2018/12/30

N-VA deixa sense govern a l'extrema dreta a Ninove malgrat obtenir un 40 %

El Vlaams Belang, amb la llista Forza Ninove, va obtenir el 40 % a les eleccions locals del 14 d'octubre. El també independentista flamenc Nova Aliança Flamenca (N-VA) va quedar situat de forma decisiva entre els 15 escons del VB i els 16 de l'oposició liberal (Open Vld) i d'esquerra local (Samen). La direcció del partit va optar per abstenir-se i restar a l'oposició en l'elecció del govern local. Això feia inviable que el Vlaams Belang pogués governar i mantenia el "cordó sanitari" amb l'extrema dreta. Finalment, però, un dels dos regidors Joost Arents, ha optat per donar suport a l'aliança contra natura de dreta liberal i esquerra fet que ha estat desautoritzat per la direcció nacional que no vol donar el govern a VB però tampoc a l'oposició. Arents ha afirmat que continua sentint-se de la N-VA però no vol deixar la ciutat sense govern. A Amberes l'N-VA ha format coalició de govern amb socialistes i liberals flamencs.

Read more »

2018/12/29

Andecha Astur celebra la seva trobada (Alcuentru)

Andecha Astur va celebrar el 22 de desembre a Noreña el seu "Alcuentru 18", que volia ser un espai de comunicació entre els militants de la formació i els col·lectius que es volguessin sumar a la seva proposta, i que va tenir quatre claus: l'antifeixisme, el republicanisme, el feminisme i l'asturianisme. En primer lloc, van presentar un mural amb la iconografia de tots aquests claus, i posteriorment van organitzar una xerrada sobre la república asturiana, que es reivindiquen, i una taula rodona sobre feminisme i l'antifeixisme"en un moment en què hi ha partits polítics que es van retirar mascara i, obertament, tenen discursos racistes, xenòfobs i masclistes ", en paraules d'un dels representants del partit, Mario Arbesú.




Read more »

2018/12/28

El nou govern del Québec presenta el seu programa econòmic amb una bandera gegant


La Coalition Avenir du Québec (CAQ) va presentar el seu programa econòmic el 3 de desembre. El fet de fer-ho amb una bandera gegant de més de set metres. Considerada l'ala moderada del nacionalisme quebequès, el CAQ, va guanyar clarament les darreres eleccions de l'u d'octubre però ben aviat ha deixat clar que renunciar a la independència, de moment, no significa fer-ho a la qüestió nacional. La formació de François Legault va anunciar en l'Énoncé économique mesures fiscals per a millorar la pressió sobre les empreses (descompte en electricitat, amortitzacions accelerades, deduccions adicionals), restaurar els serveis públics retallats pel govern liberal, reduir de 50.000 a 40.000 l'entrada d'immigrants i expulsar-ne els qui no aprovin un examen de francès. A més s'impulsaran ajudes per a les llars d'infants públiques i els impostos a pagar per les persones grans.

Read more »

2018/12/27

Els partits independentistes vènets anuncien una llista conjunta a les properes eleccions

Els partits IndipendenzaVeneta i SiamoVeneto han fet públic un comunicat conjunt on anuncien una coalició per a les properes eleccions locals de 2019. Ambdós moviment polítics va iniciar un apropament el juliol de 2018.

D'altra banda el 19 de desembre va iniciar-se el procés judicial a Vicenza contra 29 militants del Comitato Liberazione Nazionale Veneto (CLNV) fundat el 2014. Estan acusats de promoure la instigació de l'evasió fiscal. Se'ls hi demana 5 anys de presó. Els activistes independentistes, liderats per Patrizia Badii i Ruggero Peretti, van defensar el seu dret a lluitar per l'alliberament nacional del Vènet. IV es va oposar a la posició del CLNV i va argumentar que  volia només la independència e manera exclusivament "pacífica, legal i democràtica". IV reconeix la "depredació fiscal" de 20.000 milions d'€ anuals però creu que les posicions del CLNV perjudiquen el moviment nacional vènet.

Read more »

2018/12/25

Una gran enquesta socio-lingüistica xifra en 207.000 els parlants de bretó

L'enquesta fou encarregada per la Regió de Bretanya a l’institut TMO Régions. Fou presentada el 4 d'octubre pel Président Loïg Chesnais-Girard, Fañch Broudic, Président del comitè tècnic, Lena Louarn, Vice-présidenta, Kaourintine Hulaud, delagada del gallo i Bernez Rouz, President del Consell Cultural de la Bretanya.  Es va realitzar entre el juny i juliol a 8.100 persones dels 5 departaments bretons, majors de 15 anys. L'apartat lingüístic de la mateixa és la més gran mai feta*. Segons les dades exposades hi ha :

207.000 parlants de bretó i això suposa un 5,5 %; a la Baixa Bretanya (part oest) els qui entenen el bretó suposen un 20 % de la població, en aquesta zona el percentatge de parlants és de més del 12 % amb nivells del 25 % al Kreiz Breizh i del 22 % al Tregor. Però l'edat mitjana, a nivell nacional, dels parlants és de 70 anys. Un 3,5 % més compren la llengua però no la parla i un 31 % sap dir algunes expressions. En total un 40 % coneix parcialment el bretó. El 90% de les persones de 15 a 24 anys i el 53% de les persones de 25 a 39 anys van aprendre el bretó a l'escola, que és igual o inferior al 7% per a les generacions més avançades. Hi ha 40.000 parlants de menys de 59 anys. Els parlants de bretó per edat es distribueixen de la següent forma:


191.000 parlants de gallo, i això suposa un 5 %. Un 4 % més compren la llengua però no la parla i un 13 % sap dir algunes expressions. En total un 24 % coneix parcialment el bretó.
 El 27% de la població escolta parlar bretó i/o Gallo almenys una vegada al mes.

Els darrers anys la Bretanya ha impulsat mesures de protecció de les seves llengües no oficials:

2004 Primera regió en adoptar una política lingüística
2012 Reforçament de la política lingüística
2016  Rencontres régionales de la langue bretonne et des Assises du gallo

L'enquesta inclou també dades identitàries:
El 38% de la població se sent tan francès com el bretó.
El 39% més francès que bretó o només francès.
El 18% més bretó que francès o només bretó.


* Fins ara els estudis disponibles eren:
1999: INSEE,
1990, 1997 i 2007:  TMO/Fañch Broudic (3.100 persones el 2007)

Read more »

2018/12/24

El Parlament basc inicia els tràmits per una llei d'ensenyament de l'euskara de franc

El Parlament de la Comunitat Autònoma d'Euskadi va donar llum verda el 22 de novembre a la presa en consideració la iniciativa legislativa impulsada per EH Bildu que regula el dret de tota la ciutadania a saber euskara que està recollit tant en l'Estatut de Gernika com a la Llei Bàsica de Normalització de l'Ús del euskara. L'objectiu de la llei que proposa EH Bildu és garantir el dret a saber euskara sense que ningú pugui ser discriminat per motius econòmics o per estar domiciliat en un o altre municipi i posa com a condició cursar els seus estudis a l'Escola Oficial d'Idiomes o en un euskaltegi públic o homologat.

La iniciativa també fa referència al sistema educatiu i planteja que tot l'alumnat acrediti el nivell B2 d'euskara en acabar l'ESO, «amb suports específics per als que arriben de fora» perquè aconsegueixin el domini suficient de les dues llengües oficials.

Read more »

2018/12/23

El pressupost autonòmic dedicat a la llengua asturiana augmenta a 1.703.630 €

Tant els pressupostos de 2016 i 2017 van dedicar 1.677.000 € a la llengua asturiana i la modalitat gallego-asturiana (eonaviego). L'increment se centra en 70.000 € per doblatge televisiu de sèries infantils. El gruix, però, és per a l'ensenyament de l'asturià, optatiu però disponible a totes les escoles i en creixement. També per impulsar la titulació oficial en llengua asturiana. Aquesta, amb cinc nivells, estarà disponible a partir de l'any 2019.

Segons les partides analitzades la Xunta pola Defensa de la Llíngua Asturiana ha considerat que el creixement és del 0,04 %. En canvi el govern del PSOE el xifra en el 9 % doncs hi inclou diverses partides d'ensenyament que són genèriques. Sigui com sigui la llengua obté només un 0,02 % del pressupost autonòmic. La Direcció General de Planificació Lingüística i Normalització gestionarà 1.703.630 €.

Pel que fa, pròpiament, a la normalització els pressupostos suposen 57.000 € en subvencions destacant la creació d'un servei de normalització lingüística a Ribeseya, edició de llibres, mitjans i altres polítiques municipals. Altres partides són dedicades a premis literaris i la subvenció a l'Academia de la Llíngua Asturiana (ALLA) que, ja als pressupostos de 2016 i 2017 va incrementar-se en 37.000 € després de les fortes retallades de 2012 quan va passar a 162.000 en front dels 230.000 de 2011.

