2016/04/29

Anuncien accions conjuntes contra la il·legalització de Causa Galiza

L'operació contra el moviment independentista gallec Causa Galiza, amb nou imputats, va ser denunciat ahir per 70 entitats. Moviments polítics gallecs van fer front comú contra l'operació: Agora Galiza, Anova, BNG, FPG, PCPG, Podemos, Primeira Linha i MGS. A nivell internacional van rebre el suport de Sortu,i CUP. Des de la societat civil s'hi van afegir 3 sindicats : CIG, CUT i CNT i 3 moviments ambientalistes: Adega, Verdegaia, Federación Ecoloxista Galega.

Van anunciar mobilitzacions i una campanya de mocions als ajuntaments per a donar suport als imputats. Fins a 15 organitzacions polítiques gallegues hi van donar suport. Agora Galiza, Anova-Irmandade Nacionalista, Anticapitalistas Galiza, BNG, Briga, Cerna, Coletivo Nacionalista de Marín, Colectivos de Mocidade Comunista, Galiza Nova, MGS, PCPG, Primeira Linha, Podemos, Isca i Xeira.També s'hi han afegit els sindicats d'estudiants Erguer i Liça.

Read more »

110 dels 126 dirigents del partit autonomista kurd DBP



S'ha comprovat que el Partit Democràtic de les Regions (DBP) té 110 membres de la seva assemblea (òrgan dirigent de la formació) i 18 alcaldes empresonats des del retorn del conflicte a la regió kurda de Turquia el 24 de juliol del 2015.

Donat que les detencions i l'empresonament d'activistes polítics, polítics, acadèmics i periodistes continua a Turquia i la seva regió kurda, l'autonomista Partit Democràtic de les Regions (DBP), que organitza la societat i els municipis, d'acord amb el desig de govern autònom democràtic dels kurds, té 110 dels 126 membres de l'assemblea del partit. A més hi ha 18 companys d'alcaldes empresonats des que els enfrontaments van començar entre els grups de milícies estatals i els kurds turcs.

Preguntada sobre l'empresonament dels seus membres, la membre de l'executiva de l'Assemblea de Dones del DBP, Semra Demir, el va qualificar com un "cop contra el DBP" i va dir: "Gairebé no tenim membres de l'assemblea del partit fora. Com si això no fos suficient [el govern] està amenaçant amb prendre l'administració en els nostres municipis, tallar els nostres pressupostos i no pagar beques ni els subsidis que deuen. Però fins i tot si tots estem detinguts i empresonats no deixarem de lluitar. Tot i que la majoria de la societat no diu res sobre la nostra persecució continuarem resistint contra els atacs, de la mà de la nostra gent ".

El DBP va ser fundat en 2014 després de la reorganització de la política "pro-kurda" a Turquia en una estructura conjunta per unir-se a la formació, de nova creació, Partit Democràtic Popular (HDP), que seria el "partit per al conjunt de Turquia"; per això, el llavors existent Partit de la Pau i Democràcia (BDP), va canviar el seu nom al de DBP i es va concentrar, únicament, en la construcció del govern local / regional.

El 28 d'abril de 2014, la totalitat del grup parlamentari del BDP es va unir a l'HDP i en el 3r Congrés del BDP, l'11 de juliol de 2014, la denominació del partit va ser canviada a Partit Democràtic de les Regions, que controlaria 102 municipis guanyats pel BDP el de març de 2014 a les eleccions locals.

Font: Özgür Gundem

Read more »

Comença la cursa pel bretó, Ar Redadeg


La cinquena edició de la Redadeg ha posat a la "venda" o patrocini 1.700 quilòmetres de la cursa. Ja se n'han venut 1.200. Els particulars i les associacions paguen 100 € per quilòmetre i 200 € les empreses.

Ar Redadeg comença el 29 d'abril a Saint-Herblain (Loire-Atlantique) fins Locoal-Mendon (Morbihan) on arribarà el 7 de maig. Per a promocionar l'esdeveniment s'ha presentat un vídeo de poc més de sis minuts animant a afegir-se a la cursa.

Read more »

2016/04/28

SPLM/N afirma que el darrer any ha estat el "de la més gran derrota" pel govern sudanès

El secretari general del Sudan People's Liberation Movement/North (SPLM/N) ha descrit com "la més gran derrota en sis anys d'ofensiva militar" els darrers combats contra l'exèrcit sudanès. Segons el dirigent guerriller, els darrers dotze mesos han destruït 30 tancs sudanesos, 300 vehicles militars i centenars d'armes lleugeres i pesades.

Yasir Arman també ha anunciat a Radio Dabanga que han arribat a un acord amb la resta de l'oposició la darrera setmana a París creant el 'Sudan Appeal'. A part dels independentistes hi havia els seus aliats del Darfur (JEM, SRF), el partit comunista i el partit Umma que presentaran una oposició conjunta al règim de Khartoum.

Read more »

Mor un d'esgotament un dirigent maia en una marxa per l'aigua

El cap tradicional maia i dirigent indigenista, Jesús Álvarez, participava a la "Marxa per l'aigua" des de feia 9 jornades i que va recórrer 200 quilòmetres. L'acció, que ha reunit 15.000 indígenes de Guatemala prova de reclamar l'accés a l'aigua per part de la minoria indígena del país. La coordinava l'Assemblea Social i Popular. Com molts dels participants Álvarez va patir l'esgotament i condicions difícils. Sobretot, però, els seus companys consideren que la seva mort és "conseqüència de l'empobriment producte de la implementació d'un sistema que dura 500 anys".

Álvarez formava part de  Central de Organizaciones Indígenas Campesinas Chortí Nuevo Día. Els ch'ortí són un dels pobles maia de Guatemala, Hondures i El Salvador. Formen una comunitat de 60.000 persones una sisena part de les quals conserva la llengua maia ch'ortí. El mateix dia que Álvarez moria, el 25 d'abril, un tribunal donava la raó als maies i acceptava el recurs de reclamació de propietat del dret històric de les terres ancestrals chortí.

Read more »

39a Assemblea general de les escoles privades en immersió de bretó

Les escoles per immersió lingüística Diwan, privades, van celebrar la seva 39a assemblea general a Keraodren el 24 d'abril. Hi van participar un centenar de persones que van reformar els estatuts i els comitès de suport a Diwan.

Dos electes properes al Partit Socialista van intervenir com a convidades: Lena Louarn, vice-presidenta del Consell Regional, ho va fer en bretó i  Chantal Guittet, diputada per Lesneven.
La presidenta de Diwan, Stéphanie Stoll, en va cloure l'assemblea fent una crida a participar a la  Redadeg.

Diwan compta actualment amb 4.000 alumnes i dóna feina a 370 persones.



Read more »

2016/04/27

El nou grup Weichan Auka Mapu reivindica 37 atemptats al sud de Xile

L'organització, fins ara desconeguda, s'ha adjudicat desenes d'atacs en un comunicat data el 20 d'abril. Entre ells hi ha la misteriosa crema d'esglésies al sud de Xile. WAM acusa a l'església catòlica d'haver demonitzat els xamans maputxe (machis)

WAM adopta com a símbol el kultrún, en referència a la territorialitat del Wallmapu o terres maputxe, i base espiritual de les quatre parts, una escopeta i una llança, "rudimentària però digna". A part d'esglésies, la majoria d'objectius han estat d'empreses forestals o que exploten el territori maputxe menyspreant la població autòctona. En cap cas tenen com a objectius persones.

El nou grup reconeixen els avanços aconseguits pel Consell de Totes les Terres i Coordinadora Arauco Malleco però consideren que cal superar l'etapa d'aquests grups. WAM assumeix "l'autodefensa" com una "mesura de justícia". Acusa a l'església d'atacar les comunitats maputxe, afavorir els desallotjaments i a l'intendent de l'Araucania d'haver promogut accions contra els indígenes. De fet apunten que ell serà responsable de fets futurs en forma d'agressions físiques.

Read more »

Els indis kuna (guna) trenquen relacions amb el Panamà

La primera comarca semi autònoma que es crea per llei a Panamà és Kuna Yala, anteriorment Sant Blai, el 1953. Avui se la coneix com a Guna yala després d'una reforma ortogràfica aprovada per la nació kuna mitjançant el Congrés General Kuna. En el cas de la comarca Kuna Yala es paguen impostos de taxa ecològica per a la cura del bosc i la taxa de neteja.Les comunitats de la comarca estan subjectes a les seves autoritats pròpies, les quals són: el Congrés de la Cultura Kuna, Congrés General Kuna, Saila Dummagan, Congrés Local i Saila. La comarca compta amb 365 illes, 43.000 habitants i uns 2.300 km2.

La decisió va ser presa després que es produís un incident amb un turista, que es va negar a pagar els impostos en la seva visita a la Comarca Kuna Yala.

El Congrés General Guna, la comunitat indígena més gran i influent de Panamà, va anunciar el 14 d'abril la ruptura de les seves relacions amb el Govern panameny. Demana el desallotjament, en un període màxim de 7 dies, dels espais i oficines que van ser cedits en qualitat de préstec a diferents institucions del país.
La suspensió de tota participació en reunions amb les institucions de govern serà temporal, fins a la decisió de l'Assemblea General del Congrés General Guna, que ha de celebrar-se del 26 al 30 de maig del 2016.
La comunicació inclou les signatures de tres sagladummad (autoritats màximes del Congrés General Guna), Baglio Pérez, Belisario López i Maximiliano Ferrer.

Les raons específiques per les que el Congrés Guna va prendre la decisió van ser advertides en una carta enviada al president de la República, Juan Carlos Varela, datada el diumenge 3 d'abril, en la qual van expressar les seves inquietuds, però, el Govern de Panamà no va donar resposta al comunicat.

"Arran d'alguns incidents aïllats en el nostre territori amb turistes i que van ser tergiversats pels mitjans de comunicació sobre la 'legalitat' dels cobraments causa de l'exercici de l'activitat turística a la comarca Gunayala que realitzen les comunitats i propietaris de illes, hem rebut de part del Ministeri de Govern una comunicació informal (verbal) que aquestes activitats són il·legals i al mateix temps la falta de respecte cap a les nostres autoritats comarcals i locals. Fins al punt de sentir les declaracions desafortunades del ministre de Govern, Milton Henríquez, sobre la inexistència d'autonomies indígenes, l'il·legal dels cobraments, fins i tot declaracions racistes assenyalant que som no originaris de Panamà. d'aquesta manera, sol·licitem ens aclareixi de manera formal si és una posició del seu govern o va ser una opinió particular del ministre ".

A principis del mes de març, es va produir un incident entre un turista i un funcionari Guna: el visitant es va negar a pagar els impostos.El turista va remetre la queixa davant l'Autoritat Marítima de Panamà i la institució va donar-li la raó.

Read more »

2016/04/26

Kurdistan obté domini propi .krd

El Govern regional del Kurdistan iraquià ha posat en marxa el seu propi domini a Internet, l'extensió .krd, segons ha explicat el cap del Departament de Tecnologies de la Informació del Govern kurd, Hiwa Afandi.

El nou domini ha comptat amb el rebuig directe del Govern de l'Iran, que va presentar un recurs davant de la Corporació per a l'Assignació de Noms i Números a Internet (ICANN), una organització sense ànim de lucre estatunidenc que gestiona les direccions web i que va autoritzar l'extensió .krd el 2013. Els dominis amb tres lletres són dominis genèrics, diferenciats dels de dues lletres, com .uk, .fr o .es, que són els anomenats "codis de país", que només es concedeixen a estats sobirans reconeguts per les Nacions Unides.

Font

Read more »

2016/04/25

Concentració de dones navajo a la minera Peabody Energy

La delegació de dones navajo (diné) va concentrar-se el 19 d'abril a St Louis, Missouri. La companyia s'ha declarat en bancarrota quan té pendent de pagar compensacions per la terrible contaminació de l'aigua a Black Mesa, que en navajo s'anomena Dzil Yíjiin. Fa dècades que el poble navajo, el més gran dels indígenes dels EUA, lluita contra projectes miners a Black Mesa.


Read more »

8è congrés del Partit Bretó

Es va celebrar el 23 d'abril a Dinan. Va renovar la direcció amb Olivier Berthelot, substitut d'Yves Pelle, com a nou president de la formació que ja té 16 anys. Berthelot és regidor a Bruz. Ideològicament va mantenir la posició independentista envers l'estat francès. Una opció que defineix com a "raonable i necessària".


Read more »

El New IRA reivindica un assassinat

L'Irish Republican Army de 2.012, o New IRA, ha reivindicat l'assassinat del taxista Michael McGibbon a Belfast el 15 d'abril. El grup afirma que no volia matar-lo sinó fer un atac de càstig que va acabar "tràgicament". El NIRA no aporta cap motiu pel càstig fet que ha provocat enorme oposició a l'acció incloent-hi els sectors republicans. En un altre atac, sense reivindicar, un jove addicte a heroïna ha quedat greument ferit.

Read more »

2016/04/24

40.000 persones es manifesten a València sota el lema 'Fem País Valencià'

40.000 manifestants van omplir els carrers del centre de València en la manifestació reivindicativa de la diada del Vint-i-cinc d’Abril, que portava el lema ‘Fem País Valencià’. La manifestació va aplegar quaranta mil persones, segons dades dels organitzadors.

Han obert la marxa representants d’Acció Cultural del País Valencià, d’Òmnium Cultural i de l’Obra Cultural Balear, amb la presència de personalitats destacades de la societat civil, com ara els pares de Guillem Agulló, que fa ben poc van rebre un homenatge històric a les Corts. Aquesta ha estat la manifestació més gran dels últims anys, i ha cridat a construir un projecte de futur en positiu, integrador, plural i respectuós amb la cultura i la llengua, els valors de progrés, igualtat i justícia social.


La manifestació precedí la Festa per la Cultura ‘Homenatge a València’, que ACPV havia preparat a la plaça de bous de València, amb les entrades exhaurides de fa dies. Després d’una dècada i mitja de prohibició de les administracions del PP a l’ús d’aquest espai, amb el canvi de govern ACPV hi torna amb un cartell de luxe de cantants i grups valencians i de la resta del país, de Lluís Llach a Al Tall, passant per Feliu Ventura, Pau Alabajos, Miquel Gil, la Gossa Sorda… I també amb un ampli suport institucional, que va des del govern del Principat i les Illes fins a ajuntaments del País Valencià: Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-real, Vall d’Uixó i Almàssora. També hi col·laboren cinc universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d’Elx) i la Diputació de València.

Galeria de fotos de Som Països Catalans

Crònica de l'acte cultural a la Plaça de Bous de València (Vilaweb)




Read more »

Nova campanya de Survival International "Stop al genocidi al Brasil"

"Stop al genocidi al Brasil" és l'eslògan de la campanya de Survival Internacional, que pretén cridar l'atenció sobre els greus problemes i amenaces en matèria de drets humans que afronten els indígenes dins les seves fronteres. Aquests desafiaments persisteixen, malgrat l'agitació política del país. Els guaraní-kaiowás afronten una violència brutal i el robatori de la seva terra ancestral, i registren el major nivell de suïcidis del món.

La campanya persegueix tres objectius: 

1.demanar la protecció dels pobles indígenes aïllats a l'Amazònia; per exemple la tribu no contactada dels kawahivas
2. acabar amb la violència i el robatori de terres que pateixen els guaranís i 
3. aturar la proposta d'esmena constitucional PEC215 que menyscabaria els drets territorials i suposaria una catàstrofe per als pobles indígenes.

La campanya fou presentada el 19 d'abril, dia de l'Indi al Brasil





Read more »

Assassinat un dirigent de l'autonomista National Party al Balutxistan

Mir Ghulam Hussain Sarpara va ser abatut a trets per uns desconeguts des d'una motocicleta a Gardigap el 23 d'abril. El dirigent del National Party (NP) estava treballant al camp. NP és una formació autonomista liderada per Mir Hasil Khan Bizenjo fundada l'any 2.005 i té 11 dels 65 escons del parlament balutx del Pakistan. El primer ministre balutx, Nawab Sanaullah Khan Zehri, ha reclamat al govern pakistanès que aclareixi els fets.

Read more »

2016/04/23

Desenes de milers de berbers es manifesten per l'autodeterminació

Desenes de milers de berbers van sortir als carrers de la Cabília, el 20 d'abril, per a recordar la "primavera amazic de 1980". L'alçament va representar un punt d'inflexió del moviment amazic a Algèria. Dues grans marxes van ser les centrals, ambdues a Tizi Ouzou, la principal ciutat cabil. La primera convocada per RCD, partit autonomista moderat, va demanar el reconeixement del berber com a llengua oficial a Algèria.

La segona pel MAK que va reclamar l'autodeterminació. En aquest segon cas es van fer crides a una república berber a Cabília i es van enarborar senyeres d'altres nacions sense estat com Escòcia, Quebec o l'estelada catalana. Segons Kabyle eren 500.000 persones només a Tizi Ouzou, 400.000 a Bejaia i 200.000 a Bouira. La policia algeriana sumà uns 300.000 manifestants entre les tres poblacions.


Read more »

2016/04/22

Rússia prohibeix el parlament tàtar de Crimea

Refat Chubarov, president del Mejlis (Parlament dels Tàtars de Crimea) ha implorat ajuda davant l'agressió russa. Moscou ha determinat unilateralment que el Mejlis és una organització extremista, el passat 18 d'abril. En tant que extremista, Rússia, ha il·legalitzat el parlament democràtica dels tàtars.
Natalia Poklonskaya, governadora russa de Crimea i nostàlgica tsarista, ha deixat ben clar nombroses vegades que el cos parlamentari dels tàtars, única població autòctona de Crimea, era un element a prohibir. Chubarov considera la decisió el retorn de "l'stalinisme".


Read more »

2016/04/20

Pachakutik renova la direcció al VIII congrés

El dirigent quítxua Marlon Santi, president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), va resultar vencedor del 8è congrés del Moviment Pachakutik. Celebrat a Guayaquil el dia 16 d'abril, l'esdeveniment havia de resoldre el debat intern del partit polític indigenista.
Santi fou escollit coordinador del Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik (MUPP) derrotant a la fins ara màxima dirigent Fanny Campos. La divisió interna va ser provocada arran de l'obertura de Campos a partits de dreta en el marc d'un diàleg transversal des de fa uns mesos. CONAIE, nucli central de Pachakutik, es va oposar i va forçar un congrés extraordinari per a debatre si el Moviment havia de seguir la línia d'obertura de Campos o bé situar-se a l'esquerra però centrant-se en la plurinacionalitat com a eix i contra el govern de Correa.

Santi va obtenir 562 vots. Campos 311. El nou coordinador va anunciar una gira pel país, en especial a les zones de la costa on Pachakutik és més feble. El propi Santi prové de l'Amazones i és allà i a la serra on el MUPP té més seguidors. Campos s'havia esforçat per a consolidar la formació a la costa. Santi va proposar presentar un candidat propi a les presidencials com Cléver Jiménez, Lourdes Tibán o Salvador Quishpe.








Read more »

2016/04/19

Els independentistes d'Arakan maten 30 soldats birmans

Els combats entre l'Arakan Army i l'exèrcit birmà havien disminuït els darrers mesos però els independentistes han llençat com a mínim dues emboscades contra les tropes regulars el 16 d'abril. El portaveu dels rebels, Khine Thukha, va xifrar en 30 els morts birmans i va destacar que l'AA no va tenir baixes en els atacs. L'AA és un dels 8 grups encapçalats pel Kachin Independence Army, que es van negar a signar l'alto el foc d'octubre de 2.015. L'AA és membre de l'United Nationalities Federal Council.
Membres de l'Arakan Army

Read more »

Un militant cors condemnat a 7 anys de presó

Paul-André Contadini fou detingut el desembre de 2.012 mentre transportava material explosiu a Còrsega. Fou jutjat el 15 de març i el passat 15 d'abril es va anunciar la condemna d'un tribunal de París a 7 anys de presó. El fiscal en demanava 8. Contadini va protagonitzar una vaga de fam el 2.015 per demanar ser transferit a la presó de Borgo, Còrsega, actualment és a l'hexàgon. La nit després de la seva detenció l'FLNC-Unió dels Combatents va volar 24 residències secundàries en una sola nit.

Contadini es suposa que era membre del grup Resistenza Corsa, creat el desembre de 2.002 i fusionat l'agost de 2.003 amb FLNC-UC. Fou detingut aquell mateix any i ja va passar 5 anys a la presó.



 

Read more »

Conferència del co fundador de l'AIM a la universitat d'Arizona

Clyde Bellecourt serà a la universitat d'Arizona el 20 d'abril per parlar del passat, present i futur de l'American Indian Movement (AIM). Bellecourt fou un dels fundadors del moviment, amb d'altres militants com Dennis Banks, i va participar als fets de Wounded Knee l'any 1973. És una de les figures més respectades del moviment indigenista a tota Amèrica. L'acte és organitzat per la pròpia universitat.


Read more »

2016/04/18

La policia indonèsia deté 20 activistes papús en un sol dia

La policía indonèsia va detenir el 12 d’abril 15 membres del Comitè Nacional per a Papua Occidental (KNPB). Els activistes estaven reunits a la seva oficina a Bantemi, al districte de Kaimana que ha quedat destrossada per la intervenció policial. A part de les detencions, la policia va confiscar material del comitè segons ha denunciat el secretari nacional del mateix Victor F. Yeimo. Fa uns dies, el 5 d’abril, la policia va detenir 15 activistes més del KNPB en un acte a Timika. D’aquests 13 han estat alliberats però no Steven Italy, el cap local del comitè. Cinc activistes més foren detinguts el mateix dia 12 a Dekai quan repartien propaganda del KNPB.








Read more »

Historic Signing Ceremony Marks Return Of Camp Ipperwash

A historic signing ceremony on April 14th marked the official return of the Camp Ipperwash lands by the federal government to the Chippewas of Kettle and Stony Point First Nation.
The signing comes 74 years after the 2,200 acre site was appropriated by the government under the War Measures Act for a military base.
The final settlement agreement includes the return and cleanup of the land and a financial settlement of over $90-million.
Kettle and Stony Point Chief Tom Bressette says it is a new beginning for the First Nation community.
“We’ve endured a lot, but we must turn the page. We have a government that is really reaching out and trying to work with us, so I want to acknowledge that,” he says.
About $20-million of the settlement will be used to compensate original members of Stony Point, their descendants and eligible band members.
Another $70-million will be put into a fund overseen by trustees for future development of the original Stony Point reserve.
Minister of National Defence Harjit Sajjan says his department will work respectfully with the community to clean up and safely return the Stony Point lands.
He expects an investigation to wrap up shortly identifying any possible undetonated explosives and environmental concerns.
“We have finally arrived at an agreement to right a longstanding wrong,” says Sajjan.
Minister of Indigenous and Northern Affairs Carolyn Bennett noted the importance of the ceremony. She expects young community members to share this piece of history with their children and great grandchildren.
Minister Bennett and Sajjan took part in the official signing with Chief Bressette.
Other dignitaries in attendance included the Assembly of First Nations National Chief Perry Bellegarde.

What happened in 1993-95?
The Chippewas of Kettle and Stony Point First Nation had sought the return of the Camp Ipperwash lands since the end of the Second World War. 
In 1993, some members of the First Nation began an occupation of the property and in September of 1995, protester Dudley George was shot and killed by a police officer after a splinter group of about 30 protesters occupied nearby Ipperwash Provincial Park, claiming it contained a sacred burial ground.
The officer was later convicted of criminal negligence causing death and an inquiry found the government of Ontario, Ottawa and the Ontario Provincial Police all bore responsibility for the events that led to George's death.
In his final report in 2007, Ipperwash inquiry commissioner Sidney Linden called for the disputed land to be returned immediately to the Stony Point First Nation, along with compensation.
The settlement that was formally signed Thursday specifies that work will be done to ensure the land which was used by the military for 50 years  — the military withdrew from the base in July 1995 — is safe and environmentally sound.
That process is to include clearing the land of unexploded military devices such as bombs or grenades and the preservation of the sensitive local environment and sacred cultural sites.
"Dudley George died for what’s being commemorated today," said Michael Bryant, chief negotiator for the Chippewas of Kettle and Stony Point First Nation and former Ontario minister of aboriginal affairs. 

Tensions surrounding the long standing land dispute between Canada and the First Nation led to the fatal police shooting of Dudley George in September 1995 after a group of protesters occupied nearby Ipperwash Provincial Park.
After a lengthy inquiry into the shooting, commissioner Sidney Linden called for the disputed land to be returned, along with compensation.

Source

Read more »

2016/04/17

Desenes de milers de persones reclamen l'amnistia pels presos polítics bascos

Bilbao va acollir ahir una immensa manifestació promoguda per més de 1.600 ex presos, ex refugiats i ex deportats amb el lema 'Amnistiaren norabidean, preso eta iheslariak etxera' (En el camí de l’amnistia; els presos i refugiats bascos, a casa). Segons Gara unes 19.000 persones hi van participar.

Aquesta marxa dóna continuïtat a l’acte celebrat al març a Usurbil (Guipúscoa), en el qual van prendre part 750 ex presos per recolzar «la decisió d’avançar per vies exclusivament polítiques i democràtiques». Actualment més de 400 reclusos estan en presons d’Espanya i França sense que la seva situació variï. Com el col·lectiu de presos EPPK afirma en un comunicat, constitueixen l’«equació» pendent de resoldre.


Read more »

Manifestació de nadius a Texas contra una mina





Més d'un centenar de nadius americans es van manifestar ahir a Eagle Pass (Texas) contra un projecte miner. Es tracta de la mina de Dos Republicas que van denunciar com altament agressiva amb el medi ambient. L'American Indian Movement (AIM) i les tribus apache, comanche, cohuilteca i carrizo-comecrudo van forjar una aliança, Native Texas United, que va recórrer catorze quilòmetres fins a la pròpia mina que està contaminant l'aigua de la zona i destruint un centenar d'espais arqueològics nadius.




Read more »

La CAM maputxe reivindica els atacs de dissabte però nega haver cremat esglésies

La Coordinadora Arauco Malleco (CAM), organització de la resistència maputxe a Xile, ha fet públic un comunicat on aclareix els darrers actes a l'Araucania. Reivindica la crema de maquinària de les empreses oligàrquiques d'explotació forestal a Cañete, realitzada el 16 d'abril. En aquest cas va atacar les empreses Mininco i Besalco de la casta política xilena "dins d'un projecte polític estratègic anticapitalista". "Qualsevol de les seves expressions, forestal, hidroelèctrica o minera, seran sabotejades amb l'objectiu de ser expulsades del nostre territori".

La CAM nega tenir res a veure amb la crema d'esglésies a Wallmapu, que no comparteixen aquests atacs i que ajuden a deslegitimar la lluita estructural de la nació maputxe.





Comunicat íntegre en castellà

Los Órganos de Resistencia Territorial (ORT) de la Coordinadora de Comunidades en Conflicto Arauco Malleco (CAM) comunican a nuestro Pueblo Nación Mapuche y a la opinión pública lo siguiente:
Kiñe.- Reivindicamos, como ORT-CAM Lafkenche Leftraru, nuestra acción de sabotaje, realizada hoy sábado 16 de abril en la madrugada, en contra a la empresa Besalco que se encontraba trabajando en el predio Tres Sauces de Forestal Mininco en el sector de Cayucupil, Cañete, Provincia de Arauco. Consistente en tres trineumaticos bell, una maquina cosechadora y un camión grúa, además de varias maquinarias dañadas.
Epu.- Queremos enfatizar que nuestras acciones se enmarcan dentro de un proyecto político estratégico anticapitalista, por tanto cualquiera de sus expresiones, sea forestal, hidroeléctrica o minera, serán saboteadas con objeto de ser expulsadas de nuestro territorio. Reivindicamos el weichan como nuestro camino de dignidad y autonomía, asumiendo nuestra responsabilidad como pu weichafe de reconstruir, recuperar y resistir.
Kula.- Indicar que no compartimos la quema de iglesias, pues consideramos que no apuntan al problema estructural, más bien agudizan la política represiva y deslegitiman nuestra digna lucha. Por tanto es importante desarrollar una estrategia de resistencia y sabotaje que le de claridad a nuestras acciones y sean un real aporte en nuestro proceso de reconstrucción nacional.
Meli.- Finalmente hacemos un llamado a nuestros pu peñi ka pu lamngen a dar continuidad a la resistencia y asumir con dignidad y convicción nuestra lucha.
FUERA LAS FORESTALES, HIDROELECTRICAS Y TODA INVERSIÓN CAPITALISTA DEL TERRITORIO MAPUCHE
HACIA LA LIBERACION NACIONAL MAPUCHE
¡¡WEWAIÑ!!
ORT – Coordinadora de Comunidades en Conflicto Arauco Malleco, CAM.

Read more »