El 29,5 % de la joventut basca té com a llengua materna l'euskera

A la Comunitat Autònoma d'Euskadi el basc va ser l'única llengua materna per a un 18,7% de les persones de 15 a 29 anys el 2016, segons dades de l'Observatori Basc de la Joventut basats en Eustat, Institut Basc d'Estadística. Un altre 10,8% ha tingut tant el basc com el castellà com a llengües maternes. En total, tres de cada deu joves han rebut l'euskera dels seus progenitors en la seva infància (29,5%).

Aquest percentatge s'ha incrementat en els darrers vint anys, passant del 21,9% el 1996 al 29,5% el 2016. No obstant això, l'increment es deu al fet que hi ha més joves que han rebut tant el basc com el castellà en la seva llar en la seva infància, ja que el percentatge dels que han tingut el basc com a única llengua materna amb prou feines s'ha incrementat en aquests anys.

Aquestes dades globals indiquen alguna diferència entre els territoris històrics ja que mentre a Guipúscoa una de cada tres persones joves només ha sentit parlar basc a casa fins als tres anys (35,1%), en Llaurava / Àlaba això només ha estat així per un 4,7% de la joventut de 15 a 29 anys.

Tenint en compte de manera conjunta a joves que diuen haver tingut només el basc o tant el basc com el castellà com a llengües maternes, a Guipúscoa són gairebé la meitat (48,3%), però en Bizkaia són un 22,0% i en Araba / Àlaba, 13,0%.

No obstant això, el sistema educatiu està pal·liant en gran mesura aquestes diferències entre territoris, ja que tot i que solament un 13,0% de la joventut alabesa ha après basc en la seva llar, aquest mateix any 2016, el 51,4% de les i els joves de 15 a 29 anys residents a Araba / Àlaba deien parlar bé o molt bé en euskera, així com el 68,3% de la joventut resident a Biscaia i el 78,9% dels que viuen a Guipúscoa, això és , molts més que els que ho han après a casa seva.

Read more »

Els diferents governs de nacions celtes es troben per primera vegada

El primer Fòrum Cèltic, que es va celebrar el dijous 3 d'agost a Roazhon/Rennes, la regió de Bretanya, el govern gal·lès, el govern escocès, el Consell de Cornualla, la República d'Irlanda, la Xunta de Galícia i el Principat de'Astúries va afirmar la seva voluntat de fer de la cooperació intercelta un motor per al desenvolupament sostenible, la prosperitat i la realització dels seus ciutadans. Un patrimoni comú i visió de futur. Mentre ocupen un lloc important a l'espai europeu, els representants dels territoris celtes van afirmar, dijous 3 d'agost, durant el primer Fòrum Cèltic, la voluntat d'aprofundir en la seva cooperació.

Els signants de la "Declaració de Rennes", la Regió de Bretanya, el govern gal·lès, el govern escocès, el Consell de Cornualla, la República d'Irlanda, la Xunta de Galícia i el Principat d'Astúries pretenen així mantenir i aprofundir les relacions institucionals entre els celtes. països i reforçar la seva cooperació que podria incloure les àrees següents:

activitats marítimes,
educació i formació, en particular fomentant la mobilitat,
la millora, la promoció i el coneixement mutu del patrimoni dels països celtes,
energies renovables,
relacions culturals, especialment pel que fa a l'audiovisual, el cinema, les arts escèniques, les pràctiques artístiques,
llengües

relacions entre les seves respectives diàspores,
relacions econòmiques en l'àmbit de la innovació i la recerca.

L'objectiu: unir esforços i aprofitar els seus recursos comuns per al desenvolupament sostenible, la prosperitat i el desenvolupament dels seus ciutadans.

Read more »

Yasuní: Equador vota en referèndum aturar sine die l'explotació petroliera al Parc Yasuní, a l'Amazònia

En una consulta històrica, els habitants de l'Equador han parlat clar sobre el futur de dues regions naturals importants del país. Per més de deu anys, grups d'activistes havien intentat fer una consulta popular sobre l'explotació petroliera al bell mig del Parc Nacional Yasuní, ubicat a l'Amazònia equatoriana i considerat un dels espais més biodiversos del planeta.

Després de diversos esculls, els impulsors de la consulta van aconseguir que aquest diumenge, en paral·lel amb les eleccions presidencials, es fes el referèndum sota la pregunta “Està d'acord que el govern equatorià hauria de mantenir els camps petroliers d'ITT, coneguts com a Bloc 43 , indefinidament sota terra?”. D'acord amb el Consell Nacional Electoral, el 59% de les persones van respondre “Sí” a frenar l'explotació al Bloc 43, més conegut Yasuní ITT. 

En una segona consulta els habitants de Quito van assenyalar el desacord amb l'avenç de l'exploració minera en una zona especialment important per la seva biodiversitat: el Chocó Andino. Aquesta zona, ubicada a uns 40 quilòmetres del centre de la ciutat, és una profusa reserva ecològica, però alhora té reserves de minerals com or i coure.

Read more »

L'Exèrcit d'Alliberament Balutx embosca un comboi d'enginyers xinesos dins la ciutat de Gwadar

El BLA ja ha advertit diverses vegades que aturar la colonització econòmica xinesa del Balutxistan és el seu principal objectiu. La Xina extreu tots els recursos naturals del Balutxistan mentre la població autòctona viu, sobreviu, en una pobresa extrema. El govern colonial del Pakistan reb la seva quota per permetre la sobre explotació del Balutxistan i la ciutat portuària de Gwadar és l'epicentre de l'activitat xinesa. 

La suïcida (fidayeen) Brigada Majeed del Balochistan Liberation Army (BLA) ha assumit l'atac d'avui on un membre de la milícia ha mort i, pel moment, cap dels enginyers. El BLA ja va matar 3 xinesos l'abril de 2022 en l'atac suïcida d'una militant, un any abans l'hotel que acollia l'ambaixador xinès a Quetta va ser objecte d'un atac (assumit pels taliban del Pakistan) i l'abril de 2021 foren 12 persones (9 xinesos) els morts en un assalt a la presa de Damsu, al Balutxistan. 

El BLA ha publicat imatges dels combatents de la Brigada Majeed que han atacat avui un comboi xinès a Gwadar. L'organització els ha identificat com Naveed Baloch àlies Aslam de Dasht Nigor i Maqbool Baloch àlies Qaim d'Awaran. Segons The Balochistan Post el BLA ha xifrat en 13 els morts en els atacs incloent-hi 4 enginyers xinesos i 9 militars pakistanesos.

Read more »

El FLNC cors envia una llarga comunicació on asumeix 16 atacs i denuncia "una colonització desproporcionada de població" i un "procés de destrucció del poble cors"

En una nota de premsa enviada a Corse-Matin, el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) denuncia "una colonització desproporcionada de població" i un "procés de destrucció del poble cors". El Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va assumir, dimarts 1 d'agost, 16 atemptats: onze el 2023 i 5 el 2022 i el 2021. També amenacen els "còmplices corsos". 

Plataforma de resistència patriòtica

En aquesta nota de quatre pàgines, el grup clandestí demana especialment la creació d'una "plataforma de resistència patriòtica" que "transcendirà els partits polítics, les associacions, els sindicats i tots els patriotes que s'hi troben. Assentarà les bases d'una alternativa política real, única garantia de salvaguarda del poble cors", afegeix el FLNC, suggerint que els càrrecs electes nacionalistes al capdavant de l'Assemblea de Còrsega, que ocupen dos terços dels escons de l'hemicicle de l'illa. Acostumat a les crítiques de vegades virulentes de la majoria autonomista al govern, el FLNC, suggereix que els únics membres electes de l'Assemblea de Còrsega, Femu a Corsica en ment, no podria fer-ho.

Sobre la negociació amb l'estat francès

Així, el grup considera que "cap acord entre Còrsega i França pot ser qualificat d'històric sempre que no ratifiqui el reconeixement dels drets del poble cors a la seva terra com a única comunitat de dret". Critica, així, les negociacions en curs entre París i els electes corsos, creient que només donaran lloc, "en el millor dels casos", a "una major descentralització". Mentre que les opcions majoritàries nacionalistes de l'Assemblea de Còrsega han retornat la seva còpia sobre l'autonomia al president de la República i el retorn s'ha fet esperar. En un moment en què l'Estat "admet les seves faltes" en l'assassinat d'Yvan Colonna (el FLNC es refereix aquí a les conclusions de la comissió d'investigació parlamentària), quan la temporada turística "considerada a mig gas però tot i així insuportable, irrespirable", denunciada pel “nostre poble”, però discretament animat pel mateix”. 

Colonització desproporcionada: destrucció del poble cors

Si bé la destrucció de símbols religiosos en els darrers mesos no ha donat lloc, de moment, a cap identificació dels culpables, el FLNC afirma: "L'extrema dreta aprofita per precipitar-se en la ruptura fàcil del racisme, desviant les mirades dels veritables colons". Finalment, "en un moment en què el poble cors es dilueix en una desmesurada colonització de població, per deixar d'afirmar-se, per no ser respectat i massa sovint per no respectar-se", el FLNC crida "una vegada i una altra a la resistència". 

Denunciant "una colonització de població desproporcionada" i un "procés de destrucció del poble cors" que "encara no és irreversible", els nacionalistes demanen "el més aviat possible" als corsos que "ajudin en la lluita" mitjançant "actes de resistència".

En una nota de premsa molt política el FLNC fa balanç de la situació actual i demana "a tothom a ajudar a la lluita de manera activa o passiva. El to contrasta amb la darrera expressió de l'organització fa quatre mesos. El FLNC fa una reflexió sobre la situació actual a Còrsega a través de dos eixos principals: un informe socio-identitari i sobretot les solucions per aturar un "procés de destrucció del poble cors que encara no és irreversible". 

Implacable i amenaçador clavant l'Estat i la "prefectura" a la picota al voltant de la memòria d'Yvan Colonna, tot replantejant els membres del CCG, els clandestins demanen aquesta vegada la cohesió i "la urgència de la reacció" en plena incertesa sobre la discussió amb l'Estat i a l'alba de les Ghjurnate, que tindran lloc del divendres 4 d'agost al diumenge 6 d'agost a Corti.

Sector immobiliari i preferència pels corsos autòctons

Demanant "actes de resistència", el FLNC els enumera així per una altra anàfora ("Encoratgem") inèdita a la comunicació. Es dirigeixen a l'agent immobiliari que "posarà l'expedient d'un patriota al cim de la pila", al cors que "preferirà vendre la seva terra a una parella jove del seu poble que a un promotor" o a aquells que "se centraran a trobar una altra font d'ingressos en lloc de llogar la seva propietat a través d'Airbnb d'una manera frenètica i exagerada". Encara "encoratgen" "els empresaris que afavoriran un candidat cors", "els mestres que (...) continuaran parlant cors als nens més enllà de la ''quota permesa''. O els pagesos que, “amb la seva acció quotidiana, històrica, saludable, frenen la depredació de la nostra terra”.

El grup militar també evoca la temporada turística "considerada a mitges, però igual de insuportable, irrespirable, de vegades denunciada públicament pels 'nostres', però discretament animada pela mateixos".

Als "nous promotors": "Amb vosaltres, Còrsega està a la venda al millor postor"

Així, segons l'organització, "tothom pot ajudar a la lluita, ser un actor quotidià, resistint de manera activa o passiva. Perquè aviat serà massa tard". A causa de l'acció "de l'estat". Però també corsos que l'organització clandestina no escatima, "en concret els especuladors i tots aquells que s'enriqueixen a l'esquena de la nostra extinció. Còmplices de la ''Terminació'' del poble cors (terme utilitzat pels americans per extingir el primer poble autòcton dels indis)", aquests corsos hauran de "retre comptes (...) d'haver venut les seves terres, i per tant la seva ànima, als millor postors. En aquesta categoria, els "nous promotors" ocupen un lloc especial per al FLNC que els dirigeix ​​directament. "Sovint sou artesans o gerents d'empreses constructores i avui descobriu que és molt més interessant vendre que no pas construir. I encara és més sucós comprar un terreny i després revendre'l amb construccions fetes per vosaltres. I si és possible als francesos (...) Res no t'atura, construeixes i després revenes multiplicant per tres la teva inversió inicial. Guanys meravellosos i sense escrúpols. Amb tu, Còrsega està a la venda al millor postor. La teva set de beneficis és una autèntica alenada d'aire fresc per la colonització de colons. I no deixarem que ningú s'ho prengui". El Front els demana que facin una tria: "La de salvar Còrsega o col·laborar amb els que es comporten com a colons".

16 atacs

Com "la lluita continua" mentre s'espera "la posició de l'Estat" sobre la petició d'autonomia, el FLNC reivindica 16 atemptats (que es detallen a la nota de premsa) i presumeix de la captació de nous militants "que ara han fet l'elecció d'unir-se al FLNC". El grup assumeix 13 atacs contra residències, un contra un vehicle d'un "oficial de CRS" (policia colonial francesa) i dos contra les sucursals bancàries de Société Générale, a Corti, el maig de 2023, i Crédit Agricole, a Folleli, el desembre de 2021. La darrera nota de premsa del FLNC es remunta al 21 de març, aniversari de la mort de l'independentista Yvan Colonna, que va morir arran d'un atac a la presó. En total, s'hi havien reivindicat 17 atacs.

 

 

Reaccions al comunicat

Per a Michel Castellani, de la nacionalista Femu a Corsica, al govern, el procés de Beauvau ha d'aconseguir a tota costa aturar l'espiral de violència: "És cert que l'evolució de la societat corsa no és satisfactòria, és el mínim que podem dir, i desperta reaccions, entre elles les de la FLNC. Jo dic que les coses sempre són complicades. L'Estat està en una posició molt ideològica, i ha d'entendre que hem d'evolucionar en la qüestió corsa", ha dit el diputat de l'Alta Còrsega.

Un desig que Core in Fronte diu que comparteix. Per a Jean-Baptiste Arena, els nacionalistes tenen la capacitat i el deure de superar les seves diferències actuals. "No es poden desfer els llaços que han unit certes famílies durant 30, 40 o 50 anys. Tinc amics i familiars a totes les famílies patriòtiques, i molt més enllà també. A partir d'aquí avui ens toca avançar, fer un netejar el passat i seure al voltant d'una taula. Crec sincerament que en els propers mesos això podrà triomfar", afirma el conseller territorial de Core in Fronte.

El PNC (Partit de la Nació Corsa) també diu que és partidari d'una unitat nacionalista més forta, tot denunciant « certs nacionalistes que clarament encara no aconsegueixen restablir l'esperança a la societat corsa, ni la perspectiva en termes d'émancipation » Jean-Christophe Angelini ; president del grup "Avanzemu" a l'Assemblea de Còrsega, es diu partidari d'incorporar-se "a un camí de convergència, però no en les condicions que dicta un moviment clandestí, ni a costa d'esborrar la diversitat que ara ens caracteritza."

Read more »

Nova Aliança Flamenca (N-VA) respon al full de ruta cap a la independència del Vlaams Belang

La primera condició per a una Flandes independent és comptar amb el suport d'una majoria de la població. Però amb un 20%, és una aventura que no pots provar", va dir Jan Jambon, primer ministre de Flandes (N-VA) el 16 de juny durant el programa "De afspraak op vrijdag" del canal públic Canvas. El ministre-president flamenc, part de l'N-VA, va reaccionar al full de ruta proposat pel Vlaams Belang per a la independència flamenca, l'impuls del qual es donaria després de les eleccions del 2024.

Per al Vlaams Belang, a l'oposició, és fonamental poder formar una majoria flamenca amb l'N-VA, un partit els estatuts del qual també avancen l'objectiu de la independència de Flandes. "Però primer hauríem de veure si tindríem la majoria junts", tempera Jan Jambon. "M'agrada la idea". El ministre-president flamenc ha destacat que planteja el tema de la independència de Flandes a títol personal i no com a líder de l'executiu al nord del país. "M'agrada la idea", va admetre al plató de VRT. “Però la primera condició per fer-ho és que la idea tingui el suport popular. No obstant això, tots els estudis fets sobre el tema mostren que, seré molt optimista, aquest és el cas del 20%. Amb aquest percentatge, és una aventura que no es pot arriscar. Ho lamento. M'agradaria que entre el 60 i el 70% dels flamencs comparteixin aquesta idea. Però en el context on una gran majoria de flamencs diuen que no volen una independència completa, no es pot participar en una aventura política així. »

Jan Jambon, tanmateix, demana que es reparin els "errors d'arquitectura" de la Constitució. “Després (les eleccions del 2024) haurem de seure al voltant de la taula”, creu, desitjant un traspàs de competències i la llei de finançament a les entitats federades. "Crec que el suport a això és més gran en l'opinió pública. » Finalment, Jan Jambon no troba que la idea plantejada per Theo Francken sigui una bona idea. El seu col·lega de l'N-VA va suggerir negociar primer a nivell federal sobre l'establiment d'una Bèlgica confederal i només després formar un govern flamenc. "Crec que tenim tot el interès a formar ràpidament el govern flamenc i demostrar que governem bé".

Read more »

“Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó": l'organització armada reivindica 6 atacs

“Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó (...). Visca la Bretanya lliure! “Així comença i acaba una carta rebuda per correu, el 24 de juliol de 2023, i signada per Marie Guyader, Pierre Chérué i Yann ar Gov. L'organització armada nacionalista assumeix en el text sis accions. Entre les actuacions reclamades a la carta signada per la FLB, hi ha l'incendi d'una segona residència al Caurel (22), el maig de 2022. En una carta adreçada a diversos mitjans, el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), reclama incendis i danys a sis municipis bretons el 2022 i el 2023. "Operacions de represàlia":

la citada de l'incendi d'una casa secundària a Caurel (22) el 18 de maig de 2022 a les Côtes- d'Armor,

l'incendi d'una casa desocupada a Landunvez (29) el 12 de gener de 2023

a Morlaix el 10 de juny de 2023, del que no es té notícia

el sabotatge d'una màquina d'obra a Belle-Île el 3 de maig de 2023,

l'incendi d'un cotxe matriculat a la regió de París el 5 de maig a la punta de Cabellou a Concarneau (29)

i, la més recent, a Trébeurden, a les Côtes-d'Armor, el 16 de juny. La reivindicació arriba poc després d'una acció que pot representar un salt qualitatiu. La nit del dijous 15 de juny al divendres 16 de juny es va produir un incendi en una propietat de Le Toëno, a Trébeurden. Els bombers, ràpidament al lloc, van dominar el foc que s'havia estès en una ala de la casa. Les empremtes del foc i la destrucció del marc de l'ala de la propietat eren visibles des de l'exterior l'endemà del desastre. La propietat pertany a un prefecte de la República colonial francesa.

A finals de 2021, el Front havia enviat aquest mateix tipus de carta, per correu electrònic. A part de l'incendi d'una màquina de construcció a Rostrenen, a les Côtes-d'Armor, el desembre de 2020, reclamat per la FLB a través d'una carta postal. En la reivindicació enviada per correu ordinari s'afegeix una fotografia del kuzul meur (consell suprem): els membres del grup van emmascarats, encaputxats i enguantats, vestits de negre. Posen davant d'una bandera bretona i l'efígie del FLB: un hermina negra en el qual hi ha incrustada una espasa Excalibur. El FLB es va reactivar el 2017 després d'una aturada al causar un mort l'any 2000. Destacant que "quedar-se al país mai no ha estat tan difícil", la FLB indica que ha "reprèn la lluita pel poble bretó". I "la crisi de l'habitatge és només un dels molts aspectes de la presa de l'estat colonial francès sobre el nostre país". En aquesta carta, els signants denuncien una crisi de l'habitatge que seria "un dels molts aspectes de la influència de l'estat colonial francès" i expliquen que no volen veure "la Bretanya no desaparèixer sense lluita".

Read more »

4ª edició dels Scontri Populari del partit independentista Core in Fronte

El 16 de juliol, el partit independentista Core in Fronte organitzà la quarta edició dels Scontri Populari a Ponte Novu. Enguany es proposaren tres temes per debatre: les drogues, Airbnb i l'alt cost de la vida.

Els Scontri Populari van girar sobre debats al voltant de tres temes: les drogues, Airbnb i l'alt cost de la vida. La jornada va incloure la col·locació d'una corona a la nacionalista “A Croce di u Ricordu” i conferències: “U Rustinu ahir i avui” a càrrec de Toussaint Quilici, “El govern de Pasquale Paoli” i “La pacificació francesa després de Ponte Novu” dirigides respectivament per Antoine-Marie Graziani i Marc’Andria Castellani. Es va proposar un debat polític sobre la “convergència patriòtica i reivindicació d'un títol que consagra l'autonomia i l'autodeterminació, creant les condicions per a un equilibri de poder popular amb el govern francès." Aquest debat polític és especialment important als ulls de Félix Benedetti, membre de Core in Fronte. “Ens permetrà veure les possibilitats d'ancorar un autèntic equilibri de poder popular. Hi ha una convergència a nivell de l'Assemblea de Còrsega, una convergència de la representació institucional... Ara el poble cors ha de monopolitzar aquest projecte perquè sigui seu i que París senti que hi ha un equilibri de poder popular. En cas contrari, serà difícil acceptar el repte", va dir.

Read more »

Còrsega: Esclata un xalet en construcció d'un francès i reivindica el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega

 Atac a una vila en construcció va ser parcialment destruïda per una explosió la nit del diumenge 16 de juliol al dilluns 17 de juliol de 2023 a Ajaccio (Corse-du-Sud). La pista d'un atac terrorista es considera després del descobriment d'una etiqueta "FLNC" que significa Front d'Alliberament Nacional de Còrsega. El març de 2023, en una nota de premsa, el FLNC havia criticat la política de “multiplicar les autoritzacions d'obres i instal·lacions en benefici de la colonització dels assentaments”, és a dir, en benefici dels no residents a Còrsec, és una estratègia que “consisteix a negar els drets del poble cors a la seva terra”. Els activistes nacionalistes també havien avisat els bancs que financen préstecs per a la construcció o la compra d'habitatges per als francesos, i les companyies d'assegurances que asseguren els seus immobles. Pocs dies abans, el 3 de juliol, el front va realitzar un atac similar a Villanova.

Read more »

El Dia da Patria Galega s'omple de nacionalisme gallec

Centenars de persoes van obrir ahir a Compostela els actes del Dia da Patria Galega amb la 16ª cadena humana pels presos polítics gallecs organitzada pel moviment Ceivar. Aquest ha denunciat al govern espanyolista del PSOE/Sumar per "un desproporcionat dispositiu policial, que encapsulà i envoltà la mobilització en tot moment". L'acte va cloure amb Charo Lopes, qui va llegir un comunicat del Colectivo do Presos Independentistas, i Ugio Caamanho de Ceivar.

Hores més tard la Mocidade pola independência (MpI) realitzava una manifestació en condicions similars: envoltada d'antiavalots espanyols fortament armats per va caminar per Compostel·la en defensa de`la independència de Galícia, per l'educació pública i en gallec, per la salut mental en la sanitat pública, contra la precarietat. Sota el lema, en gallec portuguès, d'O nosso país, o nosso futuro els patriotes gallecs van acabar la manifestació cremant una bandera imperialista espanyola.

La mateixa tarda del dia 24 Galiza Nova, joventuts del BNG, va organitzar un homenatge a Rosalia de Castro a la seva tomba al Panteón dos Galegos  on també hi ha Castelao.

Ja el 25 de maig el Bloque Nacionalista Galego (BNG) ha celebrat el seu creixement electoral a les eleccions del 23 de juliol amb una marxa 'Pola soberanía dos povos'. La portaveu nacional, Ana Pontón, ha fet una crida a aconseguir un canvi de cicle a Galícia amb l’objectiu de fer història i convertir-se en la primera presidenta de la Xunta. Ha reivindicat l’orgull de ser una nació i ha assegurat que el BNG sempre té les portes obertes per ampliar les bases. Pontón ha recordat que "'Som una força nacionalista, i com deia Alexandre Boveda, al nacionalisme no li calen adjectius". Milers de persones han recorregut els carrers de Santiago de Compostel·la en resposta a la crida que ha fet el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que considera que es troba "en el millor moment".

El Partido Comunista pola República Galega (PCRG), fundat el 2021, també ha organitzat, per segon any, una altra manifestació amb el lema “Independència i socialisme”. Laura Reigía ha reivindicat aquesta formació com "el Partit com a suma de voluntats que deia Lenin, sense sectarismes ni corporativismes, simplement el lloc on ens trobem, l'eina que necessitem". Abraám Alonso, per la seva banda, també ha destacat la tasca de "reagrupament dels comunistes i independentistes que, tant individualment com organitzats, estaven i estan dispersos pel país". Han aplegat un centenar de seguidors front els milers del BNG.

Finalment les Assembleias Abertas Independentistas (AAI) també han desfilat pels carrers de Santiago de Compostel·la amb el lema “A defesa da terra é autodefesa” contra l'autonomisme i l'espoli que pateix Galiza.

Read more »

El BNG, EH Bildu, Junts i CC resisteixen l'onada de "vot útil" promoguda pel PSOE presentant-se com dic a Vox

 Illes Canàries

Ahora Canarias es presentava en llista conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). A les estatals s'ha quedat en 1.640 (0,16 %) per sota dels 2.015 vots dels independentistes i 1.185 dels comunistes obtinguts per separat el 2019. Coalición Canaria va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. A les estatals ha aconseguit un escó amb 114.718 (11,28 %) prop dels 123.981 de 2019. El centre esquerra nacionalista de Nueva Canarias-Bloque Canarista es queda sense escó. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Ara ha obtingut 45.557 (4,48 %). No es va presentar el 2019 doncs ho va fer conjuntament amb CC.

Euskal Herria (Hegoalde)

El Partit Nacionalista Basc obtenia 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals patint un greu descens des dels 408.766 (36,26 %) de 2019. Les eleccions estatals han confirmat el seu retrocés passant de 377.423 (32,07 %) a 275.782 (24,05). També la seva marca a Nafarroa, Geroa Bai, ha perdut vots passant de 12.622 (3,8) a 9.839 (2,90 %). Tot i a així l'EAJ/PNV ha aconseguit 5 escons. EH Bildu va assolir 297.181 (29,21 %) a les eleccions locals amb 1050 regidors la primera força creixent lleugerament front els 280.381 (24,87 %) de 2019. Ara ha crescut de 220.132 (8,71) a 274.676 (23,95) a la CAV i de 56.837 (16,96) a 58.686 (17,31) a Nafarroa sumant 6 escons.

Astúries-Lleó

A Lléo Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presentava llistes a Lleó i Zamora. Han passat de 10.198 (0,71) a 23.010 (1,62%). A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) es presentava a Salamanca mantenint els 866 vots de 2019.

Castella

A Castella es presentava el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors. Ara PCAS-TC ha obtingut 1.1156 vots i UdCa 452.

Galícia

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors, ha confirmat el seu ascens: Si l'abril de 2019 va obtenir 93.810 i l'octubre 120.456 (8,13 %) ara ha arribat als 152.327 (9,48 %). Així ha mantingut el seu escó.

Països Catalans

A Catalunya repetien llista les formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat (Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000). Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %. 

La situació s'ha invertit totalment ara: CUP ha quedat fora amb 98.794 (2,8 %) front els 244.754 (6,35 %) de 2019. Perd els dos escons i augmenta el descens de les locals perdent un 59 % del seu electorat: 146.000 sufragis. El PDeCAT també perd els seus 4 escons i ni arriba al 1% amb 31.687 vots. En canvi Junts es queda amb 7 dels 8 que tenien plegats tot i baixar de 527.375 (13,68 %) a 392.634 (11,16 %): Qui pateix un desgavell absolut és ERC. Perd la meitat dels seus electors passant de 869.934 (22,56 %) a 462.883 (13,16 %) i passa de 13 a 7 escons. L'independentisme perd 656.000 vots dels que 324.000 van al PSOE i 329.000 a l'abstenció que havia estat demanada per un nou independentisme crític amb els partits promogut pel FNC, Aliança Catalana i Primàries.

Read more »

Tres estudiants nacionalistes papús condemnats a 18 mesos de presó per una manifestació

Dimarts 18 de juliol de 2023, tres estudiants que van participar en una protesta a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Jayapura (USTJ) el 10 de novembre de 2022 van ser acusats de traïció i condemnats a 18 mesos de presó pel fiscal.

Els estudiants acusats són Yoseph Ernesto Matuan, Devio Tekege i Ambrosius Fransiskus Elopere. Durant la protesta, van aixecar les banderes de l'Estrella del matí i van expressar la seva oposició al pla de diàleg de pau de Papua iniciat per la Comissió Nacional de Drets Humans (Komnas HAM).

Arran de la protesta, la policia va dispersar la concentració i va detenir diversos participants, fet que va provocar càrrecs de traïció als tres estudiants. El cas va ser portat davant el Tribunal de Districte de Jayapura. Durant el judici, el fiscal va afirmar que Yoseph Ernesto Matuan, Devio Tekege i Ambrosius Fransiskus Elopere eren considerats reincidents en el mateix cas, ja que pretenien la secessió de la República d'Indonèsia, provocant pertorbació a la comunitat. La fiscalia va demanar al tribunal que declari els acusats culpables del delicte de traïció. L'escrit d'acusació proposava una pena d'un any i sis mesos de presó, amb una reducció del temps ja passat en detenció.

Read more »

Jornades internacionalistes a Sardenya

Entre el 30 de juny i el 2 de juliol es van celebrar les reunions dedicades a la governança de les comunitats locals a Scano di Montiferro, titulades “Dies internatzionales de sos administrators indipendedores”. Juntament amb els electes independentistes sards, també catalans, bascos i corsos. La iniciativa està organitzada per la Corona de Logu, l'assemblea d'alcaldes, regidors i regidors municipals independentistes de Sardenya i l'Assemblea Natzionale Sarda.

L'obertura fou el debat introductori titulat "El govern de les comunitats locals per a l'autodeterminació: comparant experiències". Seguidament, les cançons de tenor itinerants als cellers de la vila.

El 1 de juliol dues cites més: la primera dedicada a "Canvi climàtic, protecció del medi ambient i energies renovables", la segona a "Despoblament i desmantellament dels serveis públics essencials". Per tancar la segona jornada, al teatre Nonnu Mannu, la lectura de Gianluca Medas "Antoni Simon Mossa i Feltrinelli", dedicada a la figura del principal ideòleg de l'independentisme contemporani.

L'acte de cloenda el diumenge 2 de juliol fou, amb un col·loqui sobre “Les polítiques públiques per al creixement econòmic dels territoris” i la presentació de bones pràctiques i propostes en matèria d'empresa i fiscalitat. La important iniciativa, explica Antoni Flore, alcalde de Scano di Montiferro i president de la Corona de Logu, "pretén destacar el camí silenciós i incansable de les comunitats sarda, catalana, basca i corsa cap a l'autodeterminació nacional i representa només la primera cita de noves iniciatives que es posaran en marxa en els propers mesos".

Read more »

Trobada a Tolosa dels partits nacionalistes per "lluitar contra el centralisme francès"

Occitanie País Nòstre* va organitzar el 3 de juny a l'Ostal d'Occitania de Tolosa una trobada d'associacions i col·lectius occitans amb moviments regionals, la majoria membres de la Federació de Països Units (Fédération des Pays Unis, fundada el 2022 i integrada per 7 partits nacionalistes). En el programa d'aquesta jornada, la presentació per part de Claire Daugé i Stéphane Albert, copresidents d'Occitanie País Nòstre, dels resultats de les accions realitzades “Començar en occità no és imprescindible, però només és important, permet posar les bases”.

Jean-Luc Davezac, president del F.S.U/Bastir, recordà durant la seva intervenció que cinc partits nacionalistes/regionalistes, el Parti Lorrain, el Partit Nacionalista Basc, Prouvènço Nacioun (recent fundat el 2018), Partit BretóBastir Occitanie, van formar la Federació de Partits Units el 15 de gener de 2022. Des d'aleshores s'hi han sumat Alternativa Alsaciana i el Partit de la Nació Occitana. La Federació de Països Units, aliança té com a objectiu unir partits regionalistes, autonomistes i nacionalistes que comparteixen valors i principis comuns com la democràcia, el progrés i el federalisme, que defensa la Comunitat Europea.

Així, la federació pot tenir un paper a les eleccions i permetre obtenir una major visibilitat. També volem lluitar contra el centralisme francès”. diu Jean-Luc Davezac. Les prioritats promulgades des de París no són les de cada regió. Hem de donar més autonomia a les regions”. Les intervencions es van succeir amb Mathieu Guihard President del Partit Bretó, Jean Telechea Secretari de l'EAJ Partit Nacional Basc, Alain Guarino President de Prouvènco Nacioun. Els ecologistes va ser presents amb Alexis Boudaud (Ecologie Altrament). 

Corinne Lepage, advocada compromesa amb la defensa de les causes mediambientals, exministra de Medi Ambient i eurodiputada, va aparèixer en un vídeo afirmant una llista per a les Europees 2024, amb suport d'ecologistes i regionalistes. Entre les assistents de la trobada Anne Etchegoyen, cantant basca, qui ha desenvolupat precisament la seva acció estatal per les llengües regionals i la seva presència a la televisió i la ràdio. Vol més espai per a la música en llengües regionals, més visibilitat, emissió en ones de ràdio i televisió nacionals per a obres en basc, occità, corso o bretó. Fa campanya per les quotes. També l'entitat Convergencia Occitania que des de 1998 aplega 90 entitats llenguadocianes. També van ser convidats Brice Lafontaine i Valerie Ripoll d'Unitat Catalana.

De País Nòstre a Bastir

L'entitat cultural llenguadociana País Nòstre, creada la dècada de 1980 per Joan-Pèire Laval, va passar a l'acció política el 2009 en motiu de les eleccions locals a Tolosa i Carcassona(on va entrar al govern) i presentant-se a les eleccions regionals del Llenguadòc el 2004 encapçalada per Christian Lacour obtenint 13.538 vots (1,27 %). Donat el seu creixement, el 2014, va ampliar les llistes a Narbona i Besièrs amb el moviment Bastir!. Aquest havia estat impulsat el 2011 pel Partit Occità i el Partit de la Nació Occitana i va confeccionar 55 candidats a les eleccions locals de 2014 i aconseguint 11 regidors a ciutats occitanes més d'altres en pobles. El 2015 Bastir! es va trencar a les eleccions regionals. Mentre el Partit Occità va presentar-se amb Els Verds i Front d'Esquerra el PNO i PN van donar suport a ecologistes alternatius (UDE i Cap21). Els primers van obtenir 210.000 vots i 93 escons i els segons 34.940 (1,7 %) sense representació. A Provença el PÒc va presentar-se coaligat al PS.

El 2016 el moviment va consolidar el canvi i l'exitosa campanya per denominar Occitània a la regió, en una assemblea constitutiva transformant-se en Bastir Occitanie donant suport a Macron el 2017 fins el 2019. Aquell any, a les europees, va donar suport a la llista ecologista.

El novembre de 2019 País Nòstre amplia la base territorial del Llenguadoc i es transforma en Occitanie País Nòstre presentant mig centenar de llistes a les eleccions locals de 2021 amb regidors a 25 localitats i 6 batllies mentre el PÒc va aconseguir dues batllies. A les eleccions regionals de 2021 OPN va presentar llistes Bastir obtenint 11.510 vots (0,76 %) al Consell Regional d'Occitània (fusió del Llenguadòc amb Midi-Pirineus) amb Jean-Luc Davezac com a cara visible. A Provença PNO i PÒc van conformar una llista conjunta, Oui la Provence, obtenint 25.209 vots (2,18 %). A les estatals de 2022 van presentar per primera vegada 16 candidats (aliats a la francesa Resistons) mentre Endavant! (aliança de PÒc i Libertat de Bearn)

Read more »

El Parlament cors vota a favor de l'autonomia amb un 73 %

 

El 5 de juliol de 2023 la petició d'autonomia fou votada al 73% per l'Assemblea de Còrsega. Aquesta data seguirà sent històrica. És la culminació d'un procés que va tenir lloc durant diverses dècades per convèncer el poble cors, i també l'inici d'una seqüència política el desenllaç de la qual serà crucial.

Sis o deu mesos ens separen del proper termini, el d'un referèndum que es convocarà a partir de les negociacions que s'obriran. Fins aleshores, els passos seran determinants, i ara la pilota està a la pista de l'Estat.

Aquest últim s'enfronta a una proposta concreta i detallada adoptada per una majoria molt àmplia dels representants electes de Còrsega, i ha de respondre-hi. Es va comprometre a obrir una reforma constitucional d'acord amb els compromisos signats per Gérald Darmanin el març del 2022. Emmanuel Macron complirà aquesta promesa?

El punt crucial en el transcurs dels debats que van tenir lloc a l'Assemblea, així com l'aprovació de la deliberació adoptada, va ser el rebuig de la proposta descontada del grup de la dreta illenc. La seva adopció, fins i tot amb un vot minoritari, l'hauria posat com una opció per al govern que podria haver-se vacil·lat en confiar-hi. A partir d'ara s'enfronta a una reivindicació de la qual no es pot rebaixar el nivell de reforma institucional.

Aquest resultat polític es va aconseguir gràcies al compromís total del grup majoritari i el suport d'altres grups. Així, durant l'anterior sessió de juny, el grup Core in Fronte havia mostrat el color adreçant-se als grups Avanzemu-PNC i Corsica Lìbera: “El moviment nacionalista està obligat a convergir”, i especificant: “La convergència és un estat d'ànim, hi ha d'haver una visió estratègica forta”. Si l'electa Corsica Lìbera no s'incorporava a la votació final, sí el PNC, contribuint a la seva magnitud i, per tant, al seu impacte. Un altre membre electe va portar la seva veu del grup de dretes, Pierre Ghionga, Aquest treball unificador serà molt important per al futur d'aquest procés.

Perquè l'Assemblea de Còrsega ha previst que l'"Acord polític" que es negociarà amb l'Estat sigui objecte d'un referèndum a Còrsega. Aquesta votació serà llavors crucial.

És cert que encara hi haurà molts obstacles per superar, ja que la votació de la reforma constitucional ha de ser aprovada per l'Assemblea Nacional i el Senat, després confirmada pel Congrés de Versalles amb una majoria de 3/5es parts. Però l'expressió directa del poble cors, si és forta amb una bona participació i una gran majoria "sí", aportarà l'impuls necessari per esperar creuar-los tots.

La seqüència que s'obre és, doncs, nova. Ha de comptar amb tots els reunits per la votació del 5 de juliol. L'objectiu comú ha de ser explicar, detallar, tranquil·litzar i mobilitzar de cara al referèndum que podria tenir lloc a la primavera del 2024, en menys d'un any.

Quan els primers contactes entre el govern i l'executiu van posar les bases d'aquest procés de Beauvau, es va manifestar molt de pessimisme. La vaguetat del període de les eleccions presidencials a França, la procrastinació en els expedients judicials Alessandri i Ferrandi, els trastorns de la impugnació a la reforma de les pensions, han contribuït a allunyar l'expedient cors de les emergències mediàtiques. Però la qüestió corsa ve de lluny i segueix a l'espera d'una solució política que elimini definitivament els problemes que Còrsega ha conegut en el passat. Sabem que això requereix una revisió constitucional que sabem que només intervé molt poques vegades. Per tant, és essencial incorporar la propera revisió constitucional anunciada per a finals de 2024.

Tenim uns mesos per aconseguir-ho.

Read more »