Quatre manifestacions pel Dia de la Pàtria Gallega defensen la independència

La jornada patriòtica va començar el 24 de juliol al vespre amb la ja tradicional manifestació juvenil convocada per Mocidade pola Independência amb centenars de joves sota el lema ‘A mocidade galega pasando á ofensiva’. El moviment va apostar per “articular un moviment polític que pugui acabar amb aquest sistema decadent. Un moviment organitzat que lluita a tots els racons del país per construir una República Gallega lliure d'explotació”. Al final de la marxa es va cremar la bandera colonial espanyola.

El Dia de la Pàtria Gallega va concentrar milers de persones a la manifestació del Bloc Nacionalista Gallec a Compostel·la sota el lema 'Guayem-nos el futur. La nova Galícia en marxa'. La formació també va realitzar un acte per celebrar els 40 anys de la seva fundació unificant diversos partits nacionalistes. Hi van intervenir veterans com Francisco Rodríguez, Encarna Otero i Mario López Rico. El partit nacionalista va defensar un projecte “per a una sortida justa de la crisi” en un acte que va acabar en una plaça de la Quintana plena. "El Bloc no va néixer per ser un corrent d'opinió, sinó per ser una força majoritària, per transformar aquest país i construir una Galícia millor", va defensar Ana Pontón.

La nova plataforma Comunismo Galego Unido (Agora Galiza-Unidade Popular, Causa Galiza e o Partido Comunista pola República Galega) va realitzar una marxa alternativa on van defensar la "lluita organitzada i unitària", han apuntat, és l'única "alternativa real" per a un poble "assetjat pel capital transnacional i les seves polítiques d'espoli". Tanmateix, "la conquesta de la sobirania nacional i la independència ha d'anar acompanyada necessàriament d'una ideologia republicana i socialista".

Una tercera manifestació va ser convocada per Assembleias Abertas Indepentistas, sota el lema 'Construindo comunidade por umha Galiza livre. A sua crise, a nossa oportunidade'. Assembleias Abertas Indepentistas és una escissió de Causa Galiza, esdevinguda la primavera del 2021 i formada principalment per la comissió feminista, defensora de la identitat gallega i crítica amb el masclisme de la direcció del moviment Causa Galiza. Manté vincles amb Briga.

Guia de l'independentisme gallec

 

El BNG es va fundar l'any 1982 i actualment representa un 23,8 % de l'electoral de Galícia. Aplega diferents corrents (UPG, MGS, Abrente, FOG) i sectorials (Isca, Galiaz Nova, Erguer). 

Causa Galiza va fundar-se el 2007 com a aliança de diversos grups (FPG, Nos-UP, i les seves joventuts Adiante, Briga i el moviment leninista Primeira Linha) però va fracassar i se'n van sortir la majoria de grups. Va ser il·legalitzada per l'estat espanyol el 2015-2017 acusada de branca política de Resistência Galega; reactivant-se amb Briga com a jovent. La resta de la plataforma, hereva de Nos-UP va mantenir el nom d'Agora Galiza, hereva del moviment independentista Nós-UP (2001) i té com a organització principal Primeira Linha, escindida el 1999 del BNG i creadora d'Agora Galiza el 2015 amb un sector de Nós-UP. 

 

El Front Popular Gallec (1987) va celebrar el seu congrés el gener de 2021 i s'hi van enfrontar la vella guàrdia del fundador Méndez Ferrin contra els joves de Xeira i les seccions de Vigo, Corunha i Ferrol. Es va imposar la primera línia amb Oriana Méndez (filla de l'escriptor) partidària de mantenir l'aliança amb Podemos iniciada el 2015 com a part del moviment Anova (2012), el sector del BNG pactista amb Podemos i l'esquerra espanyola. Arran d'aquest 9è congrés la FPG es va fracturar i el Partido Comunista pola República Galega (PCRG) va fundar-se els dies 18 i 19 de desembre de 2021 aplegant un sector de la FPG, principalment amb 121 membres al congrés constituent. Al Dia de la Pàtria d'enguany PCRG, Agora Galizai Causa Galiza han format la plataforma Comunismo Galego Unido.

 

De Causa Galiza s'han escindit recentment Assembleias Abertas Indepentistas.

Finalment Mocidade pola Independência va néixer el 2018 amb ex membres de l'AMI (1995-2014), un moviment de joves sorgit de la FPG oposat a la reinserció de presos polítics. Briga, és una escissió moderada de l'AMI, ala juvenil de Nós-UP creada el 2004 fins a la dissolució de N-UP.