Nelly Rassat / Maxime Caillon
Hautes Pyrénées 2 Delphine Beaudry / Audric Armand-Mège
Pyrénées Atlantiques 2 Patrice Cescau / Jordi Hostein
Pyrénées Atlantiques 3 Karine Bordenave/ Patrick Mauboulès
Landes 1 Jean-­Jacques Dubreuil / David Grosclaude
Landes 2 Dominique Lecuona / Miquèu Baris
Landes 3 Matèu Richard / Lucas Gérardin
Lot-­‐et-­‐Garonne 3 Therèse de Boissezon / Jean-­‐Marie Le Monier
Dordogne 4 Stéphane Roudier / Marion Chaput
Puy-­de­‐Dôme 1 Mael Capolino / Sarah Château-­‐Annaud
Puy-­de­‐Dôme 4 Dominique Château-­Annaud / Alexi Ailloud
Hérault 1 Eva Roussel / Pèir-­‐Arnaut Grosclaude
Tarn 2 Joël Encontre / Eveline Houlès
Haute Loire 2 Clément Lafont / Chloe Monot
Var 2 Claire Gago-­Chidaine/ Manon Bonifay
Var 3 Delphine Rolland / Pèire Costa
Var 6 Didier Cade / Stéphanie Moriaz
Var 8 Marie Claire Carbonnel /Estève Berrus
Vaucluse 1 Christine Chatenay / Bernard Vaton
Vaucluse 3 Solène Vivier / Rémi Badinier
Vaucluse 4 : Anne Marie Hautant / Michaël Opdenacker
Bouches du Rhône 03 Nora Belkaroui / Henri josé Jean Deulofeu
Bouches du Rhône 09 Jean Reynaud / Delphine Belhomme
Bouches du Rhône 11 Régis Delalande / Sabine Tautil
Bouches du Rhône 14 Cédric Long / Arthur Patou
Hautes Alpes 1 Lise Recotillet /Micheu Prat
Alpes de Haute Provence 1 Pascal Recotillet / Karine Dast
Alpes de Haute Provence 2 Hervé Guerrera / Martine Ottaviani



Els primers han obtingut amb Bastir Occitània:

ALBERT Stéphane, 7ena circonscripcion de Garona Nauta (Bastir Occitanie – sosten PNO) 1,68%
AYMES (ATOUBA) Claire, 2ena circonscripcion de Tarn e Garona (Bastir Occitanie – sosten PNO) 0,51%
BALÈS Laurent, 2ena circonscripcion de Garona Nauta (Bastir Occitanie – sosten PNO) 0,64%
BOUJAT Évelyne, 1èra circonscripcion de Garona Nauta (Bastir Occitanie – sosten PNO) 3,03%
BONNEMAISON Sylvie, 6ena circonscripcion de Garona Nauta (Résistons ! – sosten PNO e País Nòstre) 1,92%
CASTAN Christophe, circonscripcion de Losèra (Résistons ! – sosten País Nòstre) 6,01%
CLARET Pierre, 1èra circonscripcion dels Pirenèus Nauts (Résistons !) 3,78%
DARMANI Corinne, 2ena circonscripcion de Tarn (Résistons !) 4,12%
DAUGÉ Claire, 3ena circonscripcion de Tarn (Bastir Occitanie – sosten PNO) 2,18%
DAURES Jean-Marie, 3ena circonscripcion d’Avairon (Résistons !) 7,51%
DAVEZAC Jean-Luc, 1èra circonscripcion du Gèrs (Bastir Occitanie – sosten PNO) 1,78%
DELMAS Jacme, 4ena circonscripcion de Garona Nauta (Bastir Occitanie – sosten PNO) 1,60%
EYMOND Angélique, 7ena circonscripcion de Garona Nauta  (Résistons !) 2,18%
FAUX Juliane, 1èra circonscripcion de Paris (Bastir Occitanie – sosten PNO) 1,58%
LENFANT Gérard, 2ena circonscripcion d’Auda (Résistons ! – sosten PNO e País Nòstre) 2,11%
MADESCLAIR Sandrine, 2ena circonscripcion de Tarn (« socialista ») 3,70%
PIQUES Jérôme, 5ena circonscripcion de la Garona Nauta (Résistons ! – sosten PNO e País Nòstre) 2,21%
PRÉVOST Christophe, 3ena circonscripcion du Gard (Résistons !) 1,35%
 

 Notícies legislatives

Alsàcia, decepció dels autonomistes

El partit autonomista alsacien Unser Land est va passar de 6,8 % dels suffrages el 2017 à 4,8 % cette année al premier tour de les legislatives. El partit autonomista Unser Land, que esperava beneficiar-se del rebuig persistent de la Regió del Gran Est, va registrar, per contra, una baixada respecte a les eleccions legislatives del 2017. "Construir força política no es fa en pocs mesos. ", argumenta el president d'UL, Jean-Georges Trouillet. El president d'Unser Land (UL), Jean-Georges Trouillet ho admet : la primera volta d'aquestes eleccions legislatives del 2022 va resultar decebedora per als candidats del partit regionalista, que van rondar al voltant del 5% dels vots emesos. El millor resultat ha estat per Bruno Jacky (8,82 %) al Bas-Rhin 8."Si deixem de banda la puntuació aconseguida per Gérard Simler fa cinc anys, només baixem un punt de mitjana. Gérard Simler, que consti, es va distingir a la 5a circumscripció del Bas-Rhin durant les eleccions legislatives del 2017, obtenint el 16,85% dels vots emesos a la primera volta, després el 45,86% a la segona, enfront del seu guanyador Antoine Herth, a la temps membre de LR. UL no ha donat consigna de vot a la segona volta. 

Unser Land amb 40.063 vots considera que el seu "arrelament" és ara indiscutible. UL es va començar a presentar a les eleccions el 2014. Enguany s'ha quedat amb 27.950 sufragis. 


 

Sabaudia, una nova força

El nou Mouvement Sabaudia ha estat impulsat per mouvement Région Savoie (MSR) afiliat a RPS i els independentistes de 100% Savoie.  Obté 4.793 vots i el 3,0 % a Savoia 3 i el 3,41 % a Savoia 5.

Els moviments anticolonials sota el jou francès fora d’Europa

Fa cinc anys van ser triats dos diputats d’ultramar t “regionalistes”. Enguany segur que n’hi haurà molts més; tres, si més no, ja són garantits i poden arribar als vuit. A Martinica, on en les eleccions anteriors va ser triat un diputat independentista, ara trobem que en dues circumscripcions els dos candidats que competiran a la segona tanda són tots dos independentistes. Per tant, en aquesta illa del Carib ja hi ha garantits dos sobiranistes. En la segona circumscripció, l’independentista d’esquerres Marcellin Nadeau (27,6%) s’enfronta a un altre independentista d’esquerres, Justin Pamphile (25,84%), que fa cinc anys que s’havia presentat amb Macron. Això també passa a la quarta, amb un duel entre el diputat sortint, Jean-Philippe Nilor, que ha aconseguit el 44% dels vots, i un altre independentista d’esquerres, Alfred Marie-Jeanne (25,8%).

En els altres dos districtes també hi ha candidats independentistes. En el primer, Philippe Edmond-Mariette ha estat el més votat, amb el 17,9% dels vots, i s’enfrontarà a un candidat independent d’esquerres, Jiovanny William, que n’ha aconseguit el 14,6%. Finalment, en la tercera, Francis Carole, del Partit per l’Alliberament de la Martinica, independentista d’extrema esquerra, ha passat a la segona tanda amb el 19% dels vots i provarà d’obtenir l’acta de diputat contra el candidat d’esquerres Johnny Hajjar, que ha fet seu el 37% dels vots a la primera tanda.

A la Guaiana, en la primera circumscripció també trobem que els dos aspirants que han accedit a la segona tanda són “regionalistes”, i fa cinc anys no en va passar cap. Yvane Goua (20,77%) d’un moviment contra la violència i que promou un nou estatus, ha quedat primer, i Jean-Victor Castor, del Moviment de Descolonització i d’Emancipació Social, serà el rival després d’haver accedit a la votació de diumenge amb un 17,30% dels vots.

A la Polinèsia Francesa, Moetai Brotherson, diputat sortint, torna a ser el més votat en la seva circumscripció, amb un 34,26% vots, i s’enfrontarà al candidat macronista, que n’ha aconseguit el 32,04%. Fa cinc anys, el resultat va ser semblant, i Brotherson es va acabar imposant per una majoria estreta, amb el 52,2% dels vots.

També tenen possibilitats d’obtenir un escó els independentistes de Nova Caledònia, arran d’un acord dels tres principals partits per a presentar-se plegats. En la segona tanda, en totes dues circumscripcions s’enfrontaran als macronistes. En la primera, Walisaune Wahetra ha obtingut un 21,7% dels vots, i el macronista Philippe Dunoyer el 40,8%; i en la segona, Gérard Reignier ha estat segon, amb el 32,77% dels vots; i el candidat macronista, Nicolas Metzdorf, ha estat el més votat d’una manera ajustada, amb el 33,7%.

Read more »

2022/06/12

Leonard Peltier’s Walk To Justice 2022

 “Leonard Peltier’s Walk to Justice” is a spiritual walk to seek Elder Leonard Peltier’s immediate release from the U.S. Prison System. Beginning on September 1, 2022 the AIMGGC will lead a prayerful walk from Minneapolis, Minnesota to Washington, D.C. to advocate and meet with government officials to see the release of Leonard Peltier from the U.S. Federal Prison System. All relatives, supporters, and allies are invited to help carry this prayer for Elder Leonard Peltier to the system who continues to imprison a piece of all American Indian peoples and demand accountability from an unjust justice system.

Elder Leonard Peltier has been unjustly held as a Native American political prisoner by the U.S. Government for over 46 years. He was wrongly convicted on the basis of proven evidence tampering, coerced testimonies, and an unjust trial. He has been separated from his family, held absent from his traditional communities across Turtle Island and robbed of 46 years of life. Elder Peltier has severe chronic health problems and suffers from serious health conditions, including progressing diabetes and an abdominal aortic aneurysm that is lethal if ruptured. The U.S. is continuing to hold onto a trial that has gone down in history as one of the worst injustices of the century. The facts are simple, Elder Peltier’s trial was criminally unjust and it is time for the U.S. to do what is right for Elder Leonard Peltier. The reality is that if Elder Peltier’s case were to go to retrial, the tactics the U.S. convicted him on would be exposed to the world.

As we prepare to carry this prayer for Elder Leonard Peltier to Washington D.C. we are seeking support along the route of the walk. There are many ways to support the walk including sharing posts to raise awareness, volunteering at events, hosting feasts for the walkers, offering safe places to stay along the route, committing to walking any distance or time, donating supplies, and monetary donations. To make a monetary donation to help supply food, gas and supplies please follow the link below or scan the QR code provided.

To find more information please follow the Facebook page “Leonard Peltier’s Walk to Justice” or email the organizers at leonardpeltierwalktojustice@gmail.com
Monetary Donations: https://www.paypal.com/donate/?hosted_button_id=24H3YHAGGSZ7Y&fbclid=IwAR1XMeDWVFirqGlSHmkM2ekdnunKmx9X0h6ToeP6Inm2waIs_zmdMDQmAjA



Read more »

All Under One Banner Kernow calls for on July 16th in Truro

 


AUOB Kernow (All Under One Banner Kernow) is a grassroots campaign movement, formed to act as a catalyst to promote greater discussion about the future of Cornwall. They will be holding a March for Cornwall in Truro, with musicians.
We want to invite you to join us on July 16th on the march. We will walk the streets of Truro, stopping part way to hear from Gray Lightfoot, on the cathedral steps.
There are so many issues that the people of Cornwall face, and we strongly believe that by joining together, we can all achieve our goals. Not only the need to preserve our culture, our language, and our music but a way of life that is quickly disappearing.
We have had enough and need change. In order to have greater autonomy to do this, we must push for an assembly, modelling it on the Scottish system.
• We would be able to take back control of the housing, including the planning laws, therefore stop the over development of Cornwall.
• We would be able to house the people of Cornwall in suitable homes and do away with putting families in B&B’s and Travelodge’s, and stop people being transported away from family and community support out of Cornwall.
• We would be able to put our own climate emergency plan in place that’s designed for Cornwall.
• We would be able to stop RAW SEWAGE from being released into our waters.
• We would be able to stop Cornwall from being used as a holiday park, and more as a food resource.
• We would make Cornwall’s industries expand and the money from them to stay in Cornwall.
• We would create meaningful jobs with pay that’s rightly deserved for the people of Cornwall.
• We would be able to put a cap on the number of holiday homes within communities.
• We would be able to tax all holiday homes and lets.
• We could negotiate our own fishing rights and market.
These are just a few of the things we would be able to achieve.
Please consider joining us on July 16th from 12 pm on Lemon Quay in Truro.
If you wish to speak at the march, please let us know as soon as possible.

Read more »

2022/06/11

Tanzània dispara foc real contra la minoria nacional massai que viu a Loliondo i s'enfronta al desallotjament per crear terres per al turisme d'elit





Arcs i fletxes versus munició real a Loliondo i Ngorongoro, Tanzània. Les autoritats van utilitzar ahir gasos lacrimògens i van obrir foc contra els indígenes reunits per evitar el desallotjament de les seves terres al nord del país. Més de 80.000 massais corren el risc de ser expulsats dels seus pobles. Divendres, el govern va intensificar els esforços de desallotjament en el que diversos grups humanitaris van qualificar de "concentrics i violents".

Segons els informes del grup humanitari Survival International i l'Institut d'Oakland, la tensió a la zona va sorgir dimecres, quan la policia va arribar per supervisar el desallotjament. "L'arribada d'una força policial pesada mostra que el govern ha avançat amb el seu pla per canviar l'estatus de Loliondo. Això provocarà desnonaments massius de massai que viuen a pobles legalment registrats a la zona", va dir Okland.

En un vídeo publicat pel grup Survival International, es poden escoltar trets mentre els nadius fugen de la línia de foc. També hi ha hagut imatges gràfiques que mostren el que suposadament eren ferides de bala que van patir les persones després dels fets. No obstant això, segons un informe de la BBC, el primer ministre de Tanzània, Kassim Majaliwa, ha rebutjat les afirmacions de violència dient que ningú estava sent desallotjat.

L'esmentat desallotjament és una aposta per obrir camí per a la conservació de la fauna i canviar l'estat de la zona d'una àrea controlada de caça a una reserva de caça. "Els desnonaments i restriccions que limiten desenes de milers de mitjans de subsistència no es refereixen a garantir la conservació sinó a ampliar els ingressos turístics dins del Patrimoni Mundial", va dir l'Institut Okland.

El 2021, el president Suluhu va dir que el pla de desallotjament es va desencadenar per l'ofec humana de la població de vida salvatge. La preparació per alliberar el terreny de 1.500 quilòmetres quadrats va començar el 21 de gener. El primer ministre Majaliwa va dir que els desnonats serien traslladats a 162.000 hectàrees de terreny al districte de Handeni. Els nadius de l'ecosistema del Serengeti, diferents líders africans, inclosa la senadora del comtat de Narok, Ledama Ole Kina, i grups humanitaris, continuen instant al president Suluhu a suspendre l'ordre.



 Condemnes

Posteriorment als horribles fets del 7 de juny hi ha hagut diverses condemnes. African Commission on Human and Peoples’ Rights, Forest Peoples Programme i Indigenous Peoples’ and Community Conserved Areas and Territories (ICCAs) Consortium han apuntat al govern de Tanzània en diferents comunicats. Fins ara s'han comptabilitzat 31 persones ferides, 700 que van fugir i com a mínim 9 caps massai ferits.



Read more »

2022/06/10

Per primera vegada, una dona aborígen, Linda Burney, nomenada Ministra pels Aborígens Australians

Burney és una dona de primeres vegades. El 2003 es va convertir en la primera persona aborígen al Parlament de NSW, el 2016 va ser la primera dona aborigen al Parlament Federal. L'u de juny, la membre de la nació autòctona Wiradjuri es va convertir en la ministra dels indígenes australians.



Read more »

2022/06/08

Un tribunal condemna a Xile a pagar 12 milions de pesos al líder maputxe Héctor Llaitul per haver-lo torturat

L'agost del 2021, Héctor Llaitul, líder de la Coordinadora Arauco Malleco (CAM), va interposar una demanda en contra de l'Estat per haver estat víctima de crims de lesa humanitat durant la dictadura, quan era militant del Moviment d'Esquerra Revolucionària MIR, i va sol·licitar un pagament indemnitzatori de $200 milions. El 31 de maig passat, la jutgessa del 7è Jutjat Civil de Santiago, Carolina Ramírez Reyes, va fallar parcialment a favor de Llaitul i va condemnar el fisc a pagar-li $12 milions per dany moral.

La sentència arriba dies després que el Jutjat de Garantia de Temuco declarés admissible una querella contra Llaitul pel delicte d'associació il·lícita, després que aquest convoqués a “preparar forces” ia “organitzar la resistència armada” per l'anunci de l'Estat d'Excepció intermedi que permet a les Forces Armades controlar les rutes a la Macrozona Sud.

Segons consta als arxius de la Comissió Valech II ia la decisió judicial, Llaitul va ser detingut per Forces Especials de Carrabiners el 28 d'abril de 1988, juntament amb una vintena d'estudiants de la Universitat Catòlica de Valparaíso, en el marc d'una mobilització estudiantil en contra de la dictadura. Després va ser portat a la Comissaria Central de Valparaíso i imputat amb càrrecs relatius a la Llei de Control d'Armes i infracció al Codi de Justícia Militar. Així, va quedar a disposició de la Fiscalia Naval de Valparaíso i va ser reclòs a la Presó de Quillota, “on el van mantenir incomunicat durant 10 dies en què va ser sotmès a tortures i tractes inhumans i degradants per agents de la CNI, mitjançant l'aplicació de corrent elèctric mentre estava emmanillat i amb la vista embenada, per finalment ser deixat en llibertat, demostrant amb això el procedir arbitrari de Carabineros, la Fiscalia Naval i la CNI”, es llegeix a la decisió.

Llaitul va ser reconegut com a víctima de tortura i presó política per la Comissió Nacional sobre Presó Política i Tortura, Comissió Valech II, sota el número 4711. En el judici, s'assegura que va ser sotmès a maltractaments físics i verbals “mitjançant cops de punys i peus , posicions asfixiants, emmanillat de genolls i sotmès a postures forçades, amb cops continus i burles a causa de la seva condició de Maputxe i miop”. A la presó de Quillota, hauria estat reclòs als calabossos “aïllat en una cel·la sense llum, sense matalàs ni bany, amb només un dinar diari consistent en un te i pa, on va ser interrogat per agents de la Central Nacional d'Informacions CNI a tres ocasions durant els deu dies que va estar incomunicat a causa de la seva condició d'estudiant de servei social, ja que al centre d'alumnes de la seva carrera van ser trobats armes i explosius”, segons detalla l'escrit judicial.

A l'argumentació, es reclama que aquests fets li van provocar un perjudici físic i psíquic que l'Estat ha de reparar. El Consell de Defensa de l'Estat va defensar el fisc i va rebutjar la demanda de Llaitul. Tot i això, el 31 de maig d'aquest any, la jutgessa titular del 7è Jutjat Civil de Santiago, Carolina Ramírez Reyes, va fallar parcialment a favor de Llaitul i va condemnar el fisc a pagar-li $12 milions (13.500 €) per dany moral.

Read more »

2022/06/07

More than 300 people participate in the Second Congress of the Guaraní Language

Last Saturday June 4th the Second Congress of the Guaraní Language "Normalizing the use of the Guaraní language" was held, organized by the Academy of the Guaraní Language within the framework of the International Book Fair - FIL Asunción 2022. The event had a successful call where more than 300 people participated.

The academic activity was carried out with the support of the Language Policy Secretariat (SPL), the National University of Asunción (UNA), the National Institute of Higher Education (Inaes), the Ateneo de Lengua y Cultura Guaraní and the Institute of Guaraní Linguistics. of Paraguay (Idelguap). During the congress, several panelists, Guaraní language experts and authorities from institutions related to the language, addressed two topics: "The Guaraní language in the field of educational transformation" and "Normalization of the use of the Guaraní language from the Academy of the Guarani language.

Within the framework of the Guaraní normalization work undertaken by the ALG, the basic guidelines for writing the Guaraní language were presented; the corrected and enlarged version of the Dictionary of the Guaraní Language of Paraguay; the second magazine of the academy, and the third edition of Grammar Guarani. From the SPL, the general director of Linguistic Planning, Celia Godoy, participated in the congress, in addition to the technician of said direction, Christian Godoy.
 

Read more »

Èxit del Segon Congrés de la Llengua Guaraní 'Normalitzant l'ús de la llengua guaraní'

Aquest dissabte es va dur a terme el Segon Congrés de la Llengua Guaraní 'Normalitzant l'ús de la llengua guaraní', organitzat per l'Acadèmia de la Llengua Guaraní en el marc de la Fira Internacional del Llibre – FIL Asunción 2022. L'esdeveniment va tenir reeixida convocatòria , on van participar més de 300 persones.

L'activitat acadèmica va ser realitzada amb el suport de la Secretaria de Polítiques Lingüístiques (SPL), la Universitat Nacional d'Asunción (UNA), l'Institut Nacional d'Educació Superior (Inaes), l'Ateneu de Llengua i Cultura Guaraní i l'Institut de Lingüística Guaraní del Paraguai (Idelguap). Durant el congrés, diversos panelistes, experts de la llengua guaraní i autoritats d'institucions afins a la llengua, van abordar dos temes: “La llengua guaraní en l'àmbit de la transformació educativa” i “Normalització de l'ús de la llengua guaraní des de l'Acadèmia de la Llengua Guaraní”.

En el marc dels treballs de normalització del guaraní empresos per l'ALG, es van presentar les orientacions bàsiques per a l'escriptura de la llengua guaraní; la versió corregida i augmentada del Diccionari de la Llengua Guaraní del Paraguai; la segona revista de l'acadèmia, i la tercera edició de la Gramàtica Guaraní. Des de la SPL, va participar del congrés la directora general de Planificació Lingüística, Celia Godoy, a més del tècnic de la direcció Christian Godoy.

Read more »

2022/06/04

El Front d'Alliberament de Balutxistan mata cinc militars pakistanesos en una emboscada

Les forces de seguretat pakistaneses van ser l'objectiu d'una explosió mortal de IED a Panjgur que va deixar cinc soldats morts i almenys tres més ferits greument, van dir fonts. Els ferits es troben en un estat precari i es sospita que probablement augmentarà el nombre de morts.

Segons els detalls, ahir divendres un vehicle de les forces pakistaneses va ser objectiu a la zona de Parom del districte de Panjgur. Cinc soldats van morir en l'atac i tres més van resultar ferits. El grup "independentista" balutxi, el Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF) va reivindicar l'atac en un comunicat als mitjans.

Els soldats assassinats van ser identificats com Lance Naik Ameen Anjum, Sepoys Saqlain, Rao Umar i Ameen i Afzain Abbasi. Els ferits van ser identificats com Naik Shahnaz Iqbal, Saeed Umar i Sepoy Muhammad Ijaz. Es preveu que el nombre de morts augmenti. El BLF va afirmar a la declaració als mitjans que els seus combatents havien atacat el vehicle de l'FC en una explosió amb IED al voltant de les 9 del matí. El BLF va dir que les forces pakistaneses han estat "derrotes psicològicament" i que ara han recorregut a atacar els assentaments civils desesperats.

Read more »