Joves sicilians clamen per l'oficialitat de la seva llengua

Centenars de persones es van concentrar el 30 de març a la Piazza Verdi, a Palerm, per a una gran manifestació en defensa de la llengua siciliana.La iniciativa, promoguda pel moviment Trinacria i nombroses associacions culturals, entre les quals la Cademia Siciliana, en el marc de la "Simana dû Sicilianu", va comptar amb la participació de ciutadans, estudiants, intel·lectuals i representants d'institucions locals, tots units per demanar el reconeixement oficial del sicilià com a llengua materna i el seu estatus com a llengua cooficial de la regió siciliana, juntament amb l'italià.

Durant la manifestació, els participants van marxar darrere d'una pancarta on es podia llegir "U sicilianu è a nostra lingua, parràmulu senza vrijogna", van cantar cançons tradicionals sicilianes i van llegir històries en sicilià, mostrant el seu vincle a una llengua que durant segles ha representat la identitat cultural i històrica de Sicília.

Els manifestants van reiterar amb contundència que el sicilià no és un simple "dialecte", sinó una llengua amb una rica tradició literària, cultural i popular, que mereix el degut reconeixement a nivell institucional.

Anthony Graziano, portaveu de Trinacria, ha dit: «Avui estem aquí no només per celebrar la nostra llengua, sinó per demanar que el sicilià sigui reconegut en la seva dignitat i valor. La nostra llengua és un patrimoni que no podem permetre que desaparegui. Exigim fermament que s'inclogui en el marc legal com a llengua cooficial (seguint l'exemple de la Regió de Sardenya), al costat de l'italià, per garantir-ne la supervivència i la transmissió a les generacions futures. La llengua siciliana és l'essència de la nostra cultura, la nostra història, la nostra identitat. Estem decidits a garantir que sigui protegit i valorat com es mereix." La processó va recórrer els principals carrers de la ciutat, encapçalada pels tabalers de Ficarazzi "Salvatore Bona", i conclourà el recorregut en un esdeveniment de música popular a la Piazza Bologni amb el Dúo sicilià de Giampiero Amato i Simona Ferrigno, i lectures públiques de contes tradicionals i també van anunciar els seus contes tradicionals la circulació d'un manifest que conté les principals reivindicacions, que s'està aprovant per diversos consells municipals de l'illa La moció ja ha estat aprovada, entre d'altres, pels Municipis de Montelepre, Santa Cristina Gela, Serradifalco, Montemaggiore Belsito s'aprovarà properament a Trapani, Madonie, Partanna, Novara di Sicilia.P

Read more »

Marxa a Gal·les per demanar prioritzar els habitatges per parlants de la llengua pròpia

La qüestió de l'habitatge no és només una qüestió d'economia; es tracta de salvaguardar la cultura, la llengua i la tradició de Gal·les. S'ha de prioritzar la població local quan hi hagi habitatge disponible. La societat per la llengua gal·lesa així ho ha fet patent amb una marxa. Unes 400 persones van assistir el 29 de març a la marxa a Nefyn, península de Llŷn, Gwynedd, organitzada pel grup de campanya en llengua gal·lès Cymdeithas yr Iaith, a Nefyn, península de Llŷn, Gwynedd. El grup va dir que era una oportunitat per llançar una nova campanya que demana cases locals per a la població local. El govern gal·lès va dir que el "principi que tothom té dret a una llar adequada és el que recolzem de tot cor".

Read more »

Consell Saami (lapó) denuncia l'explotació minera de la UE a terres indígenes

Declaració del Consell saami: La UE promou projectes de mineria estratègica a les terres sami: una traïció devastadora dels drets indígenes i el futur de Sápmi. La recent decisió de la Comissió Europea d'aprovar els projectes miners Talga Graphite i Nunasvaara, LKAB ReeMap a Malmberget i LKAB Per Geijer a Kiruna en virtut de la Llei de matèries primeres crítiques de la UE ha despertat alarma entre el poble sami. Tots els projectes es troben en terres ancestrals sami i amenacen el medi ambient, la cultura i la forma de vida sami.

Read more »

El projecte de llei per a que s'ensenyi còrnic a l'escola arriba al parlament britànic amb suport de tots els partits

La diputada laborista del sud-est de Cornualla, Anna Gelderd, ha presentat el projecte de llei sobre la llengua i el patrimoni còrnics (educació i reconeixement) al Parlament.

El projecte de llei de la regla dels deu minuts té com a objectiu promoure l'ensenyament i l'ús de la llengua còrnica (Kernewek) a les institucions educatives i millorar la seva presència als espais i serveis públics de Cornualla. La legislació proposada pretén garantir el reconeixement formal de la llengua i el patrimoni còrnics, assegurant que aquest aspecte integral de la identitat cultural de Cornualla es preservi i es celebri per a les generacions futures.

En declaracions a la Cambra dels Comuns, Gelderd va destacar la rica història i la importància cultural de Kernewek, que es remunta a més de 4.000 anys, i va emfatitzar la importància de protegir la llengua com a part de la identitat diferent de Cornualla. Tot i ser reconegut com a llengua regional pel govern del Regne Unit l'any 2002, el kernewek es manté en un nivell de protecció inferior en comparació amb altres llengües celtes com el gal·lès i el gaèlic.

El projecte de llei, que va comptar amb el suport dels sis diputats còrnics, proposa un major ús de Kernewek als serveis públics, senyals de trànsit i mitjans de comunicació per garantir la seva visibilitat i normalització en la vida quotidiana. A més de donar suport a les oportunitats d'aprenentatge permanent per als parlants i aprenents de Kernewek, inclosos els cursos universitaris i l'educació d'adults.

Gelderd va subratllar que el reconeixement de Kernewek no s'hauria de veure com un repte per a l'anglès, sinó més aviat com una oportunitat per adoptar el bilingüisme com a força, després de la integració reeixida del gal·lès i el gaèlic a Gal·les i Escòcia.

També va assenyalar el potencial econòmic de la promoció del patrimoni lingüístic i cultural de Cornualla, citant investigacions que mostren que el turisme cultural pot contribuir significativament a les economies locals. "La llengua i el patrimoni còrnics són importants per a mi, vull veure una millor comprensió de la nostra història, augmentant el nostre sentiment de pertinença i connexió amb Cornualla", va dir Gelderd.

La darrera vegada que Kernewek va ser esmentat a la Cambra dels Comuns va ser fa 26 anys

Read more »

Èxit del dia de la unitat caxubia

 

Impulsada per la Kaszëbskò-Pòmòrsczé Zrzeszenié (Associació Caixúbia-Pomerània) la jornada va atraure milers de caixubis a Bolszewo el 23 de març. El 19 de març de 1238 hi ha la primera menció papal, de Gregori IX, a la Caixúbia, avui fortament catòlica. Els participants a les celebracions del Dia de la Unitat Caxubia expressen el seu vincle a la seva distinció caxubia, i els seus atributs més importants són: llengua, costums, cultura i lleialtat als valors tradicionals. Els caxubis tenien molts motius per celebrar-ho. Des del 19 de març, l'autopista S6 que recorre la costa del Bàltic s'anomena oficialment "Ruta de Kaszubian - Kaszëbskô Darga". Enguany també se celebra el 20è aniversari de l'adopció pel Parlament polonès de la Llei sobre les minories nacionals i ètniques i la llengua regional. Gràcies a aquest acte, la llengua caxubia va guanyar l'estatus de llengua regional. Com va dir la voivoda de Pomerània Beata Rutkiewicz actualment el caxubi s'ensenya a les escoles del voivodat de Pomerània per 22.000 estudiants. infantil i juvenil, i durant l'any hi ha uns 1.000 actes relacionats directament o indirectament amb aquesta llengua. Amb motiu de la festa, el voivoda també va demanar que en aquest dia alegre també recordem els assassinats i que van perdre la vida fa molts anys a la propera Piaśnica.

La celebració d'aquest dia va començar fa 21 anys, l'any 2004 a Gdańsk. Tal com recorda Jan Wyrowiński, president de l'Associació Caxubia-Pomerània, la idea d'organitzar el Dia de la Unitat Caxubia va néixer entre els aleshores activistes de l'Associació Caxubia-Pomerània.

Read more »

El Regne Unit cedeix i implanta el gaèlic a l'estació central de Belfast

Liz Kimmins, ministra d'Infraestructura del govern nord-irlandès, ha anunciat la inclusió del gaèlic en la senyalització i a les màquines expenedores de bitllets de la Grand Central Station de Belfast, un centre de transport integrat que va requerir una inversió d’uns quatre-cents milions d’euros i que no va escatimar recursos a fi d’incloure tota mena de detalls, menys el petit detall del gaèlic.

Tanmateix, durant la inauguració oficial de l'estació el passat mes d'octubre, l'anterior ministre d'Infraestructura, John O'Dowd, va expressar la seva confiança en la resolució de la qüestió sobre la inclusió de la senyalització en gaèlic, destacant la importància de reflectir la diversitat cultural de la societat nord-irlandesa. ​

Amb tot, O’Dowd no va convèncer el col·lectiu An Dream Dearg -una barreja d'anglès i gaèlic que vol dir el Somni Roig-, que va organitzar una protesta a l’estació amb un centenar d'activistes demanant la inclusió del gaèlic, malgrat que la vistositat de l’acte no va impressionar Translink, l’empresa de transport públic al Nord, que va treure ferro a la qüestió i va assegurar, de manera una mica condescendent, que inclourien el gaèlic en un rètol de benvinguda en diverses llengües.

La implementació de la senyalització bilingüe no només facilitarà l'accessibilitat per als parlants de gaèlic, sinó que també reforçarà el compromís del govern amb la preservació i promoció de la llengua irlandesa. A més, aquesta iniciativa podria servir com a model per a altres projectes, promovent una major visibilitat i respecte per les llengües i cultures que conformen el teixit social del Nord.​

La decisió de la ministra Kimmins ha estat ben rebuda per diversos sectors de la societat, que veuen en aquesta mesura un reconeixement de la riquesa cultural i lingüística de la regió, essent un pas significatiu en la promoció de la llengua irlandesa en espais públics i en la normalització de l'ús del gaèlic en la vida quotidiana.​

Òbviament, a qui no ha agradat l’anunci és al bàndol unionista, que ha repetit la cantarella habitual en aquests casos afirmant que els diners destinats a la senyalització en gaèlic haurien d’invertir-se en coses que preocupin els ciutadans, com el mal estat de les carreteres o els fanals que no funcionen. A més, hi ha l’agreujant que l’estació és a tocar de Sandy Row, un dels feus unionistes de Belfast, on el gaèlic provoca horticària.

Deixant de banda qüestions lingüístiques i polítiques, la Grand Central Station va obrir les portes el setembre passat, però amb una capacitat per a vint milions de passatgers anuals, ja ha esdevingut el principal centre de transport de la capital nord-irlandesa. La seva entrada en servei ha suposat una transformació notable en una zona històricament no gaire desenvolupada de Belfast, contribuint així a la regeneració urbana i al creixement econòmic local. ​

Read more »

Desaparició forçada (Segrest) de la dirigent balutx Dra. Mahrang Baloch

La Dra. Mahrang Baloch, una reconeguda defensora dels drets humans, metge i líder del Comitè Balutx Yakjehti (BYC) ha estat desaparegut per la força a Balutxistan.

Llicenciat al Bolan Medical College (MBBS), ls Dra. Baloch ha estat durant molt de temps a l'avantguarda de la defensa pacífica de la justícia i els drets humans a la regió. Actualment està retinguda en un lloc no revelat, sense accés a assessorament legal ni contacte amb la seva família, que es troben en un estat de por i desamor.

Aquest no és un incident aïllat, sinó que forma part d'un patró inquietant i constant de desaparicions forçades i repressió estatal a Balutxistan.

Fem una crida urgent a les organitzacions internacionals de drets humans, la societat civil i els governs de tot el món a:

- Condemnar la detenció il·legal de la doctora Mahrang Baloch i exigir la seva llibertat immediata i incondicional.

-Presionar a les autoritats pakistaneses perquè revelin la seva ubicació i garanteixin la seva seguretat, els seus drets legals i l'accés al degut procés.

-Exigir una investigació independent sobre la seva desaparició, amb plena responsabilitat als responsables.

Read more »

Creació, per unanimitat, de l'Oficina Pública per a la Llengua Regional d'Alsàcia i Mosel·la

Alsàcia està fent un pas decisiu en la salvaguarda i promoció de la seva llengua regional amb la creació, el 13 de març de 2025, de l'Oficina Pública de la Llengua Regional d'Alsàcia i Mosel·la. Aquest projecte respon a una creixent demanda de ciutadans i actors locals per garantir la transmissió del llenguatge a les generacions futures. Els 80 diputats regionals hi han votat a favor amb un pressupost inicial de 500.000 €.

Una enquesta sociolingüística realitzada el 2022 entre 4.000 Alsaciens va revelar:

    Un descens en la pràctica de la llengua regional: només el 12% dels habitants informen regularment parlant l'alsacià, en comparació amb el 43% en la dècada de 1980.
    Una forta expectació per part dels habitants i associacions: més del 80% dels enquestats expressen el desig que els alsacians i el platt de Mosel·la es transmetin més a les generacions més joves.
    Un marc legislatiu clar: impulsat per la Llei Alsàcia de 2 d'agost de 2019, el projecte té com a objectiu estructurar i enfortir les iniciatives existents per promoure el bilingüisme.

L'Oficina establirà i coordinarà les accions lingüístiques actualment dispersades entre comunitats, associacions i institucions educatives. Una finestreta única estarà dirigida a ciutadans i actors educatius amb:

    Accés simplificat als recursos educatius
    La formació dels professors
    Suport a les escoles bilingües
    Unificar i col·legiar la governança, que reuneix comunitats, universitats, associacions i actors econòmics

Avui en dia, el 14% dels estudiants d'Alsàcia reben educació immersiva en plat d'Alsàcia o Mosella.

Per unir iniciatives públiques i privades, va adoptar la forma d'un Grup d'Interès Públic, inspirat en els models existents per a bascos i bretons. La creació de l'"Oficina Pública de la Llengua Regional d'Alsàcia i Mosel·la" es basa en una sòlida base institucional, portada per tres membres fundadors compromesos: l'Estat, la Regió del Gran Est i la Comunitat Europea d'Alsàcia. Estarà obert a les autoritats locals, amb la possibilitat d'acollir ciutats com Colmar, Hagueau, Mulhouse, Saint-Louis, Sarreguemines i Estrasburg com a socis assessors, alhora que s'aspirarà a enfortir la cooperació transfronterera amb Alemanya i Suïssa, on els alsacians i Mosel·la comparteixen arrels lingüístiques comunes. L'objectiu de desenvolupament és clar: per al 2030, la Comunitat Europea d'Alsàcia pretén augmentar un 30% el nombre de ponents habituals a través del desenvolupament d'aprenents a les escoles i l'establiment de la formació d'adults.

Reacció del Partit dels Mosellans

"57-El Partit dels Mosellans acull la creació de l'Oficina Pública de la llengua regional d'Alsàcia i Mosel·la. Esperem que no es quedi en una carcassa buida i tingui el cor de fer una feina tan eficient com l'Oficina Pública de Llengua Basca o la Oficina Pública Bretona i tingui un impacte real no només a Alsàcia sinó també aquí a Mosel·la.
No obstant això, lamentem que Département de la Moselle no es trobi entre els membres fundadors d'aquesta oficina, l'èxit del qual és crucial per a la persistència de la nostra llengua regional, en les seves diverses formes (els dialectes alemanys del Mosel·la i Alsàcia).
Aquesta absència només confirma el que ja sabien els mosellans: Patrick Weiten, president del consell departamental, mai va tenir cor de perennialitzar la nostra llengua regional. Durant dècades, el departament ha donat suport a mètodes cars i ineficaços d'ensenyar l'alemany estàndard a la dosi homeopàtica i no ha fet res pels dialectes. Es nega, per ideologia, a aprofitar les poques possibilitats que ofereix el Codi Educatiu i a fondejar el foment del bilingüisme tant en defensa del nostre patrimoni lingüístic mil·lenari (que només justifica la mobilització) com en la cooperació transfronterera (l'únic argument al qual s'adhereix Weiten).
Mentre que molts ciutadans alsàciais i càrrecs electes segueixen mobilitzant-se a favor d'una comunitat especial d'Alsàcia, el projecte de l'Eurodepartment Mosellen s'ha mantingut només una crida publicitària sense substància. Weiten s'està descentralitzant les reivindicacions davant la premsa regional i s'afalaga davant les autoritats de París per no desagradar els seus amics polítics amb els reflexos jacobins. En l'arxiu de llengua com a nivell institucional, Weiten i la seva majoria no estan a l'altura dels interessos dels mosellans. 

21.03.2025

Read more »

Crisi de malària entre la nació ianomami

Tot i les accions del govern brasiler, la malària segueix fora de control al Territori Indígena Yanomami. El 2024, el Ministeri de Salut va registrar 33,3 mil casos, un alarmant increment respecte a anys anteriors. Els més afectats són nens i joves:

- 44% dels casos corresponen a menors de fins a 9 anys.

- 26,6% són casos de joves entre 10 i 19 anys.

La població yanomami(ianomami) al territori és de 32 mil persones, la qual cosa indica múltiples reinfeccions.

Els casos s'han duplicat des del 2022:

 2022: 15,2 mil casos

 2023: 30,2 mil casos

 2024: 33,3 mil casos

El govern ho atribueix a més accés a proves i destaca la reducció del 35,7% en morts per malària el primer semestre del 2024, però el problema persisteix.  Un territori lliure d'invasors és l'única garantia per a la supervivència i el benestar dels yanomamis, ie'kwanes i els pobles indígenes no contactats.

Campanya per ajudar:

https://actua.survival.es/page/103670/action/1?locale=es-ES

Read more »

Els independentistes del Quebec ressorgeixen i derroten a les urnes per segona vegada als qui van renunciar a la independència

La Coalició Avenir Québec ha perdut una segona elecció parcial davant el rival Parti Québécois el 17 de març. Després d'haver votat pel partit del primer ministre François Legault a les dues últimes eleccions generals, els ciutadans de Terrebonne, al nord-est de Mont-real, van donar l'esquena al CAQ dilluns, enviant un missatge d'insatisfacció al govern tornant al seu vell costum de votar PQ. 

La candidata del PQ, Catherine Gentilcore, expresidenta del PQ, va vèncer fàcilment a l'organització del CAQ, candidata a la réussite ia l'associació d'estudiants de la CAQ. èxit. Va ser el seu primer intent electoral. Va ser la segona elecció parcial que el CAQ ha perdut davant el PQ, que continua dominant el panorama polític provincial. El CAQ va perdre el cavall de Jean-Talon a la ciutat de Quebec l'any 2023, ja que els votants van castigar el govern per incomplir la promesa de construir un enllaç de transport entre la ciutat de Quebec i Lévis. Aquesta vegada els votants semblaven tenir una bossa de boví mixta, des de la qualitat de l'assistència sanitària fins a la congestió del trànsit i el mal trànsit públic a la regió, que té una població en creixement. La quota de vots del CAQ va baixar constantment durant tota la nit des del 49,44% que el partit va aconseguir el 2022 quan el "superministre" Pierre Fitzgibbon era el candidat. A les 21:30 el vot del CAQ s'havia enfonsat al voltant del 30 per cent. D'altra banda, la puntuació del PQ va tornar als nivells observats abans de l'arribada del CAQ a l'escena política, passant del 18,88 el 2022 a prop del 54 per cent. 

Legault, present a la vetllada electoral, va reconèixer la derrota amb només un grapat d'enquestes informant, recordant a una sala plena de seguidors que una elecció parcial és sovint una oportunitat per als votants d'enviar un missatge al govern. "Gaudeix-ho mentre duri", va dir Legault al PQ. "Perquè d'aquí a 18 mesos, tenim la plena intenció de recuperar Terrebonne. "Una elecció parcial mai és fàcil per a un govern. És una oportunitat perquè els ciutadans diguin: ‘No m’ha agradat tal decisió sobre algun tema i vull que es conegui’. No és un moment en què la gent tria un govern; no és un moment en què la gent tria un primer ministre.

Ara, doncs, el CAQ té 85 escons mentre el PQ 5, els liberals 19 i Québec Solidaire 12.

Resultats

PQ    11.935 (independentistes)

CAQ   6.513 (ex independentistes)

Unionistes liberals 1.845

Québec Solidaire 1.029 (independentistes d'esquerra) 

Unionistes conservadors 845

Read more »

La guerrilla independentista de Cabinda FLEC mata 9 militars de les forces d'ocupació d'Angola a Kinsembo-Maduda

 

El Front d'Alliberament de l'Estat de Cabinda (FLEC) ha anunciat la mort de nou soldats angolesos i dos civils durant els intensos combats aquest dijous 13 de maig al matí entre les Forces Armades de Cabinda i les Forces Armades d'Angola. En un comunicat, FLEC-FLAC va dir que els enfrontaments van tenir lloc a la frontera de Kinsembo-Maduda, un poble entre Cabinda i la República Democràtica del Congo.

L'anomenat Comandament Militar de les Forces Armades de Cabinda també lamenta la mort d'un dels seus soldats durant l'operació i fa una crida a la població a practicar la desobediència civil a tot el territori d'aquesta província al nord d'Angola. L'organització independentista també argumenta que correspon al poble de Cabinda revoltar-se contra el que consideren que és l'ocupació angolesa del seu territori, garantint la protecció armada a la població.

Read more »

Les organitzacions sindicals asturianes s'uneixen per defensar amb energia i rotunditat l'oficialitat de la llengua després de 40 anys d'imposició del castellà

Les organitzacions sindicals asturianes s'han unit per defensar “amb energia i rotunditat” l'oficialitat de la llengua asturiana (asturlleonès). L'escriptora i periodista, Ángeles Caso, ha estat l'encarregada de llegir el manifest en què tretze centrals sindicals reclamen acabar amb “una excepcionalitat constitucional que dura més de 40 anys”. A mitjans del mes de juliol de l'any passat van ser les gents del cinema asturià les que es van sumar al debat sobre l'oficialitat de les llingües asturianes (asturià i eonaviego), més tard van arribar les del món del periodisme, que van signar un manifest que va comptar amb el suport de més de vuitanta periodistes asturians i as. Ara ha arribat el torn dels sindicats de la regió, des d'UGT, Comissions Obreres, SOMA-FITAG, CGT, CNT, SUATEA, ÚS... i així fins a un total de tretze centrals sindicals han signat un manifest, presentat el 13.03.2025.

“Perquè és hora d'acabar amb una excepcionalitat constitucional que dura més de 40 anys...”. Així arrenca l'escrit en què les organitzacions sindicals de la regió consideren insostenible que, després de l'aprovació de la Constitució de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia d'Astúries el 1981, el marc normatiu asturià continuï sense recollir la previsió constitucional de l'article 3.2, segons el qual les altres llengües espanyoles també seran oficials.

Recorden així mateix que la política lingüística de protecció del patrimoni de les llengües pròpies, que va començar el 1984 amb l'inici de l'escolarització de l'asturià i eonaviego, no han sabut respondre a les demandes i expectatives de la societat, quedant-se molt lluny dels èxits obtinguts per la ciutadania gallega o basca. En aquests àmbits territorials, afegeixen, l'oficialitat de les seves llengües va comportar un desenvolupament econòmic vinculat a “potents i modernes” indústries, que van generar riquesa, dinamisme social i llocs de treball d'alta qualificació allà on es van reconèixer. Per això lamenten que allò que a aquests territoris es va concedir en el seu moment, es negui a Astúries. En un moment en què, a més, el debat s'ha tornat a obrir a la Junta General del Principat, si bé cal reconèixer que amb escassos aspectes d'èxit per la falta de suport del PP, volen aprofitar per reclamar que sigui ara quan arribi l'acord definitiu que asseguri un futur digne i constitucional per a les llengües d'Astúries. Per tot això, les tretze organitzacions sindicals signants d'aquest manifest demanen “amb energia i rotunditat” que les forces polítiques parlamentàries asturianes no deixin passar aquesta oportunitat i siguin capaces d'apartar les seves diferències ideològiques per dur a terme la reforma estatutària que l'oficialitat de l'asturià per ser una realitat i deixi, per tant, de discriminar-se els falantes, promovent també el desenvolupament social, cultural i econòmic per a tota la ciutadania.

D'altra banda el director de l'Institut Cervantes també ha defensat l'oficialitat de l'asturià. Luis García Montero, ha comparegut avui 3 d'abril a la Junta General del Principat per participar en el debat sobre la declaració oficial de l'asturià a la comunitat autònoma, lamentant que la seva absència entre les llengües cooficials de l'Estat «no és bona ni per als asturians ni per a l'orgull de la diversitat espanyola».«La manca (d'aquest reconeixement) debilita de manera òbvia no només la llengua, que troba la manera de viure en els seus parlants i en els seus escriptors, sinó sobretot la qualitat de la seva difusió i de la seva percepció pel possible públic que s'hi podria acostar», ha indicat durant la seva intervenció.

 

Read more »

El Marroc crea un programa per impulsar l'ensenyament del tamazight

Des de 2016 la constitució reconeix com a oficial el tamazight (berber). L'ensenyament de tamazight a les universitats marroquines no va començar fins al 2007 a la Universitat Ibn Zohr, a Agadir, al sud del Marroc. Actualment, el tamazight s'ensenya només a quatre de les 13 universitats públiques del Marroc, a saber, la Universitat Hassan II de Casablanca, la Universitat Sidi Mohamed Abdellah de Fes, la Universitat Mohammed I d'Oujda i la Universitat Ibn Zohr.

Said Amzazi, el ministre marroquí d'Educació Nacional, Formació Professional, Educació Superior i Investigació Científica, va anunciar un programa de deu anys per ensenyar Tamazight i es va comprometre a obrir cursos de Tamazight a les universitats als nivells de grau, màster i doctorat, a més de desenvolupar currículums d'ensenyament de Tamazight a les escoles."Un titular de batxillerat ha de ser competent en tamazight, igual que el domini de l'àrab, per donar-li l'estatus que es mereix", va dir el ministre en un comunicat de premsa. En una conferència de premsa del seu partit abans de les eleccions parlamentàries i locals del regne, celebrades a principis d'aquest mes, Amzazi va prometre generalitzar l'ensenyament del tamazight emprant milers de professors. L'any passat es van contractar dos-cents professors, va dir, i a principis d'aquest curs s'hi contractaran 400 més, als quals seguiran 1.000 professors, amb un pla d'ocupació de 5.000 professors el 2030.

Read more »

El Partit Sard d'Acció (PSd'Az) comença a refer-se després de diverses crisis

L'aliança del Partit Sard d'Acció (Partito Sardo d’Azione, PSd'Az), fundat el 1921, amb la Lega de Salvini marcava un nou gir a la formació sarda. En la seva història, els nacionalistes sards, primer només autonomistes i en un moment determinat també independentistes, sempre han fet aliances programàtiques per a la Regió, alternant les amb la DC i el PSI, abans d'arribar a l'experiència de govern amb Melis, i després, a finals dels noranta, amb l'Ulivo i el centreesquerra. Però des del 2009 el camp ha canviat i el partit ha perdut pel camí les peces que anaven inclinades a l'esquerra. Van començar anys de divisions.

L'"abraçada mortal" amb la Lega

L'any 2018 comença la paràbola, amb l'aliança amb la Lega de Matteo Salvini, Solinas és escollit senador i el líder del Carroccio participa immediatament al congrés regional del partit, amb les crítiques immediates dels corrents més d'esquerres: així s'estableix l'"abraçada mortal" que va portar llavors Solinas com a president de la Regió i ell mateix ors en la història després de Mario Melis als anys 80, i per obtenir set escons a la Sala del Consell, el segon partit després de la Lega. Entre 2019 i 2024 el PSd'Az va governar per segona vegada l'illa (la primera els 1980s) però la seva gestió fou poc eficient i esquitxada, des de 2020 i sobretot el 2023 per investigacions policials per suposats delictes, mai demostrats, d'abús d'ofici i extorsió, suborn i blanqueig de capitals. El cop fou molt dur.

Retrocés electoral 

El gener de 2024 el partit va debatre com afrontar les eleccions autonòmiques del mes següent: en solitari, continuar amb l'aliança amb el centre dreta italià o amb Renato Soru. Aquest empresari, antic president de l'illa entre 2004 i 2008 al capdavant de l'aliança de les esquerres, va impulsar una llista 'Projecte Sardenya' aliat a independentistes (Liberu, ProGreS, Partito dei Sardi), comunistes i liberals de centre. Finalment el PSd'Az va optar per continuar amb l'aliança amb el centre dreta italià. A les eleccions de 25.02.2024 va obtenir 3 escons (dels 7 que tenia) i 37.341 vots (5,41 %) retrocedint front els 70.434 (9,86 %) de 2019. Aquell any va tenir com aliats al bloc de dreta als nacionalistes de Fortza Paris, i com a concurrència al Partito dei Sardi/i part de ProGreS, Sardi Liberi (part de ProgReS, Unidos/ ex PSd'Az i Sardigna Libera) i la coalició Autodeterminazione (Rosso Mori, iRS, Sardigna Natzione Independentzia, Sardigna Possibile i Liberu). La majoria d'aquestes formacions han anat sortint del Partit Sard d'Acció els darrers anys. *

Les eleccions locals de juny de 2024 van empitjorar la crisi. "Un rècord històric, el Partit Sard d'Acció mai havia caigut tan baix", va declarar el sociòleg i editorialista de L'Unione Sarda Salvatore Cubeddu. A Casteddur, el Psd'Az va obtenir només el 2,32% dels vots amb Nanni Lancioni. A Sassari, el partit va recollir 924 vots, amb 11 candidats que van obtenir menys de 10 vots cadascun. A l'Alguer, Psd'Az va ser l'única llista de la coalició perdedora que no va triar ningú. Malgrat les dificultats, hi havia indicis de recuperació. A Bosa va triomfar Alfonso Marras, l'únic representant supervivent del Psd'Az al Consell Regional. Fins i tot Gianni Chessa, tot i haver passat al grup Mixt, va escollir un regidor a Càller amb Sardegna20Venti. Chessa ha lamentat el Psd'Az, subratllant que l'aliança amb la Lega no ha aportat beneficis a Sardenya i que cal refundar el centredreta. Però el propi Chessa protagonitzaria un nou cop al seu partit.

                                                    Acte a Sassari el 21.02.2025

Cungressu natzionale a trompades

Després de les eleccions van continuar els debats interns al partit sard d'acció i una nova crisi en el darrer cungressu natzionale (17-21.04.2024), el partit va tornar a confirmar la línia del secretari Solinas, que avui descarta el tema amb el "transformisme vulgar i l'utilitarisme" que va provocar el canvi de fidelitat dels tres diputats a la Cambra "El sardisme és una altra cosa -va dir Solinas- i alliberant-se, de tant en tant, fa un pas més enllà de la seva regeneració. Hem nascut per defensar Sardenya i els drets dels sards oprimits i segur que no morirem dissolts en cap altre partit”. Coincidint amb el congrés els diputats Chessa i Maieli van llençar l'Associazione 4Moros amb una dura crítica a la direcció: "“En essència, haver permès l'anul·lació de les normes de l'Estatut i l'abolició de qualsevol possibilitat de debat polític, lliurar-se a comissaris i expulsions, significa compartir el que va passar i donar suport a les imposicions arbitràries en curs”. “És ​​sorprenent que Chessa i  Maieli, només ara han pres consciència d'aquesta activitat antidemocràtica i vulneradora de drets estatutaris. Des de fa anys, a través de les reunions de la nostra Associació, manifestem obertament l'hostilitat cap a la nefasta gestió política de Christian Solinas i Antonio Moro, encaminada a la rendició total del P.S.d'Az. a favor de les imposicions de la Lliga de Salvini i dels partits italians". “Al cap i a la fi, el resultat electoral és la prova de tornada de les polítiques fallides de Solinas-Moro, que va portar el Partit de més de 75.000 vots el 2019 a aproximadament 35.000 vots en les darreres consultes. Un resultat provocat per un lideratge polític, incapaç d'analitzar el context actual i que ha ignorat, amb arrogant – les raons d'aquells membres –homes i dones– que es van veure obligats a abandonar el Partit per l'absència de debat intern i de qualsevol sentit de la democràcia. Continuarem la nostra batalla, perquè estem segurs que representem el veritable sard i que som els únics alternativa vàlida als que van perdre les eleccions i van abandonar el mandat construït pels nobles pares del sard. La situació actual requereix una elecció inevitable: Chessa i Maieli, d'acord amb el que van declarar, han de convocar al més aviat possible una ‘Assemblea General dels Sardistes’ per alliberar finalment el Partit d'una direcció falsa i restaurar la democràcia, la llibertat i el respecte a l'Estatut”. Però el congrés va ratificar Solinas com a secretari, càrrec que ocupa des de 2015, i Antonio Moro com a president càrrec que ocupa des del 34è (23-25.11.2018). 

Pèrdua de presència al parlament

La crisi va culminar, el 10 de setembre de 2024, amb la sortida dels 3 diputats autonòmics (Pietro Maieli, Alfondo Marras i Gianni Chessa) que van integrar-se a Forza Italia. Abans el PSD'Az ja estava en crisi, havent perdut davant els diputats Franco Mula i Stefano Schirru. Simultàniament la secretaria nacional del partit, amb Solinas, va considerar que  "Anem a la regeneració" anuncia un camí de regeneració després de la sortida de nombroses figures destacades de les que considerava que s'havia fet neteja. Ideològicament el partit que s'havia declarat independentista, després del 2019 havia apostat pel federalisme ara no concretava una línia clara: “alliberat de compromisos governamentals i equilibris de coalició, orientada cap a un nou arrelament a la societat sarda, promovent un espai dialèctic de debat obert no només per als socis sinó també per als ciutadans, intel·lectuals, altres organitzacions i comitès sobre els temes i interessos més urgents de Sardenya”. Moro n'ha estat el cap visible del partit els darrers mesos.                                                   

Primers passos per refer-se 

Enguany el PSd'Az ha reactivat la seva presència a les xarxes socials i començat a refer les seccions locals: Nùgoro, Sàsser o L'Alguer. El 21 de febrer d'enguany presentava a Sàsser la secció "Identidade" del partit on denunciava la divisió política: "Hi ha masses califats polítics a l'illa" i animava a refer el partit: «Però és una exageració dir que estem en crisi. També vull recordar que no som ni de dretes ni d'esquerres sinó que treballem només pels sards». Ahir mateix el secretari local de la Secció de L'Alguer del Partito Sardo d’Azione, Giuliano Tavera, anunciava la incorporació del regidor independent (Orizzonte Comune, llista de centre esquerra) de la ciutat, Christian Mulas. La reunió va comptar amb la presència del president nacional del partit Antonio Moro. En una sala plena de gom a gom, hi havia regidors de la majoria i de l'oposició. Simultàniament a Nùgoro la secció local iniciava les negociacions per bastir una llista amb forces de centre dreta i la delegació del partit va abandonar la taula. Reservant-se el dret de tornar "només al final del viatge intern". Així ho han dit els secretaris de les seccions de la ciutat, Claudia Camarda (secció "Pietro Mastino"), Francesco Piras ("28 d'abril") i Graziano Siotto ("Atene Sarda"), delegats a la reunió amb la coalició. Una posició que va sorgir poc abans, durant la reunió a la ciutat del secretariat nacional del partit, que lidera Solinas. El Psd’Az també dicta les condicions per a la seva participació a l’aliança: “La identificació dels temes i idees programàtiques –escriuen els secretaris– és la base per a la construcció d’un programa polític concret, implementable i compartible. Només al final d'aquest procés –conclouen– caldrà identificar els perfils i personalitats que poden representar i assolir els objectius del programa”.

El 15 de març es va celebrar una altra trobada impulsada pel Partito Sardo d’Azione Palmadula,  centrada en els temes crítics i les perspectives del sector agrícola i ramader de Nurra. La Nurra és una regió històrica de Sardenya nord-occidental dins la província de Sàsser, prop de L'Alguer, que conforma un territori gairebé verge. Les actes van ser presentades per Patrizia Zallu, vicesecretària de la secció del PSd'Az-Futur i Independència, mentre que l'amfitrió va ser Gavino Busia. També hi van assistir Antonio Moro, president regional del PSd’Az, i Alessandro Colombino, president del Comú de Nurra.

                                          Presentació del nou regidor a L'Alguer, 14.03.2025

                                        Els caps de les tres seccions del PSd'Az a Nùgoro, 09.03.2025

 

                                                Acte a Palmadula, 15.03.2025

 

* A les eleccions autonòmiques de 2019 el moviment nacional sard es va presentar dividit entre 5 faccions:

- Partit Sard d'Acció : Dins el bloc de dreta: 70.434 vots, 9,86 % i 7 escons
- Fortza Paris: Dins el bloc de dreta: 11.611 vots, 1,63 % i 1 escó
- Partito dei Sardi/Paolo Maninchedda (amb suport de ProGreS): En solitari: 25.559 (3,35 %), cap escó
- Sardi Liberi/Mauro Pili (amb part de ProGreS, ex PSd'Az i Sardigna Libera): En solitari: 17.593 (2,31 %), cap escó
- Autodeterminatzione (Rosso Mori, indipendenza Repùbrica de Sardigna, Sardigna Natzione Indipendentzia, Sardegna Possibile). En solitari: 13.955 (1,83 %) i cap escó

A les eleccions autonòmiques de 2024 el moviment nacional sard es va presentar dividit entre 5 faccions altra vegada però amb diferent composició:
- Partit Sard d'Acció : Dins el bloc de dreta: 37.341 vots, 5,41 % i 3 escons
- Fortza Paris: Dins el bloc d'esquerra: 6.068 vots, 0,88 % i cap escó
- Progetto Sardegna/Renato Soru (amb el suport de Liberu, RC, ProGreS/Vota Sardegna i Partito dei Sardi): En solitari: 63.100 vots (8,65 %) i cap escó
- Rosso Mori/Sardegna R-esiste: En solitari: 7.261 (0,99 %) cap escó

- A Inantis! es va presentar dins de Moviment 5 Estels aconseguint formar part del govern però sense representació parlamentària. 

Read more »

L'occitanisme es concentra a Montsegur per recordar la matança de càtars de 1244

 

Els actes duraran tot el cap de setmana amb un concert, dinar i homenatge als càtars cremats al puèg/pog. Convergència Occitana, Institut d'Estudis Occitans i Cercle Occitan del País d'Òlmes, amb Occitània País Nòstre en són els organitzadors. Després de 10 mesos de setge el castell de Montsegur va caure en mans dels francesos el març de 1244. Després de 10 mesos, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis comencen la negociació que durà a la rendició del lloc. Els vencedors donen quinze dies de termini als vençuts per abandonar el castell. Podran optar entre l'abjuració de la seva fe i la foguera. Molts van preferir no abjurar: uns dos-cents van ser cremats de viu en viu, d'altres moriren en presó. Una pira gegantina consumí els cossos dels anomenats màrtirs del pur amor crestian al prat dels Cremats, sacrifici actualment commemorat per una estela al peu del puig.

Els actes es van celebrar a una temperatura de quatre graus i van ser íntegrament en occità, amb algunes traduccions al francès, es va mostrar la solidaritat amb Ucraïna i l'oposició al çrojecte del consell d'Aude de renombrar la xarxa de Castells Càtars com a fortalesws reiala del Lengadoc. Abans de l'himne occità, Se Canto, es van llegir els noms dels 200 càtars occitans cremats pels francesos.

Read more »