Nicaragua: el govern manté desparegut el líder de la nació miskito Brooklyn Rivera des de 2023

La darrera declaració pública de Brooklyn Rivera es va escoltar l'abril del 2023, durant la 22a sessió del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides, realitzada a Nova York. En aquesta ocasió, el líder es va dirigir al Fòrum com a representant parlamentari i dirigent principal de la nació Miskitu (miskito), sotmesa a Nicaragua, es va referir als avenços aconseguits en el dret internacional i estatal, així com els retrocessos en la implementació local per la manca de voluntat política dels Estats: “La greu situació de robatori dels territoris, el saqueig dels tradicionals, la desarticulació dels entorns ambientals. Cal afegir l'increment de violacions dels drets humans als líders i defensors”.

Una venjança per denunciar l'opressió

Com a represàlia, el Govern de Nicaragua li va negar l'entrada al país. Després de romandre diverses setmanes a l'exili va decidir tornar i ho va informar mitjançant un vídeo publicat en xarxes socials el juny de 2023: "Jo no tenia cap intenció de quedar-me fora. Per aquesta raó vaig haver de viatjar per altres rutes i posteriorment pel territori de la Moskítia, que, dit sigui de pas, és a dos estats: Hondures i Nicaragua. sud, vaig aconseguir entrar al país i estic des de fa una setmana a la Moskítia nicaragüenca”. El Ta Upla (cap principal miskito) va recalcar que aquest territori no només és un país i que els pobles tenen una tradició d'intercanvi, vincles familiars i activitats culturals i socials amb el poble Miskitu que viu també a Hondures. “Per nosaltres no hi ha fronteres”, va concloure. 

El 29 de setembre del 2023, Rivera va ser detingut arbitràriament per la Policia Nacional a casa seva a la ciutat de Bilwi, on s'havia traslladat per estar al costat del seu poble. Des de llavors, es troba en condició de desaparició forçada. Tot i l'impediment migratori imposat per les autoritats nicaragüenques, l'ingrés de Brooklyn Rivera a Nicaragua no va constituir un acte il·legal, sinó l'exercici de drets fonamentals reconeguts tant pel dret constitucional com pel dret internacional dels drets humans i dels pobles indígenes a la lliure determinació. El Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball, la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes i la Declaració Americana sobre els Drets dels Pobles Indígenes són clars en reconèixer que els pobles indígenes transfronterers poden desenvolupar lliurement les activitats d'intercanvi.

El 29 de setembre de 2023, Rivera va ser detingut arbitràriament per la Policia de Nicaragua sota control del govern semidictatorial de Daniel Ortega i el sandinisme a casa seva a la ciutat de Bilwi, a la Regió Autònoma de la Costa Carib Nord, on s'havia traslladat per estar al costat del seu poble. Posteriorment, el Govern va cancel·lar la figura jurídica a YATAMA (Yapti Tasba Masraka Nanih Aslatakanka), el partit nacionalista miskito sense un degut procés; els béns de l'organització van ser ocupats; i els directius, membres, familiars i comunitaris van ser perseguits. Des d'aleshores, Brooklyn Rivera es troba en condició de desaparició forçada. Nicaragua guarda silenci sobre el seu parador i les condicions de salut, cosa que constitueix tècnicament una desaparició forçada: una pràctica prohibida pel dret internacional dels drets humans. Més enllà de la seva integritat física, la desaparició d'un líder és una forma d'acovardiment sobre la representació política dels pobles indígenes. A dos anys i mig, la comunitat internacional reclama una prova de vida i conèixer-ne la ubicació.

Una història de combat nacional

El 1960, Brooklyn va començar la seva trajectòria com a defensor dels drets col·lectius a la Costa Carib. Durant la dècada de 1980, es va convertir en una figura central de la resistència indígena miskitu (l'anomenada “contra indígena”) en el context del conflicte armat intern nicaragüenc. Aquest període va estar marcat per greus violacions de drets humans contra les comunitats indígenes: desplaçaments forçats, violència generalitzada i operacions militars com el conegut “Nadal Roig”. Fins ara, aquests fets són recordats per la memòria col·lectiva i segueixen sent denunciats per les organitzacions indígenes com a greus violacions als drets humans que romanen en total impunitat. En conseqüència, la seva trajectòria política està estretament vinculada al procés de reconeixement de l'existència de Pobles Indígenes i Afrodescendents a la Constitució Política de Nicaragua de 1987. Posteriorment, va ser una de les cares visibles de la lluita i la conquesta de les autonomies regionals, establertes amb l'Estatut d'Autonomia de 1987: indígenes i afrodescendents a Centreamèrica.