A te Yvan, u pastore, u militante clandestinu.
Tu chi subbitu da giovani, avie sceltu una via senza mai piu scaglià.Un solcu de libertà e d’indipendenza, solu toltudà a Francia scelereta e le so mani assassine.Eppuru ancu cundannatu e imprigiunatu tenie speranza, quella d’una Corsica libera, arritta e indipendente, e speranza in la so gioventù ardit amai sottumessa.
A to fede annacquerà e nostre lotte… E Fora a Francia…
[A tu Yvan, el pastor, el militant clandestí.
Tu que ben aviat de jover, vas agafar un camí sense mai abandonar-lo.Un camí de llibertat i d’independència, només trencat per França i les seves mans assassines.Fins i tot condemnat i empresonat tenies esperança, aquella d’una Còrsega lliure, dempeus i independent, i esperança en la seva joventut valenta mai sotmesa.La teva fe reforçarà la nostra lluita...i fora França...]
L’horitzó s’enfosqueix.
El nostre país s’enfronta a una suma de problemes que duen ara al nostre poble a una situació de caràcter mortífer.
L’escenari polític nacional, i també el francès i l’internacional, no auguren pas la possibilitat propera de la nostra salvaguarda en tant que poble sobirà.
A la nostra terra, les eleccions legislatives franceses han confirmar la voluntat d’hegemonia de l’equip actual a càrrec de la Col·lectivitat De Còrsega. ‘Femu a Corsica’ s’ha dedicat a no perdre ni una mica del seu poder local. I tot i així si la carta legislativa sobre la terra de Còrsega no canvia pas, aquesta elecció deixa un nou gust amarg d’absència tota d’una cerca de sinergia política.
Però és pas una sorpresa. L’elecció de centralitzar l’estratègia de gestió al voltant d’un President de l’Executiu i del seu equip és assumida per Gilles Simeoni. El seu camí és traçat i afirmat des de 2017. Aquells i aquelles que no s’hi adhereixen són marginats. Sigui quin sigui el seu compromís històric i les seves competències. Veiem l’emergència de persones dins l’univers polític cors que representen perfectament allò que hem anomenat en una comunicació precedent el “post nacionalisme”. Una forma de patriotisme babau, d’autosatisfacció assumida, sigui quin sigui el resultat obtingut.
Després de 5
anys a l’Assemblea Nacional francesa i de nombroses
gesticulacions polítiques, el nostre poble no ha pogut notar cap
avanç tangible pels nostres drets nacionals.
A nivell francès quin balanç!
Després d’haver desconstruït pacientment el seu paisatge polític des de fa 5 anys, França és ara encabida dins una Assemblea sense majoria absoluta amb un President desacreditat per una abstenció record i una extrema dreta tenint el grup més important al si de la seva Assemblea Nacional i fins i tot 2 vice-presidents. L’actitud de França respecte al nostre poble i els nostres electes ha estat de menyspreu i condescendent. Esperem encara la veritat sobre l’assassinat d’Yvan Colonna, però també saben que no la tindrem mai. França sap, millor que ningú, amagar les seves ignomínies.
Pel que fa a l’internacional, serà difícil pel nostre poble de rebre una ajuda diplomàtica d’algú. La fi de la mundialització revelada com una panacea econòmica, la guerra a les portes d’Europa i la crisi econòmica mundial porten als petits pobles sense Estat al darrer rang de l’interès internacional.
Aleshores avui què és del poble cors?
Mor!
Desapareix!
És una constatació que tots els corsos fan avui dia, siguin nacionalistes o no.
5.000 arribats cada any, fugint del seu país en crisi econòmica o en pèrdua de punts de referència alimenten la colonització de població que destrueix l’estructura social, cultural i econòmica del poble cors.
La cursa en la construcció de cases, hotels, residències, allotjaments, immobles sense fre. Tanmateix les agències immobiliàries no tenen res a dir-hi, controlades com són per societats franceses i internacionals.
Cobrir de ciment Còrsega no serveix pas als corsos, satisfà la fam dels propietaris que que fan l’agost sobre l’esquena de la nostra Joventut que no pot continuar habitant la seva terra. El consum de droga, per una part del nostre jovent, alimenta el seu tràfic, dut a terme per homes sense ànima, que tenen de cors només el nom.
La terra agrícola, nou Eldorado econòmic esdevé introbable o fora de preu duent també els joves agricultors a instal·lar-se per treballar dignament.
