Els líders de l'Església a Papua, afectada pel conflicte, han instat el govern indonèsia a aturar la immigració i els nous programes de camps d'arròs que destruiran les terres indígenes. Les adquisicions de terres per part d'empreses indonèsies i estrangeres estan conduint a la destrucció de les selves tropicals, la biodiversitat i les terres indígenes, va dir el Consell d'Esglésies de Papú i una coalició de sacerdots catòlics indígenes en una crida el 11 de novembre.
L'apel·lació es va fer després del pla del president Pabowo Subianto d'obrir 2 milions d'hectàrees de nous camps d'arròs al sud de Papua. Prop de 200 excavadores s'enviaran a l'antiga colònia holandesa per treballar com a part del nou projecte. Els líders de l'Església van criticar el pla de Subianto d'implementar un programa de transmigració a la regió en virtut del qual els no papús serien enviats a la regió més oriental. El pare John Bunay de la comunitat indígena, que també és president de la Comissió de Justícia, Pau i Integritat de la Creació de la diòcesi de Jayapura, va dir que es tractava d'un intent de destruir l'existència i la cultura dels papús.
“Hi ha molts migrants que vénen a Papua. Hi ha hagut una confiscació de l'espai habitable del poble indígena papú per part de persones no papús", va dir mentre llegia la crida amb altres sacerdots i pastors. Actualment, uns 75.000 papús estan desplaçats a causa de la lluita per la llibertat a la província afectada pel conflicte que ha empitjorat des del 2018, va dir el sacerdot. Va afegir que el govern ha enviat milers de militars a Papua des del 2019. Els líders de l'Església van dir que el govern ha d'aprendre del fracàs dels programes de finques d'aliments duts a terme pels expresidents Susilo Bambang Yudhoyono i Joko Widodo. “En aquella època, les terres ocioses es van convertir en camps d'arròs però es van abandonar més tard”, van dir.
Malauradament, el president Prabowo "està repetint el mateix" error, suposadament els líders de l'Església. Van dir que estan inspirats en l'encíclica ecològica del papa Francesc Laudato si (lloat siguis). "Donem suport als drets dels pobles indígenes a defensar les seves terres ancestrals perquè és la font del seu mitjà de vida", van dir.El pastor Benny Giyai, moderador del Consell de l'Església de Papua, va demanar a l'exèrcit i la policia que no apuntin als indígenes que duen a terme "moviments de resistència pacífica".
Antecedents de la lluita d'alliberament nacional papú
Els papús indígenes representaven al voltant del 95 % de la població a
la dècada de 1960; ara només representen el 43 %, segons l'últim cens. Els papús eren
la majoria en el moment de l'annexió il·legal el 1969 a Indonèsia. La
immigració indonèsia ha estat l’arma del govern per eliminar la
identitat pròpia de Papua Occidental. S’ha facilitat l’arribada
d’immigrants de manera que actualment només el 52-57 % dels habitants és
autòcton front el 48-43 % d’indonesis. El programa de transmigració,
promogut pel govern, és una mostra com una nació pot ser conquerida per
la demografia. A més l’exèrcit indonesi ha assassinat uns 100.000
indígenes i tot sovint viola les dones melanesies, crema els genitals
dels homes o els tortura de forma cruel. La seva impunitat es mostra
sovint en fotografies d’aquests actes. Es tracta del genocidi més gran
del món contra una població indígena i té la complicitat de la resta del
món que ignora o calla davant d’aquests fets. De fet el 48 % són les
dades oficials però es creu que els papús actualment suposen menys del
30 % i els estudis apunten que el 2030 els autòctons suposaran només un 15 % essent la resta immigrants indonesis especialment javanesos.
El Komite Nasional Papua Barat (KNPB,
Comitè Nacional per a Papua Occidental) fou creat el 2008 com a
moviment no violent per l'autodeterminació de Papua Occidental. Des
d'aleshores ha protagonitzat mobilitzacions massives però també ha estat
diana de la repressió violenta indonèsia. El 2010 fou empresonat el seu
president, Buchtar Tabuni, el 2012 assassinat el seu militant Mako
Tabuni o el 2017 era torturat fins la mort un altre militant del Comitè.
Des de 2012 dona suport al National Parliament of West Papua, un dels integrants de l'ULMWP.
L'United Liberation Movement of West Papua (ULMWP) és una coalició creada del 2013 per 3 moviments:
- National Parliament of West Papua
- Federal Republic of West Papua. Proclamada el 2011 per l'OPM i que ha abandonat l'ULMWP per diferències entorn de la lluita armada
- West Papua Coalition for Liberation (WPCL). Moviment establert el 2005 per Rex Rumakiek i Jonah Wenda actiu principalment a l'exili.
Actualment Benny Wenda (contestat per la WPCL) i Jacob Rumiak dirigeixen l'ULMWP que va establir un govern a l'exili el 2020.
Un segon sector l'integren l'Organisasi Papua Merdeka -Free Papua Organization (OPM)
creada el u de desembre de 1963 tot just quan Països Baixos va
abandonar Papua Occidental. Aleshores enlloc del procés de
descolonització la metropoli va deixar abandonada Papua que va ser
envaïda per tropes colonials indonèsies. En aquell moment els papús
conformaven el 98 % de la població, per un procés de substitució
demogràfica avui són un 51 %. L'OPM va establir una branca armada, el Tentara Pemdebasan Nasional Papua Barat (TPNPB)
o Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental que des
d'aleshores manté una guerrilla, sovint armada amb arcs i fletxes, a la
selva papú. Des de 2022 Sebby Sambon és el seu portaveu, Terrianus Satho
és cap d'Estat Major des de 2012 i Goliath Tabuni general en cap des
d'aquell any.
El Tentara Pembebasan Nasional Papua Barat Organisasi Papua Merdeka
(TPNPB-OPM, Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental)
actua en diferents branques regionals, anomenades Komando Daerah
Pertahanan (Kodap o Comandaments Regionals de Defensa) actuen
separadament per evitar una caiguda conjunta dels fronts militars. El
TPBPN té fins a una trentena de Kodaps destacant el Kodap III dirigit
per Egianus Kogoya, el IV d'Arnouldus Kocu i el XVI d'Elkius Kobak.
Read more »
