Masives manifestacions al Caixmir contra l'annexió de fa 68 anys

Massives manifestacions van commemorar els 68 anys d'ocupació hindú al Caixmir. Les marxes van oposar-se a la presència de l'Índia i van defensar l'annexió al Pakistan o la independència. Es van celebrar a Srinagar, Kangan, Shopian, Kulgam, Pulwama o Tangmarg. Entre milers de persones van participar el president de l'All Parties Hurriyet Conference, Mirwaiz Umar Farooq,o d'altres dirigents com Nayeem Ahmed Khan, Javaid Ahmed Mir i Zamruda Habib. En diversos casos hi va haver enfrontaments amb la policia i desenes de ferits.També es van realitzar vagues generals i talls de trànsit.

El president del Jammu and Kashmir Liberation Front, Muhammad Yasin Malik, va donar suport a la marxa convocada pel Hurriyet de Syed Ali Gilani a Srinagar. D'altra banda el Jammu and Kashmir Social Peace Forum, proper a Syed Ali Gilani-led forum, va presentar un memoràndum a l'alt Comissionat britànic denunciant violacions dels drets humans per part de l'Índia.

D'altra banda el 30 d'octubre es van produir durs enfrontaments a Srinagar quan la policia va atacar una pregària pel comandant Abu Qasim, de 28 anys. Membre del moviment paramilitar Lashkar-e-Taiba, el militant va ser mort en un combat contra tropes hindús el 29 d'octubre a Kulgan, al sud del Caixmir. Les protestes per la seva mort, en una àmplia operació de recerca, es van estendre a Pulwama, Anantag i Kulgam.

Read more »

9 Galician independentists militants arrested

The Spanish Civil Guard detained, on October 30th, nine militants in Galicia. They were members of the political organisation Causa Galiza. Among those arrested are militant historical Galician Antom Curto Arias who had been a member of the army Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC) and was caught in Vigo but not Antonio García Matos "Toninho" accused of leading the group Resistencia Galician. This is a small paramilitary group active since 2007.

But the main reason for the accusation of "glorification of terrorism" seems to be in the organization of the so called "Galiza Combatente Day", on October 11th, by Causa Galiza. This date has been commemorated since the beginning of the present century, instituted by Nós-Unidade Popular in 2002. Nós-UP is already dissolved today. But only 15 years after the first commemoration produced the first arrests for this reason... only two months before the Spanish elections. Spain also points to the alleged involvement of a detainee in EGPGC, armed organization ... Galician disappeared 25 years ago.

Read more »

Detinguda la direcció del moviment independentista Causa Galiza

La Guàrdia Civil espanyola, va detenir el 30 d'octubre nou persones a Galícia. D'aquesta manera ha estat detinguda tota l'executiva del moviment polític Causa Galiza. Entre els detinguts hi ha l'històric militant gallec Antom Arias Curto qui havia estat membre de l'Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC) i fou capturat a Vigo però no d'Antonio García Matos “Toninho” acusat de dirigir el grup Resistencia Galega.

El principal motiu de l'acusació de "enaltiment del terrorisme" sembla estar en l'organització del Dia de Galiza Combatente, l'11 d'octubre, per part d'aquesta organització política. En realitat, aquesta data es ve commemorant des d'inicis del present segle, instituïda per NÓS-Unidade Popular al 2002 en el calendari anual independentista, però només 15 anys després és que es produeixen les primeres detencions per aquest motiu. Nós-UP és avui una organització ja dissolta. L'estat espanyola apunta també a la suposada participació d'un dels detinguts en l'EGPGC, organització armada galega desapareguda... fa 25 anys.

Qui és Causa Galiza?

Es tracta d'un petit moviment polític creat l'any 2012 amb ideologia independentista, socialista i feminista. Va ser formar per Organizaçom para a Liberaçom Nacional. OLN es funda l'abril de 2012 per part de sectors hereus de l'organització juvenil AMI i del grup anti repressiu Ceivar que el 2004 s'havien desvinculat de Nós-UP (creada el 2001 arran del Procés Espiral que va aglutinar AMI, Primeira Linha, Agir i Ceivar. L'any 2008 s'impulsa l'Espaço Irmandinho d'on sorgeix, el 2011 OLN. 

Qui és Resistencia Galega?

La policia acusa aquests sectors d'haver impulsat l'organització armada Resistencia Galega que va emprendre les seves accions el 2007. L'octubre de l'any 2014 va protagonitzar el darrer atemptat important contra un ajuntament. La Voz de Galicia, per exemple, ha definit Causa Galiza com "la branca política de Resistencia Galega".

Read more »

Continuen les protestes sikh contra una profanació

La profanació d'un llibre sacre sikh continua provocant una onada de protestes de la comunitat etno-religiosa. Potser el fet que han tingut més ressò ha estat la detenció de vint sikhs a Londres per part de la policia britànica el passat 22 d'octubre quan van voler bloquejar un carrer. Al Regne Unit hi viuen 430.000 sikhs. Al Punjab la situació ha estat, i és, molt tensa. Dirigents del partit moderat Shiromani Akali Dal van haver de fugir d'un temple sikh a Kapurthala després de quedar rodejats per fidels molestos amb la seva feblesa i col·laboració amb les autoritats hindús. Van produir-se 14 detencions. El pont d'Harike continua bloquejat per militants sikhs des del 15 d'octubre, l'autopista principal del Punjab va estar bloquejada 7 hores per centenars de sikhs el 23 d'octubre i no es va deixar passar ni un sol vehicle. Una situació similar es manté al pas de Dussehra. El principal partit de l'oposició, Congress, ha donat suport a les protestes sikhs. La policia va detenir dos germans el dia 20 acusant-los de la profanació però la credibilitat de la policia hindú és en entredit per part de la comunitat sikh.

Read more »

L'Exèrcit colombià mata un cap indígena

L'ex governador del poble coconuco (o kokonuko) al Cauca (Colòmbia) va ser assassinat el 19 d'octubre. Alfredo Bolaños, de 70 anys, va ser mort a trets per una vintena de militars colombians. La Guàrdia Indígena, cos d'autodefensa, va detenir els militars i els ha mantingut sota custòdia. El Consejo Regional Indígena del Cauca ha assumit els presos abans d'entregar-los i ha demanat una investigació independent.

Els kokonuko són uns 16.000 i formen part de la confederació guambiano-coconuco. Només un 3 % conserva la llengua pròpia i viuen a dues reserves (Puracé i Coconuco). La seva llengua pertany a la família barbacoana i al subgrup guambià o misak. L'any 2007 Julián Ricardo Avirama Melenje, també governador indígena dels kokonuko, fou assassinat amb dos membres més de la comunitat.

Read more »

KurdisCat convoca a Barcelona pel World Kobane Day

KurdisCat - Comitè Català per la Solidaritat amb el Kurdistan convoca a una concentració davant el consolat turc de Barcelona (Passeig de Gràcia, 7). Serà el dia 1 de novembre a les 17 hores en el marc del World Kobanê Day. El mateix dia es faran actes similars arreu del món (Londres, Brussel·les, Paris, Marsella, Washington...) per demanar un corredor humanitari per la ciutat kurda que la patir un horrible setge.

KurdisCat ha traduït al català la crida internacional que signen desenes de personalitats.

Read more »

En marxa els I Jocs Mundials dels Pobles Indígenes

Els Jogos dos Povos Indígenas es celebren al Brasil des de l'any 1996 impulsats per l'activista Carlos Terena. Enguany, però, es celebren per primera vegada acceptant-hi participants de la resta  del món. Són els I Jogos Mundiais dos Povos Indígenas.

El 23 d'octubre es van inaugurar amb un ambient enrarit. Les diferents nacions indígenes brasileres van protagonitzar les protestes contra el govern per la seva intenció de retallar els drets territorials indis en especial amb la PEC215. La presidenta Dilma Roussef va participar a la cerimònia inaugural però va ser xiulada tot i que no va prendre la paraula.

La Proposta d’Esmena Constitucional 215 del Brasil és coneguda com la PEC 215. És una modificació del text que dóna les competències de demarcació de les terres indígenes al congrés enlloc de tenir-les el govern federal. La qüestió s’arrossega des de l’any 2000 però a finals de l’any passat es va reactivar. En aquest pas fou clau el Front Parlamentari Agropecuari format per empresaris agro forestals que volen explotar les terres indígenes. Per fer-ho simplement han de transformar la seva denominació. Com el govern no els hi ho permet han decidit treure-li aquesta competència. La presidenta Dilma Rousseff ja ha dit que votaran en contra de la PEC 215 però com apunten els indígenes ella mateixa té aturats 335 processos de demarcació de terres que fa dues dècades que esperen sanció.

Els Jocs es celebren a la ciutat de Palmas (Tocantins) i acullen 1.800 participants. Maoris de Nova Zelanda, Ingorot de Filipines, Oromo d'Etiòpia, nadius de Mongòlia o indis canadencs. En total hi ha nacions de 24 estats; desenes de grups indígenes hi són representats i s'hi esperen uns 10.000-30.000 espectadors diaris. Hi ha 10 modalitats com ara arc, natació o curses,

Read more »

3.000 desplaçats pels combats contra els shan de Birmània

El sis d'octubre va començar l'atac contra la milícia del Shan State Progress Party. Coneguda com a Shan State Army-North (SSA-N) en oposició a la seva rival, SSA-South, aquest grup havia mantingut un alto el foc amb el govern des de 1989. Però l'entrada de forces governamentals a la seva zona d'influència el va trencar el 2014. Actualment es pot parlar "d'accions executades, sistemàticament planificades" per part de l'exèrcit. Aquestes inclouen l'assalt a la zona propera a la base central de l'SSA-N, a Wan Hai, dins del Shan State. Que l'ofensiva la dirigeixi personalment el tinent coronel Yar Pyae, responsable de defensa del règim, explica la clara voluntat "de resoldre militarment un problema polític" com denuncia el SSA-N. Entre el 6 i el 19 d'octubre s'han registrat 37 xocs armats entre els dos bàndols.

Dels combats contra el SSA-N han provocat 3.000 desplaçats en dues setmanes. El Restoration Council of Shan State, ala política del SSA-S, signatari de l'alto el foc, ha reclamat al govern el 25 d'octubre que aturi l'atac contra el seu rival (SSA-N). Un signe prou clar que la tàctica del règim no està funcionant gens. L'onada de violència està augmentat el ja elevadíssim nombre de refugiats: 100.000 a la zona karen, 150.000 a la kachin i 20.000 al Shan State. 

Read more »

Resolution to start secession process submitted to Catalan Parliament

On October 27th, Catalan pro-independence parties submitted a resolution to the Catalan Parliament proposing that Catalonia splits from the Kingdom of Spain. Spanish Prime Minister Mariano Rajoy has said that he would block any independence initiatives.


The Junts pel Si (“Together for Yes”) and  CUP hope that the nine point resolution will be adopted in early November. The first article reads :
The “democratic mandate based on the result of the elections held on September 27, is aimed at creation of independent and sovereign Catalan state”. The second one declares the beginning of the state creation process while the third one initiates an “open, inclusive and active constituent civil process aimed at building a foundation for the future Catalan constitution.” The third " Beginning of participatory, open, integrated, active citizen constituent process to prepare the foundation of the future Catalan Constitution.".

And the next ones:
4) Asks the future Government to adopt the necessary measures to realize these declarations.
5) Consider it pertinent to begin within 30 days passing three laws on Constituent Process, Social Security as well as Tax Agency.
6) This Parliament, as vessel of sovereignty and expression of constitutent power, notes that this Parliament, constituent process will not be subject to decisions of Spanish state institutions, specially the Spanish Constituional Court which it considers delegitimized and without authority due to the Ruling on Catalonia's Statute of Autonomy in June, 2010 despite it having been passed in referendum by the people, among other things.
7) Will adopt necessary measures to begin disconnecting democratically, massively, sustainedly, and peacefully from the Spanish State in order to empower the citizenry on all levels, and based on open, active, integrating participation.
8) Asks future Government to follow only those regulations/mandates which come from this legitimate, democratic Chamber in order to safeguard the fundamental rights which may be affected by decisions of Spanish State institutions.
9) Declares will to open negotiations in order to carry out democratic mandate to create an independent Catalan state in form of a Republic, and hereby makes such known to Spanish State, European Union and international community.

By other way Carme Forcadell, former chairwoman of the Catalan National Assembly (Assemblea Nacional Catalana, ANC) was elected as Speaker of the new Catalan Parliament. ANC is a leading civil movement which has organized last massive rallies for independence.

The first session of the new Catalan regional parliament began on October 26th morning and Carme was elected with 77 votes in favour versus 57 "none of the above". As well as the expected the pro independence coalition "Junts Pel Sí"(Together For Yes) and CUP support, Catalunya Sí Que Es Pot  MPs also voted for Ms. Forcadell. She said: "Thank you everyone. Very happy, honored and proud to preside Catalan Parliament. Now we start walking."

Voting is taking place for the other members of the Speaker's table. The pro-secession electoral list Junts Pel Sí  is expected to control a majority of the seats, four out of seven, with the other three likely to go to Ciudadanos, the Spanish Socialist Party and Catalunya Sí Que Es Pot.

*"Junts Pel Sí"(Together For Yes). Transversal coalition for independence (CDC, ERC, MÉS, DxC...)
CUP (Popular Unity Candidacy). Anti capitalists for independence.
Catalunya Sí Que Es Pot (Catalolia Yes We Can). Left for self-determination, both unionists and independentists.

Read more »

Jornada al Caixmir per protestar contra els 68 anys d'ocupació

El 27 d'octubre s'ha convocat una jornada de protesta al Caixmir. Inclou una vaga general convocada pel veterà dirigent Syed Ali Gilani i que té el suport de l'aliança de moviments secessionistes i musulmans All Parties Hurriyet Conference. També han cridat a la protesta Mirwaiz Umar Farooq, Shabbir Ahmed Shah and Muhammad Yasin Malik(JKLF) i Muhammad Ramazan Khan, secretari general de la Jammu and Kashmir Peoples Freedom League (JKPFL) de formacions moderades i laiques.

La jornada pretén recordar que el 27 d'octubre de 1947 el Caixmir va ser ocupat per les tropes hindús. A partir de llavors, els següents 68 anys, s'hi han produït excessos dels militars i violacions de drets humans. Per tot plegat es preveu concentracions als dos costats de la frontera que divideix el Caixmir entre la zona de l'Índia i la del Pakistan així com en ciutats de l'exterior.

Read more »

Sèrie d'atemptats contra empreses forestals de la resistència maputxe

Les accions s'han produït en només nou dies. Signifiquen la resposta de la comunitat maputxe a l'explotació salvatge del seu territori per part d'empreses forestals depredadores de l'oligarquia xilena protegides pel govern socialista de Bachelet. 

Així, el dia 15, a Cañete, una columna de maputxes lafkenche va atacar, sense ferits, una posició de la policia especial xilena que protegeix les forestals i assetja la població civil. El 22 d'octubre maputxes van cremar quatre màquines de l'empresa Metsakone, subcontractada per la forestal Arauco, a Los Sauces. El dia següent, a Pillanlelbún, una vintena d'indígenes van cremar vuit màquines forestals d'una empresa forestal.

Read more »

Emboscada dels independentistes del Manipur amb un soldat mort

També han quedat ferits dos militars hindús més en una emboscada a Satang el 25 d'octubre. L'acció l'ha realitzat un escamot del Manipura People's Army, ala armada de l'United National Liberation Front (UNLF) qui des dels anys seixanta lluita per la independència del Manipur. Els activistes han utilitzat armes sofisticades.

Rajkumar Meghen, dirigeix l'United National Liberation Front (UNLF) de Manipur

Read more »

El PSd'Az sard escull Giovanni Columbu com a nou president enmig de divisió

El Partidu Sardu - Partito Sardo d'Azione (PSd'Az) va celebrar a Arborea, Oristano, el seu 33è congrés nacional els dies 24 i 25 d'octubre. El lema del mateix fou "La unitat de l'independentisme per un futur de llibertat a l'Europa dels pobles". La formació ha viscut anys de tensió interna que han acabat amb la sortida del seu líder Giacomo Sanna qui dirigia el partit, com a secretari nacional o com a president, des de l'any 2000. Sanna fou suspès de militància del juny poc després de l'elecció de Giovanni Columbu com a secretari nacional del partit el 14 de març a Ghilarza que va dividir el partit.

Giovanni Columbu

Més de 200 delegats han viscut dos dies de tensió entre les diferents ànimes del partit històric del sardisme. Giovanni Columbu va ser, finalment, escollit president del PSd'Az amb 122 vots front els 113 del seu rival  Gianuario Fiori. Les eleccions dels membres del consell nacional també han estat ajustades. El sector de Columbu ha aconseguit 40 representants encapçalats per Christian Solinas mentre Angelo Carta ha obtingut 33. Carta i Fuori tenien el suport de Sanna.

En el congrés hi han participat d'altres forces sardistes com ProgRes, Partito dei Sardi, Gentes, iRS, Comunidades, Sardigna Natzione. Precisament Columbu ha reflexionat que cal unir les forces independentistes enlloc de subratllar les diferències. De fet ha dit que vol "unificar el sardisme". Amb la seva elecció guanya l'ala esquerra doncs just abans del congrés Sanna, representant de l'ala dreta, va renunciar a presentar-se com a dirigent del partit.

Paral·lelament al congrés, el partit Progetu Repùblica (ProgRes) va celebrar, els mateixos dies, la quarta edició de la seva escola de formació política. Anomenada "Dias de Festa", ha convocat mig centenar de persones a Turrimanna on s'han combinat debats socials, polítics i culturals.

Tesis del 33è congrés del PSd'Az

Entrevista a Giovanni Columbu

Read more »

Joves iroquesos bloquegen tren al Canadà

Els joves Mohawk de la reserva de Kahnawake, una de les nacions de la confederació iroquesa van fer bona la seva promesa d'escalar les accions al Canadà. Ho van fer el 22 d'octubre, mitjançant el bloqueig de la circulació de trens durant més d'una hora. Van protestar així donat que l'alcalde de Mont-real no ha cancel·lat la seva programat 8 bilions de litres d'aigües residuals que vol vessar al riu St Lawrence. a la reserva mohawk. Els protestants duien banderes mohawk i de la confederació iroquesa. Acabada l'acció van retornar al campament que han aixecat on van demanar aigua i aliments per mantenir-lo.

Kahnawake Mohawks Block Train Tracks from subMedia.tv on Vimeo.

Read more »

Xina allibera el músic tibetà Pema Rigdzin

Ha passat onze mesos a la presó per fer de productor de cançons patriòtiques de la nació tibetana. Concretament "En record del Tibet" i "Llàgrimes". Pema Rigdzin, de 46 anys, havia estat monjo i cantant fins el 2008 quan es va centrar en la producció musical. Va ser condemnat fa un any a vint-i-quatre mesos de presó i multat La policia xinesa el va detenir el 6 de maig de 2013. Ha estat alliberat a Chengdu, capital de la regió de Sichuan el 23 d'octubre.

Read more »

Neix Peoples Alliance for Freedom and Democracy

Es va presentar a Oslo, Noruega, el 23 d'octubre. Integra cinc formacions polítiques d'Etiòpia oposades a l'actual règim i formades per cinc ètnies que reclamen l'autogovern i l'autodeterminació. En global, les seves nacions representen la meitat de la població etíop.

- Benishangul People’s Liberation Movement (BPLM),
- Gambella People’s Liberation Movement (GPLM),
- Ogaden National Liberation Front (ONLF),
- Oromo Liberation Front (OLF)
- Sidama National Liberation Front (SNLF)

Declaration de la PAFD
Nota de premsa de la PAFD

Read more »

RNU escull nou president després de la detenció de Carl Reilly

Una de les principals organitzacions republicanes oposades a la via moderada del Sinn Féin, Republican Network for Unity (RNU) va escollir el 24 d'octubre un nou president, John Heaney. L'ex pres d'Armagh substitueix Carl Reilly que va ser detingut per la policia britànica, amb un company, Paul Crawford, el 16 d'octubre a Belfast. Reilly també va estar pres de 1999 a 2007 per l'atac a una comissaria britànica. RNU ha denunciat que les forces britàniques es van apropiar dels fons de l'organització irlandesa. Londres acusa Reilly de comandar l'organització para militar Óglaigh na hÉireann, fundada el 2009, essent membre de l'ONH Army Council.

 A l'esquerra Heaney, el nou president, a la dreta Reilly

RNU, fundada el 2007, d'una escissió del Sinn Féin, va celebrar el seu congrés (Ard Fheis) el 26 de setembre on Crawford i Reilly foren confirmats en la direcció (Ard Comhairle). Heaney es va incorporar llavors a l'Ard Comhairle. La línia política no s'ha modificat i Heaney ha destacat "les circumstàncies desafortunades" per les que ha arribat al càrrec. RNU ha considerat les detencions un intent de "deixar-la fora de joc". En especial després de que l'organització hagi tingut un paper destacat en les mobilitzacions contra el reclutament de joves nord irlandesos per a la policia britànica.

Read more »

Prop d'un miler de persones demanen la co oficialitat del cors

La manifestació s'ha iniciat amb una concentració que ha encerclat la prefectura a la ciutat d'Aiacciu (Ajaccio en francès). Parlemu Corsu, com en d'altres ocasions, ha organitzat la protesta que ha centrat en un estatut oficial de la llengua corsa. Els manifestants s'han desplaçat fins a la plaça central de la població on han realitzat una granitula, una processó tradicional a l'illa. Entre els presents hi havia el dirigent del Partit de la Nació Corsa, l'electe Jean C. Angelini.

Read more »

Més de 15.000 persones es manifesten per l'occità a Montpelhièr

La cinquena manifestació organitzada per la Coordinacion per la Lenga Occitana, després de les de Carcassona (2005 i 2009), Besiers (2007) i Tolosa (2012) ha estat un èxit. La CLO està formada per l’Institut d’Estudis Occitans i les escoles laiques per immersió, Calandreta (en occità oreneta).

La pancarta que ha encapçalat la manifestació ha estat ‘Anem! Per la lenga occitana, òc!’. L'organització reivindica "una llei que permeti que es facin polítiques lingüístiques i voluntaristes de desenvolupament de les llengües" i mesures en els camps de l’ensenyament, la cultura, la socialització i els mitjans de comunicació. En total s'hi han aplegat unes 15.000 persones. En el transcurs de la marxa diversos artistes han interpretat cançons en occità i al finalitzar s'ha realitzat un festival musical amb Le Bal du Griffe), Laurent Cavalié), Cocanha i el grup de folk San Savador.

A poques setmanes de les eleccions regionals la mobilització vol aconseguir suports de forma transversal. De fet han estat presents polítics de la majoria de formacions polítiques amb electes a Occitània. Entre ells Philippe Saurel, el propi alcalde de Montpelhièr, que ha afirmat "El meu cor és occità", la candidata socialista al Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus, Carole Delga, o els seus contrincant de dreta Dominique Reynié o Gérard Onesta, candidat ecologista amb el suport del Partit Occitan, vice president actual al Migdia Pirineus.

Read more »

Baiona s'omple amb més de 5.000 per l'oficialitat del basc

 

Deiadar i Euskal Konfederazioa han aplegat més de 5.000 persones a la manifestaldia (manifestació en basc) a Baiona per l'oficialitat del basc. La marxa ha estat encapçalada per la pancarta i ha tingut forta presència de mainada de les ikastolas. També ha comptat amb el suport de moviments polítics i sindicals d'Iparralde com ara Euskal Herria Bai, NPA, EAJ/PNV, LAB i ELB. A part de l'oficialitat s'ha reclamat una institució pròpia d'autogovern per a Iparralde definida com a Communauté Pays Basque o Euskal Herri Elkargoa. Aquesta darrera iniciativa tindrà noves mobilitzacions aviat, una caravana que recorrerà els pobles d'Iparralde organitzada per Batera.

Read more »

Unes 5.000 persones marxen a Karaez pel bretó i el gal·ló

Les dues llengües pròpies de la Bretanya, bretó i gal·ló, han estat les protagonistes de la manifestació. Convocada per Kevre Breizh i la seva iniciativa Deomp de'i! (en bretó Som-hi). S'obria amb dues pancartes. Una en bretó: 'Ur statud evit hor yezhoù hag hor sevenadr, ur statud evit hor bro' i l'altra de Bertègn Galèzz en gal·ló: 'Un estatut pour noz parlement e noz qhulturr, un estatut pour la Bertègn'.

La manifestació ha estat encapçalada per polítics d'esquerra com Christian Troadec i de dreta com Marc Le Fur, entitats de societat civil com Ai'ta o Bretagne Réunie que ha obert les intervencions amb Yvon Olivier, grups de gaiters, cantant coral o artistes com Brieg Bredan Guerveno. La policia francesa ha reduït els participants a dues mil persones però Kevre Breizh ha assegurat que eren unes 5.000 persones L'agència Bretagne Presse rebaixa a 3.000 els participants i la policia a 2.000. Així ho ha recollit el diari Le Télégramme que ha definit la marxa com "una forta mobilització per la llengua bretona".


Vídeo de la manifestació

Read more »