Els organitzadors van dir que era una oportunitat perquè la gent expressés el seu desig d'"anar en una direcció diferent". L'esdeveniment, liderat pel moviment transversal independentista AUOB (All Under One Banner), Yes Cymru i Indy Fest Wrexham és el primer des de la pandèmia. L'AUOB va afirmar que entre 6.000 i 8.000 persones van assistir a la marxa celebrada el 2 de juliol. La policia del nord de Gal·les va dir que hi van assistir un "mínim de 5.000 persones".
La consellera Carrie Harper, una de les organitzadores de l'esdeveniment, va dir que la gent estava "més interessada en aquella conversa constitucional... sobretot amb un segon referèndum en marxa a Escòcia i un suport generalitzat per una Irlanda unificada". La concentració va començar davant del Guildhall del consell de Wrexham, abans de marxar pel centre de la ciutat. "Hem de tenir aquesta discussió sobre quin tipus de nació volem", va dir.
"És el moment adequat i Wrexham és el lloc per a aquest debat". Al maig, Wrexham es va convertir en la setena ciutat de Gal·les per marcar el jubileu de platí de la reina. Els partidaris de la marxa van dir que l'interès per la independència de Gal·les havia crescut a causa de la pandèmia com a resposta al "què està passant a Westminster". La independència de Gal·les és "impulsada pels joves".
Tot i que hi va haver un ambient positiu a la marxa, el moviment no ha estat exempt de reptes en els últims mesos. Els organitzadors i simpatitzants van admetre que la pandèmia havia aturat una mica l'impuls de les marxes que s'havien celebrat a Gal·les, ja que l'esdeveniment de Wrexham es va haver d'ajornar el 2020. El moviment Yes Cymru, que es diu que va guanyar molts més membres durant la pandèmia, també ha estat al centre d'una lluita interna pel poder.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada