2021/03/29

Comença a implantar-se la immersió en llengua corsa

L’assemblea general anual de la xarxa Eskolim que reuneix totes les escoles associatives d’ensenyament immersiu, és a dir, els delegats de les escoles Diwan (Bretanya), Ikastoles (País Basc), Bressola (Catalunya), Calendreta (Occitània) i ABCM (Alsàcia) va tenir lloc aquest dissabte 27 de març a l'ajuntament de Biguglia. Iniciat per François Alfonsi, eurodiputat, ajuntament de Biguglia i Ghjassepu Turchini, president de Scola Corsa (fundada el 1970), l’acte va estar marcat per l’entrada de Còrsega a la xarxa. Aquesta adhesió a Eskolim es materialitzarà amb l'obertura del proper curs escolar de llocs escolars en immersió a Biguglia i Bastia.

Jiseppu Turchini, president de Scola Corsa, explica com es materialitzarà això 5 xarxes, (pròximament una sisena a Còrsega), 15.000 estudiants, 200 establiments, 600 professors i 50 anys d’existència: la xarxa Eskolim, fundada el 2009, que contribueix a la inserció laboral de 1.500 empleats i que també va crear un centre de formació comú a les cinc xarxes d'educació associatiu immersiva que també es van celebrar - la seva assemblea general a l'illa es va reunir a Còrsega.

En aquesta ocasió, una vintena de representants –bretons, bascos, catalans, occitans, alsacians, inclòs la presidenta d’Eskolim, també presidenta de Diwan, Stéphanie Stoll– van ser presents aquest dissabte al matí a Biguglia on l’Associació Scola Corsa, presidida per Ghjiseppu Turchini, que té la intenció de desenvolupar una educació associativa immersiva en llengua corsa, ha anunciat, després de sol·licitar l’adhesió a la xarxa Eskolim, que ha estat acceptada, la propera obertura de dos establiments d’aquest tipus a Biguglia i Bastia.




Read more »

2021/03/28

La guerrilla karen respon al cop d'estat birmà i pren a l'assalt una base militar expulsant-ne l'exèrcit

La Unió Nacional Karen (KNU) va anunciar ahir que va prendre el control de la base militar Thee Mu Hta de la junta al districte de Mutraw (Hpapun) de l'estat Kayin. No es coneixia el nombre exacte de víctimes del xoc però les fotos publicades pel KNU mostren almenys cinc cossos.

Saw Htoo Ka Shaw, el comandant tàctic de la brigada 5 del KNLA, va dir que l’ala armada del KNU, l’exèrcit d’alliberament nacional (KNLA), lluita per enderrocar la dictadura feixista de Myanmar, juntament amb estudiants i altres ciutadans. "El seu assetjament i matança de civils desarmats a Myanmar està en contra de les creences de la nostra força revolucionària. No podem acceptar actes inhumans, no només a l'estat de Kayin, sinó també en altres àrees. A la nostra zona, no volem que l'exèrcit i els soldats [de la junta] cometin aquests actes. No hauria d’haver cap lloc a la terra per a aquells que cometen actes inhumans. Tots hem de lluitar de la manera que puguem. Aquesta vegada ha de ser una revolució decisiva. Els joves estan perdent la vida a causa dels seus actes inhumans [de la junta], de manera que no els volem perdonar ", va dir el vice-cap de gabinet del KNLA, el tinent general Saw Baw Kyaw Heh.

L'atac a la base es va produir quan la junta va celebrar una breu celebració del Dia de les Forces Armades a la capital Naypyitaw el dissabte al matí. El 15 de març, un altre grup guerriller, l’exèrcit d’independència de Kachin (KIA), es va apoderar de la base Alawbwam del règim, situada a prop de la ciutat de Dawhponeyang, al municipi de Momauk, a l’estat de Kachin.

El KIA i la KNU han declarat que rebutgen el cop d’estat de l’1 de febrer de l’exèrcit, que s’ha trobat amb protestes massives arreu del país.






Read more »

2021/03/20

El partit nacional alsacià Unser Land presenta la seva candidatura a les eleccions i defensa una comunitat alsaciana amb un estatus especial

 


Membre de la federació de Regions i Pobles d'Europa, Unser Land "dóna la mà a tots aquells que vulguin transmetre el missatge d'una Alsàcia democràtica i europea". El moviment autonomista Unser Land es presenta a les eleccions autonòmiques previstes per al juny. El seu eslògan: “Stop Grand Est. Endavant Alsàcia", anuncia la seva ambició de crear una comunitat alsaciana amb un estatus especial.  Després d'haver proclamat "No a ACAL, sí a les nostres regions" durant les eleccions del 2015 (4,73%, 84.147 vots), el moviment alsacià presneta la llista de 189 persones, inclosos 169 titulars, encapçalada per Martin Meyer, secretari general del partit que té principalment la intenció d’establir una data per als terminis del 2022.

"Hi tenim molt a veure si torna Alsàcia. Vam lluitar en un moment en què ja ningú no s’ho creia. La col·lectivitat europea d’Alsàcia és la cirereta, volem el pastís. El Grand Est està disputat per totes les parts i no té futur ", explica Jean-Georges Trouillet. El president d’Unser Land advoca per una comunitat alsaciana amb un estatus especial i vol fer una crida als alsacians: “La seva resposta hauria de permetre enviar un missatge i instal·lar la pregunta alsaciana en el debat presidencial i legislatiu. "

Durant la campanya, Unser Land dirà primer "per què hem d'aturar el Grand Est". "La mala gestió és suficient", llança Martin Meyer, denunciant una "fusió de regions que provoca la divisió sense alliberar cap energia" i il·lustra segons ell "una negació democràtica". "Els líders empresarials no van esperar que el Grand Est treballés junts", remarca l'enginyer, gerent d'una oficina de disseny especialitzada en indústria i acer.

Unser Land defensarà llavors la creació d'una comunitat amb estatus especial, "una Alsàcia autònoma i forta que pugui discutir com a igual al seu espai natural d'Oberrhein". En aquesta àrea, el partit demana la transferència de poders de la regió, però també de serveis descentralitzats de l’Estat, i el retorn a la clàusula de poders generals. Al començament de la campanya, Unser Land assumeix la seva orientació autonomista. "Tot el que no es demanarà no s'obtindrà", respon Jean-Georges Trouillet. "L'autonomia no consisteix a tallar-se del món. Es tracta del principi de subsidiarietat ". Per a Martin Meyer, "l'autonomia és solidaritat i no retirada en un mateix". "Es juga col·lectivament tractant localment allò que pot ser localment", assenyala el cap de llista.


Read more »

2021/03/17

Nova ocupació de terres per part d'activistes maputxe

La Comunitat Curiche Epul II en recuperació territorial del lof Ragiñtuleufu mapu ha iniciat un procés de reivindicació Territorial, legítim del patrimoni maputxe, que va ser usurpat per part de latifundistes recolzat per l'estat xilè
La policia xilena va respondre ahir amb una incursió de les forces repressives (policia-militar) produint-se enfrontaments simultàniament a d'altres a Pillumallin en una altra ocuapció. "Creiem que la via de la violència i no diàleg que ha pres el govern de Sebastián Piñera, és una via errònia i maldestre, ja que això només tensiona encara més la relació dels Maputxe amb l'Estat de Xile."





Read more »

El Mouvement des Jeunes Souverainistes fa una crida per defensar el francès al Quebec

El Mouvement des Jeunes Souverainistes ha publicat una carta oberta que subratlla amb raó la necessitat d’actuar per protegir i promoure "la nostra llengua comuna." Els joves tenen raó en estar preocupats: el francès ha anat disminuint a gran velocitat al Gran Montreal des de fa diversos anys. El Parti Québécois ha respost a la iniciativa dient: " Donem suport amb entusiasme a aquesta iniciativa dels joves del Quebec i reiterem que aviat presentarem un projecte de llei per garantir la sostenibilitat de la nostra llengua nacional." Feu clic aquí per llegir la carta oberta completa: https://go.pq.org/vSZ



Read more »

2021/03/15

Detingut un militant maputxe per la mort d'un policia xilè

El comuner del Lof Rofue va ser capturat el 10 de març per la seva suposada participació en la mort del policia, amb grau de caporal, Eugenio Nain, mort el 30 d'octubre de 2020 després del desallotjament a comunitats maputxe de la possessió on l'empresa Besalco pretén instal·lar una subestació elèctrica.
Luis Tranamil va ser detingut després de sengles violacions per part de les forces xilenes a les comunitats de Rofue. La fiscalia d'alta complexitat de Temuco li imputa 4 delictes, entre ells la coautoria del crim de Nain, basant-se en converses telefòniques i imatges de càmeres de seguretat. Tot i la debilitat de les proves el tribunal he decretat a la presó preventiva i decretar 6 mesos d'investigació. Tranamil haurà de complir amb la quarantena i posteriorment ingressés a el mòdul de presos polítics maputxe de la presó de Temuco.
En l'audiència també es va saber que dos comuners mantenen ordres de detenció per aquests fets, els quals no van ser trobats en els violacions de domicili d'avui.

Read more »

Concentració dels independentistes sards contra la conversió de l'illa en una deixalleria de l'estat italià

Sardigna Natzione Indipendentzia i el sindicat Confederació Sindical Sarda (CSS) van organitzar ahir una concentració a Casteddu sota el lema Sa Sardigna no est unu muntonargiu. Les organitzacions independentistes van exigir a l'estat colonial italià que deixi de fer servir l'illa com una deixalleria per deixar-hi brossa nuclear o industrial.







Read more »

2021/03/14

Una multitud es manifesta en defensa de la llengua bretona

La convocatòria conjunta de les tres xarxes d’ensenyament bretones (Diwan, Div Yezh i Divaskell), recolzada per Kevre Breizh, Kelennomp! i Sonerion va aplegar uns 5.000 bretons. Es tracta d'una de les mobilitzacions més importants en defensa de la llengua bretona. I això és tot el que els organitzadors recordaran. Una multitud va envair la plaça Saint-Corentin, a Kemper (Finisterre), aquest dissabte a la tarda, el 13 de març de 2021, per defensar les llengües de Bretanya: el bretó i el gal·lo.

Diverses figures polítiques participen en aquesta trobada, incloses Isabelle Assih, alcaldessa de Kemper; Marc Le Fur, diputat de LR per Côtes-d'Armor; Ronan Dantec, senador del Loira Atlàntic; Nathalie Sarabezolles, presidenta del consell departamental del Finisterre; Christian Troadec, alcalde de Carhaix i conseller regional; Loïg Chesnais-Girard, president del consell regional; Paul Molac, diputat de Morbihan que dóna suport a una llei per a la defensa de les llengües regionals presentada a l'Assemblea Nacional el 8 d'abril; Sébastien Miossec, alcalde de Riec-sur-Bélon; Didier Le Gac, diputat LREM del Finisterre; Yanick Kerlegot, diputat de LREM per Côtes d´Armor; Nadège Havet, senadora de LREM del Finisterre; Graziella Melchior, membre LREM del Finisterre; Annaïg Le Meur, membre LREM del Finisterre. també el moviment de defensa del bretó Ai'ta!. Entre les organitzacions nacionals polítiques hi havia l'Strollad Breizh/Parti Breton, Unvaniezh Demokratel Breizh (UDB), War Sav ! (p) OGI o Douar ha Frankiz. 

Les 10 propostes de Diwan, Div Yezh Breizh, Divaskell, Kelennomp i Kevre Breizh:

  1. Permetre que tots els alumnes tinguin com a mínim una iniciació a la llengua i la cultura bretones.
  2. Facilitar l'obertura de nous centres bilingües primaris i secundaris i enfortir els recursos dels centres existents.
  3. Facilitar la formació en llengua bretona del personal no docent.
  4. Tenir en compte les especificitats de l'ensenyament immersiu al Diwan, l'agrupació d'escoles associatives, laiques i gratuïtes que eduquen amb un sistema d'immersió lingüística en bretó.
  5. Assegurar tres hores setmanals de classes bretones a les escoles secundàries bilingües.
  6. Elaborar i implementar un pla de desenvolupament de disciplines no lingüístiques per a tota l'educació bilingüe.
  7. Assegurar i millorar els cursos bilingües i llengua i la cultura bretones. fins al batxillerat.
  8.  Formar el conjunt necessari de professors a l'educació primària i secundària.
  9. Facilitar la formació del professorat.
  10. Promoure l’ensenyament bilingüe i l’educació opcional per a tots els públics.















Read more »

2021/03/11

Els sindicats nacionals gallecs commemoren el Día da Clase Obreira Galega





"La crisi sanitària, econòmica i social que estem passant posa de manifest les altes taxes d'atur, temporalitat i parcialitat que copeja a una part molt important de la classe treballadora, però també causa un fort debilitament en els nostres sectors productius". La Confederación Intersindical Galega (CIG) va celebrar ahir el Día da Clase Obreira Galega amb marxes per Galiza com ara Ferrol, Arousa, Compostela, Ourense i Vigo. El lema era 'Fronte á crise, saída galega xusta'.

 "Afrontem aquest 10 de març a unes condicions laborals i salarials molt dures per a tota la classe obrera gallega, provocada per la pandèmia, sumada a la crisi sanitària anterior, una crisi que seguim patint en molts sectors", va dir el sindicalista, sense oblidar-se de criticar les "polítiques nefastes" tant de el govern de la Xunta com de l'Estat. La CIG és actualment el principal sindicat a Galícia en nombre de delegats, un 29,37 % el 2019. Fou fundada el 1994 unificant dues centrals nacionalistes: ING de 1977 i CXTG de 1985.

L'altre sindicat nacional, la Central Unitaria de Traballadoras e Traballadores (CUT), fundada el 1998 i escindida de la CIG, va manifestar-se a Vigo reivindicant la "consciència de classe obrera" amb el lema 'Que non confinen a nosa conciencia de clase'. Actualment té uns 5.000 afiliats. El seu secretari general des de 2009, Ricardo Castro, va explicarque el lema escollit enguany "resumeix molt bé la situació en què ens trobem ara". Creu que amb l'arribada de la pandèmia "més enllà del problema de salut, creiem que s'està utilitzant per a altres coses", com ara "reformular per enèsima vegada el capitalisme sempre contra nosaltres". Per a aquest sindicalista "abans el que semblava inamovible era la dictadura i ara és la pandèmia i la gestió de la crisi econòmica el que comporta" per la qual cosa és urgent "la derogació de les reformes laborals, cosa lògica en un govern que es diu que és un progrés."

El commemora l'assassinat dels obrers Amador Rey i Daniel Niebla a més de setze ferits en un atac de la policia espanyola contra una protesta de treballadors a Ferrol.


Read more »

2021/03/10

Diverses accions dels nacionalistes flamencs del TAK en solidaritat amb Catalunya

El senador del principal partit nacional flamenc Nova Aliança Flamenca (N-VA), Mark Demesmaeker, va participar ahir en les concentracions en solidaritat amb els eurodiputats catalans. Es va denunciar la persecució política que l'estat colonial espanyol realitza sobre la minoria nacional catalana. Joves activistes del Taal Actie Komitee (TAK, Comitè per la Llengua flamenca) es van concentrar a tres indrets de Brussel·les, un d'ells a l'ambaixada espanyola a la ciutat flamenca. El TAK és un veterà moviment en defensa del flamenc, fundat el 1972, i que ha aconseguit que l'estatut de la llengua neerlandesa sigui reconegut al mateix nivell que el francès gràcies a diverses accions reivindicatives. 





Read more »

L'eminent filòleg Jacme Taupiac publica la 2a edició del seu Gramàtica Occitana



L'eminent filòleg Jacme Taupiac ha publicat la segona edició del seu Grammaire Occitane, editada per l’Institut d’Etudes Occitanes(IEO) du Tarn-et-Garonne (Associacion Antonin Perbosc). Segueix auna primera gramàtica publicada el 1994.

Respectuós de tots els dialectes i dialectes de la llengua occitana, Taupiac promou l'occità estàndard a través de la nova edició d'aquesta gramàtica. No és l’única, ja que el passat mes d’octubre va néixer una altra gramàtica de l’occità estàndard amb Florian Vernet de l’Académie Occitane.

Jacme Taupiac ja ha publicat altres treballs dedicats a l’aprenentatge de la llengua occitana: la pronunciació estandarditzada del gascó, diccionari de mila mots, gramatica occitana, occità Escrich, occità modèrne, ... Durant la seva carrera, Taupiac va ensenyar occità, castellà, català i Lingüística occitana a Montauban i Tolosa. També va ser el responsable d’escriure la mítica revista bimestral L’Occitan del 1982 al 2002. També era home de ràdio i proporcionava programes en occità a l’antena de Tolosa-Pirineus, una estació instal·lada a la regió.

Read more »

2021/03/09

El Front d'Alliberament Balutx fereix dos enginyers xinesos i condemna a mort un col·laboracionista


Dos enginyers xinesos han resultat ferits com a conseqüència de l'atac d'homes armats contra el vehicle a Karachi, la capital de Sindh. Els ferits van ser traslladats a l’hospital civil per rebre assistència mèdica. El Balochistan Liberation Front (BLF) ha acceptat la responsabilitat de l'atac. El cap del Front d'Alliberament de Balutxistan, el doctor Allah Nazar, el passat febrer va advertir a la Xina que "s'aturés i es retirés" de les seves activitats extractives a Balotxistan i les seves intencions d'utilitzar la costa de Balutxistan amb finalitats militars contra els països veïns. La Xina està usant el Balutxistan com a zona de saqueig dels recursos militars ignorant-ne la població autòctona.

Simultàniament el Front ha anunciat que ha condemnat a mort un informador de les forces ocupants,, Qadir Ul Peerak, després d'un interrogatori i la confessió. El Major Gwahram Baloch ha confirmat que Peerak solia guiar les forces ocupants en diverses operacions al districte d'Awaran de Balutxistan. Va ser arrestat fa dues setmanes. Durant l'interrogatori, Peerak va confessar tots els seus crims que estava informant a les forces d'ocupació sobre el moviment dels Sarmachars (combatents balutxs) al voltant de Kolwah, Geshkor. Va reconèixer que havia estat amb les forces d'ocupació en diverses operacions militars. Qadir ul Peerak va ser condemnat a mort ahir a la nit després de donar suport al Pakistan contra els combatents per l'alliberament nacional i confessar crims. "El nostre deure nacional és castigar qualsevol persona implicada en crims de guerra i en el genocidi balutx" ha afirmat el BLF.


Read more »

Les forces d'ocupació indonèsies maten un discapacitat i un adolescent papús

El sacerdot catòlic Yance Yogi va dir que el 5 de març, Donatus Mirip, de 36 anys, va ser assassinat a trets per TNI el 27 de febrer de 2021 a Kampung Ndugusiga al districte de Sugapa, regència Intan Jaya a Papua. El sacerdot va dir que va reconèixer la cara de Mirip com un dels membres de la seva congregació a la parròquia Titigi de la diòcesi de Timika, la parròquia on va servir Yogi.

Vaig rebre un cos, anomenat Donatus Mirip o Kuliki Mirip, a mitjanit, pels militars indonesis (TNI). Vaig veure la seva cara i em va sorprendre veure que era un dels membres de la meva congregació a la parròquia Titigi ”, va dir Yogi a Jubi el divendres 5 de març.

Un dels parents de Mirip, Mepa, va negar l’acusació que Mirip era membre d’un grup armat del Moviment Lliure de Papua (OPM). El diumenge 7 de març, el conseller legislatiu d’Intan Jaya, Oktovianus Wandikbo, va dir que una altra víctima, presumptament afusellada per l’exèrcit indonesi a Kampung Puyagiya el 6 de març, era estudiant de l’escola secundària estatal del districte de Sugapa, identificada com Melianus Nayagau.

"El nen que va ser afusellat pel TNI no era membre de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB) ni de l'OPM, però era estudiant de l'Estat de secundària de Sugapa. He preguntat als membres de la seva família ", va dir Wandikbo el 7 de març de 2021.

Read more »

2021/03/07

Els sindicats d'estudiants nacionals corsos reclamen augmentar l'ensenyament de la llengua pròpia i aturar la substitució lingüística

 

Les entitats i sindicats d'estudiants corsos van reclamar el 6 de març més llocs de mestre (Capes) en llengua corsa. El concurs estatal per a obtenir el certificat d'ensenyant és la clau en aquesta mesura. Associu Studii Corsi, Cunsulta di a Ghjuventù Corsa, Ghjuventù Paolina, Ghjuventù Indipendentista i Cullitivi di i Liceani Corsi van comptar amb el suport dels partits nacionals corsos Corsica Libera, A Muvra, U Partitu di a Nazione Corsa i de Core in Fronte que van denunciar la substitució etno-lingüística a l'illa operada en un segle. La reforma del Capes preveu una correlació perjudicial per la llengua pròpia: 8:35 per la primera en proves i 3:30 per la segona i un coeficient 8:4 en les classes a favor del francès. 

Read more »

Apareix assassinat el comandant de la guerrilla papú Ferry Elas

Ferry Elas, de 35 anys, comandant d’un pelotó del Tentara Pembebasan Nasional Papua Barat (TPNPB), Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental-Organisasi Papua Merdeka (OPM) dirigit per Joni Botak, va ser trobat mort dilluns 1 de març al subdistricte de Tembagapura, al districte de Mimika, Papua.

Elas va ser identificat com a cap de pelotó del grup armat Kalikopi de l'Organització Lliure de Papua (OPM) al subdistricte de Tembagapura, dirigit per Joni Botak. Es va veure involucrat en una sèrie d’actes incloent segrest, robatori i trets contra les forces ocupants. El 22 de febrer de 2020 va segrestar un professor i va robar el mòbil del professor al poble de Jagamin, va assenyalar Adhinata. Va participar també en un tiroteig contra un lloc de seguretat a la zona del barri d'Opitawak el març de l'any passat, va afirmar. Elas es va unir a la declaració de reagrupament de grups papús armats a la remota zona de Pegunungan Tengah, al subdistricte d’Ilaga, al districte de Puncak, l’1 d’agost de 2019.

Va unir-se activament a les organitzacions que operen a Tembagapura. Intan Jaya va registrar el mes més sagnant del setembre del 2020, amb notoris grups armats que van llançar una sèrie d'atacs a la zona que van provocar la mort de dos soldats i dos civils i van causar ferits a altres dos.

Els grups armats de Papua han continuat els seus actes de resistència durant l'Any Nou. El 6 de gener de 2021, uns deu papús armats van vandalitzar i incendiar un avió Quest Kodiak pertanyent a la Mission Aviation Fellowship (MAF) a la pista d’aterratge de Pagamba Village. El 8 de febrer de 2021, un rebel armat hauria afusellat un home de 32 anys a prop al poble de Bilogai, al subdirecte de Sugapa. El 9 de febrer de 2021, sis papús armats van apunyalar mortalment un conductor de moto de taxi que va morir.

Read more »

2021/03/05

La guerrilla karen acull els birmans que protesten del cop d'estat

Un operatiu encapçalat pel coronel Paw Doh, de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen (KNLA) va acollir ahir manifestants i refugiats que s'han oposat al cop d'estat de Birmània. Aquest es va iniciar l'u de febrer de 2021 i continua reprimint les protestes a favor de la democràcia. El KNLA és la branca armada de la Unió Nacional Karen (KNU) que l'any 2021 va signar un alto el foc amb el govern civil birmà essent alliberat un dels dirigents nacionalistes, P'doh Mahn Nyein Maun. El 2015 es va ampliar i ratificar l'acord de pau amb el govern militar i és el que es manté ara mateix però corre el risc de derivar en un conflicte amb el govern colpista.




Read more »

2021/03/04

Victòria del moviment pel bretó: França fa marxa enrere i manté les hores de llengua bretona a l'escola

El ministeri francès va ordenar la reducció de tres hores de bretó per divisió a secundària en lloc de tres hores per classe. El moviment Diwan es va mobilitzar i va negociar i va obtenir el manteniment tres hores per classe. El conflicte de tres hores d’ensenyament per divisió o per classe a la secundària de Diwan es resol doncs. El dilluns 1 de març de 2021 es va celebrar una reunió entre tres representants de Diwan i el rectorat de l’acadèmia per tal de "debatre sobre els temes de l’ensenyament immersiu de la llengua bretona a l’inici del curs escolar 2021", va indicar rectorat.


Read more »

2021/03/03

El partit nacional de Gal·les aprova formalment que convocarà un referèndum d’independència

El Plaid Cymru s’ha compromès formalment a oferir un referèndum d’independència de Gal·les a les eleccions de Senedd, parlament autònom, d’aquest any. La conferència especial sobre la independència del partit, que es va celebrar dissabte 13 de febrer, va veure els membres del partit aprovar formalment la promesa feta pel líder del partit, Adam Price, a finals de l’any passat que si forma un govern capaç d’obtenir la majoria avançaria amb una votació en independència dins del primer terme.

Segons el partit, la política ara el converteix en l'únic partit polític que disputa les eleccions al Senedd del 2021 amb el compromís de celebrar un referèndum sobre la independència de Gal·les dins d'un calendari clar. El líder de Plaid Cymru, Adam Price, va dir que s’havia fet història i va afegir que la votació reflectia la “creixent confiança” en la capacitat de Gal·les per dirigir els seus propis afers.



Read more »

2021/03/02

Angelo Caria, in memoriam

El 24 de febrer de 1996 moria el patriota sard Angelo Caria, promotor de nombroses iniciatives nacionalistes i ferm defensor de l'independentisme com a eina fonamental contra el colonialisme.
 
Si sas patrias ant babos Angelo lu est de sicuru pro sa patria nostra. Est isse chi at imbentadu sas categorias novas de su nazionalismu sardu, las at prenas de valores universales e las at semenadas in su sentidu de sos sardos, pro che los bogare dae sa neula de sa tzerachia e li sfagher respirare aghera frisca de libertade e de autoistima.
SA MANNARIA DE CUSTU FIGIU DE SARDIGNA LA DAT SA CRIADURA SOTZIALE E POLITICA SUA “LA CASA COMUNE DEI SARDI” ,” capimmo che la nascita di un movimento per l'uscita dalla dipendenza coloniale era la condizione indispen-sabile perché il nostro popolo, con le sue tradizioni, la sua storia millenaria e la sua identità nazionale potes-se ottenere i propri diritti."
"Questa consapevolezza che proprio nell'autogoverno stanno le risposte ai problemi, ci portò a definire il progetto della Casa Comune dei Sardi. Si trattava di superare inutili steccati per ricostruire l'unità del nostro popolo che il colonialismo aveva disgregato”
EST DAE CUSSA CRIADURA RIVOLUTZIONARIA CHI AMUS CUMPRESU CHI IN D’UNU POPULU IMPEDIDU COMENTE CUSSU SARDU, BISONGIAT DE DISTINGHERE SAS DINAMICAS INTERNAS DAE CUSSAS ESTERNAS. CHI SAS DINAMICAS INTERNAS DE CUNFRONTU-ISCONTRU TRA CLASSES SOTZIALES, NORMALES INTRO UNU CALE SIAT POPULU NON DEBENT INDEBILIRE SU POPULU IN SAS DINAMICAS ESTERNAS CONTRA A S’ISTADU OCUPANTE CHI LI IMPEDIT S’INDIPENDENTZIA. SA CASA COMUNE DEI SARDI EST S’ISTRUMENTU CHI ANGELO AT CRIADU PRO CRAMARE SA NATZIONE INTREA A ESSERE ENTIDADE UNICA CONTRA A S’ATERA ENTIDADE UNICA CHI EST S’ISTADU OCUPANTE.
SA MANNARIA DE ANGELO CARIA, EST IN CUSTA NOVIDADE, UNA NATZIONE DOMINADA, INTREA E UNIDA, CONTRA A S’ISTADU DOMINANTE. TOTU CUSTU LU AT PENSADU CHENE PERDERE E LASSARE A MANCU SA MILITANTZIA SUA A S’ALA DE SOS DEBILES E ISFRUTADOS INTRO SA DINAMICA SOTZIALE INTERNA A SA NATZIONE.
CARCUNU CHI NON NE AT GALU CUMPRESU SA MANNARIA SGHIT A CUNFUNDERE SAS DINAMICAS E A ACORRALARE ANGELO CARIA IN CORRALES IDEOLOGICOS, NON CUMPRENDENDE CHI DE GENTE GAI NE SUNT PRENOS SOS RIOS.
SA POLITICA DE ANGELO IN PACAS PARAULAS SUAS
DIRITTI
“Spesso l'individuo non ha alcun vero diritto che possa essere esercitato senza una collettività, un popolo, un reale potere giuridico-politico. I diritti alla cultura, alla pratica religiosa, ed alla libertà d'espressione presuppongono l'esistenza di una identità legalmente riconosciuta."
“Senza il riconoscimento del diritto alla diversità, senza un profondo senso della propria identità si costruisce sulla sabbia.”
INGANNO DESTRA-SINISTRA
“E’ che se non sono riconosciuti i diritti collettivi degli uomini, cioé i diritti dei popoli, reazione e progresso divengono termini vaghi, anzi politicamente inutili.
Destra, sinistra e centro, divengono riferimenti spaziali più che ideali.Poltrone, che andranno ad occupare individui che rifiutano di essere i portavoce dei propri popoli. Canes suttamesa.
Costoro hanno perso il senso di casa.
Pensano che la loro casa sia stata inghiottita da società più ampie e migliori.
“Non ci riconosciamo ne con il centro destra ne con il centrosinistra entrambi sono strumenti dello stato che ci opprime.”
PARTITI E SINDACATI ITALIANI
Tenent sa conca in Roma e sos pedes in Sardigna"
SOVARNITA’
"La sovranità sulla Sardegna e le sue isole risiede nel Popolo Sardo"
INDIPENDENZA COME POSTULATO DI MODERNITA’
“Negli scenari globali non si potrà prescindere dal riconoscimento dell'autodeterminazione dei popoli se si vuole conseguire stabili dimensioni di pace.”
IL POPOLO SARDO
"Nasce nel passato quando un gruppo umano forma storicamente caratteristiche comuni che lo identificano, lo differenziano da altri, e costruiscono un originale ed proprio modo di vedere il mondo."
I GOVERNI CONFONDONO ELEZIONI CON DEMOCRAZIA
"I governi si proclamano rappresentativi della società però confondono democrazia con elezioni ed osservano il cittadino come non come protagonista dei propri diritti ma come suddito e servitore dello stato e dei suoi apparati. La sovranità dovrebbe trovare le proprie radici nel popolo, nei cittadini, ed invece i governanti la intendono delegata ad essi soltanto e qualsiasi pretesa del cittadino di esercitare un diritto, poiché potrebbe trasformarsi in una aggressione al sistema, deve essere sottomessa alle loro decisioni ed interpretazioni. In questo contesto quando si tratta di esercitare il diritto all'autodeterminazione lo stato reagisce impedendo tale diritto."
IL PARTITO CHE NON C’E’
"capimmo che la nascita di un movimento per l'uscita dalla dipendenza coloniale era la condizione indispen-sabile perché il nostro popolo, con le sue tradizioni, la sua storia millenaria e la sua identità nazionale potes-se ottenere i propri diritti."
"Questa consapevolezza che proprio nell'autogoverno stanno le risposte ai problemi, ci portò a definire il progetto della Casa Comune dei Sardi. Si trattava di superare inutili steccati per ricostruire l'unità del nostro popolo che il colonialismo aveva disgregato."
SENSO DI CASA
"Dare un deciso segnale a tutti i Sardi che avevano perso il senso di casa. Costruire fiducia e speranza per coloro che pensano d'esser stati inghiottiti e digeriti da società più ampie e che, considerando un destino ineluttabile quello d'essere subalterni"
IL CORAGGIO DI TORNARE A CASA
"Dovremmo avere il coraggio di ritornare di nuovo a casa per trovare le radici di una nuova e moderna pro-sperità."
UNA GRANDE BASE SOCIALE ATTENDE DI SCENDERE IN CAMPO
"Eppure vi é ancora una grande base sociale che attende di scendere in campo. Essa é formata da tutti quei Sardi che aspettano il partito che non c'é.
Un partito che non c'é ma pure è vivo in tutte le vicende sarde. Un partito al quale si rivolgono, per esorciz-zarlo, ogni giorno i partiti italiani. Questi lo carezzano, lo imboniscono, lo adescano perché non scenda in campo. Gli raccontano la bella fiaba dell'unità dei parlamentari sardi, della infinita "vertenza Sardegna", la favola del voto di sovranità e dell'autonomia non realizzata, gli narrano storie perché resti bambino e non si svegli dai suoi sogni infantili."
IL GRANDE TIMORE DEI PARTITI DI REGIME
"E' il grande timore degli schieramenti di centro sinistra e di centro destra. Perché senza mai essere presente nella scheda elettorale é il vero oggetto politico che ciascun partito ambirebbe possedere, è proprietà indivi-sibile di tutti i Sardi."
NO AL PARTITO UNICO DEL NAZIONALISMO SARDO
"Sardigna Natzione non crede di rappresentare tutto il sardismo né pretende
di parlare in suo nome. Il nostro compito non é quello di essere il partito
di tutti i Sardi, ma di lavorare per costruire le condizioni perché questo
possa sorgere. Noi gridiamo perché il partito che non c'é si svegli, si alzi
in piedi ed occupi il campo."
SUPERAMENTO DEGLI STECCATTI IDEOLOGICI
“ Rispetto al peso delle ideologie, preferiamo l’agibilità degli obiettivi nei quali il nostro popolo possa riconoscersi sino in fondo.”
SA POESIA DE ANGELO
Un altro tesoro Angelo ha lasciato al suo popolo, la sua POESIA.
Nella poesia la sua terra, è corpo, è faccia, è cultura, le rocce sono rughe di un volto che ha sopportato umiliazioni, ma sono anche parola, in dialogo con gli uccelli, con le piante, con la sua gente. Un dialogo di ribellione e di orgoglio.
Nella poesia Angelo diventa falco e vola alto, ma è anche maestoso pastore, roccia, pietra, nibbio, non c’è stacco, uno è tutto e vestite le ali del gabbiano vola soffice e ammira la splendida visione di un giusto rapporto tra uomini e terra.
La grande ameba, che ricorda l’ordigno di Eliseo Spiga in Capezzoli di Pietra, sgretola la sua terra, falsa la storia del suo popolo ma non impedisce al suo cervello di illudersi di essere libero e di continuare la lotta per esserlo realmente. Per Angelo la libertà va raggiunta prima nel cervello, in su sentidu, se si vuole poi conseguirla come persona e come popolo.
L’ameba è polizia coloniale, cane rabbioso, turista impegnato nel proprio safari sardo, borghesia comporadora. La ribellione diventa dura e decisa, collettiva, al pastore si aggiunge il minatore che scorrendo nelle vene della terra ha maturato rabbia d’insurrezione, il contadino che vede vanificato il suo lavoro e l’operaio che inizia a vedere il fallimento delle cattedrali di luci.
Le mani si alzano le bocche gridano, anzi trillano, diventano launeddas e uniscono in un’unica lotta l’aratro del contadino, il falasso del pescatore, l’ovile del pastore ed i castelli di luce degli operai.
La grande ameba è un leviatano, pesa e distrugge, i sardi non solo passano leggeri ma come spighe secche muoiono senza rumore, nel corpo ma non nel cervello. E’ nel cervello, nel sentidu di essere popolo oppresso, che Angelo veste le piume arrabbiate e trasforma la ribellione in odio. Il latitante di parole attende il momento, dietro i cespugli, con l’arma in mano. E’ inutile correre si deve aspettare il momento della ribellione, stando sempre e comunque dalla parte dei banditi.
L’ameba diventa zio Samuele, la ribellione supera i confini della sua terra e si allarga al mondo, diventa valore assoluto, Amerindi come Sardi e piange la morte di Che Guevara, una spiga che cadendo ha fatto rumore e ha fatto tremare lo zio Samuele.
Nella poesia Angelo si sente più forte, è la poesia che gli permette di districarsi tra i cespugli indotti del cervello e dare sostanza al pensiero ed al suo agire in difesa del proprio popolo. E’ tra quei cespugli che riesce a scovare le facce e le forme, simboli di una cultura nascosta, negata.
I’uomo sardo è asfodelo e il suo essere popolo cestino che dura nel tempo. Travolto “L’asfodelo si china – bianco – ma io lo penso più vivo – che da anima ai cestini – fermi nel tempo”.
Bustianu Cumpostu
Biografia
Biografia
Angelo Caria nacque a Nuoro il 19 Maggio 1947, ed è stato senz’altro tra i più grandi indipendentisti che la storia della Sardegna contemporanea può ricordare.
Visse a Roma la prima parte della sua vita, dove i suoi genitori erano emigrati nei primi anni 40.
Il padre, Efisio, era stato tra gli animatori del Partito Comunista Sardo, insieme a Cassitta ed Anfossi, e tra i fondatori della sezione nuorese del PCI. Era stato incarcerato, anche se per breve tempo, sotto il fascismo.
Angelo studiò Lettere alla Sapienza e fu uno dei dirigenti del Movimento Studentesco del ’68 italiano, partecipando alla testa dei cortei nelle manifestazioni di piazza e subendo le minacce e le aggressioni di vari gruppi di estrema destra.
Molto giovane si iscrisse alla F.G.C.I. ma non condividendo la politica revisionista del P.C.I. fondò nel 1968, insieme a Vincenzo Calò e Gian Piero Cerichelli, il movimento "Stella Rossa, fronte rivoluzionario marxista-leninista" e l’omonimo giornale.
Il gruppo crebbe velocemente, sino a contare un ragguardevole numero di militanti, giungendo negli anni ’70 a regolarsi con uno statuto definitivo e divenendo una delle organizzazioni extraparlamentari italiane più importanti di quegli anni, attiva sopratutto nel Lazio, nella Toscana e nell'Emilia.
Da sempre legato indissolubilmente alla sua Sardegna, nel 1972 Angelo Caria, appena laureatosi, lascia l'Italia e l'organizzazione nella quale fino ad allora aveva militato e torna a vivere nella sua città natale, Nuoro, lavorando come insegnante.
Interessatosi da sempre alla Questione Nazionale Sarda e fortemente condizionato dai fermenti politici indipendentisti che attraversarono l’isola negli anni Sessanta, prese coscienza che i lavoratori sardi oltre che subire la discriminazione di classe subivano anche quella in quanto appartenenti ad un popolo colonizzato ed unì il suo orientamento politico di matrice marxista a posizioni fortemente indipendentiste e anticolonialiste.
Diritti dell’individuo e diritti dei popoli, diventano nel suo pensare obiettivi di una unica lotta che senza stabilire priorità dia corpo ad un nuovo movimento capace di raccogliere il meglio del pensiero socialista e di quello sardista e proporre per il popolo sardo un modello sociale e di sviluppo diverso da quello coloniale e capitalista imposto dallo stato italiano.
Nasce così nel 1973 il giornale “Su Populu Sardu” di netta posizione anticolonialista e socialista, di li a breve l'omonimo movimento.
Oltre a Caria i fondatori furono, tra gli altri, Diego Corraine, Gianfranco Pintore, Mario Carboni, Lorenzo Palermo, Bore Ventroni, Marilena Denti ed Elisabetta Carboni.
Le maggiori battaglie intraprese in quegli anni e proseguite durante tutto l’arco della sua vita, nascono dalla necessità di affermare il diritto del popolo sardo all’autodeterminazione. A partire dall’imprescindibilità dell’esercizio di questo diritto per garantire un futuro al popolo sardo, intraprese un cammino che lo portò a concepire la lotta politica come lotta di liberazione nazionale dallo stato italiano, e all’interno di questa concezione si possono comprendere i vari fronti di lotta aperti da lui e dagli indipendentisti a lui contemporanei, ovvero la lotta di liberazione dal colonialismo linguistico, economico e sociale, dall'occupazione militare del territorio e dal modello di industrializzazione forzata e di rapina che in quel periodo veniva imposto in Sardegna dallo stato italiano grazie alla mediazione della “Borghesia compradora”, la classe sociale che, in Sardegna come in tutte le colonie, svolge la funzione di intermediaria del potere coloniale .
Nel 1976 a Mur de Bretagne, in Bretagna, Angelo fece parte della delegazione di su Popolu Sardu che sottoscrisse la Carta di Brest, nella quale, dopo un’approfondita analisi della forma coloniale che l’imperialismo assume nello sfruttamento della maggior parte delle nazioni senza stato europee, le organizzazioni della sinistra indipendentista dei popoli oppressi d’Europa si impegnavano a stabilire rapporti di solidarietà reciproca nella prospettiva della costruzione di un’Europa socialista formata da popoli liberi e indipendenti; Aderirono alla Carta, oltre a Su Populu Sardu, i partiti indipendentisti galeghi, bretoni, irlandesi, gallesi, baschi e catalani.
A partire da allora si intensificarono i rapporti tra gli indipendentisti sardi e gli indipendentisti di altri popoli oppressi, che furono in seguito particolarmente costanti con i movimenti catalani, baschi e soprattutto corsi.
Il movimento in quegli anni si sviluppò molto, diventando il più importante movimento della sinistra anticolonialista e indipendentista sarda, arrivando, verso la fine degli anni Settanta, ad avere un grande numero di militanti e ad essere presente non solo in tutta la in tutta la Sardegna ma ad avere sedi a Torino, Roma, Firenze e persino all’estero.
Sempre nel 1976 Su Popolu Sardu, insieme ai movimenti che si raccoglievano intorno ai giornali Natzione Sarda, Sa Sardigna, Sa Republica Sarda e Sardegna Europa, iniziò la raccolta delle firme per presentare la proposta di legge di iniziativa popolare per la tutela della lingua sarda e per il bilinguismo. I partiti italiani di destra e di sinistra furono quasi tutti avversi all’iniziativa, con posizioni che andavano dall’indifferenza all’aperta opposizione, anche con documenti ufficiali nel caso del Partito Comunista Italiano, dove la federazione nuorese diramò un documento con il quale invitava i segretari di sezione a ostacolare la raccolta delle firme.
Le firme necessarie furono raccolte e la proposta di legge arrivò in consiglio regionale, dove però non diventò mai una legge.
A tuttoggi , nonostante una legge regionale sia stata approvata in merito dal consiglio regionale nel 1996, il sardo non gode ancora di un reale status di parità con l’italiano, e in ciò i sardoparlanti, che rappresentano ancora la maggioranza della popolazione sarda, sono evidentemente discriminati.
Angelo inoltre, insieme ad altri militanti, in quel periodo fu animatore di una vivace e molto frequentata “scuola politica” di Su Popolu Sardu, nella quale si avvicinò all’anticolonialismo marxismo e si formò politicamente una generazione di giovani nuoresi.
Nel 1976 Angelo Caria si sposò con Antonia, che sarebbe rimasta la sua compagna fino alla morte e l’anno seguente nacque la prima figlia, Ines alla quale sono dedicate alcune poesie di questa raccolta.
Oltre che dalla sua passione per la politica e dalla sua famiglia, la sua vita era assorbita dall’amore viscerale per la sua terra, che girava in lungo e in largo in macchina, a piedi o in barca per scoprirne la natura, la storia e conoscere i mille problemi, le mille contraddizioni e le tante dolcezze di questo popolo.
Nel 1979 il Su Popolu Sardu partecipò alle elezioni regionali alleandosi con il Partito Sardo d'Azione e questo provocò forti scossoni interni che uniti a quelli provocati dal dibattito sulla necessità di strutturarsi in partito e dal confluimento di parte della direzione (tra gli altri Mario Carboni e Lorenzo Palermo) nel Partito Sardo d'Azione causarono lo scioglimento del movimento.
Nel 1982 in un Convegno a Nuoro alla Biblioteca Satta a cui parteciparono gli ex militanti di Su Populu Sardu e altri movimenti come Sa Repubblica Sarda, Sardigna Emigrada, Ajò e il gruppo "Sardinya i llibertat" di Alghero, venne fondato il partito “Sardigna e Libertade” che in quegli anni lottò anche contro la repressione a sostegno dei prigionieri politici indipendentisti accusati di eversione contro lo stato.
Nel 1984 nacque il "Partidu Indipendentista - Sotzialista Libertariu", di cui Angelo fu segretario nazionale e Bainzu Piliu presidente. A seguito della rottura con Piliu, avvenuta poco dopo, il nome del partito cambiò in "Partidu Sardu Indipendentista" il quale continuò le stesse lotte dei precedenti movimenti indipendentisti, come la lotta per l'ufficializzazione della lingua sarda, contro l'occupazione militare del territorio e per la difesa dell'ambiente, contro la cementificazione delle coste e il passaggio delle petroliere nelle bocche di Bonifacio. Questa lotta in particolare fu portata avanti insieme agli indipendentisti corsi con manifestazioni a Santa Teresa e a Bonifacio e cortei di imbarcazioni.
Nel 1994, avendo intuito che la lotta di liberazione nazionale, per essere vincente, non solo deve fare leva su una forza dichiaratamente e prevalentemente indipendentista ma anche coinvolgere tutte le forze organiche alla nazione sarda, fondò con Bustianu Cumpostu ed altri il movimento indipendentista "Sardigna Natzione", e lanciò il progetto della “ CASA COMUNE DEI SARDI” il cui scopo era quello di formare un unico fronte “sardista” , da contrapporre ai poli “italianisti” .
“Dovremmo avere il coraggio di stare nel gioco del mondo, di osservare l'enorme gamma di colori che compongono l'arcobaleno quando questo sorge dalle terre del pianeta, e non appiattarci sugli eterni grigiori delle arie metropolitane che sopprimono persino le acide pozzanghere romane e milanesi. Dovremmo avere il coraggio di ristornare di nuovo a casa per trovare le radici di una nuova e moderna prosperità. Da questa consapevolezza nasce la Casa Comune dei Sardi. Si tratta di superare inutili steccati per ricostruire l'unità del nostro popolo che il colonialismo ha disgregato. La nostra casa é il posto comune a tutti noi ma anche un luogo dello spirito che altri non hanno più. E’ la sede di una millenaria cultura dove trovare la forza di cambiare il presente.”
Nello stesso anno Sardigna Natzione si alleò per le elezioni con il PSd'Az e i Verdi ottenendo un discreto risultato elettorale e Angelo venne eletto come Consigliere Comunale di Nuoro.
Angelo Caria, emofilico, avendo contratto l'epatite C a causa di una trasfusione di sangue infetto, morì il 24 febbraio del 1996 all'età di 48 anni.
Sempre convinto che l’indipendenza non è solo l’obiettivo finale ma anche uno stato di dignità e di sovranità da costruire con le lotte di ogni giorno A. Caria si batté ; contro il modello di sviluppo coloniale dell’industrializzazione selvaggia, per l’ufficializzazione della lingua sarda, contro il passaggio delle petroliere nelle Bocche di Bonifacio, contro il monopolio navale della Tirrenia, contro la cementificazione delle coste, contro le servitù militari, contro la privatizzazione delle spiagge, contro la rapina delle risorse finanziarie sarde previste dallo statuto ( fu lui a parlare per la prima volta della “vertenza entrate”), per il diritto al lavoro ( organizzo una marcia che attraverso tutta la Sardegna), per il riconoscimento della nazionalità sarda e il conseguente diritto dei sardi ad esercitare la sovranità sulla loro terra.
La sua azione politica fu talmente incisiva che anche i partiti italianisti furono costretti ad adattare il loro fare politico e persino il loro linguaggio politico.
Le parole, sovranità, autodeterminazione, popolo sardo, nazione sarda, indipendenza, autogoverno, entrarono forzatamente nel vocabolario politico cancellando la concezione meridionalistica della questione sarda.
Il suo agire convinto e continuo fino al sacrificio della sua stessa salute, insieme ad altri indipendentisti, ha aperto le gabbie della autocommiserazione in cui la politica della cultura e dei partiti e sindacati italiani avevano chiuso i sardi ed ha restituito loro l’orgoglio delle proprie radici e del proprio essere sardi.
A. Caria ha tolto i “cespugli della memoria” , le categorie coloniali indotte, nel cervello dei sardi, ha fatto entrare aria fresca nella cappa di narcotico che costringeva i sardi a rifiutare la propria cultura, la propria lingua, i propri modelli economici e sociali e ne faceva un popolo senza storia e senza radici.
Anche nell’editoria l’azione di Angelo è stata sempre presente e legata all’informazione indipendente e di impronta indipendentista. Oltre ad aver scritto per SU POPULU SARDU, si devono a lui i giornali politici, LIBERTADE, CHIDAS ed il giornale di satira politica SU RAJU.
Con Angelo Caria si spezza definitivamente la connessione tricolore-PSd’Az e il sardismo, come in Simon Mossa, diventa pensiero universale di libertà e l’indipendentismo la forma più consapevole e decisa nel rivendicarla per la nazione sarda.
UN PADRE DELLA PATRIA SARDA, questo è stato Angelo. Altro spazio ed altro impegno sarà necessario per capirne la figura e conoscerne il pensiero.
ZURAMENTU DE SU PATRIOTA SARDU CARA A SA LOSA DE ANGELO CARIA
Zuro de servire una patria sola e una pannera sola, sa Patria Sarda e sa pannera de sos battor Moros. Zuro de sichire in sa luta pro chi sos Sardos siant soveranos in sa terra issoro.
A tie Anzelu Caria, Patriota Sardu, damus in manos custu zuramentu pro chi t' acumpanzet in s'eternu e nde sies tutore e garante.



Read more »

2021/03/01

El Moviment Indi Americà (AIM) commemora 40 anys de l'ocupació de Wounded Knee

Desenes d'activistes es van retrobar a Wounded Knee on el 27 de febrer de de 1974 l'AIM seguint el consell de dos caps espirituals, Frank Fools Crow i Henry Crow Dog, va ocupar l'indret de Wiounded Knee. Els tradicionalistes indis, armats, van resistir un setge per terra i aire de 71 dies. En els enfrontaments van morir dos membres de l'AIM i un agent de l'FBI. Hi va seguir una onada repressiva amb 562 detinguts, 15 condemnats i 2 anys de judici on Leonard Peltier i Bobby Castillo van ser condemnats per assassinats.

Els grups South Dakota Civil Libertarians i Interstate Congress for Equal Rights and Responsibilities van formar-se per abolir les reserves. A més Dick Wilson, líder dels sioux pro EUA i responsable del sistema corrupte, va ser escollit una altra vegada el 1974 mercès al frau electoral i mes amenaces dels seus mercenaris Guardians Of the Oglala Nation (GOON, 1972) derrotant la candidatura de Russel Means. En només cinc mesos els GOON van matar 18 sioux dissidents. El 1975 es va establir un règim de terror a Pine Ridge i l'any següent ja es sumaven 51 víctimes mortals. No va ser fins el 1990 quan en la Bid Foot Rider van participar ex membres de l'AIM i GOON.


Al mateix lloc hi va haver un altre esdeveniment simbòlic. El 15 de desembre de 1890 fou assassinat Tatanka Iyotake, promotor de la tradicionalista Ghost Dance. Els seus seguidors, lakota miniconjou, van fugir amb Big Foot (Sitanka), germanastre de Sitting Bull. El el 28 de desembre de 1890 tropes dels EUA. van matar la majoria dels 300 fugitius van ser encerclats a Wounded Knee, desarmats i assassinats el dia 29 de desembre.

En l'acte d'enguany, el 40è aniversari dels fets de 1972, amb participació de l'AIM Grassroots integrat per indis sioux. S'hi van fer parlaments, es va recordar el dirigent fundador de l'AIM Dennis Banks, hi van intervenir veterans de 1973 i salves d'honor amb foc real.








Read more »