El Partit Maori llença una campanya per a canviar el nom oficial de Nova Zelanda a l'autòcton Aotearoa

El Te Pāti Māori (Partit Maori) ha començat avui una campanya per a canviar oficialment el nom de Nova Zelanda per Aotearoa i restaurar el nom en llengua maori de totes les localitats i llocs del país. Hores d'ara ja han recollit 12.000 signatures.

Amb motiu del començament de Te Wiki o Te Reo Māori, els co-líders del partit nacionalista Rawiri Waititi i Debbie Ngarewa-Packer diuen que ara és el moment de restablir el llenguatge al lloc que li correspon. "Som un país polinesi, som Aotearoa", va dir Waititi. "La nostra petició demana al parlament que canviï Nova Zelanda per Aotearoa i comenci un procés, al costat de whānau, hapū i iwi, (ens locals autòctons) per identificar i restaurar oficialment els noms originals ma reis te reo de tots els pobles, ciutats i llocs de tot el país per al 2026".

Waititi va dir que els tangata whenua estaven "a punt de morir" de noms ancestrals "maltractats, bastarditzats i ignorats", citant la promesa a l'article tres de Te Tiriti o Waitangi. "[Promet] tangata quan els mateixos drets que els ciutadans britànics, que es re Maori me ōna tikanga katoa siguin tractats i valorats exactament igual que l'idioma anglès - ko te mana ōrite tērā", va dir Waititi.

Ngarewa-Packer va dir que és deure de la Corona restablir l'estatus de te reo Māori a on era el moment en què van arribar i van interrompre el seu desenvolupament natural. "Això vol dir que ha de ser accessible als llocs més evidents; als nostres televisors, a les nostres emissores de ràdio, a les senyals i als mapes de trànsit i al nostre sistema educatiu", va dir.

A principis d’aquest any, el Partit Nacional es va enfrontar a acusacions de xiulet de gossos després de proposar un referèndum sobre el canvi de nom i va acusar els organismes governamentals de canviar el nom per sigil. "Les agències estan canviant clarament la manera en què parlen de Nova Zelanda, i només crec que molta gent podria dir que això és bo ... la primera ministra canvia d'aquesta manera, només la sentiu dir Nova Zelanda ", Va dir Judith Collins en aquell moment.

La iniciativa explica que en el Tractat de Waitangi del 1940, entre la corona britànica i els caps maoris, es va acordar que els membres del poble autòcton tindrien els mateixos drets que els ciutadans britànics i, com a conseqüència, consideren que les llengües locals han de ser valorades exactament igual que l’anglès. No obstant això, durant el període colonial no va ser així, i va passar d’un 90% de parlants de les llengües pròpies el 1910, a un 26% quaranta anys més tard. Ara per ara, un 20% el parla i si tenim en compte tota la població, tan sols és el 3%.