InterNacionalistes és una Organització socio-política catalana de suport les Nacions Sense Estat i Pobles Indígenes. L'objectiu principal és informar i conscienciar sobre l'actualitat de minories ètniques indígenes i aborígens per donar una veu a tots aquests pobles sense veu.
Quatre bungalous situats a Capo di Feno, prop d'Ajaccio, van ser objectiu d'una explosió que va causar danys. El grup independentista clandestí Front de Liberation Nationale Corse (FLNC) va reivindicar l'intent d'atac l'1 de setembre a Corse-du-Sud, en un comunicat s a Corse-Matin. Aquest atac, va tenir com a objectiu quatre bungalous pertanyents a un hoteler continental a La Clusaz i situats a Capo di Feno, prop d'Ajaccio.
Aquesta nota de premsa "es posarà en relació amb els fets de Capo di Feno" que són objecte d'una "investigació per destrucció per foc i substància explosiva encarregada a la policia judicial", va indicar el fiscal de la República d'Ajaccio Nicolas Septe. Ha concretat que la fiscalia nacional antiterrorista (PNAT) seria "consultada".
"Els nostres joves que volen produir a les seves terres no troben terres agrícoles per treballar, però un especulador francès les troba fàcilment", escriu el grup clandestí en la seva nota de premsa.
La "política de menyspreu" de França
Afirmant que "sense (la seva) intervenció no va passar res" i denunciant "especulació", el grup indica "exigir (er) l'actuació contra les construccions del SCI Capo di Feno i exigir (r) la sortida de Còrsega" al propietari de els bungalows.
El 3 de setembre, el moviment clandestí va amenaçar amb un retorn a la lluita armada a l'illa si l'estat francès continuava "la seva política de menyspreu", en un comunicat també enviat a Corse-Matin.
Aquesta nota de premsa sense data anava acompanyada d'un vídeo en què una cinquantena d'homes, encaputxats, vestits de negre i fortament armats, envolten un activista que llegeix, a la nit, aquest text signat pel Sindicat de Combatents del FLNC (FLNC-UC) i el FLNC del 22 d'octubre. Aquests dos moviments, que en el passat havien reivindicat diversos atacs a l'illa, feia anys que tenien un perfil molt baix. El FLNC-UC va deixar les armes el 2014. I el FLNC del 22 d'octubre va anunciar una desmilitarització el 2016.
Feiz e Breizh és un pelegrinatge iniciat l'any 2018 per un equip de catòlics bretons de la regió de Vannes el projecte del qual era oferir un “pelegrinatge innovador, obert a tothom, (que) és sobretot missioner (i que) es basa en l'esperit de tradició i cristianisme, amb un esperit d'afecció a la llengua bretona i d'arrelament". L'edició 2020 de la pelegrinació es va celebrar en petit grup a causa de la "crisi" sanitària, però aquest any Feiz e Breizh va tornar a obrir les seves portes al públic en general. L'esdeveniment enguany es va celebrar els 25 i 26 de setembre de 2021 va ser tot un èxit amb prop de 300 participants i més de 1.100 persones a la missa final de Sainte-Anne d'Auray diumenge.
“Aquest 'Pelegrinatge a la Bretanya' és el de les nostres pàtries carnals (en el sentit de Charles Péguy, àmpliament promogut pels seus contemporanis bretons el poeta Jean-Pierre Calloc'h o el sacerdot màrtir Jean-Marie Perrot). La nostra pàtria carnal, la que caminem aquí a baix, ens fa marxar cap a la nostra pàtria celestial. Es tracta, doncs, d'un pelegrinatge realment pro Patria (evit Bro, com diuen els bretons). Un pelegrinatge d'arrelament i cristianisme, en el dogma de la comunió dels sants. Som l'Església militant (els fidels a la Terra), en comunió, en solidaritat amb l'Església triomfant (els sants del Cel als quals invoquem).
Bretanya és una antiga terra de fe. Dels antics bisbats bretons van néixer els diferents països constituents de la Bretanya històrica. Cada país bretó, amb la seva fesomia, tenia els seus propis usos. Però, com els grans perdós on tots es trobaven, la mateixa fe ardent els unia. Ar brezhoneg hag ar feiz, a zo breur ha c'hoar e Breizh, "El bretó i la fe són germà i germana a Bretanya".
El pelegrinatge de Feiz e Breizh desitja l'arribada d'un cristianisme que actua, prega i lluita. El pelegrinatge de Feiz e Breizh pretén unir-se per tota la Bretanya: convida els fidels de totes les nostres diòcesis. Els pelegrins es reuneixen en capítols -de deu a cinquanta persones (nens o adults)- sota la direcció d'un cap i els seus ajudants. El pelegrinatge pretén ser un model de microcristianisme orgànic els capítols del qual són les cèl·lules bàsiques. Els capítols tenen, doncs, una justa autonomia, segons el principi cristià de subsidiarietat, tot respectant els fonaments del pelegrinatge: Missió - Tradició - Patrimoni.
A la ciutat medieval de l’extrem sud de Còrsega,de Bonifacio la llengua lígur ha conviscut amb el francès durant vuit segles. "La ciutat més meridional de França continental", sovint coneguda com "l'illa de l'illa", està impregnada pel seu passat. El Palazzo ubblico recorda la seu del poder genovès i els aqüeductes del sòl encara connecten les cases medievals construïdes al costat d’un penya-segat.
Encara s'hi escolta una llengua d’origen lígur (genovès). Perquè entre les parets de la ciutadella de Bonifacio encara queda, amb una resistència increïble, allò que els parlants irreductibles els agrada anomenar “A se lengua” ("la seva llengua") que ni tan sols apareix a la llista de llengües regionals de
A la ciutat dels penya-segats, unes 150 persones donen vida a aquesta llengua local, que conviu discretament amb el francès i el cors. "És el llenguatge de les nostres arrels, forma part de la nostra identitat, encara que avui només es parli en poques famílies", explica Anne-Marie Zuria. Amb 63 anys, aquesta nativa forma part de l'últim cercle de parlants - "els darrers mohicans", diu, amb un somriure somriure, que s'han banyat en aquesta llengua i mantenen viva la flama. Des de 1993, amb la seva associació Dì Ghi di Scé (Digues que Sí), s’esforça per mantenir aquesta vella xerra de matriu genovesa, de l’època del seu establiment a la ciutat, quan Bonifacio es va convertir en una colònia de la República de Gènova, del segle XII. A diferència dels altres presidents genovesos de l'illa, la ciutat dels penya-segats ha conservat la llengua lígura. Als ulls dels lingüistes que han explorat el tema, el seu manteniment és, sens dubte, un fet únic a Còrsega. "Durant set segles, Bonifacio va viure separat de la resta de l'illa, com una mena de zona lliure genovesa, fins a la conquesta francesa de 1769", diu Alain di Meglio, tinent d'alcalde delegat de cultura i professor universitari. En prendre possessió de la ciutat, els genovesos havien operat una colonització mitjançant la substitució de la població al seu lloc, cosa que explica en part aquest enclavament de Ligúria i la durabilitat del Bonifaci. "
En aquesta petita ciutat de 3.000 residents permanents, que veuen desfilar més de 2 milions de turistes cada estiu, els que es comprometen a preservar aquesta pràctica no es fan il·lusions sobre la seva imminent desaparició. Els que ho parlen amb fluïdesa avui tenen una cinquantena d’anys. Si la transmissió oral de velles famílies, inclosa la diàspora, va ser una realitat fins als anys seixanta, la renovació generacional i demogràfica va suposar un cop fatal.
Amb rares excepcions, els joves no es queden. Sense ensenyar-se a les escoles públiques, l’erosió ha funcionat inevitablement durant més de dos segles i l’últim cercle de parlants té dificultats per veure desaparèixer aquesta llengua. És cert que hi ha escassos escrits dispersos i alguns lèxics de lingüistes apassionats que deixaran una empremta d’aquest bonifaci assimilat a un dialecte, però la seva expressió, essencialment oral i limitada a uns quants intercanvis informals entre bonifacis, el converteix en un llenguatge purament simbòlic, la radiació no supera les parets de la ciutat. Malgrat tot, es publica al butlletí municipal de la ciutat una columna de lígur que s’ha convertit en l’únic aparador oficial d’aquest patrimoni immaterial. “Aquest és el destí d’un enclavament lingüístic. Una llengua s’extingeix quan ja no té parlants nadius, cosa que està en procés de ser així, considera Alain di Meglio. Probablement som l’última generació. Malgrat tot, esperem deixar petjada i mantenir la respiració."
El Te Pāti Māori (Partit Maori) ha començat avui una campanya per a canviar oficialment el nom de Nova Zelanda per Aotearoa i restaurar el nom en llengua maori de totes les localitats i llocs del país. Hores d'ara ja han recollit 12.000 signatures.
Amb motiu del començament de Te Wiki o Te Reo Māori, els co-líders del partit nacionalista Rawiri Waititi i Debbie Ngarewa-Packer diuen que ara és el moment de restablir el llenguatge al lloc que li correspon. "Som un país polinesi, som Aotearoa", va dir Waititi. "La nostra petició demana al parlament que canviï Nova Zelanda per Aotearoa i comenci un procés, al costat de whānau, hapū i iwi, (ens locals autòctons) per identificar i restaurar oficialment els noms originals ma reis te reo de tots els pobles, ciutats i llocs de tot el país per al 2026".
Waititi va dir que els tangata whenua estaven "a punt de morir" de noms ancestrals "maltractats, bastarditzats i ignorats", citant la promesa a l'article tres de Te Tiriti o Waitangi. "[Promet] tangata quan els mateixos drets que els ciutadans britànics, que es re Maori me ōna tikanga katoa siguin tractats i valorats exactament igual que l'idioma anglès - ko te mana ōrite tērā", va dir Waititi.
Ngarewa-Packer va dir que és deure de la Corona restablir l'estatus de te reo Māori a on era el moment en què van arribar i van interrompre el seu desenvolupament natural. "Això vol dir que ha de ser accessible als llocs més evidents; als nostres televisors, a les nostres emissores de ràdio, a les senyals i als mapes de trànsit i al nostre sistema educatiu", va dir.
A principis d’aquest any, el Partit Nacional es va enfrontar a acusacions de xiulet de gossos després de proposar un referèndum sobre el canvi de nom i va acusar els organismes governamentals de canviar el nom per sigil. "Les agències estan canviant clarament la manera en què parlen de Nova Zelanda, i només crec que molta gent podria dir que això és bo ... la primera ministra canvia d'aquesta manera, només la sentiu dir Nova Zelanda ", Va dir Judith Collins en aquell moment.
La iniciativa explica que en el Tractat de Waitangi
del 1940, entre la corona britànica i els caps maoris, es va acordar
que els membres del poble autòcton tindrien els mateixos drets que els
ciutadans britànics i, com a conseqüència, consideren que les llengües
locals han de ser valorades exactament igual que l’anglès. No obstant
això, durant el període colonial no va ser així, i va passar d’un 90% de
parlants de les llengües pròpies el 1910, a un 26% quaranta anys més
tard. Ara per ara, un 20% el parla i si tenim en compte tota la
població, tan sols és el 3%.
El 7 de novembre es realitzen eleccions estatals i locals al Canadà. El Bloc Québécois s'hi presenta amb una llista encapçalada per Yves-François Blanchet. La presentadora del debat, Shachi Kurl, va afirmar en el mateix que la llei sobre laïcitat i el projecte de llei 96 sobre la llengua francesa eren "discriminatoris", el primer per limitar la religió islàmica i el segon per promoure la llengua francesa. Els independentistes quebequesos han denunciat aquest posicionament envers les lleis emanades de la voluntat quebequesa: "Tot el menyspreu del Canadà cap al Quebec, tot el malentès de les nostres decisions democràtiques va quedar clar durant el debat Aquesta actitud condescendent del Canadà cap a nosaltres no és nova ni excepcional. Aquest és el preu d’allotjar-se en un país que no és el nostre. Mentre ens quedem al Canadà, no es respectaran les nostres opcions democràtiques. Mentre restem al Canadà, la nostra llengua i la nostra cultura es veuran amenaçades. Mentre ens quedem al Canadà, no serem lliures de construir el nostre propi futur. Ho podem acceptar o treure les conclusions necessàries i fer la nostra independència. Per la nostra banda, l’elecció es clara."
L'atac del 2 de setembre al lloc militar de Kisor al subdistricte South Aifat, districte de Maybrat,va provocar la mort de quatre soldats. Les forces ocupants van iniciar una operació per capturar a 17 dels 19 atacants, va dir el divendres el portaveu de la policia de Papua Occidental, Adam Erwindi, als periodistes locals Els dos sospitosos sota custòdia policial han estat identificats per les seves inicials com MY (20) i MS (18). MY és resident al poble de Boksu, mentre que MS és resident al poble Insum del sub-districte South Aifat, va dir. El Tentara Pembebasan Nasional Papua Barat (TPNPB), l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental, hauria emboscat diversos soldats mentre dormien al lloc militar de Kisor. Quatre soldats —el segon sergent Amrosius, el primer soldat Dirham, el primer soldat Zul Ansari i el primer tinent Dirman— havien mort durant l'atac, mentre que altres dos havien sofert ferides greus. Els cossos de tres soldats havien estat trobats al lloc, mentre que el cos d'un altre soldat havia estat descobert als matolls no gaire lluny del lloc. Erwindi va revelar a més que l’emboscada havia estat planificada i organitzada a fons per membres del Komite Nasional Papua Barat (KNPB, Comitè Nacional per a Papua Occidental) del barri de Kisor, al districte de Maybrat.
Sota el lema 'El futuru nes nueses manes' (El futur a les nostres mans) el partit independentista Andecha Astur ha convocat una marxa a Xixón pel 8 de setembre. En aquesta data Astúries celebra la seva festa nacional tot recordant la victòria de Don Pelayu a Covadonga contra les tropes musulmanes.
Corsica Libera afirma "que el nostre país continua sotmès a una política colonial, contrària a les esperances de pau suscitades des del 2014 per una iniciativa històrica per posar fi a la lluita armada". "Però també que tots els passos destinats a excloure l'empenta per la independència del debat polític (...) estan condemnats al fracàs", va dir Corsica Libera.
En aquest context, Corsica Libera "redistribueix la seva acció política en els pròxims mesos perquè els problemes als quals s'enfronten diàriament els corsos puguin trobar solucions ràpides, en un marc global i coherent, allunyant-se de les lògiques de dependència que arruïnen Còrsega. Un enfocament que exclou en particular l'acceptació dòcil de tota interferència prefectural o l'adopció del discurs colonial que tendeix a cobrir el terme" violència "fins i tot a la mateixa idea de resistència".
A falta de poder organitzar les Ghjurnati di Corti, un context sanitari ho obliga i, per afrontar la situació a Còrsega, Corsica Libera organitzarà "una jornada política, amb un objectiu nacional i internacional". Això tindrà lloc el 18 de setembre a Corti.
El Front d’Alliberament de Balutxistan (BLF) ha reivindicat la responsabilitat d’encendre foc i destruir la torre mòbil de l’empresa Ufone a la zona de Ziarat Machi, al districte de Gwadar, Balutxistan. El portaveu de l’organització, Major Gwahram Baloch, va dir que la maquinària també va ser atacada i cremada fa dues setmanes. Havent estat reparada i lliurada a la seguretat de l'exèrcit ocupant, que el custodia a la nit. Els sarmachar (combatents per la llibertat balutxs) la van atacar i tornar a cremar, va dir el major.
"No signarem!" En un comunicat de premsa conjunt, diverses associacions culturals bretones es van unir dins del col·lectiu "Bretagne Majeure" per demanar la negativa al contracte de compromís republicà. Establert per la llei del "separatisme" aprovada la setmana passada, la signatura d'aquest contracte condiciona la concessió de subvencions públiques. El col·lectiu "Bretagne Major", del qual pertanyen especialment Ar Falz, AFB/EKB (Alliance fédéraliste bretonne), Breizh-lmPacte, Bretagne Réunie, la Fédération sportive bretonnel'Institut Culturel de Bretagne i el Partit Bretó, està especialment preocupat pel punt 6 d'aquest contracte de treball que exigeix "no reclamar la seva pròpia evasió de les lleis de la República per qualsevol motiu".
"La signatura d'aquest contracte tal com és fa impossible impossibilitar la nostra oposició al dogma de" la singularitat del poble francès ", que nega l'existència dels nostres pobles minoritaris i, per descomptat, del nostre poble bretó", escriuen aquestes associacions unides dins el gran col·lectiu bretó. "El punt 6 sembla incompatible amb la nostra tasca militant bretona per salvaguardar els nostres drets culturals, salvar les nostres llengües i la nostra cultura", afegeixen, demanant a les associacions bretones i a "de tots els pobles minoritaris" que no signin aquest contracte.
"Hem vist en el passat que les mesures, que no es dirigien a les llengües i cultures regionals com a base, s'han tornat en contra amb el pas del temps", explica Jean-Claude Le Ruyet, secretari del col·lectiu."Això és particularment el cas de la llei Toubon destinada a protegir la llengua francesa contra l'anglès, que des de llavors s'ha invocat per frenar el desenvolupament de les llengües regionals a l'espai públic".
El col·lectiu fa una crida als funcionaris elegits regionals i a la regió de Bretanya perquè hi donin suport, continuant concedint subvencions a associacions resistents a aquest contracte. "Hem estat republicans des del principi, exigir-nos que signem aquest tipus de contracte no té cap sentit."
"No tenim vocació d'abandonar la lluita". Així s'ha expressat el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) en una roda de premsa el 2 de setembre amb una seixantena de militants voluntaris encaputxats i fortament armats. Les dues faccions unificades en el FLNC, Union des Combattants i el 22 d’octubre, han fet pública una declaració conjunta on fan una valoració intransigent de les eleccions territorials i de la posició hegemònica de Gilles Simeoni (nacionalista autonomista president de l'illa). En una aparició nocturna, també apunten a l’estat.
Als que aprofiten del nacionalisme per obtenir el càrrec i es desentenen "dels sacrificis que els han portat al lloc d'on són"
′′Als nostres càrrecs electes que es pensen que estan asseguts tranquil·lament en la comoditat d'unes eleccions 'contundents', diem que esperem que tinguin un compromís i una actitud més coherent amb els sacrificis que els han portat al lloc d'on són. A l'estat francès li diem clarament que si continua la seva política de menyspreu, definitivament reprenem, amb més determinació que abans, els camins de la nit de lluita que coneixem tan bé. A les novetats d'ahir, avui i potser demà, diem que aquesta terra no és seva′′.
Un text de cinc fulls signat pels lemes dels dos moviments, "A ragione hè a nostra forza" per al 22 d'octubre i "À populu fattu bisognu à marchjà" característic de la Unió de combatents, així com un vídeo a la veu emmascarat, va arribar a la redacció de Corse-Matin. Presenten una anàlisi sense concessions de les eleccions de juny, marcades pel final de l’aliança Pè a Corsica que va portar dues vegades les forces nacionalistes al poder territorial el 2014 i després el 2017: "La gestió d’aquesta nova assemblea serà la de Gilles Simeoni."
I fent l'observació d'una situació bloquejada amb París, fins i tot anuncien la continuació de la "Lluita per l'alliberament nacional" (LLN) per part del FLNC, lluita marcada el 2014 i el 2016 per la deposició d'armes de la UC i l'inici d'un procés de desmilitarització abans del 22 d’octubre: "A l’Estat francès, diem clarament que si la seva política de menyspreu continua, reprendrem definitivament, amb probabilitat fins i tot més determinada que en el passat, els camins de la nit de combat que en el passat. Ho sabem molt bé. "
Aquesta roda de premsa va tenir lloc la nit del 31 d'agost a l'1 de setembre, quan va col·locar-se bombes a tres bungalows a prop de la platja de Capo di Feno; l'acció es va mantenir sense reivindicació fins ara.
Lectura de les recents eleccions
El text introduït per les cites de dos ministres dels governs de Valls i Castex a sis anys de diferència, Marylise Lebranchu i Jacqueline Gourault, torna així als resultats dels Territorials mitjançant aquesta observació: "Gairebé el 68% dels vots demostren que la butlleta estampada" nacionalista "ja no espanta l'electorat. El registre anunciat per l'oposició com a molt obert a la crítica no ha posat el més mínim obstacle a l'avanç de les idees nascudes del Moviment Nacional".
Després fa balanç de les actuacions nacionalistes. "El plebiscit de l'electorat per al president de l'Executiu", en primer lloc. "La seva visió moderna i ambiciosa, la seva reconeguda rectitud moral i el seu carisma personal el converteixen en un líder essencial que la dreta i les escòries del clan no podrien sacsejar". La tripulació de cabina, doncs, que "fidel a la seva estratègia d'obertura, per a la seva primera participació en solitari, aconsegueix una primera ronda excel·lent", després "fidel a la seva filosofia d'unificador, permet la recuperació de Corsica Libera (partit independentista proper a FLNC-UC) a la segona", observant, per cert, el "encara molt fort" ancoratge polític d'aquest últim. Finalment, el resultat considerat "notable" per Core a Fronte (partit independentista proper a FLNC-22O) , que va entrar a l'Assemblea (parlament autònom cors)per "la porta principal" gràcies a un "programa inequívoc sobre la seva independència i conviccions socials".
La primera lectura de la papereta del FLNC és, doncs, clara: "Els corsos volen els nacionalistes al poder. El moviment independentista representa el 15% dels corsos, l'esquerra està atomitzada i la dreta està contra les cordes". No obstant això, la seva segona lectura mostra un aspecte "més barrejat".
Els dos grups clandestins tornen efectivament a l'"hegemonia triada per la llista de Gilles Simeoni" i que "suggereix una governança indivisa". Lamentem, a més, la voluntat mostrada pel president de l'executiu en la seva presentació i el seu agraïment "per ostracitzar el PNC i Corsica Libera", i els pocs contactes mantinguts amb Core a Fronte des de l'arribada dels nacionalistes al poder.
"Per a l'Estat francès, estem dient clarament que si la seva política de menyspreu continua, reprendrem definitivament, amb probabilitat fins i tot més determinada que en el passat, els camins de la nit de lluita que tan bé coneixem".
La coalició del 2017 es va construir per durar deu anys. No va sobreviure un segon trimestre. I al FLNC li preocupa ara el caràcter profund del vot expressat al juny, la "sobtada" pertinença a la "causa nacional" dels alcaldes i l'electorat de viles que fins ara tenien històricament els "vots dels clans. Republicans o PRG", però qui no obstant això, va fer el que ell anomena "un gir de 180 ° cap al nacionalisme "modern".
El moviment clandestí fa la pregunta: "Qui vota per què avui a Còrsega en unes eleccions territorials que són el marcador més important de les idees nacionalistes?". I fins i tot aborda un debat que va travessar fugitivament la campanya, sobre la possible victòria electoral d'una forma de "postnacionalisme": "Pensem per la nostra part que estem davant l'adveniment d'un nou clan que va utilitzar tots els recursos dels seus predecessors per ser escollit. I va tenir èxit, fent que el seu discurs es fes el màxim possible". En referència a la via oberta per Simeoni o el PNC d'abandonar el nacionalisme per fer-lo més exclusiu: l'absurda idea de renunciar al què ets per poder ser més.
Segons el FLNC, la separació dels separatistes va ser un dels senyals. Qui continua: "Creiem que les ambicions del LLN (lluita per l'alliberament nacional) són avui llançades a l'oblit de la història i que han estat sacrificades a l'altar de la recerca d'una victòria exclusiva electoral ... amb el única ambició de ser el fidel reflex d'aquesta anomenada nova Còrsega, formada per clanistes a la recerca de fites i nouvinguts seduïts per la dialèctica de la pau dels nous electes ".
L'advertència a l'Estat que no negocia: "l'Estat francès ha mostrat la seva ceguesa i la seva sordesa política"
Els dos moviments clandestins treuen la conclusió que han sacrificat prou a la treva de la lluita armada, quan "els càrrecs electes de Còrsega van treballar per haver portat la pau mentre que la pacificaciód'aquests darrers anys és exclusivament del fet del FLNC", " la desaparició de les ambicions històriques del LLN acompanyada de la desaparició del poble cors ". Observen una forma d’impasse democràtic en la relació amb París: "el 35%, després el 57% i després el 68% no canviaran res. Absolutament res. Durant els sis anys que acaben de passar, en lloc de tenir en compte l'evolució política de Còrsega a amb la simple lectura dels resultats electorals, l'Estat francès ha mostrat la seva ceguesa i la seva sordesa política ".
El que segueix és una advertència explícita: "Si considerem la nostra discreció en el terreny polític-militar com un signe d'abandonament dels nostres valors, l'Estat i els nous càrrecs electes cometen un error polític important. El FLNC no ho fa, tenia la intenció d'abandonar la lluita tot i que no s'ha assolit cap dels objectius pels quals va ser creat". Fins i tot sona com una crida a les tropes, potser adormida, i proporciona respostes inicials a les crítiques que puguin sorgir. Segons la declaració conjunta, la lluita político-militar en una Europa que la va abandonar en gran mesura "mai seria obsoleta si la derrota és un signe de la desaparició d'un poble".
El FLNC fa una crida als "veterans de la lluita, que practiquen la fàcil crítica de la clandestinitat", a aquells "joves i grans, que utilitzen amb "lleugeresa" les 4 lletres del FLNC. El seu lloc està al nostre costat", a la recuperació dels antics militants de la lluita convertits en pacifistes, a aquells "que recordaran a temps lliure que ens arrisquem a tornar a la repressió amb la seva part de desgràcies ... Com sempre durant 50 anys, som nosaltres els que arrisquem a la presó. Poden dormir tranquils".
La lluita a la terra de Còrsega
Les advertències són finalment insulars, per motius de lluita encara més ritualistes. Als promotors, als constructors de "fortunes ràpides", als constructors d'habitatges per als "nous corsos", "no volem la seva destructiva economia de lloguer i el vector de la colonització de l'assentament", recorda així el text. Sobre la banalització del narcotràfic a l'illa, els vincles considerats molt preocupants "entre el món econòmic, el món polític, certs elements del Moviment Nacional i els matons corsos", el missatge esdevé encara més urgent: "Les nostres organitzacions seran lúcides i vigilant sobre els possibles abusos d'aquest sistema mafiós si afectés els nostres militants. Podríem reaccionar, com hem fet en el passat".
Però, al final de la seva demostració de força, és per als nouvinguts a Còrsega, "d'ahir, avui i potser demà" que els immigrants il·legals reserven l'última salvació en la seva declaració conjunta: "La terra no és vostra. I més particularment als francesos que creuen que són a casa a Còrsega. El nostre país encara no és vostre. El teu país mai serà nostre. A Francia Fora".
L'entitat SOS Calvaires va instal·lar un calvari ja present el 1909 a la regió de Nantes el 4 de setembre. Els activistes van comptar amb el Bagad breton de Nort-sur-Erdre barbe Tortek.
