Primer diccionari anglès-gaèlic irlandès publicat en més de 60 anys, amb 30.000 entrades

 

El nou diccionari anglès-irlandès inclou traduccions de paraules com ara coronavirus, pandèmia i pa de plàtan a la llengua irlandesa. El president d'Irlanda, Michael D Higgins, va presentar el diccionari anglès-irlandès a la pàgina de Facebook de Foras na Gaeilge. Amb ell una gran quantitat de noms com Dara Ó Briain, Micheál Ó Muircheartaigh i Mary McAleese, que comparteixen les seves experiències i passió per a la llengua nacional.

El nou diccionari conté 1.800 pàgines, més de 30.000 entrades, 85.000 sentits de paraules i 1,8 milions de paraules en anglès i irlandès contemporanis. Produït per Foras na Gaeilge, el diccionari és el primer diccionari anglès-irlandès important publicat en més de 60 anys. El primer diccionari anglès-irlandès de Tomás de Bhaldraithe es va publicar el 1959.

El president Higgins va dir: "Va ser un privilegi llançar el nou lloc web del diccionari anglès-irlandès el 2013 i estic encantat de poder celebrar avui l'etapa final del projecte, el Concise English-Irish Dictionary. Aquest diccionari segueix una tradició orgullosa de lexicografia en irlandès, que inclou obres famoses de Niall Ó Dónaill, Tomás de Bhaldraithe i Pádraig Ó Duinnín." El president va dir que els diccionaris són eines fonamentals per a qualsevol comunitat lingüística. "Permeten a les comunitats expressar-se amb seguretat i eficàcia en la seva pròpia llengua, alhora que preserven la riquesa (el saibhreas) d'una llengua. Felicito a Foras na Gaeilge, l'equip del diccionari i a tothom que va participar en aquest èxit històric".

Algunes addicions interessants inclouen les traduccions de pa de plàtan (aran banana), el distanciament social (scaradh sóisialta), la pandèmia (paindéim) i el coronavirus (coróinvíreas).

L’editor en cap, Pádraig Ó Mianáin, va dir sobre el nou diccionari: “El nou diccionari anglès-irlandès porta la lexicografia en irlandès al tercer mil·lenni amb l’èmfasi en la moneda tant en irlandès com en anglès i la seva cobertura de tots els nivells d’ús lingüístic, des del formal fins al informal i d’escrit a parlat. El nou diccionari anglès-irlandès està en línia des del 2013 i ara atrau més de 2 milions d'usuaris a tot el món anualment, amb més d'una quarta part d'ultramar. Quan es va completar la versió en línia, va començar la producció d’una versió impresa. Per tal de produir un diccionari d’un volum, s’ha hagut de deixar de banda més d’un terç del contingut del diccionari en línia, que conté 48.000 entrades i 145.000 sentits de paraules, i el contingut restant ha estat objecte d’edicions i reformats importants."

Read more »

The Indigenous World 2020 is available now

For 34 consecutive years IWGIA has published The Indigenous World in collaboration with the community of authors. This yearly overview serves to document and report on the developments Indigenous Peoples have experienced throughout 2019, making the book a go-to reference for anyone who wishes to be updated on the rights of Indigenous Peoples. The Indigenous World 2020 adds not only documentation, but also includes a special focus on climate change.

The Indigenous World is a one-of-a-kind documentation tool that offers a comprehensive yearly overview of the Indigenous Peoples experience around the world. The book serves as inspiration to raise global awareness of the rights of Indigenous Peoples, their struggles, their worldviews and their resilience.
The Indigenous World also follows the developments Indigenous Peoples have in the Arctic. Indigenous rights in Inuit and Saami lands, Russian Indigenous groups and the climate emergency in Alaska were mentioned in the new International Work Group for Indigenous Affairs book.
https://www.iwgia.org/en/resources/indigenous-world
IWGIA (International Work Group for Indigenous Affairs) is an international human rights organization working to promote indigenous peoples' rights.

