Primera entrevista al líder maputxe Héctor Llaitul Carillanca des de la presó xilena: 'Donarem la batalla amb les eines del dret internacional respecte de la llibertat d'expressió, apel·lant al dret que tenen els pobles a la rebel·lió quan són oprimits'

El 24 d'agost de 2022, a la comuna de Cañete va ser detingut Héctor Llaitul Carillanca, werkén (portaveu) de la Coordinadora Arauco Malleco (CAM), la principal de les organitzacions nacionalistes maputxe que planten cara a l'espoli colonial de l'estat xilè. Més de set mesos porta a la presó preventiva el líder maputxe per imputacions relacionades a la Llei de Seguretat de l'Estat, que daten del 2020, i per robatori de fusta. Primera vegada parla des de la presó sobre el seu processament actual, en una entrevista a Resumen Latinoamericano.

- Al moment de la seva detenció vostè és acusat per delictes vinculats al robatori de fusta i atemptat contra l'autoritat, previst a la llei de seguretat de l'Estat, quins antecedents existeixen o s'han sumat a la carpeta investigativa, segons la seva opinió, que donin suport a aquestes acusacions?

«La meva detenció per fets que diuen relació amb la difusió dels plantejaments de la meva organització, la CAM, i per l'exposició de les idees força de la lluita maputxe autonomista en general, puc indicar categòricament que a la data no existeixen els antecedents suficients per la imputació de càrrecs i menys per a una eventual condemna», assegura Héctor LLaitul.

Qui assenyala que «aquest encausament processal de la justícia xilena respon a la pressió empresarial i a motivacions estrictament polítiques de persecució i de criminalització de la causa maputxe, aquella que està per les demandes de territori i autonomia, i als que confrontem directament amb els interessos de gran capital al Wallmapu [InterNacionalistes: territori maputxe]».

«Respecte a les meves afirmacions expressades en entrevistes, que són el gruix de l'acusació, i per això se m'aplica la Llei de seguretat de l'Estat, creiem que això generarà molta discussió i debat, no només en matèria processal sinó pels aspectes polítics involucrats. I és una lluita que donarem als dos fronts reafirmant teories del dret i la justícia que puguin qüestionar i revertir l'aplicació d'aquestes lleis d'excepció», afegeix el werkén de la CAM.

«Donarem la batalla amb les eines del dret internacional respecte de la llibertat d'expressió, apel·lant al dret que tenen els pobles a la rebel·lió quan són oprimits. Nosaltres creiem que podem obtenir un èxit en aquest sentit i obtenir finalment un sobreseïment a la causa».

Pel que fa a la imputació per usurpació de fusta, considera que és l'acusació més feble, atès els antecedents de la causa?

«Quan se m'acusa d'estar involucrat en el robatori de fusta, hi ha una clara intenció de desvirtuar la nostra lluita i confondre l'opinió pública, intentant demonitzar-la. Sobre això puc afirmar que no hi ha absolutament res que m'involucri, considerant que ja estem ad portes de la preparació de judici, i del judici pròpiament tal, la fiscalia no ha presentat cap tipus de prova o antecedent mínim que em relacioni amb el robatori de fusta. Raó pel que creiem que aquesta part de la causa cau per si sola», afirma Llaitul.

Qui descarta tot vincle amb les anomenades màfies de la fusta, «nosaltres no tenim res a veure amb les màfies involucrades en el robatori de fusta, perquè elles pertanyen al circuit comercial de la pròpia indústria forestal, i nosaltres som un moviment anticapitalista i autonomista, per tant, no tenim res a veure amb formes de reproducció capitalista, ni amb el seu mètode i el seu circuit comercial. Nosaltres desenvolupem el control territorial que és l'antítesi de l'extractivisme de la indústria forestal»

«Són ells, les forestals les que estan des de fa dècades darrere de les màfies del robatori de fusta, són ells els que compren aquesta fusta robada, evadeixen impostos, on es vinculen amb els circuits comercials de la fusta: contractistes i subcontractistes forestals i alguns maputxe que van ser cooptats per aquestes empreses, fan part d'aquestes màfies i no han estat ni seran perseguits judicialment. Un tema que no s'ha investigat en profunditat, perquè també hi ha persones dels organismes de l'Estat que també estan compromesos, principalment pel tema dels impostos i facturacions falses”.

Al moment de ser detingut es discutia el tema sobre el robatori de fusta, fins i tot investigacions periodístiques apuntaven a possibles nexes de membres de la policia en aquestes màfies, què opina sobre aquestes asseveracions?

«Nosaltres sostenim que, si hi ha un vincle de carabiners i fins i tot hi ha compromesos alts comandaments amb aquestes màfies de la fusta, com vostès també van denunciar dies abans que m'aturessin, i un fet que el gràfica clarament i que va ser silenciat per les autoritats i la premsa burgesa és l'entramat en la mort i execució de Toño Marchant, [InterNacionalistes: activista de la CAM de 29 anys assassinat el 09.07.2021 per un tret al cap de la policia xilena] situació que no està sent investigada, perquè al nostre parer es descobriria aquests nexes».

Per a Héctor Llaitul la condició de ser presos polítics maputxe se les proporciona el sol fet de ser de la CAM, «li donem aquesta connotació pel pur fet de pertànyer a una organització maputxe autonomista, cosa que ens qualifica com a presoners polítics maputxe. I a partir de la qual fem una sèrie de mobilitzacions i reivindicacions que adonen de com nosaltres assumim la presó a l'interior del moviment maputxe».

«És la nostra condició de comuners, i per la qual fem exigències molt particulars i diferenciades respecte de la situació carcerària. I és per això que vam fer una mobilització, una vaga de fam fa poc, perquè es respecti el dret no només com a perseguits polítics, sinó també de comuners, de representants o de pertanyents al poble Nació maputxe», afegeix.

Segons detalla el werkén hi ha dos aspectes centrals en la seva definició de presos polítics, «un, és tenir un ideari, adoptar una pràctica política com a part d'una estratègia, pertànyer a una organització que doni contingut i paràmetres a l'acció política. És estar compromès amb un projecte d'alliberament que sobrepassa el que és immediat. Aquestes són les raons per què estem sent perseguits per part de l'Estat».

I, per altra banda, assenyala Llaitul, és tenir una vinculació estreta amb els processos comunitaris de resistència, «tenim un arrelament a les comunitats, cosa que és fonamental per articular la lluita autonomista amb legitimitat, i per acumular forces de confrontació amb els interessos del gran capital a Wallmapu. Aquesta força s'ha d'expressar en un ampli procés de reconstrucció, de les nostres formes d'organització històriques, de la nostra economia, de noves relacions socials al nostre territori, per exemple.”

Segons explica el portaveu, la presó també l'assumeixen amb un sentit programàtic, «som part del procés de lluita general del nostre poble, ja portem més de dues dècades patint la persecució política per això. En el meu cas jo he estat processat en diverses oportunitats, estant a la presó anteriorment, llavors assumim la presó com una de les tantes condicions del nostre procés d'alliberament: la presó com una trinxera més de lluita, com una conseqüència de ser militants de la causa”.

De fet, segons puntualitza Llaitul, les activitats de denúncia, les vagues de fam, les mobilitzacions que fan «estan molt concatenades amb el moviment de les comunitats per la recuperació territorial, on destaquen les seves expressions de resistència dutes a terme pels diferents ORT [InterNacionalistes: Òrgans de Resistència Territorial]. Mai, cap, no deixen de banda la reivindicació de la llibertat d'algun weichafe [InterNacionalistes: combatent] o d'algun militant de la causa maputxe que estigui pres».

«Per aquella comprensió de la lluita i la solidaritat, a la presó seguim sent militants, i sent una aportació en el procés de consciència, de politització. Els presos polítics som una part del procés d'alliberament, una part digna i viva de la lluita maputxe», sosté Llaitul.

El portaveu a més aclareix que per a ells la definició de presos polítics no la dóna l'Estat, «perquè l'Estat, de fet, la nega i sempre l'ha negat. Això és totalment contradictori: perquè si bé a l'escenari internacional es presenten com a progressistes i conciliadors, i no volen aparèixer com a perseguidors de les organitzacions maputxe, a la pràctica desconeixen les conseqüències polítiques del conflicte i la condició de presos polítics. Desconeixen, al cap i a la fi, allò que les comunitats i organitzacions legitimen, és a dir, la presó com a espai de lluita. La presó política la defineix la nostra gent, les nostres comunitats, amb el nostre poble, reivindicant cada presoner maputxe en particular i denunciant per què se l'està perseguint».

«I això resulta, potser, més evident en el meu cas, perquè sóc processat i empresonat per una llei de seguretat interior de l'Estat. Això també expressa la naturalesa colonial més profunda de l'Estat; perseguir les idees i les accions revolucionàries maputxistes que disputen la seva hegemonia com a estructura de dominació», afegeix.


Consultat sobre l'aprovació i la promulgació de la llei Nain-Retamal [InterNacionalistes: coneguda com Llei del gallet fàcil], Héctor Llaitul és contundent en assenyalar que “està dóna més prerrogatives i facultats a les policies, i s'inscriu dins d'un ordenament jurídic politicoinstitucional que es traduirà en més repressió en el Wallmapu».

«La legítima defensa privilegiada permet, en estricte rigor, donar curs a l'ús de les armes per part de la policia sota una suposada acció de defensa. Amb aquesta facultat, en el context del conflicte que mantenim amb l'Estat xilè i les empreses capitalistes, s'obre un marc d'acció per a les policies i els militars que faran servir fonamentalment contra les expressions de resistència com la CAM», opina Llaitul.

«Tenim clars que vénen temps complexos, difícils, on la repressió tindrà grans abasts. I més enllà del que puguin dir els organismes de drets humans o l'opinió internacional que qüestionen aquestes maneres d'actuar dels organismes armats, sobretot en un context d'estat excepció o estat d'emergència, i més encara, amb allò que pretén dreta, d'implementar estats de setge en zona de conflicte, implica que ens veurem enfrontats a un escenari de crims, de violació als drets humans, en el marc d'un conflicte històric que no té una perspectiva de solució política per part de la governança actual», sosté Llaitul.

«Perquè aquest govern està subsumit, diguem-ho, pel neofeixisme i l'imperialisme, està pràcticament de genolls o subjugat a les tendències de les polítiques repressives, a la política del garrot com ja hem dit. Aleshores, per a nosaltres significa això, significa més repressió, criminalització i persecució amb resultats de mort, assassinats polítics, empresonament per la nostra causa», assenyala el werkén de la CAM.

Per a Héctor Llaitul “La llei Nain-Retamal és una mostra més que, la política del garrot s'ha enfortit a l'últim temps i la política de la pastanaga està pràcticament fracassada, «tot i que el moviment autonomista maputxe cobra força i hi ha un procés d'agudització contra el sistema capitalista, contra l'Estat, i que les comunitats han avançat substantivament pel que fa al control territorial, el govern de torn aplica la persecució i la presó com a mètodes punitius , inclusivament, els últims anuncis de Giorgio Jackson diuen relació amb què no hi haurà devolucions de terres en aquells conflictes on hi hagi signes de violència».

«La llei del gallet fàcil, se suma també a una sèrie d'altres iniciatives com la llei d'usurpacions, la llei del robatori a fusta, la llei que sanciona el control d'armes i municions, entre d'altres, les quals reforcen aquesta nova estratègia de repressió», puntualitza el líder.

Pel que fa als incendis que van afectar el territori maputxe ancestral, Héctor Llaitul precisa que es tracta «de territoris que hem reivindicat, es tracta del nostre territori ancestral que abasta part substantiva del que actualment és Xile i Argentina. Actualment aquest territori ha assumit altres formes: d'agricultura, amb pobles, ciutats i altres assentaments, i que conviuen amb la nostra realitat maputxe, amb les comunitats».

A partir de l'anterior el portaveu assenyala que, «els últims mega incendis, estan donats per diferents factors. Si parlem que les superfícies afectades en cada període d'incendis mitjana les 52 mil hectàrees cremades, ara es va quintuplicar, superant les 310 mil a les regions l'Araucania i el Biobío, transformant-lo en un dels pitjors dels darrers temps».

Segons Llaitul, un d'aquests factors és indubtablement el canvi climàtic, «que s'extrema amb l'ocupació desmesurada de les empreses forestals i altres expressions extractivista al nostre territori. Totes les condicions que aquesta despulla ha anat generant en relació amb els sòls, en relació amb les condicions hidrogràfiques, amb el procés de desertificació, els quals han arribat a un extrem».

«Aquest impacte no només ha afectat les comunitats maputxe, sinó la gent empobrida d'aquestes zones, perquè hi ha hagut morts, destrucció de cases, sistemes agrícoles i ramaders. El que està de fons en aquesta situació és la configuració de la propietat de la terra en aquestes zones, concentrades fonamentalment a entitats privades».

Actualment, les plantacions forestals, segons les xifres oficials, cobreixen una superfície al voltant de 4 milions d'hectàrees, equivalents a poc més del 17% del total de boscos de Xile.

«És per això que, per a nosaltres, queda absolutament clar que la presència d?un model forestal, sobre la base del monocultiu de pi i eucaliptus, tots dos altament inflamables, és la responsable en definitiva dels incendis. I ho continuarà sent si no canvia aquest model».

Héctor Llaitul assenyala que «cal no oblidar que, en el cas de l'eucaliptus, aquest cultiu ha generat tot un procés d'erosió, de desertificació del sòl, perquè és una espècie que consumeix molta aigua per al seu desenvolupament. Pins i eucaliptus, Espècies exògenes del territori que han estat manipulades en laboratoris de les grans empreses forestals per tenir més capacitat producció i creixement, i convertir-se després en matèria primera exportable, ja sigui en cel·lulosa o en derivats de papers i cartrons. Aquesta realitat ha generat una situació molt forta, molt dura, i any rere any sumat al canvi climàtic, generen les condicions que afavoreixen la possibilitat concreta d'una propagació més gran dels incendis, i és precisament el que va passar».

D'altra banda, explica Llaitul, «queda absolutament en evidència que tot el sistema de propietat usurpat, que tenen les forestals en aquesta part del Wallmapu, és a dir la vasta extensió territorial que estan sent avui dia devastades pels monocultius, i són propietats de grans corporacions, de grups econòmics. Els principals són el grup Matte, el grup Angellini, que són la Forestal Arauco i la CMPC, són un veritable polvorí.

Consultat sobre els que acusen els grups radicals maputxe a provocar algun dels incendis, Héctor Llaitul descarta aquestes imputacions, «són acusacions infundades, part d'una campanya anti maputxe que va instal·lar la dreta feixista i reaccionària, és part del discurs oficial més recalcitrant que existeix en aquesta part del territori, que culpa les organitzacions maputxe autonomistes dels processos que ells mateixos impulsen o no arriben a controlar, com els incendis».

«Nosaltres ja vam fer un pronunciament, on vam descartar de manera categòrica la nostra participació. I com ho declarem és inconcebible que tinguem responsabilitats en circumstància que les nostres comunitats estan envoltades de forestals».

El portaveu insisteix que la responsabilitat que competeix a les forestals és absoluta, «perquè no hi ha res de regulació, no hi ha mesures que permetin palejar la situació de risc o mitigar-ne les conseqüències quan ocorren aquests fets. Menys en el sentit de la planificació, o la regulació que tant es va parlar després dels meg aincendis. Perquè l'ambició dels grups econòmics és tan desmesurada, és tan voraç, que no van posar cap mena de fre ni limitació al moment de plantar i ocupar territoris amb espècies exògenes i altament destructives», recalca.

Per a la CAM, és la indústria forestal la que també va generar condicions socioeconòmiques desiguals en aquestes zones, «amb una població empobrida, perquè en la seva activitat no es van pagar impostos als territoris ocupats, als llocs específics on tenen les seves plantacions, sinó als seus oficines administratives i on viu l?elit financera. I òbviament aquí salta a la palestra un dels grans factors que va propiciar que els grups econòmics poguessin acumular la riquesa i segueixin acumulant fortunes, raó per la qual confronten amb tots els oprimits en general i amb el nostre poble maputxe en particular; ens referim a la subvenció de part de l?Estat que han rebut des dels temps de la dictadura».

El dirigent maputxe, recorda que «només el decret 701, promulgat el 1974, va permetre subvencionar el 75% de l'activitat forestal durant dècades, decret que es va mantenir actiu durant tots els governs de la Concertació fins a l'any 2016, i que encara no es ha derogat. El decret 701 va significar una protecció directa a tot l'extractivisme forestal de part de cada govern post dictatorial, atès que sempre hi ha hagut reivindicacions territorials i polítiques, fins a arribar a la militarització de les zones de conflicte que es coneix actualment, on hi ha una quantitat de recursos de part de l'Estat per mantenir pacos [InterNacionalistes: nom popular dels policies xilens] i milicos [idem, militars] protegint els interessos de les grans corporacions, en contra del nostre poble en lluita», estima Héctor Llaitul.

Segons la seva opinió, «resulta increïble la quantitat de recursos que s'han gastat per continuar afavorint la indústria forestal a Wallmapu. Per tant, estem parlant de la responsabilitat no només de la indústria forestal, sinó que tot el sistema de dominació en conjunt, en contra del nostre poble». Aleshores, quan nosaltres confrontem contra la indústria forestal, en els fets també estem confrontant amb polítiques d'Estat, per això nosaltres parlem dretament que la nostra lluita confronta contra l'Estat capitalista, de format colonial, on es reprodueix el gran capital a costa de la usurpació del territori ancestral Mapuche», afegeix.

Pel que fa a la discussió que es va obrir durant els incendis sobre regular millor l'activitat forestal, per a la CAM, és un discurs artificiós que es planteja des de l'autoritat, «considerant què ha significat la presència de la indústria forestal, i l'impacte a nivell ecològic, a nivell dels boscos, dels sòls, de l'aigua de les forestals al territori durant tot aquest temps».

«Per això i per aclarir, aquesta crisi dels incendis per a nosaltres, no és una porta que s'obre, no és un espai per debatre sobre una regulació forestal, com a manera de resoldre un conflicte històric amb el poble maputxe. L'única solució, i nosaltres ho hem dit molt clarament, des que es va iniciar el moviment autonomista maputxe, és que les forestals han de fer un retir absolut i definitiu dels territoris ancestrals, reivindicats àmpliament pel nostre el poble nació maputxe», afirma.

«Sempre hem manifestat ser part del moviment maputxe revolucionari, i per això no serem part de cap mena d'iniciativa o debat respecte d'una nova forma de legislar o regular l'àmbit forestal al nostre territori. És una posició històrica nostra, des del nostre sorgiment, que no tindrem cap tipus de coexistència amb les forestals. La nostra acció és per la reivindicació territorial i política, des del pròpiament maputxe, amb el nostre rakiduam [InterNacionalistes: filosofia maputxe] i kimün [idem; coneixement autòcton] ancestral, el qual es contradiu amb el sistema de mort impulsat per les forestals».

La sortida de les forestals, segons Llaitul, són part de la seva lluita per l'autonomia, «a la recerca de la reinstal·lació de les nostres formes de vida maputxe, en l'entès que estem generant les condicions materials i immaterials per a la nostra reproducció com a poble nació. És una lluita per l'autonomia política i territorial de manera integral».

«Si nosaltres no tenim l'autonomia, no podem desenvolupar i continuar existint, amb un sentit de Wallmapu, de Wallontumapu [InterNacionalistes: univers maputxe], com nosaltres ho entenem. Per això és fonamental per a nosaltres reivindicar, en aquest terreny estratègic, que la lluita és per l'autonomia», especifica el dirigent maputxe.

Qui afegeix que és «un tipus d'autonomia revolucionària, ja ho hem dit, un tipus d'autonomia de facto, en els fets, que implica no només el desaferrament de tota aquesta institucionalitat opressora, és independència de totes les institucionalitats de l'Estat i del sistema capitalista. És la reconstrucció o la reinstal·lació, alhora, del que ens va llegar el nostre poble, els nostres ancestres, un llegat que seguim en un sentit revolucionari i transformador».

«I per això, ja que nosaltres reemplacem el monocultiu i reinstal·lem el nostre habitat amb les nostres sembres, les nostres cases, les nostres formes culturals, les nostres formes idiosincràtiques, en clau autonomista. I la plataforma, molt concreta per a això, és el control territorial, aquí s'expressa clarament el que nosaltres pretenem, no només en el pla material o en el pla simbòlic polític, sinó també en el pla cultural i espiritual, que per a nosaltres és allò fonamental, és a dir, estem reconstruint l'ethos maputxe, sosté Llaitul.

Consultat sobre el que ha significat aquesta lluita per l'autonomia per a les seves comunitats, Héctor Llaitul, acusa que han patit una «última arremesa de repressió estatal en contra del moviment autonomista i que ha significat la presó política de diversos weichafe, inclusivament la nostra, dels dirigents, i de militants destacats de la CAM. I això té a veure amb la presència i la continuïtat de la indústria extractivista a tota la territorialitat ancestral».

«Hi ha una arremesa i hi ha una criminalització, persecució dels moviments que estem en lluita frontal contra processos d?inversió capitalista d'aquest tipus al territori. En aquest pla se'ns ha acusat d'altres delictes o il·lícits i que només busquen desvirtuar la nostra lluita de reivindicació ancestral».

«I els últims fets queden visibles molt clarament, amb aquest govern que es creu progressista, però que ha pres la decisió de perseguir i reprimir fins i tot les sembres i les collites. És a dir, carreguen contra les nostres recuperacions productives deixant clar que no permetran cap altre tipus d'activitat econòmica que pugui fundar o sustentar l'autonomia material per al nostre procés de reconstrucció nacional».

Hem observat operatius de la policia militaritzada, en companyia de l'exèrcit xilè, per reprimir activitats productives a l'interior dels predis recuperats, on es fan tasques com neteges, sembres, collites, construcció de ruques, totes en el marc del control territorial”

«Accions repressives que ratllen, no només en el caràcter del feixisme, sinó també en accions molt clares de racisme i intolerància en impedir que es reprodueixin els entramats culturals maputxe, on li donem un valor diferent a la terra, un valor diferent de la manera de concebre un tipus d'economia pròpia per al sosteniment, respecte a l'entorn, on l'equilibri i la reciprocitat amb la natura sigui una realitat pràctica, no només un discurs».

Pel que fa a l'arbitratge que s'està plantejant al tribunal de l'Haia per dues comissions maputxe, Llaitul assenyala que, «com a organització, com a expressió del moviment autonomista no participem en aquesta iniciativa. No creiem de fet que hi hagi un avenç substantiu en la reivindicació territorial i política, per aquesta via. I nosaltres hem estat molt clars amb el nostre projecte polític estratègic, sobre la base de la resistència i la reconstrucció, i que anirem acumulant força en el pla de l'autonomia de facto, com ho hem explicat».

«A més no estem d'acord que hi participin personatges com Baltazar Garzón, que ha estat denunciat pel seu rol en la lluita de part del moviment autonomista basc, dels combatents per la llibertat del poble basc, que han estat reprimits i perseguits per part d'aquest jutge», afegeix.

Per a Héctor Llaitul i la CAM, és important aturar-se en l'anomenat Pla Bon viure, anunciat el maig del 2022 per l'actual govern, el que és considerat per ells, «una de les maniobres més ben utilitzades per Gabriel Boric en contra del moviment maputxe autònom , i que ha estat presentar el que és vell com a nou».

Un pla que contempla una sèrie de mesures que s'inscriuen, segons el werkén, «en la lògica neoliberal que va aprofundir la Concertació per a atendre la problemàtica maputxe, fracassant estrepitosament».

En termes generals, apunta Llaitul, aquest pla contempla dos eixos, aquell que gira al voltant del reconeixement de la demanda indígena sobre la base de la restitució de terres i la creació d'una mena de ministeri especial d'“assumptes” indígenes. L'altre que correspon a l'impuls de “parlaments” amb una “agenda indígena”, amb la consecutiva injecció de recursos. A partir d'aquests dos eixos, a la CAM qüestiona amb interrogants, «sobre quines terres aplicarà aquest pla? instruments com la Reforma Agrària? Qui faran el cadastre? En fi, és igual que fa 30 anys», opina Llaitul.

Qui explica que les seves demandes, «com a organització autonomista i revolucionària, són sobre les terres antigues, base del nostre territori ancestral, no sobre les reconegudes per l'Estat xilè. Aquest és el problema de fons pel qual va néixer el moviment maputxe, i tot indica que això no serà atès amb aquest pla»

Així mateix, l'organització maputxe, es pregunta, si imposen un ministeri d'assumptes indígenes, «qui estarà al capdavant? com funcionarà? Perquè aquest tipus de mesures corresponen a la típica estratègia de cooptació que han utilitzat els governs consecutius al llarg de 30 anys. Intentar polititzar i donar tribuna a les demandes dels sectors moderats per així alhora arraconar i reprimir els sectors autonomistes i revolucionaris maputxe».

Pel que fa al segon eix, el portaveu, també desplega interrogants, amb qui s'asseuran o s'estan asseient a parlar els funcionaris de govern? les 'autoritats' per a ells tenen el mateix significat que per als sectors que porten dècades mobilitzats per la terra? El que el govern entén per “legitimitat” només té sentit entre les seves militàncies universitàries i acomodades sense vincles territorials?», es qüestiona Llaitul.

Qui sosté que «a les comunitats la legitimitat i la justesa de la causa maputxe es construeix en la quotidianitat de la lluita, amb treball, amb trawün [InterNacionalistes: aplec maputxe] i respecte, a diferència del que van implementar les polítiques públiques que van acabar folkloritzant la sortida al conflicte. És per això que aquests 'parlaments' estan destinats a fracassar o a tenir una nul·la legitimitat territorial, ja que els qui hi participen o participaran van ser escollits des de dalt, no des dels territoris i menys amb representants de les expressions de resistència”.

El mateix passa, segons el werkén, amb la injecció de recursos, «perquè el que és important no és quants zeros tingui la xifra, sinó de quina manera s'inverteixi. Una recuperació de terres viu amb pocs diners i així els seus integrants poden menjar, traslladar-se, sembrar, lluitar. Els diners importen, però no són els substantius per enfrontar un conflicte d'aquesta envergadura».

«La lògica d'inversió i desenvolupament que reprodueix aquest govern cau al mateix parany que els seus predecessors, i és per aquestes raons, que sostenim que aquest pla, en el marc del conflicte, s'aguditza pel re acomodament del capital i la repressió en Wallmapu, fracassarà», conclou.

Finalment, consultat si hi ha alguna possibilitat o instància per entaular algun diàleg amb el govern, el portaveu maputxe és categòric «nosaltres ja vam dir que no seríem part de cap diàleg que impliqui negociació, i menys, mentre hi hagi militarització, persecució i presó política. Mentrestant, no es discuteix el problema de fons que és la presència de la indústria extractivista al Wallmapu, i es parli seriosament de territori i autonomia». A més, assenyala com a certa ironia, «És per tot això que no participarem, d'altra banda… com estic pres i amb una llei de mordassa, sense possibilitat d'expressar-nos lliurement, em resultaria impossible participar-hi».

Què és la Coordinadora Arauco Malleco (CAM)? 

El febrer de 1998, a la zona de Tranaquepe, a Tirúa, regió del Bío Bío, hi va haver una reunió entre comunitats maputxe en conflicte, la que va concloure amb la creació de la Coordinadora de Comunitats a Conflicte Arauco-Malleco, més coneguda com a CAM. Aquesta organització va fundar les seves bases en la "reivindicació i ocupació de territoris històricament maputxes, sota la jurisdicció de l'Estat de Xile, juntament amb l'establiment d'un estat sobirà maputxe".

Per més de dues dècades, la CAM s'ha adjudicat una sèrie d'atacs, des de la regió del Bío Bío, fins a la regió dels Llacs, passant per l'Araucanía i Los Ríos. Entre els seus blancs, hi ha hagut atacs a diferents tipus d'instal·lacions d'empreses forestals, agricultores, de transport i recursos bàsics com de llum i aigua, a més de cabanes i predis turístics i privats. Fins i tot, entre el 2021 i el 2022, a les zones on funciona la Coordinadora, es va aguditzar el delicte de robatori de fusta, fet que també es va adjudicar la CAM, per fer negocis, per mitjà del seu històric líder, Héctor Llaitul.

Read more »

El 12è congrés del Sindicat de Treballadors Corsos aposta per la "lluita d'alliberament nacional corsa"

El 12u cungressu di u STC ( Sindicatu di i Travagliadori Corsi) es va celebrar els dies 13 i 14 de maig com una oportunitat per dotar-se d'una nova direcció política-sindical amb Patrick C. Fieschi. A Porticcio l'acte està marcat per la renovació de les autoritats del sindicat nacionalista i la successió del seu secretari general, Jean Brignole. Després de 13 anys -o tres mandats seguits- al capdavant de la primera organització sindical de l'illa -que reclama 8.000 afiliats-, aquest va lliurar a Patrick Clémenceau-Fieschi, únic candidat a la funció. El sindicat fou fundat el 1984 pels nacionalistes corsos i ha reafirmat en la seva moció el seu compromís amb la resta d'organitzacions d'alliberament nacional, com el FLNC, des del principi de la seva existència.

Read more »

Milers de nacionalistes gal·lesos es manifesten per la independència convocats per 2 moviments transversals

Milers de persones van assistir a una marxa per la independència de Gal·les a Abertawe (en anglès Swansea). Aquesta és la sisena marxa que se celebra a Gal·les, organitzada pels moviments nacionslistes transversals AUOBCymru (All Under One Banner) i Yes Cymru. Entre sis i set mil persones van participar a la marxa, que va començar a les 13.00 al carrer del Vent. A continuació, va recórrer Castle Street, College Street, The Kingsway, Dillwyn Street, Oxford Street, St Mary's Square, Princess Way que portava al Waterfront per a una concentració després de la marxa.

La manifestació va incloure discursos de l'autor Mike Parker, la diputada de Plaid Cymru Westminster, Liz Saville-Roberts, la líder del Partit Verd de Gal·les, Anthony Slaughter, Naomi Hughes de YesCymru, Mirain Angharad Owen de Cymdeithas yr iaith, la consellera Rachel Garrick de Labor for Indy i Robin McAlpine, un activista d'Escòcia. Entre les banderes hi havia la nacional de Gal·les, la pan cèltica, la de Sant David (patró nacional) i nombroses banderes de la monarquia gal·lesa amb quatre lleons (Casa de Glyndwr).

Les enquestes recents suggereixen que el suport a la independència torna a augmentar amb l'enquesta de seguiment de Redfield i Winton que situa el suport a la independència de Gal·les en un 36% la setmana passada. Hi ha hagut un canvi en l'opinió pública a Gal·les, on el suport a la independència era tan baix com un 5% menys que fa una dècada.

Moltes persones que van assistir a la marxa, algunes per primera vegada, van dir que volien l'opció que Gal·les fos governada per persones a les quals "voten". Mentre que altres van dir que era "una bona oportunitat per conscienciar i fer que la gent parlés" sobre la independència de Gal·les.

En declaracions a la manifestació, Robin McAlpine, fundador de Common Weal d'Escòcia, va dir: "Gal·les i Escòcia no poden passar la resta dels seus dies pensant després d'una Gran Bretanya en crisi. Som més que una destinació de casa de vacances o un lloc on manteniu les vostres armes nuclears. Ens mereixem més que esperar que el que sigui bo per a Londres no sigui dolent per a nosaltres, perquè sempre es tracta del que és bo per a Londres. Per això estic tan content de veure que els nostres dos moviments treballen junts per canviar el nostre. futurs".

En la seva intervenció, l'autor gal·lès Mike Parker va destacar el paper que Gal·les ha de jugar a nivell internacional. Va dir: "El món necessita valors gal·lesos: comunitat forta, amabilitat, sostenibilitat, i els necessita en l'escenari el més ampli possible. És tan senzill com això. "Aquest país té molt a compartir... Però això no pot ser fins que no hem trobat la nostra pròpia veu i la puguem utilitzar.

"Cap retoc al voltant de les vores de l'acord actual donarà a Gal·les la seva veu real. El Regne Unit ha demostrat una vegada i una altra que no pot ni es reformarà. Gal·les necessita la independència... els nostres veïns d'aquestes illes necessiten un Gal·les independent. el món en general necessita un Gal·les independent". Un esdeveniment similar es va organitzar a Caerdydd l'octubre, on més de 10.000 persones van assistir a la marxa, i uns 8.000 militants van sortir al carrer a Wrecsam al juliol per mostrar el seu suport a un Gal·les independent. Les marxes anteriors també s'han fet a Caernarfon i Merthyr Tydfil.

Read more »

Cinc guàrdies fronterers iranians morts al Balutxistan per un grup desconegut

Cinc guàrdies fronterers iranians van morir diumenge a primera hora durant els enfrontaments amb un grup armat a la província de Sistan i Balotxistan, al sud-est de l'Iran, van informar mitjans locals, i van afegir que altres dos guàrdies es troben en estat crític.

Els enfrontaments "amb criminals armats" van esclatar prop de la ciutat de Saravan, al sud-est de l'Iran, "i van martiritzar 5 guàrdies fronterers", va dir l'agència de notícies semioficial Mehr. El grup armat es va comprometre mentre intentava "infiltrar-se" al país, però va fugir del lloc després dels enfrontaments.

Tot i que no s'ha especificat la lleialtat del grup armat, una sèrie de grups gihadistes balutxis al sud-est de l'Iran, principalment el Jaish al-Adl (Exèrcit de la Justícia), han fet una insurrecció contra la república islàmica i han dut a terme atacs contra les seves forces, especialment la Revolucionària Islàmica. Cos de Guàrdia (IRGC). L'any 2021, un atac del grup a Saravan va matar almenys cinc guàrdies dels IRGC i tres més van ser fets presoners. Jaish al-Adl ha dut a terme diversos atacs suïcides contra les forces de seguretat iranianes, amb la mort de desenes a les zones frontereres. El grup va ser afegit a la llista d'organitzacions terroristes estrangeres el 2019 per l'administració de l'expresident dels Estats Units Donald Trump. La designació va ser en resposta a un atac mortal del grup a l'IRGC, que va matar 27 guàrdies prop de Sistan i la capital provincial de Balotxistan, Zahedan.

Read more »

Demostració de força dels nacionalistes flamencs amb un congrés amb 3.000 delegats

Milers de membres de l'N-VA van venir a Antwerpen/Anvers per al gran congrés de membres, que va culminar diumenge amb un text de conferència àmpliament aprovat i un estimulant discurs de cloenda de Bart De Wever: “Aquests textos determinaran les nostres accions polítiques en els propers anys. Però la tasca no és fàcil. Per tant, posa't al meu costat. Estigues amb mi. Estigueu amb nosaltres. Posa't amb la N-VA. Per Flandes i per la prosperitat”. L'N-VA va celebrar el 13 i 14 de maig a Anvers un cap de setmana de congrés durant el qual el partit nacionalista flamenc va revisar el seu programa socioeconòmic de cara a les eleccions del 2024 amb de 3000 activistes.

L'N-VA fa sonar l'alarma. "Totes les llums són vermelles", explica Bart De Wever. Demana reformes de gran abast, que, segons ell, no està fent el govern de De Croo. Bart De Wever i l'N-VA també creuen que és més que necessari apostar pel confederalisme. Sobre el sud del país, declara Bart De Wever, "si la gent vota per l'esquerra, cal tenir una gestió a l'esquerra". "Si la gent de Flandes vota per la dreta, s'ha de donar una gestió de dretes", afegeix. "Tothom ha de prendre el destí de la seva comunitat per les seves pròpies mans", explica Bart De Wever.

"Tots els llums són vermells. Estem realment a la vora del precipici", així resumeix Bart De Wever, el president de l'N-VA, la situació econòmica de Bèlgica. Això s'acostaria a "la situació grega". Segons Bart De Wever, el govern de De Croo "no va fer gran cosa" a part d'"cavar un pou sense fons, encoratjat pels partits d'esquerra francòfon". El deute públic, la pressió fiscal, el dèficit, la manca de reforma de les pensions són punts dolents que l'N-VA atorga a la coalició Vivaldi. I lamentar la coalició sueca en què va participar l'N-VA amb el primer ministre Charles Michel. "El suec ha fet coses, no prou, però aquest govern [la Vivaldi, ndlr] ha tret tot el que ha fet el suec", diu Bart De Wever.

Per a la N-VA, el govern de De Croo va deixar escapar el deute de Bèlgica. "Si comparem amb els països (europeus) que tenen més deutes, tots estan en procés de rebaixar el seu deute, excepte Bèlgica. El govern de De Croo encara suma deutes mentre les xifres són desastroses", argumenta per la seva banda Sander. Loones, diputat federal N-VA.

El proper govern haurà de posar-se a treballar. Necessitem "mesures molt fortes, reformes molt fortes", insisteix Bart De Wever. I això és bo, el partit nacionalista flamenc tanca un cap de setmana de discussions i revisió del seu projecte socioeconòmic de cara a la campanya electoral de les eleccions del 2024.

L'N-VA escolta "la ira" dels flamencs i s'ofereix a respondre-hi

Aquesta situació en què es troba Bèlgica, "el votant flamenc ja no la pot donar suport", afirma Bart De Wever. “Les enquestes ho demostren, la gent està molt enfadada”, afegeix. Una enquesta recent posa a Vlaams Belang al capdavant a Flandes, per davant de N-VA.

Segons l'N-VA, és perquè a nivell federal no escoltem els desitjos dels flamencs. "En el costat flamenc, volem energia nuclear, volem limitar les assignacions al llarg del temps, volem una política migratòria molt més estricta", posa Sander Loones com a exemple. “En el vessant francòfon, hi ha altres opcions que es fan”, continua.

Així, l'N-VA es presenta com un baluard contra l'ascens de l'extrema dreta a Flandes. "El repte per a nosaltres és traduir aquesta ira en una elecció constructiva i no en una elecció destructiva", resumeix el president De Wever. En definitiva, l'N-VA vol convèncer els votants flamencs perquè hi confiin perquè assegura voler "agafar les coses a la mà" i responsabilitzar-se en les discussions a nivell federal. “El Belang diu que no vol fer res a nivell federal, per tant és un vot inútil”, explica Bart De Wever. Ell, a nivell federal, vol discutir. El discurs no és nou a l'N-VA, però es reafirma amb contundència a mesura que s'acosten les properes eleccions: francòfons i flamencs van en direccions oposades. "El Nord va a la dreta i el Sud va a l'esquerra, fins i tot l'extrema esquerra", resumeix Bart De Wever. Per a ell, un PTB "que podria arribar al 20%" i "el PS sota una pressió enorme per seguir el PTB", dificulta, fins i tot, "impossible" conciliar punts de vista amb Flandes. "Crec que serem el 2024 quan arribem al moment impossible", adverteix Bart De Wever.

Per al president de l'N-VA, és evident, "la impossibilitat de governar provocarà canvis", el canvi que espera l'N-VA. "Ha arribat el moment de començar el canvi cap a una Bèlgica 2.0", diu Bart De Wever.

En definitiva, hem de passar al confederalisme. "Si la gent vota per l'esquerra, has de tenir una gestió per l'esquerra. Si la gent vota per la dreta a Flandes, els has de donar una gestió per la dreta", explica Bart De Wever. "Tothom ha de prendre el destí de la seva comunitat per les seves pròpies mans", continua. Per a Bart De Wever, el model polític actual ha arribat als seus límits. La prova segons ell amb el govern de De Croo. “Si diem que la gent Els que treballen han de tenir més a la xarxa, però que estem en un govern que ha donat més diners als aturats de llarga durada", "la gent entén que les vostres paraules i els vostres actes no són el mateix" i "això provoca ràbia a Flandes". ", explica Bart De Wever.
Formeu ràpidament un govern "pressupostari" i preneu-vos el temps per reformar l'estat

Com ja ha explicat aquest cap de setmana, Bart De Wever espera que la propera formació de govern federal s'enfronti a la impossibilitat de tenir un govern majoritari coherent. Això "portarà un canvi", creu.

És per aquest motiu que Bart De Wever ja proposa "instal·lar un govern restringit el més aviat possible" l'"única tasca" del qual serà "cuidar el pressupost per evitar un llarg període d'actualitat". Això donarà "temps a les grans forces polítiques del Nord i del Sud per negociar canvis profunds", explica el president de l'N-VA.

I és al PS a qui ja es dirigeix ​​Bart De Wever per aquest govern restringit. "És un partit amb el qual no tinc res en comú. No vull governar amb el PS, però necessito que el PS reformi aquest país", explica Bart De Wever al micròfon de la RTBF. Pretén voler fer aquesta reforma "d'una manera digna", "de manera negociada". Al costat del PS, ja hem reaccionat. "Formar govern ràpidament sense saber què fer no té sentit i el PS no entrarà en aquest escenari", ha dit el partit liderat per Paul Magnette.

Read more »

El Sinn Féin es converteix en el partit més gran a les eleccions locals a Irlanda del Nord amb el 40 % més de regidors

El Sinn Féin és ara el partit més gran tant del govern local com de Stormont (autonomia a Irlanda del Nord) per primera vegada després d'aconseguir grans guanys a les eleccions municipals del 19 de maig. Amb tots els escons comptats, el partit n'ha aconseguit 144, davant dels 105 regidors del 2019.

La seva vicepresidenta, Michelle O'Neill, va demanar al Partit Unionista Democràtic (DUP) que acabi amb el seu boicot al repartiment de poder a Stormont. El DUP té 122 escons, sense variació envers 2019, amb el Partit de l'Aliança de centre-terra en tercer llo amb 67 (+14). L'UUP perd 21 regidories i manté 54 i l'SDLP en perd 20 mantenint-ne 39. SF obté el 30,9 % (+7,7 %) i la seva escissió Aontú el 0,9 %. Des de fa anys el canvi demogràfic està beneficiant als catòlics (amb més fills) i perjudicant als protestants pro britànics.

Read more »

Nova acció armada del Front per l'Alliberament de la Bretanya (FLB)

Un vehicle, matriculat 92 (Hauts-de-Seine), va ser incendiat en plena nit mentre estava estacionat davant de la casa del seu propietari. A terra es va trobar una etiqueta "FLB", que fa referència a l'organització independentista Front de Liberation de la Bretagne.

La nit del 5 de maig, una francesa que havia vingut a passar uns dies a la seva segona residència a Concarneau, a Finisterre, va sentir sorolls sospitosos i un cotxe va començar ràpidament davant de casa seva, cap a les 2 del matí. Ella surt i després descobreix el seu cotxe, matriculat 92 (per al departament d'Alts-de-Seine, a la regió de París), en flames. Les tres lletres "FLB" també estan marcades en negre a terra, a pocs metres del foc, informen Ouest-France i France 3 Bretagne.

A la regió, aquestes tres cartes fan pensar de seguida en el "Front de Liberation de la Bretagne", una organització independentista que va utilitzar mètodes terroristes des dels anys 60 fins al 2000. Sobretot perquè els bombers van indicar ràpidament al veïnat que el foc seria criminal. : es va trobar un artefacte incendiari sota la carcassa del vehicle. La resident viu tot l'any a la regió de París.

El rebuig de les segones residències propietat de no bretons acusats d'augmentar els preus a la costa i d'impedir als residents quedar-se on volen. Des de fa uns quants anys, col·lectius crítics amb aquestes residències però també amb el lloguer d'allotjaments en forma d'Airbnb s'han multiplicat a la Bretanya, així com els danys a aquests immobles.

Segons un estudi de l'INSEE publicat el maig de 2023 i recollit per France 3 Bretagne, les segones residències representen prop del 12% dels immobles bretons i el 65% dels habitatges situats a menys de dos quilòmetres del mar a la regió. La meitat d'aquests pied-à-terre són propietat de persones que viuen a la Bretanya o al País del Loira. La resta és propietat principalment de persones que resideixen durant tot l'any a Illa de França. El propietari del cotxe cremat diu "entendre que hi ha un descontentament contra les segones residències" però "no creu que la violència pugui resoldre res". També creu que no és "l'objectiu adequat".


El ressorgiment de FLB?

Després de 40 anys d'activitats armades, en particular un atac al Palau de Versalles el 1974, la FLB i els seus rams van deixar de reivindicar accions terroristes l'any 2000, després d'un atac en un restaurant McDonald's que va sorprendre Bretanya i va completar la conversió de l'última violència violenta. militants al pacifisme.

Però 20 anys després, l'acrònim reapareix. L'any 2021, persones que diuen parlar en nom de l'FLB reclamen diversos "atacs a segones residències o aprofitats del sector turístic" corresponents a incendis. L'any 2022, un nou foc de resistència secundària és reivindicat pel "FLB" a les Côtes d'Armor.

El març del mateix any, mentre es discutien a Còrsega sobre la possibilitat d'una autonomia després de la mort d'Yvan Colonna, Ouest-France va rebre un comunicat signat per la branca armada històrica del FLB, l'Exèrcit Revolucionari Bretó (ARB). El text exigeix ​​l'organització per part del govern d'un referèndum sobre la reunificació de la Bretanya i el Loira Atlàntic. També demana l'organització d'una segona sobre la independència o l'autonomia de la Bretanya reunificada. Creient que "el poble cor només és escoltat pel govern després d'accions violentes", el FLB-ARB amenaça amb prendre mesures violentes si aquests referèndums no s'organitzen abans del 31 de desembre de 2022.

Read more »

Els moviments independentistes tuaregs s'unifiquen per tenir més força en la lluita contra Mali

La unió fa la força. El 8 de febrer, els tres grans grups integrants de la Coordinació es van fusionar en una única entitat política i militar. Segons Mohammad Elmaouloud Ramadane, membre de la CMA, aquesta nova partida ha de permetre als «rebels del nord» tenir més pes al Govern de Mali, va explicar a Radio France International:

"És una fase molt important on acabem d'entrar, perquè la demografia del moviment el reclamava des de fa molt de temps. Així doncs, avui és un fet, un nou acord, un nou punt d'inici. Si parlem amb una sola i una mateixa veu, si tenim un lideratge únic, això impulsarà enormement tot allò que construeix el nostre objectiu."

La CMA està conformada pel Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA), el Moviment Àrab d'Azawad (MAA), i l'Alt Consell per a la Unitat d'Azawad (HCUA), els tres moviments principals, encara que altres grups també hi van ser presents . Tots aquests grups van lluitar units contra l'Estat malià, si bé amb diferents objectius, i tots són signataris de l'acord de pau per a la reconciliació de Mali (Acords d'Alger) signats entre el 15 de maig i el 20 de juny de 2015.

El desembre del 2022, la CMA va suspendre la seva participació en la implementació de mecanismes de l'acord de pau, juntament amb pràcticament tots els grups armats inscrits. La CMA denuncia «la manca de voluntat política persistent» del Govern del president de Mali, Assimi Goïta, per implementar l'acord de pau. El 27 de gener del 2023, la coordinació va fer un gir quan va comunicar el seu retir de la comissió encarregada de finalitzar el projecte d'una nova constitució a Mali.

En paraules del comunicat, la CMA «es desvincula de les declaracions unilaterals d'Abdoulaye Diop, ministre de l'Exterior de Mali, a la tribuna de les Nacions Unides el 27 de gener del 2023, que va parlar d''estancament' en la implementació de l'acord per part dels moviments signants».

Aquest col·lapse en el procés de negociació reforça avui la competència per posicionar-se als grups armats dins de la coordinació. "Una fase important és la que acabem de començar."

Per al portaveu, aquesta fusió apunta a unir els esforços dels moviments armats per combinar els conflictes intercomunitaris com per aconseguir el benestar sociopolític. Imagina que es donarà nou títol a aquesta unió, juntament amb nous emblemes, després un consens entre la nova comissió tècnica encarregada de les modalitats pràctiques d'aquesta fusió.

És difícil predir el gir dels esdeveniments en les relacions entre el centre de Bamako i els grups armats al nord del país, però corren el risc de convertir-se fins i tot més torts. En entrevista amb la Deutsche Welle, Nicolas Normand, exambaixador de França a Mali, considera que els signes reveladors de tal aliança eren al seu lloc. La recent reunió dels oficials dels grups amb Iyad Ag Ghali, líder tuareg del Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), era un dels presagis. D'acord amb el diplomàtic Iyad Ag Ghali, a partir d'aquí es va moure lliurement a la regió de Kidal, al nord-oest de Mali, que no havia estat el cas al moment de la presència de l'Operació Barkhane, que van dur a terme els militars a la regió. Segons la mateixa font, Normand tem que aquests grups es radicalitzin:


"Em temo que aquesta fusió dels tres grups armats pot ser un signe d'aquesta radicalització i que la gent s'està preparant per a un possible enfrontament. No crec que prenguin ells mateixos la iniciativa d'atacar l'Exèrcit malià perquè en rebran la culpa de la comunitat internacional. Qualsevol que iniciï les accions de manera natural, serà el responsable i el culparà tota la comunitat internacional." 

Aquest escenari podria portar un augment dels enfrontaments entre el nord, sota el domini del CMA, i probablement instigat pel JNIM, i un Estat malià cada cop més recolzat pels russos a través del grup armat Wagner. Tot això en un context en què la missió de Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA), enfronta tres expulsions dels seus operatius per part de les autoritats malianes, i veu obstaculitzada la vigilància de les violacions dels drets humans al lloc.

N'hi ha que no eviten parlar de guerra. Per exemple, el 10 de febrer del 2023, dos dies després de l'anunci de la fusió dels moviments dins de CMA, el doctor Amadou Albert Maïga, membre del Consell Nacional de Transició (CNT), òrgan legislatiu de la transició de Mali, va predir en un vídeo difós a la seva pàgina de Facebook una guerra entre les forces malianes i el CMA.

Read more »

Aprovada l'ortografia de consens de la llengua aragonesa

L'Academia Aragonesa de la Lengua va anunciar el 6 d'abril l'aprovació de l'Ortografia de l'aragonès. El passat 27 de febrer el BOA publicava també el primer acord normatiu de l'Academia sobre la normativa d'ús oficial del català d'Aragó "es considera “ús correcte” d’aquesta llengua la utilització del model normatiu composicional establert per l'IEC al Diccionari, la Gramàtica i l’Ortografia catalana. També és aplicable el determinat per l’AVL al Diccionari i la Gramàtica valenciana." Fins ara existien diverses grafies per l'aragonès en un conflicte allargat durant dècades.

L'AAL va aprovar el 3 d'abril la nova grafia elaborada per una comissió encapçalada per Anchel Conte. Es deixa sense efecte, així, l'acord d'octubre de 2022 aprovant totes les grafies concurrents des de la més propera al català, per exemple usant el grafisme "ny" en l’ortografia aragonesa segons la SLA (Sociedat de Lingüistics Aragonesa) i segons l’Academia de l’Aragonés, però no segons la Grafia d’Osca impulsada per la CFA( Consello d’a Fabla Aragonesa). De fet el CFA ha acabat imposant la seva visió més propera al castellà en detriment de la de la SLA tot i les cessions per totes les parts en benefici d'un consens. El Consello d'a Fabla Aragonesa és una associació creada a Saragossa el 1976. La grafia d'Osca (grafía de Uesca) Es fixà el 1987. La grafia SLA va aparèixer el 2004. L'Acadèmia de l'Aragonès fou fundada el15 de juliol de 2006 i va fer la seva proposta d'ortografia de l'Academia de l'Aragonés el mateix 2006.

Read more »

El líder del partit nacionalista republicà irlandès Saoradh detingut i posat a disposició judicial

Stephen Murney, el líder del grup republicà Saoradh, arrestat i acusat després del discurs de la commemoració de l'alçament de Pàsqua a Derry. Els càrrecs inclouen convidar a donar suport a una organització prohibida, és a dir, l'IRA (Exèrcit Provisional Irlandès). S'ha d'enfrontar al Tribunal de Magistrats de Derry/Doire avui 11 de maig per a una primera vista preventiva.

Saoradh es va constituir formalment el 24 de setembre de 2016 en el seu primer ard fheis Newry (South Armagh), Irlanda del Nord. S'oposa a l'imperialisme britànic i al control antidemocràtic de la nació irlandesa. Qualsevol institució que no sigui escollida per la totalitat de la nació irlandesa no pot ser considerada democràtica. Els membres de Saoradh afirmen que han estat fent treball de base els darrers anys des forma autònoma però ara han decidit crear una estructura comuna estable. Thomas Mellon va llegir un manifest de diversos presos republicans de l'anomenat New IRA*, fins ara amb IRPWA, a favor del nou partit. David Jordan, del comtat de Tyrone, fou escollit el primer president.

La nova formació va decidir definir-se com a "partit republicà irlandès revolucionari" i el seu objectiu és acabar "la revolució que està per finalitzar".

* El New IRA va fundar-se el 2012 de la fusió del Real IRA (ala armada del 32CSM) i del grup anti droga RAAD.

Read more »

Homenatge a l'abat Perrot, defensor de la llengua bretona assassinat pels francesos

Més d’un centenar de persones es van reunir l’u de maig a Scrignac per retre homenatge a l’abat Yann-Vari Perrot. El religiós fou assassinat el 12 de desembre de 1943, fa 80 anys, després de destacar en defensa de la llengua i la nació bretona. El moviment cristians bretons Ar Gedour i Feiz ha Breizh (Fe i Bretanya), el Partit Nacional Bretó i el moviment de joves patriotes de Gwened An Tour-Tan van participar en l’acte. El mateix va incloure una exposició a càrrec de Youenn Caouissin amb diversos elements de l’abat entre ells la túnica amb sang de quan fou assassinat pels francesos. També hi hagué una ofrena florar a la “creu roja” a l’indret on es produí el crim una missa en llatí i bretó on es va cantar la pregària Pedenn evit Breizh escrita pel propi Perrot i una marxa explicativa per l’indret amb Feiz ha Breizh als voltants de la capella Koad Kev que ha estat recentment restaurada gràcies a una subscripció popular. La memòria de l’abad ha estat preservada aquestes dècades per continuadors de la seva lluita com ara Youenn Kraff, membre de l’armat Front d’Alliberament de la Bretanya (FLB) i destacat activista per la llengua o, actualment, els activistes bretons Anne Floc’h, Youenn i Efflam Caouissin.

Per a saber més Youenn Caouissin és autor del llibre Vie de l’Abbé Yann-Vari Perrot, une âme pour la Bretagne que es pot demanar a Ar Gedour per 14 € (342 planes) via.romanaahoo.fr

L'abat Yann Vari Perrot (1877-1943) va dedicar la seva vida a defensar la llengua bretona. Pertanyia a una família de pagesos pobres bretonòfons,va promoure l'associació catòlica Bleuñ Brug, fou redactor de la revista Feiz ha Breiz i va promoure el teatre popular en la llengua bretona. Tot plegat el va dur a ser a reclòs a zones rurals de difícil accés però allà va continuar aixecant la capella de Koad Keo. Va ser un dels promotors de la unificació de la llengua bretona el 1941. El 1942 fou escollit membre del Consell Consultiu de la Bretanya que estudiava un cert autogovern. Fou assassinat el 12 de desembre de 1943 a Scaer per un comunista francès anticlerical i antibretó.

Unvaniez Koad Kev, va ser creada per mantenir la memòria de l'abat Perrot, fundador de Bleuñ Brug, Fleur de Bruyère, nacionalista bretó, escriptor i apòstol de Feiz ha Breiz (Fe i Bretanya). Aquesta associació fou administrada principalment des de 1957 per Yves Craff. L'any 2005, la direcció va canviar després d'una votació extraordinària dels socis, posant-se al capdavant de l'associació Roland de la Morinière (Membre del Partit Nacionalista Adsav) i Gérard Hirel (mort el maig de 2013), antic coronel de Gendarmeria.

Read more »

Brasil crea 6 noves reserves per a indígenes després de 5 anys sense establir-ne cap

Després de cinc anys de retrocés i polítiques antiindigenistes per part dels expresidents Michel Temer i Jair Bolsonaro, el 28 d'abril passat el president Lula da Silva signava l'homologació de sis terres indígenes en el marc de la mobilització indígena més gran del país, el Campament Terra Lliure (ATL), organitzat per l'Articulació de Pobles Indígenes de Brasil (APIB). Ni més ni menys que 6000 autòctons de 305 pobles arribats a Brasília des de tots els racons del territori que, malgrat l'alegria pel contrast polític i social amb la tornada de Lula, han exigit que siguin demarcats almenys 700 territoris més ancestralment ocupats per comunitats originàries que avui viuen enmig de la violència exercida per la mineria il·legal, la desforestació i l'especulació.

 “Hem vingut aquí a exigir la demarcació de les nostres terres, la policia ja ha matat diversos joves que lluiten pel nostre poble pataxò en total impunitat”, assegura la cacica Arian, del territori Curumuxativa del poble indígena Pataxò de Badia, un dels que encara no ha aconseguit la demarcació. “Estem envoltats de façaneirs racistes que han comprat terres al voltant del nostre llogaret, que sembren agrotòxics, contaminen la nostra aigua”, denuncia la lideresa. Aprofitant el llarg viatge a la capital, la seva comitiva Pataxò es va reunir amb diferents òrgans del Govern que han promès avançar en els tràmits de la demarcació, un procés que com el mateix president va assegurar a l'ATL “és llarg i complex”.

Read more »

Milers de persones reivindiquen a Oviedo l'"oficialida" de l'asturià i demanen als partits "fer esborrany i compte nou"

Milers de persones van exigir ahir a Uviéu/Oviedo l'"oficialitat" de l'asturià en la propera legislatura que s'obrirà després de les eleccions del proper dia 28. "Nosaltres a partir d'ara posem el comptador a zero, i és un missatge per a tots els diputats, ja tenim la vista posada el dia després de les eleccions i demanarem des del primer dia que s'arribi a un acord per a la reforma de l'Estatut d'autonomia, amb els consensos que siguin necessaris, per acabar amb aquesta situació d'injustícia", va assegurar Xosé Candel, portaveu de la Xunta pola Defensa de la Llingua.

La marxa va sortir a les dotze del matí sota la plujaa. Els organitzadors van assegurar que la protesta havia reunit unes 10.000 persones que, molt animades, i encapçalades per un grup de pandereteiras no van parar de reclamar l'oficialitat amb crits de: "Ja, ja, oficialitat". "El que volem és una Astúries més justa, una Astúries millor, una Astúries en què tothom pugui viure parlant asturià o en gallec asturià. Això, malauradament, fora de l'àmbit privat, no està garantit", ha assegurat Candel, "falta que se'ns reconegui aquest dret i per a nosaltres l'única manera de fer-ho és que es declari l'oficialitat de l'asturià d'una vegada per totes”.

L'actriu Nuria Suárez Rios, va ser l'encarregada de llegir un manifest en què va posar l'accent sobre la campanya electoral. " "Nun tenemos que nos desanimar, y eso que nesta campaña que nos espera vamos ver de too", aseguró, "sia´l que sia´l resultáu de les elecciones el mandáu va ser imperativu pa la Xunta Xeneral que se forme: hai qu´acabar yá cola discriminación llingüística, con esta situación d´nomalía democrática y constitucional que carecemos n´Asturies".

Per això, va defensar, l'única solució és aprovar una nova redacció de l'estatut d'autonomia que segueixi el model de les sis comunitats que ja reconeixen l'oficialitat de les seves llengües. "Trés xeneraciones de votantes esperen por ello: la que caltuvo viva la llingua nos peores momentos históricos, la qu´entamó a lluchar polos derechos llingüísticos dende la transición y la que ta garrando agora´l testigu y va siguir lluchando col enfotu de por fin poder facer vida n´Asturies n´asturianu o en gallego-asturianu". Els membres de la Xunta també van denunciar que la policia local havia multat una de les furgonetes que transportava el material, malgrat que comptaven amb els permisos.

Read more »

Mor Pauline Stensgar, la darrera parlant de la llengua Wenatchee salish (nxaɁmxčín)

Pauline Stensgar, darrera parlant amb total fluïdesa de la llengua n̓xaʔm̓xčín̓, va morir dimarts 2 de maig. Tenia 96 anys. Membre de les tribus confederades de la reserva de Colville, Stensgar va dedicar la seva vida a preservar i revitalitzar la llengua.
El seu projecte més recent va ser establir un diccionari n̓xaʔm̓xčín̓ amb el programa lingüístic de les tribus de Colville, que ja està a punt de finalitzar. "Tenia tant amor per la seva llengua i la seva gent", va dir Christopher Parkin, director de l'escola Salish de Spokane.

n̓xaʔm̓xčín̓, pronunciat com "in-ha-um-cheen" i anomenat Wenatchee-Columbian Salish en anglès, pertany a les bandes Moses-Columbia, Wenatchee, Entiat i Chelan de les tribus Colville. És una de les quatre llengües salish de l'interior del sud. Hi ha 29 llengües salish al nord-oest, algunes de les quals estan extingides i la resta estan en perill crític d'extinció. El nom de Stensgar en n̓xaʔm̓xčín̓ és Qʷiy̓mátkʷ. n̓xaʔm̓xčín̓ era la seva primera llengua.

"Mai tindrem un altre orador amb total fluïdesa", va dir Tammy James, directora d'ocupació i educació de les tribus Colville. Stensgar, de Keller Washington, va treballar per a les tribus confederades de la reserva de Colville durant 48 anys i va ser l'empleat més gran de les tribus. Durant la seva llarga carrera, Stensgar va treballar amb l'Agència de l'Àrea d'Envelliment com a manual, ajudant de cuinera i avis d'acollida. Durant els darrers 24 anys, va treballar amb el Programa d'idiomes de la tribu com a instructora sènior.

El 2014, va treballar amb l'escola Salish de Spokane per desenvolupar tres llibres de text per a un currículum n̓xaʔm̓xčín̓. L'escola imparteix un extens currículum en la llengua germana n̓səl̓xčin̓, Colville Salish. Parkin va recordar que es va reunir amb Stensgar durant un període de vuit mesos, enregistrant i transcrivint les seves converses. Els llibres de text resultants estan disponibles com a fitxers pdf gratuïts a interiorsalish.com.

Read more »

50.000 persones es manifesten per la independència d'Escòcia

La marxa seguida per 50.000 persones i convocada pel moviment transversal All Under One Banner (Tots sota una mateixa bandera) ha recorregut la ciutat de Glasgow, de Kevingrove Park a Glasgow Green, el 6 de maig coincidint amb la coronació de Carles III. En els parlaments, de totes les formacions polítiques nacionalistes sense excepció, s'ha defensat una república escocesa destacant Alex Salmond (Alba Party) mentre el líder de l'Scottish National Party (SNP) i president d'Escòcia, Humza Yousaf, jurava fidelitat a Carles III tot i reconèixer-se com a republicà i dir que se esntia incòmode.

Read more »

El dirigent nacionalista papú Viktor Yeimo, condemnat en base a un article derogat, serà alliberat per Indonèsia

Viktor Yeimo, el portaveu internacional del Komite Nasional Papua Barat (KNPB, Comitè Nacional per a Papua Occidental) va presentar una declaració de defensa, en una audiència al tribunal de Jayapura a la província de Papua, en relació amb el cas de traïció contra ell. En la seva declaració de defensa, Viktor Yeimo va afirmar que l'acusació de traïció contra ell era discriminatòria i tenia elements polítics. Yeimo va argumentar, a més, que el judici realitzat al Tribunal de Districte de Jayapura no havia proporcionat proves de cap delicte o violació de la llei, i molt menys de traïció, per la seva part. S

L'acusació de traïció contra Viktor Yeimo va estar relacionada amb la seva suposada implicació en les protestes contra el racisme a la ciutat de Jayapura els dies 19 i 29 d'agost de 2019. Aquestes protestes van ser per condemnar les observacions despectives fetes cap als estudiants papús al dormitori d'estudiants Kamasan III a Surabaya el 16 d'agost de 2019. El 12 d'agost de 2021, el Tribunal de Districte de Jayapura va registrar el cas de suposada traïció. En llegir la seva declaració de defensa, Yeimo va afirmar que tots els testimonis presentats pel fiscal havien demostrat realment el fet que no planejava ni coordinava les manifestacions contra el racisme papú que van tenir lloc a la ciutat de Jayapura els dies 19 i 29 d'agost de 2019. "El 19 d'agost de 2019. , acció del 2019, vaig participar com a participant en l'acció contra el racisme i vaig participar en l'assegurament de l'acció pacífica a petició dels estudiants fins que va acabar", va dir Yeimo.

Durant la vista, Yeimo ha estat condemnat a 8 mesos de presó. El dirigent ha dit que el racisme contra els autòctons papús a Indonèsia està institucionalitzat. El jutge del tribunal de districte de Jayapura Papua va decidir que Viktor Yeimo sigui alliberat en 18 dies, a partir d'ara en haver complert la pena, Viktor Yeimo sortirà de la presó d'Abepura. L'article invocat per condemnar-lo, però, està derogat a la constitució indonèsia. 

 

Antecedents de la lluita d'alliberament nacional papú

Els papús eren la majoria en el moment de l'annexió il·legal el 1969 a Indonèsia. La immigració indonèsia ha estat l’arma del govern per eliminar la identitat pròpia de Papua Occidental. S’ha facilitat l’arribada d’immigrants de manera que actualment només el 52 % dels habitants és autòcton front el 48 % d’indonesis. El programa de transmigració, promogut pel govern, és una mostra com una nació pot ser conquerida per la demografia. A més l’exèrcit indonesi ha assassinat uns 100.000 indígenes i tot sovint viola les dones melanesies, crema els genitals dels homes o els tortura de forma cruel. La seva impunitat es mostra sovint en fotografies d’aquests actes. Es tracta del genocidi més gran del món contra una població indígena i té la complicitat de la resta del món que ignora o calla davant d’aquests fets. De fet el 48 % són les dades oficials però es creu que els papús actualment suposen menys del 30 % i els estudis apunten que el 2030 els autòctons suposaran només un 15 % essent la resta immigrants indonesis especialment javanesos.

El Komite Nasional Papua Barat (KNPB, Comitè Nacional per a Papua Occidental) fou creat el 2008 com a moviment no violent per l'autodeterminació de Papua Occidental. Des d'aleshores ha protagonitzat mobilitzacions massives però també ha estat diana de la repressió violenta indonèsia. El 2010 fou empresonat el seu president, Buchtar Tabuni, el 2012 assassinat el seu militant Mako Tabuni o el 2017 era torturat fins la mort un altre militant del Comitè.

Des de 2012 dona suport al National Parliament of West Papua, un dels integrants de l'ULMWP.

L'United Liberation Movement of West Papua (ULMWP) és una coalició creada del 2013 per 3 moviments: 

- National Parliament of West Papua

- Federal Republic of West Papua. Proclamada el 2011 per l'OPM i que ha abandonat l'ULMWP per diferències entorn de la lluita armada

- West Papua Coalition for Liberation (WPCL). Moviment establert el 2005 per Rex Rumakiek i Jonah Wenda actiu principalment a l'exili. 

Actualment Benny Wenda (contestat per la WPCL) i Jacob Rumiak dirigeixen l'ULMWP que va establir un govern a l'exili el 2020. 

Un segon sector l'integren l'Organisasi Papua Merdeka -Free Papua Organization (OPM) creada el u de desembre de 1963 tot just quan Països Baixos va abandonar Papua Occidental. Aleshores enlloc del procés de descolonització la metropoli va deixar abandonada Papua que va ser envaïda per tropes colonials indonèsies. En aquell moment els papús conformaven el 98 % de la població, per un procés de substitució demogràfica avui són un 51 %. L'OPM va establir una branca armada, el Tentara Pemdebasan Nasional Papua Barat (TPNPB) o Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental que des d'aleshores manté una guerrilla, sovint armada amb arcs i fletxes, a la selva papú. Des de 2022 Sebby Sambon és el seu portaveu, Terrianus Satho és cap d'Estat Major des de 2012 i Goliath Tabuni general en cap des d'aquell any.  

El Tentara Pembebasan Nasional Papua Barat Organisasi Papua Merdeka (TPNPB-OPM, Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental) actua en diferents branques regionals, anomenades Komando Daerah Pertahanan (Kodap o Comandaments Regionals de Defensa) actuen separadament per evitar una caiguda conjunta dels fronts militars. El TPBPN té fins a una trentena de Kodaps destacant el Kodap III dirigit per Egianus Kogoya, el IV d'Arnouldus Kocu i el XVI d'Elkius Kobak.

Read more »