4rt congrés del partit independentista sard Liberu

 

Deu anys després de la fundació del partit, ahir es va celebrar a Santa Cristina di Pulilatino el quart Cungressi Natzionale o Congrés Nacional de Liberu. Hi van assistir-hi delegacions de Repùblica, Sardigna Natzione, Sardegna Chiama Sardegna, Corona de Logu, Partito dei Progressisti, Rifondazione Comunista Sardegna i Confederazione Sindacale Sarda. Les delegacions, representades per les seves figures destacades, van transmetre les seves salutacions a Liberu i van reafirmar el seu compromís de continuar una relació de col·laboració que s'ha consolidat durant anys.


Liberu-Lìberos Rispetados Uguales fou creada el 2016 i sorgida de la dissolució de Manca pro s'Indipendentzia el 2015 (creada el 2004 hereva d’Organizzacione Indipendentista Rivoluzionaria, 2002).

Després del debat polític, els membres del partit van elegir els representants dels òrgans de govern nacionals que lideraran Liberu durant els propers quatre anys. Pier Franco Devias ha estat re elegit secretari nacional, mentre que Francesca Pireddu, Francesco Guccini i Gigi Carreras han estat elegits per a la direcció nacional. Cesare Contu, Simona Floris i Mauro Dessì han estat elegits per a la comissió de garantia. En les properes setmanes, cada branca elegirà els seus nous secretaris locals i, posteriorment, s'elegiran representants territorials a cada província que s'incorporaran al Consell Nacional del partit."Els reptes polítics als quals s'enfronta Liberu són molts i complexos", diu un comunicat, "però amb l'ajuda de tots els nostres membres i simpatitzants, i col·laborant amb moltes organitzacions afins, estem segurs que podem continuar les nostres batalles per defensar els interessos del poble sard amb energia i determinació. Un agraïment de tot cor a la secretària sortint Caterina Tani, als consellers nacionals sortints Samuele Mereu, Elia Puddu, Mauro Dessì i Salvatore Sechi, i als molts militants i membres que han dedicat generosament les seves energies al creixement del partit al llarg dels anys".

Liberu promou la idea d'una Sardenya independent de Roma, unida al socialisme sard. Combat el que anomena " explotació colonial " de l'illa i té com a objectiu final la creació de la República del Poble Treballador Sard. El partit lluita per promoure els productes locals i l' economia agropastoralsarda contra els mercats estrangers. Demana l'ensenyament obligatori de la llengua sarda a totes les escoles i promou el seu ús en els documents públics.

Moviments sards presents al cungressu

1) Sardigna Naztione Indipendentzia. 1992. Creada com a Sardigna Natzione (el 2002 afegeix
Indipendentzia). Hereva de Città e campagna (1966), Su Populu Sardu (1973), Movimentu Su
Populu Sardu (1974), Sardegna e Libertade (1979), Partidu Indipendentista (1987), Partidu
Sardu Indipendentista (1988). Els ideòlegs són Ànghelu Caria (mort el 1996) i Bustianu Cumpostu.

2) Repùblica. 2024. Fusió entre iRS, ProgReS i Torra producte del procés Est Ora (2021) - Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna (iRS). 2001. Escindida de Sardigna Natzione. El 2011 se li
va escindir ProgReS en oposició a Gavino Sale.
- ProgReS- Progetu Repùblica de Sardigna. 2011. Escissió d’iRS (alhora escissió de Sardigna
Natzione) amb Franciscu Sedda (escindit el 2013 per oposar-se a Michela Murgia). Des de 2020
dirigit per Adriano Sollai i Sarah Poddighe
- Torra. 2021. Aliança tàctica entre ProgReS i iRS

3) Sardegna chiama Sardegna. 2022. Moviment de joves per l’autodeterminació.

Corona de Logu és una aliança de regidors i batlles nacionalistes sards i la CSS el sindicat nacionalista fundat el 1985.

 

Read more »

Conferència de diferents partits bretons a favor de l'autonomia

Asambles evit an emrenerezh (Junts per l'autonomia). El 20 de juny, a Karaez, es va debatre l'autonomia de Bretanya. "Els gal·lesos i els escocesos ens mostren el camí. Com podem oferir al sistema centralitzador una autèntica alternativa bretona? És sobretot una qüestió democràtica."Com aconseguir l'autonomia de Bretanya?". Aquest és el tema que diversos partits polítics van debatre dissabte 20 de juny de 2026 a Karaez (Finistère). 

Un simposi organitzat per iniciativa del moviment Pour la Bretanya, del qual Christian Troadec, alcalde de Karaez i diputat/conseller regional, és portaveu: «Molts de nosaltres volíem que les forces bretones es comuniquessin entre elles», explica. A part de les eleccions senatorials, no hi ha un termini molt proper, així que era important reunir-nos i veure si podíem desenvolupar un projecte comú. Va introduir aquest simposi organitzat a l'espai Glenmor; la conferència de més de tres hores que va omplir la sala. Hi va participar una delegació d' Euskal Herria Bai d'Iparralde.

Si bé la majoria dels components del moviment identitari bretó havien respost a la invitació de Christian Troadec i l'autor Yvon Ollivier, només faltava els moviment PNB/SBB. Tot i que el debat es presentava com obert a tothom en realitat es va excloure a persones del Partit Nacional Bretó (PNB/SBB). Al final de la primera taula rodona, algunes persones, van fer notar la seva presència en veu alta intentant forçar l'entrada a la sala de conferències en dues ocasions diferents. Aquests dos «intents» van ser repel·lits amb violència. «Deixeu entrar els nacionalistes bretons». Una altra veu es va queixar en veu alta que l'esdeveniment del dia no era un «debat democràtic» i que estava «infiltrat per l'extrema esquerra». En ser expulsats alguns participants van cridar 'Breizh atav' (Bretanya sempre). 

A la segona taula rodona «Com guanyar junts l'autonomia de Bretanya?» finalment hi participaren set partits polítics: el nou Fais Bretagne, la Unió Democràtica Bretona, el Partit Bretó, l'Aliança Federalista Bretona, Douar ha Frankiz, War-Sav i Pour la Bretagne de Troadec. Per ordre d'intervenció: Christian Troadec, alcalde de Karaez i portaveu de Pour la Bretagne; Mathieu Guihard, president del Partit Bretó; Amélie Barrely, representant de Douar ar Frankiz; Tifenn Siret, coportaveu de la UDB; Gaël Roblin, càrrec electe a Gwengamp i president de War-Sav; el doctor Jean-Louis Le Mée, president de l'Aliança Federalista Bretona; Pierre Arzul i Korentin Gaillard, representants de Faisons Bretagne, la formació autonomista impulsada per Paul Molac.

Fais Bretagne és el darrer partit bretó en crear-se, es va presentar el 18 d'abril amb el diputat Paul Molac com a cap visible. Molac defensa que "L'autonomia em sembla necessària, però no és independència." 

Guia dels partits nacionals bretons

Unió Democràtica Bretona, UDB, 1963, escissió d'esquerra social demòcrata del Moviment per l'Organització de la Bretanya creat el 1957 per Yann Fouéré. El 2021 va obtenir 4 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya en coalició amb els Verds (l'aliança va aconseguir 12 en total). 

Partit Bretó/Strollad Breizh. 2002. Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Independentista de centre.

Aliança Federalista Bretona, 2004, Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Federalista de centre.

Per la Bretanya (Breizh War Raok! en bretó) i anteriorment Mouvement Bretagne et Progrés, és un moviment polític bretó creat el 2010 (el nou nom és de 2018) pel carismàtic Christian Troadec, d'esquerra autonomista. Ha col·laborat amb el PB, UDB. El 2021 va obtenir 1 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya. 

War-Sav (p) Organisation de la Gauche Indépendantiste bretonne, 2020, hereu d'Emgann (1982) ,  després anomenat Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne el 2009. Emgann va sorgir de la mà dels Comitès d'Amnistia a Bretanya (KAD) creats el 1979 per donar suport als presos del moviment armat Front d'Alliberament de Bretanya (FLB, fundat el 1963 per membres del MOB). Independentista anticapitalista  d'esquerra. 

Douar ha Frankizh, 2020, facció de  Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne, hereu del citat Emgann, representa l'ala nacionalista de l'independentisme d'esquerra. 

Partit Nacional Bretó / Strollad Broadel Breizh  (PNB/SBB) creat el 2021 es reclama hereu del PNB de 1931 que va defensar la lluita armada contra l'estat francès (Gwen ha Du o Bagadoù Stourm liderada per Yann Goulet qui impulsaria el FLB)

Fais Bretagne, 2026, formació autonomista de centre impulsada per Paul Molac

A les eleccions de 2015 MBP i UDB van obtenir 80.000 vots, Breizhistance 7.500, Partit Bretó 6.500. 

El 2021 Per la Bretanya va presentar-se amb els partits francesos PS i PCF obtenint 1 escó. UDB amb els Verds francesos obtenint-ne 4. El Partit Bretó va créixer fins a 13.200.

Read more »

Trobada de Jovent Sami i Sámiid 23. konfereanssa (23ª conferència lapona)

Els joves sami es van reunir a Ohcejohka per a la conferència juvenil Gávnnadeapmi 3 per debatre el futur de Sápmi. L'esdeveniment es va centrar en debats amb visió de futur, tallers interactius i la construcció de connexions entre ells a través de les fronteres. Va coincidir amb l'obertuea de la 23a conferèbcia saami el 19 de juny. 

D'aquests debats va sorgir una poderosa declaració:

"Ens veiem obligats a dedicar el nostre temps a lluitar pels nostres drets fonamentals, quan volem centrar-nos en aprendre i transmetre la nostra cultura a les generacions futures".

La declaració reflecteix la negativa a ser dividits per les fronteres nacionals i descriu les prioritats clau dels joves per al futur:

1. Prioritzar la participació dels joves: Continuar donant suport a les trobades transfrontereres de joves i garantir que les veus dels joves continuïn sent una prioritat fonamental per al Consell Saami.

2. Unint a través de l'educació: demanant un sistema educatiu sami transfronterer, recursos adequats per a totes les llengües sami i el dret de cada nen a aprendre i reclamar la seva llengua.

3. Combatre el colonialisme verd: condemnar l'explotació dels territoris sami per a projectes d'energia renovable i garantir que els joves no portin la doble càrrega del canvi climàtic i el robatori de terres.

El text reflecteix una ferma negativa a ser dividits per les fronteres nacionals i un profund desig d'unitat, concloent amb una visió clara: "La nostra visió és un Sápmi indivisible, oktasaš Sápmi".

Sámiid 23. konfereanssa 

L'informe "Sámificant el nostre futur" es va presentar amb una conversa sobre què significa "sámificar" la nostra societat i organitzacions, i com podria ser possible. La conversa va ser entre l'autor de l'informe Áslat Holmberg, el líder del projecte Siidaskuvlla Finn Arne Bieski-Selfors, i la participant del Knowledge Hub Katri Somby, durant la Conferència Sami a Ohcejohka. Durant el 70è aniversari del Consell Sami, destaquem els forts vincles que el Consell Sami ha format amb les organitzacions dels pobles indígenes d'arreu del món. Entre els socis més propers i de més llarga data hi ha el Consell Circumpolar Inuit. Emma Lennert, presidenta entrant del Consell Circumpolar Inuit Kalaallit Nunaat, ens recorda el poder de la unitat àrtica. Durant dècades, el Consell Sami i el CCI han treballat junts per garantir que les veus de l'Àrtic s'escoltin alt i clar a l'escenari mundial. Per-Olof Nutti va ser reelegit com a president del Consell Sami.

A la reunió del Consell Sami a Ohcejohka/Utsjoki, Per-Olof Nutti va ser elegit per unanimitat per continuar com a president del Consell Sami. La constitució del nou Consell Sami va tenir lloc en relació amb la 23a Conferència Sami. El president reelegit espera amb interès liderar el Consell Sami en els propers anys. Ara comença la tasca d'implementar les decisions de la Conferència Sami.

Read more »

Els maputxe lafkenche al parlament xilè per oposar-se a la Llei Lafkenche

El werkén (portaveu) Francisco Vera Millaquén, de la comunitat Pepiukelen, juntament amb altres autoritats ancestrals, dirigents i representants de comunitats maputxe-lafkenche, va fer ingrés al parlament xilè per manifestar el seu rebuig a les modificacions que es pretenen fer a la Llei Lafkenche. Xile van impulsar la Llei 20.249 (coneguda com a Llei Lafkenche), que crea els Espais Costaners Marítims de Pobles Originaris per garantir els seus usos consuetudinaris. Aquesta normativa genera sovint tensions amb indústries com la salmonicultura i la pesca industrial.

Segons han denunciat, aquests canvis responen a pressions de grups empresarials i busquen limitar els drets consuetudinaris dels pobles originaris sobre els espais costaners marins.


Qui són els lafkenche?

Els lafkenche (o lafquenches) són una de les identitats territorials que formen part del poble maputxe. El seu nom prové del mapudungun i significa literalment «gent del mar» o «gent de l'oest» (lafken: mar/llac; che: gent).Localització i territori. Habiten principalment a la franja costera de Xile, entre la província de Cañete i el riu Toltén.

D'altra banda el 15 de juny Facundo Jones Huala va reprendre la vaga seca, tenint en compte que fa 49 dies que vaga de fam, davant la dilació del seu trasllat a la Unitat Penitenciària d'Esquel, com havia estat notificat. La mare de Facundo, María Isabel Huala, en un comunicat va fer responsable del que pogués desencadenar la salut i la vida mateixa del seu fill, Patricia Bullrich, la fiscal Angela Pagano Mata i el poder polític.

Read more »

Algèria condemna a presó severa a 4 joves berbers de Cabília

Al tribunal colonial algerià de Tuviret, quatre ciutadans cabilencs innocents van rebre dures condemnes en el que sembla ser un veredicte polític dictat pel colonialisme algerià. Aquesta decisió injusta i brutal revela la por que l'estat colonial algerià sent envers una Cabília conscient, digna i resilient. Les condemnes pronunciades són escandalosament severes:

- Nassim Attaf: 7 anys de presó

- Ouarab Ferhat: 7 anys de presó

- Akal Achour: 3 anys de presó

- Berkai Oualaid: 3 anys de presó

Aquests joves cabilencs no són culpables de cap delicte. La seva única "culpa" és existir com a cabilencs d'esperit lliure, rebutjar la submissió i afirmar la seva identitat, dignitat i dret a un futur. A través d'ells, el règim intenta intimidar tot un poble.

La ferotge repressió desencadenada sobre la Cabília no és ni nova ni accidental. Forma part d'una estratègia colonial de llarga durada destinada a aixafar qualsevol aspiració de llibertat, criminalitzar el compromís cívic i ofegar la veu d'un poble que es nega a ser silenciat. Detencions arbitràries, judicis injustos, sentències desproporcionades: aquestes són les eines d'un poder que ha perdut tota legitimitat moral.

Read more »

600 policies argentins assalten una comunitat autòctona diaguita

Al voltant de 600 policies han començat aquest matí l'operació de desallotjament de la Comunitat Diaguita-Kallchaki de Las Pailas, llunyana a 16 quilòmetres de la localitat de Cachi, Salta. Tot i que estaven autoritzats a avançar més de quatre hectàrees d'una família "el jutge va enviar l'oficina sense delimitar la fracció de la matrícula en què van processar, van avançar sobre la comunitat i van desallotjar unes sis famílies". Des d'aleshores s'han realitzat diverses mobilitzacions sota el lema 'No al desallotjament' per part de membres de la nació diaguita a Cachi.

Una wichí morta al Chaco

D'altra banda una dona de la nació wichí va morir i les comunitats segueixen acampant indefininadament davant la "manca de respostes" a Chaco. Les comunitats autòctones han expressat el seu profund dolor i indignació per la confirmació d'una nova mort que exposa de la manera més cruel la crisi humanitària a El Impenetrable. Les comunitats wichi de l’Impenetrable, que mantenen un campament a l’entrada de la ciutat de la Missió de Nova Pompea abans de l’“abandonament absolut” i les “morts evitables” per tuberculosi i malnutrició a la regió, van denunciar la mort de Sara Maldonado, una dona Wi-Fi de 64 anys amb greus malalties pulmonars. La dona Wichi havia estat traslladada amb urgència diumenge passat des de Nova Pompeia per ser admesa a la ciutat de Juan José Castelli, presentant una imatge crítica en la qual escopia sang a causa de greus problemes pulmonars i d'estómac.

                                    Protesta dels indis wichí

També a Jujuy 

Les Comunitats de Jujuy també marxen cap a San Salvador de Jujuy reclamen justícia davant l'avassallament del govern provincial i nacional, per les despulles i desallotjaments territorials. El 17 de juny de 2023 van reprimir perquè les comunitats kolla, toba, atacama o guaraní es va aixecar en contra de la reforma Constitucional de Jujuy, exigint la seva derogació. 

El mes de juny d'aquell any hi va haver mobilitzacions que van reclamar a totes les rutes i des de les diferents comunitats, sindicats, gremis i moviments socials. La resposta de l'exgovernador va ser enviar a reprimir, mutilar i exercir violència contra dones, joves i nens. Encara no hi ha justícia per aquesta violenta repressió.

En l'aniversari els indis argentins de Jujuy han celebrat en cerimònia a l'avi foc, després faran un cercle de la paraula i sostindran la memòria col·lectiva viva. També la lluita pel bon viure en territori, com a pobles preexistents a l'estat, exigint justícia i viure dignament a territori.

Principals nacions indígenes a l'Argentina

 

Els Diaguitas (diaguites) són un conjunts de comunitats de llengües diverses. Parlaven la llengua kakàn, però també el quítxua, i es van barrejar amb els maputxe adoptant la seva llengua. Segons el cens de 2022, 90.794 persones a l'Argentina s'identifiquen com a Diaguita o Diaguita-Cacan. A Xile, els Diaguites són la tercera ètnia indígena més poblada després de l'Aimara i el Maputxe, amb 153.231 membres el 2024. Elss Diaguites han estat reconeguts com a indígenes per l'estat xilè des de 2006

Els Wichí són uns 50.000 a l'Argentina principalment al Chaco, Salta i Formosa. La seva llengua és oficial al Chaco i és la principal de la família matacoana, és dividida en 3 grans dialectes.Hi ha 36.000 parlants de wichí a l'Argentina i uns 2.000 a Bolívia. A Rosario hi ha uns 10.000 parlants.

 

Els Kolla del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia són més de 70.000 dels que prop de 60.000 viuen a Salta i a Jujuy, a l'Argentina. A Xile són uns 4.000. Parlen un dialecte del quítxua i usen la whipala.

 

Els Toba o Qom són uns 125.000 al Gran Chaco i Salta, Argentina. Uns 31.000 conserven la llengua pròpia essent la principal de la família Guaicuruan de la Pampa.

Els Atacama segons el cens argentí el 2010, són 13.936 persones identificades com a Atacameny de primera generació a l'Argentina mentre que Xile era la llar de 21.015 persones Atacameny a partir de 2002. La seva llengua, kunza, aïllada, és extinta.

Read more »

Els nacionalistes udmurts anuncien un Consell de Representants cap a la independència

La república està governada per un virrei nomenat per Moscou. Cada dia, els nostres compatriotes moren en una guerra de conquesta que cap de nosaltres va triar. El 77% dels ingressos de la república —centenars de milers de milions de rubles que podrien anar al desenvolupament d'Udmúrtia— són confiscats anualment per Moscou.

"Ja no tenim dret a la inacció. Hem d'acabar amb la destrucció d'Udmúrtia i començar a lluitar pel seu futur. Avui anunciem el llançament de la campanya pública "UDMÚRTIA—ERIKO SHAER!", que té com a objectiu establir un Consell de Representants dels Pobles d'Udmúrtia, un òrgan representatiu que servirà com a plataforma per preparar la transició democràtica cap a la independència per a la nostra república.

La convocatòria es concreta d'una Assemblea Constitucional el 5 de juliol de 2026, que determinarà l'estatus del Consell de Representants dels Pobles d'Udmúrtia i programarà les primeres eleccions lliures per al 20 de setembre de 2026, el 36è aniversari de la Declaració de Sobirania Estatal d'Udmúrtia.

El text complet de la crida és aquí.

Andrey Grigoryev, editor de la primera revista d'emigrats "Vskhody", va parlar amb Sergey Antonov, exdiputat del Consell d'Estat d'Udmúrtia i copresident del moviment d'alliberament "Udmúrtia Lliure", sobre com ho veuen en les circumstàncies actuals.

Read more »

Milers d'indígenes papús expulsats de les seves terres i substituïts per 129.000 colons

El Comitè Nacional de Papua Occidental (KNPB) va declarar que la situació humanitària a la Terra de Papua empitjora d'abril a maig de 2026. Es diu que l'escalada d'operacions militars i conflictes armats en diverses regions ha provocat víctimes civils, desplaçaments massius i diverses presumptes violacions dels drets humans.

El president general del KNPB, Agus Kossay, va dir que el seu partit va registrar almenys 11 incidents que van tenir un impacte directe en civils durant el període. Un dels més destacats va ser el bombardeig a la zona civil del districte de Puncak del 14 d'abril al 5 de maig de 2026, que va provocar morts, ferits i un gran nombre de desplaçats. Vam assenyalar que hi va haver 11 incidents que van tenir un impacte directe en civils. Un d'ells és el bombardeig de zones civils al districte de Puncak entre el 14 d'abril i el 5 de maig de 2026, que va provocar morts civils, ferits i desplaçaments massius", va dir Agus Kossay en un comunicat oficial rebut per Suara Papua. A més dels esdeveniments de Puncak, la KNPB també va destacar diversos altres casos que van tenir lloc en diverses regions de Papua, incloent-hi el tiroteig d'estudiants a Kobakma, districte central de Mamberamo, la detenció de civils i activistes humanitaris, operacions militars a Tembagapura, l'atemptat contra civils a Dogiyai i Nabire, l'atemptat amb bomba a l'església catòlica Saint Paul Nabuni a Mbamogo Intan Jaya, fins a la confiscació de terres tradicionals de la comunitat del clan Kamuyen a Merauke. Kossay va dir, segons un informe del Human Rights Monitor (HRM), que el nombre de refugiats a causa del conflicte armat fins al març de 2026 va arribar a unes 107.039 persones. S'estima que la xifra ha augmentat en uns 22.661 habitants a causa d'operacions militars i bombardejos al districte de Puncak des de mitjans d'abril, portant el nombre total de desplaçats interns a més de 129.700.

Segons el KNPB, diversos actes d'arrest arbitrari, segrest, tiroteig de civils, bombardejos en zones civils, intimidació d'activistes humanitaris i confiscació de terres consuetudinàries són contraris al dret nacional i internacional.

Read more »

Sri Lanka empresona un raper tàmil per les seves cançons

Sangeethsan Ganeshkumar, conegut artísticament com a HipHop Sangee, és un raper i cantant independent tàmil de 24 anys originari de Kilinochchi, Tamil Eelam sota ocupació de Sri Lanka.  Va ser arrestat per la policia de Sri Lanka el 2 de juny de 2026. Les autoritats el van acusar d'intentar revifar els Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam (LTTE) i de glorificar aquest grup a través de la seva música. El conflicte es va originar per un vídeo que va publicar a les xarxes socials d'una actuació musical en un festival de Jaffna on interpretava cançons de caràcter revolucionari tàmil. 

La detenció es va emparar en la Llei de Prevenció del Terrorisme (PTA). Aquesta és una polèmica legislació que permet detencions prolongades sense judici i que organitzacions internacionals denuncien que s'utilitza de forma desproporcionada per silenciar l'expressió política i cultural de la minoria nacional tàmil. El seu arrest va desencadenar immediatament protestes multitudinàries tant al territori tàmil de Sri Lanka (Jaffna, Kilinochchi, Vavuniya, Colombo) com a capitals estrangeres com París i Londres. Organitzacions de drets humans com ⁠Amnesty International i diversos representants polítics del Canadà, el Regne Unit i Dinamarca van exigir la seva llibertat. Denunciaven que el cas suposava un greu atac contra la llibertat d'expressió i la identitat cultural.Alliberament sota fiança: Després d'una forta mobilització política i civil, el tribunal va decretar el seu alliberament sota fiança el 12 de juny de 2026. 

Read more »

El partit Nazione aprova enfortir la lluita d'alliberament nacional corsa sense concessions

L'assemblea general del partit Nazione, reunida a Corti el 14 de juny:

- reitera el seu suport ple i complet als 15 punts de la moció política adoptada al seu Congrés fundacional el 28 de gener de 2024, que han guiat les accions del moviment des de llavors.

- aprova la línia estratègica actualitzada del moviment descrita anteriorment 

- afirma solemnement que aquesta pretén obrir una nova fase de la lluita nacional sobre fonaments radicalment diferents, tant en relació amb les orientacions validades per les forces autonomistes i els seus aliats en el marc del "procés Beauvau", com amb la política duta a terme dins de l'Assemblea Còrsega, que no es pot equiparar a una política nacional. Còrsega.

- Considera que la fase que començarà en les properes setmanes no requerirà concessions en l'adquisició ràpida de mesures transitòries i de protecció per garantir la presència continuada del nostre poble a la seva terra (estatus de resident, corsalització dels llocs de treball, cooficialitat del cors, cens electoral cors).

- Afirma que el dret a l'autodeterminació del poble cors, consagrat de manera pionera per la Constitució de Paoli i que des de llavors s'ha convertit en un principi cardinal del dret internacional, constituirà una condició essencial per a qualsevol nova etapa política.

- Es compromet a donar suport a la construcció d'aquesta nova etapa política mitjançant una estratègia de compromís actiu amb els controls i equilibris per tal d'establir les bases de la nació independent del demà.

- Demana a totes les forces del moviment nacional, sense excepció, que es reposicionin d'acord amb aquests principis fonamentals.

- Declara que, per coherència i credibilitat, aquests principis compartits ja no poden ser encarnats pels responsables de l'estratègia de Beauvau.

- Proclama que el nostre poble es mereix un destí cors i rebutja el desastrós destí francès que actualment se'ls promet.

Visca el poble cors!

Visca la nació de Còrsega!

Visca la resistència!

Read more »

Militars tuareg deserten de l'exèrcit de Mali i s'uneixen al FLA

El Coronel Daffi Ag Mandoli i l'Alferes en cap Inagni Ag Rhissa han desertat de les files de les FAMa a Gao aquest 14 de juny de 2026 i s'han unit al Front d'Alliberament de l'Azawad (FLA).

D'altra banda, l'Alferes Sidi Ag Mohamed, un Daoushak, antic membre de la milícia MSA integrat a les FAMa, també ha desertat avui a Ménaka per unir-se a les files del FLA. El 12 de junyel tinent-coronel Tanass Ag Ahmed, oficial de la Gendarmeria estatal, va fer defecció a Gao mentre servia a les Forces armades malianes i s'ha confirmat que s'ha unit al Front de l'Alliberament de l'Azawad

Aquestes noves desercions il·lustren la continuació de les sortides en el si de les forces malianes a l'Azawad, en benefici del Front d'Alliberament de l'Azawad. 

Read more »

Clam a Iruñea en defensa de la llengua basca i contra la imposició de l'espanyol

Els manifestants van arribar ahir en tres columnes diferents, cadascuna representant un dels pilars reivindicatius de la jornada. La primera columna, anomenada Oficialitat plena, la segona, Salt en les polítiques lingüístiques,; i la tercera Euskaltzaletasuna (Compromís actiu amb l'euskara), des de la Plaça de la Llibertat. A cadascun d'aquests llocs es van llegir textos en basc per confluir a la Plaça del Castell.

La marxa convocada per l'Euskalgintzaren Kontseilua amb el lema «Euskaldunon martxa: beharrezko guztia euskaraz bizitzeko» (La marxa de la comunitat bascoparlant: Tot el que necessites per viure en èuscar'. El col·lectiu Azterketak Euskaraz, els representants del qual han reivindicat que “sigui obligatori poder obtenir el Batxillerat en eusquera per construir una Euskal Herria euskaldun i euskaltzale”. “Com a estudiants, és un dret bàsic poder fer les proves finals a la nostra llengua materna i a la mateixa llengua en què hem estudiat”, han manifestat. I han destacat que "quan es fa col·lectivament, la lluita es converteix en un joc i l´equip continua fins a guanyar el premi".

La columna del Parc d'Antonutti ha estat protagonitzada pel grup motor de Batuz Aldatu, que ha incidit en el seu pregó en la “responsabilitat” dels representants polítics i institucionals en el desenvolupament del basc. Els han reclamat "canviar el model de les polítiques lingüístiques" cap a la "universalització del coneixement i la creació i el desenvolupament d'espais d'ús".

Finalment, la columna que ha partit des de la Plaça de la Llibertat ha tingut com a cara visible creadors de contingut els qui han considerat “imprescindible que l'euskera tingui també el seu lloc a la xarxa”. Han assenyalat que el “gran repte” és que els continguts en euskera “aconseguisquen la presència i la força” que té els continguts en altres llengües. “Actuar en euskera a les xarxes és recolzar-nos mútuament, donar-nos visibilitat i mantenir viva la nostra essència”, han remarcat. Han destacat que les plataformes digitals "són el principal punt de trobada de les noves generacions", per això, "necessitem contingut divers creat des de l'euskera, "referents" i "comunitat". Unes 4.000 persones han participat a la mobilització.

Read more »

Congrés nacionalista frisó

El Partit Nacional Frisó (FNP) va aplegar les bases nacionalistes a Earnewâld el 6 de juny amb quatre eixos.


A. Programa electoral PS 2027
El comitè del programa fa una mostra del primer esborrany. Per descomptat, hi ha espai per a preguntes i comentaris. La propera tardor, el programa final es presentarà als membres.

B. Nous objectius bàsics per a la llengua i la cultura
Tjitske van Akker, de Burgum, és assessora sènior d'educació per a frisó i multilingüisme a Cedin. Posa el grup en contacte amb els nous plans d'una manera lúdica. 

C. Salut social
Auke Jelle Kingma comparteix les conclusionsk del Cafè FNP a Bolsward l'11 de desembre. Hi va parlar el professor d'economia de la salut, el professor Dr. Marcel Canoy. Com pot sobreviure Frísia el màxim temps possible i què pot fer el FNP? 

D. Què ha aconseguit el FNP en tres anys a la Cambra Provincial?
Sijbe Knol i membres de la facció estatal explicaren i respongueren preguntes.

 

 

Read more »

"El FLNC ha armat políticament el poble cors"

Els cinquanta anys del moviment clandestí nacionalista van ser tractats per la revista U Ribombu internaziunale, vinculada al moviment Nazione, considerat ala política del FLNC, qui va abordar el tema, a través de dos debats organitzats aquest diumenge 7 de juny a Bastia amb periodistes i acadèmics. 

Mig segle i uns 10.000 atacs després, què queda d'aquesta lluita que va habitar Còrsega? "El FLNC (Front d'Alliberament nacional de Còrsega) ha posat sobre la taula, des de la seva creació, elements que no només han irrigat el pensament dels moviments nacionalistes públics, sinó que també s'han convertit en centrals del debat polític cors", diu Éric Simoni, editorialista del diari independentista. A través de les seves publicacions —Llibre Verd, Llibre Blanc, Quaterni, etc.— va establir les bases d'un projecte social i va ajudar a armar políticament el poble cors." L'antic president independentista de l'Assemblea Corsa, Jean-Guy Talamoni, ho diu clarament: «Sense el FLNC, el nacionalisme no hauria tingut el lloc que ocupa avui a Còrsega», diu aquest escriptor de Ribombu. Va ser l'origen d'un canvi de paradigma a la societat per infondre les nostres idees, algunes de les quals, com l'estatus de resident o la cooficialitat de la llengua corsa, fins i tot van ser votades sota el mandat d'esquerres liderat per Paul Giacobbi, entre 2010 i 2015." 

"El FLNC sens dubte ha exercit una influència en la protecció de la costa i la concretització de l'illa, però no podem parlar d'un gran èxit", observa Andria Fazi, professora de ciència política a la Universitat de Còrsega. Entre 1975 i 1990, la taxa de segones residències va augmentar per un factor de 2,5." "El FLNC continua sent una referència i una autoritat", diu Jean-Guy Talamoni. Ha permès al poble cors preservar la seva originalitat. El donem suport o no, hem de reconèixer que ha canviat la història de Còrsega."

Read more »

BLF: 'les nacions oprimides que viuen sota l'ocupació pakistanesa no poden ser subjugades permanentment per la força'

Desenes d'homes armats van llançar atacs simultanis contra la comissaria de policia pakistanesa de Sultan, situada a la zona de Dinar, al districte de Pishin, a prop de les muntanyes nord-occidentals de Quetta, i el punt de control de Geelo, a la zona de Dolungi, al tehsil de Gulistan, a Qilla Abdullah.

Els atacants van dominar i van detenir el personal present a les dues instal·lacions abans de confiscar les seves armes i vehicles oficials. Els homes armats van incendiar la comissaria, el punt de control i els habitatges adjunts a les instal·lacions. Segons les fonts, els atacants també van utilitzar una excavadora per enderrocar l'edifici del punt de control abans de fugir de la zona. En el moment d'aquest informe, no s'ha confirmat cap víctima entre els agents detinguts. L'abast i la coordinació de l'atac, que va implicar l'ús de maquinària pesada, suggereix una planificació prèvia significativa per part dels assaltants.

BLF: 'les nacions oprimides que viuen sota l'ocupació pakistanesa no poden ser subjugades permanentment per la força'

D'altra banda el Dr. Allah Nazar Baloch, el cap del Front d'Alliberament de Balutxistan (BLF), ha emès una declaració política contundent afirmant que les nacions oprimides que viuen sota l'ocupació pakistanesa no poden ser subjugades permanentment per la força, expressant plena solidaritat amb els moviments d'alliberament i demanant a tots els pobles oprimits que s'aixequin contra el que va descriure com a opressió estatal dominada pels Punjabis.

En comentar la situació a Caixmir, el Dr. Allah Nazar va dir que la resistència contínua del poble caixmiri contra l'ocupació és una prova clara que cap estat pot suprimir indefinidament el desig de llibertat d'una nació només per la força. Va argumentar que Islamabad ha perdut la capacitat d'imposar les seves decisions als caixmiris i altres nacions oprimides mitjançant la coacció. "Azad Caixmir" sota l'ocupació del Pakistan és lliure només de nom en realitat, el domini i la supremacia del Punjab prevalen a Caixmir. Les decisions sobre Caixmir no les prenen els caixmiris, sinó funcionaris amb nivell de secretari que seuen a Islamabad. Dr. Allah Nazar Baloch, Comandant Suprem, BLF

Va afirmar a més que l'hegemonia del Punjab s'ha imposat per la força a totes les nacions oprimides del Pakistan sota la bandera de la federació, despullant-les d'una autonomia i autodeterminació genuïnes. El Dr. Allah Nazar va descriure la violència i la brutalitat infligides al poble caixmiri com una expressió de por per part del que va anomenar un estat antinatural, que sap que ja no pot mantenir la dominació forçada sobre les nacions oprimides durant gaire més temps. Va declarar que la lluita contra la supremacia del Punjab és el dret legítim de totes les nacions oprimides.

"Com més tard les nacions oprimides s'aixequin contra l'ocupació pakistanesa, més grans seran les pèrdues que hauran de suportar. La lluita per l'alliberament nacional és obligatòria per a totes les nacions oprimides". Dr. Allah Nazar Baloch El cap del BLF va anunciar un suport moral i polític incondicional a les lluites d'alliberament dels pobles caixmir, paixtu i sindhi. Va instar les nacions oprimides a no dubtar ni retardar la seva resistència, advertint que la inacció prolongada només agreuja el sofriment dels que viuen sota l'ocupació.

El Dr. Allah Nazar va concloure la seva declaració amb un missatge de solidaritat mútua, assegurant a totes les nacions oprimides que el poble balutx els acompanya incondicionalment en la seva lluita per la llibertat. Al mateix temps, va expressar l'expectativa que altres nacions oprimides s'alinearien igualment amb Balutxistan i no dubtarien a donar suport a la seva lluita d'alliberament.

Nova unitat militar de dones balutx

El BLA (Exèrcit d'Alliberament Balutx) ha publicat la imatge de la comandant «Shehnaz Baloch» i les seves guerrilleres de la unitat de dones, que han estat actives durant les operacions recents des del mes de maig. La branca femenina de l'Exèrcit d'Alliberament Balutx, sota el lideratge del comandant Shehnaz Baloch, ha aparegut per primera vegada el 24 de maig.

D'altra banda en una operació repressiva a l’àrea de Tamp Gomazi, a Balutxistan, diverses cases de civils balutxs ha estat enderrocades amb bulldozers i incendiades per l’Exèrcit del Pakistan el 13 de juny. També s'han registrat violacions de drets humans contra els civils per part de les forces d'ocupació.

Vídeo amb sarmachars (combatents) del BLA on han denunciat els assassinats extrajudicials de balutx, mutilacions i tortures de forma massiva, "qualsevol balutx viu sota el terror genocida pakistanès d'aparèixer mort amb el cos mutilat en una carretera" (...) "la nació balutx ha desaparegut del mapa, l'única manera d'assegurar la nostra identitat és el poder que ens dona anar armats". Recorden que l'ONU és còmplice: "cap acció s0ha dut a terme per aturar el genocidi balutx":

Read more »

Festival Cultural Tibetà a l'exili per la preservació de la seva identitat nacional malgrat la brutal ocupació xinesa

El Festival Cultural Tibetà, organitzat per l'Administració Central Tibetana del 28 al 30 de maig de 2026 a la comissaria de policia de Dharamshala, va reunir organitzacions de l'Administració Central Tibetana, ONG tibetanes, empreses, artesans i membres de la comunitat tibetana en una celebració del ric patrimoni cultural del Tibet. El festival va començar amb Sikyong Penpa Tsering la recorrent les parades d'exposició i les zones de restauració, seguit d'actuacions culturals, que incloïen danses tradicionals tibetanes, música i danses de lleó, presentades davant de convidats i visitants distingits durant la cerimònia d'obertura. El Congrés de la Joventut Tibetana va tenir l'honor de participar al festival i va aprofitar l'oportunitat per presentar la seva organització, missió i activitats a través de la seva parada d'informació designada.

El festival va servir com una plataforma important per mostrar i revitalitzar la cultura, les tradicions, les arts, la literatura, l'astrologia, la Sowa Rigpa (medicina tradicional tibetana) i el treball dels artesans tibetans. També va proporcionar una oportunitat perquè els tibetans i els seus partidaris interactuessin i apreciessin la riquesa de la civilització tibetana.

Read more »

Judici dels cabilencs innocents: 700 dies empresonats a les presons colonials algerianes sense judici

El 9 de juny va començar un judici que simbolitza la injustícia del colonialisme algerià. Ciutadans i activistes cabilencs han estat empresonats durant gairebé 700 dies sense judici, sense proves reals, únicament per les seves opinions pacífiques i activisme polític. Els expedients estan buits. Per mantenir aquestes detencions, el règim ha fabricat acusacions absurdes. Aquest judici no tracta sobre culpables, sinó sobre un sistema basat en la repressió i la por.

La detenció arbitrària d'aquests activistes cabilencs va tenir lloc a principis de juliol de 2024. Després de dotze dies sota custòdia policial, van ser traslladats per la força a Alger en plena nit, lluny de la Cabília. Entre ells hi havia Mira Moknache, Ghilas Benkerrou, Rafik Belayel, Salim Bouaza, Tahar Achiche, Mustapha Akkouche, Lkhoudir Bouchelaghem, Yuva Menguelat i el seu pare Lounès Ghougad, Malek i Mokrane Boudjemaa, Ferhaten Nadir, Sofiane Ouali i altres ciutadans compromesos.

Aquest trasllat tenia un objectiu clar: evitar un judici a la Cabília, on era probable el seu alliberament. Des de llavors, han passat gairebé 700 dies d'empresonament injust, sense judici, amb un judici repetidament ajornat per la pseudojustícia del colonialisme algerià per tal de prolongar arbitràriament la seva detenció.

Davant la injustícia colonial, el silenci no és una opció.




Mobilització a l'exili

Da'ltra banda la comunitat cabilenca del Regne Unit està convidada a reunir-se a Londres el 14 de juny de 2026 per al Dia de la Nació Cabilenca, una data que ara se celebra en diversos països on la diàspora cabilenca té presència. Sota el lema "Unitat, Respecte i Orgull", aquesta trobada pretén enfortir els llaços entre els cabilencs que viuen a la Gran Bretanya i reafirmar el seu compromís amb la causa nacional cabilenca.

L'esdeveniment se celebrarà al Pavilion, Alwyn Gardens, al districte W3 de Londres. L'esdeveniment reunirà membres de la comunitat cabilenca i amics de la Cabília per a un temps de germanor, intercanvi i celebració de la identitat nacional cabilenca.

Amb els anys, el Dia de la Nació Cabilenca s'ha convertit en un esdeveniment anual significatiu per a la diàspora. Aquest esdeveniment ofereix l'oportunitat de reafirmar l'existència de la nació cabilenca, la seva història, la seva cultura i les aspiracions de llibertat del seu poble i el reconeixement del seu dret a l'autodeterminació.'organització simultània d'esdeveniments similars en diverses grans ciutats internacionals testimonia la creixent presència de la diàspora cabilenca i la seva determinació de mantenir els llaços nacionals més enllà de les fronteres de la Cabília, que ha estat reprimida pel règim algerià. Els organitzadors conviden els participants a assistir-hi en gran nombre per fer d'aquest dia un moment d'unitat i visibilitat per a la nació cabilenca al Regne Unit.

Informació pràctica:

- Data: diumenge 14 de juny de 2026

- Lloc: Pavilion, Alwyn Gardens, Londres (W3 0JH)

Read more »

El pres maputxe Facundo Jones Huala aconsegueix les seves demandes després de 39 dies de vaga de fam

El Lonko (cap en llengua mapudungun) Facundo Jones Huala feia 39 dies que estava de vaga de gana, amb el seu cos com a trinxera per resistir tanta crueltat i lluitar el trasllat i denunciar tants atropellaments en un any d'injusta presó preventiva. El 5 de juny va aconseguir la victòria i deixa una altra lliçó conseqüent: lluitar fins a la fi, no claudicar.

La Justícia Federal argentina va autoritzar el trasllat del líder de la Resistència Ancestral Mapuche (RAM) Facundo Jones Huala a l'establiment penitenciari d'Esquel, on estarà detingut sota la figura de presó preventiva, mentre és investigat per presumpta associació il·lícita qualificada. Estava en vaga de fam des de fa tres setmanes per exigir-ne la derivació. El jutge va ordenar el seu trasllat a Esquel, segons ha informat la Gremial d'Advocats i Advocades de l'Argentina. 

Actualització del 13.06.2026: 

La Fiscalia argentina ha presentat un recurs per oposar-se al trasllat de Lonko Facundo Huala de la presó de màxima seguretat de Rawson al Penitenciari d'Esquel. Això ha aturat el trasllat al darrer minut. Des de la presó de màxima seguretat de Rawson Chubut, Lonko Facundo Jones Huala va enviar un àudio que anunciava que el proper dilluns 15 de juny es reprendrà la vaga de fam "a causa del racisme del fiscal que manté l'obediència a causa de la doctrina de la seguretat nacional", amb la qual apel·lava la decisió del jutge en què ja havia ordenat el seu trasllat a la presó d'Esquel per estar a prop de la seva família i els seus. "Estic disposat a donar la vida". 

Read more »

Conferència pels 70 anys del Consell Saami o Lapó

El Consell Saami (o Sámi Ráđđi) és una organització no governamental fundada el 1956 que uneix i representa les principals associacions del poble sami o lapons—la comunitat indígena originària de la regió àrtica de Sápmi, repartida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Lluita pels drets humans, lingüístics, culturals i territorials dels samis davant dels estats nacionals i organismes internacionals. Actua com la veu unificada del poble sami en fòrums globals i, per exemple, té un estatus consultiu com a "participant permanent" al Consell de l'Àrtic. Promou pràctiques sostenibles, especialment pel que fa a la protecció del medi ambient àrtic i l'activitat tradicional de la cria de rens. És una entitat independent formada per membres de la societat civil i agrupa organitzacions sami dels quatre països on viuen. No s'ha de confondre amb els Parlaments Samis (institucions governamentals establertes per llei a Noruega, Suècia i Finlàndia), ja que el Consell Saami representa pròpiament la societat civil. El Consell de l'Àrtic és un fòrum de cooperació intergovernamental entre els vuit estats de l'Àrtic.

Del 18 al 20 de juny el Sámi Ráđđi celebra 70 anys des de la seva fundació amb la 23ª Conferència o seminari nacional lapó a Ohcejoka / Utsjoki, Lapònia finlandesa. La història del Consell Sami, diàleg entra diferents actors lapons, el debat 'De Sápmi al món' sobre l'ONU i els indígenes, el Consell de l'Àrtic i les intervencions de les presidentes, totes dones, dels parlaments lapons als diferents estats: Pirita Näkkäläjärvi, presidenta del Parlament sami de Finlàndia, Silje Karine Muotka, presidenta del Parlament sami a Noruega i Marianne Gråik, presidenta del Parlament sami a Suècia. No intervé el parlament sami de Rússia car el règim de Putin continua bloquejant l'autoorganització, encara que sigui testimonial, dels lapons sota la seva administració.

Read more »

Un advocat que defensa un refugiat txetxè ha estat prohibit exercir l'advocacia

Al Kazakhstan, un advocat que va defensar un refugiat txetxè ha estat prohibit exercir l'advocacia
Murat Adam, advocat del Col·legi d'Advocats de la ciutat d'Almati que va defensar el refugiat txetxè Mansur Movlaev, ha estat inhabilitat. Considera que la decisió té motivacions polítiques i té la intenció de recórrer-la.

El motiu d'això va ser una denúncia del Ministeri de l'Interior, que va acusar l'advocat de desacreditar la tasca dels òrgans d'investigació prèvia al judici a través de publicacions a les xarxes socials durant la seva defensa de l'exeditora en cap d'Orda.kz, Gulnar Bazhkenova. Adam va refutar aquestes acusacions, aportant proves de la seva innocència, i va al·legar l'ús de recursos administratius contra ell. Va emfatitzar la seva intenció d'exercir el seu dret a recórrer.

Aquest incident es va produir en el context de la recent negativa de les autoritats kazakhes a concedir asil a l'activista txetxè Mansur Movlaev, una decisió que també serà impugnada als tribunals. Murat Adam va afirmar que Movlaev va ser perseguit a Rússia per donar suport al moviment d'oposició 1ADAT, i que els càrrecs contra ell van ser fabricats.

Mansur Movlaev havia complert anteriorment condemna en una colònia penitenciària russa per tràfic de drogues, càrrecs que ell afirmava que eren fabricats a causa de les seves activitats polítiques. Segons el canal 1ADAT, després del seu alliberament el 2022, va ser segrestat i torturat, i el 2023 va fugir al Kirguizistan. El maig de 2025, Movlaev va ser detingut al Kazakhstan a petició de Rússia.

Read more »

Frec a frec, a les enquestes, entre les dues formacions nacionalistes de dreta a Flandes

La N-VA, Nova Aliança Flamenca, i el Vlaams Belang, Interès Flamenc, serien gairebé iguals a Flandes. Això és el que es desprèn de l'última Enquesta belga realitzada per HLN, VTM NIEUWS, RTL i Le Soir. S'espera que la N-VA guanyi amb el 25,5% dels vots, mentre que el Vlaams Belang el segueix de prop amb un 25,4%. Aquestes xifres mostren un cop més fins a quin punt els dos partits competeixen pel primer lloc en el panorama polític flamenc. Tot i que el N-VA manté la seva puntuació global de les eleccions de 2024, el Vlaams Belang està fent progressos significatius respecte a aquestes eleccions. El partit de Tom Van Grieken va obtenir un 21,8% en aquell moment. Tant N-VA com VB reclamen modificar l'estat belga federal a confederal o bé a favor de la independència. 

Read more »

Independentistes sikh assalten el consolat de l'Índia a a Sutton, UK, i n'estripen la bandera

El 5 de juny, la policia va rebre una crida després que activistes pro-Khalistan interrompessin un esdeveniment consular de l'Alta Comissió de l'Índia a Sutton, al sud de Londres, Regne Unit, segons informa The Times of India. L'esdeveniment, organitzat per ajudar els sol·licitants amb els serveis de passaport i visat es va celebrar dins d'un edifici d'escola primària i hi van assistir unes 500 persones. Segons sembla, els activistes van entrar al recinte portant banderes de Khalistan, van cridar consignes i van exigir accés a funcionaris indis, cosa que va causar pànic entre els assistents, inclosos els nens presents a una classe d'idiomes. Els agents de policia van intervenir i van expulsar els manifestants. Fora del recinte, els activistes van esquinçar la bandera nacional índia i van continuar amb consignes.

També al Khalistan

El 5 de juny de 1984 va començar l'assalt militar directe contra el Sri Akal Takht Sahib o Temple Daurat d'Amritsar, el santuari més sagrat del sikhisme situat a l'estat de el Punjab (Índia), en el marc de l'Operació Estrella Blava (Operation Blue Star). L'acció va ser ordenada per la llavors primera ministra índia, Indira Gandhi, amb l'objectiu de desallotjar un grup de militants separatistes armats que s'hi havien atrinxerat. Aquest grup estava liderat per Jarnail Singh Bhindranwale, qui exigia la creació d'un estat sikh independent anomenat Khalistan. El 10 de juny van acabar els combats deixant entre 4.000 i 10.000 morts (700 d'ells militars de l'Índia). Mesos més tard, Indira Gandhi va ser assassinada per dos dels seus guardaespatlles sikhs, Beant Singh i Satwant Singh, a la seva residència de Nova Delhi el 31 d'octubre de 1984.

El 42è aniversari de l'Operació Estrella Blava, la missió de l'exèrcit indi per eliminar militants sikhs del Temple Daurat a Amritsar el 1984, va veure com es van aixecar eslògans pro-Khalistan dins de les instal·lacions del santuari sikh més sagrat el 6 de juny pel 'Khalistan Day' convocat per Dal Khalsa. Els manifestants es van aplegar davant de l'Akal Takht, la màxima seu temporal i espiritual del sikisme, i també van portar cartells que representaven Jarnail Singh Bhinderanwale, l'home que es deia que liderava els extremistes sikhs dins de les instal·lacions el 1984. Banderes i consignes separatistes de Khalistan a Sri Akal Takht Sahib en el 42è aniversari de l'Operació Estrella Blava. Es va reivindicar que Sant Jarnail Singh Ji Bhindranwale va defensar els drets dels sikhs, i un Khalistan lliure, com el seu objectiu. Convertir Darbar Sahib en un escenari de Khalistan lliure ha suposat un repte pel moviment Dal Khalsa contra el govern xovinista hindú del BJP.

La commemoració de la Declaració de Khalistan (o Khalistan Day) i els actes sobiranistes sikhs a l'Akal Takht de l'Harmandir Sahib (Temple Daurat) a Amritsar, han estat organitzats per les següents organitzacions sikhs d'ideologia nacionalista:

Dal Khalsa: Grup polític radical que lidera habitualment les marxes i manifestacions, exhibint banderes de Khalistan i imatges de líders militants com Jarnail Singh Bhindranwale.

Shiromani Akali Dal (Amritsar): Partit polític nacionalista sikh dirigit per l'exparlamentari Simranjit Singh Mann, que participa activament en les proclames de sobirania de la regió.

Bhai Jagtar Singh Hawara Committee: Comitè de suport sikh que s'ha unit formalment a les coalicions per commemorar les declaracions sobiranistes històriques d'ençà del 1986.

Panch Pardhani Jatha: Organització religiosa i política de línia dura que coorganitza els actes litúrgics (Ardas) i les declaracions polítiques conjuntes a la ciutat.

Akal Federation: integrat en el bloc sobiranista que dona suport a les resolucions anuals per l'autodeterminació del Panjab.

A més d'aquestes organitzacions polítiques, el comitè religiós SGPC (Shiromani Gurdwara Parbandhak Committee) gestiona l'espai de l'Akal Takht, on es reben els familiars dels sikhs caiguts, operant de fons durant les jornades de mobilització.

Read more »

Rússia incorpora als calmucs budistes a files per combatre en la invasió d'Ucraïna

La nació calmuca és l'única budista sota administració russa a Europa. Part d'aquests es van exiliar després de la revolució comunista i reivindiquen una nació calmuca sobirana. Una altra part ha optat per l'aliança pro russa. Entre aquests destaca l''assessor del Cap de la República de Kalmúkia, Ataman del Districte Cosac de Calmúquia del Gran Exèrcit del Don i director de la branca del Centre Voin, Chimid Dzhangaev. "Totes les estructures funcionen com un únic mecanisme cap a un únic objectiu estratègic: fer que els joves siguin més forts, més units i més resilients." Dzhangaev afirma que la regió ha integrat les tradicions cosaques, el treball juvenil i la formació de voluntaris per a la invasió d'Ucraïna (anomenada Operació militar especial en l'eufemisme del règim de Putin).

"Calmúquiia és una regió gran, però no gaire poblada. L'objectiu és crear un sistema educatiu des del parvulari fins als 35 anys. Hem unit aquest procés sota una bandera cosaca comuna", va explicar Dzhangaev: jardins d'infants cosacs, classes centrades en els cosacs o classes de l'Exèrcit Jove, participació al Moviment Infantil i Juvenil de Tota Rússia "Moviment dels Primers", formació al centre "Voin" i, en complir els 18 anys, unir-se a la societat cosaca. Entre els èxits s'inclouen la creació de finançament directe i condicions per rebre subvencions, l'obertura del primer parvulari cosac de la República i canvis fonamentals en l'enfocament de la mentoria. Ara, a cada classe de la regió se li assigna un mentor cosac amb experiència en combat, una persona amb experiència demostrada que ha estat sotmesa a operacions militars especials. Al voltant del 80% dels instructors del centre participen en l'operació militar especial. Això aconsegueix dos objectius alhora: garanteix un alt nivell de formació i ajuda els veterans a adaptar-se socialment.

"La naturalesa del combat està canviant ràpidament. Mentre que els avenços amb tancs eren freqüents el 2022, avui ha arribat l'era dels drons. Les operacions amb drons i la medicina tàctica són una prioritat. La supervivència és fonamental, independentment de l'època", va dir Chimid Dzhangaev. Amb el suport del Fons de Subvencions Presidencials, l'any passat es va obrir un camp d'entrenament al centre: un camp de contramesures amb drons, un camp de tir per a diverses armes, una línia de franctiradors de fins a 5 km i una zona d'entrenament tàctic. Chimid Dzhangaev atribueix l'èxit del projecte no a assoliments personals, sinó al treball en equip ben coordinat i al suport del governador regional. El seu estatus assessor, diu, li permet resoldre problemes administratius ràpidament.

Malgrat les arrels budistes de la regió, la comunitat cosaca de calmuca s'està desenvolupant orgànicament. "Dues cultures diferents viuen per un sol futur. Això és un indicador de la força i la diversitat de Rússia", va concloure l'ataman.

                          Chimid Dzhangaev, Ataman del Districte Cosac de Calmúquia del Gran Exèrcit del Don

Read more »