La partida del Procés es trasllada a Brussel·les. Amb
tothom pendent de si aniria a treballar al Palau de la Generalitat
després d’haver sigut cessat per Mariano Rajoy, Carles Puigdemont va
sorprendre ahir desplaçant-se d’imprevist a Brussel·les. Un viatge
llampec acompanyat de cinc membres més del seu Govern -Meritxell Borràs,
Joaquim Forn, Toni Comín, Dolors Bassa i Meritxell Serret- que es va
iniciar en cotxe fins a Marsella i que va continuar en avió des de la
ciutat francesa fins a Brussel·les. Un desplaçament gestat tan en secret
que va agafar a contrapeu fins i tot l’expresident Artur Mas i la
coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que l’esperaven a la
reunió del comitè executiu nacional que el partit va celebrar ahir el
matí i en què, durant una estona, hi va haver un cartell i una cadira
reservats per al president. El desplaçament, però, encara té un objectiu
incert. L’executiu desplaçat a Bèlgica té previst comparèixer avui, i
sobre la taula hi ha la possibilitat que demani asil polític.
El primer dia feiner després que el Parlament
declarés la República, el 30 d'octubre, es va saldar, doncs, amb la meitat del Govern
desplaçant-se a Brussel·les i l’altra meitat pràcticament sense donar
senyals de vida. Només el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller
de Territori, Josep Rull, van passar pels seus despatxos, i ho van fer,
tots dos, de forma simbòlica. El vicepresident sí que va explicar més
tard en una entrevista a TV3 que a la tarda s’havia pogut reunir -no va
especificar on- amb altres consellers com Jordi Turull, Raül Romeva,
Carles Mundó o el mateix Rull. Junqueras no va concretar tampoc què
havia anat a fer Puigdemont a Brussel·les, però va defensar que hi ha
una part del Govern “que està fent la feina des d’allà” mentre la resta
segueix treballant des de Catalunya. Tot plegat, mentre el 155
continuava fent efecte a Catalunya -el Parlament va acceptar la seva
dissolució i l’independentisme va confirmar que concorrerà a les
eleccions del 21 de desembre per preservar les institucions- i la via
judicial no feia sinó seguir el seu curs. El fiscal general de l’Estat
va presentar ahir la querella contra el Govern -també contra Santi Vila
malgrat haver dimitit- i els membres sobiranistes de la mesa del
Parlament, inclòs Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot. Una
querella, això sí, que finalment evitava reclamar mesures cautelars com
ara la detenció del president.
En un lloc “secret i discret”
Amb la seva marxa, Carles Puigdemont es
va convertir ahir en l’home més buscat a Brussel·les. Des que van
començar els rumors sobre la presència del president de la Generalitat i
alguns dels seus consellers a la capital belga, desenes de periodistes
van fer guàrdia davant la seu de la N-VA (Nova Aliança Flamenca), el
partit nacionalista flamenc. Alguns mitjans apuntaven que Puigdemont
mantindria contactes amb membres del partit, com ja havia fet en
anteriors ocasions quan havia estat de visita oficial a Bèlgica. L’N-VA,
formació conservadora i amb posicions molt dures en política
d’immigració, veu amb simpatia els moviments independentistes d’Europa i
ha mantingut sempre bones relacions amb el Govern. Després d’una llarga
jornada, però, ningú sabia on era Puigdemont. “És en un lloc segur i
discret”, afirmaven fonts pròximes al president. A la nit, Aleix Sarri
-assistent de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa- confirmava la
presència del president a Bèlgica a través de Twitter.
Puigdemont no es va reunir amb membres de la Nova
Aliança Flamenca, però sí que ho va fer amb l’advocat flamenc Paul
Bekaert, el mateix que ha representat des de fa anys els membres de
l’organització terrorista ETA exiliats a Bèlgica, per rebre
assessorament jurídic. Bekaert va dir ahir, després de reunir-se amb el
cap del govern català, que seria el seu representant legal a Bèlgica.
“Puc confirmar-ho. Soc el seu advocat si em necessita”, va assegurar.
Bekaert, però, va puntualitzar que de moment no s’ha presentat cap
demanda d’asil: “En aquests moments no estic preparant per a ell cap
dossier específic”, va assegurar davant les informacions que apunten que
Puigdemont i cinc dels seus consellers haurien viatjat a Brussel·les
per demanar-hi asil i evitar la presó a Espanya.
El viatge de Puigdemont a Bèlgica ha generat
tensions al govern del país i amenaça d’obrir una crisi interna i una
crisi diplomàtica si els membres de l’executiu català acaben demanant
asil. El líder de l’oposició socialista i ex primer ministre, Elio di
Rupo, va reclamar explicacions al primer ministre sobre la visita a
Brussel·les de Puigdemont i li va advertir que hi ha en joc “la
credibilitat internacional de Bèlgica”. Charles Michel, el líder europeu
més crític amb la resposta de Mariano Rajoy a l’1 d’octubre, va
intentar frenar la polèmica prohibint als seus ministres cap contacte
formal amb el president de la Generalitat.
