Rússia obre una segona causa penal contra Rafis Kashapov, primer ministre del govern de Tatarstan a l'exili

Els ocupants russos han obert "casos penals" contra diferent els representants de les nacions sense estat que lluiten per la independència i contra l'ocupació i la colonialització russes. Rafis Kashapov, primer ministre del govern de Tatarstan a l'exili, informa que Rússia va obrir un segon cas penal contra ell i el va posar a la llista de buscats internacionals. Kashapov està en una llista internacional de buscats.
S'ha obert una segona causa penal contra Rafis Kashapov* a Tatarstan. Aquesta vegada, s per violació reiterada de la llei sobre agents estrangers: ignora les regles d'etiquetatge dels missatges. Kashapov* ja ha estat sotmès a responsabilitat administrativa dues vegades per violacions semblants, i ara s'enfronta a fins a dos anys de presó.

A l'abril es va iniciar una causa penal contra Kashapov per justificar el terrorisme. El motiu va ser la seva entrevista amb un periodista ucraïnès en un canal de YouTube, on van parlar de l'atac de drons a la ZES 'Alabuga'. A més, tal com va descobrir la publicació, Kashapov* va parlar sobre diverses empreses de defensa de Tatarstan, inclosa KAMAZ. La setmana passada, el jutjat de la ciutat de Naberezhnye Chelny el va multar per participar en una organització indesitjable.

El 2009, Kashapov* va rebre una condemna suspesa per publicacions que el tribunal va considerar extremistes. Sis anys més tard, va ser enviat a una colònia penal durant tres anys per publicar publicacions en suport dels tàrtars de Crimea; el tribunal de la ciutat el va declarar culpable de cometre delictes segons l'article 280.1 del Codi Penal de Rússia (demanades públiques per a accions destinades a violar la integritat territorial). de la Federació Russa) i l'article 282 (Accions destinades a incitar l'odi o l'enemistat per motius de nacionalitat, pertinença a un grup social, ús d'Internet).

El 2018, l'activista va ser acusat d'incitació pública a l'odi i l'hostilitat, alhora que va demanar asil polític al Regne Unit. Kashapov* es troba en una llista internacional de buscats.

*Inclòs pel Ministeri de Justícia de la Federació Russa a la llista d'agents estrangers

Read more »

La policia d'Angola crema 7 civils a Cabinda

La policia nacional d'Angola ha dut a terme l'execució de set persones per agents de la primera unitat de policia fronterera, estacionada al poble de Yabi, província de Cabinda. Recentment, la informació sobre execucions a la ciutat de Yabi, que va implicar la policia, va circular per xarxes socials. Els fets es van produir el 17 de juny a Yabi on hi viuen, amb les seves famílies, desenes d'ex combatents del moviment armat FLEC que el 1 d'agost de 2006 es van rendir i van constituir el Fórum Cabindés para o Diálogo. 

 
Segons un comunicat del Front per a l'Alliberament de l'Estat de Cabinda - Forces Armades de Cabinda (FLEC-FAC), els atacs de l'exèrcit angoles contra "civils cabindans desarmats" van tenir lloc dilluns a la nit (24.06) i aquest matí, en la regió fronterera de Tando Zinze i va provocar la mort de set persones, amb altres quatre desaparegudes. FLEC-FAC demana, en el mateix comunicat, a la Unió Europea (UE) que s'uneixi als esforços de la Unió Africana (UA) "per trobar una solució justa i pacífica al conflicte de Cabinda". "La guerra injusta imposada per Angola al poble cabindà continua causant patiment i pèrdua de vides humanes i ha de ser denunciada per la comunitat internacional", destaca el grup, que demana "la protecció de les poblacions civils desarmades".

"FLEC-FAC segueix amb gran preocupació la sèrie d'assassinats i homicidis premeditat perpetrats per les autoritats d'ocupació angoleses contra ciutadans cabindans desarmats, incloses tortures (...) i agressions sexuals que constitueixen una veritable declaració de guerra contra el poble cabindà". també assenyalen els independentistes.

Read more »

Creació del Front d'Alliberament Popular de Papua Occidental

El Moviment d'Alliberament Unit per a Papua Occidental (ULMWP) ha celebrat la posada en marxa, el 24 de juny, d'un nou front polític i ha demanat suport a aquesta nova iniciativa sobre el "full de ruta cap a l'alliberament". El llançament del Front d'Alliberament Popular de Papua Occidental (Gerakan Rakyat Pembebasan West Papua o West Papua People’s Liberation Front, GR-PWP) va ser un nou moviment popular format per executar l'agenda nacional de l'ULMWP.

"El nostre full de ruta és clar: no ens desviarem en aquesta o aquella direcció, però romandrem totalment centrats en el nostre objectiu final de la independència. En seguir aquesta triple agenda, estem reconstruint la sobirania que ens van robar el 1962. El full de ruta de l'ULMWP és el camí cap a l'alliberament de Papua Occidental". Totes les organitzacions o grups afiliats de Papú Occidental eren benvinguts a participar en el GR-PWP, inclosos activistes polítics, grups d'estudiants, organitzacions religioses, grups de solidaritat indonèsia, l'Aliança d'Estudiants de Papúa i KNPB.

“El Front d'Alliberament no és de faccions sinó que durà a terme l'agenda nacional per a l'autodeterminació. Aprofundirà la presència de l'ULMWP sobre el terreny, donant suport al gabinet, la constitució, l'estructura de govern i la visió de l'Estat Verd que ja hem posat en marxa. El GR-PWP ha estat avalat pel Congrés, el màxim òrgan de l'ULMWP segons la nostra constitució". Tindrà una estructura descentralitzada, repartida per les set regions habituals de Papua Occidental. La capital de Jayapura no dictarà decisions a les costes o illes: totes les regions tindrien la mateixa veu en el moviment.

“La unitat és essencial per al nostre èxit. El nostre moviment d'alliberament només tindrà èxit quan hi hagi papús occidentals de totes les regions, de tots els grups tribals i faccions polítiques".

Read more »

Els drusos despleguen la seva milícia davant l'assassinat d'un dels seus caps

Es tracta del moviment independent drus Sheikh al-Karama, Senyors de la Dignitat que ahir van enviar reforços militars addicionals a la localitat d'Ariqa, al camp occidental de Suwayda, després que aquest matí esclaten enfrontaments amb una banda assadista acusada de segrest i robatori, que van provocar la mort del seu líder, Alaa al-Jabr Azzam. Van arribar vehicles de quatre rodes motrius equipats amb metralladores, coincidint amb la continuació de les reunions amb l'alcalde i notables del municipi, per arribar a un acord que garanteixi la fi de l'activitat de la colla al municipi després del l'assassinat del seu líder i la recuperació d'una sèrie de cotxes i drets robats.

El moviment va rebutjar la petició de retirada sense arribar a un acord que garanteixi la fi efectiva de l'activitat de la banda assadista. La iniciativa, que va ser presentada pels notables d'un poble antic, inclou el lliurament dels membres de la banda a la justícia perquè els responsabilitzi segons la llei, després de recuperar els drets dels ciutadans la implicació dels quals en el robatori de la banda està demostrada.

Cal destacar que l'operació de robatori d'un cotxe amb la força de les armes, que ahir va ser acusada de dur a terme la banda d'Al-Jabr, va encendre els enfrontaments d'avui, després que les negociacions per recuperar el cotxe van continuar durant tot ahir, durant les quals la banda es va decidir a no tornar el cotxe.

Read more »

La segona volta de les eleccions estatals franceses deixa 7 diputats de formacions nacionalistes corses, polinèsia, bretona, kanak i basca

Per primera vegada un diputat nacionalista basc al parlament francès. Peio Dufau, del moviment abertzale EH Bai i candidat de l'NFP escollit després d'haver obtingut el 36,28%; "S'han posat moltes esperances en mi, ara ens haurem de posar mans a la feina". A la Bretanya victòria espectacular del nacionalisme bretó: el centrista Paul Molac aconsegueix un escó a Morbihan amb el 65% dels sufragis. A la darrera legislatura  ha promogut legislació a favor de les llengües minoritzades.

Sort diversa pels candidats corsos. Dels 3 actuals diputats només dos mantenen l'escó. M. Castellani del centrista Femu a Corsica amb el 64 % i P.A. Colombani del Partitu di a Nazione Corsa amb el 59 %. Ambdós s'enfrontaven a segona volta amb el RN. El tercer, de Femu a Corsica, arriba al 45 % però és derrotat pel candidat de la dreta francesa. 

A Polinèsia el Tavini tenia els 3 escons aconseguits en coalició amb Nupes (esquerra francesa) el 2022 però en perd 2. Un, circumscipció 1, ja el va perdre a la primera volta i ara en perd el de la segona circumscripció a favor de Nicole Sanquer d'A Her, partit de dreta extrema polinèsia (diferent del RN) autonomista escindit dels autonomistes de centre Tapura. Sanquer obté el 55,88 % front el 44 % del candidat de l'esquerra independentista. A la circumscripció 3 el Tavini manté l'escó per una diferència de 600 vots amb el 50,87 % front la candidata de dreta francesa.

