A te Yvan, u
pastore, u militante clandestinu.
Tu chi subbitu da
giovani, avie sceltu una via senza mai piu scaglià.Un solcu de libertà
e d’indipendenza, solu toltudà a Francia scelereta e le so mani
assassine.Eppuru ancu
cundannatu e imprigiunatu tenie speranza, quella d’una Corsica
libera, arritta e indipendente, e speranza in la so gioventù ardit
amai sottumessa.
A to fede annacquerà
e nostre lotte… E Fora a Francia…
[A tu Yvan, el
pastor, el militant clandestí.
Tu que ben aviat de
jover, vas agafar un camí sense mai abandonar-lo.Un camí de
llibertat i d’independència, només trencat per França i les
seves mans assassines.Fins i tot condemnat
i empresonat tenies esperança, aquella d’una Còrsega lliure,
dempeus i independent, i esperança en la seva joventut valenta mai
sotmesa.La teva fe reforçarà
la nostra lluita...i fora França...]
L’horitzó
s’enfosqueix.
El nostre país
s’enfronta a una suma de problemes que duen ara al nostre poble a
una situació de caràcter mortífer.
L’escenari polític
nacional, i també el francès i l’internacional, no auguren pas la
possibilitat propera de la nostra salvaguarda en tant que poble
sobirà.
A la nostra terra,
les eleccions legislatives franceses han confirmar la voluntat
d’hegemonia de l’equip actual a càrrec de la Col·lectivitat De
Còrsega. ‘Femu a Corsica’ s’ha
dedicat a no perdre ni una mica del seu poder local.
I tot i així si la carta legislativa sobre la terra de Còrsega no
canvia pas, aquesta elecció deixa un nou gust amarg d’absència
tota d’una cerca de sinergia política.
Però és pas una
sorpresa. L’elecció de centralitzar l’estratègia de gestió al
voltant d’un President de l’Executiu i del seu equip és assumida
per Gilles Simeoni. El seu camí és traçat i afirmat des de 2017.
Aquells i aquelles que no s’hi adhereixen són marginats. Sigui
quin sigui el seu compromís històric i les seves competències.
Veiem l’emergència de persones dins l’univers polític cors que
representen perfectament allò que hem anomenat en una comunicació
precedent el “post nacionalisme”. Una
forma de patriotisme babau, d’autosatisfacció assumida, sigui quin
sigui el resultat obtingut.
Després de 5
anys a l’Assemblea Nacional francesa i de nombroses
gesticulacions polítiques, el nostre poble no ha pogut notar cap
avanç tangible pels nostres drets nacionals.
A nivell francès
quin balanç!
Després d’haver
desconstruït pacientment el seu paisatge polític des de fa 5 anys,
França és ara encabida dins una Assemblea sense majoria absoluta
amb un President desacreditat per una abstenció record i una extrema
dreta tenint el grup més important al si de la seva Assemblea
Nacional i fins i tot 2 vice-presidents. L’actitud
de França respecte al nostre poble i els nostres electes ha estat de
menyspreu i condescendent. Esperem
encara la veritat sobre l’assassinat d’Yvan Colonna, però també
saben que no la tindrem mai. França sap, millor que ningú, amagar
les seves ignomínies.
Pel que fa a
l’internacional, serà difícil pel nostre poble de rebre una ajuda
diplomàtica d’algú. La fi de la
mundialització revelada com una panacea econòmica, la guerra a les
portes d’Europa i la crisi econòmica mundial porten als petits
pobles sense Estat al darrer rang de l’interès internacional.
Aleshores avui què és
del poble cors?
Mor!
Desapareix!
És una constatació
que tots els corsos fan avui dia, siguin nacionalistes o no.
5.000 arribats
cada any, fugint del seu país en crisi econòmica o en pèrdua de
punts de referència alimenten la colonització de població que
destrueix l’estructura social, cultural i econòmica del poble
cors.
La cursa en la
construcció de cases, hotels, residències, allotjaments, immobles
sense fre. Tanmateix les agències immobiliàries no tenen res a
dir-hi, controlades com són per societats franceses i
internacionals.
Cobrir de ciment
Còrsega no serveix pas als corsos, satisfà la fam dels propietaris
que que fan l’agost sobre l’esquena de la nostra Joventut que no
pot continuar habitant la seva terra. El consum de droga, per una
part del nostre jovent, alimenta el seu tràfic, dut a terme per
homes sense ànima, que tenen de cors
només el nom.
La terra agrícola,
nou Eldorado econòmic esdevé introbable o fora de preu duent també
els joves agricultors a instal·lar-se per treballar dignament.
L’artesanat i les
petites empreses són sotmesos a una concurrència deslleial. Aquesta
és practicada cada vegada més per nouvinguts francesos i estrangers
sostinguts per promotors i constructors, sovint corsos, desprovistos
de cap escrúpol.
El turisme entra
dins una nova fase on les estructures turístiques, antigament de
mida familiar, són controlades per grups francesos que en prenen la
direcció d’una part de la nostra economia.
El transport i la
gran distribució són ara en mans d’algunes famílies a les qui no
importa la qualitat del seu servei ni els seus assalariats car són
en posició de quasi-monopoli.
De fet vivim sota
els efectes de la mundialització econòmica destructora dels pobles
i de les seves cultures ancestrals. A profit del benefici i únicament
d’aquest.
El sistema
mundialitzat permet a tots els qui tenen la única ambició de
guanyar d’expandir-se, Entre aquesta hi ha nombrosos corsos. Pel
passat del Clan dit tradicional, bloquejant
la nostra societat, fent-se còmplices de França i duent el nostre
poble a la desaparició.
Avui dia el que
mata el poble cors és França, el sistema econòmic mundial i una
part del nostre poble que se’n fa còmplice.
Cal canviar absolutament de paradigma. És això el que s’espera
del govern nacionalista.
Hem esperat un temps
a que el moviment nacional cors dins del seu conjunt i la seva
pluralitat sia una força de proposta coherent que l’Estat francès
entengui. Avui dia no hi ha res de res en aquest sentit. Així és.
La lluita continua.
Pel que fa al diàleg
anunciat amb París, com extremadament pessimistes.
Alguns s’extasien
d’un moment històric, d’una situació oberta vers un futur més
radiant pel nostre poble. Ara mateix, res no sembla confirmar-ho, més
enllà d’una sèrie de trobades entre País i Còrsega. Enèsima
trobada, reunió, discussió que en el passat cap ha permès de tenir
esperança en el futur. Entre un
ministre de l’interior que juga l’espectacle tot
practicant el doble llenguatge millor
que els seus predecessors, una primera ministra que s’acontenta de
fer alguns anuncis socio-econòmics fora del seu discurs de política
general i una Assemblea francesa sense majoria absoluta hi ha, pel
moment, poc espai per una ambició real de canvi institucional.
Vista l’actitud de
França envers nosaltres i els seus problemes de representació
política, considerem que les bases de negociació han de, com a
mínim, situar-se a l’alçada de les exigències
històriques de la lluita d’alliberament nacional,
úniques garanties de la salvaguarda del nostre poble.
Reconeixement
oficial del poble cors
Posada en
marxa d’una autonomia política transitòria immediata
Accés a
l’autodeterminació en un plaç de 5 anys amb definició del cos
electoral
Per part nostra, és
veritat que no restarem mai els
espectadors passius de la mort programada del nostre poble a la seva
terra.
El President de l’Executiu
de Còrsega, sense esperar, ha de prendre la mesura de la seva
responsabilitat; i si pel moment resta el cap designat de la relació
amb França, farà falta que ho sigui en capacitat de federar per
construir el camí vers l’autodeterminació tot cercant sinergies a
Còrsega i Europa més que a França.
Aleshores validarà
allò en el que hem participat des de 2014 i 2016, dates de la
desmilitzarització progressiva de l’espai militar.
El camí serà
difícil. Però en aquest cas, i solament en aquest cas, podem parlar
de resultat històric i veure l’horitzó aclarir-se
al voltant d’una unitat estratègica de forces patriòtiques.
Reivindiquem accions
contra:
-Vehicle policial
Saint Antoine (Bastia)
-Vehicle policial
(Lupinu)
-Empresa BTM AM
Construction (Lucciana)
-Empresa Bâtiment
Naaim AH(Prunelli diFium’orbu)
-Residència a Ghisunaccia
-Residència a Anna
Lesia (Corti)
-Residència
Delarue(Carghjese)
-Residència Da
Silva (Tavacu)
-Bungalows Camping
Cap Fun (Aleria)
-Residència Brandu
-Residència Brandu
-Residència Cambia
-Residència
Linguizetta
-Residència Santa
Lucia di Porti Vechju
-Residència Capu di
Fenu (SCI Mirand)
Confirmem Mathilde i David
A populu fattu
bisognu a marchjà
A ragione hè a
nostra forza
[Un poble té la
necessitat d’estar en marxa,
La raó és la
nostra força]
FLN 11.07.2022
