El Diccionari italià-friülà friülà-italià, publicat per la Biblioteca d'Imatges de Pordenone, ja està disponible a les llibreries. El llibre està adornat amb il·lustracions de Katia Peruch, que també n'ha dissenyat la portada. La introducció és de l'escriptor Walter Tomada, que il·lustra la iniciativa. Trobar paraules en aquest diccionari, especialment les menys utilitzades o en excés i les més allunyades de l'italià, ens ajuda a desxifrar el misteri d'una terra que ha estat travessada, envaïda, trepitjada i subjugada per innombrables pobles estrangers, però que mai ha renunciat a mantenir-se tenaçment ella mateixa durant segles. De res van servir els insults de Dante Alighieri a “De Vulgari Eloquentia” (1304), ni tampoc el menyspreu de la noblesa veneciana: la llengua friülesa existeix i resisteix, fins i tot si un riu impetuós d'emigrants ha abandonat la seva terra per sempre i en 160 anys primer el Regne, després el Fascio i finalment la República han injectat dosis massives d'empleats, soldats, professors, tots rigorosament compromesos a imposar a tota costa el dogma absolut i indiscutible de la italianitat d'aquestes terres. Malgrat això, els friulesos es troben entre els seixanta milions de persones a Europa que encara parlen llengües "minoritàries", i 700 anys després, continuen, a la cara de Dante, dient "Ce fastu?" Sempre el mateix? Per descomptat que no. Cadascun dels pobles que hi arriben, més o menys pacíficament, diposita i estratifica els seus propis termes de referència en aquest tresor particular que és la llengua, donant així al patrimoni lèxic una riquesa i varietat d'aportacions excepcionals. Aportacions fins i tot preromanes, si es considera com l'innegable substrat llatí que innerva aquesta llengua ha incorporat, tanmateix, termes d'origen celta: com els topònims acabats en -icco i -acco, estesos al Friül central i al cinturó morènic, però també paraules relacionades amb el medi ambient com ara broili, grave, cret, troi, madrac; objectes com ara savon, brucje, fagot, slepe; i diversos termes relacionats amb la roba com ara braghessis, cjamese, cotule, peçot.
The Italian-Friulian Dictionary, published by the Pordenone Image Library, is now available in bookstores. The book is embellished with illustrations by Katia Peruch, who also designed the cover. With the publisher's permission, we are publishing part of the introduction by writer Walter Tomada, which illustrates the initiative. Finding words in this dictionary, especially those less used or overused and those most distant from Italian, helps us decode the mystery of a land that has been traversed, invaded, trampled, and subjugated by countless peoples from abroad, yet has never given up on remaining tenaciously itself for centuries. The insults of Dante Alighieri in “De Vulgari Eloquentia” (1304) were of no avail, nor the contempt of the Venetian nobility: the Friulian language exists and resists, even if a rushing river of emigrants has abandoned its land forever and in 160 years first the Kingdom, then the Fascio and finally the Republic have injected massive doses of employees, soldiers, teachers all rigorously committed to imposing at all costs the absolute and indisputable dogma of the Italianness of these lands.
Despite this, Friulians are among the sixty million people in Europe who still speak "minority" languages, and 700 years later, they continue, in Dante's face, to say "Ce fastu?" Always the same? Of course not. Each of the peoples who arrive, more or less peacefully, deposits and stratifies their own terms of reference in this particular treasure trove that is the language, thus giving the lexical heritage an exceptional richness and variety of contributions. Contributions even pre-Roman, if one considers how the undeniable Latin substratum that innervates this language has nevertheless incorporated terms of Celtic origin: such as the place names ending in -icco and -acco, widespread in central Friuli and the morainic belt, but also words relating to the environment such as broili, grave, cret, troi, madrac; objects such as savon, brucje, fagot, slepe; and various terms related to clothing such as braghessis, cjamese, cotule, peçot.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada