The Tuareg people of Azawad celebrated the tenth anniversary of Azawad's independence

 For Azawad people, April 6, holds a special place in their hearts, it’s the 10th anniversary of Azawad’s Declaration of Independence. Azawad was declared an independent state by the National Movement for the Liberation of the Azawad MNLA in 2012 after a Tuareg rebellion drove the Malian Army from the territory. MNLA sought to establish an independent Saharan state in northern Mali with a secular and democratic government. These developments went underreported by the mainstream media until the recent French intervention in Azawad, in which over one hundred people were killed on its first day.

Read more »

Sindhudesh Revolutionary Army claims the responsibility to down railway track

 

Sindhudesh Revolutionary Army claims the responsibility of IED blast in Naushehro Feroz. SRA claimed the responsibility of Bomb Attack on the Up and down railway track carrying to Punjab Near Pad Eidan Station (Naushehro Feroz) on April 5th night.

Read more »

Algèria condemna a presó l'acadèmica berber Mira Moknache

El tribunal colonial algerià de Vgayet va condemnar aquest dimarts (5 d'abril) l'acadèmica Mira Moknache a una pena d'un any de presó suspesa. La fiscalia colonial algeriana havia exigit l'agreujament de la sentència dictada en primera instància contra aquest activista cabil.

Read more »

Victòria de la llengua gallega als tribunals, Hisenda espanyola obligada a garantir l'ús del gallec a qualsevol procediment

Una victòria del gallec davant l'AEAT (Hisenda espanyola): la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia que va admetre un recurs en el qual des del moviment en defensa del gallec A Mesa es sol·licitava la retroalimentació de les actuacions fins al moment previ a la vulneració del dret d'elecció lingüística d'un contribuent. "Hem denunciat que l'Agència Tributària no garanteix l'exercici del dret del ciutadà a triar la llengua de comunicació (article 15.1 de la Llei 39/2015) que, a partir de la desconnexió dels expedients iniciats d'ofici, eludeix el respecte a la voluntat inequívoca de la Les notificacions al contribuent de l'Agència Tributària amb ell es feien en gallec.
L'actitud de l'AEAT va ser d'autèntic menyspreu al dret de l'administració durant tot el procediment administratiu. Fins i tot li van negar l'existència d'aquest dret. Tot això mostra:
1. Dret que tenim a exigir notificacions en gallec.
2. L'obligació de l'AEAT de respectar el dret d'opció lingüística que assisteix el contribuent.
3. L'obligació de l'AEAT de formar el personal funcionari en matèria de drets lingüístics. 4. L'obligació de l'AEAT de disposar d'un mecanisme perquè el ciutadà pugui triar lliurement la llengua de la relació.
5. Que de vegades hem de lluitar perquè es reconeguin els nostres drets lingüístics, la qual cosa és una bona prova de la manca de normalització de la nostra llengua."

Read more »

Per primera vegada s'autoritzen intervencions en bretó al parlament de la Bretanya francesa

“Els membres electes del consell regional de Bretanya podran expressar-se en bretó i gall en l'hemicicle amb traducció simultània al francès, que és una novetat a França, va anunciar el president de la regió el dimecres 6 d'abril. Per primera vegada, els discursos en bretó i en gall dels càrrecs electes s'han traduït simultàniament al francès durant la sessió del consell regional de Bretanya, aquest dijous a Rennes.

Un símbol senzill per a uns, un pas cap a una identitat més assertiva per als altres. Sigui el que es pensi, la sessió del consell regional de Bretanya, aquest dijous a Rennes, marcarà la història de la comunitat. Tal com va anunciar, per primera vegada, els discursos pronunciats en bretó -i en gall- per determinats càrrecs electes van ser traduïts simultàniament. Un autèntic pas endavant per als autonomistes i regionalistes de l'hemicicle, Nil Caouissin al capdavant. Un conseller regional de l'oposició (Breizh a gleiz) que va ser el primer a parlar en bretó i a ser traduït.

Read more »

'Per Yvan', nou atemptat amb explosius a Còrsega

Ahir a la nit, una segona residència va ser l'objectiu d'un atac a la localitat de Ghisonaccia. L'explosió va ser escoltada pels veïns, i només a la tarda es van constatar els fets. Actualment, els gendarmes de la brigada territorial asseguren la zona a l'espera de la intervenció del servei de desminació.

Read more »

L'Acampada Terra Livre, dels indis brasilers, es converteix en una de les mobilitzacions indígenes més massives de la història

Milers de representants de 176 nacions sense estat indígenes de Brasil es mobilitzen aquesta setmana i la vinent a Brasília contra el govern del president Jair Bolsonaro i a favor del seu dret a la terra i l’autodeterminació. Una manifestació ha recorregut aquest 6 d’abril els carrers de la capital del Brasil, en el marc de l’Acampada Terra Lliure (ATL), una de les mobilitzacions indígenes més massives del país sud-americà i que té lloc des de 2004.

L’Articulació de Pobles Indígenes del Brasil (APIB) organitza entre els dies 4 i 14 d’abril la 18a edició de l’ATL, que el moviment espera que sigui històrica: no només perquè es pot tornar a celebrar després de dues edicions suspeses per la pandèmia, sinó perquè sigui la de “l’últim any del govern genocida”.

Així es recull al manifest de l’ATL 2022, que destaca, per sobre dels altres, dos atacs principals del govern de Bolsonaro —una coalició que agrupa partits des del centre fins a l’extrema dreta— contra els pobles indígenes: l’aturada de la demarcació de les terres indígenes i la legislació per a permetre l’explotació minera d’aquestes terres.

La demarcació de terres, en perill

La demarcació de terres és el procés mitjançant el qual la FUNAI (òrgan del govern brasiler que desenvolupa les polítiques relacionades amb els pobles indígenes) certifica que determinat territori és ocupat pels pobles indígenes, els és necessari per al seu manteniment, n’estableix els límits i eleva la proposta a la presidència del Brasil perquè sigui aprovada. És, per tant, el procediment legal que reconeix determinat territori com a indígena i, per això mateix, constitueix una de les reivindicacions centrals d’aquest moviment.

Des que es va instituir aquest procediment a la Constitució de 1988, tots els presidents han demarcat terres indígenes, tots tret d’un: Bolsonaro. A la campanya electoral que el va dur a la presidència el 2018 va anunciar que no ho faria (“No hi haurà ni un centímetre més de terra indígena”, va dir llavors). Ha complert la seva promesa i en treu pit. El dirigent brasiler afirma que el fet que el 14% del territori brasiler ja estigui demarcat, o en procés de ser-ho, demostra que els pobles indígenes ja disposen de prou terres.

No només és que el govern de Bolsonaro no hagi demarcat noves terres, sinó que intenta debilitar la protecció jurídica de les existents. Una de les eines és l’intent d’aprovar un projecte de llei, el 490, impulsat pel lobby agrícola el 2007. El PL 490 preveu que només puguin ser considerades terres indígenes les que ja estaven en possessió d’aquests pobles abans de la promulgació de la Constitució de 1988: és el que al Brasil es coneix com a “marc temporal”, un concepte que està actualment als tribunals. També prohibeix l’ampliació de terres demarcades prèviament i obre la porta a la seva explotació per part d’agents exteriors.

La mineria a les terres demarcades

L’altra gran qüestió del manifest de l’ATL té a veure amb l’explotació de les terres indígenes i, concretament, amb la seva exploració per a trobar-hi recursos minerals i per a generar energia hidroelèctrica. Aquesta és la novetat buscada per un altre projecte de llei, el PL 191/2020, presentat pel govern de Bolsonaro amb règim de tramitació d’urgència ara fa dos anys.

Segons l’executiu, el projecte és necessari perquè el Brasil pugui garantir-se l’abastiment de determinats compostos, com ara el clorur de potassi, utilitzat per a la fabricació de fertilitzants. El govern tem que la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna provoqui el desabastiment d’aquest compost i altres.

L’APIB, per contra, considera que aquesta argumentació no és sinó una “maniobra política” del govern i del sector agrari per a legalitzar la violació del dret dels pobles indígenes a protegir les seves terres de l’explotació. L’organització indígena recorda que, fins i tot si el PL s’aprovés, farien falta “anys” fins que les reserves de potassa es poguessin explotar, amb la qual cosa és “fals” que la decisió estigui lligada a una possible crisi d’abastiment aquest 2022. L’APIB, a més, recorda que l’aprovació del PL incrementaria la desforestació del país —les reserves de potassa es troben a l’Amazònia— i violaria el dret dels pobles indígenes a l’autodeterminació.

Una investigació del diari O Estado de Sao Paulo mostra que la majoria de reserves de potassa del Brasil estan fora de les terres indígenes, cosa que afebleix l’argument governamental sobre la necessitat d’obrir-les a l’exploració minera.

Tant el PL 490/2007 com el 191/2020 han anat superant etapes dels seus corresponents tràmits legislatius durant la presidència de Bolsonaro. Tanmateix, la tramitació ha estat més lenta del que desitjaria el govern. És el cas del PL 191/2020, al qual l’expresident de la Cambra de Diputats, Rodrigo Maia, no va voler donar prioritat ara fa dos anys. Maia, però, ja no és el càrrec, i el nou president, Arthur Lira, ha afavorit que el PL 191 arribi a la Cambra, on un grup de treball l’haurà d’analitzar i després es votarà, previsiblement entre els dies 12 i 14 d’aquest mateix abril, just quan acaba l’acampada. La fiscalia general brasilera ha avisat que el PL 191 és “flagrantment inconstitucional”.

Una acampada organitzativa i formativa

A banda del vessant de mobilització i denúncia, l’Acampada Terra Lliure també serveix com a fòrum de trobada i organització per a representants de moviments indígenes que al llarg de l’any viuen en localitzacions molt remotes entre si, així com d’espai formatiu per a les persones participants. En el programa de l’ATL es destaquen plenaris sectorials sobre aspectes com la legislació, l’educació, la comunitat LGTBI o l’organització de les dones indígenes dins del moviment i en la política brasilera.

Tot i que l’ATL és l’esdeveniment principal en el calendari anual de mobilitzacions indígenes al Brasil, no és pas l’únic. L’emergència de la lluita contra el marc temporal va propiciar que el setembre de 2021 milers d’indígenes organitzessin un altre campament a Brasília, que es va convertir en una de les concentracions més importants de les darreres dècades per part d’aquest moviment.

“Si sóc president, no hi haurà mineria a les terres indígenes”

El fet que l’APIB, al seu manifest, hagi qualificat aquest 2022 com “l’últim any del govern genocida” té a veure amb la celebració, aquest octubre, de les eleccions presidencials i legislatives al gegant sud-americà. Les enquestes atorguen un avantatge sòlid a l’expresident Luiz Ignácio Lula da Silva (Partit dels Treballadors, esquerra), qui ha assegurat en una piulada que, si ell guanya, “no hi haurà mineria a les terres indígenes”.

Resta per veure en què es concretarà aquesta oposició si guanya el dirigent de l’esquerra brasilera. La primera Acampada Terra Lliure de la història, el 2004, va tenir lloc durant el primer mandat de Lula. Una de les queixes del moviment indígena en aquells moments va ser l’ambició insuficient del govern del Partit dels Treballadors per a garantir els drets dels pobles indígenes. L’acampada va néixer, justament, amb l’objectiu de fer més visibles les lluites dels autòctons a escala estatal i de pressionar l’executiu perquè complís les promeses indigenistes amb què l’esquerra havia arribat al poder per primer cop en quatre dècades: al rerefons hi ha l’estructura d’un estat i de determinats sectors de la societat en què el racisme contra els indígenes continua fent-se valdre amb violència.

Read more »

Es crema viu un altre nacionalista tibetà en protesta per l'ocupació xinesa i ja en són 159

En la darrera protesta d'autoimmolació contra el domini xinès al Tibet, un tibetà de 81 anys anomenat Taphun es va incendiar a primera hora del matí del 27 de març de 2022.

L'ancià tibetà es va autoimmolar davant de la comissaria de policia situada a l'exterior del monestir de Kirti al comtat de Ngaba (xinès: Aba), Ngaba tibetana i la prefectura autònoma de Qiang, Sichuan, segons confirmen fonts fiables a la Campanya Internacional per al Tibet. Segons fonts fiables, es creu que Taphun va morir durant la seva ardent protesta. Ngaba, on les protestes d'autoimmolació tibetanes contemporànies van començar per primera vegada el 2009, es troba entre les àrees més actives del sentiment nacionalista tibetà i la resistència al domini xinès fora de la Regió Autònoma del Tibet. Des del 2009, 159 tibetans s'han autoimmolat en protesta contra el govern de la Xina. Un terç de les autoimmolacions totals van tenir lloc a Ngaba.

Taphun era conegut per ser un individu amb consciència social. L'any 2021, mentre celebrava el seu 80è aniversari, va aconsellar als que l'envoltaven, dient: "A causa de les benediccions del Gyalwa Rinpoche ["Victoriós i Precios" un epítet per al Dalai Lama], és segur que el sol de la felicitat serà brillar al Tibet. Els nens petits no s'han de desanimar".

Read more »

Les dues faccions del FLEC celebren que Angola reconegui que " no poden amagar els seus soldats morts a Cabinda”

La declaració del ministre de l'Interior angolès que hi ha una "ofensiva armada de grups criminals" a Cabinda que mereix l'atenció dels governs d'Angola i de la República del Congo va despertar reaccions entre les dues faccions de la guerrilla que lluiten per la independència de Cabinda, que va reiterar la seva posició per continuar lluitant per la independència del territori. Sense referir-se al Front per l'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda -Forces Armades Cabindeses (FLEC-FAC), Eugénio Laborinho ha considerat que aquestes accions "deixen vulnerables la seguretat transfronterera entre els dos estats".

El portaveu de la facció liderada per Alexandre Tati diu que l'organització "es felicita pel fet que Angola hagi arribat a reconèixer públicament els atacs militars a Cabinda" i aprofita "l'oportunitat per apel·lar al Govern d'Angola per raonar". Xavier Puati Itula afegeix que “tot conflicte té un principi i un final i per arribar al final cal negociar aquest final, fer el contrari és augmentar la determinació dels oprimits”. Per tant, Itula conclou que "nosaltres, FLEC-FAC i el poble de Cabinda estem decidits a continuar amb les activitats militars i de camp fins que es reconegui el dret del poble de Cabinda a l'autodeterminació".

D'altra banda, l'altra facció, les Forces Armades Cabindeses (FAC), liderades per Emmanuel Nzita, considera que “el reconeixement angolès de l'ofensiva armada del FLEC a Cabinda és en realitat un reconeixement de la incapacitat del Forces armades als angolesos d'ocupació i prova que els angolesos no poden amagar els seus soldats morts a Cabinda”. Per al comandant Maurício Simba, les reunions entre angolesos i congolesos són "pura diversió, FLEC mai ha operat, no opera i mai no operarà al Congos". “Tots els soldats FLEC-FAC estan exclusivament a les bases FLEC i Cabinda, la guerra és a Cabinda i no al Congos”, garanteix Simba. Al seu parer, el Govern només té una solució “que és negociar la pau de manera seriosa i creïble amb la presència d'observadors internacionals” i el FLEC “també demana que s'acabi el clima de repressió contra la població civil a Cabinda i que també acabar”.acció contra els refugiats cabindans al Congos”.

Pel que fa a les eleccions d'agost, el comandant Maurício Simba diu que són “eleccions angoleses i per tant els cabindans no haurien de participar en les eleccions d'un país estranger que ocupa Cabinda”. En termes oficials, les autoritats angoleses sempre han negat l'existència d'atacs de guerrilles del FLEC-FAC a les posicions de les Forces Armades i d'un autèntic clima d'inestabilitat militar a la regió.El ministre Eugénio Laborinho ha afirmat, però, que malgrat les accions operatives que s'han dut a terme, en el context de la prevenció i la lluita contra els delictes transfronterers, la situació de seguretat al llarg de la frontera comuna encara inspira una seriosa cura, ja que una gran extensió d'aquesta està desprotegida. , que la fa vulnerable a qualsevol tipus d'actes il·lícits”.

Read more »

The two FLEC factions celebrate Angola's recognition that "they can't hide their dead soldiers in Cabinda"

The Angolan interior minister's statement that there is an "armed offensive by criminal groups" in Cabinda that deserves the attention of the governments of Angola and the Republic of the Congo has sparked reactions between the two guerrilla factions fighting. for the independence of Cabinda, who reiterated his position to continue fighting for the independence of the territory. Without referring to the Cabinda-Cabacese Armed Forces Liberation Front (FLEC-FAC), Eugénio Laborinho considered that these actions "leave cross-border security between the two states vulnerable".

A spokesman for the Alexandre Tati-led faction says the organization "welcomes the fact that Angola has come to publicly acknowledge the military attacks on Cabinda" and takes "the opportunity to appeal to the Angolan government to reason." . Xavier Puati Itula adds that "every conflict has a beginning and an end and to reach the end it is necessary to negotiate this end, to do the opposite is to increase the determination of the oppressed." Therefore, Itula concludes that "we, FLEC-FAC and the people of Cabinda are determined to continue military and field activities until the right of the people of Cabinda to self-determination is recognized."

On the other hand, the other faction, the Cabindese Armed Forces (FAC), led by Emmanuel Nzita, considers that the Angolan recognition of the FLEC armed offensive in Cabinda is in fact a recognition of the inability of the Armed Forces to Angolan occupation and proves that Angolans cannot hide their dead soldiers in Cabinda ”. For Commander Maurício Simba, the meetings between Angolans and Congolese are "pure fun, FLEC has never operated, does not operate and will never operate in the Congos". "All FLEC-FAC soldiers are exclusively at FLEC and Cabinda bases, the war is in Cabinda and not in the Congos," said Simba. In his opinion, the government has only one solution "which is to negotiate peace in a serious and credible way with the presence of international observers" and the FLEC "also calls for an end to the climate of repression against the civilian population in Cabinda and that also to end ”.action against the cabindans refugees in the Congos”.

Read more »

40 encaputxats mapuxe llencen un fort atac a Contulmo i cremen 16 cases i dues camionetes

Un violent atac maputxe a Contulmo aquesta nit ha deixat 16 cases i 2 camionetes cremades. Va ser entre els kms 35 i 47 de la ruta P60r que més de 40 encaputxats van bloquejar en 3 punts la ruta, van efectuar gran quantitat de trets i van calar foc a habitatges. A 2 famílies les van treure per la força. Resistencia Mapuche Lafkenche ha assumit l'autoria de l'acció.

Read more »

52è congrès de la la UC: "la Union Calédonienne no té res a negociar, excepte eel procés d'emancipació que ha de conduir de manera irreversible cap a la nostra sobirania de l'estat francès".

Com ja és tradició, el matí d'aquest divendres s'ha dedicat a l'habitual recepció del congrés. Entre l'oficina política de la Union Calédonienne a mitjans de març i el Congrés del Partit obert el 1 d'abril a a la tribu Boyen de Voh, Daniel Goa no ha canviat de to. En concret, ha tornat a atacar molt durament l'Estat francès, el que ell anomena dret local, i ha reafirmat que el seu partit no ha volgut parlar de res més que de l'emancipació.

El president de la Union Calédonienne encara parla d'eliminar definitivament l'afront del colonialisme. Segons ell, França s'ha convidat unilateralment al Pacífic i s'està incrustant. No només compara França amb la Rússia de Vladimir Putin, sinó també amb l'Alemanya nazi el 1940. Referint-se al procés del referèndum, Daniel Goa creu que França ha truncat el procés actual, que aquesta França neocolonialista s'ha estavellat en el seu intent de putx colonial i que n'haurà d'assumir les conseqüències. I torna a tancar la porta a un desglaç de l'electorat.


Mentre el ministre francès d'ultramar proposa negociar un projecte referèndum per al juny del 2023, Daniel Goa afegeix que la Union Calédonienne no té res a negociar, excepte escoltar i discutir el procés d'emancipació que ha de conduir de manera irreversible, diu, cap a la nostra sobirania.
Però l'estat no és l'únic objectiu del president de la Unió Caledònia. També ataca el que ell anomena dreta local, tornant als incidents al congrés d'aquesta setmana. Ho veu com una prova que els seus adversaris polítics no estan preparats per exercir la democràcia.

També anotarem aquest passatge del discurs on Daniel Goa es dirigeix, diu, als nostres amics oceanians*. Però ho fa en forma d'advertència. Sembla que dubten, cito, en una posició política ferma. "Els recordo que avui estan asseguts amb nosaltres a la llotja i no fora com abans. Certament, ens aporten una majoria de circumstàncies a les institucions, però, continua Daniel Goa, els kanaks seguiran lluitant amb ells o sense. Han d'entendre que el seu lloc és amb nosaltres, no per sobre nostre. Són illencs del Pacífic i saben què significa això".

En l'última part de la seva intervenció, el president de la UC explica que el seu partit discutirà bilateralment amb el colonitzador només sobre alguns punts: l'emancipació total, els recursos naturals del país, el manteniment del procés de descolonització de l'ONU, les disputes colonials, l'avaluació. del deute colonial o fins i tot la formació de les elits. Punts que cal preparar durant aquest congrés de la UC que s'allarga fins diumenge ha explicat Daniel Goa. Durant aquest congrés també s'ha de fer una puntualització sobre les eleccions nacionals i la UC s'ha de preguntar especialment sobre la seva participació o no en aquestes eleccions. Finalment, demà diumenge, la Unió Caledònia ha de renovar el seu càrrec i el seu president.

La UC rebutja el referèndum del projecte del període post-transitori mentre, el Partit d'Alliberament de Kanak proposa celebrar un referèndum d'autodeterminació.

* En referència al Rassemblement Démocratique Océanien, Reagrupament Democràtic d'Oceà que ha celebrat el dissabte 2 d'abril a Dumbéa el seu 29è congrés. Aloisio Sako va ser reelegit com a cap. El partit s'alinea amb el recurs presentat pel FLNKS per impugnar el referèndum del 12 de desembre de 2021.

 

Guia del moviment nacional kanak

Dins del Front de Libération Nationale Kanak et Socialiste (FLNKS) hi ha actualment dues tendències:

1) Radical, liderada per Goa i que només accepta un estat associat a França:

Union Caledonienne, 1953

Dynamik Unitaire Sud, 2011

Pari Travailliste, 2007, sorgit del sindicat USTKE

2) Moderats, de línia marxista i favorables al pacte amb unionistes des de 1999, liderats per Néaouyme

Parti de Libération Kanak (PALIKA), 1975

Union Progressiste de Mélanésie, 1977, escisisió de l'Unió Multiracial

Rassemblement Démocratique Océanien, 1994, escissió pro kanak de l'Union Oceánienne formada per les minories de wallisiens i futiens. Entrà al FLNKS el 1998

Union Caledonienne Renoveau, 2004, escindida de l'UC, sector moderat

Parti Socialiste de Kanaky, 1985, hereu del Parti Socialiste Calédonien de 1976 que el 1979 abandonà l'autonomisme per l'independentisme

Aquest sector del FLNKS va fundar el 1995 la coordinadora Union Nationale pour la Indépendance amb PALIKA, UPM i RDO (que va sortir el 2008)

Hi ha d'altres grups nacionalistes kanaks menors fora del FLNSK com ara Liberation Kanak Socialiste creada el 1981 amb una ideologia tradicionalista. 

 

 

Read more »

Algeria keeps 537 Kabyles in jail including Kamira Nait Sid, co president of the World Amazigh Congress (CMA)

Several prisoners of conscience, including Abdelkrim Zeghileche and Lazhar Zouaimia, were released on bail on March 30. The information relating to these decisions was relayed by the National Committee for the Liberation of Detainees – CNLD, as well as several lawyers. However, one fact will have caught the attention of observers: none of the imprisoned women activists has so far benefited from this political approach. Indeed, in Algeria, six women have been in prison for several months. Deprived of their children and families for expressing a political opinion.

     Kamira Nait Sid, co president of the World Amazigh Congress (CMA)
     Tilelli Belabbas,
     Wissam Sefouane,
     Fatima Boudaoud,
     Moufida Kherchi,
     Daoud Fatiha.

List of the 537 of Kabyle political prisoners

Read more »

Algèria allibera 2 presos polítics cabils però manté 537 a la presó entre ells 6 dones com Kamira Nait Sid, copresidenta del World Amazigh Congress

Diversos presos amazics de consciència, entre ells Abdelkrim Zeghileche i Lazhar Zouaimia, van ser alliberats sota fiança ahir, dimecres 30 de març a Algèria. La informació relativa a aquestes decisions va ser retransmesa pel Comitè Nacional d'Alliberament dels Detinguts – CNLD, així com per diversos advocats. Tanmateix, un fet haurà cridat l'atenció dels observadors: cap de les dones activistes empresonades s'ha beneficiat fins ara d'aquest plantejament polític. De fet, a Algèria, sis dones porten diversos mesos a la presó privades dels seus fills i famílies per expressar una opinió política:

     Kamira Nait Sid,
     Tilelli Belabbas,
     Wissam Sefouane,
     Fàtima Boudaoud,
     Moufida Kherchi,
     Daoud Fatiha.

Kamira Nait Sid és la copresidenta del World Amazigh Congress (WAC o CMA), una ONG internacional que defensa els drets del poble amazic. La missió de la WCA és garantir la defensa i la promoció dels drets polítics, econòmics, socials, culturals, històrics i civils del poble amazic. En el marc de les seves activitats internacionals, el CMA presenta periòdicament informes alternatius sobre la situació dels drets dels amazics davant els diferents organismes especialitzats de les Nacions Unides (en particular els que s'ocupen de qüestions de racisme i discriminació, polítiques, econòmiques, socials, etc.). , drets culturals i lingüístics, drets de les dones i drets dels infants). El WAC també defensa el dret a la terra i a l'autodeterminació tal com es descriu a la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes.

 

Vuit dies després de la seva desaparició, Kamira Nait Sid, copresidenta del Congrés Mundial Amazigh (CMA) va ser finalment vista de nou l'1 de setembre de 2021 davant un jutge instructor del Tribunal de Sidi M'hamed a Alger. No se sap res de les condicions de la seva detenció i del seu estat de salut, ja que ni la seva família ni els seus advocats han pogut parlar amb ella. El CMA requereix un examen mèdic per a Kamira Nait Sid realitzat per un metge designat per la seva família.

Es confirma, doncs, que va ser la policia algeriana qui va segrestar Kamira Nait Sid a casa seva a Draa-Ben-Khedda, prop de Tizi-Wezzu, el 24 d'agost de 2021 i qui la va mantenir en secret, sense cap contacte, ni amb els seus. familiar, ni amb els seus advocats, en flagrant violació de la llei algeriana (codi de procediment penal) i dels convenis internacionals ratificats per Algèria. El Congrés Amazic Mundial denuncia i condemna la detenció i la detenció arbitràries de Kamira Nait Sid i els processos màfios de segrest i segrest emprats pels serveis especials de la policia algeriana i el seu total menyspreu a la llei i a la dignitat humana.

Completament fantasiós i ridícul, el jutge va admetre vuit càrrecs contra el nostre col·lega, entre els quals "pertinença a una organització terrorista, minant la unitat nacional i la seguretat de l'estat". Aquestes acusacions fan referència a l'article 87 bis del codi penal que preveu penes que van des dels 10 anys de presó fins a la cadena perpètua i la pena de mort. En pronunciar aquestes acusacions, tan greus com descabellades, contra un funcionari d'una ONG de drets humans coneguda internacionalment, la justícia algeriana torna a demostrar la seva incompetència i sobretot la seva total i vergonyosa submissió a l'il·legítim. 

 

Llista de presos amazics (cabils) de consciència per wilaya, actualitzada el 31 de març de 2022

01/ Alger :

Lounes Hamzi (07/10/2020)

Mohamed Tadjadit (08/04/2021)

Malik Riahi (08/04/2021)

Soheib Debaghi (08/04/2021)

Noureddine Khimoud (08/04/2021)

Tarik Debaghi (08/04/2021)

Nacer Meghnine (20/04/2021)

Smail Debaghi (27/04/2021)

Mohamed Amine Gheraia (27/04/2021)

Chafik Medjahed (11/05/2021)

Abdelkhalek Maichiya (16/05/2021)

Saadoune Mouad Akkacha (16/05/2021)

Réda Ameroud (25/05/2021)

Fatima Boudouda (27/05/2021)

Sadek Louil (27/05/2021)

Noureddine Abdelaziz (27/05/2021)

Moufida Kharchi (27/05/2021)

Zakaria Redouane (31/05/2021)

Ougour Walid Amine (03/06/2021)

Rezak Sofiane dit Massi (24/06/2021)

Mohamed Smallah (24/06/2021)

Elhadi Lassouli (24/06/2021)

Mohamed Belkadi (24/06/2021)

Ali Hider (24/06/2021)

Boutouchent Mahieddine (24/06/2021)

Farid El Hamel (24/06/2021)

Slimane Bouhafs (01/09/2021)

Kamira Nait Sid (01/09/2021)

Hassane Bouras (12/09/2021)

Youcef Touati (13/09/2021)

Sebiha Benhamed (13/09/2021)

Ali Mimoun (14/09/2021)

Zahir Djemai (14/09/2021)

Boudjemaa Malek (14/09/2021)

Arezki Oulhadj (14/09/2021)

Hanafi Ould Mohand (14/09/2021)

Zahir Messaoudene (14/09/2021)

Mohamed Mouloudj (14/09/2021)

Abdellah Khemkani (15/09/2021)

Habib Fatehi (16/09/2021)

Lahlou Bechakh (16/09/2021)

Hamza Bououne (16/09/2021)

Razik Zouaoui (16/09/2021)

Abdennour Abdesselam (16/09/2021)

Sofiane Mehenni (16/09/2021)

Tahar Amichí (16/09/2021)

Hamdi Boukhalfa (23/09/2021)

Ali Faouzi Kour (23/09/2021)

Ali Fadel (23/09/2021)

Mohamed Benkhouda (28/09/2021)

Boussif Mohamed Boudiaf (03/10/2021)

Abdellah Achaibou (03/10/2021)

Mohamed Khedim (03/10/2021)

Madjid Aggad (05/10/2021)

Madjid Ait Taleb (05/10/2021)

Mourad Chabane (05/10/2021)

Lyes Chibane (12/10/2021)

Zahir Moulaoui (12/10/2021)

Sid Ali Khemache (14/10/2021)

Salah Eddine Dehili

Rafik Lounissa

ismail Boudjemai

Toufik Tachaboubt

Mohand Aoudia (21/10/2021)

Zoheïr Messaoudene (21/10/2021)

Younes Sayeh (21/10/2021)

Mohamed islam Saoudi (21/10/2021)

Djamel Bakhtaoui (21/10/2021)

Mounir Kellache (21/10/2021)

Riyad Ouachene (21/10/2021)

Hassane Ramdani (02/11/2021)

Slimane Fadli (04/11/2021)

Mounir Bouabida (04/11/2021)

Khellaf Ait Chebib (14/11/2021)

Djoudi Djamel (transféré de Béjaïa, 24/11/2021)

Malla Jugurtha dit Juba (29/11/2021)

Belkacem Kara (08/12/2021)

Ahmed Ouarnoughi (08/12/2021)

Younes Ouarnoughi (08/12/2021)

Youcef Tiaaiba (08/12/2021)

Atta-Allah Denaka (08/12/2021)

ibrahimi ibrahim Elkhalil (08/12/2021)

Belkacem Geurad (08/12/2021)

Soudani Hattak (08/12/2021)

Mohamed Boudrina (08/12/2021)

Abdelkader Aissi (08/12/2021)

Slimane Abdi (24/01/2022)

Schamseddine Salmi (03/02/2022)

Sahraoui Abdelkrim (06/02/2022)

Mouloud Djabellah (13/02/2022)

Malek Boubekki (13/02/2022)

Madjid Oumaouche (13/02/2022)

Tahar Gacem (13/02/2022)

Abbas Lahlou (17/02/2022)

Nacer Debaghi (17/02/2022)

Mohamed Bouzouaoui (28/02/2022)

Ferhat Mohand Arab (03/03/2022)

Lamouri Boulamidi ("Boualem El-Gaz" 09/03/2022)

02/ Relizane :

Bouachria Bouabdellah (14/04/2021).

Larbi Menad (01/07/2021)

03/ Chlef :

Ali Chachou (24/06/2021)

04/ Médéa :

Smail Guerba (16/01/2020)

Nadir Guendouz (28/04/2021)

05/ Adrar :

Mohad Gasmi (14/06/2020)

Boumediene Djelaila (09/11/2021)

06/ Boumerdes :

Ali Bengana (27/05/2021)

Lyes Kaïdi (30/05/2021)

Younes Salhi (30/05/2021)

Sofiane Babaci (31/05/2021)

Smail Mendas (03/06/2021)

Omar Ben Achour (07/06/2021)

Brahim Gharbi (08/06/2021)

Hicham Korichi (10/06/2021)

Farid Belmokhtar (16/06/2021)

Abdenour Taki (16/06/2021)

Toufik Asseklou (16/06/2021)

Aziz Oubrahem (16/06/2021)

Abdellah Hanine (16/06/2021)

Madjid Aissaoui (23/06/2021)

Salim Keddache (23/06/2021)

Rachid Hamel (23/06/2021)

Walid Hamitouche (Juin 2021)

Mohamed islam Latreche (Juin 2021)

Hamoud Tchekrabi (12/07/2021)

Ghilas Chaouche (01/12/2021)

Fateh Hamzi (21/12/2021)

Fares Doudah (20/01/2022)

Aziz Amrouche (20/01/2022)

Rachid Sadaoui (20/01/2022)

Abdeslam Kezoula (20/01/2022)

Moussa Albour (06/03/2022)

Si Zaid Abderrahmane (06/03/2022)

07/ Ouargla :

Réda Zouaouid (05/10/2021)

08/ Biskra :

Hamza Laksouri (20/06/2021)

Kadi Ziad (20/06/2021)

Yacine Djoudi (04/07/2021)

Mahdi Laloui (03/01/2022)

Mohamed Taher Zekiri (30/01/2022)

09/ Bordj Bou Arreridj :

Mohamed Touahria (19/01/2021)

Larbi Madoui (28/06/2021)

10/ Oran :

Yasser Rouibah (29/04/2021)

Tahar Boutache (29/04/2021)

Mustapha Guira (29/04/2021)

Mustapha Radjouh (14/06/2021)

Khoudir Bouchelaghem (15/06/2021)

Mohand Kechichi (15/06/2021)

Riyadh Heddad (15/06/2021)

Kacem Saïd (Belkacem Ben Saad, 04/11/2021)

Sofiane Yahia (17/02/2022)

Fayçal Ben Ali (28/02/2022)

Karim ilyas Hamza (28/02/2022)

Nabil Bahloul (28/02/2022)

Fouad Hassam (27/03/2022)

11/ Batna :

Okba Toulmit (04/07/2021)

Oussama Medaci (04/07/2021)

Aissam Messadia (04/07/2021)

Ramzi Derder (04/07/2021)

Bensaid Mohamed Sadek Amine (22/08/2021)

Yacine Merchiche (06/10/2021)

Azeddine Maache (06/10/2021)

Noureddine Aksas (06/10/2021)

Abdarrazak Bersouli (06/10/2021)

Noureddine Bouziza (06/10/2021)

Redha Bourki (06/10/2021)

12/ Tizi Ouzou :

Nabil Karbouai (23/05/2021)

Madjid Fodil (16/06/2021)

Elhadi Taleb (23/06/2021)

Bouaziz Ait Chebib (27/06/2021)

Belaïd Ammarkhodja (27/06/2021)

Hamou Boumedine (27/06/2021)

Boussad Becha (27/06/2021)

Hocine Azem (27/06/2021)

Sofiane Mohdeb (15/07/2021)

Fateh Kaced (05/12/2021)

Merzouk Ait Younes (07/03/2022)

Kara Belkacem (07/03/2022)

Salem Khacer (07/03/2022)

Tahar Khouas (10/03/2022)

Omar Bouzar (10/03/2022)

13/ Guelma :

Aymen Boukrissa (02/06/2021)

Zoubir Bragheta (14/09/2021)

Khaldi Belaïd Abderezzak (02/02/2022)

14/ Annaba :

Amor Berrezak (17/05/2021)

Bilal Triki (15/07/2021)

Brahim Bousmina (15/07/2021)

Kamel Larbaoui (15/07/2021)

Fatiha Daoudi (15/07/2021)

Lotfi Gouasmia (29/08/2021)

Azeddine Beloucif (23/11/2021)

Abdelkader Touil (23/11/2021)

Hassan Aouadi (10/02/2022)

Jalil Bouamer (28/02/2022)

15/ Tissemsilt :

Lahcen Kaïd (20/05/2021)

16/ Sétif :

Raouf Moussaoui (03/06/2021)

Farid Elbar (17/06/2021)

Mourad Hachemi (21/06/2021)

Chouiter (21/06/2021)

Mahdi Talhi (29/06/2021)

Hichem Ghames (29/06/2021)

islam Tebouche (29/06/2021)

Khalil Talbi (29/06/2021)

Ryad Heddad (29/06/2021)

Khireddine Chaoui (29/06/2021)

Mahdi Milas (29/06/2021)

Saïd Merikhi (sans date précise)

17/ Tlemcen :

Tahar Missoum (06/05/2021)

Abdelkader Belarbi (27/10/2021)

Walid Lakhdari (15/03/2022)

18/ Constantine :

Sofiane Dehamchi (20/06/2021)

Walid Mezeghiche (20/06/2021)

Mohamed Cherif Manaa (20/06/2021)

Lamine Trodi (20/06/2021)

Ahmed Saïd Ben Chabane (Fin 2021)

Houssam Hassad (22/03/2022)

19/ El Oued :

Amar Mihi (11/11/2021)

Ali Bekicha (05/02/2022)

20/ Béjaïa :

Abache Massinissa (26/10/2021)

Boualem Smaili (Karim) (08/11/2021)

21/ Tebessa :

Aziz Bekakria (26/05/2021)

Redouane Hamidi (26/05/2021)

Azeddine Mansouri (26/05/2021)

Abderraouf Arslane (26/05/2021)

Fateh Farez (18/10/2021)

Brahim Hidouche (18/10/2021)

Oussama Dendani (18/10/2021)

Wahid Laghbach (18/10/2021)

22/ Blida :

ibrahim Serghine (de Sidi Bel Abbes, Janvier 2022)

23/ El Taref :

Salah Zerfa (17/06/2021)

Hassane Mezhoud (17/06/2021)

Mohamed Tebainia (17/06/2021)

Aissa Filali (17/06/2021)

Lotfi Gouri (11/11/2021)

Mohamed Fawzi Ounissi (13/02/2022)

24/ Bouira :

Yacine Bouzir (24/06/2021)

Younes Bounadi (28/06/2021)

Massi Rezig (02/12/2021)

Yahia Semache (02/12/2021)

Hocine (Houhou) Derbal (02/12/2021)

Saïd Hamichi (02/12/2021)

Chait Mohamed (02/12/2021)

Athmane Larbi (Décembre 2021)

Mohand Saïd Attaf (17/01/2022)

Wissem Sifouan (17/01/2022)

Tilelli Belabbas (Janvier 2022)

25/ Ain Temouchent :

Abdelkader Belhi (04/07/2021)

Mustapha Akkouche (de Béjaïa, 04/11/2021)

Arezki Hidja (de Béjaïa, 04/11/2021)

26/ Mascara :

Baghdad Belhadj Elbachir (23/09/2021)

27/ Saïda :

Mohamed Kacem (02/12/2021)

28/ Ghardaia :

Merzoug Touati (29/12/2021)

29/ Laghouat :

Taabd Allah Ahmed Amin (08/12/2021)

Bezit Ibrahim Elkhalil (08/12/2021)

Tameda Mohamed (08/12/2021)

Hamid Goura (10/01/2022)

ilyas Abdelaali (11/01/2022)

30/ M'sila :

Mohamed Athmane (10/01/2022)

Houssam Chebabhi (10/01/2022)

Kamal Gou (10/01/2022)

Samir Boubaya (10/01/2022)

Rami Amroune (10/01/2022)

Abdelhafid Bakri (Janvier 2022)

31/ Mostaganem :

Oussama Tifour (02/02/2022)

32/ Tipaza :

Nacer Oukaci (Janvier 2022)

33/ El Bayadh :

Bahous Mohamed Zegrar (13/02/2022)

34/ Souk Ahras :

Khaled Chouiter (de Bordj Bou Arreridj, 22/02/2022)

Amine Boukhari (de Bordj Bou Arreridj, 22/02/2022)

35/ Béchar :

Walid Abbad (27/03/2022)

Read more »

Ja són 73 els municipis asturians amb la seva toponímia oficialitzada en llengua pròpia

El Consell de Govern d'Astúries ha aprovat la toponímia oficial del consell de Caravia, després que l'ajuntament validés el dictamen emès per la Xunta Assessora de Toponímia, que fixa les denominacions de la seva capital com a Prado i de les seves dues parròquies com Caravia l'Alta i Caravia la Baxa. Quan el decret es publiqui al Butlletí Oficial del Principat, les administracions públiques aniran fent ús dels termes oficialitzats, tant en la cartografia oficial com, gradualment, en les senyalitzacions i retolacions toponímiques.

L'expedient de Caravia es va iniciar el maig del 2006 i va ser un dels primers que es van posar en marxa. Aquesta legislatura s'ha aconseguit avançar de manera significativa per aconseguir un dictamen definitiu, consensuat per les dues administracions. D'aquesta manera, ja són 73 conceyos asturians amb la seva toponímia oficialitzada. Al llarg d'aquest mandat, l'Executiu ha donat llum verda a la toponímia de set dels 12 municipis pendents d'oficialitzar, concretament Cabrales, Castropol, Peñamellera Baja, Llanera, Pravia, Sales i Caravia.

Read more »