Read more »

Celebrada la 2ª edició de la Setmana de la Llengua Sami, Giellavahkku

'D'aquesta manera, queda clar com la llengua pot ser una força unificadora i enfortir la comunitat sami"

Lars Miguel Utsi, President del Comitè de Llengua al Parlament Sami de Suècia

La Setmana de la Llengua Sami, Giellavahkku, és una acció col·lectiva de reconeixement del sami on hi participa la societat civil, institucions i teixit econòmiques de Sápmi, la nació sami o lapona. Es va començar a celebrar el 2019 i enguany ha arribat a la segona edició del 19 al 25 d'octubre. La pandèmia, més que un entrebanc, ha estat una ajuda doncs ha digitalitzat un fum d'actes que han arribat a més persones en una comunitat nacional sense estat i força dispersa.

Que la llengua s'escolti arreu, sigui prominent, és el principal objectiu. Se celebra simultàniament a Noruega, Suècia i Finlàndia. Els menús dels restaurants en sami, els llibres a biblioteques i llibreries destacats en aquesta llengua, l'ús de hashtags i apunts a les xarxes socials, senyalització en els dialectes principals : Nord Sami (el més robust amb 25.000 parlants dels 125.000 sami), Lule Sami, Sud Sami i Ume Sami) són algunes de les accions. El Sami Language Center, encapçalat per Ingegerd Vannar i centrat a Suècia, és responsable de la majoria de propostes. 

 

La llengua lapona o sami ha rebut un important suport els darrers anys. La Conferència de la Llengua Sami, celebrada al Parlament lapó de Suècia, el febrer de 2019, va congregar tots els sectors de la societat lapona i va aprovar la campanya 'Estímul a la llengua'. A la ciutat d'Inari, a la Lapónia finesa, es va fundar el 1986 l'Inari Sámi Language Association. Aleshores quedaven només quatre parlants menors de 30 anys. Des de llavors ha publicat llibres, revistes i establert tres centres d'immersió aconseguint, avui dia, uns 400 parlants de lapó a la zona. La llengua també es pot aprendre a Helsinki en format bilingüe a una escola. A la capital van actuar el grup Ravggon, format per cinc joves lapons que canten en la seva llengua. Cal pensar que un 70 % dels samis viuen fora del seu territori nacional conegut com a Sápmi.

 

va inaugurar el museu sami Siida l'any 1998; celebra un festival hivernal de cinema indígena (els lapons són els únics indígenes reconeguts per la Unió Europea), el Skábmagovat (reflexions de la nit sense fi) des de 1999 al que s'hi va afegir un festival estival de música indígena, l'Ijahis Idja (nit sense nit). La mateixa Inari va obrir l'any 2012 el centre cultral sami Sajos on es reuneix el parlament lapó de Finlàndia. La ràdio televisió finesa, YLE, té un departament en lapó que emet la sèrie infantil Unna Junná, informatius televisius i en línia news

així com per ràdio i el servei inspirat en Netflix Sápmifilm amb pel·lícules en llengua lapona subtitulades en anglès.

Enllaç al programa

 

 

Read more »

El batlle de Tolosa de Llenguadoc escriu al govern francès per defensar l'ensenyament de l'occità

El batlle de Tolosa alerta el primer ministre francès sobre la possible desaparició de l'ensenyament de l'occità. Jean-Luc Moudenc va enviar una carta el 15 d'octubre al primer ministre, Jean Castex, per alertar-lo del debilitament de les llengües regionals a França. Posa en dubte la reforma del batxillerat. Assenyala la reforma del batxillerat  que, segons ell, "no ha participat en l'objectiu de perpetuar l'ensenyament de les llengües regionals. El descens constant del nombre de terminals que trien aquestes opcions contribueix, al contrari, a la precarietat d'aquestes". Moudenc ha fet públic que ha demanat personalment a Castex que tornés a examinar aquesta reforma:" Només vostè està en condicions de fomentar adaptacions senzilles de la reforma del batxillerat. Com a primera mesura, demana que es considerin les llengües regionals de la mateixa manera que el llatí i el grec pel que fa al coeficient i la bonificació."

Read more »

Caëstre/Kaester, 18è municipi que signa la carta en defensa del flamenc a l'estat francès

L'Institut Regional de la Llengua Flamenca ha anunciat la signatura el 20 d'octubre. La carta suposa l'adopció de mesures a favor de la llengua flamenca com ara estudis de toponimia o senyalització bilingüe, també s'afegeix a les demandes d'ensenyament en flamenc com reclama l'Akademie voor Nuuze Vlaemsche Taele, acadèmia de la llengua flamenca del Flandes administrat per l'estat francès. 

Read more »

El govern bretó aprova 200.000 € d'ajuda extra per les escoles en immersió en llengua bretona

 

La xarxa Diwan pateix l’epidèmia de coronavirus. Venda de liquidacions, venda de plantes, concerts o menjars cancel·lats, la Redadeg, la cursa per la llengua bretona, ajornada al 2021, esdeveniments i festivals en benefici de la llengua i la cultura bretones cancel·lats aquest estiu, tots són ingressos de diners que van faltar aquest any. No obstant això, els càrrecs continuen presents per a aquestes escoles associades on l’educació s’imparteix en llengua bretona: lloguers, sous del personal no docent, tots els costos no docents i fins i tot, per a les classes més recents, els sous dels professors els paga la xarxa.
530.000 euros de pèrdues

Resultat: falten 530.000 euros per completar el pressupost de la xarxa aquest any, explica Lena Louarn, vicepresidenta de la regió encarregada de les llengües a Bretanya. Per tant, el Consell Regional anuncia ajudes excepcionals: 200.000 euros per ajudar a la xarxa d’educació per immersió.

Read more »

Presentació del llibre sobre el sard a les institucions autonòmiques 'La lingua sarda nelle istituzioni'

 

L'obra, de Pier Sandro Pillonca, fou presentada a la seu del parlament autonòmic sard (consell regional) amb l'autor. És editada per la Fondazione Sardinia. Repassa els darrers quaranta anys de vida de l'autonomia sarda respecte a la llengua pròpia de l'illa i també l'evident progrés a nivell municipal amb l'obertura, els darrers anys, de desenes d'oficines locals conegudes com sportello lingua sarda o ufítziu limba sarda en especial després del reconeixement com a llengua regional (1997) i la declaració d'oficialitat de 2018. El govern sard va promoure una unificació del sard, limba sarda unificada, que el 2006 va substituir per la Limba Sarda Comuna, actual estàndard. La LSC va solucionar l’absència de referències a la varietat campidanesa de la proposta de 2001 que es basava exclusivament en la varietat logudoresa central. 

Notícia en sard:

Sa limba sarda e sa politica. Dae pius de 40 annos su Consizu regionale proat a dare amparu e valore a su sardu. De custa faina, de sas trobeas e de sas traitorias chi bi si sun postas in mesu, faeddat su libru de Pier Sandro Pillonca "La lingua sarda nelle istituzioni, presentadu in sas dies coladas dae su Presidente de su Consizu regionale Micheli Pais e dae su ghiadore de Fondatzione Sardinia Boreddu Cubeddu, presentes s'autore e sa ghiadora de S'Ufitziu de s'Imprenta de su Consizu Rosanna Romano.

 

 

Read more »

La guerrilla de Cabinda mata 5 militars d'Angola

L’estat major del Frente de Libertação do Estado de Cabinda – Forças Armadas de Cabinda (FLEC-FAC) fa saber al públic que el 21 d’octubre de 2020, a les 4 del matí, en resposta a les provocacions de les Forces Armades d’Angola - FAA, les Forces Armades de Cabinda - FAC, van realitzar un atac en què va resultar en la mort de 5 soldats de la FAA a Kalu-Ngoma, destruint també el campament al costat del sector Tchimagnie, prop de la frontera amb la República del Congo Brazzaville, a la regió de Massabi.
 

Read more »

Hospitalitzat, i sotmés a alimentació forçosa, el pres polític basc Txikito als 45 dies de vaga de fam

El pres polític basc Iñaki Bilbao 'Txikito' contrari a la línia liquidacionista de la direcció d'Euskadi Ta Askatasuna va iniciar el 8 de setembre  una vaga de fam en rebuig a unes diligències policials a la presó del Puerto de Santa Maria on està empresonat per ser la més llunyana d'Euskal Herria. El 21 d'octubre ha estat hospitalitzat després de dies de vaga de fam i sotmès a alimentació forçosa.  S'oposa a l'ordre arbitrària d'extreure-li una mostra d'ADN i denuncia que va rebre reiterats insults als funcionaris policials i de presons. El moviment Amnistia Ta Askatasuna realitza diàriament mobilitzacions de suport arreu d'Euskal Herria. 

Read more »

El president de Provença Christian Estrosi (dreta) compleix la seva promesa i crea l'Observatoire de la langue et de la culture provençales (occità)

El 24 d'octubre de 2015 Christian Estrosi, com a candidat a la presidència de la Provença (regió d'Occitània) pels Republicans (dreta) havia promès que si fos elegit finançaria un observatori de la cultura provençal, durant una multitudinària manifestació d'associacions provençals i càrrecs electes a Arles per la defensa i promoció de la nostra llengua i tradició comarcal. Cinc anys després, es s'ha complert la promesa.

Jean-Pierre Richard, president del Col·lectiu Provença (Couleitiéu Prouvènço o Collectif Prouvènço), que va treballar de valent en aquest projecte, va acabar amb aquestes paraules de Fèlix Gras, poeta nascut a Mallemort-du-Comtat: ′′Ame moun vilage que toun vilage, ame ma Prouvènço, pot ser el teu Prouvinço, ànima Franço que tot sigui.′′ (Estimo més el meu poble que el teu poble, estimo més la meva Provença que la teva província, estimo França més que qualsevol cosa).

La llengua i la cultura de Provença, dialecte de l'occità*, és un actiu important a preservar i compartir aquesta cultura amb tots els habitants de la regió. És amb aquest propòsit que el Centre Cultural Provençal (Observatoire de la langue et de la culture provençales o Observatori de llengua i cultura provençals) s'ha inaugurat avui 24 d’octubre de 2020 a la ciutat de Cheval-Blanc, a la Vauclusa. Soci del projecte, la Regió dóna suport a les seves missions que contribueixen a la influència de la Provença: preservació i transmissió de la llengua provençal al públic en general i als joves.

L’Óusservatòri, Observatori de la Llengua i la Cultura Provençals

Situat al cor del parc natural regional del Luberon el Mas Saint-Paul és la llar del nou Observatori de la llengua i la cultura provençals. Tant cultural com científic, aquest Observatori és un lloc de creació que combina modernitat i tradicions a través d’un programa obert a tothom: tallers, seminaris de formació i informació, espectacles, exposicions sobre antigues eines agrícoles, cursos de sintaxi provençal o de galoubet-tamborí ... En aquesta nova ubicació única de la regió, tothom pot retrobar-se amb els valors de la Provença.

L'occità té com a dialectes l'auvernat, el vivaro-alpí, el gascó, el lengadocià, el llemosí i el provençal. 

Read more »

Campanya d'A Mesa pel retorn de programació infantil en gallec a TVG

La intenció d'A Mesa pola Normalización Lingüística és pressionar tant la Xunta com la CRTVG perquè implementin mesures per augmentar l'oferta de gallec a la televisió pública. Per assolir aquest objectiu, la plataforma proposa rescatar el Xabarín, un programa que als anys 90 va servir de trampolí perquè milers de nois i noies tinguessin un contacte constant amb la llengua del país a través de les sèries de moda de l’època.

A través d’aquest model, a A Mesa proposen un canal “amb programació de producció atractiva, actual, educativa i gallega, dirigida a nens i joves i disponible a totes les plataformes digitals, així com en una aplicació actualitzada que també té programes i jocs ".

En la mateixa línia, la plataforma lluita per "garantir l'opció doblada i subtitulada al gallec a les plataformes digitals i que TVE emeti amb opció doblada al gallec tots els continguts del seu canal infantil i juvenil i de la seva aplicació per a nens". La campanya es va iniciar el 30 de setembre i, de moment, ha aconseguit que TVG publiqui la sèrie a la seva aplicació per a Android.

Read more »

La Universitat d'Aberdeen començarà a ensenyar la llengua escocesa

Un 49 % de la població de la regió d'Aberdeen parla escocès o scots en la seva forma dialectal del nord-est, el dèric. La Universitat d'Aberdeen ha endegat un curs on s'ensenyarà la història, el vocabulari i la gramàtica de la llengua per primera vegada. El dòric té una tradició literària, escrita, en especial per a poesia i humor. L'ajuntament també estudia ensenyar scots a les escoles. El dòric és un dels tres subdialectes de l'scots del nord (nord, dòric i sud) que, alhora, és un dels cinc dialectes de la llengua escocesa (central, nord, sud, Ulster i el de les illes, Shetland i Òrcades). Cal no confondre l'scots amb el gaèlic escocès, el primer és germànic amb forta influència escandinava i el segon celta.

Read more »

El govern asturià crea un consell assessor de política lingüística

L'anomenat Conseyu Asesor de Política Llingüística va començar a caminar ahir 22 d'octubre organitzat pel govern autonòmic amb una àmplia representació cultural, acadèmica i social. Ja fa anys que a nivell local existeix un consell similar per a la ciutat de Xixón per a traslladar a les institucions els problemes i propostes que troben i tenen els parlants d'astur-lleonès. El consell, format per 32 persones, està presidit per Berta Piñan i té representants de la TV asturiana, l'institut d'estudis asturians, l'Academia de la Llingua Asturiana (que tot just ha publicat el número 132 de Lletres Asturianes), les universitats, juristes, periodistes i entitats socials (Iniciativa pol Asturianu, Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, Xeira o Reciella-Families pol Asturianu) que, cada any des de 2013 organitza una festa familiar amb més d'un miler d'assistents.

Read more »

Assemblea General de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO): 75 anys de defensa de la "lenga"

La institució degana del moviment culturalista occità celebra 75 anys. Enguany havia de celebrar la seva 75en Amassada Generala, a Clarmont d’Auvèrnha l'abril però la pandèmia va forçar a que quedés suspesa. Finalment el 10 d'octubre l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) es va celebrar l'assemblea amb una limitació de 25 delegats d'arreu d'Occitània (que té 16 milions d'habitants): el Llemosí, Llenguadoc, Gascunya i Provença. 

L'IEO es va centrar en continuar essent l'interlocutor de l'occitanisme davant l'estat francès en tant que organisme reconegut d’utilitat pública. L'editorial de l'IEO, l’IDECO, ha mantingut la seva activitat i lliurarà la col·lecció literària Atots (49 €) abans de final d'any a les persones subscriptores. Jaumelina Arnaud (de l'IEO de Boques del Roina/Provença) i Marc Vidal (Tolosa/Llenguadoc) foren escollits per administrar l'IEO a partir d'ara. La següent Amassada Generala ha estat convocada pels dies 17 i 18 d’abril de 2021 a Clarmont d’Auvernha.

Crònica del Partit de la Nacion Occitana

Read more »

El govern irlandès dona 1,9 milions d'€ extra a la cadena de TV en gaèlic irlandès

TG4-Teilifís na Gaeilge, la cadena pública de televisió de la República d'Irlanda, rebrà la prestació per a compensar la despesa extraordinària provocada per la pandèmia. Se sumen als 3,5 milions que el govern de Dublin/Baile Átha Cliath va atorgar per implementar l'estratègia de la cadena el 2021. El govern del Fianna Fáil (conservadors democristians), Fine Gael (liberal conservadors i democristians) i Comhaontas Glas (Verds) ha destacat que TG4 ha fet un enorme esforç de difusió amb programes per a joves i nens com Cúla4 o Scoil (Escola).

Read more »