A Kanaky hi ha dues circumscripcions. Les dues éren en mans dels lleialistes (pro francesos). Amb el 52% el candidat lleialista Metzdorf aconsegueix l'escó a la circumscripció Kanaky 1 on hi viuen gran part dels colons francesos que han substituït la població autòctona kanak però lla notícia històrica és per Emmanuel Tjibaou, candidat nacionalista kanak del front d'alliberament nacional FLNKS,  escollit diputat a la segona circumscripció de Kanaky. Fins ara, sempre, havia ocupat l'escó un lleialista francès antiindependentista. Fill de Jean-Marie Tjibaou, líder independentista del FLNKS  assassinat el 4 de maig 1989, es converteix en el primer independentista a seure al parlament estatal, 42 anys després de Rock Pidjot únic diputat independentista entre 1967 i 1986 (tot i que fins 1977 no adoptà les tesis independentistes del propi Tjibaou i el 1981 es va aliar al partit socialista francès). En global les eleccions estatals de 2024 deixen com a balanç una victòria del nacionalisme kanak, amb 83.021 vots i el 53,21 % front els colonialistes francesos que obtenen 72.978 sufragis i un 46.78%.

Guaiana

A les dues circumscripcions de la Guaiana vencen el MDES amb 14.302 vots (76,11 % a segona volta) i 12.895 (62,78 % a la primera volta) a la 1 i l'esquerra francesa a la 2. El 2022 el MDES també va aconseguir l'escó a la però amb 9.038 a 2ª volta i 2.601 a la primera a la circumscipció 1 i els centristes francesos a la 2. El Mouvement de décolonisation et d'émancipation sociale (MDES) d'extrema esquerra lluita per la independència des de 1991 i el 2022 va obtenir el primer escó estatal.

Martinica

Finalment Martinica compta amb 4 circumscripcions. El 2022 se les van repartir Bâtir le Pays Martinique (BPM), 2 Péyi-A (independentista però aliada de l'esquerra francesa a l'illa) i el Parti Progressiste Martiniquais. Enguany els escons han estat per l'esquerra en els 4 casos (3 com a Péyi-A, 1 pel PPM). 

Els nacionalistes de Bâtir le Pays Martinique (BPM) i MIM han obtingut 3.106 vots (13,4 %) a primera volta i 4.081 (18,03 %) a la segona a la 1 i a la 3 l'independentista Palima 2.617 (14,72%) que el 2022 havia aconseguit 2.288 vots (3,7 %). El MIM presentava un candidat a la circumscripció 4 que recull 1.294 vots (5,34 %).

Bâtir le Pays Martinique (BPM) va ser fundat el 1998 com a partit ex marxista autonomista que, des de 2019, defensa la independència. És una escissió del  Parti Communiste Martiniquais de 1957. Col·labora amb Gran Sanblé Pou Matinik impulsada per l'històric Mouvement Indépendantiste Martiniquais (1978) d'Alfred Marie-Jeanne i PALIMA. El Parti pour la libération de la Martinique (PALIMA), de 1999, és també d'extrema esquerra independentista.

Finalment Péyi-A, escindit el 2019 del MIM, PALIMA i Mouvement des démocrates et écologistes pour une Martinique souveraine (MODEMAS), formalment independentista dona ple suport a l'esquerra francesa, ja sigui Nupes el 2022 o NFP enguany.  Péyi-A ja havia obtingut 2 escons el 2022 amb 28.000 vots i enguany els augmenta a 3 amb 58.300 dins el NFP. El Parti Progressiste Martiniquais, escindit el 1958 del PCF, nacionalista anticolonial, és dins de l'òrbita de l'esquerra francesa (Nupes/NPF).

Conclusió

En resum els 9 escons per a formacions nacionalistes de 2022 : 3 corsos, 3 polinesis, 1 de Martinica, 1 de Guiaiana i 1 bretó passen a ser ara set: 2 corsos, 1 polinèsia, 1 bretó, 1 kanak, 1 de Guaiana i a 1 basc. A més dels 2 nacionalistes autonomistes polinesis de dreta (Tapura) i dreta extrema (A Her) escollits i els 4 autonomistes de Martinica (Péyi-A i PPM).

Read more »

Resultats mixtes dels nacionalistes a Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia a les eleccions britàniques

Les eleccions al Regne Unit del 4 de juliol, marcades pel sistema majoritari, han suposat una clara victòria dels laboristes que combinen polítiques socials amb suport a Israel i Ucraïna i expulsions d'immigrants reincidents. El Labour Party passa de 2 a 37 escons amb el 35,7 % front el 27,1 % de 2019 quan el liderava l'ala esquerra de Jeremy Corbin. A nivell global els Conservadors perden la meitat dels 14 milions de vots de 2019: En canvi Starmer obtindrà el doble d'escons que Corbyn el 2019 amb menys vots absoluts que aquest (i amb només 1,6 punts més). Els laboristes es beneficien de l'enfonsament tory, però amb prou feines milloren. De fet els laboristes han perdut 5 en districtes musulmans, dos davant dels tories i tres davant independents- inclòs... Jeremy Corbyn.

Escòcia

Els resultats del Partit Nacional Escocès són dolents, però el sistema majoritari els fa encara pitjors del que semblen. Perden un 40 % dels vots (517.000), però el 83% dels seus escons. Amb el 30% dels vots, continuen sent competitius a Escòcia. L'Scottish National Party passa de 48 a 9 escons amb un percentatge del 29,9 % lluny de l'espectacular, i històric, 45 % del 2019. Aleshores va obtenir 1.242.000 vots que enguany són 724.758. Els conservadors unionistes (5 escons) s'ensorren passant del 25 al 12 % i els LD es queden igual al voltant del 9 % i 6 escons. L'SNP pateix un retrocés provocat per quatre factors: dos casos en que els Presidents del SNP se les han tingut amb la justicia. Un per acusació d’asssetjament sexual i l’altra per desviació de diners. Un govern poc centrat en la qüestió nacional i sí en la persecució a la llibertat d'expressió perseguint a les dones que qüestionaven la feminitat dels transexuals (fins i tot a diputades del propi partit) i la ruptura amb els Greens (que havien condicionat el gabinet escocès) que els ha deixat en un govern en minoria. L'Alba Party d'Alex Salmond obté 11.784 sufragis.

Gal·les

A Gal·les els laboristes baixen del 41 % al 37 i però guanyen 6 escons i ara en tenen 27. En canvi el Plaid Cymru de Rhun ap Iorwerth creix notablement del 10 %, 3 escons i 153.000 vots a 14,8 %, 195.000 i 4 escons. Els liberals que no en tenien cap obtenen 1 i els tories perden els 13 que tenien. 

Irlanda del Nord

Finalment a Irlanda del Nord el Sinn Féin guanya les eleccions amb 211.000 sufragis i el 27 % que li suposen 7 escons, els que ja tenia amb els 182.000 vots de 2019 (23 %). L'SDLP baixa de 119.000 vots (15 %) a 87.000 (11 %) perdent les dues actes que tenia. Dins de l'unionisme el DUP perd 3 escons i es queda amb 5 i el 22 % com a segona força (era la primera amb el 30,6 %). Alliance baixa del 16,8 % al 15 i manté 1 escó, l'UUP continua igual al voltant dels 94.000 vots i el 12 % entrant al parlament al baixar la participació del i Jim Allister de la Traditional Unionist Voice, aliat al partit antimmigrants Reform aconsegueix un escó per Antrim North amb 48.000 vots i el 6 %. L'unionista independent Alex Easton, escindit del DUP, ha estat escollit per North Down amb el suport de TUV, Reform Party i el lleialista Jamie Bryson vinculat al paramilitar Ulster Volunteer Force.

Read more »

Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2024

La primera volta, celebrada el 30 de juny permeten a diversos candidats nacionalistes passar a segona volta: 1 a Euskal Herria, 3 a Còrsega i 1 a la Bretanya.

Euskal Herria

EH Bai, el partit dels abertzale d'Iparralde, va apostar clarament per l'anomenat Nou Front Popular format per partits d'esquerra i verds en oposició al Reagrupament Nacional, un dels candidats del NFP, Peio Dufau, d'EH Bai, ha passat a segona volta. En aquesta té el suport de l'EAJ/PNB que va presentar candidats propis obtenint 6.254 sufragis:

Pirineus Atlàntics 4: 1.128 (1,95 ) 

Pirineus Atlàntics 5: 1.414 (2,02 %)

Pirineus Atlàntics 6: 3.712 (5,04 %)

El 2022 cap candidat nacional basc passà a la segona volta. L'aliança nacionalista EH Bai obtingué 16.385 vots. El mateix Peio Dufau ha estat tercer en la sisena circumscripció del Pirineus Atlàntics, amb un 14,6% dels vots, i Egoitz Urrutikoetxea, en la quarta circumscripció, el 10% dels electors. L'any 2017 la força basca passà dels 11.423 vots (8,8 %) de 2012 a 12.665 (10,42 %). A més s'hi presentava una llista del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB) que va aconseguir 2.151 vots, un 1,71 %.

 

Occitània

Nou candidatures del PÒC (amb Endavant! i Oui la Provence), 8 del PNO i Bastir Occitània (impulsada pels centristes de País Nòstre) sumen 17 llistes occitanistes amb un creixement en la majoria dels casos. 

El Partit Occitan ha passat de 5 candidats el 2017 a 32 el 2022 i 9 enguany: 2 a Bearn, 2 a Landas, 1 al tarn i 4 a Provença aliats amb Endavant!. Malgrat l'augment de participació 7 dels 9 candidats han superat els vots de 2022. Partit Occitan suma 8.022 vots amb una mitjana del 1,16 % destacant el 2,3 % a Var. Creix respecte als 5.083 vots a les mateixes circumscripcions del 2022.  

PNO i Bastir suma 8.695 vots en 8 candidatures amb una mitjana del 1,81 %  als qui cal afegir 1.278 de les dues llistes conjuntes amb Résistons. Això totalitza 10.622. El 2022 va obtenir 5.975 i una mitjana del 1,63 % també amb 8 llistes. A més ha donat suport a dues de Résistons!. Passa de 745 a 1.080 de mitjana.

Partit Occitan

Landas 2: 1.358 (1,57 %) - Partit Occitan 547 (0,91 %) el 2022

Landas 3: 451 (0,64 %) 649 (1,18 %) el 2022

Pirineus Atlàntics 3: 475 (0,8 %) - Partit Occitan i Endavant ! 587 (1,31 %) el 2022

Pirineus Atlàntics 2: 1.079 (0,78 %) - Partit Occitan i Endavant ! 597 (1,38 %) el 2022

Tarn 2: 1.058 (1,39 %) 413 (0,31 % el 2022)

Var 3 : 531 (0,86 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 444 (0,89 %) el 2022

Var 6: 1.968 (2,3 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 958 (1,66 %) el 2022

Vau Clusa 1: 391 (0,87 %)  - Partit Occitan, Bastir Occitània i Òc per Provença! 277 (0,91 %) el 2022

Vau Clusa 4 : 729 (1,20 %)  - Partit Occitan i Òc per Provença! 611 (1,49 %) el 2022

El 2022 el Partit Occitan i Endavant! (plataforma amb els independentistes bearnesos de Libertat!) van presentar 32 candidats obtenint 13.807 vots amb una mitjana de 430 vots. Enguany amb 9 ha obtingut 8.022 creixent a una mitjana de 890 vots per candidat.

 

El Partit de la Nacion Occitana Bastir Occitània va presentar candidatures a:

Alta Garona 8 : 257 (0,44 %) - PNO i Bastir Occitània i  Lo Bornhon ciutadan

Òlt e Garona 1: 1.021 (1,69 %) - PNO i Bastir Occitània

Alta Garona 1: 1.601 (2,7 %) - 1.330 (3,03 %)

Alta Garona 3: 731 (1,2 %)

Alta Garona 4: 945 (1,96 %) - 562 (1,6 %)

Gèrs 2: 1.293 (2,45 %) 131(0,32 %)

Tarn 3: 965  (1,32%) - 1205 (2,18 %)

Bocas de Ròse 8: 1882 (2,71%) - amb el Partit Prouvenço Nacioun

 

i amb Résistons: 

Alta Garona 5: 121 (0,16 %) - PNO i Resistons! de Jean Lassalle  1.160 (2,1 %) el 2022

Aude 2: 1.927 (3,17% - Bastir Occitània i Resistons! de Jean Lassalle  927 (2,11 %) el 2022

 

Bretanya 

La gran fita del moviment nacional bretó (Emsav) és a Morbihan 3 on el nacionalista Paul Molac queda primer amb 28.912 vots (35,84 %) i pot aconseguir un escó car el RN és segon amb 31,5 % i els macronistes d'Ensemble tercers amb 15,48 %. Molac, sorgit dels partits nacionalistes va ser escollit com a independent a les files de Macron del que s'ha desvinculat i ha protagonitzat una legislatura intensa fent aprovar l'anomenada Llei Molac de defensa de les llengües "regionals". Mentre la Unió Democràtica Bretona ha apostat per donar suport al NFP el Partit Bretó va presentar 13 llistes pròpies obtenint 12.808 vots amb una mitjana del 1,46 %. El 2022 havia presentat 34 llistes aconseguint 15.205 vots i una mitjana del 0,95 %. Per tant cada llista ha passat dels 447 vots de mitjana a 985. El PB a segona volta ha demanat no votar explícitament ni a RN ni a les llistes del NFP que continguin els antibretons de La França Insubmissa. 

El 2017 a la Bretanya es presentà una llista d'esquerra autonomista (Oui la Bretagne) que va obtenir  33.000 vots i una de centre dreta independentista, 100 % Bretagne que en va aconseguir 13.000. El 2022 aquesta menada pel Parti Breton, va arribat 15.205 sufragis mentre l'esquerra de l'UDB va aconseguir 23.320. El PB, amb el suport d'En Avant Bretagne, Breizh Europa i el Partit Federalista Europeu, es presentava a 30 circumscripcions i l'UDB a 21. Paul Molac, fins aleshores diputat pel partit de Macron es presentà dins Libertés i Territories / Regions i Pobles Solidaris. Tot i deslligar-se de la majoria presidencial fou el candidat més votat, amb un 37,7% dels sufragis.

Lorena

El Parti Lorrain es presentava a dues circumscripcions a la 2 de Mosel·la obté 741 (1,51 %) vots i a la 2 de Vosges 2 obté 925 (1,95 %)

Mosel·la

El Parti des Mosellans / Partei der Mosellothringer, fundat el 2015, es presentava a Moselle 4 i 5 aconseguint 17 vots (0,03 %) i 1.128 (2,57 %) de Denis Lieb.

El 2017 Parti des Mosellans, obtenia 2.740 vots (0,88 %) en la primera participació electoral. Fundat el 2015, aquest partit regionalista defensa la integració de la Mosel·la a Alsàcia. També per primera vegada es presentava el Parti Lorrain, formació creada l'any 2010, sumant 2.079 vots amb presència a 7 circumscripcions, tres d'elles a la Mosel·la amb una mitjana de 0,71 %.

 

Alsàcia

Unser Land es va presentar a 15 circumscripcions sumant 31.053 sufragis i a la segona volta no ha donat consigna de vot.

Baix Rhin 

1: 395 (0,91 %)

2: 819 (1,67 %)

3: 813 (1,78 %)

4: 1.982 (2,9 %)

5: 2.681 (3,77 %)

6: 1.770 (2,7 %)

7: 1.821 (3,27 %)

8: 6.818 (11,44 %) amb Les Républicains, el candidat Victor Vogt dirigeix l'Oficina de l'Alsacià

9: 2.583 (4,15 %)

Alt Rhin

1: 1.007 (2,05 %)

2: 1.645 (2,7 %)

3: 1.850 (3,3 %)

4: 3.867 (5,73 %)

5: 1.104 (2,32 %) amb una llista concurrent centrista nacionalista de Romain Spinali 249 (0,52%)

6: 1.898 (3,24 %)

El 2022 Unser Land va passar de 6,8 % dels sufragis el 2017 à 4,8 %  i de 40.063 vots a 27.950 sufragis.

 

Catalunya

Unitat Catalana es presentava amb Ecologie Positive, Les Centristes/Nouveau Centre i Nouvelle Energie amb una llista encapçalada per Annavelle Brunet a la 1ª circumscripció. Queda quarta força amb 2328 vots (4,87 %).

El Front Catalan, etiqueta de Sí Al País Català, es presenta a totes les circumscripcions sumant 5.844 vots i una mitjana del 2,3 %. Guanya 1.504 vots nous:

1: 790 (1,65 %)

2: 1.337 (1,92 %)

3: 1.780 (3,2 %)

4: 1.937 (2,8 %)

El 2022 la llista unitària Le Pays Catalan c'est vous formada per Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan obté 4.304 sufragis a les 4 circumscripcions nord-catalanes amb un 2,5 % enfront del resultat d'Oui au Pays Catalan en solitari de 2017 amb 5.475 vots (3,91 %):
Circumscripció 1: 667 2,06 % (Rita Peix)
Circumscripció 2: 1.322 2,79 % (Joel Diago)
Circumscripció 3: 1.044 2,57 % (Morgane Le Floch)
Circumscripció 2: 1.271 2,57 % (Jordi Vera)

Còrsega

Cinc forces es presentaven a les eleccions; Femu a Corsica obté 30.261 sufragis, PNC 11.344
Core in Fronte 7.829 Mossa Palatina 3.860 i Suvranu 50. Nazione va optar per no presentar-se ni donar consigna de vot a la segona volta. 

Sud 1: Femu a Corsica passa a segona volta quedant tercera amb 5.601 (16,84 %)

Core in Fronte: 1.533 (4,61 %)

PNC :1.078 (3,24 %)

Mossa Palatina: 1.202 (3,61 % )

Sud 2: PNC queda segon amb 10.266 (26,45 %)

Core in Fronte: 2.548 (6,57 %)

Mossa Palatina: 1.055 (2,72 %)

Alta Còrsega 1: Femu a Corsica  passa a segona volta quedant segona amb 12.698 (28,63 %)

Core in Fronte: 2.277 (5,13 %)

Suvranu /  Baronne ML Mariani: 50 (0,11 %)

 

Alta Còrsega 2: Femu a Corsica  passa a segona volta quedant primera amb 11.962 (31,74 %)

Mossa Palatina: 1.603 (4,25 %)

Core in Fronte: 1.471 (3,9 %)

El 2022  el nacionalisme cors passà de 33.925 a 44.562 vots. A Còrsega, quatre candidats nacionalistes passaren a la segona tanda, Romain Colonna (Femu a Corsica), amb un 17,5% dels vots, però no l’independentista (Corsica Libera +PNC) Doctor Jean-Paul Carrolaggi (12,69%) optaran ara per votar Colonna. A la segona circumscripció de Còrsega del Sud, Paul-André Colombani (Femu a Corsica) amb el 37,2% dels vots en la primera votació. En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, Michel Castellani (Femu a Corsica) també sortí reforçat en la primera votació, amb un 33,8% dels vots. Finalment, en la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, Jean-Félix Acquaviva (Femu a Corsica) fou primer amb el 33,5% dels vots,  cal tenir en compte que el candidat independentista, Lionel Mortini, batlle de  Belgodère  per Corsica Libera fou tercer, amb un 18% dels vots. Petru Antone Tomasi i Eric Simon de CL i PNC han aconseguit el 7,38 %. Corsica Libera no van donra suport a Femu per la segona volta.

Resultats de la llista autonomista Femu a Corsica a les 4 circumscripcions (tots passaren a 2ª volta): 33.670 vots

8.316 33,77 %

10.670 33,46 %

4.135 17,48 %

9.549 37,24 %

Resultats de la llista nacionalista Corsica Libera+Partitu di a Nazione Corsa les 4 circumscripcions: 10.892 vots

1.818 7,38 %

5.736 17,99 %

3.002 12,69 %
336 1,31 %

El juny de 2012 la coalició Pè a Corsica, va obtenir 29.477 vots a la primera volta amb un 23 % al sud i un 22 % al nord. El 2017 Pè a Corsica, unió d'autonomistes i nacionalistes, va aconseguir un 25,6 % al sud i un espectacular 33,81 % al nord que la convertí en primera força totalitzant 33.925 vots. Enguany, amb dues llistes s'ha trencat aquest sostre arribant als 44.562 vots.

Savoia

MRS/Sabaudia es presentava a 4 circumscripcions de l'Alta Savoia sumant 5.572 vots:

2: 1.077 (1,51 %)

3: 1.742 (2,86 %)

4: 945 (1,69 %)

5: 1.808 (2,66 %)

El 2022 el nou Mouvement Sabaudia impulsat per mouvement Région Savoie (MSR) afiliat a RPS i els independentistes de 100% Savoie obtingué 4.793 vots i el 3,0 % a Savoia 3 i el 3,41 % a Savoia 5.

Kanaky

Els nacionalistes passen a segona volta a la circumscripció 1 de Kanaky, Omaira Lysa Meun Naisseline (Union Calédonienne-FLNKS) queda segona amb el 36,34 % (20.370 vots) i competirà contra el candidat de dreta. El del RN no passa a segona volta. En la mateixa circumscripció es presentaven també Muneiko Haocas del Mouvement Nationaliste Indépendantiste et Souverainiste* que recull 1.229 (2,19 %).

A la 2ª cirscumscripció l'Unió Caledoniana aconsegueix la primera posició i Emmanuel Tjibaou (Union Calédonienne) suma 32.926 (44,06 %) amb el suport de l'esquerra francesa per aturar la dreta lleialista (Loyalistes et Rassemblement) que es queda amb el 36,18 %. El candidat d'Eveil Océanien** queda fora de la segona volta amb 8.906 (11,92 %) i el MNIS obté 1.114 vots (1,49 %). Per tant l'UC pot aconseguir fàcilment aquest escó.

*Mouvement nationaliste indépendantiste et souverainiste, MNIS escindit del MNSK, coalició creada pel Parti travailliste el setembre de 2020, el maig de 2022

**Eveil Oceánien va ser fundat el 2019 pels immigrants de Wallis and Futuna, polinesis, d'orientació centrista i neutral en el conflicte kanak / francès tot i col·laborar al parlament (on té 3 escons de 54) amb els independentistes.

El 2022 el FLNKS es va quedar sense cap escó al ser derrotat per Macron a les dues circumscripcions. El FLNKS va sumar 19.535 vots a primera volta amb el 32,8% a la circumscripció 2 i 21,7 % (13,175) a la 1.

Polinèsia

El moviment nacional es presenta dividit a les eleccions entre el Tavini Huira'atira (esquerra independentista aliada al Nupes el 2022 i al NFP enguany), Tapura Huiraatira (partit de centre autonomista creat el 2016 i aliat a Macron) i A Here ia Porinetia (escissió del Tapura de de 2020 entre la dreta i l'extrema dreta autonomistes i que es presenta separat de RN). Els dos darrers defensen l'autonomia però no la independència. A la circumscripció 1 el Tapura guanya directament l'escó amb el 53,85 %, front el 35 % de Tavini; a la 2 se'l disputen Tavini  (42,19 %) i la líder d'A Here Nicole Sanquer (49,09 %) i a la tercera Tavini (42,7 %) i Tapura (41,08%), Serà decisiva la decisió dels electors de Naumi Mihuraa que va recollir 3.230 vots (11 %) escindida de Tapura i com a independent. Enguany Taputa i A Here s'han repartit les circumscripcions i sumen 30.462 i 12.986 vots mentre el Tavini arriba als 35.888 sufragis.

El 2022 el Tavini-Nupes va obtenir els 3 escons a segona volta tot i que la primera va quedar-se amb 23.490 vots (20,1 %, 28,78 % i 34,26 % a les 3 circumscripcions) front els 30.758 del Tapura (41,9, 33,21 i 32,08 %). Pel que fa a A Here va recollir 11.668 (9,63, 14.44 i 14,53 %)

Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2022

5 candidats nacionalistes passen a 2ª volta a l'estat francès (2022)

Estatals franceses a la Savoia el 2017

Estatals franceses a Còrsega el 2017

Estatals franceses a Bretanya el 2017

Read more »

Quatre morts en combats entre l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB) i els ocupants indonesis

Centenars de residents a la regió de Papua d'Indonèsia han buscat refugi en una església després que els enfrontaments entre les forces de seguretat i els combatents per la independència de Papua van deixar dos insurgents, un soldat i un civil morts. Els combats van esclatar el 13 de juny a la regència de Paniai, a la província de Papua Central, després que l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB), part del Moviment de Papua Lliure (OPM), va cremar una furgoneta pública i matés el seu conductor la setmana passada, va dir l'exèrcit en un comunicat. Dos-cents cinquanta civils van fugir de l'últim enfrontament, va dir l'exèrcit, però un activista local dels drets humans va dir a BenarNews que almenys el doble ha buscat refugi.

 Les forces militars van perseguir divendres el TPNPB al districte de Bibida de Paniai, provocant dilluns un tiroteig mortal que va matar dos combatents, segons el portaveu militar, el tinent coronel Yogi Nugroho.

Els residents del districte de Bibida van demanar ajuda a les forces de seguretat per traslladar-se temporalment a l'església de Madi, al districte veí de Paniai oriental, va dir.

"La gent de Bibida no ha acceptat mai la presència de l'OPM a la seva zona a causa de les seves accions arbitràries i actes cruels, com la presa per la força de collites, bestiar i fins i tot algunes noies joves", va dir Yogi a BenarNews.

El portaveu de TPNPB, Sebby Sambom, ha negat que el grup hagi comès cap acte delictiu a Bibida que hagi provocat el desplaçament de veïns.

"Això no és cert. Aquesta és la propaganda militar i policial indonèsia", va dir a BenarNews.
AP22335478485906.jpg
Activistes papúes mostren pancartes durant una manifestació a Jakarta que commemora el 61è aniversari dels esforços fallits dels caps tribals papús per declarar la independència del domini colonial holandès el 1961, l'1 de desembre de 2022. [AP/Tatan Syuflana]

Un activista dels drets humans i de l'església a Papua, Yones Douw, va acusar la presència de tropes governamentals a Bibida d'alimentar la por entre els papua i fer-los fugir.

Douw també va dir que el nombre de residents desplaçats era de 574, no de 250, tal com va dir l'exèrcit.

“Vaig preguntar directament a la gent de Bibida, i em van dir que no era cert. Ells [TPNPB] mai han robat les collites i mai han matat bestiar", va dir Douw a BenarNews, i va afegir que normalment compraven productes locals als residents.

"El TPNPB-OPM els va permetre evacuar perquè Bibida s'utilitzaria com a camp de batalla", va afegir.
Yogi va dir, segons les observacions de les forces de seguretat, els insurgents que pretenien desestabilitzar Bibida havien pres posicions al bosc i a les regions properes. "Per tant, si hi ha gent que es trasllada al bosc de la Bibida, es pot confirmar com a simpatitzants o membres de l'OPM", va dir. Les forces de seguretat divendres van recuperar Bibida, que havia estat sota control de TPNPB-OPM, va dir Yogi.

Un dels membres de l'Exèrcit d'Alliberament assassinats va ser identificat com Danis Murib, un desertor de l'exèrcit indonèsia que havia abandonat el seu lloc a l'abril. "Sí, era un antic membre actiu de l'exèrcit indonesi que es va unir al TPNPB fa quatre mesos", va dir Sambom a BenarNews.
Dissabte, el TPNPB va matar a trets un soldat del govern, identificat com Hendrik Fonataba, a la regència veïna de Puncak, va dir Yogi.
 

El 1963, les forces indonesis van envair Papua, com Indonèsia, una antiga colònia holandesa, i es van annexionar la regió.

Read more »