InterNacionalistes és una Organització socio-política catalana de suport les Nacions Sense Estat i Pobles Indígenes. L'objectiu principal és informar i conscienciar sobre l'actualitat de minories ètniques indígenes i aborígens per donar una veu a tots aquests pobles sense veu.
Els 100 comandos de les forces especials del Frente de Libertação do Enclave de CabindaFLEC-FAC formats pel Front el 2021 ja han realitzat el seu primer atac a massabi. El comandant Corta Cabeça de les Forças Armadas Cabindeses el FLEC-FAC és la persona que va liderar els atacs Mayombe que van causar 3 morts de les forces armades angoleses segons un comunicat del 26 de març de l'organització.
En primer lloc, saludar, mari mari kom pu txe, mari mari magistrat lem. He estat en aquesta situació diverses vegades ja, no recordo molt bé si són 6 o 8 oportunitats en què he estat processat en el marc del mal anomenat conflicte maputxe. Per tant, entenc el que he de declarar, en sóc conscient, i aquesta seria una excepció respecte a la situació que m'ha tocat anteriorment, processalment, perquè abans havia estat sotmès a efecte d'una tipificació penal que perseguia fets, no com a aquesta ocasió, que sóc perseguit per expressar idees o plantejaments polítics, culturals, relacionats precisament amb el conflicte entre el Poble Nació Maputxe i l'Estat xilè.
Vaig a partir pel següent. Jo sóc maputxe, i en la meva qualitat de portaveu, de werken d'una organització maputxe que és part del moviment maputxe, estic sent novament processat i es busca de part de la institucionalitat xilena una condemna respecte del que jo represento. Quan dic jo sóc maputxe, i en això parlo molt clarament davant del tribunal, em permeto una afitació de respecte també en relació amb la seva persona, com a jutge, respecte de tres gestos. Li agraeixo que em permeti corregir el cognom de la meva mare, del meu Ñuke, és Carrillanca. Segon, també li agraeixo que em permeti saludar a mapudungun, perquè jo sóc maputxe. I tercer, que també es pugui establir aquí que tinc estudis superiors o que tinc un títol professional, cosa que em permet d'alguna manera interactuar amb vosaltres i amb tota la institucionalitat. És pel mateix que jo reafirmo la meva condició de werken. És pel mateix que jo reafirmo la meva condició de maputxe. I en fer aquesta reafirmació em veig obligat a parlar del meu tuwun [lloc d'origen] i el meu kupalme [linatge familiar]. Perquè quan nosaltres diem que som maputxe ens hem de remetre a aquesta realitat, més enllà de les nostres característiques, del nostre fenotip racial, nosaltres reivindiquem una identitat, una diferenciació cultural que encara es manté viva i és una realitat en aquesta part del territori que nosaltres anomenem Wallmapu històric. El tuwun és el lloc d'on jo vinc, jo sóc maputxe williche. D'aquí és el meu pare mort, i la meva mare, encara viva. D'aquí són els meus ascendents històrics, ancestrals, del territori de kofalm, del territori de kilacahuin al territori williche, al sud, cap a la costa d'Osorno. Per això són els meus ancestres mil·lenaris. Pel costat del meu pare, pel costat de la meva mare. Jo sóc Llaitul Carrillanca, descendent dels Llanquilef, dels Treimun, dels Carrillanca. Per aclarir, jo no sóc només Llaitul. Aquest és l'ascendent que em permet involucrar-me en aquesta reivindicació del meu poble. Sóc part d´un poble. Sóc membre d´un poble originari. I en la meva qualitat de werken, en la meva qualitat de portaveu d'una organització, per entendre'm amb l'altre, jo expresso el que sóc i les idees per mandat per una organització de tipus tradicional. D'acord amb allò que nosaltres entenem, partint d'aquesta base del tuwun i del kupalme. El kupalme entès com el llinatge, o la consanguinitat, que ens representa el fet de venir d'un territori. No em posaré aquí a parlar respecte del sentit dels cognoms o dels emparentaments que nosaltres tenim amb els territoris. S'ha parlat força i suficient sobre això. Pel mateix, a mi avui em fa molta pena, i llauna, que la magistrada tingui més gest que els fiscals que ens han perseguit històricament, i que ni tan sols sàpiguen com es diu el llibre que hem escrit, i del qual estan fent persecució penal també, respecte de les idees. Són tres paraules molt simples, Chem ca Rakiduam, que significa pensament i acció de la CAM. CHEM KA RAKIDUAM. És el maputxe rakiduam i el maputxe kimun el que em té aquí en qualitat de presoner polític, novament per part de l'Estat xilè.
En relació amb això, com a marc, vull referir-me aquesta vegada a la tipificació del que processalment se m'està acusant. Per fer-ho de manera més general, parlaré dels 3 primers fets, que diuen relació amb la Llei de Seguretat Interior de l'Estat. No faré aquí un abast respecte del que significa la Llei de Seguretat Interior de l'Estat, el seu origen, o el significat que això té políticament. Més enllà que puguin dir que això no és pas matèria de persecució política. Tampoc no em referiré al perquè d'un conflicte històric i polític avui dia, un dels més greus que hi ha en aquesta part, i que ha de ser resolt pels tribunals en circumstàncies que han de ser resoltes per la institucionalitat tota, el poder executiu, el poder legislatiu i la justícia a Chilluïdes. No és ressort i mai no hauria de ser ressort només d'un ens de l'Estat. És a dir, la pilota no sempre ha d'estar de mans dels tribunals en un tema que té arrels profundes, històriques, culturals i polítiques. I amb això, l'abast que faig és el següent. Em sembla que aquí segueix havent-hi una realitat basada en un xoc de cultures, no ens podem entendre entre els maputxes i els no maputxes, o la societat xilena i el poble maputxe, el Poble Nació Maputxe, perquè sembla que la reivindicació de la Nació Maputxe ja és subjecte de prejudicis, d'enverinaments, d'antagonismes i potser de guerra. Perquè la guerra no la declarem nosaltres. La guerra ens va ser declarada, i aquest raonament no és meu, és de tots els historiadors, acadèmics i entesos al tema, fins i tot sobre el basament de l'ordenament jurídic a nivell internacional de respecte dels pobles originaris, que diu això. I és un tema de Drets Humans respecte dels pobles originaris. Basat en això, jo torno a afirmar que aquí tenim un problema d'entesa i xoc de cultures, per això valoro almenys els gestos.
Seguint aquesta línia, el fet 1, el fet 2 i el fet 5 diuen relació amb l‟aplicació de la Llei de Seguretat de l‟Estat per les expressions que jo he dit. De declaracions fora d'aquest tribunal un cop condemnat un dels nostres integrants de l'organització i que nosaltres seguim i acompanyem, jo mateix vaig estar en qualitat de portaveu d'aquell weichafe que va ser processat i condemnat. Se'm va enviar per part de les comunitats de ser i fer la veu. Tots els mitjans de comunicació que ja sabien de la meva condició m'esperaven fora del tribunal per prendre declaracions. Aquest és el fet 1, 2 i 5 que tenen la mateixa matriu persecutòria, que diu relació amb aquesta llei de perseguir o fer la tipificació penal d'acord amb l'ordenament jurídic que té la justícia a Xile, però que no reconeix la nostra condició de membres de pobles originaris. Per això jo dic que hi ha un xoc de cultures, perquè està basat a entendre la jurisprudència, que si jo parlo s'atenta o hi ha incitació a la violència o apologia a la violència d'acord amb normatives, doctrines, sistemes o mètodes que són de concepció absolutament no maputxe. Són de tipus occidental. El que per a nosaltres és una manera d'expressar-nos, de sentir, de mirar el món, de viure aquest món, no és la mateixa que la dels no maputxe. Això nosaltres ho sabem, perquè ens ho han fet saber pràcticament a pals. Jo vinc d´una presó en aquest moment on nosaltres estem lluitant per entrar els nostres aliments propis de la nostra cultura i no se´ns permet. Aleshores, aquest xoc de cultures no és només en el quotidià que ens toca, sinó que té a veure amb una sèrie de prejudicis, d'estigmatització, de racisme que ha estat històric en relació amb el nostre poble. Són més de 500 anys, podem dir i fer tot un discurs en relació amb la vulneració dels drets dels pobles originaris. Potser no és el moment, però ho menciono. I en relació amb aquestes expressions d'idees que es donen en aquests 3 fets, i la configuració de delictes suposadament i respecte de tot això, jo no em retracto, perquè són expressions legítimes de les quals vaig ser mandatat per la meva organització, d'una organització maputxe , li agradi o no agradi a l'Estat xilè i a la institucionalitat, aquesta és una organització maputxe que resulta d'una sèrie d'esdeveniments, o esdeveniments i realitats que passen en aquesta part de la territorialitat.
La CAM i el Llaitul no són una mateixa cosa. Això és mirar amb molt de menyspreu, amb molt de racisme la possibilitat real que un poble tingui una expressió per organitzar-se. Això és desconèixer o intentar esborrar la història, que va existir Leftraru, Pelentaro o Mangin i Kilapan, que també van buscar parlamentar amb l'Estat. Perquè la història del Poble Nació Maputxe ha estat de resistències. Ha estat de parlamentar i de buscar els mecanismes, és una història de lluites i gràcies a això seguim existint els maputxes. Si no, fa estona no existiríem com a poble originari. Però encara existim. Encara hi ha més de 3 mil comunitats al Wallmapu, encara existim com a força social i política, amb una realitat cultural diferenciada, de pertinència pròpia i que es resisteix a morir. Quan nosaltres diem en aquesta defensa que un tribunal no tindria competència sota aquest ordenament de decidir i aplicar la tipificació del que nosaltres, o jo faig en qualitat de portaveu, és perquè xoca de front amb els aspectes culturals i idiosincràtics nostres. Perquè jo sóc mandatat, per ancians, per lonkos, per machis, per la joventut maputxe, els weche, per dones que compleixen rols també, per noves generacions, i és perquè jo sóc una cara visible d'aquest conflicte ja per 3 cadascú, que en definitiva sóc mandat per les autoritats tradicionals, per l'articulació i les formes d'organització que es donen les comunitats, els lof que lluiten per la reivindicació territorial i política. És la lluita per la terra. Vet aquí la mare, l'essència d'aquest conflicte, al fons del perquè els maputxes estimem tant la terra. Per què la defensem tant. té a veure amb això, amb la vinculació directa amb la mapu, la terra. D'aquí ve el concepte maputxe, mapudungun, Wallmapuy tots els conceptes que tenen significació amb allò propi; i la resistència maputxe, diu relació amb la defensa dels territoris, amb la defensa de la terra, històricament, ancestralment i de la qual avui dia seguim sent dipositaris. Si jo vaig parlar, vaig parlar des del maputxe kimun, el pensament maputxe, si jo vaig parlar, vaig parlar des del maputxe rakiduam (acció en català), si jo vaig parlar, vaig parlar des del piuke (cor), del Newenpüllü (Esperit), són les forces espirituals dels meus avantpassats. Jo represento aquesta gent, i jo ho dic aquí amb la veritat, que és el que es parla als trawun, als kollagtun de les comunitats basat en el dolor, és aquesta la perspectiva des de la qual es parla. Quan ens neguen la possibilitat de drets, nosaltres exercim el legítim dret a la rebel·lió. Quan veiem que les comunitats no tenen aigua, quan observem que les comunitats estan tancades, presoneres i no tenen ni llenya per a calefacció, identifiquem clarament l'enemic , a qui ens té en aquesta situació. Quan veiem que la gent s'ha d'anar de les comunitats per cercar un futur millor, com qualsevol ésser humà. Personalment, jo tinc estudis superiors, i agraeixo que es va dir aquí, però no tinc alternativa, no tinc cabuda a la institucionalitat.
Aquí se'm responsabilitza de donar la cara, de ser l'expressió del meu poble, i ho faig per consciència, perquè m'ho dicta la consciència, ho faig perquè sóc mandat. Ara es diu que jo sóc la CAM. Fa gairebé dos anys que sóc a la presó i no obstant el conflicte segueix. Els enfrontaments, les contradiccions, la realitat. La militarització del Wallmapu, la despesa descomunal que es fa per mantenir efectius, sistemes, armament, blindats per contenir les comunitats que lluiten, principalment contra les forestals, aquesta realitat es manté. Aquí també parlo amb la veritat. Nosaltres no lluitem contra el pagès pobre o el xilè comú. Aquí els fiscals ja em coneixen de sobremanera i saben perfectament que a la CAM no lluitem contra qualsevol, lluitem contra els que ens tenen sotmesos, arraconats i sense drets. I identifiquem les forestals, aquests grups econòmics que avui dia es jacten d'estar entre les fortunes més impressionants d'Amèrica Llatina. Mentre que el poble maputxe roman en els estàndards o nivells de pobresa més baixos segons el propi Estat xilè. Aquesta realitat és la que nosaltres confrontem. Quan jo expresso, en els fets 1, 2 i 5, expresso què és la resultant dels trawun, és la resultant dels nutram, dels kollagtun, que són les formes tradicionals de com la nostra gent encara s'organitza i delibera. Què es defineix què s'ha de fer i què cal dir. Què hem de dir a la contrapart i la gent comuna, i expressar-ho on puguem ser escoltats.
Jo, que he estat i sóc tractat com a terrorista, vaig ser convidat fa 5 anys enrere al Comitè de Nacions Unides, l'ONU, a Ginebra (Suïssa). I avui novament, en la meva qualitat de presoner polític i en la meva qualitat de werken, se'm va enviar una sol·licitud per enviar un informe respecte a la situació que afecta a mi i a la meva família, perquè també estan presos els meus fills. I ho dic obertament, estan presos per ser Llaitul. Tinc fills presos. Se'ls persegueix per aquest estigma.
El punt és, el raonament que té a veure que l'ordenament jurídic al nostre parer, no condiu amb la realitat cultural maputxe. El que per a vostè és o pot ser delicte, o pot ser crim, per a nosaltres és justícia, és un deure. A l'últim punt, el punt 5, si jo faig una reivindicació del weichafe, actual, a la figura de Toño Marchant o de qualsevol que estigui disposat a donar la vida en la lluita en contra del sistema d'oprobi que vivim, en aquest cas amb les forestals o el sistema latifundista, que ataca les comunitats, no m'estic sortint del pensament polític, ideològic, cultural, idiosincràtic del meu poble de manera històrica. Perquè així som coneguts al món. Leftraru, o Lautaro com és conegut, és un dels personatges més coneguts al món per la resistència maputxe, els mapuche som coneguts al món per això, per la resistència, no som coneguts d'una altra manera. Ens obliguen a la resistència. Aleshores no em puc retractar de les dites. Jo el que demano a aquest tribunal és que s'analitzin aquestes dites, des d'aquesta perspectiva que xoca i no reconeix la diferenciació cultural del meu poble i atès que un és agredit té el dret a la defensa.
Quan jo em refereixo a les dites a la figura del weichafe, i de no retractar-me, no estic fent apologia de la violència, ni incitació que es cometin fets que contravinguin DD.HH. Al contrari, el que jo estic plantejant és el legítim dret que ens assisteix als oprimits, atès que estem vulnerats, atès que estem sent sotmesos i se'ns nega fins i tot el dret a expressar allò que sentim i allò que vivim. Sobre la figura del weichafe, quan jo parlo, intento representar d'alguna manera tota la història del meu poble, tot allò que nosaltres vam ser i som. Perquè parlar del poble maputxe és parlar de la resistència, més de 5 segles, així que no ho entenc com a apologia de la violència. I els maputxe no ho entendrem com a incitació sinó com a actes legítims d'autodefensa i de reposicionament del propi, perquè està basat en això que és fonamental per al maputxe, seguir lligat a la terra, seguir lligat a l'Itrofill Mongen, que és un concepte nostre que vol dir "totes les vides tenen dret a l'existència". Amb el monocultiu no hi ha pràcticament res, només un bé material per a l'acumulació de riquesa. Jo vinc del Lleu Lleu, el llac més net d'Amèrica Llatina, on lentament ens vam anar aclarint de forestals perquè les comunitats puguem viure amb la biodiversitat necessària, l'Itrofill Mongen, que significa també aigües netes, que significa avellanals, animals, flora i fauna. A alguns els agradarà, als altres no els agradarà, però això és el que nosaltres sentim que està bé, quan estem lligats a la terra. Preferim això mil vegades a l'extractivisme, al monocultiu, que acidifiquen els sòls, que deixen àrids els nostres espais, sense aigua, que ens deixen sotmesos només a treballar al sistema o a sobreviure al sistema. Nosaltres no pretenem lucrar com se'ns acusa. Mai no hem pretès el lucre. El que busquem és l'expressió natural de totes les formes de vida, l'Itrofill Mongen. Fins i tot que tinguin vida aquestes forces més enllà del material, l'espiritual. Nosaltres no podem fer entendre els no maputxes respecte d'allò, és una dimensió que se sent, que es porta, i ho portem a l'ADN. Això d'alguna manera m'insta a parlar amb molta força i per això no em retractaré de les dites. Però dic, clarament, i sol·licito que se m'ubiqui en un context. Perquè 3 o 4 declaracions o extractes d'aquestes, no reflecteixen què és Héctor Llaitul en la seva qualitat de portaveu o werken de la CAM. Jo he donat centenars de declaracions, ho he fet també al Parlament Europeu, a la Comissió Interamericana de Drets Humans, al Comitè de DDHH a l'ONU, a Veneçuela, a Espanya, a França, he sortit fora en la meva qualitat de weken. Aquí a Xile he parlat també en diferents espais, a la facultat de dret de la Catòlica, a la facultat de dret de la Universitat de Xile, he fet declaracions a diferents mitjans, alternatius i oficials, fins a CNN, Telesur etc., he donat declaracions a diferents mitjans de premsa. Tots saben això, des que vaig ser processat, perseguit, vaig ser el rostre visible de la meva organització i el moviment maputxe autonomista el que va determinar que jo expressés dites, i no em puc negar, com les machi no es poden negar a la seva condició o els lonko no es poden negar al seu rol, jo en la meva qualitat de werken no em puc negar. Per això mateix crec que estem ad portes d'una condemna a un werken. Si tinguessin la prova per condemnar-me sobre fets, jo guardaria silenci. Però per expressar el que he dit no em puc retractar. És el que jo vaig expressar des del meu pensament, des del meu ràquiduam, des del meu kimun, des de la saviesa que em van arribar els meus ancestres, i per això valoro el cognom de la meva mare, perquè gràcies a ella jo tinc la tossuderia o el carisma d'afrontar, i ella m'està dient “no abaixis els braços”.
El fet 1, el fet 2 i el fet 5, que estan sobre la base de persecució d'aquesta llei [Llei de Seguretat Interior de l'Estat], que més enllà de nosaltres qüestionar-la respecte al seu origen, naturalesa i origen d'un altre temps, també al nostre parer no procedeix respecte d'un esdeveniment que segurament serà històric per aconseguir una condemna i del qual estan posant avui l'atenció organismes internacionals en el quei respecta la llibertat d'expressió. No s'ha de vulnerar la llibertat d'expressió de ningú, tret que contravingui certes normatives, quan xoca respecte de la culturalitat o els elements idiosincràtics i quan es vulneren els drets humans, aquí nosaltres posem l'atenció. És a dir, hi haurà un tipus de dret per a iguals quan aquests siguin iguals, però hi hauria d'haver un tipus de dret i jurisprudència per a desiguals quan aquests siguin desiguals. Aquest és el raonament que hi ha a nivell internacional, ia nosaltres, els pobles originaris, ens haurien de protegir convenis, lleis, acords que diuen relació que ja n'hi ha prou de tanta injustícia contra els indígenes o membres dels pobles originaris. Almenys un mínim de reconeixement als drets humans i aquí en aquest país el que falta és reconèixer la pertinència cultural com un dret humà. I aquí és on hauríem de contribuir tots.
Pel que fa al fet 1, quan faig declaracions hi ha declaracions oficials i que tenen una notorietat de la veueria que jo va efectuar. La prova que es presenta, fent una mena de barreja o articulant-la amb altres declaracions que jo vaig donar en un espai propi culturalment, als peus del turó Ñielol, perquè aquest tribunal està en relació a un dels turons més emblemàtics i sagrats que té el poble maputxe, avui dia no necessàriament deixen d'existir forces aquí, nosaltres ens vam reunir aquesta vegada aquí i vam fer trawun i òbviament vam demanar que no es graves, van parlar els lonkos i els werken, però algú va extreure registres i va gravar les meves dites, les que van ser barrejades per la part acusadora amb les dites que jo vaig donar aquí fora del tribunal de manera formal. Vull que es consideri almenys el que és la procedència i la legitimitat de la prova d'acord amb les regles i les normes processals. Perquè aquest trawun és una instància maputxe on van participar lonkos, machis, werkenes i gent de comunitats i hauria de ser entès com un acte entre privats i amb la pertinència cultural que hi havia maputxe i autoritats tradicionals.- Magistrada: Don Héctor, disculpi que l'interrompi , però quan diu trawun, perquè quedi clar, es refereix específicament a…? – Reunió.. – Magistrada: Reunió, bé.
Respecte de l'altre fet relacionat, les meves dites a la seu de Le Monde Diplomatique, on vaig ser convidat a presentar el llibre, les declaracions que vaig donar a un mitjà com Xile Today i Werken notícies, i l'entrevista a Radio Universidad de Chile, sol·licito que es preneu en la seva justa dimensió, sigui considerada tota l'entrevista, no només extractes, perquè es pugui entendre el que jo vaig voler expressar de forma íntegra, l'anàlisi que hi ha al darrere, perquè així se m'ha manat, de fer un diagnòstic, analitzar la conjuntura del moment, i d'acord amb això expressar l'opinió, que no es basen en extractes perquè se'm pot treure de context. Ho sol·licito amb respecte a la diferenciació cultural.
Respecte dels altres fets, 3 i 4, on hi ha una tipificació de delictes, de la meva participació, jo hi nego autoria emfàticament. Al contrari, reivindico la meva participació i la meva pertinença a les comunitats que estan desenvolupant processos, això sí. Però tal com estan presentats els fets, tipificant-los com que jo hagués comès aquests delictes, això no és així perquè això contravé justament la meva qualitat de portaveu o de representant del meu poble. Si jo sóc una de les cares visibles, més reconegudes potser de la causa maputxe, no podria estar en un camí rural en una zona de conflicte amb altres encaputxats parant i amenaçant qualsevol agricultor, aquesta acusació és falsa. Jo no tinc res a veure en aquesta acusació, nego participació, no ho faig perquè no és el que m'han manat, no ho faig perquè no és procedent, no ho faig perquè sento que he de complir altres funcions més importants. Almenys quan estava fora i vinculat a les comunitats que reivindicaven terres i drets culturals o de vida que ens convocaven a molts. I respecte del robatori de fusta, o la tipificació del robatori de fusta, jo la pregunta que faig al tribunal i a la part que m'acusa és sobre el raonament següent que es pot fer, basat en quines proves? perquè no resulta necessari el testimoniatge dels testimonis protegits, això ja contravé el degut procés, i ho han dit inclusivament les corts internacionals, no només pel fet que els testimonis protegits són una estàndard de prova que contravé el degut procés, sinó perquè els organismes internacionals diuen clarament que la seva utilització com a prova forta o única és un acte pur i dur de racisme i discriminació, independent de tot, i que els antecedents respecte d'això, de la discriminació, de la intolerància que patim, en aquest país almenys encara no es pot entendre aquest raonament. Qualsevol que vulgui declarar, darrere d'un paravent, o per via Zoom, etc, i no lliurar la seva identitat, en contra dels maputxe, en un context de confrontació i conflicte, és una cosa que nosaltres òbviament entendrem com a part d'un muntatge, i ho dic obertament perquè jo no tinc participació en el robatori de fusta. Que m'hagi expressat en relació amb aquest fenomen no em vincula al fet, és una realitat que sí que passava i que moltes responen a màfies lligades a les forestals, el robatori de fusta no és un robatori de delicte blanc o de coll de corbata , és el robatori de fusta, hi ha camions movent-se, maquinària, factures, guies, moviment de grades sumes de diners, n'hi ha molts que han estat processats i portats a judici i que no tenen res a veure amb la causa maputxe. Estem parlant d'altres grups amb què no tenim vinculació. Nosaltres lluitem per la terra, i lluitem pels elements culturals, propis, lligats en ser maputxe, no hi tenim res a veure. I jo particularment, mai vaig participar en extracció de fusta de manera comercial, i pel mateix dic, no hi ha una sola foto, una sola eina incautada, un sol element que comprovi la meva participació. És més, quan vaig ser detingut ni tan sols es va aplanar casa meva, perquè no hi ha el més mínim vestigi que jo hagi participat en allò, i la policia ho sap. Ho dic expressament; Héctor Llaitul no participa d'aquesta activitat, perquè té conviccions ideològiques, culturals que l'extractivisme és manifestació del nostre enemic històric i jo no puc ser part del mètode o del circuit comercial de les mateixes forestals a què jo els endosso tota aquesta responsabilitat de injustícies contra el meu poble. Jo no hi participo per qüestions ideològiques, per qüestions culturals, per ètica d'acció política.
Jo sí que participo en les sembres, jo sí que participo en les construccions de ruques, en els processos de recuperació de la cultura, en els trawun, en els guillatun dins dels processos de reivindicació, diguin-li això com sigui, però sí que tenen fonaments històrics , legals entre cometes. Legals diem perquè en el fet 4, una acusació on se'm situa a Renaco-Pastales, jo hi reivindico la lluita d'aquesta comunitat, la de recuperar aquest predi que avui dia està en mans de Bosques Cautín. Jo ho reivindico, amb tota la força, i no ho deixaré de reivindicar, perquè aquí hi ha vestigis fins i tot de cementiris indígenes, allà on hi ha pins i eucaliptus, hi ha vestigis històrics dels nostres avantpassats, per la qual cosa, s'ha de permetre a alguns especialistes que facin els estudis que ho confirmin. Aquestes terres estan fins i tot reconegudes pel Títol de Mercè, que és una forma oprobiosa de reconèixer la terra una vegada que ens derroten i usurpen el territori, ens treuen tot. Aquest Títol de Mercè diu que aquesta terra pertany a la comunitat i no obstant encara està de mans d'una forestal que planta pins inclusivament al costat de les cases de la comunitat. Quan hi ha tots els antecedents històrics-jurídics, i no s'aconsegueix per la via judicial, política, de qualsevol mena, la recuperació d'aquestes terres per a una comunitat empobrida procedeix la recuperació de fet, i aquesta és l'expressió que nosaltres desenvolupem, la justícia . Ara, un tipus d'usurpació em sembla que no està justificada d'aquesta manera perquè la usurpació violenta la van exercir des de l'estat i hi va haver enfrontaments i se m'assigna a la meva participació directa i torno a insistir sobre això que en la meva qualitat de rostre visible, ubicabl , georeferenciat, etc. no puc ni he d'involucrar-me perquè no competeix al meu rol. em fa la impressió que també estem enfront d'una mena de muntatge, i ho dic obertament, nego la meva participació en aquests fets. No tinc res a veure amb sostracció de fusta o robatori de fusta. De fet, no tinc compte corrents ni compte, no tinc els diners suposadament sostrets amb aquesta activitat, i pel mateix quan se'm va aturar no se'm va trobar absolutament res, ni una butlleta que jo hagi comprat alguna cosa que digui relació o algun antecedent que jo vaig robar milions per l?activitat de sostracció. Això és fals.
Si em condemnaran, que sigui amb els elements i les proves necessàries, i sobre la base del que diu el seu propi reglament normatiu i judicial, no sobre la base d'un muntatge. No ens hem de retrotreure al cas Huracà, on es van utilitzar mecanismes i prova falses que avergonyeixen l'Estat de Xile. Proves falses, muntatge, testimonis protegits que declaren a favor del poder, que poden ser induïts per prejudicis, pel racisme o pels diners. Entenent que aquestes maneres de procedir de la jurisprudència no haurien de ser la base d'una condemna. Per quin jo em declaro en aquest sentit innocent, dels fets que se m'imputen, coneguts com el fet 3 i 4.
Finalment, vull expressar que la meva responsabilitat és de tots els maputxes que lluitem per la reconstrucció del poble maputxe. Estem davant d'un judici, a un esdeveniment que jo considero històric perquè més enllà que es busqui una condemna en la meva persona o la dels meus fills i la dels weichafe més destacats, així com la dels lonkos o werkenes que ressorgiran un cop jo ja no hi sigui, és una condemna que senti un molt mal precedent per a aquest conflicte històric. Perquè no s'està perseguint només fets, aquí s'està perseguint idees, expressions, es persegueix una proposta política, però el que és pitjor al nostre parer és que s'està perseguint una manera de pensar, de sentir, de viure que encara persisteix Wallmapu històric o el nostre territori ancestral. Persecució que té a veure amb elements d'identitat, elements idiosincràtics, culturals, que nosaltres igual els batallarem, a defensar igual els lluitaran les noves generacions, potser ho defensaran.
La legislació antiterrorista, o l'aplicació de la Llei de Seguretat d'Interior de l'Estat, la criminalització de la causa maputxe en les diferents expressions no és la solució per a un conflicte històric. Per això jo dic i afirmo que aquest sí que és un judici polític, no a Héctor Llaitul, com a werken de la CAM, sinó al conjunt del moviment maputxe que està lluitant pels seus drets fonamentals, i senti un mal precedent pel tema de la llibertat d'expressió i la vulneració dels drets humans així com dels drets idiosincràtics i culturals que són consagrats a nivell de la jurisprudència internacional i en els quals aquest Estat i en particular aquest govern quedaran amb molt mala imatge.
Emplaço, i amb això acabo la meva declaració en aquest tribunal, amb el respecte que m'atorguen les meves autoritats tradicionals, els lonkos, de poder conversar, de poder interactuar de front mirant-nos als ulls i fent cara respecte del que fem i respecte del que que no fem en aquest conflicte històric per cercar vies de solució. Chaltumay, magistrat, chaltumay kom pu che Marrichiweu.
Discurs d' Héctor Llaitul Carrillanca portaveu de l'organització de resistència maputxe Coordinadora Arauco Malleco (CAM), el 14/03/2024 en el seu judici on va renunciar al seu dret a guardar silenci i fent ús de la paraula com a mitjà de defensa, va fer una vibrant i històrica reivindicació de la lluita del poble Maputxe de la qual ell és el seu portaveu o werkén. Es va dirigir directament al tribunal i als seus persecutors com a part integrant d'un Estat com el xilè, que des dels seus orígens no ha fet res més que despullar el seu poble, silenciar-lo amb la finalitat de fer-lo desaparèixer. Aquest discurs històric ha de ser i serà estudiat no només per comprendre la naturalesa i la profunditat política de la lluita del poble. resistència el camí per a l'alliberament del poble Maputxe.
4 helicòpters i 3 drons de les forces pakistaneses han estat destruïts mentre més d'una dotzena de personal de l'exèrcit i la marina pakistaneses van morir en un atac Fedayin (suïcida) de la Brigada Majeed del BLA (Exèrcit d'Alliberament del balutxistan) a la segona base naval més gran del Pakistan PNS Siddique a Turbat, Balutxistan iniciat ahir 25 de març i que continua hores d'ara.
Un perfil de Bashir Zaib: el líder de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx al Pakistan
Qui és Bashir Zaib? El nou líder del BLA, Bashir Zaib, és un home de classe mitjana, tranquil i ben parlat d'uns quaranta anys. Després que Aslam Baluch, l'antic líder suprem del BLA, fos assassinat per un terrorista suïcida clandestí presumptament relacionat amb la intel·ligència pakistanesa el 25 de desembre de 2018 a la província de Kandahar a l'Afganistan, Zaib va ser seleccionat per unanimitat com a líder del BLA pel consell de comandament superior i el comitè central operatiu (Express Tribune, 26 de desembre de 2018; Baluchistan Times, 25 de desembre de 2018). Després d'això, Zaib va continuar el llegat i la missió d'Aslam Baluch reforçant les tàctiques de BLA i realitzant més assassinats i atemptats suïcides.
Zaib és fill d'un metge de Nushki, una ciutat a uns 145 quilòmetres a l'est de la capital de la província de Balutxistan, Quetta. Pertany a la tribu Muhammad Hasni, una de les tribus més grans escampades per diversos districtes del sud de Balutxistan. Després d'acabar els seus requisits d'educació primària a Nushki, va completar la seva educació regular de 12 anys al Degree College de Quetta (Youtube/Baluch Audio Lyrics, 25 d'abril).
Després de completar l'educació secundària superior, Zaib va ser admès a la Universitat Politècnica de Quetta i va obtenir un diploma en enginyeria mecànica. Després d'això, Zaib va aconseguir l'admissió a un programa de màster en literatura baluch el 2008. Mentre feia això, també va continuar sent el president de l'Organització d'Estudiants Baluch (BSO) Azad ("Azad" significa "Independència" en urdú), que està prohibit. organització estudiantil radical que fa campanya per la separació de Baluchistan del Pakistan (The Baluchistan Post, 20 de novembre de 2020). Zaib va exercir com a president de BSO Azad del 2008 al 2012. Com a resultat, el 2008 es va prohibir la seva admissió a la Universitat de Balutxistan i es van dur a terme diverses incursions a la la universitat per arrestar-lo. Zaib va escapar de totes aquelles incursions, però (The Baluchistan Post, 20 de novembre de 2020; Hum Sub, 27 d'abril).
Una repressió intensa contra BSO Azad va portar a la seva prohibició a tot el país el març de 2013, però en comptes de resoldre el problema de la radicalització, això va desencadenar una nova fase de militància, ja que molts dels seus líders, activistes i membres es van veure obligats a unir-se armats baluchx. moviments. El mateix Zaib es va incorporar a BLA el 2012, per exemple. Després va incorporar molts dels seus amics al BLA, els sentiments dels quals d'alienació i marginació els van portar a la militància. Una vegada dirigit per caps tribals i senyors feudals, avui, el BLA està format principalment per antics activistes de BSO Azad de classe mitjana, metges, enginyers i fins i tot ex funcionaris de l'exèrcit pakistanès. El senyor Rehman Gul, un capità de l'exèrcit pakistanès que ara entrena els terroristes suïcides del BLA, ha liderat l'ala suïcida del grup anomenada Brigada Majeed i és la cara més coneguda del BLA després de Zaib (Terrorism Monitor, 25 de gener de 2019; Hum Sub , 27 d'abril).
Motivacions de Zaib Abans d'unir-se a BLA, Zaib es podia trobar amb freqüència a la capital provincial Quetta distribuint literatura antipakistanesa que educava els joves sobre els recursos del Balutxistan, rics en minerals, que segons ell estaven sent saquejats i saquejats pels panjabis de la província més gran i poderosa del Pakistan. . En conseqüència, va organitzar grans mítings polítics, va reclutar nous membres per al prohibit BSO Azad i va mobilitzar els seus companys per lluitar contra l'Estat pakistanès.
El 2010, l'exèrcit pakistanès va llançar una gran repressió contra BSO Azad, arrestant i matant molts dels seus membres. Molts d'ells es van veure obligats a passar a la clandestinitat o a unir-se a la lluita armada (The Baluchistan Post, 20 de novembre de 2020). Les activitats de BSO Azad també es van mantenir fora dels límits dels periodistes per mantenir la seguretat operativa, la qual cosa també va significar que Zaib es va convertir en una mica d'enigma.
Igual que el seu predecessor Aslam Baluch, i el fundador de BLF, el Dr. Allah Nazar, Zaib utilitza activament les xarxes socials per difondre vídeos de contractació i advertències a la Xina i el Pakistan. Zaib no s'ha defugit de gravar i compartir aquests vídeos a les xarxes socials, fet que va augmentar el seu atractiu popular. En un missatge de vídeo publicat al febrer, l'antic líder estudiantil va advertir d'una intensa "guerra contra el Pakistan" i va convidar els joves baluchx a unir-se al BLA ( http://Newscomworld.com , 13 de febrer).
Va afirmar que “avui s'estan subhastant els nostres recursos” i “per desgràcia, algú s'aixeca i demana una participació en nom de la representació balux, demanant un percentatge. Alguns diuen que ens donen el 25%; alguns diuen que ens donen el 50%. En la història, quan els conqueridors han conquerit una zona, l'han ocupat i han començat a saquejar, i avui encara forma part de [conquesta], però el seu color és diferent” (Youtube/NewscomWorld, 13 de febrer).
El lideratge de Zaib del BLA ha augmentat els temors que la insurrecció baluch es torni encara més violenta en el futur. Des que va prendre el comandament del grup el 2018, s'han vist diversos canvis en les tàctiques del grup que els funcionaris pakistanesos afirmen que estan vinculats a la crisi actual a l'Afganistan. Aquestes tàctiques inclouen cinc atacs suïcides sota el lideratge de Zaib (Twitter/KiyyaBaluch, 27 d'abril). Hi ha més preocupacions al Pakistan que Occident i l'Índia utilitzin els rebels baluchx com a intermediari per agreujar la insurrecció a Balutxistan i ofegar la inversió xinesa a la regió. Zaib també ha instat els Estats Units, la Unió Europea i l'Índia a ajudar els insurgents baluchx a contrarestar la presència xinesa al Pakistan mitjançant els seus missatges de vídeo (Sangar Online, 23 de març de 2019).
Conclusió Bashir Zaib és l'última raça de joves educats de classe mitjana a unir-se al moviment insurgent baluch. Mentre el Pakistan continua la seva repressió contra el BLA i altres grups insurgents balutxes, només hi haurà, en el millor dels casos, moments temporals de pau a Balutxistan. A més, el L'enfocament centrat en la seguretat continuarà augmentant el ressentiment entre els joves baluchx i animarà a més a unir-se a les files de grups militants com el BLA. Zaib explotarà sàviament l'enfocament no polític d'Islamabad per fer front al problema de Balutxistan i probablement continuarà adoptant noves tàctiques que només faran que el BLA sembli més radical.
Sota Zaib, BLA sembla haver-se revitalitzat. Per tant, el Pakistan utilitzarà tots els seus recursos per matar o capturar Zaib. Encara està per veure, però, si la caça dels màxims dirigents és important a la llarga, ja que l'organització sembla estar més arrelada i letal amb cada generació successiva de líders, com es va veure després de l'assassinat d'Aslam Baluch. El mateix Zaib també ha assegurat que la insurrecció avançarà encara que no sigui viu, dient que "en termes d'ideologia, de pensament, de moral, no hi falta la joventut balutx" per continuar la causa de la separació baluch. del Pakistan (Youtube/NewscomWorld, 13 de febrer). __________________ Kiyya Baloch, periodista autònoma, informa sobre la insurrecció, la política i la militància balutx a Balutxistan. Tuiteja a @KiyyaBaloch
L'Exèrcit d'Alliberament de Balutxistan (BLA) ha reivindicat l'atac d'ahir; el BLA s'oposa a les inversions de la Xina a la província i acusa la Xina i el Pakistan d'explotar il·legalment els recursos de la regió. Gwadar forma part del multimilionari corredor econòmic Xina-Pakistan, el projecte insígnia de la iniciativa del cinturó i la carretera del president xinès Xi Jinping. Els separatistes balutxs van reivindicar un atac el 20 de març durant el qual homes armats van obrir foc contra el complex de l'autoritat portuària a la ciutat pakistanesa de Gwadar, al mar Aràbiu, a la província de Balutxistan. Funcionaris del govern van dir a la televisió pakistanesa que "els vuit militants" que van participar en l'atac havien estat assassinats. El BAL ha confirmat la seva pèrdua i que tots eren membres del grup d'elit suïcida Brigada Majeed. El codi de l'acció ha estat Operació Zirpahazag-Gwadar De fet els ha identificat. També ha assegurat que fins a 26 militars pakistanesos, entre ells 112 de marina i 8 dels serveis secrets ISI havien finit en els combats. Realment han aparegut diversos vídeos del nombrosos taüts de militars amb la bandera pakistanesa essent transportats.
L'Exèrcit d'Alliberament Baluch (BLA) va reivindicar l'atac en un comunicat, dient que es va dirigir a les oficines d'intel·ligència militar ubicades al complex. Gwadar forma part del multimilionari corredor econòmic Xina-Pakistan, el projecte insígnia de la iniciativa del cinturó i la carretera del president xinès Xi Jinping. Els separatistes del BLA llancen regularment atacs a la província de Balutxistan.
Els cossos de dos policies que van morir dimecres (20/3/2024) en un atac de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB) a la regència de Paniai, província de Papua Central, seran evacuats divendres al matí. Tots dos cossos seran evacuats a Mimika Regency, va dir el cap de policia de Paniai. Sr. Comr. Abdus Syukur Felani, dijous.
"El procés d'evacuació es durà a terme demà al matí", va dir Abdus a través del servei de missatges de WhatsApp. Segon Brigant. Arnaldobert Yawan i segon brigadier. Sandi Defrit Sayuri va morir en un atac del TPNPB al Post de Policia de Ndeotadi 99, districte de Baya Biru. L'atac es va produir mentre Arnaldobert i Sandi estaven assegurant un heliport al districte de Baya Biru. El TPNPB també va incautar dos rifles AK-47 de la policia.
Segons Abdus, l'evacuació dels cossos es va veure obstaculitzada per problemes de transport. "L'helicòpter d'evacuació només va aterrar a Nabire Regency dimecres a la tarda, de manera que la recollida només es farà demà al matí", va explicar. El portaveu de la policia de Papua Sr. Comr. Ignatius Benny Ady Prabowo va declarar que els cossos dels dos policies van ser enterrats al districte de Baya Biru. Benny va afirmar que després del tiroteig dels dos policies, les forces de seguretat van trobar el cos d'un civil anomenat Dani (45 anys). El cos de Dani va ser trobat no gaire lluny del lloc de l'atac dut a terme pel TPNPB. "La víctima va morir amb una fletxa a l'esquena", va dir.
El partit independentista Nazione va acordar dissabte 16 de març oposar-se l'acord assolit entre el govern i els càrrecs electes corsos sobre un projecte d'"escriptura constitucional" que preveu "el reconeixement d'un estatus d'autonomia" de l'illa, qualificant aquest acord com una "política de culpa" de la Signants corsos. "Cap de les causes del conflicte polític que oposa la nació corsa a l'Estat francès és probable que s'abordi en el fons amb aquest projecte d'estatut", ha resumit l'independentisme durant una roda de premsa dissabte a Aiacciu, creient al contrari que aquest acord "és un pany i un obstacle". En conseqüència, el partit ja ha anunciat que el seu representant únic a l'Assemblea de Còrsega no votaria aquest text que serà sotmès a l'hemicicle territorial durant la seva propera sessió a finals de març. L'aprovació d'aquest document per part de determinats moviments nacionalistes dilluns al vespre a la seu del Ministeri de l'Interior a París "constitueix un error polític", ha criticat Nazione, antiga Corsica Libera.
Per als activistes del partit de l'expresident de l'Assemblea de Còrsega Jean-Guy Talamoni, aquest document, que preveu l'autonomia de l'illa de Bellesa "dins de la República", és de fet "un obstacle per al reconeixement dels drets nacionals de el poble cor i totes les seves variants: protecció de la terra, prioritat laboral, drets lingüístics..."
La noció de “comunitat històrica, lingüística, cultural, havent desenvolupat un vincle singular amb la terra”, inclosa en el document, és especialment adreçada. "Només té un abast declaratiu i no crea cap dret específic en benefici dels corsos", segons Nazione, i "això no equival al reconeixement d'un poble i al seu dret a triar lliurement el seu futur, és a dir, el dret a l'autodeterminació."
Nazione també lamenta que "s'impossibilitin la possibilitat d'una condició de resident, que reserva la compra de terrenys i béns immobles als seus beneficiaris, la corrificació de llocs de treball o fins i tot la protecció de les empreses corses davant la competència deslleial de grups estrangers (es) pel text avalat a Beauvau”. Finalment, els activistes també consideren que “la cooficialitat de la llengua corsa es veu minada per l'absència, dins del text, de qualsevol menció susceptible de derogar a l'article 2 de la Constitució francesa”.
El ministre en cap de Balutxistan, Sarfraz Bugti, va declarar el 10 de març una amnistia general per als insurgents balutxs que opten per renunciar a la militància i tornar al redil pakistanès, informa The Khorasan Diary. Durant una aparició al programa Geo TV, va afirmar, a més, que les portes del Govern estan obertes a tothom, inclòs el lideratge de diverses faccions insurgents separatistes Balutx. "Vaig fer aquest anunci a l'assemblea provincial de Balutxistan i ho reitero a través del vostre canal", va dir CM Bugti en resposta a una pregunta.
Dos membres de l'exèrcit van morir i tres altres van resultar ferits en un atac de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) a la zona de Malant de Tump tehsil (unitat d'ingressos) al districte de Kech de Balutxistan el 6 de març, informa The Balochistan Post. En un comunicat de premsa als mitjans, el "portaveu" del BLA, Jeeyand Baloch, va dir que els quadres del BLA van atacar un campament de l'exèrcit pakistanès a la zona de Malant amb coets i altres armes automàtiques des de dues direccions diferents.
Set personal de l'exèrcit van morir quan els quadres del Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF) van emboscar una emboscada de les Forces de seguretat (SF) amb artefacte explosiu improvisat (IED) a la ciutat de Mand, al districte de Kech, a Balutxistan, el 2 de gener, informa The Balochistan Post. BLF va reivindicar l'atemptat en un comunicat als mitjans. El "portaveu" del BLF, Gharam Baloch, va dir que els set membres del personal enemic van morir i que el vehicle militar va quedar completament destruït com a conseqüència del bombardeig. El 2 de gener, presumptament, les Forces ocupants van fer desaparèixer per la força a tres joves balutxs durant una operació casa per casa a la ciutat de Gomazi, al districte de Kech, a Balutxistan, i posteriorment els van traslladar a un lloc no revelat, informa The Balochistan Post. Els joves desapareguts van ser identificats com Ghulam Rasool (fill de Suleiman), Sohail (fill de Moosa) i Uzair (fill de Mehr Dil).
Noruega ha arribat a un acord amb ramaders de rens sami que permet que el parc eòlic més gran del país continuï en funcionament, posant fi a una disputa sobre els drets dels indígenes, va dir el ministeri d'Energiael 6 de març. El Tribunal Suprem de Noruega va dictaminar l'any 2021 que els parcs eòlics de Storheia i Roan a Fosen, al centre de Noruega, van violar els drets dels samis (lapons) en virtut de les convencions internacionals, provocant grans protestes l'any passat pel llarg procés per implementar la sentència. Al desembre es va arribar a un acord amb un grup de pastors de rens, a Fosen South, mentre que un segon grup, Fosen North, s'havia continuat oposant als parcs eòlics. L'acord de dimecres va incloure el grup nord de pastors i operador Roan Vind, propietat d'Aneo, la Stadtwerke Muenchen d'Alemanya i Nordic Wind Power, va dir el ministeri noruec. Un portaveu dels ramaders va confirmar que s'havia signat un acord. "L'acord conté terres addicionals, de les quals depenem completament", va dir Elise Holtan Pavall, del grup de pastors de rens North Fosen. Roan pagarà una compensació anual per les operacions continuades, permetent que les turbines es mantinguin, va dir el govern. "Aquest acord garanteix els drets dels pastors de rens a North Fosen tant ara com en el futur", va dir el conseller delegat de Roan Vind, Roger Beite Faerestrand, en un comunicat separat.
Foto superior: concentració a una oficina de l'empresa estatal d'energia Statkraft contra la vulneració constant dels drets del poble indígena sami, el març de 2023. Inferiors: Protesta al parlament de Noruega l'octubre de 2023 pel 2n aniversari de la sentència del Tribunal Suprem Fosen.
Dissabte 9 de març a Aiacciu es va crear un nou partit polític nacionalista cors, que forma part de la "dreta radical" segons els politòlegs. Sota el nom de Mossa Palatina, assegura ser "autonomista", "identitari" i "conservador" amb l'islamisme com a "enemic". Amb la voluntat de distanciar-se del nacionalisme cors que acusa de ser "pervertit per l'esquerra", el líder d'aquest nou partit, Nicolas Battini, un doctorand de 30 anys en llengua i cultura corses, va assegurar dissabte al palau la Congressos d'Ajaccio davant de més de 400 persones queMossa Palatina vol lluitar contra un "enemic de tres caps": "jacobinisme", "wokisme" i "islamisme".
Wokisme és un terme anglès manllevat de les lluites afroamericanes, que exigeixen mantenir-se despert per lluitar contra les injustícies i les desigualtats. El terme és criticat pels moviments conservadors que el veuen com un excés d'activisme minoritari. "Reclamem el dret a criticar l'Islam i a rebutjar la seva importació massiva al nostre país", va insistir Nicolas Battini, condemnat el 2016 a vuit anys de presó per un atemptat del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) contra la subprefectura de Corte (Alta Còrsega) a l'abril 2012.
Excap del centre d'idees del partit autonomista de Gilles Simeoni, Femu a Corsica, va deixar aquesta formació per fundar l'any 2021 la seva associació cultural Palatinu de la qual prové avui el seu partit. De moment, "és simplement un col·lectiu", "principalment a les xarxes socials" però que "no té cap pes polític real en l'àmbit polític actual" a Còrsega, ha indicat el politòleg Thierry. Dominici, especialista en moviments nacionalistes. Els temes de debat de la jornada foren: el nacionalisme cors (ponència de Lisandru Luciani), islam i wokisme (de Jean-Charles Villanova), treball i liberalisme (de Paul Marchione), Move Palatinu (Antone Marcu Galloni d'Istria) i El nostre moviment (A nostra Mossa) de Nicolas Battini.
El vídeo d'una hora de durada ofereix un relat complet de l'operació, amb combatents BLA equipats amb armament modern i sotmesos a una preparació rigorosa, inclòs entrenament tàctic i planificació basada en mapes. El vídeo inclou diverses escenes de combat capturades a través de càmeres muntades amb pistoles, drons i càmeres corporals, que il·lustren la intensitat dels atacs contra objectius com els campaments de les forces pakistaneses, la infraestructura governamental, una estació de ferrocarril i les estacions de policia o d'impostos. Destaca notablement els tiradors BLA que utilitzen tècniques de combat avançades i armament contra les forces pakistaneses estacionades.
Una veu en off en anglès proporciona una narració dels moviments estratègics i els avenços del BLA al llarg de l'operació, inclòs l'assegurament del control de les rutes d'entrada i sortida a la ciutat de Mach i els compromisos amb els reforços de les forces de seguretat pakistaneses que intenten arribar a Mach. El vídeo publicat al canal oficial del BLA 'Hakkal' porta el missatge: "Això és només el començament. L'operació Darra-e-Bolan era només una part del que s'acostarà a les forces d'ocupació pakistaneses. Fins a l'últim personal ocupant a la pàtria Baloch, BLA portarà a terme atacs que l'enemic mai no havia experimentat abans.
A les parts finals del vídeo, els combatents de la Brigada Majeed BLA, parlant a Baluchi, Brahui i Urdu, destaquen les "atrocitats estatals" en curs a Balutxistan i insten a la nació Balutx a unir-se al seu moviment i contribuir a la lluita nacional. El vídeo acaba amb un breu poema revolucionari.
L'Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB) afirma que van trobar el cap “inconscient” amb signes de ser penjat ”i que van venir a provar de salvar-lo , però“ no va resistir i va morir". El reconegut líder indígena brasiler, Merong Kamaka Mongoieó, va ser trobat mort dilluns 4 de març en una reserva al país sud -americà, segons es va informar amb fonts de penediment profunda de la comunitat de pobles nadius. "La notícia ha commocionat la comunitat indígena i ha generat preocupació per la seguretat dels líders que defensen els drets dels pobles nadius del país". Els seus familiars i amics defensen que va ser "assassinat", perquè en els darrers dies havia expressat la seva intenció de "ampliar la zona" que pretenia recuperar per a la seva gent. Segons APIB, ja hi havia "risc greu de mort" perquè la zona de disputes per la qual lluitava està "dominada per una gran empresa minera", el nom del qual no es va divulgar. Al seu torn, la Fundació Nacional dels Pobles Indígenes (FUNAI), un òrgan del govern responsable de la cura de les comunitats originals, va lamentar "profundament la pèrdua" i va expressar la seva solidaritat a "familiars i amics en aquest moment de tristesa". Militant actiu en defensa dels territoris indígenes, Merong Kamakã Mongoieó pertanyia al poble de Pataxó-H-H-Hoe, originari del sud de l'estat de Bahia (nord-est), i va ser "la sisena generació" de la família Kamakã mongoie. Actualment, va dirigir les obres a reprendre el territori que reclama la seva comunitat a la Vale do Corrego de Areias, a Brumadinho, un municipi situat a la regió metropolitana de Belo Horizonte, capital de Minas Gerais.
