L'escissió del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va néixer el 2002 en oposició a la treva decretada per l'organització armada. La seva ala política actual és Core in Fronte. Tres membres del front, Alexandre Vincenti, Antoine Schinto i Stéphane Amat, van morir en accions armades. El 2 de maig de 2016 va decretar una treva il·limitada en contraposició a la desmilitarització que va anunciar el FLNC el 25 de juny de 2014. La seva única aparició des de llavors fou l'anunci del 28 de juny del mateix 2016 on amenaçava en respondre a atemptats islamistes.
El 20 de desembre d'enguany foren col·locades dues bombes a segones residències propietat del magnat Pierre Ferracci, amic personal del primer ministre francès i president del Paris Football Club. Ambdues són a una zona protegida i des de 2017 han estat objecte de protestes populars. Les sentències per eliminar-les han estat revertides de forma estranya.
El FLNC-22O va emetre un comunicat ahir assumint les accions. "No hem signat cap xec en blanc a França. No hem baixat la guàrdia". EL FLNC-22O assegura tenir "el desig d' apaivagar" i aspira a "la pau", però denuncia "l'extensió exponencial de la construcció" de béns immobles a l'illa. "La pau que volem i fomentem des del 2016 no és la pau dels cementiris dels pobles desapareguts".
L'altre misteriós FLNC
El 30 de setembre d'enguany un escamot de cinc encaputxats va anunciar en roda de premsa la reconstitució del FLNC o FLNC per l'Indipendenza. Aquest sembla ser un grup separat del FLNC-22-O. Els activistes van denunciar la "Mort programada de Còrsega". No dubtaren de la «sinceritat i el compromís patriòtic» de la majoria nacionalista que govern, però la seva política condueix «a la integració definitiva del poble cors en la societat francesa».
Van apostar per prohibir als no corsos «comprar terres o béns immobles», i en aquest sentit, advocaren per «reemplaçar als estrangers per corsos en tots els llocs de treball» , per «limitar el turisme» i per «fer obligatori l'ensenyament de la llengua corsa». No han assumit cap acció encara però l'octubre van deixar fulls volants a Erbalonga i el 16 d'octubre van deixar una bomba a un centre de residus a Giuncaggio amb la sigla FLNC.
El 20 de desembre d'enguany foren col·locades dues bombes a segones residències propietat del magnat Pierre Ferracci, amic personal del primer ministre francès i president del Paris Football Club. Ambdues són a una zona protegida i des de 2017 han estat objecte de protestes populars. Les sentències per eliminar-les han estat revertides de forma estranya.
El FLNC-22O va emetre un comunicat ahir assumint les accions. "No hem signat cap xec en blanc a França. No hem baixat la guàrdia". EL FLNC-22O assegura tenir "el desig d' apaivagar" i aspira a "la pau", però denuncia "l'extensió exponencial de la construcció" de béns immobles a l'illa. "La pau que volem i fomentem des del 2016 no és la pau dels cementiris dels pobles desapareguts".
Roda de premsa del 30.09.2019
L'altre misteriós FLNC
Van apostar per prohibir als no corsos «comprar terres o béns immobles», i en aquest sentit, advocaren per «reemplaçar als estrangers per corsos en tots els llocs de treball» , per «limitar el turisme» i per «fer obligatori l'ensenyament de la llengua corsa». No han assumit cap acció encara però l'octubre van deixar fulls volants a Erbalonga i el 16 d'octubre van deixar una bomba a un centre de residus a Giuncaggio amb la sigla FLNC.