L’artesanat i les petites empreses són sotmesos a una concurrència deslleial. Aquesta és practicada cada vegada més per nouvinguts francesos i estrangers sostinguts per promotors i constructors, sovint corsos, desprovistos de cap escrúpol.
El turisme entra dins una nova fase on les estructures turístiques, antigament de mida familiar, són controlades per grups francesos que en prenen la direcció d’una part de la nostra economia.
El transport i la gran distribució són ara en mans d’algunes famílies a les qui no importa la qualitat del seu servei ni els seus assalariats car són en posició de quasi-monopoli.
De fet vivim sota els efectes de la mundialització econòmica destructora dels pobles i de les seves cultures ancestrals. A profit del benefici i únicament d’aquest.
El sistema mundialitzat permet a tots els qui tenen la única ambició de guanyar d’expandir-se, Entre aquesta hi ha nombrosos corsos. Pel passat del Clan dit tradicional, bloquejant la nostra societat, fent-se còmplices de França i duent el nostre poble a la desaparició.
Avui dia el que mata el poble cors és França, el sistema econòmic mundial i una part del nostre poble que se’n fa còmplice. Cal canviar absolutament de paradigma. És això el que s’espera del govern nacionalista.
Hem esperat un temps a que el moviment nacional cors dins del seu conjunt i la seva pluralitat sia una força de proposta coherent que l’Estat francès entengui. Avui dia no hi ha res de res en aquest sentit. Així és. La lluita continua.
Pel que fa al diàleg anunciat amb París, com extremadament pessimistes.
Alguns s’extasien d’un moment històric, d’una situació oberta vers un futur més radiant pel nostre poble. Ara mateix, res no sembla confirmar-ho, més enllà d’una sèrie de trobades entre País i Còrsega. Enèsima trobada, reunió, discussió que en el passat cap ha permès de tenir esperança en el futur. Entre un ministre de l’interior que juga l’espectacle tot practicant el doble llenguatge millor que els seus predecessors, una primera ministra que s’acontenta de fer alguns anuncis socio-econòmics fora del seu discurs de política general i una Assemblea francesa sense majoria absoluta hi ha, pel moment, poc espai per una ambició real de canvi institucional.
Vista l’actitud de França envers nosaltres i els seus problemes de representació política, considerem que les bases de negociació han de, com a mínim, situar-se a l’alçada de les exigències històriques de la lluita d’alliberament nacional, úniques garanties de la salvaguarda del nostre poble.
Reconeixement oficial del poble cors
Posada en marxa d’una autonomia política transitòria immediata
Accés a l’autodeterminació en un plaç de 5 anys amb definició del cos electoral
Per part nostra, és
veritat que no restarem mai els
espectadors passius de la mort programada del nostre poble a la seva
terra.
El President de l’Executiu
de Còrsega, sense esperar, ha de prendre la mesura de la seva
responsabilitat; i si pel moment resta el cap designat de la relació
amb França, farà falta que ho sigui en capacitat de federar per
construir el camí vers l’autodeterminació tot cercant sinergies a
Còrsega i Europa més que a França.
Aleshores validarà allò en el que hem participat des de 2014 i 2016, dates de la desmilitzarització progressiva de l’espai militar.
El camí serà difícil. Però en aquest cas, i solament en aquest cas, podem parlar de resultat històric i veure l’horitzó aclarir-se al voltant d’una unitat estratègica de forces patriòtiques.
Reivindiquem accions contra:
-Vehicle policial Saint Antoine (Bastia)
-Vehicle policial (Lupinu)
-Empresa BTM AM Construction (Lucciana)
-Empresa Bâtiment Naaim AH(Prunelli diFium’orbu)
-Residència a Ghisunaccia
-Residència a Anna Lesia (Corti)
-Residència Delarue(Carghjese)
-Residència Da Silva (Tavacu)
-Bungalows Camping Cap Fun (Aleria)
-Residència Brandu
-Residència Brandu
-Residència Cambia
-Residència Linguizetta
-Residència Santa Lucia di Porti Vechju
-Residència Capu di Fenu (SCI Mirand)
Confirmem Mathilde i David
A populu fattu bisognu a marchjà
A ragione hè a nostra forza[Un poble té la necessitat d’estar en marxa,
La raó és la nostra força]FLN 11.07.2022
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada