Mouvement pour l’Autodétermination de la Kabylie (MAK) i l’Union pour une République Kabyle (URK) hn signat un comunicat conjunt on exposen la voluntat de trobar una via unitària. Ambdues forces lluiten per una Cabília, regió de majoria berber, independent d'Algèria i havien tingut contables diferències en el passat. De fet l'URK és una escissió del MAK liderada per l'antic líder del Moviment, Bouaziz Ait Chebib, fundada el 2017.
Most Viewed Posts
-
Més de 10.000 persones van marxar ahir pels carrers de Bastia en suport d'Yvan Colonna darrere d'eslògans com Ghjustizia è Verita pè...
-
Kanaky (Nova Caledònia) va ser escenari d'un esclat de violència durant la nit de dilluns a dimarts: Botigues destruïdes, cases cremades... -
El president de l'illa, Gilles Simeoni, ha rebutjat la decisió imperialista: P"er al Tribunal Administratiu d'Apel·lació de ...
-
Nathan Phillips, Deer Clan, Omaha, spoke of prayer, traditions and lithium mining at the United Nations on April 19th, and his words brought... -
Set dels onze militants que foren detinguts el dimecres 19 de juny han estat ja deportats aquesta nit. amb un avió "especial". Br... -
La primera volta, celebrada el 30 de juny permeten a diversos candidats nacionalistes passar a segona volta: 1 a Euskal Herria, 3 a Còrsega... -
Macron, que és a Nova Caledònia arran de les mobilitzacions independentistes que s’oposen a la modificació del cens electoral, ha anunciat q... -
Per primera vegada un diputat nacionalista basc al parlament francès. Peio Dufau, del moviment abertzale EH Bai i candidat de l'NFP esc... -
Centenars de persones van iniciar ahir en una marxa de nou dies cap a la capital de Nova Zelanda, Wellington, en protesta per la legislació ... -
Una vintena de persones participen a la marxa espiritual de 386 quilòmetres al riu Minnesota. Dura una setmana entre el 25 de març i l...
2019/07/30
Guerrillers balutxs maten 13 militars pakistanesos en dos atacs
El Comandant Gwahram Baloch del Balochistan Liberation Front ha assumit l'atac a un control de les forces pakistaneses a Tijaban Marzin, Kech. Un capità i nou soldats foren abatuts per franctiradors del BLA. Els sarmachars (milicians balutxs) també van atacar un comboi de les forces d'ocupació a Awaram matant-ne tres dels seus integrants. El Pakistan ha reconegut el segon cop però no el primer.
2019/07/29
Dos atacs dels independentistes kachin deixen 3 militars birmans morts i 17 de ferits
Dimarts 23 de juliol, forces del Batalló 36 del Kachin Independence Army van llançar un atac contra un comboi de l'exèrcit de Birmània, prop del poble de Kawng Hka. Tres soldats birmians van morir en aquell atac, i altres 16 van resultar ferits.
Divendres 26 unitats de combat de l’Exèrcit per la Independència Kachin (KIA) van emboscar un comboi de l’exèrcit birmà al districte del Muse del nord de Shan State. L’atac, en aquest cas operat per la Brigada 6, es va produir quan una columna militar de la Divisió d’Infanteria Lleugera de l’Exèrcit de Birmània tornava a la seva seu del batalló de Mongkoe, on havia arribat un nou batalló per ocupar el lloc. Un soldat birmà va resultar ferit en l'atac.
Actualment són aturades les converses de pau entre el govern birmà i el KIA. Els plans per a una reunió entre els negociadors de pau del govern i els membres de l'Aliança del Nord semblen poc probables, ja que no s'ha assolit cap acord sobre un lloc de les converses.
Entrevista al Dr Allah Nazar, líder de la resistència: "Hi ha total apagada de mitjans de comunicació envers el Balutxistan"
Allah Nazar Baloch va néixer el 2 d'octubre de 1968 a Mashkai, districte d'Awaran, Balutxistan sota ocupació del Pakistan. És el fundador i cap del Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF). És potser un dels homes més buscats al Pakistan, ja que ha estat a l'avantguarda de la lluita per la independència de Balutxistan.
1) Per què no unir-vos al procés democràtic del Pakistan?
"El Balutxistan té una cultura, una llengua, una psique, una història diferents i una geografia compacta, tot i que el Pakistan va ocupar Balutxistan per la força. Ells (Pakistan) no tenen cap interès en el benestar de Balutxistan i de la nació balutx. Només estan interessats en la nostra costa de 750 milles i els minerals. Així que els balutxs no tenen altra manera que la resistència, per tenir l'atenció del món cap a l'opressió que pateixen".
2) Per què optar per les armes contra la República Islàmica de Pakistan i no aprofitar els mitjans democràtics per resoldre els greuges que el poble balutx té contra l'estat?
"Al Pakistan no hi ha cap democràcia. El més important pels rebels balutxs és l’opressió i l’esclavitud. Quan veig que la meva nació està privada d'aspectes de la vida i ignorada en tots els camps, fins i tot faltant-li una gota d'aigua, què més he de fer? Alguns partits federalistes que són titelles d’Islamabad, els mostren com a representants dels balutxs, però això no és la realitat. D'altra banda, tothom sap que ISI (Serveis Secrets Pakistanesos) és el govern ombra al Pakistan. Els poble comú balutx dona suport al Front d'Alliberament de Balutxistan i altres organitzacions que cerquen la llibertat ".
3) Des de l’electrificació dels pobles fins a l’accés a l’aigua. Els indicadors socials donen suport a les afirmacions del Dr Allah Nazar segons les quals el Pakistan no ha desenvolupat històricament el Balutxistan i l'ha utilitzat sobretot per saquejar els seus recursos naturals.
"No s'inverteix res al Balutxistan. L’establishment Punjabi el saqueja amb les dues mans i els recursos són botí de guerra per al Pakistan ”.
4) Segons un informe publicat a Nikkei Asia Review, Reko Diq es troba a la província del sud-oest de Balutxistan, a la frontera triangular amb Iran i Afganistan. La mina té reserves d'or amb un valor estimat de més de 100 mil milions de dòlars. La mina val 100 milions de dòlars. En una província saquejada i subdesenvolupada. A això s'hi afegeixen les atrocitats acumulades pel Pakistan amb violacions de Balutxistan i drets humans de la seva gent. Els mitjans internacionals han mancat d'informar tot sovint de les atrocitats que pateix el poble de Balutxistan. De fet, la cinquena fase de la lluita contra la llibertat del Balutxistan va començar amb un incident terrible i inquietant d'atrocitats agudes. Shazia Khalid, casada amb Khalid Aman, enginyer de gasoductes, va ser empleat de Pakistan Petroleum Limited (PPL) i va treballar a l'empresa.
El gener de 2005, un oficial de l'exèrcit pakistanès va entrar a casa seva i la va violar. Va ser amenaçada, colpejada amb una pistola, estrangulada, amb els ulls embenats i tirada pels cabells. Això va succeir en una planta de gas natural propietat del govern, molt protegida. Va ser ferida greument durant l’atac. Sakina va informar a l'administració; el personal mèdic de guàrdia, el Dr Mohammad Ali, el Dr Irshad, el doctor Saima Siddiqui, la infermera Firdous i Salimullah van visitar al Dr Shazia. El seu marit (que estava treballant a Líbia en aquell moment) i la seva família van ser ignorats. Com a resultat de tractar-la mèdicament, a l'Hospital Psiquiàtric d'Asghar, a Karachi. Va ser posada sota arrest domiciliari sota la "protecció" del govern.
"La nació balutx es trobava amb el cas de la Dra. Shazia Khalid. Hi ha centenars de casos de violació per part de l’exèrcit pakistanès en els seus camps i cèl·lules de tortura. Creieu-me, es van cremar innombrables pobles, milers de balutxs foren assassinats, es descobriren fosses comunes. Avui, la nació balutxi és una víctima".
5) De 2000 a 2016, es van trobar els cadàvers de més de 1.000 activistes polítics de Balutxistan. Els familiars d'aquestes víctimes van dir que van ser segrestats per l'establishment pakistanès, només per acabar trobant la mort. Segons el Ministeri federal dels drets humans, des de 2011 s'han trobat almenys 936 cossos morts a Balutxistan. La majoria d’ells a les regions de Quetta, Qalat, Khuzdar i Makran.
"Les operacions militars són una rutina a Balutxistan, es duen a terme diàriament. La gent no vol viure amb Pakistan; ja que la nostra cultura, llengua, història i geografia són molt diferents de les del Pakistan. "Kill and Dump", les fosses comunes i la violació dels drets humans són fenòmens habituals practicats per Pakistan. Hi ha total apagada de mitjans de comunicació envers el Balutxistan. Cap persona imparcial d'un mitjà de comunicació pot visitar Balutxistan. Només la narrativa estatal s'executa en mitjans impresos i electrònics.
"L’ISI pakistanès és una organització terrorista i farsant. L’exèrcit pakistanès, la intel·ligència (ISI) i els esquadrons de la mort estan darrere dels assassinats i tortures dels nostres camarades. Però per la gràcia de Déu i per l’ajuda del poble balutx, els seus intents sempre queden en intents. Sí, han bombardejant diverses vegades la meva ciutat natal. Els meus cinc nebots, van ser assassinats."
6) La lluita contra la llibertat de Balutxistan és militar on el BLF i altres grups han assumit la responsabilitat de diversos atacs. Al juliol de 2013, els homes armats havien atacat un lloc de control de la guàrdia costanera a Suntsar, Districte de Gwadar. El secretari nacional de la província va dir que set persones van morir i set van resultar ferides, segons altres fonts d'informació BLF, encapçalat pel Dr. Allah Nazar Baloch, havia assumit la responsabilitat de l’atac, que va matar a 25 guàrdies costaners i 2 van ser segrestats, mentre que dos dels seus militants també van ser assassinats en els trets. A l'abril de 2015, 20 treballadors de la construcció del Punjab i del Sindh van ser assassinats a Turbat per pistolers armats El. BLF va afirmar que els treballadors eren membres de la Frontier Works Organization, que està relacionada amb l'exèrcit pakistanès. Al novembre de 2017, es van descobrir els cossos de 15 immigrants panjabi a la ciutat de Turbat. El BLF va assumir la responsabilitat de l'assassinat dels 15 immigrants. A la "incursió" on van morir el germà i el nebot del doctor Allah Nazar, l'establiment de Pakistan va acusar a BLF de raptar a 17 dones i 30 nens.
"És ridícul. Ho rebutjo categòricament. És la propaganda de la guerra contra els lluitadors de la llibertat. Els mitjans de comunicació pakistanesos descriuen només un costat de la imatge. El Balutxistan té més de 100 minerals. Pakistan ha explotat i ara està saquejant or, coure, urani, coure, plata i altres recursos amb l'ajuda de la Xina. A causa d’un canvi demogràfic, 0,5 milions de xinesos s’està instal·lant a Gwadar i se'ls assigna milers de terres. Ara som una doble colònia, ja que la Xina s'ha unit oficialment a Pakistan per continuar amb l’ocupació de Balutxistan. La Xina vol construir i elevar el seu imperi a Gwadar. Xina està construint una base naval a Jewani, a prop de l'estret d'Hormuz. Aquest acte colonial no és només un efecte. Xina s'està assentant a més de mig milió de persones a Gwadar. De la mateixa manera, els Punjabis aportaran un gran canvi demogràfic a la zona. Xina ja ha capturat el projecte de coure d'or i coure de Saindak a Balutxistan. Ara s’obrirà tot el Balutxistan a la Xina per explorar petroli, or i coure, etc. ”.
7) El BLA (Baloch Liberation Army) ha realitzat atacs contra Xina i les seves activitats a Balutxistan. Recentment, es va produir un atac suïcida contra enginyers que treballaven al CPEC. Segons la seva carta, l’atacant suïcida havia escrit: "A través d’aquest acte, vull que la Xina i la seva gent siguin conscients (que) proven d’entrar al Balutxistan sense el consentiment de la nació balutx, i s'enfrontaran a la ira de la nació balutx. Per salvaguardar la seva inversió a Balutxistan i, concretament, a Gwadar, recentment hi ha hagut notícies que Xina ha estat tractant de vèncer als líders i polítics separatistes de Balutxistan.
"Sí, hem escoltat aquestes notícies dels mitjans de comunicació. Potser algú parla amb la Xina. Recentment, en un moviment molt sorprenent, els Estats Units d'Amèrica van designar a BLA com a organització terrorista. El Departament d’Estat ha designat l’Exèrcit d’Alliberament de Balutxistan (BLA) i a Hesbol·lah com a terroristes globals especialment designats (SDGT) sota l’Ordre Executiva (E.O.) 13224".
8) Els Estats Units van al·legar que "BLA és un grup separatista armat que té com a objectiu les forces de seguretat i els civils, principalment a les zones ètniques de Baluchi a Pakistan. El BLA ha realitzat diversos atemptats terroristes durant l’any passat, incloent-hi un atac suïcida l’agost del 2018 contra enginyers xinesos a Balutxistan, al novembre del 2018, contra el consolat xinès a Karachi, i al maig del 2019 contra un hotel de luxe a Gwadar, Balutxistan." Com a resposta a la decisió dels Estats Units, ha escrit una carta al president d’Amèrica on ha dit que si George Washington no era un terrorista, tampoc no ho són els balutxs...
“Imagineu-vos què hauria esdevingut als Estats Units si el 1776 França i altres poders europeus haguessin designat George Washington i altres com a terroristes i s'haguessin unit al Regne Unit per suprimir els colons. Els Estats Units haurien deixat una colònia en lloc de convertir-se en el far de la democràcia i el progrés. Els avions de combat i altres armes que el Pakistan fa servir contra els civils balutxs han estat proporcionats pels vostres predecessors. Però els heu superat fins i tot. La vostra administració ens marca com a terroristes. Perquè no estem preparats per deixar que el Pakistan i la Xina saquegin els nostres recursos? Bé, no ho farem. Fins i tot si marqueu els balutxs com a terroristes, seguiríem lluitant amb els nostres ganivets i Kalàixnikov. És una llàstima que els campions d’un món laic i liberal no hagin pogut estendre les seves mans a l’ajut del poble balutx, l’única gent de la regió que ha resistit amb èxit l’extremisme religiós. Crec que no hi haurà cap impacte en el conjunt. Un dia el món s'adonarà que tenen el seu aliat natural, els balutxs. El BLF està lluitant per la defensa de la terra balutx, la costa i la cultura de Baloch segons la convenció de Ginebra".
9) Mentre que la principal lluita de Balutxistan és amb el Pakistan, hi ha parts de la província de Balutxistan que s'estén també a Iran i Afganistan. Tenen qualsevol canal de comunicació amb l'Iran o amb l'Afganistan?
"És la qüestió adequada ja que el Balutxistan està dividit en tres parts, Iran, Afganistan i Pakistan. Però, ara com ara, el nostre centre de lluita és el pakistanès que va ocupar Balutxistan. No tenim canals secrets amb els altres."
10) Després de fer menció al Balutxistan, el 2016, l’estat hindi ha relegat a Balutxistan un record?
"Hi ha una apagada total dels mitjans de comunicació a Balutxistan. El primer ministre que va declarar que si algú criticava, seria tractat com un traïdor. Pel que fa als mitjans de comunicació de l'Índia, no ha aconseguit tenir el seu paper, que la nació Balutx mereix veritablement. Els mitjans de comunicació internacionals han tancat els ulls de Balutxistan. Narendra Modi és el primer ministre de la democràcia més gran del món a recolzar el moviment Baloch, moralment, diplomàticament i financera".
11) Els grups de lluita armada com BLF són per negociar o per forçar Pakistan?
"No es pot portar el Pakistan a la taula de negociació. No només jo, sinó que la meva nació vol un Balutxistan independent i utilitzarà tots els mitjans de lluita. No queda cap opció per ser part de Pakistan. L’objectiu final de la lluita és el de Balutxistan lliure, secular, democràtic i modern que cregui en la pau i la convivència ".
12) Hi ha un fòrum unit anomenat BRAS (Baloch Raji Ajoi Sangar). BLF, BLA, BRA i BRG són membres d’aquesta aliança. Què hi fa el BLF per a la gent? Què ha aconseguit?
"El BLF ha aconseguit aturar el saqueig de recursos fins a cert punt. S'ha creat una nova literatura i ha salvat la cultura Balutx amb la resistència armada. Avui tots els Balutxs saben que el Pakistan ens està tractant com a una colònia esclava. La nostra gent entén que hem de millorar el nostre nivell de vida.Tota la nació balutx és amb lluitadors de la llibertat. Crec fermament que tard o d'hora obtindrem la nostra llibertat des de Islamabad " "
13) Creu que la comunitat mundial permetria el desmembrament del Pakistan?
"Ho esperem, un dia el món civilitzat es donarà compte i ajudarà a la lluita contra la llibertat de Balutxistan".
14) El contacte entre els lluitadors contra la llibertat de Balutxistan i el món exterior ha estat mínim. Des dels mitjans de comunicació internacionals fins als mitjans de comunicació indis i fins i tot les xarxes socials.
“A Balutxistan no hi ha cap instal·lació d'Internet, a més de Quetta i algunes altres ciutats, que també és monitoritzada per l'ISI. Si qualsevol Balutx crea un perfil en les xarxes socials, immediatament el Pakistan es queixa i això provoca la suspensió del compte."
Font
1) Per què no unir-vos al procés democràtic del Pakistan?
"El Balutxistan té una cultura, una llengua, una psique, una història diferents i una geografia compacta, tot i que el Pakistan va ocupar Balutxistan per la força. Ells (Pakistan) no tenen cap interès en el benestar de Balutxistan i de la nació balutx. Només estan interessats en la nostra costa de 750 milles i els minerals. Així que els balutxs no tenen altra manera que la resistència, per tenir l'atenció del món cap a l'opressió que pateixen".
2) Per què optar per les armes contra la República Islàmica de Pakistan i no aprofitar els mitjans democràtics per resoldre els greuges que el poble balutx té contra l'estat?
"Al Pakistan no hi ha cap democràcia. El més important pels rebels balutxs és l’opressió i l’esclavitud. Quan veig que la meva nació està privada d'aspectes de la vida i ignorada en tots els camps, fins i tot faltant-li una gota d'aigua, què més he de fer? Alguns partits federalistes que són titelles d’Islamabad, els mostren com a representants dels balutxs, però això no és la realitat. D'altra banda, tothom sap que ISI (Serveis Secrets Pakistanesos) és el govern ombra al Pakistan. Els poble comú balutx dona suport al Front d'Alliberament de Balutxistan i altres organitzacions que cerquen la llibertat ".
3) Des de l’electrificació dels pobles fins a l’accés a l’aigua. Els indicadors socials donen suport a les afirmacions del Dr Allah Nazar segons les quals el Pakistan no ha desenvolupat històricament el Balutxistan i l'ha utilitzat sobretot per saquejar els seus recursos naturals.
"No s'inverteix res al Balutxistan. L’establishment Punjabi el saqueja amb les dues mans i els recursos són botí de guerra per al Pakistan ”.
4) Segons un informe publicat a Nikkei Asia Review, Reko Diq es troba a la província del sud-oest de Balutxistan, a la frontera triangular amb Iran i Afganistan. La mina té reserves d'or amb un valor estimat de més de 100 mil milions de dòlars. La mina val 100 milions de dòlars. En una província saquejada i subdesenvolupada. A això s'hi afegeixen les atrocitats acumulades pel Pakistan amb violacions de Balutxistan i drets humans de la seva gent. Els mitjans internacionals han mancat d'informar tot sovint de les atrocitats que pateix el poble de Balutxistan. De fet, la cinquena fase de la lluita contra la llibertat del Balutxistan va començar amb un incident terrible i inquietant d'atrocitats agudes. Shazia Khalid, casada amb Khalid Aman, enginyer de gasoductes, va ser empleat de Pakistan Petroleum Limited (PPL) i va treballar a l'empresa.
El gener de 2005, un oficial de l'exèrcit pakistanès va entrar a casa seva i la va violar. Va ser amenaçada, colpejada amb una pistola, estrangulada, amb els ulls embenats i tirada pels cabells. Això va succeir en una planta de gas natural propietat del govern, molt protegida. Va ser ferida greument durant l’atac. Sakina va informar a l'administració; el personal mèdic de guàrdia, el Dr Mohammad Ali, el Dr Irshad, el doctor Saima Siddiqui, la infermera Firdous i Salimullah van visitar al Dr Shazia. El seu marit (que estava treballant a Líbia en aquell moment) i la seva família van ser ignorats. Com a resultat de tractar-la mèdicament, a l'Hospital Psiquiàtric d'Asghar, a Karachi. Va ser posada sota arrest domiciliari sota la "protecció" del govern.
"La nació balutx es trobava amb el cas de la Dra. Shazia Khalid. Hi ha centenars de casos de violació per part de l’exèrcit pakistanès en els seus camps i cèl·lules de tortura. Creieu-me, es van cremar innombrables pobles, milers de balutxs foren assassinats, es descobriren fosses comunes. Avui, la nació balutxi és una víctima".
5) De 2000 a 2016, es van trobar els cadàvers de més de 1.000 activistes polítics de Balutxistan. Els familiars d'aquestes víctimes van dir que van ser segrestats per l'establishment pakistanès, només per acabar trobant la mort. Segons el Ministeri federal dels drets humans, des de 2011 s'han trobat almenys 936 cossos morts a Balutxistan. La majoria d’ells a les regions de Quetta, Qalat, Khuzdar i Makran.
"Les operacions militars són una rutina a Balutxistan, es duen a terme diàriament. La gent no vol viure amb Pakistan; ja que la nostra cultura, llengua, història i geografia són molt diferents de les del Pakistan. "Kill and Dump", les fosses comunes i la violació dels drets humans són fenòmens habituals practicats per Pakistan. Hi ha total apagada de mitjans de comunicació envers el Balutxistan. Cap persona imparcial d'un mitjà de comunicació pot visitar Balutxistan. Només la narrativa estatal s'executa en mitjans impresos i electrònics.
"L’ISI pakistanès és una organització terrorista i farsant. L’exèrcit pakistanès, la intel·ligència (ISI) i els esquadrons de la mort estan darrere dels assassinats i tortures dels nostres camarades. Però per la gràcia de Déu i per l’ajuda del poble balutx, els seus intents sempre queden en intents. Sí, han bombardejant diverses vegades la meva ciutat natal. Els meus cinc nebots, van ser assassinats."
6) La lluita contra la llibertat de Balutxistan és militar on el BLF i altres grups han assumit la responsabilitat de diversos atacs. Al juliol de 2013, els homes armats havien atacat un lloc de control de la guàrdia costanera a Suntsar, Districte de Gwadar. El secretari nacional de la província va dir que set persones van morir i set van resultar ferides, segons altres fonts d'informació BLF, encapçalat pel Dr. Allah Nazar Baloch, havia assumit la responsabilitat de l’atac, que va matar a 25 guàrdies costaners i 2 van ser segrestats, mentre que dos dels seus militants també van ser assassinats en els trets. A l'abril de 2015, 20 treballadors de la construcció del Punjab i del Sindh van ser assassinats a Turbat per pistolers armats El. BLF va afirmar que els treballadors eren membres de la Frontier Works Organization, que està relacionada amb l'exèrcit pakistanès. Al novembre de 2017, es van descobrir els cossos de 15 immigrants panjabi a la ciutat de Turbat. El BLF va assumir la responsabilitat de l'assassinat dels 15 immigrants. A la "incursió" on van morir el germà i el nebot del doctor Allah Nazar, l'establiment de Pakistan va acusar a BLF de raptar a 17 dones i 30 nens.
"És ridícul. Ho rebutjo categòricament. És la propaganda de la guerra contra els lluitadors de la llibertat. Els mitjans de comunicació pakistanesos descriuen només un costat de la imatge. El Balutxistan té més de 100 minerals. Pakistan ha explotat i ara està saquejant or, coure, urani, coure, plata i altres recursos amb l'ajuda de la Xina. A causa d’un canvi demogràfic, 0,5 milions de xinesos s’està instal·lant a Gwadar i se'ls assigna milers de terres. Ara som una doble colònia, ja que la Xina s'ha unit oficialment a Pakistan per continuar amb l’ocupació de Balutxistan. La Xina vol construir i elevar el seu imperi a Gwadar. Xina està construint una base naval a Jewani, a prop de l'estret d'Hormuz. Aquest acte colonial no és només un efecte. Xina s'està assentant a més de mig milió de persones a Gwadar. De la mateixa manera, els Punjabis aportaran un gran canvi demogràfic a la zona. Xina ja ha capturat el projecte de coure d'or i coure de Saindak a Balutxistan. Ara s’obrirà tot el Balutxistan a la Xina per explorar petroli, or i coure, etc. ”.
7) El BLA (Baloch Liberation Army) ha realitzat atacs contra Xina i les seves activitats a Balutxistan. Recentment, es va produir un atac suïcida contra enginyers que treballaven al CPEC. Segons la seva carta, l’atacant suïcida havia escrit: "A través d’aquest acte, vull que la Xina i la seva gent siguin conscients (que) proven d’entrar al Balutxistan sense el consentiment de la nació balutx, i s'enfrontaran a la ira de la nació balutx. Per salvaguardar la seva inversió a Balutxistan i, concretament, a Gwadar, recentment hi ha hagut notícies que Xina ha estat tractant de vèncer als líders i polítics separatistes de Balutxistan.
"Sí, hem escoltat aquestes notícies dels mitjans de comunicació. Potser algú parla amb la Xina. Recentment, en un moviment molt sorprenent, els Estats Units d'Amèrica van designar a BLA com a organització terrorista. El Departament d’Estat ha designat l’Exèrcit d’Alliberament de Balutxistan (BLA) i a Hesbol·lah com a terroristes globals especialment designats (SDGT) sota l’Ordre Executiva (E.O.) 13224".
“Imagineu-vos què hauria esdevingut als Estats Units si el 1776 França i altres poders europeus haguessin designat George Washington i altres com a terroristes i s'haguessin unit al Regne Unit per suprimir els colons. Els Estats Units haurien deixat una colònia en lloc de convertir-se en el far de la democràcia i el progrés. Els avions de combat i altres armes que el Pakistan fa servir contra els civils balutxs han estat proporcionats pels vostres predecessors. Però els heu superat fins i tot. La vostra administració ens marca com a terroristes. Perquè no estem preparats per deixar que el Pakistan i la Xina saquegin els nostres recursos? Bé, no ho farem. Fins i tot si marqueu els balutxs com a terroristes, seguiríem lluitant amb els nostres ganivets i Kalàixnikov. És una llàstima que els campions d’un món laic i liberal no hagin pogut estendre les seves mans a l’ajut del poble balutx, l’única gent de la regió que ha resistit amb èxit l’extremisme religiós. Crec que no hi haurà cap impacte en el conjunt. Un dia el món s'adonarà que tenen el seu aliat natural, els balutxs. El BLF està lluitant per la defensa de la terra balutx, la costa i la cultura de Baloch segons la convenció de Ginebra".
9) Mentre que la principal lluita de Balutxistan és amb el Pakistan, hi ha parts de la província de Balutxistan que s'estén també a Iran i Afganistan. Tenen qualsevol canal de comunicació amb l'Iran o amb l'Afganistan?
"És la qüestió adequada ja que el Balutxistan està dividit en tres parts, Iran, Afganistan i Pakistan. Però, ara com ara, el nostre centre de lluita és el pakistanès que va ocupar Balutxistan. No tenim canals secrets amb els altres."
10) Després de fer menció al Balutxistan, el 2016, l’estat hindi ha relegat a Balutxistan un record?
"Hi ha una apagada total dels mitjans de comunicació a Balutxistan. El primer ministre que va declarar que si algú criticava, seria tractat com un traïdor. Pel que fa als mitjans de comunicació de l'Índia, no ha aconseguit tenir el seu paper, que la nació Balutx mereix veritablement. Els mitjans de comunicació internacionals han tancat els ulls de Balutxistan. Narendra Modi és el primer ministre de la democràcia més gran del món a recolzar el moviment Baloch, moralment, diplomàticament i financera".
11) Els grups de lluita armada com BLF són per negociar o per forçar Pakistan?
"No es pot portar el Pakistan a la taula de negociació. No només jo, sinó que la meva nació vol un Balutxistan independent i utilitzarà tots els mitjans de lluita. No queda cap opció per ser part de Pakistan. L’objectiu final de la lluita és el de Balutxistan lliure, secular, democràtic i modern que cregui en la pau i la convivència ".
12) Hi ha un fòrum unit anomenat BRAS (Baloch Raji Ajoi Sangar). BLF, BLA, BRA i BRG són membres d’aquesta aliança. Què hi fa el BLF per a la gent? Què ha aconseguit?
"El BLF ha aconseguit aturar el saqueig de recursos fins a cert punt. S'ha creat una nova literatura i ha salvat la cultura Balutx amb la resistència armada. Avui tots els Balutxs saben que el Pakistan ens està tractant com a una colònia esclava. La nostra gent entén que hem de millorar el nostre nivell de vida.Tota la nació balutx és amb lluitadors de la llibertat. Crec fermament que tard o d'hora obtindrem la nostra llibertat des de Islamabad " "
13) Creu que la comunitat mundial permetria el desmembrament del Pakistan?
"Ho esperem, un dia el món civilitzat es donarà compte i ajudarà a la lluita contra la llibertat de Balutxistan".
14) El contacte entre els lluitadors contra la llibertat de Balutxistan i el món exterior ha estat mínim. Des dels mitjans de comunicació internacionals fins als mitjans de comunicació indis i fins i tot les xarxes socials.
“A Balutxistan no hi ha cap instal·lació d'Internet, a més de Quetta i algunes altres ciutats, que també és monitoritzada per l'ISI. Si qualsevol Balutx crea un perfil en les xarxes socials, immediatament el Pakistan es queixa i això provoca la suspensió del compte."
Font
2019/07/28
8.000 persones es manifesten per la independència de Gal·les
Les orga nitzacions transversals Yes Cymru i AUOBCymru van xifrar en 8.000 les persones participants sota el lema "Independència". La crida va tenir el suport dels partits Undob, Playd Cymru i Ein Gwlad. Caernarfon es va omplir el 27 de juliol de banderes gal·leses, escoceses i estelades per a reclamar la independència en especial després del Brexit.
2019/07/27
Papuan Separatists Unification Unlikely to Stabilize
West Papuan separatist groups have recently united under a single banner. However, internal conflict and a determined Indonesian government will likely lead to a deterioration in the security environment in Indonesia’s Papua Province. This will increase the risk of disruption to mining operations in the resource-rich province.
On 1 July 2019, the United Liberation Movement for West Papua (ULMWP) announced the unification of the three main armed separatist groups in Indonesia’s Papua Province under the political leadership of exiled ULMWP Chairman Benny Wenda. According to the ‘Vanimo Border Declaration’ signed on 01 May 2019, the West Papua Revolutionary Army, West Papuan National Army, and the West Papua National Liberation Army will unite to form the West Papuan Army.
This represents a historic step for the West Papuan self-determination movement, with the establishment of a unilaterally declared ‘self–defence force’ under the political leadership of the ULMWP. However, disputes over the actual unity of these factions by another West Papuan political organisation — the Free Papua Movement (OPM) — raises doubts over the cohesion of this new political-military front.
Deep Roots of Conflict
West Papua and Papua — collectively referred to as ‘West Papua’ — represents the easternmost provinces of the Indonesian archipelago. Despite being ethnically, culturally, and linguistically connected to neighbouring Papua New Guinea and wider Melanesia, West Papua has been part of Indonesia since 1969.
Sovereignty over West Papua was handed over to Indonesia from the Dutch following a UN-backed referendum on independence dubbed the ‘Act of Free Choice’ in which approximately 1,000pre-selected government delegates voted on behalf of the entire population. Despite questions over the referendum’s legitimacy, Indonesia has vigorously defended its claims over West Papua because it was once part of the Dutch East Indies — the basis of Indonesia’s current borders.
Since coming under Indonesian sovereignty, West Papua has experienced decades of low-intensity but consistent conflict. This has involved an ongoing armed struggle by several separatist groups which has been met with military force and political suppression by the Indonesian Government. Human rights groups have long accused Indonesian security forces of abuses in West Papua, with independence activists highlighting the ‘slow-motion genocide’ of the indigenous population through transmigration programs from densely populated Java.
Recent pushes by Jakarta have attempted to simmer tensions through a ‘hearts and minds’ approach in what is one of Indonesia’s most impoverished and underdeveloped regions. This has included endingthe controversial transmigration program in 2015 and an ambitious infrastructure development program throughout West Papua. Despite this, grievances over historical human rights abuses, an overt military presence in the province, and the exploitation of natural resources has fueled the drive for self-determination.
Most recently, on December 2018, armed separatists from the military wing of the OPM attacked a state-owned construction site, killing 31 workers. The year before, tensions over labour disputes, environmental damage, and resentment over revenue distribution from the Grasberg gold and copper mine boiled over resulting in a state of emergency and a violent standoff between OPM-aligned militants and security forces.
Self–determination, Sovereignty, and Gold
The Grasberg mine — the world’s second-largest copper mine — has been at the heart of West Papua’s turbulent history since it began operating in 1967 under US company Freeport–McMoran. Most recently, the Indonesian Government nationalised the mine buying a $3.85 billionmajority share. The purchase came instead of new regulations requiring foreign mining companies to divest their majority stakes in Indonesian operations to local entities.
The most recent push to nationalise Indonesia’s natural resources highlights not only Indonesia’s economic interests but also its desire for control and sovereignty. Maintaining control over West Papua is not only a matter of preserving the nation’s sovereignty but has also been key to Indonesia’s economic prosperity. In the eyes of critical decision-makers in Jakarta, an organised, coherent, and active self-determination movement in West Papua represents a severe threat.
Indonesian Government Response
Since the ULMWP announcement, the Indonesian response has been somewhat muted with military officials ‘shrugging off’ the formation of the West Papuan Army. West Papuan separatists have traditionally been treated as ‘armed criminal groups’ and will likely continue to be so unless there is a significant shift in the way the separatists fight.
In response to a gunfight between separatists and the Indonesian military in January 2019, the Chief of Indonesia’s Presidential Staff General Moeldoko floated the idea of re–categorising West Papuan ‘armed criminal groups’ as separatists. This would place any response to the separatist activity under the jurisdiction of the military as opposed to the police. Such a move would likely draw a stronger military presence; impact mining operations, and have a destabilising impact on both the security and economic environment in West Papua.
Despite the declaration of a West Papuan Army, it remains unlikely that such a group would be able to mount significant and organised offensive and defensive operations in West Papua. Separatists groups remain ill-equipped, poorly disciplined, and under-trained. Furthermore, the historically factionalised nature of the movement and personal loyalties to individual commanders will likely cause in-fighting and possible conflict between the newly amalgamated groups. It is also likely that factions operating in areas with high-value natural resources, such as the Grasberg mine, will prioritise the prosperity of their communities over the overarching policies of the ULMWP.
Source
On 1 July 2019, the United Liberation Movement for West Papua (ULMWP) announced the unification of the three main armed separatist groups in Indonesia’s Papua Province under the political leadership of exiled ULMWP Chairman Benny Wenda. According to the ‘Vanimo Border Declaration’ signed on 01 May 2019, the West Papua Revolutionary Army, West Papuan National Army, and the West Papua National Liberation Army will unite to form the West Papuan Army.
This represents a historic step for the West Papuan self-determination movement, with the establishment of a unilaterally declared ‘self–defence force’ under the political leadership of the ULMWP. However, disputes over the actual unity of these factions by another West Papuan political organisation — the Free Papua Movement (OPM) — raises doubts over the cohesion of this new political-military front.
Deep Roots of Conflict
West Papua and Papua — collectively referred to as ‘West Papua’ — represents the easternmost provinces of the Indonesian archipelago. Despite being ethnically, culturally, and linguistically connected to neighbouring Papua New Guinea and wider Melanesia, West Papua has been part of Indonesia since 1969.
Sovereignty over West Papua was handed over to Indonesia from the Dutch following a UN-backed referendum on independence dubbed the ‘Act of Free Choice’ in which approximately 1,000pre-selected government delegates voted on behalf of the entire population. Despite questions over the referendum’s legitimacy, Indonesia has vigorously defended its claims over West Papua because it was once part of the Dutch East Indies — the basis of Indonesia’s current borders.
Since coming under Indonesian sovereignty, West Papua has experienced decades of low-intensity but consistent conflict. This has involved an ongoing armed struggle by several separatist groups which has been met with military force and political suppression by the Indonesian Government. Human rights groups have long accused Indonesian security forces of abuses in West Papua, with independence activists highlighting the ‘slow-motion genocide’ of the indigenous population through transmigration programs from densely populated Java.
Recent pushes by Jakarta have attempted to simmer tensions through a ‘hearts and minds’ approach in what is one of Indonesia’s most impoverished and underdeveloped regions. This has included endingthe controversial transmigration program in 2015 and an ambitious infrastructure development program throughout West Papua. Despite this, grievances over historical human rights abuses, an overt military presence in the province, and the exploitation of natural resources has fueled the drive for self-determination.
Most recently, on December 2018, armed separatists from the military wing of the OPM attacked a state-owned construction site, killing 31 workers. The year before, tensions over labour disputes, environmental damage, and resentment over revenue distribution from the Grasberg gold and copper mine boiled over resulting in a state of emergency and a violent standoff between OPM-aligned militants and security forces.
Self–determination, Sovereignty, and Gold
The Grasberg mine — the world’s second-largest copper mine — has been at the heart of West Papua’s turbulent history since it began operating in 1967 under US company Freeport–McMoran. Most recently, the Indonesian Government nationalised the mine buying a $3.85 billionmajority share. The purchase came instead of new regulations requiring foreign mining companies to divest their majority stakes in Indonesian operations to local entities.
The most recent push to nationalise Indonesia’s natural resources highlights not only Indonesia’s economic interests but also its desire for control and sovereignty. Maintaining control over West Papua is not only a matter of preserving the nation’s sovereignty but has also been key to Indonesia’s economic prosperity. In the eyes of critical decision-makers in Jakarta, an organised, coherent, and active self-determination movement in West Papua represents a severe threat.
Indonesian Government Response
Since the ULMWP announcement, the Indonesian response has been somewhat muted with military officials ‘shrugging off’ the formation of the West Papuan Army. West Papuan separatists have traditionally been treated as ‘armed criminal groups’ and will likely continue to be so unless there is a significant shift in the way the separatists fight.
In response to a gunfight between separatists and the Indonesian military in January 2019, the Chief of Indonesia’s Presidential Staff General Moeldoko floated the idea of re–categorising West Papuan ‘armed criminal groups’ as separatists. This would place any response to the separatist activity under the jurisdiction of the military as opposed to the police. Such a move would likely draw a stronger military presence; impact mining operations, and have a destabilising impact on both the security and economic environment in West Papua.
Despite the declaration of a West Papuan Army, it remains unlikely that such a group would be able to mount significant and organised offensive and defensive operations in West Papua. Separatists groups remain ill-equipped, poorly disciplined, and under-trained. Furthermore, the historically factionalised nature of the movement and personal loyalties to individual commanders will likely cause in-fighting and possible conflict between the newly amalgamated groups. It is also likely that factions operating in areas with high-value natural resources, such as the Grasberg mine, will prioritise the prosperity of their communities over the overarching policies of the ULMWP.
Source
2019/07/25
20.000 nacionalistes es manifesten pel Dia da Patria Galega
Unes 20.000 persones s'han manifestat avui pel Dia da Patria Galega a Santiago de Compostela. "Encara que plogui el nacionalisme gallec no encongeix" ha afirmat la líder del Bloque Nacionalista Galego (BNG) que ha demostrat la seva hegemonia. El lema d'enguany ha estat 'Galiza un novo impulso. Soberanía. Traballo, Democracia' i ha comptat amb el suport de diverses forces internacionals com l'EAJ/PNV, PFLP, Partit Occitan, SNP, del Moviment del Rif o socials com ASPG o el sindicat CIG.
Les altres forces han mostrat molta més feblesa envers el BNG. Anova ha aplegat desenes de persones en un acte en defensa de la República, En Marea desenes per debatre la crisi climàtica, i només Causa Galiza ha pogut aplegar un gruix per a fer una manifestació. El moviment independentista ha reunit mig miler de persones sota el lema "Independentisme en Marxa". Causa Galiza ha animat a respondre a la repressió espanyola com una marxa de fons. També ha explicat el Processo Trevinca per a establir una línia d'acció comuna de l'independentisme rupturista gallec.
Ahir al vespre centenars de persones van realitzar una cadena humana amb el moviment antirepressiu Ceivar mentre la nova estructura Mocidade Pola Independencia va aplegar prop de mig miler en una manifestació per la independència de Galícia.
Finalment Compromiso por Galicia ha reconegut el seu fracàs electoral i, en un dinar popular amb un centenar de persones ha defensat la unitat d'acció amb BNG i En Marea. PDeCat i EAJ/PNV han assistit a l'acte dels centristes.
2019/07/22
La guerrilla papú mata un soldat indonesi
L'atac a Nduga, el 20 de juliol, anava dirigit contra l'autopista Trans Papua que està destruint espais naturals de Papua Occidental. És el novè militar ocupant mort per la guerrilla des de l'abril. La facció de Egianus Kogoya de l'OPM (Moviment Papua Lliure) sembla ser l'autora de l'acció.
El FLEC s'adreça a totes les organitzacions de Cabinda per trobar una alternativa unida
El President del Front per l'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda (FLEC), Emmanuel Nzita, s'ha adreçat a "tots els moviments i organitzacions de Cabinda" per rebre "opinions, suggerències o propostes". El dirigent independentista considera que es donen les condicions per una trobada de totes les sensibilitats polítiques, socials i religioses de la regió africana per a cercar nous consensos.
2019/07/21
La guerrilla papu abat un helicòpter indonesi
2019/07/20
Assassinat un activista maputxe a Xile
La matinada d'aquest divendres 19 de juliol, va ser assassinat el comuner maputxe Lemuel Fernández Toledo, de 26 anys, al territori lavkenche. L'homicidi va ser executat en el sector del llac Butaco Tranaquepe. Mort i fortament custodiat per carabiners xilens, amb uniforme i de civil, va ser detingut el 2015 per la seva militància indigenista. Un altre comuner, Domingo Mariñán Millahual, de 31 anys, va ser traslladat ferit a l'hospital de Tirúa.
Gent de la comunitat va intentar acostar-se a veure el cos, sent atacats amb trets de bala i lacrimògenes per Forces Especials de Carabiners, impedint que veiessin el peñi assassinat. El lloc es trobava acordonat per tanquetes amfíbies. Preliminarment, familiars de les víctimes van assenyalar que haurien estat atacats a discreció per un terratinent, propietari de cabanes a la vora del llac que les víctimes haurien volgut cremar.
Gent de la comunitat va intentar acostar-se a veure el cos, sent atacats amb trets de bala i lacrimògenes per Forces Especials de Carabiners, impedint que veiessin el peñi assassinat. El lloc es trobava acordonat per tanquetes amfíbies. Preliminarment, familiars de les víctimes van assenyalar que haurien estat atacats a discreció per un terratinent, propietari de cabanes a la vora del llac que les víctimes haurien volgut cremar.
2019/07/04
El FLEC mata 9 soldats angolenys
L'organització armada independentista Forças Armadas de Cabinda, ala armada del Frente de Libertação do Estado de Cabinda ha assumit dues operacions on han mort els nou miltars i dos guerrillers. Bissafi Mavinga Zé Carlos, Comandant de las FAC, ha afirmat que tres militars més han quedat ferits. El 28 de febrer les FAC van anunciar que reprenien la via armada davant la negativa d'Angola a cap sortida negociada.