La Xunta pola Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA) va reunir el de 7 maig a milers de ciutadans al carrer per reivindicar l'oficialitat de la llengua asturiana. Després de la manifestació va tenir lloc lectura d'un manifest a la Plaça de l'Escandalera en què han denunciat que «es fan passos enrere en la normalització, perdent-se espais d'utilització de l'asturià que ja semblaven fixats i reconeguts per tota la comunitat». La cantant Alicia Villanueva, l'escriptor i músic Xaime Martínez, la filòloga María Abril i el traductor Miguel Sánchez han estat els encarregats de llegir el manifest en què han destacat com a exemple d'aquests «passos enrere» que «la setmana passada el rector de la Universitat d'Oviedo anunciés anunciat que deixarien d'usar l'asturià institucionalment, contravenint l'estatut d'autonomia i els mateixos estatuts de la universitat». «I, encara més greu, amb el silenci o la complicitat del Govern. Passos enrere i trens que es perden, com la presència de l'asturià a les plataformes de continguts audiovisuals que sí que tindran a partir d'avui altres llengües de l'Estat pel fet de ser coooficials a les seves comunitats autònomes. O que ni a la TPA podem veure sèries i pel·lícules en asturià i les nenes i els nens que tenen dibuixos animats en la nostra llengua», van afegir.
També s'han referit a «situacions injustes i discriminatòries», com les que pateixen el professorat de Llengua Asturiana i de Gallec-asturià que veuen passar anys sense que se'n reconegui l'especialitat docent i sense poder accedir a la funció pública com la resta del professorat . "I el mateix president Barbón reconeix que el problema és per culpa de la falta d'oficialitat", lamenten des de la Xunta que també han criticat durament les postures de l'"extrema dreta i la dreta extrema que no perden l'oportunitat d'embrutar l'opinió pública" , gaudint de tribunes i dia i altre als mitjans de comunicació per escampar el seu odi i els seus prejudicis, en xarxes socials, en centres d'ensenyament».
Al manifest han culpat el Govern autonòmic i al PSOE de no obrir el debat sobre l'oficialitat al Parlament, que és «on s'ha d'obrir». « Els grups partidaris de l'oficialitat ens han dit que no s'ha arribat a un acord, que hi ha hagut intransigències per una banda o exigències inassumibles per l'altra, o manca de cintura o de capacitat negociadora per totes, però la veritat és que no s'ha obert un debat on s'ha d'obrir: al ple de la Junta General. I aquesta és responsabilitat del Govern, el Govern de la FSA que és l?únic òrgan que té ara mateix la capacitat d?impulsar una reforma de l?estatut d?autonomia», van destacar. En aquest sentit s'han preguntat que què passaria si el PSOE hagués complert el seu programa electoral del 2019 i han recordat que les demostracions més grans de la vitalitat i la força del moviment s'han vist des que s'ha obert la possibilitat d'aconseguir un avenç històric per a les llengües pròpies d'Astúries.
«Avui tornem a ser aquí amb la certesa que la raó és del nostre costat. Hi ha hagut una pandèmia, és veritat; n'hi ha encara i també hi ha una guerra. Sabem que hi ha prioritats que cal atendre primer, però no podem empassar que per a això sempre quedi el reconeixement de les llengües i els drets lingüístics dels asturians i les asturianes», van llegir en el manifest. El moviment en defensa de la llengua asturiana ha volgut deixar clar aquest dissabte que «mentre el debat en un s'obri en condicions, el conflicte seguirà tancat en fals». «De seguida sembla que les forces polítiques ja han assumit que no un hi haurà oficialitat avui dia, algunes ja s'entreguen a càlculs electoralistes per sobre de les obligacions que li deu a l'electorat. Potser sí, potser l'oficialitat encara haurà d'esperar una mica més, però arribarà segurament, perquè el futur per a l'asturià i per al gallec-asturià només serà possible amb oficialitat i perquè és la voluntat d'un poble. Mai hi ha hagut a la Junta General tants grups polítics a favor, així que les condicions hi són i ha que les aprofitar», van concloure.
L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA) ha celebrat aquest divendres el 43 Dia de les Lletres Asturians amb un acte institucional celebrat a Oviedo en què s'han incorporat Lisardo Lombardía i Naciu Galán com a nous membres acadèmics, i en què s'ha incidit en la necessitat d'eixamplar els suports de la base social per reivindicar l'oficialitat de l'asturià i de l'eo-navígo. En el seu discurs, Galán va apel·lar directament al diputat de Foro Adrián Pumares (que tenia el vot clau per aprovar la reforma estatutària), perquè reprengués les negociacions: «Tens a la teva mà canviar la història de la llengua asturiana, actua amb valentia, no desaprofitar l'oportunitat d'intentar-ho una vegada més perquè no guanyin els intolerants».
