Per primera vegada un diputat nacionalista basc al parlament francès. Peio Dufau, del moviment abertzale EH Bai i candidat de l'NFP escollit després d'haver obtingut el 36,28%; "S'han posat moltes esperances en mi, ara ens haurem de posar mans a la feina". A la Bretanya victòria espectacular del nacionalisme bretó: el centrista Paul Molac aconsegueix un escó a Morbihan amb el 65% dels sufragis. A la darrera legislatura ha promogut legislació a favor de les llengües minoritzades.
Sort diversa pels candidats corsos. Dels 3 actuals diputats només dos mantenen l'escó. M. Castellani del centrista Femu a Corsica amb el 64 % i P.A. Colombani del Partitu di a Nazione Corsa amb el 59 %. Ambdós s'enfrontaven a segona volta amb el RN. El tercer, de Femu a Corsica, arriba al 45 % però és derrotat pel candidat de la dreta francesa.
A Polinèsia el Tavini tenia els 3 escons aconseguits en coalició amb Nupes (esquerra francesa) el 2022 però en perd 2. Un, circumscipció 1, ja el va perdre a la primera volta i ara en perd el de la segona circumscripció a favor de Nicole Sanquer d'A Her, partit de dreta extrema polinèsia (diferent del RN) autonomista escindit dels autonomistes de centre Tapura. Sanquer obté el 55,88 % front el 44 % del candidat de l'esquerra independentista. A la circumscripció 3 el Tavini manté l'escó per una diferència de 600 vots amb el 50,87 % front la candidata de dreta francesa.
A Kanaky hi ha dues circumscripcions. Les dues éren en mans dels lleialistes (pro francesos). Amb el 52% el candidat lleialista Metzdorf aconsegueix l'escó a la circumscripció Kanaky 1 on hi viuen gran part dels colons francesos que han substituït la població autòctona kanak però lla notícia històrica és per Emmanuel Tjibaou, candidat nacionalista kanak del front d'alliberament nacional FLNKS, escollit diputat a la segona circumscripció de Kanaky. Fins ara, sempre, havia ocupat l'escó un lleialista francès antiindependentista. Fill de Jean-Marie Tjibaou, líder independentista del FLNKS assassinat el 4 de maig 1989, es converteix en el primer independentista a seure al parlament estatal, 42 anys després de Rock Pidjot únic diputat independentista entre 1967 i 1986 (tot i que fins 1977 no adoptà les tesis independentistes del propi Tjibaou i el 1981 es va aliar al partit socialista francès). En global les eleccions estatals de 2024 deixen com a balanç una victòria del nacionalisme kanak, amb 83.021 vots i el 53,21 % front els colonialistes francesos que obtenen 72.978 sufragis i un 46.78%.
Guaiana
A les dues circumscripcions de la Guaiana vencen el MDES amb 14.302 vots (76,11 % a segona volta) i 12.895 (62,78 % a la primera volta) a la 1 i l'esquerra francesa a la 2. El 2022 el MDES també va aconseguir l'escó a la però amb 9.038 a 2ª volta i 2.601 a la primera a la circumscipció 1 i els centristes francesos a la 2. El Mouvement de décolonisation et d'émancipation sociale (MDES) d'extrema esquerra lluita per la independència des de 1991 i el 2022 va obtenir el primer escó estatal.
Martinica
Finalment Martinica compta amb 4 circumscripcions. El 2022 se les van repartir Bâtir le Pays Martinique (BPM), 2 Péyi-A (independentista però aliada de l'esquerra francesa a l'illa) i el Parti Progressiste Martiniquais. Enguany els escons han estat per l'esquerra en els 4 casos (3 com a Péyi-A, 1 pel PPM).
Els nacionalistes de Bâtir le Pays Martinique (BPM) i MIM han obtingut 3.106 vots (13,4 %) a primera volta i 4.081 (18,03 %) a la segona a la 1 i a la 3 l'independentista Palima 2.617 (14,72%) que el 2022 havia aconseguit 2.288 vots (3,7 %). El MIM presentava un candidat a la circumscripció 4 que recull 1.294 vots (5,34 %).
Bâtir le Pays Martinique (BPM) va ser fundat el 1998 com a partit ex marxista autonomista que, des de 2019, defensa la independència. És una escissió del Parti Communiste Martiniquais de 1957. Col·labora amb Gran Sanblé Pou Matinik impulsada per l'històric Mouvement Indépendantiste Martiniquais (1978) d'Alfred Marie-Jeanne i PALIMA. El Parti pour la libération de la Martinique (PALIMA), de 1999, és també d'extrema esquerra independentista.
Finalment Péyi-A, escindit el 2019 del MIM, PALIMA i Mouvement des démocrates et écologistes pour une Martinique souveraine (MODEMAS), formalment independentista dona ple suport a l'esquerra francesa, ja sigui Nupes el 2022 o NFP enguany. Péyi-A ja havia obtingut 2 escons el 2022 amb 28.000 vots i enguany els augmenta a 3 amb 58.300 dins el NFP. El Parti Progressiste Martiniquais, escindit el 1958 del PCF, nacionalista anticolonial, és dins de l'òrbita de l'esquerra francesa (Nupes/NPF).
Conclusió
En resum els 9 escons per a formacions nacionalistes de 2022 : 3 corsos, 3 polinesis, 1 de Martinica, 1 de Guiaiana i 1 bretó passen a ser ara set: 2 corsos, 1 polinèsia, 1 bretó, 1 kanak, 1 de Guaiana i a 1 basc. A més dels 2 nacionalistes autonomistes polinesis de dreta (Tapura) i dreta extrema (A Her) escollits i els 4 autonomistes de Martinica (Péyi-A i PPM).
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada