La 34ª Festa Internacional de l'Arpità es realitzarà a la localitat de Reigner-Esery, a la Savoia dins de l'estat francès. La Féta du Patouè, com també s'anomena l'esdeveniment es desenvolupà els dies 12 i 13 de setembre d'enguany.
L’arpità o francoprovençal és una llengua romànica les fronteres de la qual no van ser definides fins al segle XX, fet que explica que sigui tan mal coneguda. A l'estat italià es parla a la Vall d'Aosta i 8 valls del Piemont. A Suïssa a la part "romande", excepte al Jura francòfon. A l'estat francès a nombroses regions: Savoia, Lyonnais, Forez, Delfinat del nord, sud de la Borgonya (Bresse, Bugey, Dombe, Beaujolais) i el Franc-Comtat. Les seves fronteres són les localitats Roanne-Neuchâtel-Aoste-Saint-Etienne. Les viles principals són Aoste, Genève, Lausanne, Fribourg, Neuchâtel, Sion, Lyon, Grenoble, Chambéry, Annecy, Saint-Etienne, Bourg-en-Bresse, Lons-le-Saunier et Pontarlier.
És una llengua molt fragmentada que durant segles no ha conegut la més mínima temptativa d’unificació lingüística, això fa que per anomenar-la, més que el terme genèric s’utilitzin les varietats regionals: savoià, dalfinat, lionès, bressà o forézien (a França), valaisà, friburguès o vadois (a Suïssa) i valdostà (a Itàlia). Aquestes definicions designen conjunts dialectals més diferenciats uns dels altres que els que trobem dins la zona d’oïl i d’oc. No fou codificada fins el 1998 per Dominique Stich. El primer intent però, va ser els anys 70 quan els Amis des patois savoyards van elaborar una grafia fonètica anomenada de Conflans.
Unes dues-centes mil persones d'una població de sis milions parlen arpità. És ben viu a la Vall d'Aosta a Itàlia, on s'ensenya a les escoles i hi trobem parlants dins totes les generacions. Milers de persones l'utilitzen diàriament a la Bresse, l'Isère i la Savoia, així com als cantons del Valais i de Friburg a Suïssa. A Savoia hi ha una sensibilització cap a la llengua i en algunes escoles s'ensenya cultura local i aprofiten per incloure-hi el parlar local. A les universitats de Lió i de Grenoble hi ha centres de dialectologia i de recerca lingüística. RCF Haute-Savoie i RCF Savoie, són dues ràdios que inclouen dins les emissions cançons, narracions i xerrades en arpità.
Les entitats organitzadores, La Band’à Fanfoué i Lou Rbiolon,
han rebut el suport i l’autorització del Consell Departamental de
l’Alta Savoia de retolar en arpità el nom a l’entrada dels municipis de
la zona. A part de les desfilades de fins a 28 grups arpitans va celebrar-se un mercat artesanal i de publicacions en la llengua amb presència, per exemple, de l'Office Géographique Arpitan. La premsa va qualificar la festa d'"històrica" per una llengua que es creia agonitzant. De fet la seva vitalitat ha sorprès als propis organitzadors. Així La Band'à Fanfoué ha fet arribar un missatge, en arpità, on afirma: "On gran marci à tote zé à tô."
L’arpità o francoprovençal és una llengua romànica les fronteres de la qual no van ser definides fins al segle XX, fet que explica que sigui tan mal coneguda. A l'estat italià es parla a la Vall d'Aosta i 8 valls del Piemont. A Suïssa a la part "romande", excepte al Jura francòfon. A l'estat francès a nombroses regions: Savoia, Lyonnais, Forez, Delfinat del nord, sud de la Borgonya (Bresse, Bugey, Dombe, Beaujolais) i el Franc-Comtat. Les seves fronteres són les localitats Roanne-Neuchâtel-Aoste-Saint-Etienne. Les viles principals són Aoste, Genève, Lausanne, Fribourg, Neuchâtel, Sion, Lyon, Grenoble, Chambéry, Annecy, Saint-Etienne, Bourg-en-Bresse, Lons-le-Saunier et Pontarlier.
És una llengua molt fragmentada que durant segles no ha conegut la més mínima temptativa d’unificació lingüística, això fa que per anomenar-la, més que el terme genèric s’utilitzin les varietats regionals: savoià, dalfinat, lionès, bressà o forézien (a França), valaisà, friburguès o vadois (a Suïssa) i valdostà (a Itàlia). Aquestes definicions designen conjunts dialectals més diferenciats uns dels altres que els que trobem dins la zona d’oïl i d’oc. No fou codificada fins el 1998 per Dominique Stich. El primer intent però, va ser els anys 70 quan els Amis des patois savoyards van elaborar una grafia fonètica anomenada de Conflans.
Unes dues-centes mil persones d'una població de sis milions parlen arpità. És ben viu a la Vall d'Aosta a Itàlia, on s'ensenya a les escoles i hi trobem parlants dins totes les generacions. Milers de persones l'utilitzen diàriament a la Bresse, l'Isère i la Savoia, així com als cantons del Valais i de Friburg a Suïssa. A Savoia hi ha una sensibilització cap a la llengua i en algunes escoles s'ensenya cultura local i aprofiten per incloure-hi el parlar local. A les universitats de Lió i de Grenoble hi ha centres de dialectologia i de recerca lingüística. RCF Haute-Savoie i RCF Savoie, són dues ràdios que inclouen dins les emissions cançons, narracions i xerrades en arpità.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada