Emboscada maputxe amb un mort a Lumaco, Wallmapu xilè

Tot va començar ahir a les 09.00 hores, quan el bus que transportava al voltant de 30 treballadors forestals, pertanyents a l'oligopoli CMPC que explota terres maputxe va patir una emboscada. El minibus es dirigia al campament San Oscar, ubicat a la localitat de Capitán Pastene, i va ser emboscat específicament a la ruta a l'altura de l'encreuament Santo Domingo. "Aproximadament a les 9 del matí prenem coneixement que un bus que transportava treballadors forestals, des de la comuna de Tirúa cap a una feina forestal a la comuna de Lumaco, va ser atacat, mitjançant l'ús de les armes de foc". Enmig de l'atac tres treballadors van resultar lesionats, rebent un d'ells un impacte balístic al crani, que més tard li va causar la mort. Després d'això, d'acord amb el que ha informat Cifuentes, els treballadors van aconseguir arribar al fons, al qual van ingressar per protegir-se i que aquest compta amb protecció policial. Així, va ser des d'aquell lloc que arran de la gravetat d'un dels lesionats, se'n va determinar el trasllat aeri.

La Coordinadora Arauco Malleco (CAM), la principal de les set organitzacions que operen al Wallmapu xilè ha negat tenir res a veure amb els fets.

Dels 7 grups armats que operen a l'anomenada Macrozona Sud, tres van sorgir l'any passat, segons un text del govern xilè. La violència política a la zona la va inaugurar el 1997 la CAM, de la qual la majoria dels altres 6 grups són escissions producte de trencaments interns els anys posteriors. Malgrat el seu origen comú, tenen diferències importants, entre elles la seva participació en delictes comuns. A continuació, les conclusions principals de l'informe. 

Preparació dels integrants. Els grups es diferencien en la capacitat d'abordar els objectius, partint per l'estudi previ als atacs (amb setmanes d'anticipació), l'entorn, els recursos que s'utilitzaran (quantitat de personal) i l'efecte estratègic. Segons l'informe, la CAM és l'orgànica més ben estructurada i operativament ordenada. Les menys rigoroses i espontànies són la Resistència Mapuche Malleco (RMM) i la Resistència Mapuche Lafkenche (RML).

Zones d'influència. Cap grup ostenta el control absolut a la seva zona d'influència. Mentre que unes s'expandeixen per les 4 regions de la Macrozona Sud, altres desenvolupen les seves activitats a nivell local i comunal. La CAM és considerada com la que té la zona d'influència més gran, en la qual influeix el fet que és la més antiga. La menys expandida és la Lof Resistència Territorial Kutral Mawuida (LRTKM), que opera en un sector de Collipulli, la seva anomenada zona de confort, on és molt complex irrompre per part de les forces policials. La RMM és la que més es caracteritza per haver flirtejat el crim organitzat i per això ha enfortit la seva zona de control – Temucuicui- més que expandir-la. La CAM s'ha mantingut fora del crim organitzat.

Els 7 grups armats:

1. Coordinadora Arauco Malleco (CAM) (1997). Liderada per Héctor Llaitul i el seu fill Ernesto Llaitul, es defineix com a autonomista i una organització en contra de totes les inversions capitalistes al territori maputxe, especialment les empreses forestals, a les que consideren el principal enemic. Els seus atacs apunten sobretot a béns usats en feines forestals, com ara maquinària, camions i instal·lacions d'empreses subcontractistes. El seu modus operandi es basa en els Òrgans de Resistència Territorial (ORT), grups operatius de poques persones la missió de les quals és executar atacs a objectius determinats. La seva zona d'influència abasta totes les regions de la Macrozona Sud (Biobío, L'Araucania, Els Ríos i Els Llacs) i actuen en comunas de les províncies d'Arauco, Biobío, Malleco, Cautín, Valdivia, Ranco i Osorno.

2. Resistència Mapuche Malleco (RMM) (2011). Formada per dissidents de la CAM, es va donar a conèixer el desembre del 2011 en adjudicar-se un atac a un helicòpter de l'empresa forestal Masisa, a la comuna de Victòria. El seu bastió és a la Comunitat Autònoma de Temucuicui, des d'on va ser expulsada amb trets a l'aire recentment la ministra Izkia Siches en intentar entrar. Els seus atemptats incendiaris són en general comesos per un grup de 6 a 10 persones. Els seus blancs són cases patronals de fundes, camions de transport o forestals, torres d'alta tensió i capelles catòliques i evangèliques, entre d'altres. És una organització política –i té objectius comuns amb altres organitzacions radicals– però se l'ha vinculada la plantació de cànnabis, el robatori de vehicles i de fusta, entre d'altres. La seva zona d'influència inclou la comuna de Mulchén (Biobío) i les d'Ercilla, Collipulli, Angol, Els Sauces, Victòria, Traiguén i Curacautín (La Araucanía). Els seus principals líders serien Víctor Queipul, Jorge Huanchullán, Jaime Huenchullán i José Queipul.

3. Weichan Auka Mapu (WAM) (2016). També fruit d'una dissidència de la CAM, el seu objectiu és “expulsar les empreses capitalistes per aconseguir l'autonomia del poble maputxe”. Les autoritats encara no tenen identificats els principals lideratges de la WAM, els blancs principals dels quals han estat atacs a esglésies rurals, predis agrícoles, cabanes d'estiueig, maquinària i feines forestals. El grup ha llançat una sèrie d'atemptats incendiaris contra temples catòlics i evangèlics. La seva àrea d'actuació abasta les regions de Biobío, La Araucanía i Los Ríos.

4. Resistència Mapuche Lafkenche (RML) (2020). Opera a la zona costanera de les comuneses de Cañete i Tirúa i al sector contigu a la Serralada de Nahuelbuta d'Arauco (Biobío). El seu primer atemptat van ser una sèrie d'atacs armats en contra de particulars i carrabiners que es desplaçaven per la ruta P-72, a Lleulleu, comuna de Tirúa. A més, van detonar un automòbil amb explosius, que podria haver tingut com a objectiu destruir el pont Lleulleu o atemptar contra carrabiners que arribaven al lloc. Els seus blancs són personal de carrabiners, comuners maputxes que treballen per a empreses forestals, a qui sindiquen com a col·laboradors de la policia i anomenen “yanacones”. Entre els líders del grup s'esmenta Aliwen Antileo, Domingo Mariñan i José Huenchunao Mariñan. La seva zona d'influència és a les comunas de Cañete, Tirúa, Los Alamos i Curanilahue (Arauco), Purén (Malleco) i Carahue (Cautín). Resistència Mapuche Lafquenche s'adjudicà el 29 d'abril el sabotatge més gran de l'últim temps al Wallmapu xilè amb 33 vehicles cremats.

5. Wiñotauiñ Taiñ Malon (WTKM) (2021). Formada per comuners separats de la CAM, opera a la província de Biobío i el seu principal reclam territorial és el fundo Los Cheques i Rañihuenco. Els seus integrants serien integrants de les comunitats de Cauñicu, Pitril, Regalico, i Callaqui.

6. Lof Resistència Territorial Kütral Mawuida (LRTKM) (2021). És integrada per comuneros del sector oriental de la comuna de Collipulli (Malleco). Operen a la zona propera a la ruta R-49 i s'ha adjudicat sobretot bloquejos de camins i atacs a Carabineros.

7. Alliberament Nacional Mapuche (LNM) (2021). Les autoritats el qualifiquen de “grup en observació”, ja que no tenen clar si és una organització independent o part d'un altre grup, però segons l'evidència deixada als llocs on han perpetrat actes de violència podria ser un grup que s'hi està independitzant.

Les seves demandes són transversals: recolzen comuners maputxes detinguts de diferents organitzacions, com la WAM, RMM i RML. La seva zona d'influència està localitzada a les províncies de Lautaro, Loncoche, Temuco i Nova Imperial (Cautín) i Panguipulli i Màfil (Valdivia).

Read more »

L'Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen veu signes d'esgotament de l'exèrcit ocupant birmà

 

La Unió Nacional Karen (KNU) ha afirmat que l'exèrcit de Birmània (Myanmar) s'ha esgotat seriosament, dient que el règim no ha intentat recuperar un camp estratègic capturat per l'Exèrcit nacional d'Alliberament Nacional Karen a la frontera amb Tailàndia la setmana passada. L'Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen (KNLA) i les forces de resistència aliades es van apoderar del camp estratègic de l'estat de Karen el 18 de maig, tot i haver-hi enfrontat forts atacs aeris. La batalla pel camp de Thay Baw Boe al municipi de Myawaddy va durar vuit hores i un batalló de la junta a Falu, a uns 25 km de distància, no va enviar reforços.

"En el passat, enviaven reforços, però els combats del 18 de maig, els soldats de la junta es van asseure en una pagoda i no van fer res, com si no tinguessin res a veure amb l'atac dels seus col·legues", va dir un portaveu de la KNU, l'ala política de el KNLA.

Read more »

Sardinian patriots march against Italian colonial military bases

 

Sardinia Natzione Indipendentzia will be one of the protagonists of the march that the Assembly against the military presence in Sardinia convened the march in Teuladda affirming: The Italian colonial military bases devastate the environment, takes away huge portions of land on land and at sea that could have a very different use, produces an economic monoculture that reverberates as occupational blackmail: it prevents other forms of subsistence, causes the misery which it makes strong to continue to prove itself not only necessary, but actually beneficial. But we know well that behind these lark mirrors those nets have always told us about death, spilled blood, exploitation for a loaf of bread, pollution and disease. We know well that for our land we want nothing more than to be the peripheral colony of a state that is present here above all when it has to unload the tons of bullets and missiles of its and its allies, to simulate those wars that make NATO rub hands. . This time the war did not break out in the Middle East, but at the gates of Europe, and convincing ourselves that this time we are the good guys has become fundamental. They tell us that this time it is right to keep quiet, it is right to watch the planes leave without asking questions, it is right that the bases are there and also intensify their activities. We have never been convinced by their speeches, we have always known that the more blood flows, the more lavish their earnings are, and that their wealth expands the more they impoverish and suffocate us. We know it even better now. They want to divide us, they say that those who are against NATO are with Putin: this war is different from the others because it is close, but it is yet another war between predators, between two imperialist blocs that flex their muscles to gain a stronger position, while at dying are, as always, mainly civilians.

Read more »

Manifestació independentista sarda contra les bases militars colonials italianes

Sardigna Natzione Indipendentzia va ésser una de les protagonistes de la marxa que l'Assemblea contro la presenza militare in Sardegna va convocar la marxa a Teuladda afirmant "Continuem creient que l'ocupació militar de Sardenya és una de les manifestacions més explícites del domini colonial que està arrasant la nostra terra. Devasta el medi ambient, s'emporta grans porcions de terra terrestre i marítima que podrien tenir un ús molt diferent, produeix un monocultiu econòmic que ressona com a xantatge laboral: impedeix altres formes de subsistència, fa que continuï la misèria que fa fort. per demostrar-se no només necessari, sinó realment beneficiós. Però sabem bé que darrere d'aquests miralls d'alosa, aquelles xarxes sempre ens han parlat de la mort, la sang vessada, l'explotació per un tros de pa, la contaminació i les malalties. Sabem bé que per a la nostra terra no volem més que ser la colònia perifèrica d'un estat que és aquí present sobretot quan ha de descarregar les tones de bales i míssils dels seus i dels seus aliats, per simular aquelles guerres que fa l'OTAN. fregar les mans.. Aquesta vegada la guerra no va esclatar a l'Orient Mitjà, sinó a les portes d'Europa, i convèncer-nos que aquesta vegada som els bons s'ha tornat fonamental. Ens diuen que aquesta vegada és correcte callar, és correcte veure com surten els avions sense fer preguntes, és correcte que les bases hi siguin i també intensifiquen les seves activitats. Els seus discursos no ens han convençut mai, sempre hem sabut que com més sang flueix, més luxosos són els seus guanys, i que la seva riquesa s'expandeix com més ens empobreixen i ens sufoquen. Ara ho sabem encara millor. Ens volen dividir, diuen que els que estan en contra de l'OTAN estan amb Putin: aquesta guerra és diferent de les altres perquè és propera, però és una guerra més entre depredadors, entre dos blocs imperialistes que flexionen els músculs per guanyar-se un posició més forta, mentre que al morir són, com sempre, principalment civils."

Read more »

Tres noves detencions de joves corsos per les manifestacions arran de l'assassinat del patriota Yvan Colonna

Tres persones, entre elles dos menors, estan sota custòdia policial a la comissaria de Bastia des de dimarts al matí en el marc de la investigació sobre la violència comesa al marge de les manifestacions de suport a Yvan Colonna al març i a l'abril. Una d'elles ha estat detinguda aquest dimarts al matí a les 6 de la matinada al seu domicili, on la policia també ha fet un escorcoll.

Read more »

Brazilian Activist And Environmentalist Sonia Guajajara On 2022 Time 100 List

 Brazilian indigenous activist, environmentalist and politician Sônia Guajajara has become a part of TIME 100: The Most Influential People Of 2022. From her childhood, she fought forces that have been trying to eradicate her indigenous community’s roots. In 2018, she became the first indigenous woman to appear on a presidential ticket in Brazil.

A member of the leftist Socialism and Liberty Party (PSOL), Sonia was initially a campaigner for the President of Brazil in the 2018 election. Chosen as the vice-presidential companion of nominee Guilherme Boulos, she made herself the first indigenous person to run for a federal executive position in Brazil.Also holding a master’s degree in culture and society from the Institute of Humanities, Arts, and Culture at the Federal University of Bahia, Guajajara took up a variety of professions, including teaching and nursing.

“When you destroy nature and foreclose the indigenous peoples’ way of life, preventing them from exercising their culture, you are killing them. If we do not follow our culture, our tradition, we are no longer people,” she told Believe Earth, a program of the Alana Foundation, a global organization based in Brazil which seeks to reinforce socio-economic causes, build partnerships and co-create campaigns and awareness programs regarding the environment.

She serves as the coordinator of Brazil’s Indigenous People Articulation (APIB), Brazil’s indigenous movement that was born to strengthen the indigenous people’s unity and the articulation among the different regions and indigenous organizations in the country.

Taking part and bringing to a broader audience the stories of her people in international fora, such as the UN Human Rights Council and the UN Climate Negotiations, Sonia’s contributions to the indigenous movement of Brazil earned her multiple recognitions.

Read more »

L'activista índia Sonia Guajajara la dona més influent del Brasil segons 'Time'

La coordinadora ejecutiva de l'Articulação dos Povos Indígenas do Brasil (APIB), Sonia Guajajara ha estat inclosa a la llista de les 100 personalitats més influents del món l'any 2022. Així doncs, la líder indígena i l'especialista apareixen a la llista de la revista Time juntament amb mandataris de relleu internacional com el president de Rússia, Vladimir Putin; el cap d'estat de la Xina, Xi Jinping; i el nord-americà, Joe Biden. En aquest sentit, la líder índia de la nació Guajajara ha estat nominada pel seu accionar en la defensa dels drets dels pobles indígenes.

Read more »

Els circassians commemoren el genocidi patit el 1864 malgrat les prohibicions russes

El 21 de maig se celebra anualment una processó el dia de record i dol pels sacrificis fets pels pobles del Caucas durant la guerra russo-caucàsica a Nalchik, Kabardino-Balkaria. Enguany, les autoritats de Kabardino-Balkaria van prohibir la tradicional processó. Els primers actes de dol a Kabardino-Balkaria, commemorant el final de la guerra, només es van poder celebrar l'any 1991. Durant els propers 30 anys, el 21 de maig va ser un dia festiu. A Nalçik, on la desfilada, que aquest any s'ha convertit en una tradició, no estava permesa, la gent va caminar des de diferents carrers i va posar corones a l'Arbre de la Vida (Псэ жыг). La Unió Mundial de Circàsics Sohroko Hauvti, va intervenir a l'acte de commemoració celebrat al Pse Jig- Arbre de la Vida a la ciutat de Nalçik de la República de Kabardino-Balkaria, pels circassians que participaven a la cerimònia de commemoració amb eslògans i crits.

Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas que per diversos conflictes (notablement amb Rússia el de 1864) s'ha vist obligat a migrar a Turquia, Israel i altres zones del Llevant. Històricament s'han lligat també amb les dinasties regnants a Egipte i Iran. La majoria de circassians viuen de l'agricultura, practicada per nuclis familiars extensos i amb codis tradicionals de conducta, si bé l'acme de les ciutats ha fet canviar en gran part aquests rols. Les religions majoritàries entre els circassians són l'islam i el cristianisme. Els principals grups circassians són els adigués, els txerkesos, i els kabardins.

Read more »

17.000 persones es manifesten a Belfast per una llei a favor de normalitzar el gaèlic irlandès

 

Milers de persones han assistit dissabte a una manifestació a Belfast per demanar una legislació en llengua irlandesa. Els manifestants van marxar des de l'oest de Belfast fins al centre de la ciutat en un acte organitzat pel grup d'activistes en llengua irlandesa An Dream Dearg. La legislació sobre un paquet cultural, inclosa la protecció de la llengua irlandesa, s'havia esperat abans del final de l'últim mandat de l'assemblea. Formava part de l'acord de la Nova dècada, el nou enfocament del 2020.

Aquell acord, que va restaurar la transferència després de l'últim enfrontament a Stormont, va prometre una legislació per "proporcionar un reconeixement oficial" de l'estatus tant de la llengua irlandesa com dels escocesos de l'Ulster a Irlanda del Nord. Els activistes van sortir al carrer dissabte per exigir mesures sobre aquesta legislació. La majoria dels manifestants anaven vestits de vermell, el color oficial de la campanya An Dream Dearg.

Van sortir de Cultúrlann McAdam Ó Fiaich a l'oest de Belfast dissabte a la tarda i van arribar a l'Ajuntament de Belfast cap a les 14:15 BST. Aleshores es va celebrar una concentració a l'exterior de l'edifici, mentre els activistes es van dirigir a la multitud tant en irlandès com en anglès des d'una etapa temporal. Ó Muadaigh va dir que l'esdeveniment va ser "la manifestació en llengua irlandesa més gran d'una generació". Va dir: "An Dream Dearg ha construït un moviment de base que ha empès la llengua irlandesa des dels marges fins al centre mateix del discurs polític i cívic tant aquí com internacionalment, un moviment que ha dit la veritat al poder i ha assegurat que la nostra comunitat ja no ho faria. ser tractats com a ciutadans de segona classe, marginats o exclosos".

El Sr. Ó Muadaigh va dir que la legislació sobre el tema s'havia "durat molt de temps". "Exigim una societat inclusiva i tolerant, una societat on els nostres drets estiguin consagrats per llei per protegir tots aquells que volen viure la seva vida a través de l'irlandès". a l'ajuntament per escoltar discursos, cançons i música irlandeses

L'Assemblea d'Irlanda del Nord, que va ser escollida a principis d'aquest mes, actualment no s'està reunint després que no hagi escollit un nou president. El Partit Unionista Democràtic (DUP) es va negar a participar en la nova cita en protesta pels acords comercials posteriors al Brexit coneguts com a Protocol d'Irlanda del Nord. La manca d'elegir un president afecta moltes de les funcions de Stormont: no es pot aprovar cap nova legislació i els ministres existents no poden prendre cap decisió política important ni tan sols acordar un pressupost.

Ciarán Mac Giolla Bhéin, d'An Dream Dearg, va dir a BBC News NI que, tot i que els activistes "preferirien molt" que Stormont aprovés una legislació lingüística, el tema no s'hauria de suspendre per l'absència d'una assemblea de treball". el govern britànic va prendre aquest [compromís] com a part d'un acord de pau internacional i han de complir amb les seves obligacions", va dir. "A diferència dels nostres cosins de Gal·les i Escòcia i dels nostres companys gaeilgeoirs (parlants irlandesos) del sud, som les úniques persones -som una anomalia aquí- que no tenen drets recollits per la llei.

Van sortir de Cultúrlann McAdam Ó Fiaich a l'oest de Belfast dissabte a la tarda i van arribar a l'Ajuntament de Belfast. Aleshores es va celebrar una concentració a l'exterior de l'edifici, mentre els activistes es van dirigir a la multitud tant en irlandès com en anglès des d'una etapa temporal.

El portaveu d'An Dream Dearg, Conchúr Ó Muadaigh, va dir que l'esdeveniment va ser "la manifestació de llengua irlandesa més gran d'una generació". Va dir: "An Dream Dearg ha construït un moviment de base que ha empès la llengua irlandesa des dels marges fins al centre mateix de la política i la política. discurs cívic tant aquí com internacionalment, un moviment que ha dit la veritat al poder i ha assegurat que la nostra comunitat ja no seria tractada com a ciutadans de segona classe, marginats o exclosos".

El Sr. Ó Muadaigh va dir que la legislació sobre el tema estava "durada molt de temps". "Exigim una societat inclusiva i tolerant, una societat on els nostres drets estiguin consagrats a la llei per protegir tots aquells que volen viure la seva vida a través de l'irlandès".

Read more »

Acht Anois: 17,000 gather in Belfast for a rally in support of Irish language legislation in Northern Ireland

Thousands of people have attended a rally in Belfast on Saturday calling for Irish language legislation. Protesters marched from west Belfast to the city centre in an event organised by Irish language activist group An Dream Dearg. Legislation on a cultural package, including protection for the Irish language, had been expected before the end of the last assembly mandate.It was part of the 2020 New Decade, New Approach deal.

That agreement, which restored devolution after the last standoff at Stormont, promised legislation to "provide official recognition" of the status of both the Irish Language and Ulster Scots in Northern Ireland.Campaigners took to the streets on Saturday to demand action on that legislation. Most of the marchers were dressed in red, the official colour of the An Dream Dearg campaign.

They set off from Cultúrlann McAdam Ó Fiaich in west Belfast on Saturday afternoon and arrived at Belfast City Hall at about 14:15 BST.  A rally was then held outside the building, as campaigners addressed the crowd in both Irish and English from a temporary stage.Supporters cheered as they were told that the days of "insults" and discrimination against Irish speakers were over.An Dream Dearg spokesperson Conchúr Ó Muadaigh said the event was "the biggest Irish language demonstration of a generation". He said: "An Dream Dearg has built a grassroots movement that has pushed the Irish language from the margins to the very centre of political and civic discourse both here and internationally, a movement that has spoken truth to power and ensured our community would no longer be treated as second class citizens, marginalised or excluded."

Mr Ó Muadaigh said legislation on the issue was "long overdue"."We demand an inclusive and tolerant society, a society where our rights are enshrined in law to protect all those who wish to live their lives through Irish."

The Northern Ireland Assembly which was elected earlier this month is currently not sitting after it failed to elect a new Speaker.The Democratic Unionist Party (DUP) refused to take part in the new appointment in protest over the post-Brexit trading arrangements known as the Northern Ireland Protocol.The failure to elect a Speaker affects many of Stormont's functions - no new legislation can be passed and existing ministers cannot take any major new policy decisions or even agree a budget.

Ciarán Mac Giolla Bhéin from An Dream Dearg told BBC News NI that although campaigners would "much prefer" Stormont to pass language legislation, the issue should not be held up because of the absence of a working assembly."We need to remind ourselves it was the British government made this [commitment] as part of an international peace agreement and they have to fulfill their obligations," he said. "So unlike our cousins in Wales and Scotland and our fellow gaeilgeoirs (Irish speakers) in the south, we're the only people - we're an anomaly here - who don't have rights enshrined in law.

They set off from Cultúrlann McAdam Ó Fiaich in west Belfast on Saturday afternoon and arrived at Belfast City Hall. A rally was then held outside the building, as campaigners addressed the crowd in both Irish and English from a temporary stage.Supporters cheered as they were told that the days of "insults" and discrimination against Irish speakers were over.

An Dream Dearg spokesperson Conchúr Ó Muadaigh said the event was "the biggest Irish language demonstration of a generation".He said: "An Dream Dearg has built a grassroots movement that has pushed the Irish language from the margins to the very centre of political and civic discourse both here and internationally, a movement that has spoken truth to power and ensured our community would no longer be treated as second class citizens, marginalised or excluded."

Mr Ó Muadaigh said legislation on the issue was "long overdue"."We demand an inclusive and tolerant society, a society where our rights are enshrined in law to protect all those who wish to live their lives through Irish."

Read more »

Massiva manifestació contra la imposició del castellà i en defensa de la llengua basca

Milers de persones es van manifestar ahir a la tarda pels carrers de Donostia per reivindicar l'ús de l'euskera en una iniciativa impulsada per Gazte Euskaltzaleen Sarea (xarxa de joves a favor de l'euskera). Sota el lema 'Euskara aurrera' (davant amb l'euskera), els manifestants es van mobilitzar per exigir noves polítiques lingüístiques que garanteixin «el dret de viure en euskera» d'una manera «normalitzada».

La concentració va començar al voltant de les 17.30 hores al túnel de l'Antic, al costat de la platja d'Ondarreta, per recórrer el passeig de Miraconcha, el carrer Sant Martí, el passeig dels Furs i el carrer República Argentina fins arribar al Boulevard donostiarra, on l‟acte va ser clausurat amb la lectura d‟un manifest. A la trucada es van sumar els principals referents de l'entorn euskaltzale, com Euskalgintzaren Kontseilua, Euskaltzaleen Topagunea, Euskal Herrian Euskaraz, AEK o Ikastolen Elkartea. També nombroses cares populars de l'esport, la cultura o la societat basca. Tot això acompanyat pel bon temps que va regnar durant tota la jornada a la capital guipuscoana i gràcies a la mobilització, per part dels organitzadors, d'autobusos especials per facilitar el desplaçament fins a Donostia des de les principals localitats basques, com ara Vitòria, Pamplona, ​​Baiona o Bilbao.

En acabar la gran marxa, Aize Otaño, representant d'AEK, i Begoña Garaikoetxea, membre de Gazte Euskaltzaleen Sarea, van procedir a la lectura d'un manifest en què van reconèixer com estan de «preocupades» amb la situació del basc perquè «tenim importants obstacles per continuar vivint en eusquera», malgrat que «alguns ens volen fer creure el contrari». Tal com van assegurar, la regularització d'aquesta llengua «no està ni de bon tros normalitzada». En aquest sentit, van relatar que, per exemple, a Iparralde «el model d'immersió trontolla, negant el dret a fer els exàmens en eusquera», mentre que a Navarra «els drets lingüístics són violats freqüentment». A la Comunitat Autònoma Basca, mentrestant, «s'han pres mesures per entorpir el procés de normalització de l'euskera des dels tribunals», van assegurar.
Els principals referents euskaltzals es van sumar a la marxa i es van noliejar autobusos des de Baiona, Bilbao, Vitòria o Iruña

Així mateix, van afirmar que la pandèmia «ha colpejat fort» l'euskera, que ja arrossegava una conjuntura «ja vulnerable» abans del coronavirus. «Els nens que només estaven en contacte amb el basc a les classes han estat mesos sense poder-ho fer. La cultura, que és tan important per al desenvolupament de l'idioma, ha estat parada, així com les iniciatives populars o les jornades a favor de l'euskera».
Polítiques lingüístiques

Per tot això, els manifestants van considerar que «és hora d'activar i organitzar l'euskera» per fer passos cap a una euskaldunització amb un idioma que sigui «fort, organitzat i reformat». «Activem-nos i organitzem-nos per l'euskera i pels drets de tots els euskaltzales», van interpel·lar Otaño i Garaikoetxea a tots els presents al Boulevard donostiarra, que van respondre amb una forta ovació. Gazte Euskaltzaleen Sarea va assegurar que aquest canvi necessita «mesures estructurals aquí i ara», i per això va exigir «a les administracions que assumeixin les seves responsabilitats. Calen polítiques lingüístiques adaptades als temps actuals. Per això, demanem als governs del nostre territori que implantin juntament amb els agents socials bascos i els ciutadans polítiques lingüístiques que responguin als desafiaments i necessitats actuals abans que sigui massa tard. No tenim temps per perdre».
Els manifestants van exalçar l'ús de l'euskera com a «una llengua de cohesió social» per a tota la societat basca

Finalment, van fer una crida a tota la societat, tant euskaltzale com no, per «fer un pas endavant per reformar el procés d'euskaldunització», que «es garanteixi d'una vegada per totes l'aprenentatge gratuït de l'euskera i es converteixi en una llengua de cohesió social» i per garantir «els drets de tots els euskaltzals» per viure en basc duna manera «normalitzada».

Read more »

Thousands and thousands demonstrate under the slogan Euskara Aurrera (Basque language forward) called by Gaztealdia - Youth Network

Thousands of people demonstrated yesterday afternoon in the streets of Donostia to demand the use of Basque in an initiative promoted by Gazte Euskaltzaleen Sarea (network of young people in favor of Basque). Under the slogan 'Euskara aurrera' (forward with Basque), the demonstrators mobilized in order to demand new language policies that guarantee "the right to live in Basque" in a "normalized" way.

The concentration began around 5:30 p.m. in the Antiguo tunnel, next to Ondarreta beach, to go through the Miraconcha promenade, San Martín street, the Fueros promenade and República Argentina street until reaching Donostiarra Boulevard, where the act was closed with the reading of a manifesto. The main referents of the Basque environment joined the call, such as Euskalgintzaren Kontseilua, Euskaltzaleen Topagunea, Euskal Herrian Euskaraz, AEK or Ikastolen Elkartea. Also numerous popular faces of sport, culture or Basque society. All this accompanied by the good weather that prevailed throughout the day in the capital of Gipuzkoa and thanks to the mobilization, by the organizers, of special buses to facilitate travel to Donostia from the main Basque towns, such as Vitoria, Pamplona, ​​Baiona or Bilbao.

At the end of the great march, Aize Otaño, representative of AEK, and Begoña Garaikoetxea, member of Gazte Euskaltzaleen Sarea, proceeded to read a manifesto in which they acknowledged how "concerned" they are with the situation of Basque because "we have important obstacles to continue living in Basque", despite the fact that "some would have us believe otherwise". As they assured, the regularization of this language "is far from normalized." In this sense, they reported that, for example, in Iparralde "the immersion model is faltering, denying the right to take exams in Basque", while in Navarra "linguistic rights are frequently violated". In the Basque Autonomous Community, meanwhile, "measures have been taken to hinder the normalization process of Basque from the courts," they assured.
The main Basque figures joined the march and buses were chartered from Baiona, Bilbao, Vitoria or Iruña

They also stated that the pandemic "has hit Basque hard", which was already dragging a situation "already vulnerable" before the coronavirus. «Children who were only in contact with Basque in classes have spent months without being able to do so. Culture, which is so important for the development of the language, has been stopped, as well as popular initiatives or conferences in favor of Basque».
language policies

For all these reasons, the demonstrators considered that "it is time to activate and organize Basque" in order to take steps towards euskaldunization with a language that is "strong, organized and reformed". "Let's get active and organize ourselves for the Basque language and for the rights of all Basques", Otaño and Garaikoetxea challenged all those present on the San Sebastian Boulevard, who responded with a loud applause. Gazte Euskaltzaleen Sarea assured that this change requires «structural measures here and now», for which it demanded «administrations to assume their responsibilities. Language policies adapted to current times are necessary. For this reason, we ask the governments of our territory to implement, together with Basque social agents and citizens, language policies that respond to current challenges and needs before it is too late. No time to lose".
The demonstrators praised the use of Basque as "a language of social cohesion" for the entire Basque society

Finally, they made a call to the whole of society, both Basque and non-Basque, to "take a step forward to reform the process of Euskaldunization", which "guarantees once and for all the free learning of Basque and it becomes a language of social cohesion" and to guarantee "the rights of all Basques" to live in Basque in a "normalized" way.

Read more »

Demonstration in favor of Breton language immersion in Naoned and FLB attack to a holiday home

The network of Diwan schools mobilized this Saturday, May 21, in Nantes, on the occasion of the passage of the Redadeg, a race on foot for the defense of the Breton language. Participants paraded through the city center and will join the Redadeg runners at the Yellow Crane for a night party. It is at the foot of the castle of the Dukes of Brittany, in the water mirror of Nantes, that the members of Diwan gathered on Saturday in a rally where half a thousand people gathered in favor of the immersion teaching of the Breton language.

In the meantime on the night of May 18-19, a house in Caurel, in central Brittany, near Lake Guerlédan, was destroyed by fire. On the façade were several inscriptions in the name of the FLB, the Front de Liberation de la Bretagne, for the independence of Brittany and responsible for several dozen attacks, in particular against public buildings.

For a few months now, the signs of a resumption of political violence in Britain have been coming to light. In early January 2021, the weekly Le Poher received a letter of protest following the destruction of a construction machine in Rostrenen. In March 2022, it was the editorial staff of Ouest-France Quimper that had received the claim of a fortnight of attacks on second homes in Brittany. At the site of the last claimed action, in Ploumanac'h, in August 2022, journalists had already seen FLB labels. Various Breton autonomist or pro-independence movements are denouncing land pressure on the peninsula, especially on the coasts, which is forcing young Breton households to move inland to find affordable property. In Caurel, in the same village where the house was burnt down on May 18, another second residence had been painted with threats from the Front in January 2022.

Read more »

Manifestació a favor de la immersió en bretó i atac incendiari del FLB a una segona residència al centre de Bretanya

La xarxa d'escoles Diwan es van mobilitzar aquest dissabte, 21 de maig, a Nantes, amb motiu del pas del Redadeg, cursa a peu per la defensa de la llengua bretona. Els participants van desfilar pel centre de la ciutat i s'uniran als corredors del Redadeg a la Grua Groga per a una festa nocturna. És als peus del castell dels ducs de Bretanya, al mirall d'aigua de Nantes, que els membres de Diwan es van reunir dissabte en una concentració on van aplegar mig miler de persones a favor de l'ensenyament enimmersió de la llengua bretona.

D'altra banda la nit del 18 al 19 de maig, una casa del Caurel, al centre de la Bretanya, prop del llac Guerlédan, va ser destruïda per un incendi. A la façana hi havia diverses inscripcions a nom del FLB, el Front de Liberation de la Bretagne, per la independència de la Bretanya i responsable de diverses desenes d'atacs, en particular contra edificis públics.

Des de fa uns mesos, s'estan il·luminant els senyals d'una represa de la violència política a la Bretanya. A principis de gener de 2021, el setmanari Le Poher va rebre una carta de protesta després de la destrucció d'una màquina de construcció a Rostrenen. El març de 2022, va ser la redacció d'Ouest-France Quimper la que havia rebut la reclamació d'una quinzena d'atacs contra segones residències a la Bretanya. Al lloc de l'última acció reclamada, a Ploumanac'h, l'agost de 2022, els periodistes ja havien vist etiquetes signades FLB. Diversos moviments autonomistes o independentistes bretons denuncien la pressió del sòl a la península, sobretot a les costes, que obliga les joves llars bretones a instal·lar-se a l'interior per trobar propietats a un preu assequible. A Caurel, al mateix poble on es va cremar la casa el 18 de maig, s'havia pintat amb amenaces del Front una altra segona residència el gener de 2022.

Read more »