InterNacionalistes és una Organització socio-política catalana de suport les Nacions Sense Estat i Pobles Indígenes. L'objectiu principal és informar i conscienciar sobre l'actualitat de minories ètniques indígenes i aborígens per donar una veu a tots aquests pobles sense veu.
El 12 de novembre un grup d'encaputxats van assaltar el "fundo Mininco", una explotació forestal de l'empresa estatal Mininco a la zona maputxe del Bío Bío. Els atacants van lligar el vigilant i cremar les instal·lacions per fugir a la matinada.
La Guàrdia Urbana xifra en 750.000 els assistents a la manifestació del dia 11 de novembre. La mobilització de la Diada per la Llibertat omple un tram de 3,3 km del carrer Marina. Organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.
En aquesta ocasió, l’objectiu és reclamar la llibertat dels presidents
de les dues entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els
consellers del govern empresonats per les autoritats espanyoles. La capçalera ha lluït dues pancartes, una amb el lema Llibertat presos polítics i l’altra amb el de Som República.
Al capdavant han desfilat els familiars dels presos polítics i els
líders accidentals de les entitats, el vicepresident de l’ANC, Agustí
Alcoberro, i el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri. Unes passes més enrere
ho han fet dirigents de diferents formacions polítiques com ERC, el
PDeCAT, la CUP, Catalunya en Comú o el PNB. També hi ha estat
l’exsecretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín.
La Coordinació s'ha presentat el 9 de novembre amb un manifest. Integra:
- dos moviments dels Països Catalans, Som Catalans (Principat) i Resistència (Catalunya Nord)
- Adsav-Partit del Poble Bretó i la revista War raok
- Leia Naziunale, de Còrsega
Defensen una Europa autocentrada, conformant un bloc geopolític conjuntament amb Rússia i que respecti les identitats com a motor de resistència altermundialista.
Today we remember the great West Papuan Independence Leader Theys Eluay,
who was assassinated by Indonesian Special Forces exactly 16 years ago
on 10th November 2001.
Theys emerged as the most prominent West Papuan leader of the “Papuan
Spring” in the early 2000s and led his people increasingly towards
independence. Under his leadership, the independence movement united and
declared its resolute comittment to peacefully campaigning. On 10th
November 2001, he was abducted by Indonesian Special Forces and strangled to death in a car.
After
international pressure for justice, Indonesian General Hartomo was
found directly responsible for They’s murder and in 2003 was sentences sentenced to three years and six months in jail. According to ETAN. “We
don’t know whether Hartomo served his jail time. We also do not know
whether his sentence was overturned by a higher court. But we do know,
based on evidence presented in court that the killing of Theys Eluay
happened under his command.”
Last year, General Hartomo was promoted to the Governor of the Military Academy in Magelang, Central Java.
At
the time of Hartomo’s 2003 conviction, Indonesian military
General Ryamizard Ryacudu, who has since been made the new Indonesian
Defense Minister, praised Theys’ killers as “heroes”, stating, “I
don’t know, people say they did wrong, they broke the law. What law? OK,
we are a state based on the rule of law, so they have been punished.
But for me, they are heroes because the person they killed was a rebel
leader.”
Rest in Peace Theys Eluay, we will never forget you
but in your spirit, we will continue to struggle on until West Papua is
finally free.
El Republican Sinn Féin ha assegurat que el militant d'Armagh torna a ser a presó, a Maghaberry. L'any 2014 ja va ser capturat i empresonat per les autoritats britàniques acusat de formar part del CIRA (Exèrcit Republicà Irlandès de la Continuïtat). Mackle, que és ex militar, el 9 de novembre va tornar a ser detingut. Londres ha cancel·lat la seva llibertat provisional atorgada l'agost. El març aquest pres del CIRA va denunciar les pressions que patia per part d'altres captius del New IRA. El CIRA té el suport del grup Cabhair mentre el NIRA de l'Irish Republican Prisoners Welfare Association (IRPWA) propera al moviment des 32 Comtats (32CSM).
A Ercilla una patrulla xilena va rebre un atac amb escopetes probablement per part de la resistència maputxe. El vehicle va rebre tres impactes de bala. hores abans, també el 7 de novembre, un incident similar va produir-se a la localitat maputxe de Cuñimil Curileo. Prèviament un altre escamot va destruir antenes de telecomunicacions de la mateixa Ercilla de manera que una d'elles, de 54 metres, va caure. Els activistes van deixar pancartes pels presos polítics maputxe.
Tres militants del grup Jaish-e-Mohammad (JeM) i un militar van morir a Pulwama en un combat el 6 de novembre. Dos militars més van quedat ferits. Les tropes de l'Índia van descobrir un amagatall de la guerrilla caixmir als boscos.
Quinze activistes han assaltat un tren que transportava fusta de la zona maputxe cap a Xile per a l'empresa Fepasa. L'atac, el 7 de novembre, ha estat a l'alçada de la localitat de Lota, al Bío Bío. Els atacants han pogut fugir i els transports ferroviaris han quedat suspesos.
Uns 200 alcaldes han viatjat el 7 de novembre a la capital europea per denunciar l'empresonament de mig Govern. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els
quatre consellers que són també a Brussel·les -Toni Comín, Clara
Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig- han participat a
l'acte dels 200 alcaldes sobiranistes que han viatjat a la capital
comunitària per denunciar la repressió de l'estat espanyol i per
reclamar l'alliberament dels vuit consellers que estan empresonats. És
la primera vegada que tots cinc es deixen veure junts en públic des de
la seva arribada, fa vuit dies, a Brussel·les.
Durant
l'acte, Puigdemont ha retret als líders de les institucions europees
que se situïn al costat de Mariano Rajoy. "Continuareu ajudant Rajoy en
aquest cop d'estat i en aquestes restriccions de les llibertats? És
aquesta l'Europa que voleu, amb un govern empresonat?", ha preguntat al
president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i al del
Parlament Europeu, Antonio Tajani.
El president de
la Generalitat ha fet una crida a la UE, i al govern espanyol, a
respectar els resultats electorals del 21-D i a "assegurar la normalitat
democràtica sense repressió i sense posar límits a les idees dels
altres". Davant dels comicis, Puigdemont exigeix també a Europa que
respecti la majoria que en surti. "Esteu disposats a acceptar els
resultats?", ha preguntat a la UE.
Unes 3.000 persones han desfilat pels carrers del centre de Perpinyà el 4 de novembre en motiu de la celebració de la Diada de la Catalunya Nord.
Durant la marxa s'han cridat lemes en favor de la República i demanant
la llibertat dels líders de l'ANC i Òmnium, així com dels vuit
consellers destituïts. Els assistents, vinguts d'arreu, han condemnat l'actitud de l'estat espanyol que
consideren "autoritari" i han defensat la proclamació de la República
Catalana per part del Parlament. També s'han cridat consignes en contra
de l'aplicació de l'article 155 i en favor de la identitat catalana dels ciutadans d'aquesta regió de la Catalunya Nord, i el manteniment del català.
La manifestació ha començat a les 16:30h des de la Plaça Catalunya,
al centre de la ciutat. D'allà s'ha traslladat fins el Castellet de
Perpinyà, per després tornar a voltar pels carrers pròxims a la
fortificació, on ha conclòs una hora i mitja després d'haver començat.
Durant el recorregut s'han fet castells, espectacles de foc i també
s'han passejat gegants.
La Joseline Vinyes diu que cada any es manifesta perquè és una forma de
"reivindicar les nostres arrels". Vinyes considera "molt important" que
no es perdin valors culturals com la llengua o les tradicions. "Bona
culpa que es segueixi parlant català en aquesta zona és de les
Bressoles, i dels pares que aposten per una educació en català",
ressalta.
La polèmica ha arribat al final del recorregut quan estava previst
despenjar una gran estelada des del Castellet de Perpinyà. Les
autoritats franceses, però, no ho han autoritzat i s'ha optat per
mostrar una senyera. L'acte ha acabat amb la interpretació dels segadors
que han cantat tots els assistents a la manifestació. L'any 2016 foren entre 300 i 600 persones les que es van manifestar a la ciutat rossellonesa amb protagonisme especial per a l'Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez, que es van reunir a Baó. La manifestació era sota el lema ‘Sem Catalunya Nord. Sem un país català. Volem decidir‘.
Milers de persones—44.000 segons el recompte realitzat pel diari Naiz— s'han manifestat aquesta tarda a Bilbao per
mostrar el seu rebuig a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la
Constitució i recolzar l'exercici del dret a decidir. La mobilització,
que es desenvolupa sota una intensa pluja, ha estat convocada per la
coalició sobiranista EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas,
entre uns altres, i la plataforma Gure Esku Dago, compte també amb
l'adhesió de polítiques formatives com Podemos o Ezker Anitza-IU.
Entre els participants destaquen el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi;
la parlamentària navarra de la coalició soberanista Bakartxo Ruiz, els
secretaris generals d'ELA i LAB, Adolfo Muñoz i Garbiñe Aranburu,
respectivament, l'exsecretari general de LAB Rafa Díez Usabiaga,
recentment excarcelat, així com representants polítics de la coalició
Elkarreki Podemos.
Fins a la darrera hora va mantenir la seva militància. Aquest estiu va participar en la llarga marxa de l'AIM centrada en la violència de gènere. Banks fou un dels fundadors i cap visible del Moviment Indi Americà creat el 28 de juliol de 1968 a Minneapolis.
El dirigent ojibwa va morir de pneumònia el 29 d'octubre, als 80 anys, i fou enterrat a Leech Lake, Minneapolis en una cerimònia de la religió Midewewin.
La jutgessa de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela, ha decretat
l’empresonament sense fiança del vice-president Oriol Junqueras i els
consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi
Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, el mateix 2 de novembre, Lamela ha decretat
presó sota una fiança de cinquanta mil euros per a Santi Vila. Amb
aquesta decisió, la jutgessa ha acceptat la petició de mesures
preventives del fiscal Miguel Ángel Carballo, que demanava les
condicions més dures acusant-los de rebel·lió, sedició i malversació.
Bekele Gerba, a leading opposition chief in Ethiopia, has been granted bail by a Federal Supreme Court after months of being held
in detention.
Gerba who is facing criminal charges is a secretary general of the opposition Oromo Federalist Congress (OFC) whose main leader Merera Gudina remains in detention for similar charges.
The Addis Standard news portal reports that the current
order quashed an earlier one by a High Court in August refusing bail to
Bekele. The Supreme Court imposed a bail bond of 30,000 birr (equivalent
to about $1100).
Oromo activists and human rights watchers, however, insist that the charges which are politically motivated must be dropped.