Marri marri pu lonco, pu machi, pu peny, pu lamgien, pu pichikeche, i de manera molt especial pu weichave, homes i dones actius del weichan que viuen, resisteixen i lluiten pel nostre poble.
Des que Xile existeix ens han negat el dret a justícia, la nostra major atenuant ha estat i serà l'ésser maputxe. Intenten que les nostres famílies siguin fills i mares del silenci, mentre se li menteix a la població subestimant els pobles en aquesta democràcia de cartró fabricada per CMPC.
Així s'han fet judicis contra la nostra que s'assemblen més a una paròdia de justícia, un circ romà, un experiment. Van condemnar sense proves en una trampa rastrera Oscar Pilquimán a 14 anys de presó. A tots els Elikurache els van condemnar erròniament en una aberració jurídica a més de 20 anys cadascun, totes condemnes del mateix tribunal, Tribunal de Cañete, mateix tribunal en què se segueix una altra causa en contra meva on la fiscalia demana 30 anys més de presó per a mi, de la qual ahir dijous hi va haver audiència, però es va suspendre per més endavant. La justícia xilena i l'Estat i els seus organismes ens han subestimat, ens segueixen mirant cap avall, com que fóssim qualsevol cosa, escòria, que poden fer allò que els vingui de gust amb les nostres vides i la nostra llibertat. No podem confiar en aquesta justícia racista i classista, judicis arreglats, sentències redactades previ al judici, acordades políticament amb els qui saquegen el nostre territori.
Però nosaltres seguim pel camí de la millor estratègia, on cada maputxe crec que ha de lliurar i estar disposat a donar el màxim de la seva capacitat per aportar al desenvolupament de la lluita per drets del nostre poble, en aquests temps quan el neoliberalisme i el seu intent d'aconseguir el domini i sotmetiment de les diferents expressions de lluita, per la qual cosa la visió revolucionària ancestral del moviment maputxe pren rellevància.
Els que tenen interessos creats als diferents territoris, ja sigui forestals, mineres, hidroelèctriques, salmoneres, etc., per mitjà d'operadors polítics ens intenten col·locar davant l'opinió pública com a narcotraficants, violentistes, terroristes. Jo des de la presó política puc dir que la violència no la instal·lem nosaltres, els que estan el weichan i cuiden les poques aigües i territoris que ens queden per sobreviure.
Els que sostenim aquestes lluites som fills i néts de perseguits, de mutilats, de torturats, d'aquells que van aplanar amb els seus armaments de guerra, vam ser obligats a sortir del territori ancestral, els homes a la construcció i a treballar al latifundi de Curicó, Talca , Rancagua i altres ciutats; i les dones de treballadores domèstiques a rentar plats i roba de rics sense horaris, sense dret a reclamar, això és part de la història dels pobles oprimits.
Avui quan reclamem drets ens titllen de violentistes, però nosaltres diem autodefensa i plantegem que l'única solució és organització i lluita solidària entre pobles.
Els vicis, com l'alcohol i la droga només han servit als governs per mantenir anestesiats i adormits a la població, amb el seu discurs de progrés se'ls diu que la gran majoria és de classe mitjana així ideològicament els mantenen tranquils, treballant per al lliure mercat. Des de la presó faig una crida àmplia a l'anàlisi com a tasca de cada persona que vol transformació de veritat en tots els aspectes, econòmic, social, cultural, en tot, i no deixar anar el camí del weichan, el camí de l'organització i lluita dels pobles.
Continuem el camí dels nostres kuifikeche.
Reitero la meva salutació ferma, plena de newen, a tota la gent que pertany al weichan.
MARRICHIWEW
AMULEP TAIN WEICHAÑ
Read more »
