La comunitat maputxe Paichil Antriao vol evitar el desallotjament d'un càmping des de fa 10 anys i proposa administrar-lo

La comunitat maputxe Paichil Antriao vol evitar el desallotjament d'un càmping des de fa més d'una dècada i proposa administrar-lo a canvi d'abandonar el reclam de les terres i reconèixer-ne la titularitat.
Tot això es va dur a terme davant l'imminent desallotjament del lloc, ubicat a la costa del Llac Correntoso, a pocs quilòmetres de Villa La Angostura, a la província de Neuquén. Allí, els maputxes van elevar una proposta al Poder Executiu local per quedar-se amb l'administració del lloc.

A canvi, els intrusos van prometre abandonar el reclam de la titularitat del càmping i reconèixer que aquest predi pertany al municipi local. La proposta, l'analitza el municipi local. La cronologia judicial acumula centenars de fulles i més de 10 anys d'anades i tornades a diferents tribunals locals i de la província de Neuquén. Fins al 2020, membres de la Paichil Antriao comptaven amb la concessió municipal per explotar comercialment l'espai turístic i la proveïria. Quan va expirar la concessió, van decidir quedar-se al càmping adduint que les terres pertanyien a la comunitat i no al municipi.

Per fer-ho, van elevar nombrosos plantejos a la Justícia en què van adduir la seva preexistència a les terres, que fins i tot les consideren sagrades. En aquest marc, la Justícia va rebutjar aquests recursos i va ordenar en tres oportunitats el desallotjament del lloc i la restitució al municipi de Villa La Angostura.

Esgotada aquesta via, des del Poder Judicial van tornar a disposar el desallotjament. Tot i això, per evitar-ho, la comunitat Paichil Antriao es va jugar una última carta, que és motiu d'anàlisi a l'executiu local. En la proposta, els maputxes es comprometen a abandonar el reclam de la titularitat de les terres –cosa que la Justícia ja va definir– a canvi de quedar-se al càmping per explotar-lo comercialment. Així, el municipi local no va descartar l'opció i estudia un possible acord amb els intrusos, situació que va generar controvèrsia a la comunitat angosturenca, que va objectar la permanència maputxe a les terres fiscals. Els maputxes van demanar a més autorització per realitzar les seves activitats culturals i espirituals, efectuar instàncies interculturals i explotar les boques de venda, confiteria i venda d'artesanies al lloc. El municipi, en cas d'avançar l'acord, podria tenir altres explotacions comercials al lloc, encara que per poder-ho fer hauria de comptar amb l'acord dels maputxes.