Posicionaments dels 35 partits de les nacions sense estat de l'estat espanyol a les eleccions

Illes Canàries

Ahora Canarias presenta llistat conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). Amb un plantejament nacionalista Coalición Canaria presenta una llista amb opcions. La formació de centre dreta va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. El centre esquerra nacionalista es presenta com a Nueva Canarias-Bloque Canarista A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Finalment el Partido Nacionalista Canario (PNC) que l'abril d'enguany va trencar amb CC es va presentar a les autonòmiques aconseguint 2.472 (0,28 %) i ara no presenta llista. 

Euskal Herria (Hegoalde)

El Partit Nacionalista Basc presenta llistes a la Comunitat Autònoma i es presenta com a Geroa Bai a Navarra. EH Bildu per la seva part es presenta a tot Hegoalde sota les seves sigles. Els primers van obtenir 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals mentre els segons van assolir 297.181 (29,21 %) però fou Bildu, amb 1050 regidors la primera força mentre EAJ/PNV va caure de 1.060 a 981. Significativament l'EAJ/PNV va perdre 85.393 mentre EH Bildu va guanyar-ne 16.800. Ni Jardun ni GKS, dissidents de Bildu, s'han pronunciat.

Andalusia

Els independentistes andalusos de Nación Andaluza han fet una crida a l'abstenció. El conjunt de partits sortits de la dissolució del Partido Andalucista s'han dividit entre la indiferència davant les eleccions (Andalucía por Sí, Convergencia Andaluza) o el suport a Adelante Andalucía (Izquierda Andaluza, Primavera Andaluza) que es presenta per Cadis i ha trencat amb Podemos i Sumar.

Astúries-Lleó

A Astúries Izquierda Asturianista ha optat per integrar-se a Sumar. El moviment independentista Andecha Astur ha decidit no presentar-se a les eleccions. En el mateix sentit s'ha pronunciat el nou partit Aína, iniciativa sobiranista endegada l'abril de 2022 i presentada el 22 de maig d'enguany ha votat no presentar-se a les estatals. Andecha es va presentar a les darreres eleccions autonòmiques obtenint 1.196 vots (0,22 %) mentre IAS ho va fer en coalició amb IU i Más País que van passar de 35.000 vots a prop de 40.000 i de 2 a 3 escons.

A Lléo els autodeterministes d'Agora País Llionés no s'han pronunciat mentre Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presenta llistes a Lleó i Zamora. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) serà una força concurrent i, a més, es presenta a Salamanca. A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. 

Castella

A Castella es presenta el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors.

Aragó

En canvi Chunta Aragonesista (a les darreres autonòmiques va passar de 41.000 a 33.000 vots) ha optat per presentar-se dins de Sumar. Puyalón de Cuchas, com ja va fer a les autonòmiques, s'ha inhibit del procés electoral. Estau Aragonés, que manté un acord amb la CHA des de 2019 amb daltabaixos i a les autonòmiques hi va donar suport, ara no ha donat consigna de vot al considerar Sumar un projecte auxiliar del PSOE.

Galícia

Sí ho fa el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors. Les forces centristes Coalición por Galicia i Terra Galega no s'han pronunciat. La primera va passar de 12.100 a 2.800 vots perdent 14 dels regidors que tenia i la segona de 10.000 a 7.200 i de 18 a 10 regidories. Mentre, els moviments independentistes d'extrema esquerra o bé no s'hi han pronunciat (Partido Comunista pola República Galega, Assembleias Abertas Independentistas, Mocidade pola Independência) o han fet una crida a l'abstenció (Agora Galiza-Unidade Popular).  

Països Catalans

A les Illes Balears Més ha optat per coaligar-se amb Sumar, com fa Compromís (a les autonòmiques ha passat de 440.000 a 350.000 sufragis) mentre El Pi ha descartat presentar-se a les eleccions. Més va passar de 46.000 a 41.000 vots (i de 130 a 110 regidors) mentre El Pi ho va fer de 24.000 (i 78 actes) a 20.500 (i 67). Més va arribar als 37.000 vots al parlament mantenint vora un 8 % i 4 escons mentre El Pi va perdre els seus 3 amb el 3,8 % i 17.000 vots.

A Catalunya repeteixen llista les actuals formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat, presenten llistes. Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000. Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %. La resta de llistes que van obtenir representació com el FNC (3.529 vots i 6 regidors) i Aliança Catalana (1.806 vots i 8 regidors) han fet una crida a l'abstenció.