2023/07/29

“Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó": l'organització armada reivindica 6 atacs



“Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó (...). Visca la Bretanya lliure! “Així comença i acaba una carta rebuda per correu, el 24 de juliol de 2023, i signada per Marie Guyader, Pierre Chérué i Yann ar Gov. L'organització armada nacionalista assumeix en el text sis accions. Entre les actuacions reclamades a la carta signada per la FLB, hi ha l'incendi d'una segona residència al Caurel (22), el maig de 2022. En una carta adreçada a diversos mitjans, el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), reclama incendis i danys a sis municipis bretons el 2022 i el 2023. "Operacions de represàlia":

la citada de l'incendi d'una casa secundària a Caurel (22) el 18 de maig de 2022 a les Côtes- d'Armor,

l'incendi d'una casa desocupada a Landunvez (29) el 12 de gener de 2023

a Morlaix el 10 de juny de 2023, del que no es té notícia

el sabotatge d'una màquina d'obra a Belle-Île el 3 de maig de 2023,

l'incendi d'un cotxe matriculat a la regió de París el 5 de maig a la punta de Cabellou a Concarneau (29)

i, la més recent, a Trébeurden, a les Côtes-d'Armor, el 16 de juny. La reivindicació arriba poc després d'una acció que pot representar un salt qualitatiu. La nit del dijous 15 de juny al divendres 16 de juny es va produir un incendi en una propietat de Le Toëno, a Trébeurden. Els bombers, ràpidament al lloc, van dominar el foc que s'havia estès en una ala de la casa. Les empremtes del foc i la destrucció del marc de l'ala de la propietat eren visibles des de l'exterior l'endemà del desastre. La propietat pertany a un prefecte de la República colonial francesa.

A finals de 2021, el Front havia enviat aquest mateix tipus de carta, per correu electrònic. A part de l'incendi d'una màquina de construcció a Rostrenen, a les Côtes-d'Armor, el desembre de 2020, reclamat per la FLB a través d'una carta postal. En la reivindicació enviada per correu ordinari s'afegeix una fotografia del kuzul meur (consell suprem): els membres del grup van emmascarats, encaputxats i enguantats, vestits de negre. Posen davant d'una bandera bretona i l'efígie del FLB: un hermina negra en el qual hi ha incrustada una espasa Excalibur. El FLB es va reactivar el 2017 despreés d'una aturada al causar un mort l'any 2000. Destacant que "quedar-se al país mai no ha estat tan difícil", la FLB indica que ha "reprèn la lluita pel poble bretó". I "la crisi de l'habitatge és només un dels molts aspectes de la presa de l'estat colonial francès sobre el nostre país". En aquesta carta, els signants denuncien una crisi de l'habitatge que seria "un dels molts aspectes de la influència de l'estat colonial francès" i expliquen que no volen veure "la Bretanya no desaparèixer sense lluita".







Read more »

4ª edició dels Scontri Populari del partit independentista Core in Fronte

El 16 de juliol, el partit independentista Core in Fronte organitzà la quarta edició dels Scontri Populari a Ponte Novu. Enguany es proposaren tres temes per debatre: les drogues, Airbnb i l'alt cost de la vida.

Els Scontri Populari van girar sobre debats al voltant de tres temes: les drogues, Airbnb i l'alt cost de la vida. La jornada va incloure la col·locació d'una corona a la nacionalista “A Croce di u Ricordu” i conferències: “U Rustinu ahir i avui” a càrrec de Toussaint Quilici, “El govern de Pasquale Paoli” i “La pacificació francesa després de Ponte Novu” dirigides respectivament per Antoine-Marie Graziani i Marc’Andria Castellani. Es va proposar un debat polític sobre la “convergència patriòtica i reivindicació d'un títol que consagra l'autonomia i l'autodeterminació, creant les condicions per a un equilibri de poder popular amb el govern francès." Aquest debat polític és especialment important als ulls de Félix Benedetti, membre de Core in Fronte. “Ens permetrà veure les possibilitats d'ancorar un autèntic equilibri de poder popular. Hi ha una convergència a nivell de l'Assemblea de Còrsega, una convergència de la representació institucional... Ara el poble cors ha de monopolitzar aquest projecte perquè sigui seu i que París senti que hi ha un equilibri de poder popular. En cas contrari, serà difícil acceptar el repte", va dir.






Read more »

2023/07/26

Còrsega: Esclata un xalet en construcció d'un francès i reivindica el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega

 Atac a una vila en construcció va ser parcialment destruïda per una explosió la nit del diumenge 16 de juliol al dilluns 17 de juliol de 2023 a Ajaccio (Corse-du-Sud). La pista d'un atac terrorista es considera després del descobriment d'una etiqueta "FLNC" que significa Front d'Alliberament Nacional de Còrsega. El març de 2023, en una nota de premsa, el FLNC havia criticat la política de “multiplicar les autoritzacions d'obres i instal·lacions en benefici de la colonització dels assentaments”, és a dir, en benefici dels no residents a Còrsec, és una estratègia que “consisteix a negar els drets del poble cors a la seva terra”. Els activistes nacionalistes també havien avisat els bancs que financen préstecs per a la construcció o la compra d'habitatges per als francesos, i les companyies d'assegurances que asseguren els seus immobles. Pocs dies abans, el 3 de juliol, el front va realitzar un atac similar a Villanova.




Read more »

2023/07/25

El Dia da Patria Galega s'omple de nacionalisme gallec

Centenars de persoes van obrir ahir a Compostela els actes del Dia da Patria Galega amb la 16ª cadena humana pels presos polítics gallecs organitzada pel moviment Ceivar. Aquest ha denunciat al govern espanyolista del PSOE/Sumar per "un desproporcionat dispositiu policial, que encapsulà i envoltà la mobilització en tot moment". L'acte va cloure amb Charo Lopes, qui va llegir un comunicat del Colectivo do Presos Independentistas, i Ugio Caamanho de Ceivar.





Hores més tard la Mocidade pola independência (MpI) realitzava una manifestació en condicions similars: envoltada d'antiavalots espanyols fortament armats per va caminar per Compostel·la en defensa de`la independència de Galícia, per l'educació pública i en gallec, per la salut mental en la sanitat pública, contra la precarietat. Sota el lema, en gallec portuguès, d'O nosso país, o nosso futuro els patriotes gallecs van acabar la manifestació cremant una bandera imperialista espanyola.




La mateixa tarda del dia 24 Galiza Nova, joventuts del BNG, va organitzar un homenatge a Rosalia de Castro a la seva tomba al Panteón dos Galegos  on també hi ha Castelao.

Ja el 25 de maig el Bloque Nacionalista Galego (BNG) ha celebrat el seu creixement electoral a les eleccions del 23 de juliol amb una marxa 'Pola soberanía dos povos'. La portaveu nacional, Ana Pontón, ha fet una crida a aconseguir un canvi de cicle a Galícia amb l’objectiu de fer història i convertir-se en la primera presidenta de la Xunta. Ha reivindicat l’orgull de ser una nació i ha assegurat que el BNG sempre té les portes obertes per ampliar les bases. Pontón ha recordat que "'Som una força nacionalista, i com deia Alexandre Boveda, al nacionalisme no li calen adjectius". Milers de persones han recorregut els carrers de Santiago de Compostel·la en resposta a la crida que ha fet el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que considera que es troba "en el millor moment".






El Partido Comunista pola República Galega (PCRG), fundat el 2021, també ha organitzat, per segon any, una altra manifestació amb el lema “Independència i socialisme”. Laura Reigía ha reivindicat aquesta formació com "el Partit com a suma de voluntats que deia Lenin, sense sectarismes ni corporativismes, simplement el lloc on ens trobem, l'eina que necessitem". Abraám Alonso, per la seva banda, també ha destacat la tasca de "reagrupament dels comunistes i independentistes que, tant individualment com organitzats, estaven i estan dispersos pel país". Han aplegat un centenar de seguidors front els milers del BNG.



Finalment les Assembleias Abertas Independentistas (AAI) també han desfilat pels carrers de Santiago de Compostel·la amb el lema “A defesa da terra é autodefesa” contra l'autonomisme i l'espoli que pateix Galiza.

Read more »

El BNG, EH Bildu, Junts i CC resisteixen l'onada de "vot útil" promoguda pel PSOE presentant-se com dic a Vox

 Illes Canàries

Ahora Canarias es presentava en llista conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). A les estatals s'ha quedat en 1.640 (0,16 %) per sota dels 2.015 vots dels independentistes i 1.185 dels comunistes obtinguts per separat el 2019. Coalición Canaria va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. A les estatals ha aconseguit un escó amb 114.718 (11,28 %) prop dels 123.981 de 2019. El centre esquerra nacionalista de Nueva Canarias-Bloque Canarista es queda sense escó. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Ara ha obtingut 45.557 (4,48 %). No es va presentar el 2019 doncs ho va fer conjuntament amb CC.

Euskal Herria (Hegoalde)

El Partit Nacionalista Basc obtenia 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals patint un greu descens des dels 408.766 (36,26 %) de 2019. Les eleccions estatals han confirmat el seu retrocés passant de 377.423 (32,07 %) a 275.782 (24,05). També la seva marca a Nafarroa, Geroa Bai, ha perdut vots passant de 12.622 (3,8) a 9.839 (2,90 %). Tot i a així l'EAJ/PNV ha aconseguit 5 escons. EH Bildu va assolir 297.181 (29,21 %) a les eleccions locals amb 1050 regidors la primera força creixent lleugerament front els 280.381 (24,87 %) de 2019. Ara ha crescut de 220.132 (8,71) a 274.676 (23,95) a la CAV i de 56.837 (16,96) a 58.686 (17,31) a Nafarroa sumant 6 escons.

Astúries-Lleó

A Lléo Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presentava llistes a Lleó i Zamora. Han passat de 10.198 (0,71) a 23.010 (1,62%). A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) es presentava a Salamanca mantenint els 866 vots de 2019.

Castella

A Castella es presentava el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors. Ara PCAS-TC ha obtingut 1.1156 vots i UdCa 452.

Galícia

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors, ha confirmat el seu ascens: Si l'abril de 2019 va obtenir 93.810 i l'octubre 120.456 (8,13 %) ara ha arribat als 152.327 (9,48 %). Així ha mantingut el seu escó.


Països Catalans

A Catalunya repetien llista les formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat (Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000). Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %. 

La situació s'ha invertit totalment ara: CUP ha quedat fora amb 98.794 (2,8 %) front els 244.754 (6,35 %) de 2019. Perd els dos escons i augmenta el descens de les locals perdent un 59 % del seu electorat: 146.000 sufragis. El PDeCAT també perd els seus 4 escons i ni arriba al 1% amb 31.687 vots. En canvi Junts es queda amb 7 dels 8 que tenien plegats tot i baixar de 527.375 (13,68 %) a 392.634 (11,16 %): Qui pateix un desgavell absolut és ERC. Perd la meitat dels seus electors passant de 869.934 (22,56 %) a 462.883 (13,16 %) i passa de 13 a 7 escons. L'independentisme perd 656.000 vots dels que 324.000 van al PSOE i 329.000 a l'abstenció que havia estat demanada per un nou independentisme crític amb els partits promogut pel FNC, Aliança Catalana i Primàries.



Read more »

2023/07/24

Tres estudiants nacionalistes papús condemnats a 18 mesos de presó per una manifestació

Dimarts 18 de juliol de 2023, tres estudiants que van participar en una protesta a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Jayapura (USTJ) el 10 de novembre de 2022 van ser acusats de traïció i condemnats a 18 mesos de presó pel fiscal.

Els estudiants acusats són Yoseph Ernesto Matuan, Devio Tekege i Ambrosius Fransiskus Elopere. Durant la protesta, van aixecar les banderes de l'Estrella del matí i van expressar la seva oposició al pla de diàleg de pau de Papua iniciat per la Comissió Nacional de Drets Humans (Komnas HAM).

Arran de la protesta, la policia va dispersar la concentració i va detenir diversos participants, fet que va provocar càrrecs de traïció als tres estudiants. El cas va ser portat davant el Tribunal de Districte de Jayapura. Durant el judici, el fiscal va afirmar que Yoseph Ernesto Matuan, Devio Tekege i Ambrosius Fransiskus Elopere eren considerats reincidents en el mateix cas, ja que pretenien la secessió de la República d'Indonèsia, provocant pertorbació a la comunitat. La fiscalia va demanar al tribunal que declari els acusats culpables del delicte de traïció. L'escrit d'acusació proposava una pena d'un any i sis mesos de presó, amb una reducció del temps ja passat en detenció.



Read more »

2023/07/23

Jornades internacionalistes a Sardenya




Entre el 30 de juny i el 2 de juliol es van celebrar les reunions dedicades a la governança de les comunitats locals a Scano di Montiferro, titulades “Dies internatzionales de sos administrators indipendedores”. Juntament amb els electes independentistes sards, també catalans, bascos i corsos. La iniciativa està organitzada per la Corona de Logu, l'assemblea d'alcaldes, regidors i regidors municipals independentistes de Sardenya i l'Assemblea Natzionale Sarda.

L'obertura fou el debat introductori titulat "El govern de les comunitats locals per a l'autodeterminació: comparant experiències". Seguidament, les cançons de tenor itinerants als cellers de la vila.

El 1 de juliol dues cites més: la primera dedicada a "Canvi climàtic, protecció del medi ambient i energies renovables", la segona a "Despoblament i desmantellament dels serveis públics essencials". Per tancar la segona jornada, al teatre Nonnu Mannu, la lectura de Gianluca Medas "Antoni Simon Mossa i Feltrinelli", dedicada a la figura del principal ideòleg de l'independentisme contemporani.

L'acte de cloenda el diumenge 2 de juliol fou, amb un col·loqui sobre “Les polítiques públiques per al creixement econòmic dels territoris” i la presentació de bones pràctiques i propostes en matèria d'empresa i fiscalitat. La important iniciativa, explica Antoni Flore, alcalde de Scano di Montiferro i president de la Corona de Logu, "pretén destacar el camí silenciós i incansable de les comunitats sarda, catalana, basca i corsa cap a l'autodeterminació nacional i representa només la primera cita de noves iniciatives que es posaran en marxa en els propers mesos".

Read more »

2023/07/22

Trobada a Tolosa dels partits nacionalistes per "lluitar contra el centralisme francès"

Occitanie País Nòstre* va organitzar el 3 de juny a l'Ostal d'Occitania de Tolosa una trobada d'associacions i col·lectius occitans amb moviments regionals, la majoria membres de la Federació de Països Units (Fédération des Pays Unis, fundada el 2022 i integrada per 7 partits nacionalistes). En el programa d'aquesta jornada, la presentació per part de Claire Daugé i Stéphane Albert, copresidents d'Occitanie País Nòstre, dels resultats de les accions realitzades “Començar en occità no és imprescindible, però només és important, permet posar les bases”.

Jean-Luc Davezac, president del F.S.U/Bastir, recordà durant la seva intervenció que cinc partits nacionalistes/regionalistes, el Parti Lorrain, el Partit Nacionalista Basc, Prouvènço Nacioun (recent fundat el 2018), Partit BretóBastir Occitanie, van formar la Federació de Partits Units el 15 de gener de 2022. Des d'aleshores s'hi han sumat Alternativa Alsaciana i el Partit de la Nació Occitana. La Federació de Països Units, aliança té com a objectiu unir partits regionalistes, autonomistes i nacionalistes que comparteixen valors i principis comuns com la democràcia, el progrés i el federalisme, que defensa la Comunitat Europea.

Així, la federació pot tenir un paper a les eleccions i permetre obtenir una major visibilitat. També volem lluitar contra el centralisme francès”. diu Jean-Luc Davezac. Les prioritats promulgades des de París no són les de cada regió. Hem de donar més autonomia a les regions”. Les intervencions es van succeir amb Mathieu Guihard President del Partit Bretó, Jean Telechea Secretari de l'EAJ Partit Nacional Basc, Alain Guarino President de Prouvènco Nacioun. Els ecologistes va ser presents amb Alexis Boudaud (Ecologie Altrament). 

Corinne Lepage, advocada compromesa amb la defensa de les causes mediambientals, exministra de Medi Ambient i eurodiputada, va aparèixer en un vídeo afirmant una llista per a les Europees 2024, amb suport d'ecologistes i regionalistes. Entre les assistents de la trobada Anne Etchegoyen, cantant basca, qui ha desenvolupat precisament la seva acció estatal per les llengües regionals i la seva presència a la televisió i la ràdio. Vol més espai per a la música en llengües regionals, més visibilitat, emissió en ones de ràdio i televisió nacionals per a obres en basc, occità, corso o bretó. Fa campanya per les quotes. També l'entitat Convergencia Occitania que des de 1998 aplega 90 entitats llenguadocianes. També van ser convidats Brice Lafontaine i Valerie Ripoll d'Unitat Catalana.




De País Nòstre a Bastir

L'entitat cultural llenguadociana País Nòstre, creada la dècada de 1980 per Joan-Pèire Laval, va passar a l'acció política el 2009 en motiu de les eleccions locals a Tolosa i Carcassona(on va entrar al govern) i presentant-se a les eleccions regionals del Llenguadòc el 2004 encapçalada per Christian Lacour obtenint 13.538 vots (1,27 %). Donat el seu creixement, el 2014, va ampliar les llistes a Narbona i Besièrs amb el moviment Bastir!. Aquest havia estat impulsat el 2011 pel Partit Occità i el Partit de la Nació Occitana i va confeccionar 55 candidats a les eleccions locals de 2014 i aconseguint 11 regidors a ciutats occitanes més d'altres en pobles. El 2015 Bastir! es va trencar a les eleccions regionals. Mentre el Partit Occità va presentar-se amb Els Verds i Front d'Esquerra el PNO i PN van donar suport a ecologistes alternatius (UDE i Cap21). Els primers van obtenir 210.000 vots i 93 escons i els segons 34.940 (1,7 %) sense representació. A Provença el PÒc va presentar-se coaligat al PS.

El 2016 el moviment va consolidar el canvi i l'exitosa campanya per denominar Occitània a la regió, en una assemblea constitutiva transformant-se en Bastir Occitanie donant suport a Macron el 2017 fins el 2019. Aquell any, a les europees, va donar suport a la llista ecologista.

El novembre de 2019 País Nòstre amplia la base territorial del Llenguadoc i es transforma en Occitanie País Nòstre presentant mig centenar de llistes a les eleccions locals de 2021 amb regidors a 25 localitats i 6 batllies mentre el PÒc va aconseguir dues batllies. A les eleccions regionals de 2021 OPN va presentar llistes Bastir obtenint 11.510 vots (0,76 %) al Consell Regional d'Occitània (fusió del Llenguadòc amb Midi-Pirineus) amb Jean-Luc Davezac com a cara visible. A Provença PNO i PÒc van conformar una llista conjunta, Oui la Provence, obtenint 25.209 vots (2,18 %). A les estatals de 2022 van presentar per primera vegada 16 candidats (aliats a la francesa Resistons) mentre Endavant! (aliança de PÒc i Libertat de Bearn)


Read more »

2023/07/21

El Parlament cors vota a favor de l'autonomia amb un 73 %

 

El 5 de juliol de 2023 la petició d'autonomia fou votada al 73% per l'Assemblea de Còrsega. Aquesta data seguirà sent històrica. És la culminació d'un procés que va tenir lloc durant diverses dècades per convèncer el poble cors, i també l'inici d'una seqüència política el desenllaç de la qual serà crucial.

Sis o deu mesos ens separen del proper termini, el d'un referèndum que es convocarà a partir de les negociacions que s'obriran. Fins aleshores, els passos seran determinants, i ara la pilota està a la pista de l'Estat.

Aquest últim s'enfronta a una proposta concreta i detallada adoptada per una majoria molt àmplia dels representants electes de Còrsega, i ha de respondre-hi. Es va comprometre a obrir una reforma constitucional d'acord amb els compromisos signats per Gérald Darmanin el març del 2022. Emmanuel Macron complirà aquesta promesa?

El punt crucial en el transcurs dels debats que van tenir lloc a l'Assemblea, així com l'aprovació de la deliberació adoptada, va ser el rebuig de la proposta descontada del grup de la dreta illenc. La seva adopció, fins i tot amb un vot minoritari, l'hauria posat com una opció per al govern que podria haver-se vacil·lat en confiar-hi. A partir d'ara s'enfronta a una reivindicació de la qual no es pot rebaixar el nivell de reforma institucional.

Aquest resultat polític es va aconseguir gràcies al compromís total del grup majoritari i el suport d'altres grups. Així, durant l'anterior sessió de juny, el grup Core in Fronte havia mostrat el color adreçant-se als grups Avanzemu-PNC i Corsica Lìbera: “El moviment nacionalista està obligat a convergir”, i especificant: “La convergència és un estat d'ànim, hi ha d'haver una visió estratègica forta”. Si l'electa Corsica Lìbera no s'incorporava a la votació final, sí el PNC, contribuint a la seva magnitud i, per tant, al seu impacte. Un altre membre electe va portar la seva veu del grup de dretes, Pierre Ghionga, Aquest treball unificador serà molt important per al futur d'aquest procés.

Perquè l'Assemblea de Còrsega ha previst que l'"Acord polític" que es negociarà amb l'Estat sigui objecte d'un referèndum a Còrsega. Aquesta votació serà llavors crucial.

És cert que encara hi haurà molts obstacles per superar, ja que la votació de la reforma constitucional ha de ser aprovada per l'Assemblea Nacional i el Senat, després confirmada pel Congrés de Versalles amb una majoria de 3/5es parts. Però l'expressió directa del poble cors, si és forta amb una bona participació i una gran majoria "sí", aportarà l'impuls necessari per esperar creuar-los tots.

La seqüència que s'obre és, doncs, nova. Ha de comptar amb tots els reunits per la votació del 5 de juliol. L'objectiu comú ha de ser explicar, detallar, tranquil·litzar i mobilitzar de cara al referèndum que podria tenir lloc a la primavera del 2024, en menys d'un any.

Quan els primers contactes entre el govern i l'executiu van posar les bases d'aquest procés de Beauvau, es va manifestar molt de pessimisme. La vaguetat del període de les eleccions presidencials a França, la procrastinació en els expedients judicials Alessandri i Ferrandi, els trastorns de la impugnació a la reforma de les pensions, han contribuït a allunyar l'expedient cors de les emergències mediàtiques. Però la qüestió corsa ve de lluny i segueix a l'espera d'una solució política que elimini definitivament els problemes que Còrsega ha conegut en el passat. Sabem que això requereix una revisió constitucional que sabem que només intervé molt poques vegades. Per tant, és essencial incorporar la propera revisió constitucional anunciada per a finals de 2024.

Tenim uns mesos per aconseguir-ho.

Read more »

El congrés de la Liga Veneta tria entre dues ànimes


En el Congrés de la Liga Veneta va celebrar-se el 24 de juny a Pàdua, el primer que es va completar per a la Lliga a nivell nacional, s'han presentat al secretariat regional dos candidats: Alberto Stefani, de Pàdua, comissari sortint i Franco Manzato, de Treviso, exparlamentari. L'altre candidat de la Lliga Nord, el paduà Roberto Marcato, conseller regional recolzat pels independentistes, havia renunciat a presentar-s'hi.

L'enfrontament entre els més de quatre mil delegats va tenir lloc entre les dues línies polítiques representades pels dos aspirants a secretaris autonòmics.
1) Alberto Stefani, un diputat de trenta anys que ha governat el partit del Vèneto durant els últims quatre anys, en representació de la Línia Salvini, es va presentar en continuïtat amb la línia política regional i també nacional.
2) Franco Manzato, en canvi, es va presentar per un canvi de línia política, per un retorn als orígens autonomistes de la Lliga. Segons ell, interpretant també les peticions i el descontentament dels que haurien votat Marcato, el partit s'ha mogut massa a la dreta, quan en canvi tradicionalment els moviments autonomistes se situen al centre de l'alineació política.

Zaia, com era d'esperar, va mantenir una posició equilibrada. Va dir que la Liga és sobretot "identitat" i que sempre va per davant de la Lliga Nord, fent l'ullet al corrent autonomista. Però de seguida va reequilibrar la declaració, que molts van interpretar com una assistència a la línia Manzato, advertint que cal mirar al futur, a la modernitat i que no hem de pensar en la identitat "com una maleta de cartró" per arrossegar. El seu paper de governador, sobretot davant la fi del seu mandat o fins i tot el d'obtenir-ne un quart, el va impulsar a ser molt prudent.

Els delegats de la Lliga Veneta que van votar van ser 490 en representació de 4000 militants. Alberto Stefani va ser elegit amb 288 vots. Franco Manzato en va recaptar 160. Immediatament després de les eleccions Stefani va declarar que, després del congrés, com hauria de ser, la Liga torna a ser un partit únic. "Treballarem tots junts per portar l'autonomia a casa", ha declarat, agraint a tots els que l'han recolzat i anticipant que treballarà per crear una cadena de subministrament entre parlamentaris municipals, autonòmics i nacionals i europeus per donar les millors respostes a la seva comunitat.

Read more »

El batlle d'Anvers, Bart De Wever (N-VA, Nova Aliança Flamenca) mantindrà el viatge a Israel malgrat les cítiques de marxistes i verds

El batlle d'Anvers, Bart De Wever (N-VA, Nova Aliança Flamenca), no té la intenció de cancel·lar el seu viatge previst a Israel la setmana vinent, malgrat les crítiques del PTB-PVDA i Groen que creuen que aquest viatge seria un "mal senyal. "No veiem on està el problema", va comentar dissabte De Wever. L'alcalde d'Anvers ha de viatjar la setmana vinent a Jerusalem per conèixer el programa que hi segueixen els policies flamencs en la lluita contra els crims d'odi i el terrorisme.

De Wever, que també és president de la N-VA, també tenia previst anar a Betlem, Tel Aviv i Haifa. Divendres, el partit marxista PVDA, però, havia llançat una petició contra aquest desplaçament. I dissabte, Groen va anunciar que presentava una moció contra ell.





Read more »

2023/07/19

Posicionaments dels 35 partits de les nacions sense estat de l'estat espanyol a les eleccions

Illes Canàries

Ahora Canarias presenta llistat conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). Amb un plantejament nacionalista Coalición Canaria presenta una llista amb opcions. La formació de centre dreta va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. El centre esquerra nacionalista es presenta com a Nueva Canarias-Bloque Canarista A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Finalment el Partido Nacionalista Canario (PNC) que l'abril d'enguany va trencar amb CC es va presentar a les autonòmiques aconseguint 2.472 (0,28 %) i ara no presenta llista. 

Euskal Herria (Hegoalde)

El Partit Nacionalista Basc presenta llistes a la Comunitat Autònoma i es presenta com a Geroa Bai a Navarra. EH Bildu per la seva part es presenta a tot Hegoalde sota les seves sigles. Els primers van obtenir 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals mentre els segons van assolir 297.181 (29,21 %) però fou Bildu, amb 1050 regidors la primera força mentre EAJ/PNV va caure de 1.060 a 981. Significativament l'EAJ/PNV va perdre 85.393 mentre EH Bildu va guanyar-ne 16.800. Ni Jardun ni GKS, dissidents de Bildu, s'han pronunciat.

Andalusia

Els independentistes andalusos de Nación Andaluza han fet una crida a l'abstenció. El conjunt de partits sortits de la dissolució del Partido Andalucista s'han dividit entre la indiferència davant les eleccions (Andalucía por Sí, Convergencia Andaluza) o el suport a Adelante Andalucía (Izquierda Andaluza, Primavera Andaluza) que es presenta per Cadis i ha trencat amb Podemos i Sumar.

Astúries-Lleó

A Astúries Izquierda Asturianista ha optat per integrar-se a Sumar. El moviment independentista Andecha Astur ha decidit no presentar-se a les eleccions. En el mateix sentit s'ha pronunciat el nou partit Aína, iniciativa sobiranista endegada l'abril de 2022 i presentada el 22 de maig d'enguany ha votat no presentar-se a les estatals. Andecha es va presentar a les darreres eleccions autonòmiques obtenint 1.196 vots (0,22 %) mentre IAS ho va fer en coalició amb IU i Más País que van passar de 35.000 vots a prop de 40.000 i de 2 a 3 escons.

A Lléo els autodeterministes d'Agora País Llionés no s'han pronunciat mentre Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presenta llistes a Lleó i Zamora. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) serà una força concurrent i, a més, es presenta a Salamanca. A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. 

Castella

A Castella es presenta el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors.

Aragó

En canvi Chunta Aragonesista (a les darreres autonòmiques va passar de 41.000 a 33.000 vots) ha optat per presentar-se dins de Sumar. Puyalón de Cuchas, com ja va fer a les autonòmiques, s'ha inhibit del procés electoral. Estau Aragonés, que manté un acord amb la CHA des de 2019 amb daltabaixos i a les autonòmiques hi va donar suport, ara no ha donat consigna de vot al considerar Sumar un projecte auxiliar del PSOE.

Galícia

Sí ho fa el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors. Les forces centristes Coalición por Galicia i Terra Galega no s'han pronunciat. La primera va passar de 12.100 a 2.800 vots perdent 14 dels regidors que tenia i la segona de 10.000 a 7.200 i de 18 a 10 regidories. Mentre, els moviments independentistes d'extrema esquerra o bé no s'hi han pronunciat (Partido Comunista pola República Galega, Assembleias Abertas Independentistas, Mocidade pola Independência) o han fet una crida a l'abstenció (Agora Galiza-Unidade Popular).  

Països Catalans

A les Illes Balears Més ha optat per coaligar-se amb Sumar, com fa Compromís (a les autonòmiques ha passat de 440.000 a 350.000 sufragis) mentre El Pi ha descartat presentar-se a les eleccions. Més va passar de 46.000 a 41.000 vots (i de 130 a 110 regidors) mentre El Pi ho va fer de 24.000 (i 78 actes) a 20.500 (i 67). Més va arribar als 37.000 vots al parlament mantenint vora un 8 % i 4 escons mentre El Pi va perdre els seus 3 amb el 3,8 % i 17.000 vots.

A Catalunya repeteixen llista les actuals formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat, presenten llistes. Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000. Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %. La resta de llistes que van obtenir representació com el FNC (3.529 vots i 6 regidors) i Aliança Catalana (1.806 vots i 8 regidors) han fet una crida a l'abstenció.

Read more »

2023/07/18

Campanya del moviment de combat pel bretó per la retolació en la llengua pròpia

 

Aquest cap de setmana, els veïns del sector de Corn er Hoët, a Brec'h, han descobert que alguns rètols dels carrers estaven coberts amb un adhesiu taronja, enfosquint els seus noms. “E brezhoneg, en bretó! podríem llegir-hi. Una manera de reivindicar el bilingüisme francès-bretó. L'acció no és anònima, ja que els cartells porten una signatura, la d'Aita.bzh. Ai'ta és un col·lectiu, que es presenta com a no violent i apolític, l'objectiu del qual seria "donar vida a la llengua bretona en tots els aspectes de la societat, imaginant accions per informar el públic, amb esperit lúdic".
"Abans els rètols eren bilingües aquí"

“Fa uns anys, aquí els rètols dels carrers eren molt bilingües”, explica Christian, veí del barri de Corn er Hoët. “L'ajuntament ha decidit posar-ne d'altres, però sense la traducció al bretó”. En altres indrets del municipi, la senyalització pública del municipi combina les dues llengües.

Read more »

2023/07/15

Les forces d'ocupació indonèsies assassinen 3 homes papús

 

Tres civils a Dogiay, Papua Occidental, van ser morts a trets per l'exèrcit indonèsia el 13 de juliol de 2023, cosa que va provocar que Yosia Keiya morís al lloc dels fets. Posteriorment Yakobus Pekei, un home de 20 anys i Stefanus Pigome, de 19, que també van rebre ferides de bala al cos de la víctima com a conseqüència de la negligència de l'exèrcit indonèsia que va utilitzar l'arma "equivocada" contra civils al districte de Dogiay, Papua Occidental van morir.

Read more »

2023/07/12

Independentistes berbers (amazics) condemnats a presó per Algèria

El nacionalista cabil Nabil Moussaoui, originari d'Aokas, continua patint assetjament judicial per part del règim algerià. Ja era condemnat a 18 mesos per la seva militància independentista i el 17 de juny un tribunal colonial àrab el va condemnar a 12 mesos més de presó. La condemna va coincidir amb la sentència contra  l’independentista Djahid Mendil condemnat a 3 anys de presó. 




Read more »

2023/07/10

119 atacs de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx el primer semestre d'enguany

Sagaar Media va publicar una infografia de les activitats armades de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) en el primer semestre d'enguany, de gener a juny de 2023. Un total de 119 atacs van ser duts a terme pel BLA. Es va observar que aquests atacs s'havien produït amb intensitat a zones urbanes i muntanyoses, mentre que un atac de caràcter notable i sever de la Brigada Majeed del BLA també va ser evident a Turbat. Durant el primer semestre d'aquest any, l'exèrcit del Pakistan va dur a terme un total de 361 operacions a Balutxista . Aquests van incloure 149 incursions, 113 bloquejos i 99 operacions militars.


Read more »

2023/07/09

Trobada per reclamar la independència de Cornualla

El moviment All Under One Banner (Oll yn-dann un banner)-Kernow, inspirat en els del mateix nom d'Escòcia i Gal·les, va realitzar una trobada el 8 de juliol a Liskeard. L'entitat, fundada el 2021, va reivindicar la independència de Cornualla, de forma transversal, respecte al Regne Unit. El Cornish National Party va donar suport a la concentració.







Read more »

2023/07/08

El Front d'Alliberament Nacional de Còrsega col·loca una bomba contra l'especulació immobiliària a una casa en venda

Una casa que s'acabava de construir i que s'anava a posar a la venda a Bastia ha resultat danyada per una càrrega explosiva la nit d'aquest diumenge a aquest dilluns 3 de juliol, amb la sigla FLNC trobada, ha indicat el fiscal de Bastia. L'habitatge estava desocupat en el moment dels fets, que van tenir lloc cap a la mitjanit: L'artefacte una bombona de gas juntament amb una càrrega explosiva, va causar "danys relativament limitats". A la façana d'aquesta casa es va descobrir una etiqueta "FLNC Libertà" (Front d'Alliberament Nacional de Còrsega). Es va obrir una investigació per degradació per mitjans perillosos que es va confiar a la policia judicial, ha afegit el magistrat, que també ha comunicat la fiscalia antiterrorista. Des de fa un any i mig, diverses desenes de residències, la majoria de les vegades secundàries, es veuen afectades per incendis o càrregues explosives, amb o sense presència d'etiquetes, en aquesta illa mediterrània on les reivindicacions nacionalistes són fortes.


D'altra banda el moviment Sulidarità denuncia la sentència pronunciada per l'aparell judicial colonial francès contra Sebastianu Selventi: Més de 60.000 € en multes reclamades arbitràriament a aquest treballador honest per fets derivats de l'acció criminal de l'estat francès en el cas Yvan Colonna.
"Cap antidisturbis hexagonal patirà mai una condemna així, comprovat si és de la naturalesa política de la repressió a Còrsega. Sulidarita farà costat al Sebastianu.Si la condemna fos confirmada o agreujada en apel·lació, es posarà en marxa una recaptació de suport, com es fa en altres llocs i per altres causes.
Stému à fiancu a Sebastianu és del nostre ghjuvent ù."


Read more »

2023/07/07

Moren 4 independentistes sikhs exiliats en dos mesos



Gurupatwant Singh Pannu, un militant de Khalistan (la pàtria sikh independent), ha mort en un accident de trànsit als Estats Units. Els informes afirmen que Pannu va morir en un accident de trànsit a la carretera 101.

En els últims 60 dies, tres destacats activistes sikh pro Khalistan, a saber, Hardeep Singh Nijjar, Avtar Singh Khanda i Paramjit Singh Panjwar, van morir a diferents estats. Mentre que Nijjar i Panjwar van ser assassinats a trets al Canadà i Lahore respectivament, Khanda va morir a Londres. Espantat per aquestes morts, Pannu va passar a la clandestinitat durant gairebé tres setmanes. Des d'aleshores no es va localitzar fins que a les xarxes socials va sorgir la notícia del seu accident de cotxe. En particular, Pannu era perseguit pel govern indi el 2020, en virtut de la secció 51A de la Llei de prevenció d'activitats il·legals (UAPA). Va ser el fundador de Sikhs For Justice (SFJ), una organització Khalistani que va organitzar una campanya pro Khalistan del Referèndum 2020.

Read more »