Poques hores després d'un comunicat conjunt de les organitzacions de joves i estudiants de Còrsega s'ha oficialitzat la ruptura. Ghjuventù Indipendentista, Ghjuventù Libera, Cunsulta di a Ghjuventù Corsa, i Ghjuventù Paolina van explicitar ahir el seu rebuig frontal a mantenir un diàleg estancat sense confrontació. "Només una via és possible, la de l'equilibri de poder. Que els que tenen el poder no oblidin que són on són perquè els militants van lluitar i van pagar molt. No ho han oblidat. Nosaltres tampoc".
Els independentistes abandonen la "paròdia" del diàleg
Corsica Libera, fou la primera en denunciar l'atzucac. Amb un 7% dels vots en les darreres eleccions, va dir que el procés és una paròdia. “Tots els altres participants en aquestes discussions proven de mantenir artificialment la il·lusió d’un moment històric sota la bandera de l’autonomia sense poble cors i sense poders.” Corsica Libera ha proposat deu punts per a aconseguir “una solució política real”, que inclouen l’alliberament dels presos i la fi de la judicialització, poder legislatiu, reconeixement dels drets del poble cors, oficialitat de la llengua corsa, un sistema de finançament i l’abolició de les dues línies vermelles del memoràndum. Consideren que la negativa a crear dues categories de ciutadans implica que no es pot negociar una qüestió fonamental dins el sobiranisme cors, l’estatus de resident, que vol dir que només puguin comprar habitatges aquells ciutadans que hagin viscut un mínim de temps a Còrsega. A més, denuncien que el protocol també descarta l’amnistia dels presoners, que deixa a les mans de les autoritats judicials. Sobre aquest punt, diuen que el diàleg és un “intercanvi estèril” i que cal mobilitzar ràpidament el jovent.
Core in Fronte es va beneficiar de l'aliança de Corsica Libera amb els autonomistes i e va aconseguir sis diputats i un 12,3% dels vots a eleccions. Ara ha decidit de suspendre la seva participació en la taula de diàleg. Ha estat clau que 29 de setembre, el Tribunal d’Apel·lació de París va refusar la demanda de llibertat condicional del pres cors Pierre Alessandri, empresonat l’any 1999 per l’atemptat on va morir l’ex-prefecte Claude Érignac. Aquest refús es justifica en l’argument de la pertorbació de l’ordre públic. El sobiranisme cors ha considerat que el tribunal i la fiscalia han utilitzat arguments polítics i no pas judicials. Fins ara el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) no s'hi ha pronunciat.
Ara només queda dins de la taula Femu a Corsica formada pels autonomistes corsos, encapçalats per Simeoni, qui recentment ha visitat Catalunya per alinear-se amb ERC en defensa d'un diàleg cada vegada més inviable. En la visita a Catalunya a final de setembre, Simeoni deia que es pretenia una solució política global. “En això també ens haurem d’inspirar en la història institucional de Catalunya”. Entre dos focs s'hi troba el Partitu di a Nazione Corsa que comparteix la crítica dels moviments juvenils però encara advoca per una inviable "unitat dels nacionalistes" i un "debat polític fort" a la taula demanant passar de "les discussions tècniques a un procés polític".
L’assassinat a la presó d’Yvan Colonna, el 21 de març passat, i les protestes que es van desencadenar a Còrsega van forçar les autoritats franceses a seure en una taula de negociació amb els dirigents corsos i a acceptar per primera vegada en la història la concessió de l’autonomia a l’illa. Abans de les eleccions presidencials, el procés semblava encarrilat però fou un engany precisament motivat per les eleccions on Macron volia presentar-se com un estadista pragmàtic i dialogant. El 18 de març, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, i el president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, van signar un memoràndum sobre les negociacions. El protocol marcava dues línies vermelles per part del president Emmanuel Macron: la permanència de Còrsega dins la República Francesa i el rebuig a la creació de dues categories de ciutadans, és a dir, una nacionalitat corsa que difereixi de la francesa. Aquest document incloïa fer debats sobre un estatus d’autonomia, revelar la veritat sobre l’assassinat de Colonna i arribar a acords sobre la llengua i la cultura i de reconeixement del poble cors.