Read more »

2018/12/22

Paolo Maninchedda guanya les "primeres primàries nacionals sardes"

Paolo Maninchedda guanya les  "primeres primàries nacionals sardes"

El Partito dei Sardi va convocar les "primeres primàries nacionals sardes". Com s'esperava el líder del partit, Paolo Maninchedda, ha guanyat el procés. Les votacions s'han fet del 6 al 16 de desembre. Hi participaven 5 aspirants a liderar la llista nacionalista d'esquerra a President/a de Sardenya. Els resultats, on hi han participat 20.455 inscrits, han estat clars:
Paolo Maninchedda: 15.452 
Andrea Murgia : 1.024
Antonio Sardu : 1.011.
Gian Paolo Casula : 335
Giovanni Panunzio: 343
Blancs:  400

 El partit ha anunciat que podrà participar a qualsevol aliança però un referèndum d'autodeterminació n'és la condició: "Primer la nació, després els candidats. El referèndum sobre la nació és el terreny de les aliances".El partit ProgReS, que el 28 d'octubre va celebrar la seva assemblea nacional, s'ha desmarcat del procés de primàries i aposta per una convergència nacional amb Unidos, escissió de Forza Italia, creant Sardi Liberi.



Read more »

2018/12/21

Suïssa reconeix dues noves llengües: arpità i franc-comtès

El Consell Federal, en sessió del 7 de desembre, va aprovar el darrer informe de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa. En el mateix va aprovar reconèixer l'arpità (franco-provençal) i el franc-comtès parlats en el seu territori. L'arpità es parla també a l'estat francès (Savoia) i l'italià (Aosta) mentre el franc-comtès (de fet un dialecte de l'arpità o franco provençal) és parlat al cantó suís del Jura i diverses zones de l'estat francès.

Read more »

2018/12/20

Conferència sobre la Carta de Chivasso

El manifest federalista signat el 19 de desembre de 1943 va ser recordat amb una conferència a Aosta. Els aostans Emile Chanoux i Ernest Page i els alipins, Osvaldo Coïsson, Gustavo Malan, Giorgio Peyronel e Mario Rollier,de les valls valdeses van promoure un document a favor d'una república federal i les autonomies. Les organitzacions Siciliani Liberi, Liga Veneta Repubblica, Comitato Libertà Toscana, Patto per l'Autonomia/Patrie Furlane i grups locals com Comitato promotore “Libero Governo Cittadino” di Roma iProgetto Assemblea Popolare per il Libero Territorio di Trieste han signat un manifest conjunt reivindicant el document.

Read more »

Aborígens assassinen un predicador a l'illa de Sentinel del Nord



Un grup d’aborígens va matar un turista nord-americà que s’havia aventurat a arribar a una remota illa índia a l’arxipèlag d’Andaman, a l’oceà Índic, on està prohibit accedir per protegir el poble indígena que l’habita. Pel que sembla la víctima era un predicador.

"La persona que hi va anar és un ciutadà nord-americà i va ser vist per última vegada el 16 de novembre pels pescadors que el van acompanyar en el seu camí a l’illa" de Sentinel del Nord, va explicar Jatin Narwal, portaveu de la policia d’Andaman, a la badia de Bengala. L’illa és a prop de Birmània i és administrada per l’Índia. Els pescadors que van portar el nord-americà a l’illa van informar un "amic local" de la víctima, que al seu torn va alertar les autoritats, va precisar la font.
Sense contacte amb el món exterior

La policia va fer llavors una investigació que va determinar que l’home va morir en mans dels aborígens, que són molt hostils i no tenen contacte amb el món exterior, si bé de moment desconeixen la manera en què va morir, tot i que segons mitjans locals la víctima va morir per l’impacte de fletxes poc després de tocar terra.

"L’illa de Sentinel del Nord és una àrea prohibida, l’entrada en aquesta illa està restringida sota la regulació per a la protecció de les tribus aborígens, ningú té permès anar-hi", va dir el portaveu policial.

Segons l’oenagé Survival International, el 2006 aborígens de Sentinel del Nord, que han habitat l’illa durant aproximadament els últims 55.000 anys, van acabar amb la vida de dos pescadors que es van aproximar a la platja.

La població aborigen a les illes Andaman ascendeix a 28.077 individus, segons dades de la Comissió Nacional per a les Tribus (NCST).
Fletxes contra un helicòpter

Les illes Andaman i Nicobar, situades a uns 1.000 quilòmetres del subcontinent indi, eren fins a l’època colonial escassament visitades, per la qual cosa les tribus van poder mantenir intacta la seva forma de vida.

En l’actualitat, la majoria d’andamanesos resideix en assentaments habilitats pel Govern indi, del qual depenen per obtenir menjar i refugi, tot i que encara queden tribus que viuen aïllades i basen la seva subsistència en la recol·lecció i la caça.

Els sentinelesos van captar l’atenció internacional després del tsunami del 2004 a l’Àsia, quan un dels membres de la tribu va ser fotografiat en una platja, disparant fletxes a un helicòpter que estava comprovant si es trobaven sans i estalvis.

Read more »

2018/12/19

Neix la nova coalició de centre sobiranista sarda: 'Sardi Liberi'

Les formacions Unidos i Progetu Repùblica de Sardigna (ProGreS) van oficialitzar el 16 de desembre la seva aliança electoral. L'encapçalarà Mauro Pili, dirigent d'Unidos i Gianluca Collu, secretari de ProGreS. S'hi han afegit ex dirigents del Partito Sardo d'Azione (PSd'Az), la major formació nacional sarda, com Angelo Carta, veteran militant des de fa 30 anys, i l'ex president, Giovanni Columbu. L'aliança del PSd'Az amb la Lega ha suposat la sortida d'un sector del partit sardista.

SL vol aplegar els "sards lliures" "per defensar realment els drets de la nostra terra". Unidos prové d'una escissió autonomista de Forza Italia, l'any 2013, liderada per Pili. ProGreS fou fundat el 2011 com a escissió de centre dreta del moviment independentista indipendentzia Repubrica de Sardigna (iRS), actualment un dels components de la plataforma Autodeterminatzione. De ProGreS es va escindir el Partito dei Sardi que, de cara a les properes eleccions autonòmiques, ha promogut un procés de primàries per escollir candidats del moviment independentista conjuntament amb Refundació Comunista i Autodeterminatzione.


Read more »

2018/12/18

100.000 signatures reclamen un referèndum per reunificar la Bretanya

Bretagne Réunie ha aconseguit recollir 100.000 signatures procedents de residents del departament Loire-Atlàntic que estan a favor d'una consulta sobre l'adhesió del departament a Bretanya. "Una petició en paper amb 100.000 signatures no es coneix a França, moltes persones se n'havien rigut, fins i tot en els moviments bretons". Els líders de l'associació Bretagne Réunie poden assaborir la seva primera victòria. Després de dos anys de treball dur, acaben d'aconseguir el que esperaven: les 100.000 signatures d'habitants del Loire-Atlàntic favorables al llançament d'una consulta sobre la vinculació del departament a la regió de Bretanya. I el 27 de novembre a la tarda, a Naoned / Nantes, Henry Colliot, Paul Loret i Peter Le Gueve lliuraren les seves còpies, classificades acuradament en 21 caixes d'arxius ia manera d'usuari, amb el consell departamental.


Read more »

2018/12/17

Milers de flamencs contra al pacte de Marràqueix

El pacte de l'ONU sobre la migració ha provocat la ruptura del govern belga. Diversos estats com Xile, EUA o Àustria s'han negat a signar-lo. El 16 de desembre el Vlaams Belang (Interès Flamenc) va aplegar 5.500. persones (10.000 segons l'organització) en un acte contra el pacte que, en la seva opinió, afavoreix la globalització i substitució demogràfica. Amb VB s'hi van manifestar les joventuts VB Jongeren liderades per Bart Claes, els Nationalistische Studentenvereniging (Estudiants Nacionalistes), Katholiek Vlaams Hoogstudentenverbond of Kortweg (Sindicat d'Estudiants Flamencs Nacionalistes), Voorpost i el grup juvenil Schild & Vrienden.

La marxa va ser prohibida pel govern belga. N-VA va entendre l'oposició al pacte de Marràqueix però no va convocar a la manifestació que va ser atacada per la policia en apropar-se al Consell d'Europa havent-hi 90 detinguts dels qui 6 han passat a disposició judicial. Un miler de persones es van manifestar simultàniament a Brussel·les a favor del pacte de Marràqueix.







Read more »

Autodeterminatzione expulsa una de les 7 faccions que la composaven

Progetto Autodeterminatzione queda ara formada per Gentes, IRS - Indipendentista Republica de Sardigna, Libe.r.u - Lìberos Rispetados Uguales, Rossomori, SP - Sardegna Possibile, SNI - Sardigna Natzione Indipendentzia. Radicales Sardos, foren expulsats el 8 de desembre per decisió unànime de la coordinadora nacional. Perden la qualitat de socis de la coalició per ser "incompatible amb el projecte polític" el seu posicionament de donar suport a l'esquerra italiana a les properes eleccions. El president d'Autodeterminatzione, Fabrizio Palazzari , i el secretari Bustianu Cumpostu han especificat que l'article 3 del codi ètic explicita que "no s'afavoriran d'altres projectes polítics". Radicales Sardos és una facció sorgida el  Partit Radical d'Emma Bonino d'orientació liberal.


Read more »