L’independentisme català guanya per segona vegada les eleccions espanyoles a Catalunya
Les eleccions espanyoles han estat un revès per als partits espanyolistes a Catalunya. Entre abril de 2019 i novembre de 2019 perden 282.000 vots. Els qui demanen un referèndum creixen del 54,28% al 57,85%. Esquerra Republicana de Catalunya guanya de nou les eleccions a Catalunya per segona vegada. Malgrat això, perden 150.000 vots. El nombre de votants va ser del 72%, amb una caiguda de 5 punts respecte al mes d’abril (77%) però superior a la participació estatal que no va arribar ni al 70 %. Junts per Catalunya (JxCat) va guanyar 26.000 vots i la Candidatura d’Unitat Popular gairebé 131.000. Les forces de dreta espanyoles perden 83.000 vots a Catalunya (de 829.000 a 745.000) i el partit governant espanyol, el socialista, perd 171.000 vots: del 23% al 20%. Amb això, la diferència entre ERC i el PSOE és encara més gran que l'abril: passa de 58.000 a 79.000 sufragis.
Els partits independentistes catalans guanyen en 36 de les 42 comarques catalanes i en 863 de 942 pobles, un 91,61%. Es tracta de la major victòria dels partits independentistes mai a les eleccions espanyoles, on generalment els partits annexionistes obtenen millors resultats. La CUP guanya 2 diputats, el mateix que perd ERC, però Junts per Catalunya guanya un diputat, així com un senador i els partits independentistes creixen de 22 a 23 diputats i aconsegueixen 14 dels 16 senadors de Catalunya. Malgrat els resultats finals (encara manca comptar el vot a l’estranger), els partits independentistes passen de 1.634.986 vots a 1.642.063 en només set mesos. A l’altra banda PSOE, PP, Vox i C´anos perden de 1.791.416 a 1.536.283. Els equidistants mantenen un 15%.
El Bloc nacional gallec al parlament espanyol de nou
El BNG liderat per Ana Pontón va guanyar 25.000 el 10 de novembre. El partit independentista va passar de 94.433 a 119.577 i del 5,74% al 8,13%. Amb aquest resultat, el moviment nacional gallec ha tornat a ser diputat al parlament espanyol.
Els partits nacionals bascos augmenten del 47,7% al 50,77% a les eleccions espanyoles
EH Bildu creix del 16,7% al 18,7% i el Partit Nacionalista Basc (EAJ / PNV) del 31% al 32%. Amb una participació inferior a l'abril, les forces basques creixen de 10 a 12 diputats. A la Comunitat Autònoma Basca EAJ / PNV guanya un diputat i EH Bildu segueix igual però a Navarra EH Bildu, que no tenia representació guanya el seu primer parlamentari passant de 46.765 a 56.387 vots.
Mals resultats a les Illes Balears, Canàries o a Astúries
La coalició balear entre Més i Esquerra pateix un fort retrocés passant de 25.191 a 18.206 vots. Tot i que el seu percentatge es manté (del 4,86 % passa al 4,02 %) mercès a una menor participació el resultat és molt dolent. La dreta espanyola també retrocedeix a les Balears de 235.000 213.000 vots però avança en percentatge del 47 al 45 %. i l’esquerra espanyola passa de 229.000 a 207.000 però també avança en percentatge del 44,2 a gairebé el 46 %. A més cal tenir en compte que El Pi, que es va presentar a l’abril però no al novembre, havia obtingut 11.692 vots (2,25 %) que s’esfumen.
Al País Valencià ERPV ha crescut de 4.236 (0,16 %) a 5.816 (0,23 %) mentre Compromís, amb la seva aposta d’aliar-se a l’esquerra espanyolista de Más País manté el mateix nombre de vots i gairebé de percentatge al voltant del 7 %.
Els andalusistes (AxSí) mantenen els resultats d’abril amb 13.954 vots (0,33 %) respecte els 11.407 (0,25 %) d’aleshores. Convergencia Andaluza obté 515 sufragis. En canvi la coalició independentista d’Ahora Canarias pateix un notable retrocés de 3.037 a 2.015 vots (del 0,29 al 0,21 %) i els independentistes d’Andecha Astur passen de 932 a 897 vots mantenint-se amb el 0,15 %.
AxSí, creada el 2016 per ex membres del Partido Andalucista
CAnd formada el 2006 per ex membres del Partido Andalucista
Primavera Andaluza i Izquierda Andalucista (escissió de l'anterior), ambdues sorgides del Partido Andalucista, no van donar suport a Unidas Podemos tot i mantenir-se dins d'Adelante Andalucía.