Illes Canàries
Ahora Canarias es presentava en llista conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). A les estatals s'ha quedat en 1.640 (0,16 %) per sota dels 2.015 vots dels independentistes i 1.185 dels comunistes obtinguts per separat el 2019. Coalición Canaria va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. A les estatals ha aconseguit un escó amb 114.718 (11,28 %) prop dels 123.981 de 2019. El centre esquerra nacionalista de Nueva Canarias-Bloque Canarista es queda sense escó. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Ara ha obtingut 45.557 (4,48 %). No es va presentar el 2019 doncs ho va fer conjuntament amb CC.
Euskal Herria (Hegoalde)
El Partit Nacionalista Basc obtenia 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals patint un greu descens des dels 408.766 (36,26 %) de 2019. Les eleccions estatals han confirmat el seu retrocés passant de 377.423 (32,07 %) a 275.782 (24,05). També la seva marca a Nafarroa, Geroa Bai, ha perdut vots passant de 12.622 (3,8) a 9.839 (2,90 %). Tot i a així l'EAJ/PNV ha aconseguit 5 escons. EH Bildu va assolir 297.181 (29,21 %) a les eleccions locals amb 1050 regidors la primera força creixent lleugerament front els 280.381 (24,87 %) de 2019. Ara ha crescut de 220.132 (8,71) a 274.676 (23,95) a la CAV i de 56.837 (16,96) a 58.686 (17,31) a Nafarroa sumant 6 escons.
Astúries-Lleó
A Lléo Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presentava llistes a Lleó i Zamora. Han passat de 10.198 (0,71) a 23.010 (1,62%). A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) es presentava a Salamanca mantenint els 866 vots de 2019.
Castella
A Castella es presentava el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors. Ara PCAS-TC ha obtingut 1.1156 vots i UdCa 452.
Galícia
El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors, ha confirmat el seu ascens: Si l'abril de 2019 va obtenir 93.810 i l'octubre 120.456 (8,13 %) ara ha arribat als 152.327 (9,48 %). Així ha mantingut el seu escó.
Països Catalans
A Catalunya repetien llista les formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat (Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000). Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %.
La situació s'ha invertit totalment ara: CUP ha quedat fora amb 98.794 (2,8 %) front els 244.754 (6,35 %) de 2019. Perd els dos escons i augmenta el descens de les locals perdent un 59 % del seu electorat: 146.000 sufragis. El PDeCAT també perd els seus 4 escons i ni arriba al 1% amb 31.687 vots. En canvi Junts es queda amb 7 dels 8 que tenien plegats tot i baixar de 527.375 (13,68 %) a 392.634 (11,16 %): Qui pateix un desgavell absolut és ERC. Perd la meitat dels seus electors passant de 869.934 (22,56 %) a 462.883 (13,16 %) i passa de 13 a 7 escons. L'independentisme perd 656.000 vots dels que 324.000 van al PSOE i 329.000 a l'abstenció que havia estat demanada per un nou independentisme crític amb els partits promogut pel FNC, Aliança Catalana i Primàries.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada