Dissabte 25 d'octubre, el Partit Nacional Bretó (Strollad Broadel Breizh) va retre un homenatge a Olier Mordrel a Treffiagat, on està enterrat. Olier Mordrel (1901-1985) és un teòric del nacionalisme bretó modern. Compromès des del 1919, va transformar l'emsav (moviment nacional bretó de renaixement) en un moviment amb una doctrina nacional coherent, sistemàtica i operativa. El seu pensament nacionalista, desenvolupat entre el 1919 i la dècada del 1970, constitueix una contribució original a la teoria nacionalista occidental del segle XX. Es distingeix per una síntesi d'etnonacionalisme celta, interceltisme federatiu, antijacobinisme corporativista i racialisme nòrdic. Aquesta revisió doctrinal identifica les fonts directes i indirectes que el van inspirar, analitza com va produir un pensament nacionalista autònom i destaca els seus trets essencials, en relació amb el seu context biogràfic, les seves amistats i les seves activitats literàries, periodístiques i polítiques. El conjunt forma un sistema teòric complet, comparable a les grans doctrines nacionalistes del seu temps, però adaptat a la singularitat bretona.
El pensament nacionalista de Mordrel va néixer d'una paradoxa existencial. Nascut el 29 d'abril de 1901 a París, en una família burgesa —el seu pare, un general colonial bretó (Joseph Mordrelle, d'Hédé), i la seva mare, d'ascendència corsa i parisenca (Antoinette Maricot), va créixer en un ambient francòfon, militar i cosmopolita. Aquest desarrelament parisenc, lluny de la Bretanya rural, va produir en ell una consciència nacional per absència. Ja el 1911, durant unes estades a Lannion, va sentir el bretó per primera vegada i va experimentar un xoc identitari. Autodidacta, va aprendre la llengua a París gràcies a les gramàtiques de François-Vallée i els poemes de Barzaz Breiz. Aquest procés —desarrelament → redescobriment → reconstrucció identitària— és al cor de la seva teoria: la nació no és una dada natural, sinó una revelació conscient davant l'alienació. Aquest esquema recorda la dialèctica hegeliana, però aplicada a l'experiència de les minories, i prefigura les teories postcolonials de Frantz Fanon sobre la identitat alienada. Socialment, el seu estatus de burgès culte (Belles Arts, arquitectura) li dóna accés a la cultura europea moderna. Geogràficament, l'oposició París/Bretanya estructura la seva visió dualista: la capital encarna el centralisme llatí, Bretanya l'ànima celta nòrdica. Aquest binomi esdevé un principi teòric: la nació bretona no és una província francesa, sinó una contranació, una anti-França. Literària i periodística:
Breiz Atao (1919-1944): laboratori teòric. Mordrel va publicar els primers textos sobre l'interceltisme i el racialisme celta sota pseudònims (Otto Mohri, Er Gédour).
Gwalarn (1925-1944): Amb Roparz Hemon, va teoritzar una literatura nacional moderna.
Stur (1935): Una revista modernista i proeuropea influenciada per la Bauhaus.
Obres clau:
Pensaments d'un nacionalista bretó (1933): Un recull programàtic.
El mite de l'hexàgon (1981): Deconstrucció de l'estat-nació francès.
Política:
PAB (1927) → PNB (1932): Transició de l'autonomisme al separatisme.
Programa SAGA (1933): Dotze punts doctrinals dels "neo celtes"
Kuzul Meur (1932): estructura clandestina per a accions directes.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada