L'estat colonial francès prohibeix la llengua corsa a les institucions de l'illa

 

El president de l'illa, Gilles Simeoni, ha rebutjat la decisió imperialista: P"er al Tribunal Administratiu d'Apel·lació de Marsella, el dret a expressar-se en llengua corsa dins de l'Assemblea de Còrsega és contrari a la Constitució. La nostra resposta: hem de canviar la Constitució! Lingua corsa, Lingua officiale!". El Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bastia va confirmar, el 19 de novembre passat, la prohibició de l’ús de la llengua corsa a les institucions de Còrsega. D’aquesta manera, avala la sentència del Tribunal Administratiu de Bastia dictada el març passat que es va pronunciar en el mateix sentit.

El Tribunal va justificar la seva decisió emparant-se en l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix el francès com a llengua de la República, l’argument que l’administració francesa acostuma a fer servir per limitar l’ús de les llengües minoritzades per França.

La Col·lectivitat territorial de Còrsega, que inclou el govern i el Parlament, ha anunciat que presentarà un recurs davant el Consell d’Estat per impugnar aquesta sentència.També recorrerà als tribunals europeus i internacionals, ja que la decisió dels tribunals francesos és “contrària als textos europeus i internacionals que protegeixen els drets lingüístics fonamentals”. Les institucions corses han remarcat la necessitat de reformar l’article 2 de la Carta Magna, com han demanat, de forma reiterada, diverses entitats de defensa de les llengües minoritzades com el català.

El govern francès i els representants de Còrsega van arribar el març passat a un acord històric que suposava el primer pas per a l’autonomia de l’illa i que podria dotar aquesta nació d’instruments per promoure la llengua corsa. L’acord descartava, però, que la llengua corsa fos oficial a l’illa, juntament amb el francès com reclamen les institucions corses.

La llengua corsa té prop de 130.000 parlants. L’Assemblea de Còrsega va aprovar el maig del 2013 una resolució que establia la llengua corsa com a oficial a l’illa, juntament amb el francès, un text sense validesa des del punt de vista del govern francès.

 La prohibició "És contrària als textos europeus i internacionals que protegeixen els drets lingüístics fonamentals”, van declarar el president del Consell Executiu de l'illa Gilles Siméoni, i la presidenta de l'Assemblea Marie-Antoinette Maupertuis. Aquests dirigents volen "formar un recurs davant el Consell d'Estat, especialment per impugnar aquest argument davant els tribunals europeus i internacionals". Aquesta sentència “exclou el reconeixement del dret a parlar la llengua corsa, però també qualsevol llengua anomenada “regional” (bretó, basc, occità, etc.) no només dins de les institucions, sinó en general en el context de qualsevol acte de la vida pública."A nivell polític, aquesta sentència reforça la nostra necessitat d'aconseguir el més aviat possible una revisió constitucional que atorgui l'oficialitat a la llengua corsa", afegeixen. "Hem de canviar la Constitució", afegeix Gilles Siméoni.