El mes de juliol es va fer la primera reunió del Comitè Estratègic sobre el futur de Còrsega i es va fixar un calendari i un programa de treball, amb un cicle de vuit reunions temàtiques, que s’havien de fer cada sis setmanes, durant un any.
La primera reunió es va fer el 16 de setembre i va ser dedicada al model econòmic i social de l’illa i a les estratègies per a diversificar l’economia corsa. La segona serà sobre l’especulació financera, l’urbanisme i l’habitatge. I la tercera, que és previst que es faci abans d’acabar el 2022, se centrarà en la llengua i la cultura corses.
* Guia sobre els sindicats d'estudiants nacionals corsos: Ghjuventù Indipendentista, A Cunsulta di a Ghjuventù Corsa, Ghjuventù Paolina
Core in Fronte es va beneficiar de l'aliança de Corsica Libera amb els autonomistes i e va aconseguir sis diputats i un 12,3% dels vots a eleccions. Ara ha decidit de suspendre la seva participació en la taula de diàleg. Ha estat clau que 29 de setembre, el Tribunal d’Apel·lació de París va refusar la demanda de llibertat condicional del pres cors Pierre Alessandri, empresonat l’any 1999 per l’atemptat on va morir l’ex-prefecte Claude Érignac. Aquest refús es justifica en l’argument de la pertorbació de l’ordre públic. El sobiranisme cors ha considerat que el tribunal i la fiscalia han utilitzat arguments polítics i no pas judicials. Fins ara el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) no s'hi ha pronunciat.
Els autonomistes dividits
Ara només queda dins de la taula Femu a Corsica formada pels autonomistes corsos, encapçalats per Simeoni, qui recentment ha visitat Catalunya per alinear-se amb ERC en defensa d'un diàleg cada vegada més inviable. En la visita a Catalunya a final de setembre, Simeoni deia que es pretenia una solució política global. “En això també ens haurem d’inspirar en la història institucional de Catalunya”. Entre dos focs s'hi troba el Partitu di a Nazione Corsa que comparteix la crítica dels moviments juvenils però encara advoca per una inviable "unitat dels nacionalistes" i un "debat polític fort" a la taula demanant passar de "les discussions tècniques a un procés polític".
Una taula de diàleg lenta i sense resultats
L’assassinat a la presó d’Yvan Colonna, el 21 de març passat, i les protestes que es van desencadenar a Còrsega van forçar les autoritats franceses a seure en una taula de negociació amb els dirigents corsos i a acceptar per primera vegada en la història la concessió de l’autonomia a l’illa. Abans de les eleccions presidencials, el procés semblava encarrilat però fou un engany precisament motivat per les eleccions on Macron volia presentar-se com un estadista pragmàtic i dialogant. El 18 de març, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, i el president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, van signar un memoràndum sobre les negociacions. El protocol marcava dues línies vermelles per part del president Emmanuel Macron: la permanència de Còrsega dins la República Francesa i el rebuig a la creació de dues categories de ciutadans, és a dir, una nacionalitat corsa que difereixi de la francesa. Aquest document incloïa fer debats sobre un estatus d’autonomia, revelar la veritat sobre l’assassinat de Colonna i arribar a acords sobre la llengua i la cultura i de reconeixement del poble cors.
El mes de juliol es va fer la primera reunió del Comitè Estratègic sobre el futur de Còrsega i es va fixar un calendari i un programa de treball, amb un cicle de vuit reunions temàtiques, que s’havien de fer cada sis setmanes, durant un any.
La primera reunió es va fer el 16 de setembre i va ser dedicada al model econòmic i social de l’illa i a les estratègies per a diversificar l’economia corsa. La segona serà sobre l’especulació financera, l’urbanisme i l’habitatge. I la tercera, que és previst que es faci abans d’acabar el 2022, se centrarà en la llengua i la cultura corses.
* Guia sobre els sindicats d'estudiants nacionals corsos: Ghjuventù Indipendentista, A Cunsulta di a Ghjuventù Corsa, Ghjuventù Paolina
