La primera volta, celebrada el 30 de juny permeten a diversos candidats nacionalistes passar a segona volta: 1 a Euskal Herria, 3 a Còrsega i 1 a la Bretanya.
Euskal Herria
EH Bai, el partit dels abertzale d'Iparralde, va apostar clarament per l'anomenat Nou Front Popular format per partits d'esquerra i verds en oposició al Reagrupament Nacional, un dels candidats del NFP, Peio Dufau, d'EH Bai, ha passat a segona volta. En aquesta té el suport de l'EAJ/PNB que va presentar candidats propis obtenint 6.254 sufragis:
Pirineus Atlàntics 4: 1.128 (1,95 )
Pirineus Atlàntics 5: 1.414 (2,02 %)
Pirineus Atlàntics 6: 3.712 (5,04 %)
El 2022 cap candidat nacional basc passà a la segona volta. L'aliança nacionalista EH Bai obtingué 16.385 vots. El mateix Peio Dufau ha estat tercer en la sisena circumscripció del Pirineus Atlàntics, amb un 14,6% dels vots, i Egoitz Urrutikoetxea, en la quarta circumscripció, el 10% dels electors. L'any 2017 la força basca passà dels 11.423 vots (8,8 %) de 2012 a 12.665 (10,42 %). A més s'hi presentava una llista del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB) que va aconseguir 2.151 vots, un 1,71 %.
Occitània
Nou candidatures del PÒC (amb Endavant! i Oui la Provence), 8 del PNO i Bastir Occitània (impulsada pels centristes de País Nòstre) sumen 17 llistes occitanistes amb un creixement en la majoria dels casos.
El Partit Occitan ha passat de 5 candidats el 2017 a 32 el 2022 i 9 enguany: 2 a Bearn, 2 a Landas, 1 al tarn i 4 a Provença aliats amb Endavant!. Malgrat l'augment de participació 7 dels 9 candidats han superat els vots de 2022. Partit Occitan suma 8.022 vots amb una mitjana del 1,16 % destacant el 2,3 % a Var. Creix respecte als 5.083 vots a les mateixes circumscripcions del 2022.
PNO i Bastir suma 8.695 vots en 8 candidatures amb una mitjana del 1,81 % als qui cal afegir 1.278 de les dues llistes conjuntes amb Résistons. Això totalitza 10.622. El 2022 va obtenir 5.975 i una mitjana del 1,63 % també amb 8 llistes. A més ha donat suport a dues de Résistons!. Passa de 745 a 1.080 de mitjana.
Partit Occitan
Landas 2: 1.358 (1,57 %) - Partit Occitan 547 (0,91 %) el 2022
Landas 3: 451 (0,64 %) 649 (1,18 %) el 2022
Pirineus Atlàntics 3: 475 (0,8 %) - Partit Occitan i Endavant ! 587 (1,31 %) el 2022
Pirineus Atlàntics 2: 1.079 (0,78 %) - Partit Occitan i Endavant ! 597 (1,38 %) el 2022
Tarn 2: 1.058 (1,39 %) 413 (0,31 % el 2022)
Var 3 : 531 (0,86 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 444 (0,89 %) el 2022
Var 6: 1.968 (2,3 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 958 (1,66 %) el 2022
Vau Clusa 1: 391 (0,87 %) - Partit Occitan, Bastir Occitània i Òc per Provença! 277 (0,91 %) el 2022
Vau Clusa 4 : 729 (1,20 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 611 (1,49 %) el 2022
El 2022 el Partit Occitan i Endavant! (plataforma amb els independentistes bearnesos de Libertat!) van presentar 32 candidats obtenint 13.807 vots amb una mitjana de 430 vots. Enguany amb 9 ha obtingut 8.022 creixent a una mitjana de 890 vots per candidat.
El Partit de la Nacion Occitana Bastir Occitània va presentar candidatures a:
Alta Garona 8 : 257 (0,44 %) - PNO i Bastir Occitània i Lo Bornhon ciutadan
Òlt e Garona 1: 1.021 (1,69 %) - PNO i Bastir Occitània
Alta Garona 1: 1.601 (2,7 %) - 1.330 (3,03 %)
Alta Garona 3: 731 (1,2 %)
Alta Garona 4: 945 (1,96 %) - 562 (1,6 %)
Gèrs 2: 1.293 (2,45 %) 131(0,32 %)
Tarn 3: 965 (1,32%) - 1205 (2,18 %)
Bocas de Ròse 8: 1882 (2,71%) - amb el Partit Prouvenço Nacioun
i amb Résistons:
Alta Garona 5: 121 (0,16 %) - PNO i Resistons! de Jean Lassalle 1.160 (2,1 %) el 2022
Aude 2: 1.927 (3,17% - Bastir Occitània i Resistons! de Jean Lassalle 927 (2,11 %) el 2022
Bretanya
La gran fita del moviment nacional bretó (Emsav) és a Morbihan 3 on el nacionalista Paul Molac queda primer amb 28.912 vots (35,84 %) i pot aconseguir un escó car el RN és segon amb 31,5 % i els macronistes d'Ensemble tercers amb 15,48 %. Molac, sorgit dels partits nacionalistes va ser escollit com a independent a les files de Macron del que s'ha desvinculat i ha protagonitzat una legislatura intensa fent aprovar l'anomenada Llei Molac de defensa de les llengües "regionals". Mentre la Unió Democràtica Bretona ha apostat per donar suport al NFP el Partit Bretó va presentar 13 llistes pròpies obtenint 12.808 vots amb una mitjana del 1,46 %. El 2022 havia presentat 34 llistes aconseguint 15.205 vots i una mitjana del 0,95 %. Per tant cada llista ha passat dels 447 vots de mitjana a 985. El PB a segona volta ha demanat no votar explícitament ni a RN ni a les llistes del NFP que continguin els antibretons de La França Insubmissa.
El 2017 a la Bretanya es presentà una llista d'esquerra autonomista (Oui la Bretagne) que va obtenir 33.000 vots i una de centre dreta independentista, 100 % Bretagne que en va aconseguir 13.000. El 2022 aquesta menada pel Parti Breton, va arribat 15.205 sufragis mentre l'esquerra de l'UDB va aconseguir 23.320. El PB, amb el suport d'En Avant Bretagne, Breizh Europa i el Partit Federalista Europeu, es presentava a 30 circumscripcions i l'UDB a 21. Paul Molac, fins aleshores diputat pel partit de Macron es presentà dins Libertés i Territories / Regions i Pobles Solidaris. Tot i deslligar-se de la majoria presidencial fou el candidat més votat, amb un 37,7% dels sufragis.
Lorena
El Parti Lorrain es presentava a dues circumscripcions a la 2 de Mosel·la obté 741 (1,51 %) vots i a la 2 de Vosges 2 obté 925 (1,95 %)
Mosel·la
El Parti des Mosellans / Partei der Mosellothringer, fundat el 2015, es presentava a Moselle 4 i 5 aconseguint 17 vots (0,03 %) i 1.128 (2,57 %) de Denis Lieb.
El 2017 Parti des Mosellans, obtenia 2.740 vots (0,88 %) en la primera participació electoral. Fundat el 2015, aquest partit regionalista defensa la integració de la Mosel·la a Alsàcia. També per primera vegada es presentava el Parti Lorrain, formació creada l'any 2010, sumant 2.079 vots amb presència a 7 circumscripcions, tres d'elles a la Mosel·la amb una mitjana de 0,71 %.
Alsàcia
Unser Land es va presentar a 15 circumscripcions sumant 31.053 sufragis i a la segona volta no ha donat consigna de vot.
Baix Rhin
1: 395 (0,91 %)
2: 819 (1,67 %)
3: 813 (1,78 %)
4: 1.982 (2,9 %)
5: 2.681 (3,77 %)
6: 1.770 (2,7 %)
7: 1.821 (3,27 %)
8: 6.818 (11,44 %) amb Les Républicains, el candidat Victor Vogt dirigeix l'Oficina de l'Alsacià
9: 2.583 (4,15 %)
Alt Rhin
1: 1.007 (2,05 %)
2: 1.645 (2,7 %)
3: 1.850 (3,3 %)
4: 3.867 (5,73 %)
5: 1.104 (2,32 %) amb una llista concurrent centrista nacionalista de Romain Spinali 249 (0,52%)
6: 1.898 (3,24 %)
El 2022 Unser Land va passar de 6,8 % dels sufragis el 2017 à 4,8 % i de 40.063 vots a 27.950 sufragis.
Catalunya
Unitat Catalana es presentava amb Ecologie Positive, Les Centristes/Nouveau Centre i Nouvelle Energie amb una llista encapçalada per Annavelle Brunet a la 1ª circumscripció. Queda quarta força amb 2328 vots (4,87 %).
El Front Catalan, etiqueta de Sí Al País Català, es presenta a totes les circumscripcions sumant 5.844 vots i una mitjana del 2,3 %. Guanya 1.504 vots nous:
1: 790 (1,65 %)
2: 1.337 (1,92 %)
3: 1.780 (3,2 %)
4: 1.937 (2,8 %)
El 2022 la llista unitària Le Pays Catalan c'est vous formada per Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan obté 4.304 sufragis a les 4 circumscripcions nord-catalanes amb un 2,5 % enfront del resultat d'Oui au Pays Catalan en solitari de 2017 amb 5.475 vots (3,91 %):
Circumscripció 1: 667 2,06 % (Rita Peix)
Circumscripció 2: 1.322 2,79 % (Joel Diago)
Circumscripció 3: 1.044 2,57 % (Morgane Le Floch)
Circumscripció 2: 1.271 2,57 % (Jordi Vera)
Còrsega
Cinc forces es presentaven a les eleccions; Femu a Corsica obté 30.261 sufragis, PNC 11.344
Core in Fronte 7.829 Mossa Palatina 3.860 i Suvranu 50. Nazione va optar per no presentar-se ni donar consigna de vot a la segona volta.
Sud 1: Femu a Corsica passa a segona volta quedant tercera amb 5.601 (16,84 %)
Core in Fronte: 1.533 (4,61 %)
PNC :1.078 (3,24 %)
Mossa Palatina: 1.202 (3,61 % )
Sud 2: PNC queda segon amb 10.266 (26,45 %)
Core in Fronte: 2.548 (6,57 %)
Mossa Palatina: 1.055 (2,72 %)
Alta Còrsega 1: Femu a Corsica passa a segona volta quedant segona amb 12.698 (28,63 %)
Core in Fronte: 2.277 (5,13 %)
Suvranu / Baronne ML Mariani: 50 (0,11 %)
Alta Còrsega 2: Femu a Corsica passa a segona volta quedant primera amb 11.962 (31,74 %)
Mossa Palatina: 1.603 (4,25 %)
Core in Fronte: 1.471 (3,9 %)
El 2022 el nacionalisme cors passà de 33.925 a 44.562 vots. A Còrsega, quatre candidats nacionalistes passaren a la segona tanda, Romain Colonna (Femu a Corsica), amb un 17,5% dels vots, però no l’independentista (Corsica Libera +PNC) Doctor Jean-Paul Carrolaggi (12,69%) optaran ara per votar Colonna. A la segona circumscripció de Còrsega del Sud, Paul-André Colombani (Femu a Corsica) amb el 37,2% dels vots en la primera votació. En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, Michel Castellani (Femu a Corsica) també sortí reforçat en la primera votació, amb un 33,8% dels vots. Finalment, en la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, Jean-Félix Acquaviva (Femu a Corsica) fou primer amb el 33,5% dels vots, cal tenir en compte que el candidat independentista, Lionel Mortini, batlle de Belgodère per Corsica Libera fou tercer, amb un 18% dels vots. Petru Antone Tomasi i Eric Simon de CL i PNC han aconseguit el 7,38 %. Corsica Libera no van donra suport a Femu per la segona volta.
Resultats de la llista autonomista Femu a Corsica a les 4 circumscripcions (tots passaren a 2ª volta): 33.670 vots
8.316 33,77 %
10.670 33,46 %
4.135 17,48 %
9.549 37,24 %
Resultats de la llista nacionalista Corsica Libera+Partitu di a Nazione Corsa les 4 circumscripcions: 10.892 vots
1.818 7,38 %
5.736 17,99 %
3.002 12,69 %
336 1,31 %
El juny de 2012 la coalició Pè a Corsica, va obtenir 29.477 vots a la primera volta amb un 23 % al sud i un 22 % al nord. El 2017 Pè a Corsica, unió d'autonomistes i nacionalistes, va aconseguir un 25,6 % al sud i un espectacular 33,81 % al nord que la convertí en primera força totalitzant 33.925 vots. Enguany, amb dues llistes s'ha trencat aquest sostre arribant als 44.562 vots.
Savoia
MRS/Sabaudia es presentava a 4 circumscripcions de l'Alta Savoia sumant 5.572 vots:
2: 1.077 (1,51 %)
3: 1.742 (2,86 %)
4: 945 (1,69 %)
5: 1.808 (2,66 %)
El 2022 el nou Mouvement Sabaudia impulsat per mouvement Région Savoie (MSR) afiliat a RPS i els independentistes de 100% Savoie obtingué 4.793 vots i el 3,0 % a Savoia 3 i el 3,41 % a Savoia 5.
Kanaky
Els nacionalistes passen a segona volta a la circumscripció 1 de Kanaky, Omaira Lysa Meun Naisseline (Union Calédonienne-FLNKS) queda segona amb el 36,34 % (20.370 vots) i competirà contra el candidat de dreta. El del RN no passa a segona volta. En la mateixa circumscripció es presentaven també Muneiko Haocas del Mouvement Nationaliste Indépendantiste et Souverainiste* que recull 1.229 (2,19 %).
A la 2ª cirscumscripció l'Unió Caledoniana aconsegueix la primera posició i Emmanuel Tjibaou (Union Calédonienne) suma 32.926 (44,06 %) amb el suport de l'esquerra francesa per aturar la dreta lleialista (Loyalistes et Rassemblement) que es queda amb el 36,18 %. El candidat d'Eveil Océanien** queda fora de la segona volta amb 8.906 (11,92 %) i el MNIS obté 1.114 vots (1,49 %). Per tant l'UC pot aconseguir fàcilment aquest escó.
*Mouvement nationaliste indépendantiste et souverainiste, MNIS escindit del MNSK, coalició creada pel Parti travailliste el setembre de 2020, el maig de 2022
**Eveil Oceánien va ser fundat el 2019 pels immigrants de Wallis and Futuna, polinesis, d'orientació centrista i neutral en el conflicte kanak / francès tot i col·laborar al parlament (on té 3 escons de 54) amb els independentistes.
El 2022 el FLNKS es va quedar sense cap escó al ser derrotat per Macron a les dues circumscripcions. El FLNKS va sumar 19.535 vots a primera volta amb el 32,8% a la circumscripció 2 i 21,7 % (13,175) a la 1.
Polinèsia
El moviment nacional es presenta dividit a les eleccions entre el Tavini Huira'atira (esquerra independentista aliada al Nupes el 2022 i al NFP enguany), Tapura Huiraatira (partit de centre autonomista creat el 2016 i aliat a Macron) i A Here ia Porinetia (escissió del Tapura de de 2020 entre la dreta i l'extrema dreta autonomistes i que es presenta separat de RN). Els dos darrers defensen l'autonomia però no la independència. A la circumscripció 1 el Tapura guanya directament l'escó amb el 53,85 %, front el 35 % de Tavini; a la 2 se'l disputen Tavini (42,19 %) i la líder d'A Here Nicole Sanquer (49,09 %) i a la tercera Tavini (42,7 %) i Tapura (41,08%), Serà decisiva la decisió dels electors de Naumi Mihuraa que va recollir 3.230 vots (11 %) escindida de Tapura i com a independent. Enguany Taputa i A Here s'han repartit les circumscripcions i sumen 30.462 i 12.986 vots mentre el Tavini arriba als 35.888 sufragis.
El 2022 el Tavini-Nupes va obtenir els 3 escons a segona volta tot i que la primera va quedar-se amb 23.490 vots (20,1 %, 28,78 % i 34,26 % a les 3 circumscripcions) front els 30.758 del Tapura (41,9, 33,21 i 32,08 %). Pel que fa a A Here va recollir 11.668 (9,63, 14.44 i 14,53 %)
Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2022
5 candidats nacionalistes passen a 2ª volta a l'estat francès (2022)
Estatals franceses a la Savoia el 2017
Estatals franceses a Còrsega el 2017
Estatals franceses a Bretanya el 2017
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada