Rússia llença una operació repressiva stalinista contra els indígenes de Sibèria

El 17 de desembre de 2025, els serveis de seguretat russos van llançar una operació coordinada contra 17 líders indígenes a diferents regions del país. 

Stalinisme contra els indígenes no russos

Les batudes de desembre no van ser un fet aïllat, sinó part d'una arquitectura de repressió en escalada constant sobre els Pobles Indígenes de Rússia. Després d'un breu període de liberalització i democratització des de finals de la dècada de 1980 fins a començaments dels 2000, durant el qual va florir un moviment indígena independent, les autoritats van començar a reforçar el control a la dècada de 2010. Aquest gir es va accelerar dràsticament després de la decisió del president Vladímir Putin d'envair comunitats indígenes, que van perdre una gran quantitat de joves en la mobilització cap al front de combat. En aquest clima autoritari, els activistes indígenes enfronten la vigilància, la fustigació judicial i una pressió constant per desvincular-se dels mecanismes internacionals de drets humans. La magnitud, el moment i la coordinació de l‟operació apunten a un esforç deliberat per eliminar els últims espais d‟organització indígena autònoma. El resultat va ser immediat. Els activistes mantenen un perfil baix o van abandonar el país. Els qui encara romanen es veuen obligats a enfrontar una elecció impossible: el silenci i la conformitat amb les autoritats, o la criminalització.

 

 

                                Daria Egereva presa política selkup de l'imperialisme rus
 

Daria Egereva, l'acarnissament imperialista rus contra una minoria  

Les batudes van acabar en la detenció de dos activistes. Una és Daria Egereva, dona selkup de Sibèria occidental, el cas de la qual ha generat la indignació internacional del moviment indígena. Les autoritats l'acusen de “pertànyer a una organització terrorista”, càrrecs àmpliament considerats com a fabricats. Quan criminalitza l'activisme pacífic, les autoritats busquen esborrar les narratives que s'aparten del discurs aprovat per l'Estat. Si fos condemnada, Daria enfronta fins a 20 anys de presó, una pena que, atesa la brutalitat àmpliament documentada del sistema penitenciari rus, podria equivaler a la pràctica a una condemna de per vida. No és casual que les batudes del 17 de desembre es produïssin poc després que Daria Egereva i altres activistes tornessin de la COP climàtica de l'Organització de les Nacions Unides al Brasil.

Daria té una llarga trajectòria en la defensa dels drets indígenes. Seguint els passos de la seva mare, va començar a involucrar-se en aquest àmbit quan era estudiant universitària. Durant més de dues dècades, va treballar incansablement per empoderar joves selkup i altres pobles indígenes a tota Rússia: els va encoratjar a sentir-se orgullosos de la seva herència cultural, a comprendre i reivindicar els seus drets, ia participar en el moviment indígena global. Per a molts joves activistes, Daria es va convertir en un model a seguir i en una mentora: un exemple de lideratge arrelat a la comunitat. A la darrera dècada, Daria es va consolidar com una de les representants indígenes més reconegudes de Rússia en els processos globals sobre clima i biodiversitat. Com a experta tècnica en canvi climàtic, va exercir rols de lideratge al Fòrum Internacional dels Pobles Indígenes sobre el Canvi Climàtic (IIPFCC) i, des del 2023, va ser una de les seves copresidentes. També va contribuir activament a la Plataforma de Comunitats Locals i Pobles Indígenes (LCIPP) en el marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), el Mecanisme d'Experts sobre els Drets dels Pobles Indígenes (EMRIP) Indígenes (UNPFII). 

La detenció de Daria Egereva assenyala una tendència preocupant: la utilització de la legislació antiextremista i antiterrorista de Rússia per reprimir la societat civil independent, inclosos els moviments indígenes. Tot i el seu ampli treball a nivell internacional, Daria es va mantenir profundament vinculada a la seva pròpia comunitat. Des de fa anys és una ferma defensora de la protecció de la cultura selkup i de la implementació dels drets indígenes reconeguts a la legislació russa. Els seus esforços van incloure impulsar l'ús de la llengua selkup (en perill de desaparició amb 600 parlants) com a idioma d'ensenyament a les escoles; donar suport a xarxes de dones indígenes emprenedores i; enfortir la participació comunitària en decisions que afecten el territori, la cultura i els mitjans de vida.

Res a les activitats de Daria suggereix una promoció de la violència o d'accions subversives. Per contra, va mantenir un diàleg constructiu amb les autoritats a nivell local i, en el pla internacional, va participar en els mateixos mecanismes i processos de les Nacions Unides en què el mateix govern rus també intervé. La diferència clau és que Daria representava una veu independent, que qüestionava la imatge idealitzada del benestar indígena promoguda per les autoritats russes i els seus aliats. La seva detenció assenyala una tendència preocupant: la utilització de la legislació antiextremista i antiterrorista de Rússia per reprimir la societat civil independent, inclosos els moviments indígenes.

L'activista sami (lapona) exiliada després de les detencions

Valentina Sovkina, una destacada defensora dels drets del poble Sami de la regió de Múrmansk i membre del Fòrum Permanent de les Nacions Unides per a les Qüestions Indígenes, va ser una de les persones les llars de les quals van ser atacades. Recorda haver estat despertada per cops a la porta del seu departament a Lovozero i, quan va obrir, cinc homes i dues dones (alguns amb la cara coberta) van irrompre a casa sense identificar-se. Tot just després de reiterades insistències, els serveis van presentar una ordre i van reconèixer que eren policies. Quan Valentina va afirmar el dret a contactar amb un advocat, els agents van desestimar la sol·licitud al·legant que "no es tractava d'un aplanament, sinó d'una inspecció". Després, van exigir les contrasenyes per accedir als seus telèfons, ordinadors i discos externs, a la qual cosa ella es va negar. L'operació va durar 4 hores i va acabar amb la confiscació de tots els dispositius. Valentina va ser una de les més afortunades: va evitar la detenció i va aconseguir sortir del país. Des de llavors, a l'exili ha denunciat el que considera una campanya de repressió contra els pobles indígenes a Rússia, que remet a la persecució de líders indígenes durant la dictadura d'Iòsif Stalin a la primera meitat del segle XX.

RAIPON, la veu del col·laboracionisme 

A mesura que les veus indígenes independents són silenciades, l'Associació Russa dels Pobles Indígenes del Nord (RAIPON), controlada pel Govern rus, emergeix com la veu dominant o, més aviat, l'única veu oficialment permesa dels pobles indígenes del país. La direcció de RAIPON, seleccionada des del 2013 sota la supervisió governamental, manté estrets vincles amb les grans empreses extractives, entre elles, Nornickel, un dels conglomerats industrials més contaminants del món. Les seves activitats han afectat durant anys les terres i les aigües indígenes, a més de destruir els mitjans de vida de les comunitats de Rússia. En línia amb el Govern, RAIPON no critica mai les polítiques estatals ni els abusos corporatius que afecten les comunitats indígenes. En una declaració difosa sis setmanes després de les batudes de desembre, el president de RAIPON es va negar explícitament a solidaritzar-se amb els i els activistes els habitatges dels quals van ser aplanats i va repetir la línia oficial que insinua la seva suposada participació en activitats extremistes, una postura que va generar commoció entre nombrosos líders indígenes a nivell internacional.

El 11 d'abril un tribunal rus ha posat en presó preventiva una segona defensora dels drets indígenes com a part d'un cas que s'amplia vinculat a la xarxa activista prohibida coneguda com a "Fòrum Aborigen".

Natalya Leongardt, una especialista de 58 anys en els drets dels pobles indígenes al nord, Sibèria i l'Extrem Orient de Rússia, va ser detinguda el 17 de desembre de 2025 i va ser ingressada en presó preventiva l'endemà pel Tribunal del Districte de Basmanny de Moscou, segons organitzacions de drets humans i informes dels mitjans de comunicació.

Leongardt està acusada de participar en les activitats del Fòrum Aborigen, una xarxa informal d'activistes i experts indígenes que les autoritats russes han designat com a organització terrorista en virtut de l'article 205.5 del codi penal.

L'acusació comporta una pena de presó potencial de 10 a 20 anys. Està sent processada juntament amb Daria Egereva, una activista indígena Selkup i defensora del clima que va ser arrestada en el mateix cas.

Ambdues dones estan detingudes en un centre de detenció preventiva de Moscou, on la seva detenció s'ha ampliat a l'espera de la investigació. Les detencions van succeir després de registres coordinats en almenys 10 regions de Rússia, que van afectar no menys de 17 persones, inclosos membres de comunitats indígenes de Sibèria i l'Àrtic. La majoria van ser alliberats posteriorment, però les autoritats van presentar càrrecs penals contra figures clau de la xarxa. Funcionaris russos al·leguen que el Fòrum Aborígen està vinculat a activitats extremistes i terroristes.

Els selkup són una branca de les nacions samoiedes (amb el nenets, enets i nganasan) de Sibèria i només tenen 4.000 membres que afronten la brutal agressió imperialista dels 100 milions de russos.  
Sobre els sami (lapons). 

Read more »

AIM Chokecherry Massacre Remembrance March

The Diné Bikeyah Chapter of the American Indian Movement plans to hold a march and prayer service beginning  in Farmington in remembrance of the 1974 Chokecherry Massacre. Activists and relatives of the victims are organizing the event. CHOKECHERRY CANYON MASSACRE MEMORIAL PRAYER WALK. Saturday, April 11, 2026, 10 am. Orchard Plaza Park (Main Street & Orchard intersection downtown) to Berg Park, Farmington NM. For more information call (505) 801-3156.

In April 1974, three Navajo men were killed by three Farmington teenagers in Chokecherry Canyon, at the northeastern edge of the city, spurring protests and racially charged conflicts. Last year, the 50-year commemorative march drew hundreds of participants.

John Earl Harvey, 39, of Fruitland, Herman Benally, 34, of Kirtland and David Ignacio of Blanco Trading Post, were beaten to death. Sixteen-year-olds Jesse Howard Bender and Del Ballinger and 15-year-old Matthew Clark admitted to the crimes. All three were Farmington High School students. Esther Keeswood, who is related to John Earl Harvey and Herman Benally, said Wednesday that “the sadness is still there. I don’t think it will ever go away, you know, just because the way they were killed.”

Regarding the situation in border towns (those closest to reservations) for Native Americans, Keeswood said, “I think it has improved somewhat the but now to me, it just seems like, with all the Missing and Murdered Indigenous People … it’s picking back up again.” AIM leader and march organizer John Franklin said Wednesday that discrimination was an ongoing problem.

“They're still picking on these Natives in Farmington. They roll them or whatever, they pick on them … it’s still happening,” he said.

Read more »

Tres moviments d'alliberament indis dels EUA, entrellaçats

L'organització sense ànim de lucre Texas Tribal Buffalo Project és un dels grups que ajuden a recuperar els bisons. Els seus membres reclamen l'administració indígena en dues parcel·les de terra. En el segle XVII, 80 milions de bisons van recórrer gran part d'Amèrica del Nord. Però al segle XIX havien estat arrossegats a la vora de l'extermini

La visió de Lucille Contreras (Lipan Apache), CEO i fundador del Projecte Buffalo Tribal de Texas, és reviure i tornar a connectar totes les tribus de Texas a través d'un ramat regeneratiu de bisó americà, o Iyane'e. Contreras va aprendre a tenir cura del bisó a la reserva de Pine Ridge, i després va comprar 77 acres al comtat rural de González, Texas, el 2020 amb un nou préstec d'agricultor-ranxer de l'USDA. El ramat de 34 bisons ha crescut a partir dels vuit inicials adquirits el 2021.

"Tot Texas és tradicionalment territori de búfal", va dir Contreras en una entrevista amb el Daily Yonder. “Convidem a la gent a assistir a la collita de búfals i hem tingut 400 convidats. Els descendents lineals tenen fam de reconnexió amb les nostres pròpies terres tradicionals. A mesura que es va difondre la notícia sobre el ramat del projecte, les famílies no natives amb títols de terres que daten del segle XVII i 1800 van arribar a Contreras. Tot i que originalment es van beneficiar de l'eliminació de persones i bisons, ara volen tornar la terra als seus habitants històrics. "Aquests colonitzadors de Texas tenen una sensibilitat que és útil per als pobles nadius i el búfal", va dir. Les generacions més joves no estan interessades en l'agricultura, i les generacions més grans també volen preservar la terra per al llegat de les seves famílies.

L'organització sense ànim de lucre The Conservation Fund va comprar una parcel·la de 150 acres al sud-est de San Antonio en nom del Texas Tribal Buffalo Project i els està venent gradualment a través d'un acord d'arrendament a la propietat. Per primera vegada en més d'un segle, aquesta pastura a la pàtria tradicional dels apatxes lipans està sota cura indígena.

El moviment "Land Back" busca restaurar un poble a la custòdia sagrada de les seves terres ancestrals, i èxits com el de Texas estan succeint a tot el país. El treball del NDN Collective, una organització indígena internacional amb seu a Dakota del Sud, és només un altre exemple. NDN és un dels grups més grans que treballen per corregir els errors històrics i invertir en l'autodeterminació indígena, incloses les iniciatives de Land Back. Gràcies a les inversions d'impacte a través del seu Fons NDN, la Comissió de Recursos Regionals de Chugach a Seward, Alaska, va rebre un préstec per comprar i ampliar la casa d'1,52 acres de l'Institut Marí de l'Orgull Alutiiq. L'entitat intertribal promou la restauració oceànica a través de la seva incubadora de marisc i viver d'algues. L'institut també porta a terme la investigació i el desenvolupament de la vida marina.

"Això és el que sembla LANDBACK a la pràctica: organitzacions dirigides per nadius que reclamen espai, enforteixen la sobirania i construeixen per a les generacions futures", va dir Willow Hetrick, director executiu de CRRC. Nick Tilsen (Oglala Lakota), el fundador de NDN Collective, explica que una ètica de la Land Back no significa retrocedir en el temps, sinó avançar amb totes les persones per crear un món just i equitatiu. "De vegades, els indígenes 'Land Back' invoquen la por que venim pels drets de propietat i la terra de les persones individuals, però això no és el que estem fent", va dir Tilsen en una entrevista amb el Daily Yonder. "Si bé és important que les persones de les comunitats rurals entenguin i reconeguin com van arribar a aconseguir la terra en primer lloc, molt del nostre enfocament se centra en el que significa per a les terres federals i altres països públics que en gran part s'estan gestionant malament per tornar a l'administració indígena. Convido a la gent a venir no d’un lloc de por, sinó d’un lloc on tots ens preocupem per la terra i com s’administra.

Mentre que les iniciatives de propietat privada com l'institut marí i les terres dels bisons estan retornant amb èxit la terra a l'administració indígena, els recents esforços federals estan disminuint altres drets de la terra. A finals de 2025, el president va vetar un projecte de llei per afegir un poble de Miccosukee al territori del Parc Nacional dels Everglades a la seva reserva a causa de les preocupacions obertes de la tribu sobre el centre de detenció d'Alligator Alcatraz a les seves terres tradicionals.
Una narrativa trenada de la justícia

Contreras i Tilsen han trobat una causa comuna com a membres del Black Liberation-Indigenous Sovereignty Collective, co-fundat per Trevor Smith (un home negre) i Savannah Romero (una dona indígena i ciutadana de la tribu xoixon/shoshone oriental). Segons Romero, la majoria dels èxits de Land Back en les seves organitzacions membres es troben en zones rurals del país indi o prop de comunitats de reserves. El BLIS Collective serveix com a centre per connectar els líders del moviment Land Back amb aquells que busquen reparacions, o curació i restauració, per a les persones afroamericanes ferides a causa de la seva identitat de grup. Mitjançant la promoció d'una narrativa trenada de justícia tant per als negres com per als indígenes, BLIS inclou desenes d'organitzacions membres que treballen per articular el vincle intrínsec entre Land Back i reparacions.

"No hi ha només un pecat original del nostre país", va dir Tilsen. Està construït sobre terres robades als indígenes amb un motor econòmic impulsat per l'esclavitud. La nostra lluita està interconnectada amb les lluites de tots els pobles oprimits, i el nostre alliberament està lligat l’un amb l’altre.

Quan se li va preguntar com es desenvolupa aquest alliberament col·lectiu, Tilsen va discutir les accions que van prendre els membres de NDN durant les protestes després de l'assassinat de George Floyd el 2020 per la policia de Minneapolis. Els líders van veure com les estàtues de Robert E. Lee i altres líders confederats van enderrocar, contemplant com presentar-se en solidaritat amb Black Lives Matter mantenint la seva pròpia identitat indígena. Van optar per protestar en un lloc que simbolitza les seves pròpies lluites: el Mont Rushmore. El monument, construït en terres que es van prendre en la dècada de 1870 de la Nació Sioux, és l'epicentre de la batalla legal més llarga sobre la terra en la història dels Estats Units, segons Tilsen (la Cort Suprema va dictaminar el 1980 que la tribu mereix milions en compensació, però la tribu va rebutjar els diners i exigeix el retorn de la muntanya sagrada). En solidaritzar-se amb el moviment d'alliberament negre, van demostrar que Land Back i les reparacions estan unides, va explicar Tilsen.

Read more »

Khalistan Liberation Army assumeix l'atac a una comissaria al Punjab sikh sota ocupació d'Índia

Una carta que reivindica l'explosió en una comissaria de policia a la zona d'Ajnala, a Amritsar, s'està fent viral a les xarxes socials. La carta afirma que l'Exèrcit d'Alliberament de Khalistan (KLA) va dur a terme un atac amb granades contra una comissaria de policia a Ajnala el 30 de març i n'ha reivindicat l'autoria.

L'Exèrcit d'Alliberament de Khalistan (KLA) és considerada una ala de la Força d'Alliberament de Khalistan (KLF) és una organització militant pro-Khalistan (pàtria sikh independent de Índia), fundada el 1986 i que opera a l'estat del Punjab de l'Índia, amb membres prominents amb seu al Canadà, el Regne Unit i el Pakistan. El seu objectiu és la creació d'un estat sikh sobirà de Khalistan mitjançant la lluita armada. És responsable de nombrosos atacs, com ara assassinats, atemptats amb bomba, assassinats en massa i segrestos. 

Precisament el 30 de març, correus electrònics amb amenaces de bomba, de la Khalistan Liberation Force (KLF), van amenaçar amb fer explotar el complex judicial de Nangal i alguns bancs al districte de Ropar del Punjab. La policia va dur a terme inspeccions al complex judicial.

D'altra banda l'Alt Tribunal de l'Índia ha tornat a denegar el permís al diputat independentista sikh Amritpal Singh per assistir al Parlament, tot i ser un diputat electe detingut ja fa 3 anys. Una veu electa, mantinguda fora de la Cambra. En cap altre lloc d'una democràcia es veuria aquest nivell d'autoritarisme. Això planteja seriosos dubtes sobre l'espai democràtic sota el govern xovinista pro-hindu del BJP a l'Índia.

També el 1 d'abril hi ha hagut un atac amb granada a l'oficina del BJP (partit governant a Índia, d'ideologia supremacista hindú) del Punjab, a la ciutat de Chandigarh amb metralla escampada. El grup independentista sikh Babbar Khalsa ha assumit l'acció.

                                                Amritpal Singh, diputat sense dret a ocupar l'escó

Read more »

Actualització de la vaga de fam dels presos polítics Mapuche del cas Quilleco

Els comuners Axel Campos i José Lienqueo, compleixen 7 dies de Vaga de Fam Seca, sent en total 43 dies de Vaga, els qui es troben sent traslladats des del CCP de Temuco a un centre de salut. La Gendarmeria xilena no ha lliurat informació sobre el lloc on van ser traslladats, s'especula que seran portats a l'hospital regional de Temuco. El seu estat de salut és greu. A més, assenyalar la Vaga Líquida de 43 dies que porten endavant els PPM Oscar Cañupan, Roberto Garling i Bastián Llaitul, que es troben amb un deteriorament important del seu estat de salut. Aquesta mesura és adoptada després de realitzar la sol·licitud al tribunal d'anul·lació del judici, pel fet que aquest es va desenvolupar de forma irregular i, va atorgar condemnes excessives als 5 presos polítics. Familiars i xarxes fan crida a recolzar i acompanyar en aquests difícils moments”.

Familiars i xarxes de suport dels 5 presos polítics Mapuche en vaga de gana del cas Quilleco, s'han concentrat a Temuco als afores de la direcció regional de gendarmeria, en espera d'una reunió amb la directora Denise Melgarejo. S'exigeix ​​el trasllat urgent des del CCP Temuco a l'Hospital Intercultural de Nova Imperial dels PPM Axel Campos i José Lienqueo, que estan en vaga de fam i 7 dies en vaga seca i estan en risc. Aquesta vaga de fam d'emmarca a la sol·licitud feta a la cort suprema d'anul·lació del judici que es va desenvolupar de forma irregular i va atorgar condemnes excessives als 5 presos polítics.

Actualització

Els integrants de la xarxa de suport dels familiars van difondre una actualització de l'estat de salut dels 5 presos polítics maputxe, indicant que des del 16 de febrer passat han complert més de 40 dies de vaga líquida. Van assenyalar que la situació es va agreujar l'última setmana tan bon punt dos dels comuners —Axel Campos i José Lienko— decidissin escalar la seva protesta a una vaga de gana seca, sense ingesta d'aigua ni aliments, cosa que ha generat un deteriorament crític en el seu estat de salut, per la qual cosa van haver de ser traslladats a un recinte mèdic.

«Els comuners Axel Campos i José Lienqueo, compleixen 7 dies de vaga de fam seca, sent en total 43 dies de vaga, els quals es troben sent traslladats des del CCP de Temuco a un centre de salut», va consignar Radio Kurruf el 1 d'abril.

Read more »

Consell Nacional Naga (NNC): "mentre continuï l'ocupació índia de Nagaland, ella no té dret a actuar com a agent de pau"

El Consell Nacional Naga (NNC) va acusar l'Índia d'intentar emergir com la "campiona de la pau" enmig de la invasió russa d'Ucraïna "amb l'afirmació enganyosa que l'Índia no tenia antecedents d'envair cap nació al seu barri o en cap lloc del món. Les declaracions del vicepresident, primer ministre i ministre de Defensa de l'Índia en els darrers temps en aquesta línia van ser mentides flagrants", va dir el secretari conjunt de NNC, Acüyi Vadeo, en un comunicat, mentre va afegir que "l'Índia hauria de netejar el seu embolic a Nagaland abans de projectar-se a si mateixa. com a campió de la pau".

El comunicat deia que "Nagaland té una història clara d'una nació tan real com altres nacions del món" i el 14 d'agost de 1947, abans de les declaracions d'independència de l'Índia i Birmània, el Consell Nacional de Naga (NNC) va declarar formalment la independència de Nagaland. com a nació. "El mateix dia, NNC va informar l'Índia per Telegram, i va enviar un cable a HMG i UNO per obtenir informació i registre... Continua sent un testimoni viu que els Nagas no es van unir a la Unió Índia ni a la Unió de Birmània. En la mateixa declaració d'independència, NNC va declarar explícitament que els Nagas no van acceptar la constitució de l'Índia ", deia el comunicat.

Segons el comunicat, quan tots els esforços per integrar els territoris de Naga a la Unió de l'Índia van fracassar, l'Índia va envair Nagaland i va continuar la seva guerra a Nagaland fins al 1964, quan es va signar l'Acord Internacional d'alto el foc entre el govern de l'Índia i el govern federal de Nagaland. .

"Les tropes es van traslladar a Tuensang (Nagaland) l'octubre de 1955, i la guerra amb els nagas va començar a partir d'aleshores", deia el comunicat, citant un passatge del llibre de l'antic cap d'intel·ligència índia BN Mulik (Els meus anys amb Nehru, 1948-1964). En qualificar-la com una "agressió nua a la sobirà Nagaland", la NNC va afirmar que "va ser una guerra i no hi ha res més a reclamar per part de l'Índia". Va continuar afirmant que, durant dècades de llarg conflicte indo-naga a Nagaland; "Les tropes índies van intentar l'extermini dels nagues de la faç de la terra, però van fracassar", i "més de cent mil nagues van ser assassinats per les Forces Armades ocupacionals de l'Índia i encara continua fins a temps recents".

Afirmant que l'Índia té "les mans tacades de sang", la NNC va afirmar a més que "mentre continuï l'ocupació índia de Nagaland, ella no té dret a actuar com a agent de pau. L'Índia hauria de netejar el seu desastre a Nagaland abans de projectar-se com a defensora de la pau". "Nagaland no és territori indi i els nagues no són indis", va afirmar NNC i, a més, va dir que l'Índia hauria de retirar-se "de Nagaland per restaurar l'honor de la sobirania de Nagaland".

Read more »

Condemnat a 11 anys de presó per tenir una plana web sobre el genocidi circassià del 90 % de la nació el segle XIX a mans dels russos

El Tribunal del Districte Militar Sud de Rússia va condemnar Ibragim Nagoyev, un activista d'Adygea, a 11 anys de presó després d'obligar-lo a confessar acusacions inventades que havia estat treballant amb el grup d'emigrants, el Consell de la Circassia Unida, que Moscou ha identificat com una organització terrorista. Els fiscals van afirmar que Nagoyev havia operat una pàgina d'internet on publicava materials del Consell i que havia estat darrere dels esforços del 2025 per commemorar el 161è aniversari de l'expulsió dels circassians de l'Imperi Rus, una acció que els circassians consideren un acte de genocidi.

En resposta al cas i a la sentència dictada pel tribunal rus, Kase Kik, president del Consell de la Circassia Unida, va dir que tant el cas com la sentència no tenen res a veure amb la justícia, sinó que són "un acte descarat de violència política dut a terme per la maquinària repressiva de l'estat d'ocupació rus". L'"única 'culpa' de Nagoyev", diu l'organitzador circassià, "és el seu interès pel destí del seu poble i el seu dret a pensar lliurement". Els càrrecs contra ell van ser inventats, incloses les afirmacions dels fiscals que era membre del moviment del Consell Circassià Unit, continua Kik. Això no era ni és cert.




"La política de la nostra organització exclou categòricament qualsevol implicació de persones situades al territori de la Federació Russa. Som ben conscients que sota el règim actual, fins i tot un contacte mínim o simpatia per les nostres activitats converteix automàticament una persona en objecte de persecució. Mai, sota cap circumstància, posaríem els nostres compatriotes en aquest perill".




«Estic convençut», afegeix Kik, «que la declaració de culpabilitat es va obtenir sota coacció, fins i tot mitjançant l'ús de la tortura. Aquesta és una pràctica típica que s'ha documentat repetidament en relació amb casos amb motivacions polítiques. En aquests casos, el sistema judicial rus no actua com a òrgan de justícia, sinó com a instrument per legitimar la violència».




I el president del Consell Unit Circassià conclou que la condemna de Nagoyev «no és només una sentència per a una persona: és un senyal per a tota la societat circassiana: per qualsevol manifestació de consciència, per qualsevol paraula, per qualsevol pensament, seguirà el càstig. Aquesta és una política d'intimidació i repressió».




«El silenci en una situació així equival a complicitat», diu Kik, i afegeix que «buscarem publicitat per a aquest cas i continuarem lluitant pels drets del nostre poble, malgrat la pressió, les amenaces i la repressió».




Hi ha tres raons per cridar l'atenció sobre aquest cas. En primer lloc, és un signe de com de repressiu s'ha tornat el govern rus respecte als circassians i altres grups no russos. En segon lloc, això al seu torn és un signe de la por que té el Kremlin de la seva creixent influència sobre els seus coètnies.




I en tercer lloc –i aquesta pot ser la lliçó immediata més important– és un signe de la cura amb què els grups d'emigrants han d'interactuar amb els seus coètnies dins de les fronteres actuals de la Federació Russa per no crear problemes per a aquests últims. Com demostra la declaració de Kik, els circassians ho entenen. Altres grups no russos també ho han de fer.

Read more »

Un pres polític saharaui víctima de negligència mèdica deliberada per part del Marroc

El deteriorament de la salut dels presos polítics és una constant a les presons marroquines. El Marroc practica l'exclusió en salut i negligència a les prestacions de serveis mèdics als presos. El pres polític sahrauí Mohammad Bani pateix negligència mèdica, segons ha informat una font de drets humans sahrauí. En el marc del seguiment que realitza l'Associació per a la Protecció dels Presos Sahrauís a les Presons Marroquines de les condicions miserables i les difícils circumstàncies de detenció que pateixen els presos civils sahrauís a les diferents presons marroquines, la família de Bani va informar a l'Associació per a la Protecció dels Presos Sahrauís el divendres 22 Mohamed Bani va ser objecte de negligència mèdica deliberada per part de la direcció de la presó local d'Aït Melloul, a Agadir (Marroc), després de rebutjar totes les sol·licituds relatives al trasllat a l'hospital per rebre els tractaments necessaris per a les malalties que pateix, entre les quals destaquen les cardiopaties i la hipertensió.

En protesta per aquestes condicions miserables, el pres civil sahrauí té la intenció d'iniciar una vaga de gana d'advertiment de 48 hores a partir del dilluns 30 de març.

Read more »

El gal·lès ressorgeix gràcies als estudiants adults

El nombre de persones que fan cursos a Dysgu Cymraeg ha augmentat un 61% des del 2017, ja que la gent a Gal·les redescobreix la "poesia" de la llengua. Les noves xifres de Y Canolfan Dysgu Cymraeg Genedlaethol (el Centre Nacional per a l'Aprenentatge del Gal·lès) suggereixen que el nombre d'estudiants adults que fan cursos amb el centre ha augmentat un 12% en un any i ara ha arribat a més de 20.000 per primera vegada.

La notícia és benvinguda després de l'últim informe quinquennal del comissari de la llengua gal·lesa, que va concloure que, si bé el nombre de parlants de Cymraeg s'ha mantingut més o menys estable durant dècades, no ha augmentat en línia amb un creixement significatiu de la població, cosa que fa que la llengua sigui més vulnerable. La comissària, Efa Gruffudd Jones, havia dit anteriorment que caldria una intervenció "valenta i transformadora" si el govern gal·lès volia assolir el seu objectiu d'un milió de parlants de gal·lès el 2050.

Dona Lewis, directora executiva de Dysgu Cymraeg, va dir: "Estem molt satisfetes amb les xifres; les estadístiques mostren un creixement constant des que ens vam establir. Hi ha una gran demanda i tenim una gran contribució a fer a la llengua en el futur". El nombre de persones que assisteixen als cursos de Dysgu Cymraeg ha augmentat cada any des que va començar el programa el 2016, i ha augmentat un 61% des que es van publicar per primera vegada les dades per al curs acadèmic 2017-18.

Gairebé el 40% de les persones venen a les classes a través del lloc de treball, on l'acceptació és particularment forta al NHS i a la policia. També hi ha hagut un gran augment de persones més joves que aprenen gal·lès, amb un nombre d'aprenents d'entre 16 i 24 anys que va augmentar un 56% el 2024-25 en comparació amb l'any anterior. El percentatge d'alumnes que van donar detalls sobre la seva ètnia i es van identificar com a "d'ètnies diverses" va ser del 5%, en comparació amb l'1% de l'any anterior.

Read more »

Rebrot de la cultura ainu al Japó

 

L'ainu es classifica com una llengua aïllada, és a dir, no prové d'una protollengua i no es pot vincular a cap família lingüística. És lingüísticament diferent del japonès, i tradicionalment una llengua oral sense un sistema d'escriptura original. És difícil determinar quantes persones poden parlar ainu, o fins i tot quantes persones ainu hi ha. Segons una enquesta del 2017 del govern de la prefectura d'Hokkaido, s'estima que 13.118 persones a Hokkaido s'identifiquen com a ainu, encara que potser mai no es conegui la xifra real, atès que la discriminació passada va obligar a molts a amagar la seva herència ainu, fins i tot de vegades als seus propis fills.

La llengua ainu s'ha posat avui en perill crític a causa de diverses forces que han estat en joc durant centenars d'anys. El 1869, el govern de Meiji va declarar oficialment Hokkaido (aleshores conegut com a Ezo) part del Japó, després de la qual cosa wajin, (un terme històric que es refereix a la gent d'ètnia japonesa o no ainu) va començar a traslladar-se a Hokkaido en nombre molt més gran. Poc després, la cultura ainu va patir un altre cop quan molts ainu a Sakhalin i les illes Chishima van ser desplaçats a Hokkaido amb la signatura d'un tractat entre Japó i Rússia el 1875. El govern de Meiji també va encapçalar un moviment d'il·lustració cultural a tot el Japó en què els costums ainu eren considerats "no cultivats" i molts estaven restringits o prohibits. Es van establir escoles per a nens ainu per augmentar la seva assistència, però es va donar prioritat a la llengua japonesa. Si bé parlar ainu no estava específicament prohibit, s'esperava utilitzar el japonès a les escoles i instal·lacions governamentals. Tot i que aquestes polítiques d'assimilació tenien la intenció de "civilitzar" el poble ainu, van provocar que l'ainu es parlés menys, fins i tot dins de les seves famílies, la qual cosa va provocar una caiguda brusca del nombre de parlants ainu fins al punt que ara la llengua es troba en perill crític. Les polítiques dutes a terme a l'era Meiji (1868-1912) per establir un estat-nació modern van provocar un dany decisiu al patrimoni cultural ainu i, juntament amb la discriminació per l'aclaparadora afluència d'immigrants wajin, van marginar el poble ainu i el van relegar a una vida pobre.

 Aquesta situació va començar a canviar a la dècada de 1970, quan el govern de la prefectura de Hokkaido va començar a prendre mesures per millorar el nivell de vida dels ainu amb el suport del govern nacional. Aquests esforços han ajudat a reduir les disparitats educatives i econòmiques entre els residents ainu i les comunitats més àmplies on viuen. Per exemple, l'any 1979 els joves ainu van continuar a l'escola secundària a un ritme un 21% inferior al dels companys de les seves comunitats, i de la mateixa manera es van matricular a la universitat a un ritme un 22% inferior. Però el 2017 aquestes disparitats s'havien reduït fins al 3,7% i el 12,5%, respectivament, segons una enquesta del govern de la prefectura de Hokkaido.

El poble ainu va poblar una vegada una àmplia franja del nord del Japó, que s'estenia des de Tohoku fins a Hokkaido, les illes Chishima i la part sud de l'illa de Sakhalin. Antigament hi havia diferents dialectes Hokkaido, Sakhalin i Kuril d'Ainu, però avui la UNESCO classifica el dialecte Hokkaido com l'únic dialecte que queda.

 

 

Una sèrie de forces ha empès els grups a preservar l'ainu i revitalitzar-la en una carrera contra el temps. En l'actualitat, destaquen :

- La Llei de 1997 sobre la promoció de la cultura ainu i la difusió i la il·luminació del coneixement sobre la tradició ainu, va oferir suport per a l'ensenyament i investigant la cultura ainu. La definició de cultura de la llei incloïa la llengua, la música, la dansa, l'artesania i altres costums. 

- L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes el 2007, fet que va impulsar la Dieta a aprovar una resolució el 2008 que instava el govern a reconèixer el poble ainu com a grup indígena. Amb això, el govern va expressar el reconeixement que els ainu són un poble indígena "amb una llengua única, així com una distinció religiosa i cultural". Posteriorment, el govern va establir el Consell per a la Promoció de la Política Ainu, presidit pel secretari en cap del gabinet, que va establir les bases per a l'aprovació el 2019 de la Llei que promou mesures per aconseguir una societat en què es respecti l'orgull del poble ainu.

- Des del 2015 l'Agència d'Afers Culturals encapçala un projecte per arxivar enregistraments de parla ainu. El projecte pretén crear un dipòsit de materials no només amb finalitats de recerca acadèmica, sinó també per construir la infraestructura lingüística perquè la gent aprengui l'ainu i el transmeti a les generacions futures. Com a part d'aquest projecte, l'Agència d'Afers Culturals està digitalitzant enregistraments de veu analògics i proporcionant assistència financera i tècnica a les comunitats ainu i altres grups que tenen materials en l'idioma perquè també puguin crear col·leccions d'arxius. Al març d'enguany, el projecte preveu digitalitzar un total de 4.403 hores d'enregistraments analògics. Unes 670 hores d'enregistraments de veu provenen de l'antic Museu Ainu de Shiraoi, i s'han arxivat 155 hores. La majoria contenen narracions orals i folklore. Gran part de les gravacions restants consisteixen en entrevistes on les consideracions de privadesa requereixen més temps en el procés d'arxiu. Està previst que el procés de digitalització continuï fins al 2026, amb l'objectiu de transcriure i traduir els materials i alliberar-los com a arxiu. A més de digitalitzar i arxivar materials, el projecte està creant un corpus lingüístic on es pot cercar per facilitar que la gent cerqui paraules i mostres de frases en ainu. Els parlants d'Ainu poden utilitzar el corpus per desenvolupar habilitats conversacionals i crear paraules noves en l'idioma. De fet, ja s'està utilitzant d'aquesta manera: els anuncis a Upopoy, la nova instal·lació cultural ainu, incorporen paraules ainu de nova creació. 

- l'Espai Simbòlic per a l'Harmonia Ètnica (Upopoy) que es va obrir a Shiraoi, Hokkaido, el 2020, així com projectes dissenyats per incorporar la llengua a la vida quotidiana. Per exemple, ara la gent pot escoltar anuncis en ainu en algunes rutes d'autobús a Hokkaido, i qualsevol persona amb connexió a Internet pot accedir a un canal de conversa popular ainu a YouTube. També conegut com l'Espai Simbòlic per a l'Harmonia Ètnica, està dissenyat per mostrar i revitalitzar la cultura ainu. Com a centre nacional per aprendre i promoure la història i la cultura ainu, Upopoy permet a persones de totes les nacionalitats i edats conèixer la visió del món dels ainu i el respecte per la natura. També actua com a símbol d'una societat basada en el respecte mutu i la convivència, transmetent i compartint diferents aspectes d'una cultura que s'ha desenvolupat al llarg de molts anys i està influenciada per la natura que l'envolta. Va obrir a Shiraoi el juliol del 2020 a la vora del llac Poroto, que es troba a una hora de Sapporo i a 40 minuts del nou aeroport de Chitose.

- Fundada el 1997, la Fundació per a la Cultura Ainu fa anys que ofereix classes d'Ainu, que inclouen classes avançades, classes per a pares i nens i classes per a la formació de professors. També s'ha treballat per crear materials didàctics en llengua ainu.

- A la ràdio, les lliçons de conversa estan disponibles des de l'any 1987. Hi ha llibres de text acompanyats per a cursos d'iniciació i es poden descarregar podcasts de les emissions d'Internet.

- Upopoy consta també del Museu Nacional Ainu, el Parc Nacional Ainu i un lloc commemoratiu per a serveis commemoratius. Upopoy significa "cant en gran grup" en la llengua ainu. Les exposicions permanents dels museus se centren tant en les tradicions com en la diversitat de la cultura moderna, abastant els temes de la llengua, l'univers, la vida, la història, el treball i l'intercanvi des d'una perspectiva ainu. El parc a l'aire lliure inclou una recreació d'un kotan (poble tradicional), així com un escenari per a espectacles de dansa tradicional i zones per a manualitats, cuina i altres activitats.

- Una iniciativa innovadora llançada per Donan Bus Co. és la difusió d'anuncis a Ainu en tres línies d'autobusos a la ciutat de Biratori, que inclou Nibutani, Hokkaido, on més del 80% dels residents tenen arrels ainu. Molts passatgers han reaccionat favorablement als anuncis i han comentat que sembla natural escoltar la llengua ainu. Tenint en compte que al voltant del 80% dels topònims d'Hokkaido provenen de l'ainu, els anuncis d'autobús d'Hokkaido poden semblar especialment naturals per a l'idioma. Sapporo, per exemple, s'anomenava satporopet en ainu. Sat significa sec, poro significa gran i pet significa riu. També s'han creat paraules noves per als anuncis de l'autobús, incloent-hi kampiop (butxaca del seient), uepekerkampi (fullet) i tumamkauspe (cartell). 

- D'acord amb l'objectiu de mostrar la cultura ainu tant al Japó com a l'estranger, l'Agència d'Afers Culturals va exposar el febrer de 2022  obres d'art sobre el tema dels sons de la cultura ainu al nou aeroport de Chitose. L'exposició, produïda per Naked, Inc., és una experiència de so i llum immersiva que incorpora narració en ainu i música d'instruments i cançons ainu. A Sapporo, les persones que viatgen per l'estació de Sapporo poden visitar la plaça Minapa ("molta gent riu"), que inclou exposicions d'art ainu i una gran pantalla que mostra la previsió meteorològica en llengua ainu. La plaça Minapa ('molta gent riu') de la línia Nanboku de l'estació de Sapporo inclou exposicions d'art ainu i una pantalla gran amb previsions meteorològiques en llengua ainu.

- Un complement modern de les classes tradicionals i de ràdio són les lliçons de vídeo de YouTube. El canal Sito (sito és un tipus de boles de massa ainu fetes de gra) ofereix desenes de lliçons sobre ainu conversacional amb temes d'interès per als joves. Començant amb les presentacions personals, les lliçons passen a parlar d'interessos amorosos, aliments des del guisat tradicional de cérvol fins a gel rapat, cançons, animals i experiències quotidianes com aniversaris, febre del fenc i estudi per a proves. Els comentaris al canal de YouTube inclouen agraïments de persones que estudien ainu al Japó i arreu del món. El canal Sito està dirigit per Maya Sekine, estudiant de la Universitat de Keio. Sekine va créixer a la comunitat ainu molt unida de Nibutani. Els seus avis materns i la seva mare són artesans ainu amb herència ainu i el seu pare, encara que no és d'ascendència ainu, és instructor de llengua ainu. Sekine diu que va ser beneïda per poder créixer al voltant dels aliments i les manualitats ainu, i per utilitzar paraules ainu en la conversa diària. En aquell moment no es va adonar de com la cultura formava part de la seva infància fins que va deixar Nibutani per assistir a l'escola secundària a un altre lloc. En una entrevista, va compartir que va passar per una mica d'una crisi d'identitat en els seus primers anys d'adolescència, fins i tot amagant la seva ètnia en un moment donat. Però deixar la seva ciutat natal finalment li va donar una nova perspectiva sobre la seva cultura i identitat, que es va convertir en orgull de ser ainu quan va entrar a l'institut a Sapporo. Sekine s'ha convertit en una mena d'ambaixadora de la llengua i la cultura de la comunitat gràcies als seus esforços per ampliar la consciència de la llengua. A més del seu canal de YouTube, va gravar anuncis d'autobús a Ainu quan tenia 18 anys i va allotjar lliçons de ràdio amb el seu pare Kenji el 2018. Sekine diu que intueix un canvi en com es percep la cultura ainu avui. Mentre que les generacions més grans d'Ainu van patir discriminació, els japonesos actuals accepten cada cop més la diversitat, incloses les diferències d'ètnia, gènere i orientació sexual. En augmentar la consciència de la llengua ainu, espera generar acceptació per a persones de tot tipus d'identitats i comunitats. Tot i que la diversitat és molt discutida a la societat, encara no s'ha acceptat del tot. Sekine espera que mostrar els seus antecedents ainu de maneres accessibles i positives impulsi la gent a obrir-se més a la diversitat en general. Ella veu la seva ètnia ainu com una part de la seva identitat, una cosa genial que vol compartir amb els altres. El poble ainu es va enfrontar a dècades de dificultats durant les quals la seva llengua i el seu patrimoni cultural van ser danyats de manera decisiva. La llengua ha arribat al punt d'estar en perill crític, amb només uns pocs parlants fluids. Les noves iniciatives llançades pel govern, com ara Upopoy i el projecte d'arxiu lingüístic ainu, busquen promoure la llengua i la cultura amb una major participació de la població ainu en benefici de les seves comunitats. Ara hi ha més oportunitats que mai de veure i escoltar la llengua ainu a la vida diària, així com una nova generació de joves orgullosos del seu patrimoni cultural i interessats en mantenir la llengua viva. Aquests esforços, procedents tant del govern com de les comunitats ainu, ofereixen la millor esperança per a la supervivència d'aquesta llengua en perill crític. 

Fins el 14 de juny es pot contactar amb la cultura ainu a l'exposició 'Aynu'

Read more »

La guerrilla papú mata 2 militars de les forces d'ocupació indonèsies

Kumurkek, sud-oest de Papua: Un presumpte atac del Moviment de Papua Lliure (OPM) va matar dos soldats indonesis al districte d'Aifat Sud, a la regència de Maybrat, diumenge, segons va dir un oficial militar. L'incident subratlla les tensions de seguretat contínues a la regió inquieta, on els enfrontaments entre les forces indonèsies i els grups separatistes han persistit durant dècades.

Després de l'incident, les forces de seguretat han augmentat la vigilància i tenen previst desplegar tropes addicionals a la zona, segons el general de brigada Slamet Riyadi, comandant del Comandament Militar 181 al sud-oest de Papua. "Després d'aquest incident, hem augmentat els nivells d'alerta, hem cartografiat les zones vulnerables i hem reforçat la vigilància sobre el terreny", va dir Slamet. "S'estan planificant desplegaments de tropes addicionals, juntament amb operacions d'intel·ligència reforçades".
No es van revelar les identitats dels soldats assassinats.

En una declaració separada, el portaveu de l'OPM, Sebby Sambom, va reivindicar l'atac. "També vam confiscar dues armes de foc i logística militar", va dir Sebby. Segons el grup, l'atac va ser dut a terme per combatents armats liderats per Denny Moos mentre les tropes indonèsies realitzaven una patrulla rutinària. El portaveu també va demanar a les forces de seguretat que aturessin les operacions militars a Papua i les va instar a no intimidar els civils.

Read more »

El Bloc Nacionalista Gallec fa una crida a retornar els cognoms a la seva forma gallega

 

En el marc de la campanya 'Pronuncia't!', que desenvolupa l'organització a nivell nacional, l'alcaldessa de la capital gallega, Goretti Sanmartín, ha defensat que amb "la mobilització social" i "els gestos" es contribueix a viure "orgullosament en gallec". Així, ha recordat que en molts casos l'"eliminació de noms i cognoms" en gallec va ser fruit del franquisme, que va intentar "acabar amb tot el que se sospités que era gallec".

En aquest procés, ha relatat Sanmartín, "s'han acabat perdent quantitat de noms i cognoms" i, ara, hi ha "l'oportunitat històrica de recuperar-los". "Llancem un missatge que no volem que es perdi la nostra llengua, l'element que més ens identifica. Amb 'Pronuncia't!' volem llançar aquest missatge que la gent faci un pas endavant, que sàpiguen que és fàcil i que amb això contribueixen i posen el seu gra de sorra per sentir-se en aquest model social en què demostrem que la nostra llengua pot estar en tot", ha exalçat.

En aquesta línia, ha assenyalat que en aquests moments "un bon nombre de persones" estan disposades "a fer aquest pas" i ha aprofitat per fer una crida que "cada vegada siguin més". El BNG de Santiago ha celebrat aquest 19 de març un acte davant dels jutjats de Fontiñas en què han animat la ciutadania a recuperar els noms i cognoms en gallec.

Read more »

El nacionalisme frisó continua creixent i supera el seu millor resultat de fa 4 anys

Els resultats de les eleccions municipals a Països Baixos el 18 de març donen una imatge mixta per al FNP (Partit Nacional Frisó). En general, el FNP ha resistit bé. "Seguim sent un partit governant estable. 
Fa quatre anys, vam celebrar la victòria més gran de la història, i no hi ha cap millor. A més, aquesta vegada hi han participat més partits estatals, de manera que el pastís s'ha fet més petit. Al mateix temps, la responsabilitat col·lectiva de vegades també costa vots. Passem de 41 a 49 regidors.

Victòria a l'est de Frísia
La victòria és a la part oriental de la província: Achtkarspelen va obtenir un escó i es va convertir en el partit més gran del consell, Opsterlân va batre el seu propi rècord amb quatre escons i Smellingerlân va guanyar dos escons per primera vegada. Un gran assoliment. La retenció de set escons als Llacs Frisons, i de nou el partit més gran, no és menys impressionant.

Leeuwarden també ho va fer bé. Quinze partits hi van participar i fa quatre anys deu. Tot i això, quatre escons per al FNP de nou! Podem estar contents amb l'escó de la guanyadora de la llista de 19 anys Tieme Heeringa a Dantumadiel. A causa d'acomiadaments, malalties i trasllats, gairebé no hi havia més candidats. Sota el lideratge de Dirk Holwerda, ara hi ha un equip nou i fresc a Damwâld.

Rejoveniment i cares noves
També s'ha produït un rejoveniment a Heerenveen. En la lluita dels partits locals i el Fòrum per la Democràcia, s'han mantingut els tres escons del FNP. A Tytsjerksteradiel, també hi haurà cares noves al consell. Un escó menys, però encara digne de felicitació per a un departament que ha tingut un any turbulent. Noordeast-Fryslân tenia vuit escons al consell, en part gràcies a Aant Jelle Soepboer i dos escons restants. Que cinc d'ells continuïn en poder dels partits locals no és estrany.

El descens de sis a quatre escons a Súdwest-Fryslân sembla una decepció, diu el regidor Henk de Boer. Tanmateix, l'FNP continua sent el tercer partit del consell. "Podem anar bé amb els nostres partits de coalició i podem construir sobre això". Finalment, Waadhoeke. De sis a dos, això va ser tot un xoc. Primer hem d'avaluar això adequadament, diu l'estrateg Bert Vollema. "La ressaca és gran. Hem treballat per superar el cercle. Ens abracem fort, redrecem l'esquena i mirem endavant positivament".

Read more »

El nacionalisme lleonès i el castellà es mantenen a les eleccions a Castella/Lleó

Unió del Poble Lleonés, transversal, va aconseguir el 15 de març mantenir els seus resultats amb 53.805 vots i un 4,35 % similar als 52.098 i 4,28 % de les darreres eleccions. És l'única força no centralista que entra al parlament de Castella i Lleó amb 3 escons, els mateixos que tenia. També en l'òrbita astur lleonesa es presentavaen el moviment sobiranista Alantre que ha tingut uns resultats molt discrets: 383 vots i el 0,03 % i l'històric democristià Partit Regionalista del País Lleonès (PREPAL), fundat el 1980 i centrat a Zamora que ha passat de 902 vots a 869 (0,07 %).

El nacionalisme castellà es presentava dividit en dues opcions:

Partido Castellano-Tierra Comunera ha obtingut 3.051 vots (0,24 %) lleugerament per sobre dels 2.851 del 2023.

PANCAL-URCI (Partido Autonómico Nacionalista de Castilla y León-Unió Reformista Ciutadana) formació creada el 1977 i que s'ha quedat amb 289 vots (0,02 %) per sota dels ja discrets 401 vots de 2023 com a Unión Reformista.

 

Read more »

El programa Lion Guardian de Kenya troba formes de coexistència per a Maasai i lleons

Les terres comunals Maasai, també anomenades ranxos grupals, estan geogràficament properes, però a un món allunyat del parc nacional. A l'interior d'Amboseli, els elefants es recorren en pantans de color verd profund i els grans gats i les hienes persegueixen ñus i búfals. A les terres que hi ha més enllà, els lleons furtius juguen a amagar-se amb els pastors masai i el seu bestiar a les planes difícils que es converteixen en pols en temps de sequera i en panxols fangosos després de les pluges. Aquest és el cas encara a bona part de l'Àfrica rural. Els lleons i altres depredadors viuen al costat de la gent, no darrere de les tanques, i la vida és difícil de guanyar per a tots dos. Els massai i els lleons han compartit aquesta terra durant segles. Els masai es veuen a si mateixos com veuen els lleons: nobles, superiors i formidables. A més, els lleons sempre han estat la mesura definitiva del coratge d'un guerrer masai. En un ritu de pas conegut en la llengua maa com olamaiyo, quan un jove va arribar a l'edat de maduresa, va demostrar la seva disposició a convertir-se en guerrer matant un lleó.

El programa Lion Guardians està dedicat a trobar maneres per als Maasai i lleons per coexistir. La població humana a la conca d'Amboseli havia estat creixent ràpidament durant dècades, i el 2006 va arribar a un punt d'inflexió quan els 100 lleons d'Amboseli es van trobar vivint al costat de 35.000 massai i dos milions de caps de bestiar. Amb poc espai per als lleons i les seves preses salvatges, els lleons van començar a matar bestiar com mai abans, i els masai van començar a matar lleons, no com un ritu de pas, sinó com a represàlia. L'any 2006, els masai van llançar o enverinar 42 lleons. Va ser un canvi cultural fonamental que va amenaçar amb acabar amb els lleons d'Amboseli.

L'impacte de Lion Guardians va ser instantani. El programa va començar l'any 2007 amb només cinc Lion Guardians. A les zones on els Lion Guardians van operar juntament amb altres socis de conservació, les matances de lleons van cessar. A tot arreu, la matança de lleons va continuar sense parar. El 2018, per exemple, no es va matar cap lleó a les zones de Lion Guardian, en comparació amb 15 a zones similars properes.

Les densitats de lleons s'han multiplicat per sis en els anys des de la Guàrdia del Lleó va començar el programa ians, el nombre total de lleons s'ha triplicat i ara més de 40 guardians patrullen prop de 4.000 km².

Un exemple és el maasai Meiteranga Kamunu Saitoti. Quan era un nen que creixia al cor masai del sud de Kenya, els lleons estaven a tot arreu. El parc nacional d'Amboseli, famós pels seus elefants, lleons i vistes al mont Kilimanjaro, no es trobava gaire al sud. Els lleons i altres animals es movien lliurement entre el parc sense tanca i les terres comunals de Maasai on vivia Saitoti. "Perquè no hi ha enlloc que pugui comparar amb Maasailand, amb el so de les campanes del bestiar quan tornen a casa i els diferents sons dels depredadors a la nit". – Meiteranga Kamunu Saitoti, protector del lleó




Quan Saitoti encara era un nen petit, els membres de la família li van explicar històries picaresques de caceres de lleons i trobades properes amb els depredadors. S'esperava molt d'ell: només a la seva família, el seu pare i els seus oncles havien matat 15 lleons entre ells.

Saitoti va matar el seu primer lleó quan tenia 19 anys, va perseguir la lleona a través de la mata en un grup d'aspirants guerrers i després va llançar-la a curta distància. Els dos cadells de la lleona van escapar a la mata. No hi havia res gratuït en assassinats com aquests. Les caceres de lleons masai eren una batalla a mort entre dos dignes adversaris. No es tractava d'una caça de trofeus, que, massa sovint, implica els anomenats caçadors esportius que esperen en una posició oculta de manera segura perquè un lleó arribés a un esquer i després li disparaven amb una arma de gran potència. Matar un lleó amb una llança en un combat cos a cos requereix un gran coratge. Les caceres de lleons masai també eren relativament rares, i aquestes matances de ritus de pas van tenir poc impacte en el nombre total de lleons.

Durant els anys que van seguir la seva primera matança, Saitoti va matar quatre lleons més. Va ser un dels millors assassins de lleons de la seva generació, un heroi per al seu poble. Els massai simplement no podien imaginar-se vivint en un món sense lleons, ni voldrien."Si no hi hagués lleons a Maasailand, significaria alguna cosa dolenta", va dir Saitoti. "El rugit d'un lleó és un signe de felicitat en estat salvatge i de bona fortuna". Però després tot va canviar. "Quan era petit hi havia tants lleons", deia Saitoti anys després. "Gairebé els hem esborrat".En aquell moment, però, Saitoti no tenia ni idea del panorama general.

Després de matar el seu quart lleó el 2006, Saitoti va ser arrestat, empresonat breument i multat amb 70.000 xílings kenyans (al voltant de 465 lliures); tot i que la matança de lleons és generalitzada, com tota la caça, és il·legal a Kenya des de 1977. No gaire després que Saitoti fos alliberat de la presó, algunes de les seves vaques van desaparèixer. Convençut que un lleó els havia agafat, va marxar a la seva persecució, seguint dos lleons a través de la mata. Hores més tard, es va arrossegar fins a un metre o dos d'un lleó mascle adormit i el va llançar pel pit. Buscant proves que el lleó havia matat les seves vaques, Saitoti va tallar l'estómac de l'animal. Estava buit. De sobte, sorprès per la inutilitat de matar un lleó innocent, Saitoti va dir als altres joves massai que estaven amb ell que no hi havia celebracions. Tot i que la crinera i la cua del lleó eren trofeus importants i tenien un gran prestigi per als assassins de lleons masai, va llançar la carcassa del lleó als arbustos i va tornar a casa en silenci.

Els mesos següents van ser durs per a Saitoti. Es va guardar per a ell mateix. Quan altres joves guerrers van començar a caçar lleons, ell es va quedar a casa. La seva negativa a unir-se a ells aviat es va fer notar. Els altres van començar a burlar-lo. El van dir covard. El va picar, però es va mantenir ferm: sabia que havia matat el seu darrer lleó.Va ser durant aquest temps quan Saitoti va saber parlar d'un programa de conservació que havia començat a funcionar a la zona. Anomenats Guardians del Lleó, la seva premissa era senzilla: els joves guerrers masai que una vegada van matar lleons es van convertir en protectors tant dels lleons com de les comunitats masai. Va anar a una entrevista.

Com a part del programa, el masai local va treballar amb dos conservacionistes nord-americans, la doctora Leela Hazzah i la doctora Stephanie Dolrenry. Anys més tard, Dolrenry va recordar la seva primera trobada amb Saitoti: "Érem nous a la zona quan vam venir per primera vegada i després vam fer l'entrevista de Meiteranga. Va entrar i estava molt seriós. Leela estava força emocionada: "[És] un assassí. ", [ell] és un assassí", va xiuxiuejar", referint-se a la seva mirada d'acer i al seu comportament.

Tots dos sabien que l'èxit del programa dependria d'aconseguir que un famós guerrer i mata lleons com Saitoti liderés la línia. No necessitava convèncer, i aviat va sortir a seguir els lleons com a guardià del lleó.Guerrers com Saitoti havien demostrat una vegada la seva experiència en el seguiment dels lleons perquè poguessin matar-los. Com a guardians dels lleons, van fer un seguiment de vaques perdudes i fins i tot de joves pastors que s'havien desorientat a la mata, i van advertir als altres que evitessin les zones on hi havia lleons. Allà on abans els guerrers mataven lleons per demostrar la seva disposició a protegir les seves comunitats, ara van fer el mateix ajudant a mantenir el bestiar i els seus pastors allunyats dels lleons. I on abans els homes massai joves van mostrar el seu coratge matant lleons, ara ho van fer evitant que els seus companys massai partís a caçar lleons."Prevenir una caça de lleons és molt més difícil que enfrontar-se al lleó en si mateix", va dir Saitoti, quan tenia experiència en fer les dues coses.

En la seva primera incursió com a guardià del lleó a la conservació de Selenkay, un ranxo del grup masai al nord del parc nacional d'Amboseli, Saitoti va començar a rastrejar una lleona en particular. Al principi, ningú no va entendre per què aquesta lleona havia de ser el primer lleó que va rastrejar. Una nit, ell i Dolrenry van llançar a la lleona, li van posar un collar de ràdio i després la van alliberar.
"Tradicionalment, quan un guerrer mata el seu primer lleó, se'ls dóna un nom de lleó que tindran per sempre", va explicar Hazzah. El nom de lleó de Saitoti era Meiteranga, que significa "El que va ser el primer", i se li va donar quan va matar el seu primer lleó. "Ara fan el seguiment d'un lleó i esdevé seu. Li posen un nom al lleó. El nom ha estat molt més important del que mai ens imaginàvem. Ara veiem comunitats masai plorant lleons, perquè ara cada lleó té un nom i una història".

Saitoti va anomenar la lleona Nosieki per la zona on va tenir lloc el collar. En Nosieki, Saitoti els va dir més tard, era el cadell que havia fugit de l'escena de la primera matança de lleó de Saitoti, quan tenia 19 anys. Ell havia matat la mare de Nosieki. Ara va jurar protegir la seva filla."Abans, vaig matar per raons tradicionals, per demostrar que era un guerrer", va dir Saitoti quan se li va preguntar sobre la seva transició d'assassí lleons a protector. "Em va donar un gran prestigi. Així era llavors. Ara també tinc la mateixa satisfacció quan salvo els lleons que quan els matava".

Una dècada i mitja després d'haver començat a treballar com a guardià del lleó, Saitoti es troba ara semi-jubilat, cuidant el seu bestiar i transmetent els seus coneixements a una nova generació de guerrers. Aquests coneixements, diu, inclouen "pràctiques culturals importants com el respecte, el compartir àpats amb els companys i la conservació de la natura". Com a assassins de lleons, ell i els seus companys guardians lleons deixen enrere un llegat notable, transformat en els salvadors tant dels lleons com del bestiar que són tan importants per a la vida dels masai. En el procés, han donat nova vida a les tradicions d'una cultura antiga que segueix ben viva.

Read more »