Les protestes s’han estès arreu de l’illa, amb pancartes en els quals es pot llegir “Statu francese assassinu” o “Gjhustizia è verità pà Yvan Colonna”. A la porta, contenidors i tanques feien de barricada simbòlica. Escenes semblants s’han repetit a Corti, Bastia, Sartè i Portivechju, amb centenars d’estudiants protestant davant dels centres. El 13 d’octubre, el parquet de Tarascó va anunciar l’arxivament sense conseqüències penals de la investigació oberta el 2023 per aclarir si hi havia hagut negligències o encobriments per part de l’administració penitenciària en l’agressió mortal de Colonna. El fiscal Laurent Gumbau va justificar la decisió afirmant que “no s’ha pogut demostrar cap infracció”. La investigació havia començat després d’una denúncia dels diputats corsos Jean-Félix Acquaviva i Laurent Marcangeli, que havien assenyalat possibles “disfuncions greus” dins la presó, com la supressió de dades del sistema informàtic Genesis, que registra la conducta dels presos. Tot i això, el fiscal ha descartat qualsevol manipulació o falta administrativa.
La decisió contrasta amb la sentència de febrer del 2025, en què l’estat francès va ser condemnat per deficiències greus de l’administració penitenciària en el mateix cas i obligat a indemnitzar la família Colonna amb 75.000 euros.
Les protestes estudiantils d’aquests dies evoquen les grans mobilitzacions del març del 2022, després de la mort de Colonna, que van commoure tota l’illa i van marcar un punt d’inflexió en la relació entre la Còrsega i l’estat francès. “Res no ha canviat”, deia avui un dels joves concentrats a Aiacciu. “L’Estat francès continua protegint-se a si mateix i negant la seva responsabilitat.”
Colonna, condemnat a presó perpètua per l’assassinat del prefecte Claude Érignac el 1998 a Ajaccio, va ser estrangulat i asfixiat per un altre pres, Franck Elong Abé, el 2 de març de 2022 dins la presó d’Arles. L’administració penitenciària va trigar diversos minuts a intervenir, malgrat les càmeres de vigilància. Colonna, en coma, va morir el 21 de març de 2022 a l’hospital de la Timone, a Marsella.
D’ençà d’aleshores, la seva mort s’ha convertit en un símbol de la repressió francesa i en un punt de cohesió per al moviment nacionalista cors. Partits, com Femu a Corsica, Nazione, Core in Fronte i el Partit de la Nació Corsa (PNC), han expressat el seu suport als estudiants i han denunciat que l’arxiu judicial “confirma la voluntat de l’Estat de tancar l’afer sense depurar responsabilitats”.
Per a saber-e més:
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada